1. POEMES
LA NINA
Àlex Costa
Hi havia una nina molt divertida que reia sense parar cada dia.
No es movia del calaix per cap tonteria
La nina ja no es reia perquè s’avorria
La nina estava trista amb la nena d’aquella cadira
La nena ja no plorava perquè feia tonteries
Perquè explicava les coses a la seva amiga
La nina plorava amb la veu desesperada
Perquè la seva amiga ja no estava
Plorava, plorava , plorava cada dia sense parar.
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 1

2. TONTERIES
MARC GRANERO MEDEL
Cada nen a la seva vida sempre fa alguna tonteria .Un nen
cada nit es reia s'enfadava per una tonteria i de la causa
no s’adonava .Quin poder te aquesta paraula que ens fa
riure o enfadar i no la podem controlar .Tu la tries i no
saps que passa .
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 2

3. Poema de Sant Jordi
José Palomas
Hi havia una vegada un cavaller molt valent que la seva
espasa la bufava el vent . Però el drac un cop de foc li va
llençar però Sant Jordi va resistir i la llança li va clavar, al
cor li va començar a rajar sang. Gràcies a això la ciutat va
salvar amb un cop de mà i a la princesa uns rams de flors
li va regalar.
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 3

4. EL CAP
Paula Ramírez Fuentes
El mar em reflexa els meus ulls.
L’oxigen purifica el meu nas.
El menjar desperta la meva boca.
El soroll entra a les meves orelles.
Les tisores canvien el meu cabell.
Amb ulls,nas,boca,orelles i cabell,tinc un bon cap.
ROSA
Eloi Torné Nebot
Rosa roseta que nets de boniqueta,
Amb aquet color roig que en fas de goix
I amb les teves fulles verdes decoren el meu cor
Rosa roseta que nets de boniqueta.
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 4

5. Sara Ruiz 23/04/2010
PRIMAVERA
Primavera, primavera
ets una era
de flors i d’amor
que mai fas por.
En Abril
fas pluges mil...
Però després
ja no fa res.
Si t' agradat aquest poema
es que est un poeta,
i si no, ets un paleta.
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 5

6. KevIN TArrIño
PoeMA
Els arbres es muden
De roig i de groc
Les fulles tremolen
Sota un sol de foc
El vent les fa caure
Les du fins el port
Quan surtis de casa
Trepitja-les fort
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 6

7. 20/4/10
LA DIFerèNCIA eNTre PerSoNeS
Hi han persones que són afortunades,
i també ni han que no són ni recordades.
Hi ha gent què té sort d’anar a l’escola,
per fer una excursió i trobar-se una caracola.
Encanvi hi han persones que treballen al camp,
treballen en ple dia amb el sol radiant.
Per això se, que no sé res,
de la situació dels de més.
Marta Teruel 5è
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 7

8. POEMA
David Rodriguez LopezBbranya
Hi havia una vegada
Una noia estressada
Que li agradava el pa amb mermelada
I estava part del dia adormida
També estava molt espantada
I per això es va menjar una bona cebada
I així ja no estava ni espantada ni estressada.
Les estacions
Ainoa Velasco
La primavera ha arribat
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 8

9. Que bé
les Flors florejaran i
Quan arribi la festa de Sant Jordi
Rosas i llibres regalaran.
Després ve l'estiu
Carrer i amb nenas i piscines amb aigua i plenas
De persones banyant-se.
Després ve la tardor
Que bé, el meu aniversari ha arribat, fulles al terra
de color taronja, vermelles, grogues, i jo paso a 6è.
I l'ultima de totes, l'hivern
Els reis mags i el para Noel arriben els dos amb
regals.
Poesia
Alba Hidalgo
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 9

