1. SITGES
Gestió interactiva de la ciutat
Plans Estratègics
Decembre 2011
Albert Bargues.
Arquitecte
Coordinador Pla Estratègic

2. PREAMBUL
El primer de tot manifestar a Barcelona Desing Innovation Cluster (BDIC)i els seus
impulsors BCD Barcelona Centre de Disseny i 22@Barcelona el nostre agraïment per
permetre’ns participar en el projecte Dipolis. I Transmetre la salutació de l ‘Alcalde de
Sitges, per fer palles la necessitat de iniciatives com aquesta i donar l’encoratjament
a tots els presents per assolir els objectius. Reiterant l’oferiment de Sitges per col laborar
en el desenvolupament de les idees.
Dipolis es una iniciativa que involucra a empreses e institucions en un profund anàlisis i
un pla d’accions que te per objectiu millorar la competitivitat de les empreses que
ofereixen solucions pensades per el espai urbà. I generar nous models d’actuació en el
espai urbà que integrin criteris de sostenibilitat (social i economica).
En d’aquesta iniciativa les administracions locals hi en aquesta ocasió l’ajuntament de
sitges podem aportar la nostre experiència encerts i desencerts en la gestió de la
ciutat i el coneixement de les problemàtiques especifiques locals ,experiències i
coneixements que podrien esser fàcilment extrapolables a molts municipis.
Duran el últims 15 any a Catalunya igual que la resta de municipis de España ens em
dedicat a créixer a urbanitzar a produir ciutat, entrampats tan l’administració com el
empresaris en la producció de la ciutat casi com únic objectiu.
En aquesta dinàmica de producció de la ciutat els criteris de sostenibilitat social
economica i ambiental han estat introduïts casi a contracorrent ,dinàmica que no ha
permès a l’administració tenir temps o emprar esforços per la millora de la gestió de
les ciutat.
A sitges aquest escenari de producció- producció va esser un mica diferent,menys
intens arrel de unes circumstancies especials sociopolítiques, En els anys 2001-2002, la
plataforma cívica anti- massificació amb les seves reivindicacions populars va generar
una dinàmica especifica de alentir el creixement urbà reflectida en el criteris de
desenvolupament del Pla de ordenació urbanística Municipal (Poum)aprovat el 2003
En aquesta època coincidint amb las reivindicacions apareixen i es denoten els
primers símptomes de crisis en la industria turística local ,degudes a la globalització de
la economia i els mercats turístics,
La conjunció d’aquestes dues circumstancies , especialment la segona :el futur de la
ciutat i la oferta turística fan que se inici un procés de repensar la ciutat de aprofundir
en el coneixement de Sitges ciutat i territori .
Els criteris de sostenibilitat ambiental, sostenibilitat economica i social,la recerca de
criteris per una nova economia basada en la creativitat i en el potencial cultural
artístic existent,la qualitat de vida dels ciutadans, la introducció de les noves
tecnologies de la informació i de la comunicacio han estat els objectius dels diferents
estudis ,plans estratègics parcials,projectes motors que desenvolupats aquest últims
anys.

3. INTRODUCCIÓ
La presentació i argumentació de l’aplicació de les noves tecnologies de informació i
comunicacio i altres en el coneixement de la ciutat i el territori,i la seva gestió
• La globalització de la economia
La actual crisis economica nacional ha precipitat i accelerat la inevitable
reorganització de les processos productius i la gestió del recursos que ja venien induïts
per el nou sistema econòmic de la globalització.
L’actual context econòmic en el que estem immersos i que indiscutiblement ens esta
afectant es de un caire global. La globalització es un procés econòmic, tecnològic,
social i cultural a escala mundial que consisteix en una intensa comunicació i
interdependència entre els diferents països del mon unificant els mercats, societats i
cultures.
Aquest procés de globalització de la economia esta basat fonamentalment en las
noves tecnologies informàtiques i de la comunicació junt amb la vertiginosa velocitat
en la evolució dels sistemes de informació, documentació i xarxes de comunicació.
L’augment del cosmopolitisme de les societats fonamentat en els avenços de la
connectivitat humana els transports, les telecomunicacions i l’ús massiu de les Tics i de
Internet. Han variat substancialment el sistema clàssic del comerc i el turisme, tan en
els conceptes del viatge, objectius etc, com els mètodes de compra.
Es en aquest context de una situació mundial de renovació de les estructures
econòmiques i productives i fins hi tot dels sistemes financers que Sitges es planteja el
repte de generar les necessàries actuacions, per assolir el repte de situar la ciutat
social i territorialment en un a situació que li permeti continuar tenint una posició
preeminent en mon turístic i econòmic.
Es en aquest context que per assolir aquest objectius descrits de esser competitius en la
nova economia que l’Ajuntament te que adaptar la seva estructura de funció i
gestió publica a aquest nous reptes i noves tecnologies. Ens obliga ha adaptar-nos
per no quedar fora del sistema econòmic.
• La combativitat entre ciutats

