1. Higienisme escolar i Renovació Educativa a la Segona República:
Dues perspectives per a entendre el context mallorquí.
Alejandro Gómez Escudero
RESUMEN
Este artículo pretende enfatizar, principalmente, la importancia que se dio a
la influencia del medio ambiente sobre la práctica educativa, tanto en la
dimensión instructiva como en la relevancia que tiene sobre el desarrollo
físico y psicológico de la infancia escolarizada en el período de la Segunda
República en la isla de Mallorca. Concretamente, nos centraremos en el
análisis de un marco más concreto que quiere dar a conocer la introducción
de los elementos naturales como el aire, el agua y la luz (dentro y fuera de
los edificios) en la práctica educativa, y qué cambios cualitativos representó
para la enseñanza. Por otro lado, se pretende ofrecer al lector una
herramienta que le permita evaluar, dentro de un escenario complejo política
y socialmente hablando, la implicación y los esfuerzos realizados por los
profesionales de la enseñanza y la inspeccion educativa; de cómo
confluyeron las propuestas de la denominada Renovación Educativa y los
avances en el campo biomédico, que permitieron mejorar las condiciones
éticas e higiénicas de una infancia que tuvo que vivir una historia incómoda.
Este trabajo no representa un documento más sobre una recogida de datos
sistemáticos de un período histórico concreto sino que busca, a través de las
diferentes aportaciones de otros autores de relevancia, ser una fuente que
aporte un planteamiento distinto de un pasado reciente que plantea
cuestiones todavía vivas y pendientes de resolver para cualquier persona que
le interese el mundo de la Educación.
Palabras clave: Segunda República; Mallorca; Higienismo; Higienismo
escolar; Política Educativa; Inspección educativa.
1

2. ABSTRACT
Above all, this article wants to emphasize the influence of the environmental
conditions on teaching practice in the instructive dimension and the
importance that it meant for the physical and psychological development of
the scholarized childhood in the period of the Spanish Second Republic at
Mallorca’s island particularly. We will stop to look at this concrete frame in
more detail which wants to let us know about the air, water and light
elements (outdoor and indoor schooling) introduction in the educational
praxis and what qualitative changes had on education. This document tries to
provide a tool for the reader, within a complex political and social scene, so
as to make possible an evaluation of the involvement of both teachers’
efforts and school inspectors and how the proposals of the so-called
Renovació Educativa and the improvements on the biomedical context came
together and made possible to improve the ethical and hygienic conditions of
infancy who had to live this awkward historical time. This article does not
pretend to be another systematic data recollection of a particular historical
period but it has the purpose of searching through other relevant authors’
contributions to become a source providing a different approach of a recent
past that arouses questions which are still fresh and unresolved for many
people interested in Education.
Keywords: Second Republic; Majorca; Hygienist movement; Hygiene
schooling; Educational policy; School inspection.
2

3. INTRODUCCIÓ
La Segona República es caracteritza per haver estat un dels períodes de la història
contemporània d’Espanya, que per la seva curta durada no va poder arribar a consolidar el
seu ric ideari pedagògic i per tant no es varen materialitzar tots els projectes educatius que es
generaren. Innovació, democràcia i Educació varen ésser els tres elements primordials que
sustentaven la política en general i, de la mateixa manera, la política educativa tant a nivell
macro com a nivell micro; encara que sempre hem de tenir present, en el nostre país, la gran
bipolarització del sistema educatiu i la manca de capacitat de consens entre els professionals
de la política i de l’educació. El professor Puelles, a la seva obra Política y Educación en la
España contemporánea, afirma que: “Indudablemente, la II República fue uno de esos
períodos ilustrados cuya corta duración imposibilitó muchos logros, entre ellos el de la
educación”1. En aquest treball es vol matisar al respecte, que sí que es van dur a terme
innumerables accions profitoses “en nom” i “a través” de l’Educació i que moltes de les
mateixes van obtenir resultats positius immediats, així com han deixat, afortunadament, un
patrimoni històric i cultural i que, avui dia, els professionals de les Ciències Socials i de
l’Educació, podem recuperar de la memòria i construir nous discursos més justos amb aquest
període sense precedents. De fet, un dels objectius d’aquest treball és proporcionar al lector
una visió àmplia del concepte d’Història i del d’Educació. Per tant, no solament la II
República es pot interpretar com si hagués estat part d’un contínuum il·lustrat que va acabar
amb l’arribada de la dictadura franquista perquè correm el risc d’estigmatitzar un període
històric determinat, que compte amb un caràcter propi, i a més, podríem caure en altres
errors d’interpretació que podrien donar com a resultat una perspectiva esbiaxada de la
realitat, i sobretot injusta per les persones protagonistes reconegudes i per les desconegudes
que varen realitzar grans tasques educatives sense ser o sentir-se il·lustrades, o al menys, no
tenien aquest esperit tant elitista de l’educació, ni compartien el mateix ideari pedagògic del
que se coneix com pròpiament Il·lustració. Més endavant veurem com es tracta d’un període
que es caracteritza per la seva gran diversitat de corrents ideològiques i pedagògiques, amb
un gran espectre d’activitats i participació ciutadana en l’àmbit rural i urbà, coexistència
d’accions socials i educatives de caire laicista i religiós, amb l’afegit de ser uns anys en que
es varen produir grans avenços en el camp de la medicina i en la concepció de la infància.
1
DE PUELLES, Manuel. “La II República: un proyecto inacabado”. A: DE PUELLES, Manuel. Política y
Educación en la España contemporánea. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2004.10.
3