10. A l’Àfrica tots son pobres però , una vegada el pare d’una nena que
es diu Clarin va anar a Barcelona i va veure a un pare i dos nenes
que eren riques. Anaven molt ven vestits. Tota la gent mirava al
pare de la Clarin, per que a l’Africa no tenen gaire roba. La Clarin
tenia cinc anys i s’havia ficat a una motxilla màgica que li havia
regalat un follet màgic. Quan el pare li anava a dir hola al ric ,la
Clarin va sortir de la
Narració
Ainhoa Navarro Abril
La veritable historia de Sant Jordi
Hi havia una vegada un noi que és dia Marc i també hi havia un
drac, els dos eren molts amics; jugaven junts, volaven junts, en
resum que ho fèiem tot junts...
Un dia van arribar a una ciutat, on hi havia un cavaller que es
deia Jordi, i es va fer a mics dels dos.
I un dia van trobar-se amb una ciutat vikinga , i els tres es van
fer guerrers víkings, eren els millors arrasaven tot, no deixaven
res per el seu camí...
Fins que un dia en Jordi va veure a una princesa, i en Jordi es va
enamorar de la princesa; el drac es va donar conte, així que els
tres van fer un pla per a que la princesa s’enamorarà d’en Jordi.
Aquest es el pla:
1r:El drac tenia que donar por al poble
2n:Llavors en Jordi havia de matar al drac (però fingir que ho
matava).
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 10

11. 3r:En Marc que tenia que anar a buscar a la princesa i contar-li la
historia que ara sabem de Sant Jordi.
Així ho van fer i els dos (la princesa i en Jordi) es vacances.
En Jordi a veure al Rei i va pensar que ho quèria assassinar, però
el Rei va fingir per a que en Jordi no es dones conte de res .
Però aquella mateixa nit el Rei va suïcidar-se, així que al final en
Jordi es el Rei.
Fi
L'AMOR PROHIBIT
Judith Orozco
Hi havia una vegada, fa tres anys en una caseta molt petita hi
vivien uns fullets verds com l’enciam. Menjaven cargols i
baldufes. El cap de la tribu del fullets, es deia Pere i el seu Fill
Marcos. La llei dels follets verds com l’enciam, els prohibia
enamorar-se. Un dia en Marcos, es va enamorar d'una fulleta. I la
fulleta també. La fulleta era de la tribu dels caps pelats. El seu
pare també era cap de la seva tribú, i eren rivals. En Marcos sen
va adonar i li va dir a la Laura, que així es deia la fulleta:
-Laura, jo t’estimo molt però la meva llei m’ho prohibeix i els
pares son rivals! Estan fent una guerra!
La Laura es va sorprendre durant un moment però després es va
calmar. Tot seguit la Laura va contestar-li:
-Tranquil home. Tot això de la guerra es molt mala idea, però
segur que si els seus fills que son l’alegria de la vida de tots els
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 11

12. pares i mares li demanen, la deixaran de fer perquè estiguem
feliços!
En Marcos va dir:
primer amor. Però el pare de en Marcos com que era de aquella
llei dels fullets verds com l’enciam no els deixava. Però el seu
amor guanyava tota mena de critiques i -Per intentar-ho no es
perd res!
I així ho van fer. Xino xano i camina que caminaràs van arribar a
casa dels seus pares. Li van demanar que vinguessin els dos pares.
Li van explicar lo de la guerra, no era pas bona idea ni molt
menys! Ells ho van comprendre i el Marcos i la Laura van estar
molt feliços. Però encara els hi quedava el pitjor, dir-los que
estaven enamorats. Al pare de la Laura com la seva llei no els hi
prohibia ja que era de la dels caps pelats, no va tenir cap tipus de
inconvenient. Es més es va alegrar de que la seva filla Laura per
fí hagués trobat al seu així nit rere nit, es veien a amagades en
un lloc molt espacial. Aquell lloc era on els seus pares s’havien fet
les paus.
LES DUES VORERES
Anna Ortiz
23-4-10
Aquesta es l'historia d'un noi que es deia Ivan. Aquell noi era
molt llest però poruc.
A ell l'agradava molt una noia , molt bonica i simpàtica. Però no
l’hi agradaven els nois porucs. L'Ivan vivia al costat d´un riu que
entravessava el poble on hi vivia. L´escola estava justament a
l’altre costat del riu. Ell no sabia nedar , per tant tenia una por
horrible al riu. La seva por, va arribar a ser tant forta, que va
deixar d'anar a l'escola.
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 12

