1. SEMINARIS D’EDUCACIÓ VIRTUAL
Creant Històries Digitals
I Jornada sobre els usos educatius dels relats
digitals multimedials
Citilab, Cornellà de Llobregat (Catalunya)
17 de febrer de 2011
Organitzadors:
Observatori de l'Educació Digital de la Universitat de Barcelona
i Citilab de Cornellà
http://edulab.projectescitilab.eu - http://greav.ub.edu/relatosdigitales
relatos@greav.net

2. Relacions recíproques entre
competències lingüístiques i
tecnologia digital
Primer cicle Educació Primària
Exemples de l’escolarització inicial
Ana Teberosky
OED - UB

3. Pregunta:
“Què vol dir aprendre a ser lletrat a
l’era digital?”
Tres components de la pregunta:
aprendre, lletrat i digital
 Aprenentatge: actiu, constructiu, acumulatiu,
amb objectius, en un context social i físic específic
(situat), multisensorial
 Lletrat: freqüentació amb textos, lectors, influència
de la llengua i la cultura escrita
 Digital: referència només als multimèdia

4. Exemple de Narració
(Classe de Primer, CEIP Lavinia, Les Corts,
prof. Laura Pareja)
Sóc el més ben plantat Llistes d’adjectius
de Mario Ramos

5. Llistes d’adjectius Produccions dels alumnes

6. Produccions dels alumnes

7. Produccions dels alumnes: Storyboard

8. Produccions dels alumnes: Storyboard

9. Produccions dels alumnes: L’escenari

10. Produccions dels alumnes: Les fotografies

11. Produccions dels alumnes: Les fotografies

12. Elements Multimodals
 Dibuixos de l’autor
 Textos alumnes
 Dibuixos alumnes
 Esquema del guió
 Manipulació d’objectes
 Muntatge amb plastilina i objectes
 Fotos
 Textos pels diàlegs

13. Procés de construcció
1. Lectura en veu alta i visualització del text
(professora, PPT, pissarra digital)
2. Personatges
(extracció per escriure textos (adjectius) de caracterització)
3. Story board amb dibuixos
(estructura del conte que es recupera de la memòria)
4. Crear l’escenari amb manipulació dels objectes
5. Re-visitar les escenes per fer fotografies
6. Escriure els diàlegs amb textos per explicar
escenes visuals

14. Tipus de coneixement
 Conèixer què (declaratiu o conceptual)
 Conèixer com (procedural)
 Conèixer per què (experimental)
 Conèixer qui (personificat)
 Conèixer on i quan (circumstancial)

15. Tipus de representació
 Què fa? (recuperació amb esquema)
 Què diu? (recuperació amb llenguatge)
 Com és? (text i dibuix)
 On i quan? (text i dibuix, fotos, vídeos,
animació)

16. Multimèdia (entre paper i digital)
 De tipus híbrida, d’interfase, entre oral i escrit, que integra llegir i
escriure, lectura i producció, autor i audiència, textos i dibuixos, entre
paper i digital
 Amb noves possibilitats de configuració, de disseny, d’edició, de
manipulació de textos i il·lustració (afegir, separar, senyalar, disposar,
reduir, etc.)
 Amb disposició de textos i de il·lustracions no lineal ni contingent
 És reciclable: amb interacció sobre el propi producte o sobre el
producte d’una altra persona
 Té muntatge: no parteix de zero sinó que es pot ajuntar peces
preexistents, es pot combinar medis, etc.
 De forma simultània: el medi digital permet integrar
simultàniament: text, imatges, elements gràfics no textuals, recursos
sonors, gravació de veu, animació, etc.
(Handler Miller, 2008)

17. Els components dels multimèdia
 Ofereixen situacions autèntiques
(films, vídeos, etc.)
 Motiven i situen a l’alumne en un
context social i físic
 Presenten informació multimodal
 Permeten l’observació, la manipulació i
la comprovació dels resultats
(Schnotz & Bannert, 2003)

18. Multimèdia és un context nou de
presentació de la informació,
però ...
 Sense referència als aspectes tècnics (aparells,
recursos informàtics, etc.), sinó
 És un nou format semiòtic
(o de representació en textos, imatges i gràfics)
 Amb modalitats sensorials integrades (visual,
auditiva)
(Mayer, 2005)
 Però el processament del llenguatge natural i de la
MT és seqüencial

19. Multimèdia integra ....
 Això que l’escriptura havia separat:
 Escriptura separa:
oral/escrit producció/recepció
gràfic/sonor enunciació/enunciat
ull/veu discurs/text
(Akermann, 2004)
 Locutor  Enunciat Audiència
(oral: relació directa)
 Escriptor  Text  Lector
(escrit: relació indirecta)

20.  Separada, l’escriptura va donar lloc al
text (objecte separat):
 El text fixa el llenguatge en l’espai i en el temps
 Com objecte rep vàries formes d’anàlisi lingüístic
 El text està subjecte a revisions
 Com a subjecte en revisió es converteix en un
instrument de pensament
(Olson, 2010)