4. D’aquesta manera, i recuperant les paraules citades amb anterioritat de Puelles Benítez, seria
adient fer un exercici de reflexió conceptual sobre el que s’entèn per Educació en la
actualitat i provar a treure’ns les ulleres d’il·lustrats per veure una mica més enllà de la
intenció de nacionalitzar a una població, alfabetitzar-la, i proporcionar-li els medis
“adequats” per adscriure-la a un sistema ideològic concret o de creences. És clar que tot
sistema educatiu per tal de diferenciar-se d’un sistema adoctrinador hauria de presumir de
neutralitat ideològica; però avui, ja sabem que aquesta qüestió encara ha de suscitar més
interés que el que hagi pogut tenir dins les comunitats científiques; ja que malauradament no
gaudim plenament d’aquesta realitat de facte. Llavors parlem de “bones experiències
educatives”, d’accions transformadores i motivadores, d’accions “saludables” que hagin
perdurat en el temps i que es resisteixen a caure en l’oblit. Amb tot això m’estic referint a
que esdevindria una ingenuitat comparar l’ideari pedagògic i la seva posada en pràctica en el
transcurs de tot el segle XIX amb les propostes i projectes realitzats durant la Segona
República. Allò important a destacar, des del meu punt de vista, no es troba en “qui” ho va
fer sinó més en el “com”, sense voler restar importància als grans pedagogs i metges que van
motivar i moure els elements pertinents per ocasionar canvis significatius en la qualitat de
l’ensenyança i de la vida quotidiana. De fet, apareixeran en el transcurs d’aquest treball però
no per la seva condició política o adjectivació de qualsevol mena, sinó pels seus fets i
resultats constatables en la pràctica educativa. Exactament volem comprovar com aquests
professionals de l’Educació, per tal de defensar uns ideals democràtics i unes pràctiques
pedagògiques innovadores van haver de col·laborar estretament amb professionals d’altres
disciplines com la medicina, involucrar-se en alguns casos dins l’esfera política per fer-se un
lloc en una societat que encara vivia d’acord amb antigues creences i costums. Gràcies a
aquesta comunicació entre els professionals de la Medicina i de l’Educació, i les polítiques
sanitàries impulsades, surgeix l’higienisme escolar que esdevé la temàtica principal d’aquest
treball. Però com ara veurem, no podem interpretar aquest fenomen de manera aïllada a la
resta dels canvis que es produiren a tots els àmbits a del territori espanyol i a les influències
d’altres països sobre l’evolució del nostre sistema educatiu durant gran part del segle XIX i
començaments dels segle XX. Es consoliden la pediatria i la psiquiatria com a disciplines i
es creen nous ponts de diàleg entre diferents sabers com la paidologia, la paidometria o la
psicopedagogia científica2.
2
VIÑAO, Antonio. “Higiene, salud, y educación en su perspectiva histórica”. Educar [Curitiba], 36 (2010),
181-213.
4

5. A les Balears, veurem com la realitat socioeconòmica i política dificulta la introducció
de certes propostes pedagògiques i com surgiran pugnes entre l’Església més radical i el
pensament liberal més progressista per fer-se amb el control de l’educació.
El regeneracionisme i el moviment de renovació educativa
Des de finals del segle XIX fins l’arribada de la Segona República es produïren
transformacions en tots els àmbits (polític, social, econòmic…) que juntament amb certes
corrents de pensament i els avenços en el terreny científic varen afavorir el desenvolupament
d’idees i accions pedagògiques que varen configurar l’escenari educatiu de l’illa de
Mallorca. Va esdevenir un període d’una forta crisi política i econòmica a Espanya degut a
la decadència de l’imperi colonial. A Mallorca, fins a finals de la dècada dels anys vint, el
caciquisme existent elicitarà una alternança de poder entre els partits dinàstics3. L’Església
és un altre element que s’ha de tenir en compte per comprendre aquest context tant
complicat, ja que aquesta havia assolit un còmode control gràcies a aquest joc d’alternança
política liberal4. D’una altra banda, la Llei Moyano del 1857 presentava una ambigüitat que
permetia a les institucions religoses ocupar-se de l’ensenyança5. La instrucció pública era
obligatòria dels sis als nou anys exceptuant els que la rebien “en sus casas ó en
establecimiento particular”. Aquest panorama de pèrdues va marcar una nova tendència de
pensament que mirava cap a la modernitat i a un sentiment de voler pertanyer a Europa, el
regeneracionisme. Sense dubte era de gran urgència dotar a les noves generacions d’una
educació integral, reformar el sistema polític, econòmic i social, si Espanya volia considerar-
se un país modern. Hem de tenir en compte que al nostre país, l’any 1920, hi havia un
45’44% de la professió adulta espanyola que era analfabeta6. En aquest afany de voler
millorar la situació del país, s’obriran les portes a les idees i mètodes del moviment de
renovació educativa, encara que aquesta afirmació l’hem de traduïr al context mallorquí on
segons Josep González-Agàpito:
3
ROIG, Maria Antònia. “Anàlisi d’un fracàs: l’Institut d’Estudis Superiors de la Dona (Palma de Mallorca,
1915)”. Educació i Història, [Palma de Mallorca], 5 (2001-2002), 175-196.
4
ROIG, Maria Antònia. “Anàlisi d’un fracàs... op.cit.
5
ORELL I VILLALONGA, Bartomeu. Llegir i escriure al món rural mallorquí, 1860-1930. Palma: Edicions
UIB, 2008.
6
OLIVER, Jaume. Joan Comas i la Política Educativa de la Segona República (1936-1939). Palma:
Universitat de Palma de Mallorca, Consell insular de Menorca, Caixa de Pensions “La Caixa”, 1985.
5