13. La seva mare ja estava farta i va anar a l'ajuntament del poble,
per demanar a l'alcalde que fes un pont d'un costat del riu a
l'altre. Al dia següent l'alcalde va dir als obrers que el fessin.
Gràcies a això l'Ivan va poder anar a l'escola.
A l'escola, van dir de fer un treball en parelles. A ell li va tocar
la noia que li agradava tant. Ells dos van quedar a casa per fer el
treball
- A les 5? - deia l'Ivan
- Si!-Li va contestar la companya.
Quan van ser les cinc, l'Ivan va mirar per la finestra, per veure
si venia. La noia estava creuant el pont quan PLAAAFFFF! el pont
es va trencar i va caure a l'aigua . L'Ivan, quan ho va veure, va
sortir cap a fora, estava molt nerviós i no sabia que fer.
Va fer el cor fort i va saltar a l'aigua . No se'n recordava de que
no sabia nedar. Els dos s’estaven enfocant. Mentrestant pensava
que fer, va obtar per agafar impuls i va sortir a la superfície a
agafar aire, va anar-se'n un altre cop cap a vall i va agafar la mà
a la seva amiga, la va treure de l'aigua i la va portar a casa seva.
Des de aquell dia, la noia i l'Ivan van ser molt bons amics.
Fa molt de temps hi havia un drac , molt perillós que
es menjava tot. Un dia que no va haver-hi aliments,
per alimentar al drac, van decidir que es tindria que
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 13

14. menjar a la princesa, al rei no li agradava la idea i va
decidir portar,
A en Jordi perquè mates el drac. Van portar a la
princesa al drac, i va aparèixer Sant Jordi que va
matar el drac. I de la sang va brotar una rosa que va
donar a la princesa.
HISTÒRIA DE SANT JORDI
AVENTURES JORDIALS
Cristina Valiente Garcia
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 14

15. Hi havia una vegada un noi que es deia Jordi i tenia 7 anys.
Li agradava molt passejar pel camp, tots els dies ho feia
amb la seva germana Stella que tenia 10 anys. Un dia va
anar sol al camp i va veure una papallona amb un got que
dins hi havia un líquid que tenia una etiqueta que posava:
ESTIC BONÍSSIM.
Ell com era petit no savia el que feia i se’l va veure. Ell deia
que no pasava res però si que pasava, ho va descubrir al
dia següent.
Veia coses imposibles com:
Un ull flotant, els animals parlant, una vaca lila i groga…Ell
deia que era imposible però ho veia. De sobte es va trobar
un cavaller negre i un blanc, el blanc li va dir:
-Has d’anar al metge a punxar-te. Així no recordaràs res.
I el negre li va dir:
-No! Has d’agafar un tresor que esta amagat en una cova
amb lleons.
Jordi estaba confús, no savia que fer, aleshores va arribar
un cavaller blau que li va dir:
-Jo et dic una cosa i tu tries. Ves a casa i li dius a l’Stella:
-Hola, hola Stella el que he sufrit!!
Per el camí et surtiran monstres , ara fes el que vulguis…
-Vale, vaig amb la Stella.
-Dacord, pero tens de matar uns monstres tu sol, d’acord?
– Si, va dir.
-Respira, inspira, tu pots.-Gràcies!!
Tens dues espasses i una serra. Així t’ajudaran a matar els
monstres.
I així ho va fer:
Plam, plum, rash…
Li va dir a l’Stella allò. Aleshores una veu molt aguda va dir:
-Jordi, aixecat que has d’anar al col·legi!
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 15

16. -Oh, era tot un mal son.
ELS POBRES I ELS
RICS
Eric de la Maza
21/04/2010
Hi havia un noi tant ric que podia fins a banyar-se amb bitllets. Un dia
pel carrer hi va veure una noia tan bonica que donaria tots els diner
que tenia per ella. Ell no sabia que ella era pobre i els pares del noi no
suportaven els pobres. El noi es deia Àlex i la noia es deia Sandra. Un
dia quan acaben el institut l’ Àlex li va pregunta pots quedar alguna nit
per dinar. La Sandra va dir que si però en la casa del Àlex li va dir això
perquè la seva casa era molt pobre. L’ Àlex li va dir –quedem en el
institut. La Sandra va dir que si. A les 7 i cinquanta-cinc l’ Àlex estava
en el institut uns amics que passejaven per allà li van dir si quedes
amb la Sandra no seràs el nostre amic. Quan va arribar li va dir –e
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 16

