1. 1-
Definició: La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament
automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Origen de la paraula ''informatica'': El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa,
creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i
automatique.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Informatica)
2-
L' arquitectura d'ordinadors: Ès el disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un
sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les
implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial interès a la forma
en la qual la unitat central de procés (CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de
memòria.
L'atgorítmia: La teoria algorísmica de la informació, principalment estudis de les mesures de
complexitat en les cadenes (o estructures de dades). Com que la majoria dels objectes matemàtics
poden ser descrits en termes de cadenes, o com el límit d'una seqüència de cadenes, pot ser usat per
estudiar una àmplia varietat d'objectes matemàtics, incloent nombres enters i nombres reals.
Llenguatge de programació: Ès un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una
màquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i
semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen
l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de
dades amb què treballarà el programa com les accions que realitzarà.
1er Sistema operatiu: Ès el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un
ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació
internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels
programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos
(memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de
l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.
2n Sistema operatiu: és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui
un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos
programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és
gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se
n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.
La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a
supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.
xarxa informàtica Ès un grup interconnectat de computadors. La finalitat principal per la creació
de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar la confiabilitat i la
disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost
general d'aquestes accions.
2. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així, per exemple,
hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet...), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre
Internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP.El
model OSI, estructura cada xarxa en 7 capes amb funcions concretes però relacionades entre elles,
el model TCP/IP es redueix a 4 capes.
(http://ca.wikipedia.org)
3-
L'era de la computació moderna va començar amb un intens període de desenvolupament abans i
durant la Segona Guerra Mundial, amb l'ús d'elements electronics com a substits dels seus
equivalents mecànics, i amb els càlculs digitals substituint als càlculs analògics. Màquines com la
Z3, l'Atanasoff-Berry Computer, els ordinadors Colossus, i l'ENIAC foren construides a mà usant
circuits que contenien relés i vàlvules (vàlvules de buit) i sovint usavent targetes perforades o paper
perforat com a entrada i com la principal (no-volàtil) memòria d'emmagatzement.
Els primers ordinadors electrònics i programables van ser dissenyats per l'alemany Konrad Zuse: el
Z1 (1938) i el Z3 (1941).
Bill Gates( William Henry GatesIII), KBE (nascut el 28 d'octubre de 1955), conegut com Bill
Gates, és un empresari americà de la branca de la informàtica. Juntament amb altres, va programar
l'Altair BASIC original per a l'Altair 8800, una microcomputadora primitiva. Va fundar Microsoft
juntament amb Paul Allen, empresa de la qual Steve Ballmer n'és president i Arquitecte de
programari en Cap.
1ª generació:
En 1946 John Von Neumann proposa una versió modificada de l'ENIAC; Von Neumann s'incorpora
a l'equip de John Mauchly i J. Presper Eckert, i junts construeixen l'EDVAC, l'any 1952. Aquesta
màquina presentava dues importants diferències respecte a l'ENIAC: En primer lloc empra
aritmètica binària, la qual cosa simplifica enormement els circuits electrònics de càlcul. En segon
lloc, permet treballar amb un programa emmagatzemat. L'ENIAC es programava endollant
centenars de clavilles i activant un petit nombre d'interruptors.
Al 1951 John Mauchly i J. Presper Eckert lliuren a l'Oficina del Cens el seu primer computador:
l'UNIVAC I (Universal Automatic Computer).
Al 1953 apareix l'IBM 701, el Burroughs E-101, i el Honeywell Datamatic 1000.
El 1953 IBM fabrica el seu primer ordinador a gran escala, l'IBM 650.
2ª generació:
A la segona meitat dels anys 50, els transistors BJT substitueixen les vàlvules de buit. Això dóna
lloc a la "segona generació" de computadors.
Es van crear noves professions; programador, analista, expert en sistemes d'informació, i es va
iniciar la indústria del programari.
1948: William Bradford Shockley, John Bardeen i Walter H. Brattain Inventen el Transistor.