6. “L’absència d’una burgesia i unes classes mitjanes amb pes social a València i
Balears farà que la majoria de realitzacions d’escola activa sorgeixin d’iniciatives
personals de mestres i educadors, però no trobaran prou suport en el poder polític ni en
qui deté el poder socioeconòmic.”7
Resulta del tot aclaridora la definició aportada per A.J. Colom sobre el que ell considera
Renovació Educativa8:
“Entenem per renovació educativa un moviment pedagògic plural i conceptualment no
gaire delimitat, que té per objecte la innovació de la pràctica escolar; en gran part
centra el seu interès en la qüestió del mètode o en aquells aspectes amb capacitat de
modificar l’ambient de l’escola. Correspon al que en la literatura especialitzada en
llengua anglesa es reconeix com New School, o en els països francòfons com
Education Active.”.
Però no em dedicaré a explicar tota la ideosincràsia de les empreses educatives
relacionades amb l’educació activa o funcional, sinó que aniré exposant els vincles que he
anat trobant a través de la recerca bibliogràfica entre aquestes institucions que se considera
formen part del moviment i el corrent higienista, que més endavant desenvoluparé amb més
profunditat.
Sobre les fonts documentals emprades, ha estat encoratjador el fet de trobar nombroses
fonts documentals sobre aquesta temàtica. M’agradaria expressar, que m’ha facilitat molt la
recerca el treball realitzat per A.J. Colom on analitza de manera crítica i sistemàtica la
bibliografia existent sobre renovació educativa, en la que a més dedica un bloc d’anàlisi
referit a la temàtica de l’higienisme9.
7
GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep; MARQUÈS, Salomó; MAYORDOMO, Alejandro: SUREDA, Bernat.
Tradició i renovació pedagògica. 1898-1939: Història de l’educació. Catalunya, Illes Balears, País Valencià.
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002. Cit. Pàg. 13.
8
COLOM, Antonio Juan. “La renovació educativa a les Balears (Anàlisi bibliogràfica i situació
investigadora)”. Educació i Cultura [Palma], 12 (1999), 121-142. Cit. Pàg. 123.
9
Faig referència a la nota a peu de pàgina número 6.
6

7. Entre les creacions de la ILE, per exemple, apareix l’organització de les colònies
escolars l’any 189510 que promouen el contacte directe amb la natura i l’adquisició d’uns
hàbits higiènics saludables. Els viatges pedagògics de mestres i inspectors promoguts per la
JAE van afavorir l’adquisició de coneixements i mètodes educatius moderns a països
europeus, i a la vegada van poder comprovar amb els seus propis ulls l’estat físic i la
salubritat de les instal·lacions escolars. Disposem de testimonis sobre aquestes experiències
a través dels quals ens podem fer una idea dels avenços en política sanitària, arquitectura
escolar, organització de centres, etc. Sobre l’aprofitament d’aquestes estades a l’estranger,
Francesca Comas, en un dels seus articles publicat a la Revista de Educación, ens revetlla la
importància que varen tenir en la introducció d’idees innovadores a les Illes Balears, ja que
analitza en profunditat les dades trobades en relació a les pensions que van rebre els mestres
i inspectors que van fer feina a Mallorca. Vull destacar d’aquesta interessant aportació les
següents afirmacions:
“Si bien la aportación de Cascante fue más modesta, la de Roig o Capó han sido
imprescindibles para analizar la renovación educativa en Baleares. Publicaciones,
conferencias, cursos, experiencias didácticas, etc., tanto Roig desde la normal como
Capó desde la inspección revolucionaron la enseñanza de su época y crearon escuela
en este sentido. Ambos dieron a conocer en Baleares la pedagogía renovadora que se
estaba desarrollando en el extranjero, y que habían podido observar de primera mano
durante sus viajes.”11 […] “En la década de 1920, con la incorporación del Instituto J.
J. Rousseau en los itinerarios, los pensionados pudieron conocer los trabajos de Bovet,
Piaget o Claparede, e incluso asistieron a conferencias o seminarios que estos
eminentes personajes ofrecieron en exclusiva para ellos. No debe extrañarnos,
entonces, que a partir de esta época no solo se introdujeran experiencias y
conocimientos pedagógicos innovadores en Baleares, sino que también se desarrollase
el conocimiento y la investigación pedagógica en las islas. A través del Museo
Pedagógico creado por Joan Capó (pensionado en dos ocasiones por la JAE), se
crearon secciones de estudio que permitieron a los maestros de Baleares acceder a una
10
GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep; MARQUÈS, Salomó; MAYORDOMO, Alejandro: SUREDA, Bernat.
Tradició i renovació pedagògica... op.cit.
11
COMAS RUBÍ, Francesca. “Pensiones pedagógicas e innovación educativa en España. Aportaciones a un
modelo de estudio a través del caso de Baleares”. Revista de Educación [Madrid], núm. extraord (2007), 91-
113. Cit. Pàg. 109.
7