17. perdut uns amics per tu- da igual. Anem a la meva casa va anem. Quan
van arribar van dinar la Sandra es va anar. Quan eren grans es van
casar i van tenir dos fills un es deia Carles i el altre Marçal.
eL DrAC De
TreS CAPS
Daniel Castaño
Hi havia una vegada una princesa que vivia sola
en un castell.
Un dia va arribar un monstre terrorífic al castell
I va dir: princesa si no voleu ser cendres deixa
que
et mengi!!
Quan la princesa estava davant del drac de tres
caps, va arribar un príncep, la va agafar i se la va
emportar molt lluny.
El princep va dir:
-no tinguis por perquè jo et salvaré! Quan el
princep
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 17

18. va matar el drac, se’n va anar fins al bosc
,però el drac no va morir,es va apoderar del
Castell,li va llençar una flama i el va convertir en
un castell terrorific que es podia moure.
Quan van tornar ,van veure que el castell l’havia
Apoderat el drac.Van obrir la porta del castell
van pujar les escales.Quan van arribar a dalt
Van veure al drac!El príncep va estar lluitant
fins que la princesa va veure una màquina,
la va apagar i el castell va explotar.El drac
havia sigue vençut pel cavaller i la princesa.
Van construir un castell més bonic que l’altre
i es van enamorar i van viure feliços!!
FI
Natalia Amo García
EL DIA DE SANT JORDI
Hi havia una vegada, una noia que es deia Maria, i vivía molt, molt lluny
d’aquí. La Maria, tenia 19 anys, i era molt i molt pobre, vivint a l’Àfrica, la
Maria això ho veia normal. A ella, li agradava molt un noi, que vivía en un
castell, a prop de casa seva, era ros, tenia els ulls blaus, i era realment prim.
Malgrat, el noi tenia 29 anys, i la Maria ho veia una mica gran per, però
sempre deia què l’edat no importa, el què importa realment es l’amor. El noi
és deia Jordi, i venia duna família riquíssima, al Jordi, la Maria no li
agradava gens ni mica, perquè ell deia, que s’havia de casar amb una
princesa, guapa, prima, cavallerosa..., i no amb una noia regordeta, lletja,
amb el cabell súper enredat i amb bràquets. La Maria va decidir, que el dia
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 18

19. que li diria que l’estima, seria el dia de Sant Jordi. Va anar caminant cap al
castell d’en Jordi, i mentres caminava, va veure a un noi, amb molt bona
planta, què estava trotant amb el seu cavall, i de sobte... Cata plaf!!!!
S’ha caigut el noi!!! – va dir la Maria. Crideu a algú!!! La Maria portava un
mocador, en el coll, i s’ho va posar. A l’escoltar els crits de la Maria, en
Jordi, va sortir corrents del seu castell, i li va dir: -Què et passa noia ?
-Doncs mira, jo anava caminant pel carrer, i m’he trobat a aquest caballer,
estirat a terra, sagnant del seu coll, i aleshores li he posat el meu mocador.
–D’acord, mira aquest noi és el meu germà Ferran, que fa 9 anys què no ens
parlem, i a més a més és cavaller, però al mateix temps, és el criat de casa
meva. –Ah, no ho sabia. Bé però el més important, no podem deixar què el
teu germà Ferran és dessangri aquí, en mig del carrer !!! – va dir la Maria.
Aleshores va dir en Jordi: - Jo abans era metge, hi ho podem portar a la
sala d’infermeria del meu castell. Acompanya’m. – va dir. Però desprès d’una
llarguíssima setmana intentant salvar a en Ferran el mateix va morir. Durant
aquesta setmana, en Jordi i la Maria es van anant coneixent, van anar fent
amistat, i al final això què semblava un amor impossible, es va fer realitat i
finalment és van casar.
TreS CAPS
Hi havia una vegada una princesa que vivia sola
en un castell.
Un dia va arribar un monstre terrorífic
I va dir:princesa si no voleu ser cendres deixa que
et mengi!!
Quan la princesa estava davant del drac de tres
caps, va arribar un príncep, la va agafar i se la va
emportar molt lluny.
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 19