21. Després es va fusionar…
 Fusions, integracions:
 L’oralitat secundària és el resultat de la fusió
entre oral/escrit, és a dir una nova forma
d’oralitat sostinguda per l’escrit (Ong, 1982)
 L’àlbum és una integració entre text i
il·lustració: la informació s’expressa per aquestes
dues vies (o el còmic)

22. I en relació a l’E/A inicial?
 S’han presentat el formats semiòtics
separats en:
 Seqüències:
 Molts dels formats abans mencionats s’han localitzat
dins d’una seqüència de desenvolupament i didàctica
 S’ha demostrat que no hi ha seqüència evolutiva:
- Gestos i imatges abans de paraules
- Representació externa com expressió d’una representació interna
- Lectura abans d’escriptura
- Lletres abans d’escriure
- Llibres amb dibuixos i sense textos abans que llibres amb textos
- Primer desxifrar i després comprensió
- Primer competència i després performance, etc.

23. Multimèdia requereix un model
d’E/A diferent
 Vàries teories s’han proposat per explicar
com traslladar informació digital (textos,
vídeos, fotos, narració, diagrames) a un
model mental integrat
(Mayer, Schnotz, Paivio, Baddeley, Coll)
 Coincideixen en: dues formes de
representació, processament limitat i
seqüencial, aprenentatge actiu i
complementària informació

24. Multimèdia en Educació inicial i
aprenentatge de la llengua
1. Dues formes de representació: icònica i lingüística
 icones, símbols que s’assemblen a això que representen,
 signes que representen per convenció (Morris, 1938, citat en Olson,
2010).
(la presentació i el processament són diferents, , la modalitat i el
format semiòtic, també. Pot haver complementació, no fusió)
 Dues formes amb funcions diferents
2. Dues modalitats: oral/escrit es poden fusionar en l’oralitat
secundària
(pensar la parla i l’escrit en termes del sistema d’escriptura, pot
haver fusió, Ong, 1982)
3. Dues activitats sobre el mateix objecte: escriure a partir de
llegir, reescriptura
(els textos són reciclables: sobre el producte d’una altra persona)

25. 4. Dos processos amb inversió de la seqüència:
performance before competence
Actuació abans de assolir les competències, és un patró
d’adquisició
(Gee, 2003; Tomasello, 2003)
5. Dues fonts d’informació: output as input
Fins fa poc l’output s’entenia com un producte, com sinònim
del que havien après, ara s’entén com part del procés i de
l’acte de produir (llenguatge, dibuixos, fotos)
(Swain, 1985; Tomasello, 2003)
6. Més de dos: fer intervenir també la manipulació d’objectes
i d’artefactes
Fer (i pensar) es confronta amb els resultats de les accions,
pot haver aprenentatge a partir de les conseqüències
(Harel & Papert, 1991)

26. 7. Una interactivitat o tornar sobre sí mateix
Com re-visitar la pròpia producció, metacongnició
(Schnotz & Bannert, 2003)
8. Una certa homologació entre la forma visual i altra
aspecte
Com en el cas del còmic (preferit entre els nens, segon ICDL, Collen,
2006)
És el sentit de facilitació recíproca entre llengua i
multimèdia

27. Referències bibliogràfiques
 Akermann, E. (2004). Constructing knowledge and transforming the world. In M. Tokoro & L.
Steels (Eds.). A learning zone of one’s own: Sharing representations and flow in collaborative
learning (1-37). Amsterdam: IOS Press.
 Coll, C., Engel, a. & Bustos, A. (2007). Los entornos virtuales de aprendizaje basados en la
representación visual del conocimiento. En C. Coll & C. Monereo (Eds.). Psicología de la
educaciónvirutal: Aprene y enseñar con las Tecnologías de la Información y la Comunicación .
Madrid: Morata.
 Collen, L. (2006). Digital and Traditional Storytimes Research Project. Using Digitized Picture
Books for Preschool Group. Storytimes. Children and Libraries, 8-18.
 Gee, J. P. (2003). What video games have to teach us about learning and literacy. New York:
Plagrave Macmillan.
 Harel, I., & Papert, S. (Eds.). (1991). Constructionism. Norwood, NJ: Ablex.
 Mayer, R. (2005). Introduction to multimedia learning. En R. E. Mayer (ed.). Cambridge
Handbook of Multimedia Learning (1-16). Cambridge: Cambridge University Press.
 Schnotz, W. & Bannert, M. (2003). Construction and interference in learning from multiple
representations. Learning and Instruction, 13, 141-156.
 Swain, M. (1985). Communicative competence: some roles of comprehensible input and
comprehensible output in its development. En S. Gass & C. Madden (Eds.). Input and Second
Language Acquisition (235-253). Rowley, Mass. Newbury House.
 Tomasello, M. (2003). Construing language. Harvard: Cambridge University Press.

28. Teberosky, A. (2011). Relacions recíproques entre
competències lingüístiques i tecnologia digital. Primer cicle
Educació Primària, exemples de l’escolarització inicial
(presentació). A: Creant Històries Digitals. I Jornada sobre
els usos educatius dels relats digitals multimedials. Cornellà
de Llobregat: Observatori de l'Educació Digital de la
Universitat de Barcelona & Citilab.