8. formación pedagógica continua y actualizada, y a participar activamente en la
investigación educativa.”.12
L’any 1913 Rosa Roig i Carmen Cascante, entre d’altres mestres becades, en el seu
viatge a França i Bèlgica, poden observar l’estat en que es trobaven els espais educatius
visitats (rurals i urbans) i el tracte que reben els educands. Les visitants varen quedar
meravellades del mètodes d’ensenyança, dels materials didàctics i de les instal·lacions
(cantines, patis de descans…) sobretot dels jardins d’infància belgues que estaven dotats de
totes les mesures mèdicohigièniques13:
“Tots els centres tenien dutxes, cuina i gabinet mèdic, i també un servei d’infermeria
gratuït. Fins i tot alguns d’aquests centres proporcionaven productes vitaminats als
infants, com fosfatina i oli de fetge de bacallà amb compostos típics d’aquella època,
com el preparat Scoot.” […] “Un altre aspecte que cridà poderosament l’atenció de les
pensionades fou que aquests centres tinguessin el costum de criar plantes i animalets
perquè els infants aprenguessin a tenir-ne cura...”.
L’Higienisme abans de la Segona República
Com he dit amb anterioritat, l’higienisme escolar i en concret, les manifestacions que es
van produïr en el període de la Segona República a Mallorca, s’ha d’interpretar dins un marc
més ampli i des d’una perspectiva històrica per fer-nos una idea de com ha evolucionat fins a
aquell moment determinat. Així doncs, hem de cercar en els principis del segle XIX els seus
orígens. No es tracta llavors d’un pensament pròpiament pedagògic sinó que té un caire més
proper a la medicina, als avenços científics més recents i a com la ideologia burgesa preten
canalitzar-los. En el cas d’Espanya es farà mitjançant la tasca d’intel·lectuals i del
liberalisme polític14.
12
Ibídem. Cit. Pàg. 111.
13
COMAS, Francesca; MIRÓ, Maria Isabel. Rosa Roig. Biografia d’una pedagoga (1890-1969). Palma:
Documenta, 2001. Cit. Pàg. 46.
14
OLIVER, Jaume.(1992). L’higienisme escolar a Mallorca: Aportacions a la sistematització del seu estudi
(1880-1936). Palma de Mallorca: Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports, 1992.
8

9. L’escola serà llavors entesa no només com un espai d’ensenyança sinó que també
acollirà tot tipus de accions referides a les millores de les condicions de salubritat
(campanyes, revisions mèdiques, vacunes, suplements alimentaris, colònies escolars…)15.
A Espanya, Pablo Montesino, després de la mort de Ferran VII, va ser el primer en
abordar de forma sistemàtica l’higienisme als locals vinculats a l’ensenyament, centrant-se
principalment en els pàrvuls degut a la seva experiència a Anglaterra. En les seves
recomenacions envers l’ensenyança ja expressava la necessitat de disposar de la quantitat de
llum apropiada pels exercicis d’escriptura i lectura, així com disposar d’espais a l’aire lliure
ben oxigenats per desenvolupar els exercicis físics16. Però serà el socialisme utòpic el que es
prendrà seriosament els principis de l’educació integral i de l’higienisme tot servint-se del
potencial que té l’escola com a vehicle influenciador sobre les condicions de les classes
treballadores. Kraussistes i liberals contribuïren en el disseny d’una escola moderna. Van ser
precisament els pensadors de la ILE aquells que realment demandaren que fossin els
educadors els que decidissin com havien de ser els espais escolars, i van difondre el seu
model d’escola a través del Museu Pedagògic Nacional i publicacions periòdiques com el
BILE o la Revista de Pedagogía17. Al darrer terç del segle XIX les ciències biomèdiques
varen introduir les noves corrents científiques com el positivisme, el darwinisme,
l’antropologia criminal i l’higienisme. Ja entrat el segle XX, el moviment de renovació
educativa i el seu caràcter biologicista a l’hora d’entendre l’educació, impulsa novament la
importància de la higiene, l’educació física, i el contacte amb la naturalesa. Maria
Montessori, Ovide Decroly o Claparède esdevingueren figures cabdals en el
desenvolupament d’un nou concepte d’educació que només té sentit si contempla les
necessitats fisiològiques i psicològiques de la infància18.
Així hem pogut veure com el moviment higiènic-sanitari s’ha anat introduint al nostre
país, principalment a través d’exiliats polítics assolint en el primer terç del segle XX una
gran força, desenvolupant-se d’acord a les normatives legals recollides en la reforma de la
15
Ibídem.
16
LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura escolar en la España contemporánea (1838-1936)”.
Revista de Educación [Madrid], 298 (1992), 89-118.
17
Ibídem.
18
Ibídem.
9