1959 IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat, els models 1620 fins 1790
1961: Apareixen nous conceptes pioners, entre ells el caràcter de 8 bits
1962: IBM treu al mercat els primers discs extraibles que es van convertir en un estàndard de la
3. indústria de la computació.
1963: Un comitè Indústria-Govern desenvolupa el codi de caràcters ASCII, (es pronuncia asqui), el
primer estàndard universal per a intercanvi d'informació (American Standard Code for Information
Interchange), el qual va permetre que màquines de tot tipus i marca poguessin intercanviar dades.
1964: L'evolució dels ordinadors fa que sorgeixin llenguatges d'alt nivell, més entenedors com el
COBOL, FORTRAN o BASIC.
3ª generació:
Tot i que els circuits integrats van ser inventats en el 1958, no va ser fins al 1964 que es van
construir ordinadors amb aquests components. Varen ser els primers ordinadors en disposar de
sistema operatiu que controlava l'execució dels diferents programes a executar.
1959. Digital Equipment Corporation treu el PDP, primer miniordinador de 18 bits.
L'aparició de l'IBM 360 marca el començament de la tercera generació. Les plaques de circuit
imprès amb múltiples components passen a ser substituides pels circuits integrats.
En un xip de silici d'aproximadament un centímetre quadrat hi cap 64.000 bits d'informació. En
nuclis de ferrita aquesta capacitat de memòria pot requerir prop d'un litre en volum.
El sistema de Baran treballava amb un esquema que partia els missatges en petits trossos i els
posava en sobres electrònics, anomenats "paquets" cada un amb l'adreça del remitent i del
destinatari. Els paquets es llançaven en una xarxa de computadors interconnectats, on rebotaven de
l'un a l'altre fins a arribar al seu punt de destinació, en el qual s'ajuntaven novament per
recompondre el missatge total. Si algun dels paquets es perdia o s'alterava (i se suposava que alguns
s'haurien de dislocar), no era problema, ja que es tornaven a enviar.
L'any 1968 es funda Integrated Electronics (Intel) dedicada a la construcció de circuits integrats.
4ª generació:
La base de la quarta generació fou la invenció per part de Marcian Hoff del microprocessador.
Tot i que la capacitat de computació i emmagatzemament s'ha incrementat espectacularment des del
anys 70, la tecnologia subjacent dels xips (LSI (large scale integration) o VLSI (very large scale
integration)) s'ha mantingut bàsicament la mateixa, de manera que és àmpliament acceptat que la
majoria d'ordinadors d'avui en dia encara pertanyen a la quarta generació.
1971. Intel treu el microprocessador 4004. Encarregat per una empresa japonesa per fer una
calculadora d'escriptori. Era un xip de 4 bits, amb 2300 transistors que processaven 108 kHz. Tenia
una capacitat per a 4KB de memòria.
1971. Intel treu el microprocessador 4004. Encarregat per una empresa japonesa per fer una
calculadora d'escriptori. Era un xip de 4 bits, amb 2300 transistors que processaven 108 kHz. Tenia
una capacitat per a 4KB de memòria.
1976. Steve Wozniak i Steve Jobs van fundar Apple Computer.
1978. Intel fabrica la CPU, Intel 8086 (de 16 bits). IBM va treure al mercat el seu primer PC, amb
un xip de mateixa la família, un intel 8088 (amb bus de dades extern de 8 bits). D'aquí van sorgir els
80286, 80386 (de 32 bits), 80486 (amb coprocessador matemàtic incorporat), i Pèntium, II, III i IV.
Els PC’s que trobem actualment al mercat són una evolució dels 8086.
5ª generació:
L'any 1982, el Ministeri d'Indústria Japonès va intentar revolucionar el món dels ordinadors llençant
un projecte per a desenvolupar ordinadors de cinquena generació en un termini de 10 anys. Havien
4. de ser ordinadors capaços d'utilitzar intel·ligència (sistemes experts) per tal de resoldre els
problemes.
Tot indueix a pensar que els resultats d'aquest projecte no es van correspondre ni de bon tros amb
les expectatives que es van generar.