20. El princep va dir:
-No has de tenir por perquè jo et salvarè!Quan el
princep va matar el drac, se’n va anar fins al
bosc, però el drac no va morir i aprofitant que el
prìncep no hi era es va apoderar del
Castell, li va llençar una flama i el va convertir en
un castell terrorific que es podia moure.
Quan van tornar ,van veure que el castell l’havia
Apoderat el drac.Van obrir la porta del castell
van pujar les escales. Quan van arribar a dalt
Van veure al drac! El príncep va estar lluitant
fins que la princesa va veure una màquina.
la va apagar i el castell va explotar. El drac
havia estat vençut pel cavaller i la princesa.
Van construir un castell més bonic que l’altre
i es van enamorar i van viure feliços!!
Nadia Rustichelli
21/4/010
CONTE DE SAN JORDI
TOT ALLÒ QUE ENS FA PENSAR
Hi havia una vegada una nena que estava pensant:
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 20

21. Tot això que està passant en el món:els
terratrèmols,mareomotors i l’explosió del volca,etc...
Tot això que esta pasan ho vaig veure en una
pel·lícula de ciencia ficció.
Jo vaig pensar que això no passaria mai de la vida.
Van surgir aquells terratrèmols i maremotos, i llavors
vaig comprendre que tot el que pasa no es
soluciona ni plorant ni pegan, ni pegan, sinó que em
de lluitar a la vida per el que i els somnis que tenim.
El dia 16i17 d’abril, va explotar el volca.
Per la gent que estava allà quina sorpresa es van
emportar .
No se si algú s’ha parat a pensar alguna vegada tota
aquella pobre gent no te casa, alguns no tenen
família,no tenen res, hi han de començar de nou la
seva vida.
Llavors vaig entendre que la vida es divertida i trista
a la vegada.
I que hi han algunes coses que si no les sapigessim
ara mateix estaríem mes feliços. No?
Hi ha coses a la vida que per molt dures que siguin,
molt tristes , doloroses ,etc..per el nostre be les em
d’acceptar,per viure millor i no tenir una vida trista.
La nena se estava despertant i va sentir a la seva
mare que cridava:
-Vinga Ginna, afanyat que arribarme tard a la festa.
FI
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 21

22. Kilian sanchez fernandez
historia
Hi havia una vegada un drac molt dolent.
Ningú s’atrevia a desafiar-lo,perquè era molt gran i dolent.Tot el poble tenia
molta por.
Fins que van arribar uns caballers,però ningú d’ells s’atrevia a desafiar-lo.
Cada setmana havia de sacrificar a una persona femenina.Van pasar tres
mesos i ya no quedaven persones i tenien que sacrificar a la filla a del rei.
Quan l’anaven a donar al drac va arrivar un caballer que es deia Cone.
Anaba amb una espasa,un escut,una armadura i un caball.
Va anar a la cova d’el drac.En drac li va tirar foc i en Cone va resistir amb el
seu escut i li va clavar l’espasa al coll.i en drac es va morir.
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 22