10. Sanitat Pública19. L’escenari real era molt complicat, ja que els poders de l’Estat s’havien
adscrit a l’higienisme com una solució eficaç contra els mals de la societat, com un bàlsam
que podia conduïr al benestar, a l’ordre i al progrés, en concret, a través de la nova
arquitectura basada en un nou concepte que tenia com a premisa essencial l’agarantiment de
l’aigua, l’aire i la llum20, ideal que contrastava amb una realitat diferent. Per a entendre com
podien ser els locals on s’impartia l’ensenyança en aquest període històric, on els infants tot
just començaven a ser tractats com a tals, i tenint en compte que els infants són un reflexe de
la societat on habiten, d’unes creences, uns costums, i al cap i a la fi, de tota una
ideosincràsia, trobo adient exposar algunes referències a les condicions socials i higièniques
a les que estava “habituada” (per no dir sotmesa) la societat mallorquina. A la Memoria de la
Comisión para el estudio de las cuestiones que interesan a las mejoras o bienestar de las
clases obreras de la Provincia de Baleares, redactada per Pere d’Alcàntara Penya i publicada
l’any 1887 se destaca el següent:21
1. La manca de centres d’ensenyament
2. La impossibilitat de l’estalvi.
3. La higiene pública i privada
4. El treball de nins menors de 14 anys i de les dones
5. Sous molt baixos
6. Els preus i l’alimentació
7. L’habitatge
Les iniciatives socioeducatives catòliques també estaven impregnades de l’esperit
higienista de l’època i responien a les denúncies constants de les organitzacions col·legiades
dels metges22. Oliver i Jaume també fa referència a n’Andreu Pont, a les seves idees sobre el
descans dominical i sobre els aspectes estrictament higiènics: “Els casulls dels obrers, petits i
humits, sense aire i sense sol i els tallers i fàbriques amb l’atmòsfera plena de polsim que
19
Ibídem.
20
Ibídem.
21
OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca… op.cit.
22
Ibídem.
10

11. duu llavors de mort als pits dels obrers no els pot un aguantar si de tant en tant no surt a
prendre els aires sanitosoa del camp”23.
Trobo adient fer referència a les iniciatives de caire religiós, no només pel seu pes sobre
la societat i d’una manera afegida, sinó perquè vull donar a entendre que en aquesta època,
qualsevol ajuda d’alguna manera, independentment del grau de formació dels ciutadans i/o
de les persones que es dedicaven a l’ensenyança, era benvinguda degut a un panorama social
ben obscur. Així doncs, ens trobem que a Mallorca, l’any 1901 existien 134 comunitats
religioses destinades a l’ensenyament i quasi 13.000 nines i nins que el rebien24. Realment,
es necessitava molta mà d’obra per a construir un futur millor per a la infància. El cens de
població de l’any 1900 mostra els percentatges d’analfabetisme a les Balears, un 66% en els
homes i un 80% en les dones25. En aquest primer terç dels segle XX també van aparèixer
intenses crítiques dels sectors obrers i d’esquerra que denunciaven l’ocupació dels nins en
treballs que podien perjudicar la seva salut i el seu desenvolupament26. A la dècada dels anys
20 es desenvoluparen experiències on es va aplicar el mètode Montessori a través
d’iniciatives confessionals on se practicava la gimnàstica rítmica i l’atletisme27, fet que ens
reafirma la importància que els educadors donaven a l’exercitació i equilibri del cos. Malgrat
els avenços científics i la voluntat regeneracionista de progrés i modernitat, ens trobem que
al nostre país, l’any 1900, es produien 36.566 morts produïdes per la tuberculosi, 11.426 per
les febres tifoidees i 6.427 per la verola28. Evidentment, aquestes xifres responen a múltiples
factors que ara mateix no desenvoluparem, però si resulta força il·lustratiu per explicar la
lentitut dels canvis, i la discordància entre les teories i les pràctiques que hom pugui trobar.
Aquesta era una situació problemàtica que no era pròpia d’Espanya sino que fa referència a
una realitat global, encara que s’ha de dir que altres països europeus ja havien donat solució
uns anys abans.
23
Ibídem. Cit. Pàg. 80.
24
FULLANA, Pere. “Església i Educació a la Mallorca del segle XX”. L’Arc [Palma], 5 (1998), 42-49.
25
SUREDA, Bernat. L’Educació a les Balears en els segle XX. Palma: Documenta Balear, 2000
26
Ibídem.
27
FULLANA, Pere. “Església i Educació... op.cit.
28
LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura... op.cit.
11