(http://ca.wikipedia.org/wiki/Informatica)
4-
a)
CPU: La unitat central de processament (per l'acrònim en anglès de Central Processing Unit), o
simplement el processador o microprocessador, és el component de l'ordinador i d'altres dispositius
programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades.
Elements:
Unitat aritmetico-lògica: (UAL o Arithmetic Logical Unit) Realitza una operació segons l'opcode
(operation code) indicat per la Unitat de Control. Aquesta operació pot ser aritmètica (Suma, Resta,
Divisió, Multiplicació), Lògica (AND, OR, XOR..), o un desplaçament dels bits de la variable
(shift).
Unitat de control: Unitat incluida a la CPU encarregada de llegir les instruccions màquina
guardades en la memoria principal i de generar les senyals de control necessàries per controlar i
coordinar la resta de les unitat funcionals d'un ordinador amb el propòsit de executar les
instruccions llegides.
Registres: Són petites unitats que emmagatzemen dades del processador, la capacitat dels registres
serà una o una altra. Per exemple en arquitectures de 64 bits, els registres són de 64 bits. En
processadors Pentium, són de 32 bits. I en microcontroladors, acostumen a ser de 8 bits. Es poden
implementar amb flip-flops o, actualment, amb fitxers de registres (Static RAM).
Memòria cau: Com que l'accés a memòria principal és molt lent en comparació amb les velocitats
del processador, en processadors amb certes prestacions s'acostuma a usar una memòria a mig camí
que manté una còpia de les dades de memòria, anomenada memòria cau, per suavitzar aquesta
diferència de velocitats.
b)
Els procesadors usats actualment són
-Intel:
Core iX
Intel Core i3-2100T
Intel Core i3-2100
Intel Core i3-2120
Intel Core i5-2390T
Intel Core i5-2300
Intel Core i5-2400S
Intel Core i5-2400
Intel Core i5-2500T
Intel Core i5-2500S
Intel Core i5-2500
Intel Core i5-2500K
5. Intel Core i7-2600S
Intel Core i7-2600
Intel Core i7-2600K
AMD:
AMD64 / K8
Dual-core Athlon 64 X2
Turion 64
Phenom (K10)
Athlon II y Phenom II
AMD Phenom III
Fotos:
6. c)
Els perifèrics completen les prestacions de l'ordinador.
Es classifiquen com:
Perifèrics d'entrada: capten i envien les dades al dispositiu que els processarà.
Perifèrics de sortida: són dispositius que mostren o projecten informació cap a l'exterior de l'ordinador. La
majoria són per a informar, alertar, comunicar, projectar o donar a l'usuari certa informació, de la mateixa
manera s'encarreguen de convertir els impulsos elèctrics en informació llegible per l'usuari. No obstant això, no
tots d'aquest tipus de perifèrics és informació per l'usuari.
Perifèrics d'entrada / sortida (E / S) serveixen bàsicament per a la comunicació de l'ordinador amb el medi
extern
Els perifèrics d'entrada / sortida són els que utilitza l'ordinador tant per enviar com per rebre informació. La
seva funció és la d'emmagatzemar o guardar de forma permanent o virtual tot allò que fem amb l'ordinador
perquè pugui ser utilitzat pels usuaris o altres sistemes.
• Són exemples de perifèric d'entrada / sortida o d'emmagatzematge:
Perifèrics d'emmagatzematge : són els dispositius que emmagatzemen dades i informació per bastant temps.
La memòria RAM no pot ser considerada un perifèric d'emmagatzematge, ja que la seva memòria és volàtil i
temporal.
Perifèrics de comunicació : són els perifèrics que s'encarreguen de comunicar-se amb altres màquines o
computadores, ja sigui per treballar en conjunt, o per enviar i rebre informació.
d)
Jo classificaria els programaris en aquests tres grups:
Els que s'utilitzen per el programa, o programari, que s'usen majoritariament o totalment per fer les
funcions bàsiques de l'ordinador.
Els editors de text/ programes / presentacions , i programes per realitzar un treball específic amb
l'ordinador.
7. I desprès posaria l'internet i els videojocs, que són més per el lleure i/o diversió de l'usuari.