23. ELS POBRES I ELS
RICS
Hi havia un noi tant ric que podia fins a banyar-se amb bitllets. Un dia
pel carrer hi va veure una noia tan bonica que donaria tots els diner
que tenia per ella. Ell no sabia que ella era pobre i els pares del noi no
suportaven els pobres. El noi es deia Àlex i la noia es deia Sandra. Un
dia quan acaben el institut l’ Àlex li va pregunta pots quedar alguna nit
per dinar. La Sandra va dir que si però en la casa del Àlex li va dir això
perquè la seva casa era molt pobre. L’ Àlex li va dir –quedem en el
institut. La Sandra va dir que si. A les 7 i cinquanta-cinc l’ Àlex estava
en el institut uns amics que passejaven per allà li van dir si quedes
amb la Sandra no seràs el nostre amic. Quan va arribar li va dir –e
perdut uns amics per tu- da igual. Anem a la meva casa va anem. Quan
van arribar van dinar la Sandra es va anar. Quan eren grans es van
casar i van tenir dos fills un es deia Carlos i el altre Marçal.
fi
Núria Villalba 23/04/10
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 23

24. L’AMI7STAT DE LES
TRIBUS
Havia una vegada dos tribus, una de números i l’ altre de lletres;
sempre s’ estaven barallant. Fins que un dia van decidir fer una
competició, per veure quina tribu era la millor, però si la feien de
números guanyarien els números i de lletres l’altre. Per tant van
decidir que la farien neutral, i las dos tribus van decidir que la
farien d’ esport. Però van tindre un problema, sempre s’estaven
caient. Van veure que el esport no se’ls donava gens bé. I van estar
encara més dies enfadats. Després de un mes va vindre una tribu d’
estris de cuina,van intentar ajudar-los però ni els números ni les
lletres posaven de la seva part .Així que la tribu d’estris de cuina
van decidir truca a una tribu molt amiga seva: d’advocats. Però la
tribu dels advocats estaven a les Illes Maurici molt lluny de
Cerdanyola. El cas que estaven portant duraria almenys un any i
vint-i-tres hores i cinquanta-nou minuts i cinquanta-nou segons. Així
que la tribu dels estris de cuina van tenir que espera un any. Al cap
de un any i casi un dia la tribu dels números i de les lletres encara
estaven enfadades. La tribu dels advocats com es normal van
perdre el vaixell per anar al aeroport, agafar l’ avió cap al aeroport
del Prat i agar finalment el autobús cap a Cerdanyola. Però havia un
altre problema, el vaixell no sortia fins el pròxim dilluns. Encara van
tindre que esperar una altre setmana. Finalment el dilluns a les set
en punt del matí van agafar el vaixell per anar al aeroport i fer tot
el trajecte fins Cerdanyola. Els estris de cuina els estaven
esperant impacients, perquè ja no aguantaven més la tribu de les
lletres ni la dels números. Quan van arribar eren les cinc en punt de
la tarda, van veure que tenien més de un any per solucionar el
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 24

25. problema. Van començar fent exercicis de l’ amistat que havien
funcionat en altres casos semblants. Quan va passar una setmana
les lletres es van començar adonar del valor de l’amistat i que
cadascú te un do altres més aprofitables i altres de menys. Però els
números encara no s’adonaven per molt que l’ expliquessin refranys
com “dos no es barallant si un no vol” però si poses de la teva part
però els números no posaven de la seva part .Al cap de fer-se les
mil i una els números també es van adonar de la valor de l’ amistat i
que cadascú te un do. Les altres dos tribus també es van adonar
encara més del “tope super valor de la increïble amistat”, les quatre
tribus van estar ajudant a totes les tribus que estaven enfadades a
comprendre el ”tope super valor de la increïble amistat”. Ara el
valor de l’ amistat es diu: “tope super valor de l’amistat.
fi
Marçal Canet 20/04/2010
MONSTRES
N’hi havia una vegada un monstre que vivia la soterrani. Un dia va
sortir al carrer. Però tenia molta por i va tornar a entra al soterrani .
Era un monstre amb un nas verd, una cua d’un mil·límetre i portava uns
pantalons amb un cinturó de pinxos.
Un dia va sortir al carrer i va veure que tothom eren monstres.
Llavors anava caminant pel carrer i va arribar al port, allí va veure un
vaixell amb un cartell que deia “Expedició a una illa desconeguda”. El
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 25