12. Endinsant-nos en la realitat mallorquina del moment, l’any 1905, el batle de Palma
Jaume Font i Monteros organitzà colònies escolars; encara que com ens recorda A.J. Colom,
les primeres colònies ja es van iniciar a Mallorca l’any 189329; i becà posteriorment els
mestres Gabriel Comas i Ribas i a Bartomeu Terrades i Mir per a que viatgessin per Europa.
També construí l’Escola Graduada municipal. El Dr. Font demanà la creació de l’escola a
l’aire lliure al bosc de Bellver, encara que com ja sabem, aquest mai no es va arribar a
construir30.
Demandes i respostes en el context escolar
a finals del s.XIX i primer terç dels s.XX
A l’àmbit escolar, la higiene s’ha d’interpretar tenint en compte dues vertents31: a) com a
part del currículum amb l’objectiu d’informar i generar hàbits de conducta a través de
l’Educació Física, foment dels hàbits de neteja i desenvolupament corporal dels escolars; i b)
des de la dimensió arquitectònica que contempla tots els elements necessaris per aturar les
malalties: tant en l’aspecte de materials de l’edifici, instal·lacions, i mobiliari escolar adequat
a les característiques de l’educand. D’aquesta manera podem entendre com les demandes
d’edificis escolars provenen dels educadors i d’una altra banda per part dels professionals de
la medicina32. S’ha de tenir en compte que en el transcurs del segle XIX les escoles eren
més un concepte que no un objecte concret tal i com el concebim des de l’actualitat. Les
accions educatives eren principalment de tarannà religiós i es desenvolupaven a cases
particulars o a altres establiments que no estaven a l’altura de les expectatives del moviment
higienista i de les noves tendències pedagògiques33.
29
COLOM, Antonio Juan. Assaig d’Història de l’Educació a la Mallorca Contemporània. Palma: Servei de
Publicacions i Intercanvi Científic de la Universitat de les Illes Balears, 1991.
30
OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca… op.cit.
31
LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura... op.cit.
32
OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca… op.cit.
33
Ibídem.
12

13. Un dels personatges que va influir positivament sobre la política sanitària escolar va ser
l’arquitecte Enrique María Repullés y Vargas, que tenia coneixements sobre les escoles
franceses i les belgues. El seu disseny d’escola combinava l’higienisme i la pedagogia
naturalista froebeliana, inquietud compartida també per altres pensadors d’ideologia
kraussista. La seva postura envers els beneficis que reporta l’higienisme a les pràctiques
pedagògiques es fa palesa en la seva opinió: “pues creemos que sin la más estricta higiene no
puede haber buena instrucción, porque mal pueden funcionar las facultades intelectuales si
las físicas no se hallan en toda plenitud de un completo bienestar”34.
És el moment de fer un repàs, intentant respectar l’ordre cronològic, a les normatives que
es varen anar aplicant en matèria de política sanitària i educativa, tot descatant les més
significatives que ens permetran contextualitzar millor, més endavant, la cristal·lització de
projectes en el període de la Segona República, amb la intenció de contrastar-les amb la
situació real mallorquina. L’any 1900 es creà el Ministeri d’Instrucció Pública35. L’antiga
Ley de Sanidad de 1855 va tenir vigència fins l’any 1904. El mateix any s’aprovà la nova
Instrucción General de Sanidad i es van organitzar les Juntes Provincials i les seves
competències36. L’article 109 de gener del Reial Decret d’aquest any contempla “La
vigilancia higiénica de las escuela públicas y privadas”. Així mateix es declarà
l’obligatorietat del descans dominical que reivindacaven els moviments obrers i altres
sectors socials37. D’una altra banda, en aquest nou rumb polític, la figura del mestre pren
protagonisme a l’hora d’implementar les normatives, ja que s’havia d’encarregar de
mantenir l’ordre, la neteja, impartir els exercicis corporals i els continguts relatius a higiene
física i moral38. Deu anys més tard es va celebrar a Palma de Mallorca el I Congreso
nacional de Pediatría” i cinc anys després se celebrà un curs itinerant de perfeccionament per
a mestres a Sineu, Lluch i Felanitx, on se tracten temes d’higiene bucal, infeccions i
parasitismes habituals a les escoles39. En la ponència realitzada per la pedagoga catalana
34
LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura... Cit. Pàg. 108.
35
OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca… op.cit.
36
LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura... op.cit.
37
OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca… Cit. Pàg. 84
38
LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura... op.cit.
39
OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca…op.cit.
13

14. Rosa Sensat es destacaren tots els beneficis que aporta la naturalesa a l’educació integral de
la infància des de passejos per la ciutat, boscos, platges per tal d’estimar el seu entorn i
extreure’n el màxim de coneixements i experiències. Xerra també d’ambientalització de les
escoles i dels elements amb els que ha de comptar (camps de joc i experimentació)40. Alguns
dels fets més representatius d’aquesta dècada dels 20 són els protagonitzats per l’inspector
Joan Capó l’any 1924 i el 1926 respectivament. El primer està relacionat amb les
conferències d’Higiene dirigides als mestres41; l’altre, va ser la Magna Asamblea de alcaldes
y autoridades en materia de enseñanza, amb l’objectiu d’engegar el pla de construccions
escolars dissenyades per Guillem Forteza, que es va materialitzar en la Segona República42.
La solicitud de J.Capó resava de la següent forma:
“Se necesitan en Baleares muchísimas escuelas. Desde este punto de vista, somos la
provincia española más desatendida. En general, existe una escuela por cada 700
habitantes. En Baleares nos resulta una por cada 1.400. Contamos, pues, con la mitad
de los medios de instrucción que ya posee el resto de España…”.43
A través de les paraules de l’inspector podem apreciar com durant la dictadura de Primo
de Rivera la construcció d’escoles no va ser suficient per cubrir les necessitats de la
població. La seva denúncia pública coincideix amb la creació de l’Instituto Provincial de
Higiene de Baleares en el que l’any 1930 el Dr. Emili Darder organitzà una gran exposició
d’Higiene Social, en la qual difon les seves propostes envers l’educació44. D’aquesta manera
hem anat veient com es va consolidant tot un cos polític, social i educatiu, amb les seves
llums i ombres durant el primer terç del segle XX. Disciplines científiques com la
Psicologia, seran coadyuvants dels processos d’implementació de les polítiques educatives
de l’època i la higiene escolar adquirirà nous conceptes i noves formes de millorar i
racionalitzar el quefer pedagògic. Així mateix, les publicacions periòdiques i els tractats
abarcaran entre d’altres temes: la llum i la vista, la fatiga escolar, les desviacions de la
40
Ibídem.
41
Ibídem.
42
Ibídem
43
OLIVER, Jaume. Joan Comas i la Política Educativa de la Segona República (1936-39). Palma: Universitat
de Palma de Mallorca, Consell Insular de Menorca, Caixa de Pensions “La Caixa”, 1985. Cit. Pàg. 32.
44
OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca…op.cit.
14