4. Temes com la combativitat economica entre ciutats, la qualitat de vida de la
població, l’equilibri social, la capacitat per innovar i la sostenibilitat ambiental
dependran en gran mesura de la nostre capacitat per re-inventar, per dissenyar i per
governar l’adaptació de les nostres ciutats i llurs entorns a aquesta nova realitat.
• Les noves tecnologies de informació i de comunicació. Les Tic aplicades al
coneixement i la gestió de la ciutat i el territori.
Les noves generacions de tecnologies interactives ens permeten i ens obliguen a una
nova manera de entendre el coneixement del territori, de la ciutat, de la economia,
ens avoquen a nous sistemes de comunicacio de informació i de difusió.
Les noves generacions de tecnologies interactives i les tendències observades en la
globalització ens confirmen les noves formes d’expressió, del territori de la ciutat, les
noves formes de gestió i administració del coneixement de la ciutat i el territori de la
economia, de la seva informació i difusió.
Es fa palesa la necessitat de desenvolupar e implantar una solució tecnològica
integral creant les bases de una nova generació de coneixement
documentació,informació de la ciutat centrat en la creació d’automatismes per la
creació de continguts digitals que permetin la posterior difusió per els diversos canals
de distribució, punts de informació, Internet, plataformes Mobile i xarxes .
• Les tic aplicades al comerç i el turisme

5. Les eines informàtiques estan modifica’n substancialment el sistema, el mètode fins hi
tot els processos de l’activitat comercial.
Les innovacions en el comerç Electrònic en el sistemes de ventes i màrqueting per la
xarxa :Internet junt amb la desaparició dels canals clàssics de màrqueting de compra
venda, els intermediaris en el cas del turisme, els Tours operadors, les agencies de
viatges , les majoristes,
Els conceptes de campanyes de publicitat han produït una situació nova, sense
antecedents casi es començar de nou.
Uns conceptes nous de publicitat de màrqueting de vendes per la xarxa venen
imposats per aquest nou escenari ,
La recerca del client final en la xarxa, arribar directament sense intermediaris des el
territori fins al consumidor final, i ajudar-lo a prendré la decisió de visitar-nos fer una
compra, es l’objectiu.
Per poder continuar essent competitius com a territori, com a ciutat en aquesta
economia globalitzada, es necessari crear la documentació, la informació, en fi les
eines necessàries que permetin mantenir o millorar la nostra capacitat de atracció
turística, economica, social i cultural.
Plans estratègics parcials i projectes motors

6. • Un element clau de la nostra identitat i de la nostra manera d’entendre la vila és la
qualitat de vida que gaudim.
Les grans dificultats tant econòmiques com socials actuals fan perillar aquests nivells de
qualitat per aquest motiu és necessari establir una sèrie de línies de treball per mantenir
i, en la mesura que sigui possible, millorar la qualitat de vida de la que disposem.
Afavorir la mobilitat sostenible, avançar en els nivells de qualitat d’Educació i de
Formació, continuar amb la millora dels Serveis i dels equipaments públics necessaris i
en la resposta a les problemàtiques socials i la cura de l’espai públic són els elements
més importants per a la nostra qualitat de vida. L’índex de qualitat de vida és una
peça estratègica per a la competitivitat de la nostra vila.
• La competitivitat és un factor fonamental per generar activitat econòmica
Que permeti la prosperitat dels ciutadans, dels empresaris i del propi Ajuntament de
Sitges. Avui dia, i ara més que mai, les viles, els pobles, les ciutats i els territoris,
competeixen per aconseguir aquest objectiu. Sitges necessita tenir molt clar quines
són les iniciatives per posicionar-se en una bona situació per aconseguir aquesta fita.
Per aquest motiu, el Pla per a la Competitivitat, desprès del 1er. Fòrum Econòmic que
es va celebrar a la nostra vila apunta quatre grans objectius: el posicionament de la
“marca Sitges”, la innovació en l’activitat turística, la diversificació de l’economia
centrada en l’economia de la creativitat, especialment, de l’art i la cultura, la millora
de les infraestructures, connectivitat i mobilitat i per últim en la pròpia qualitat de vida
de la nostra vila i la sostenibilitat del nostre Ajuntament.
• Plans estratègics parcials i projectes motors
El nostre poble com la gran majoria de viles i ciutats, necessita en aquest moment
repensar i adaptar-se al nou model que s’està configurant en el món. Per això, aquest
Ajuntament impulsa un Pla Estratègic per a la Sostenibilitat de la vila (Acord Marc) a
llarg termini per aconseguir estimular l’economia, millorar la qualitat de vida i tenir un
Ajuntament sostenible. Creiem que la interacció entre aquests tres grans objectius
estretament relacionats entre si i acompanyats de Projectes Estratègics, permetran
què sigui una realitat aconseguir els reptes que ens ha abocat el moment actual. Per
sentir-nos com a ciutadans i persones emmarcades en un entorn de benestar i com a
factor de competitivitat i d’atracció per a l’activitat econòmica del nostre municipi
Plans Estratègics Projectes Motors
Acord marc: sostenibilitat ajuntament Façana Marítima
Pla de valors i civisme
Espai de les Arts
Mobilitat: e-mobility
Eficiència energètica Parc de Innovació del Garraf
Sitges 2.0 Pla d’equipaments
Qualia Recuperació de l’espai natural de les
Soterrament canteres
Canteres Soterrament de la via ferroviària
Pla integral del centre històric