26. monstre va pujar i quan va trepitjar el vaixell es va transformar en
humà amb un vestit de mariner. I el capità li va dir:
-Quan acabis la missió tornaràs a ser monstre.
Llavors van pujar al vaixell i van començar el viatge.
Van passar tres mesos, llavors va sortir de la habitació, va veure una
illa i va cridar:
-Illa a la vista!
Llavors el vaixell de cop es va començar a enfonsar,i el monstre que
ara és humà,es va tirar a l'aigua i va nadar fins a la illa. Llavors va
arribar a la illa i es va dormir. Al mati es va despertar i tenia
gana,llavors va caminar capa dintre de l'illa. I es va trobar un monstre
molt gran i el monstre es va menjar el humà. El monstre es va donar
conta de tot això a via sigut un somni. Es va dormi i va mori de vell.
FI
L unicorni daurat
Nadia Ecube
Hi havia una vegada 3
monstres que es deien trasparentós, verdós i blavós. Es deien
així perquè un era trasparent un altre verd i un altre blau. Els
montres treballaven en un circ que es deia Circ Monstruos. L´amo
era mig pobre perque en un dia guanyava 220 euros. Feien 6
actuacions al dia i només s’omplia 30 persones per actuació i la
entrada valía 1euro per persona. L´amo va decidir que hauria de
matar els monstres per aconseguir mès publicitat. Els mostres
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 26

27. menjaven paper,és a dir, que així podrien fer menys publicitat. Era
per aixo que no venia tanta gent al circ. L’amo volia matar-los a l
´endemà. El malabarista que ho va sentir s´ho va dir als monstres.
L´amo es va enfadar i va acomiadar al malabarista. Els monstres
van actuar depresa i van telefonar als seus germans que eren
bessons. Els germans bessons es van quedar al circ i van dir que els
donava igual. Els monstres van dir que els donava igual. Els
monstres van surtir i s´en van anar cap al bosc de les 7
meravelles.Alla es van trobar un cervol una miqueta tonto que lis va
dir que aquest era el bosc de les 7 meravelles. Els mostres van dir
que ya o savien i es van anar. Els mostres es van quedar
al.lucinats,i es van anarv cap a la primera meravella.La primera que
van veure era cun 100 peus gegants que tenia molta gana i es
volia mengar al verdós pero van escapar de seguida. Era la primera
meravella!! Van anar cap a la segona a dalt del cim de la
muntanya van veure un pilota de futbol gegant firmada per tots
els equips del món. El trasparentós va cridar i de cop la pilota va
comenzar a anar cap avall o sigui cap a ells i es van anar pitant i
van saltar a un riu que havia per allà. Aquesta era la tercera
meravella!!AL riu hi havia un peix espasa gegant i al verdós li va
punxar el culet i li feia molt de mal. Els mostres van surtir pitant
del riu. El seu germa el verdós va saltar i es va trure la punxa del
culet. Aquesta era la quarta meravella!!Desde lluny van veure un
foc de llum ,els mostres no savien que era que era i van anar
cap a la llum. El trasparentós es va quedar ceg de tanta llum que
desprenia. I els altres dos germans la van veure i era la mostrua
mes bonica del món sencer!!!La mostrua era blaba mes o menys
era la nena Avatar. Era la cinquena meravella!! Van pensar aquesta
es la millor meravella. El babós es volia qudar amb ella pero els seus
germans el van aconseguir que marxesi amb ells. Van caminar
una miqueta mes i van veure un bosc cremat. Van veure un gormiti
del foc que tiraba boles de foc. Al verdós li va tirar una bola de foc
per al cap i li va tocar el cabell i es va quedar calb. Aquesta era la
sisena meravella!! Solament faltava una meravella igual podien ser
unicornis. Van escalar una muntanya i van veure de fons una
manada d´unicornis!! Els monstres van baixar i van veure que un
dells era el unicorni d´aurat van anar a tocar-lo i al final els va
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 27

28. donar or i moltissímes coses mes. Al final l´amo no els va matar
perquè els mostres eren molt bons en les acrovacies i venia mes
gent que abans i apart no mengavren paper sinó verdura. Al cap d
´uns anys l´amo es va deixar al carrec als mostres que eren els
propietaris.
Alumnes de 5è de l’escola Saltells de Cerdanyola 28