15. columna, la gimnàstica, els mètodes de ventilació, les colònies escolars, els espais
circumscolars, etc45.
Els projectes higiènico-escolars durant la Segona República
Abans d’endinsar-nos en les qüestions purament escolars convé que ens fem una idea de
com era la societat mallorquina des d’una perspectiva socioeconòmica. Hem de comprovar
si les accions que hem anat veient, les que precedeixen a aquest període concret han tingut
l’impacte esperat sobre el poble. Tenim present que han intervingut distints factors, que han
hagut fortes discrepàncies ideològiques, mancances de tipus econòmic i el sorgiment de
noves necessitats socials, és a dir, que no ha estat tot un camí de flors i violes. El professor
A.J. Colom explica clarament com:
“En el cas mallorquí, els intents de renovació pedagògica vengueren quasi
exclusivament del magisteri públic. Malgrat tot, l’existència de congressos pedagògics,
o l’edificació de nombroses publicacions i llibres de text amb vocació renovadora ena
pot fer perdre l’autèntica perspectiva del que realment estava passant a l’escola, i
especialment a l’escola rural”46.
Seguint aquest fil argumentatiu, ens trobem amb l’exemple d’Algaida, on les idees
renovadores i les instruccions polítiques havien estat rebudes a l’Ajuntament; però els
problemes econòmics i les disputes dels qui ostentaven el poder, varen retardar els projectes
de construccions d’escoles. Frances Ramis ho justifica amb el context socioeconòmic del
moment:
“L’estructura social durant la Segona República, ben igual que en el període anterior,
la Dictadura, es fonamenta en l’aristocràcia feudal i en la pagesia, que ven la mà
d’obra a l’aristocràcia. La majoria dels habitants són jornalers del camp: agricultors i
ramaders; uns altres, molt pocs, es dediquen a la construcció i difícilment poden
atendre les necessitats més imprescindibles amb els sous que cobren. El jornal mitjà
45
LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura... op.cit.
46
COLOM, Antonio Juan. Assaig d’Història de l’Educació…Cit. Pàg. 211.
15

16. d’un jornaler és de cinc pessetes diàries. Els recursos econòmics són l’agricultura i la
ramaderia”47.
Una dada significativa que ens obre els ulls sobre la diferència que existeix entre el
“voler” i el “poder” queda reflexada en l’índex d’escolarització durant 1935-36, un 52’5%.
Aquesta xifra podria prendre uns valors més escandalosos si pensem que no ha de ser
representativa d’una assistència escolar i, per tant, d’un aprofitament. Les 16.816 escoles que
es van construir durant els moments de pau republicana no obtingueren els fruits desitjats i
com diu J.Oliver, és una evidència d’un retard de la societat espanyola.48En aquest sentit,
estem d’acord amb B.Sureda quan assegura que a Balears, durant la Segona República no es
van produir grans canvis encara que s’originaren profunds debats sobre la funció de la
cultura i l’educació, així com el primer bienni es va mantenir la bona qualitat en la formació
de mestres49. No ens ha d’estranyar llavors que la renovació pedagògica de la II República
fomentés les colònies o les semicolònies escolars i que les paraules d’E. Darder ressonassin
de la següent manera: “Si són educats dins escoles mal ventilades, fosques, brutes, sense
aigua ni terrenys de joc per esplaiar-se, sota règims pedagògics de fatiga i surmenage es
criarà una joventut feble i malaltissa (Inspecció Mèdico-Higiènica Escolar. Reglament.
Ajuntament de Palma, 1932).”50Malgrat les condicions existents, i seguint a Sureda, tenim
constància d’accions pedagògiques renovadores que varen deixar la seva emprempta, com
van ser l’aplicació del mètode Freinet a Consell (1931) i a Can Pastilla (1932) o l’escola
Decroly a Campanet (1934)51. Igualment, l’Ajuntament de Palma impulsà les colònies a
Establiments, Valldemossa, Secar de la Real, Gènova, etc., i la Diputació va fer el mateix
però a Port de Sóller, Portocristo i Bunyola, a través d’una política que tenia un caràcter de
compensació social52.
47
RAMIS, Francesc. “La construcció de les escoles a partir d’un cas concret: Algaida, 1926-1936”. Educació i
Cultura [Palma], 3 (2000), 109-123. Cit. Pàg. 112.
48
OLIVER, Jaume. Joan Comas i la Política Educativa.... op.cit.
49
SUREDA, Bernat. L’Educació a les Balears... op.cit.
50
HERRANZ, Albert; ROQUE, Joana Maria. Mallorca. El temps, els fets, i els protagonistes. Palma: Miquel
Font, 2006. Cit. Pàg. 73
51
SUREDA, Bernat. L’Educació a les Balears... op.cit.
52
GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep; MARQUÈS, Salomó; MAYORDOMO, Alejandro: SUREDA, Bernat.
Tradició i renovació pedagògica... op.cit.
16

17. Un altre element que s’ha de considerar, i que ja hem vist en explicacions anteriors és la
coexistència d’una ensenyança pública i una privada. L’any 1932 es contabilitzaven 690
escoles d’ensenyament de caràcter religiós amb 109 nins i 581 nines, i 420 centres públics53.
Una de les explicacions a aquesta distribució d’escoles religioses i laiques en aquests anys
esdevé el desafiament per part de les congregacions religioses que obrien escoles malgrat les
restriccions legals de 193154.
Així que el primer bienni republicà no va poder capgirar l’escenari escolar55, encara que
hem dir que sí va ser el període en el que es varen construïr més escoles a les Illes56. No
m’ocuparé de la darrera etapa republicana que coincideix amb l’esclat de la Guerra Civil en
profunditat ja que no és l’objectiu que persegueix aquest treball, encara que crec adient
reflectir el que diu el Decret de la Presidència del Govern (28 octubre de 1937) en referència
al pla d’estudis que ha de regir a l’escola primària espanyola. Trobem al punt número III
dedicat al “Estudio de la Naturaleza” ofertat el coneixement “Fisiología e higiene”. D’una
altra banda, dins el punt VI corresponent a “Educación Física”, també apareix un apartat
anomenat “Prácticas higiénicas”, i a l’apartat “b” del mateix punt s’estableix un altre període
dedicat a “Juegos libres y organizados. Recreos”, a més del temps pels esports i la
gimnàstica57. Aquesta reforma reflexa la intenció de renovar el concepte de l’ensenyament
primari a través d’una filosofia progressista centrada en el desenvolupament actiu de la
infància i no tant en una pura transmissió de coneixements on l’educand esdevé un
receptacle passiu. Al mateix temps s’impulsa la necessitat dels descansos i/o estimulació a
l’aire lliure entre activitats. Aquests canvis representen un canvi qualitatiu en la pràctica
educativa i reporta beneficis a mestres i alumnat a nivell de salut i en sentit pedagògic, ja que
es considera important l’organització del temps de les activitats, de manera que doni sentit i
significat a la metodologia proposada.
53
HERRANZ, Albert; ROQUE, Joana Maria. Mallorca. El temps,…op.cit.
54
FULLANA, Pere. “Església i Educació a la Mallorca... op.cit.
55
SUREDA, Bernat. L’Educació a les Balears... op.cit.
56
OLIVER, Jaume; MATEU, Domenec. “Les construccions escolars a les illes en el segle XX”. A: II Jornades
d’Història de l’Educació en els Països Catalans [Palma], 118-123 (1972). Palma: Departament de Pedagogia,
Facultat de Filosofia i Lletres.
57
OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a Mallorca… op.cit.
17

18. Uns altres canvis a l’organització a destacar dins la reforma, que també fan referència a
la incorporació d’activitats a l’aire lliure i al temps de descans són els següents58: a)
Suspensió d’una tarda de treball normal (si no hi ha festius a la setmana) per realitzar
exercicis d’educació física i activitats esportives; i b) realització d’una excursió mensual de
manera obligatòria. D’aquesta manera, observem com en la distribució horària d’activitats
setmanals es dóna més càrrega d’hores a l’Educació Física i a les “Activitades creadoras”
sobretot al Grau Elemental i al Grau Mig.
A mode de conclusió
Estudiar l’Educació d’una manera ampla, no només centrant-nos en els aspectes escolars,
suposa una oportunitat d’establir ponts de connexió entre sistemes que sovint se’ns presenten
com a mons independents els uns del altres. Disposem a Mallorca d’una gran riquesa
cultural, d’una herència única que ens tendeix la mà, per a que descubrim vells
coneixements, que ens serveixin per a interpretar d’una manera amable, però sempre a través
de la reflexió i la construcció d’una nova història que serà la del demà. Recordem que som
només convidats i convidades del temps, i que com a tals, cadascú pot racionalitzar,
mitjançant la quantitat innombrable d’experiències educatives existents, la realitat a la seva
manera, i viure-la com un laberint de foscor o, pel contrari, intentar cercar la llavor i la terra
fèrtil per a que aquesta creixi amb força, des de la responsabilitat d’aportar part de nosaltres
en un discurs que sigui flexible, obert a l’heterogeneitat ideològica i dialèctica, perquè - qui
ha de convèncer a qui d’uns fets passats totalment subjectius a la nostra mirada? - Cada
moment de la història conté unes xifres, unes normatives legals, però sobretot construccions
socials, i aquestes com a tals estan sotmeses a pressions, interessos pel control del poder,
costums i creences. La societat mallorquina de la Segona República, en aquest sentit, no va
esdevenir diferent a qualsevol altra societat que en unes condicions deficitàries necessita
replantejar les seves estructures institucionals, llençar allò vell per vestir-se amb robes
noves, cercar els desordres concrets dins d’un desordre general amb la convicció de generar
un nou ordre. La peculiaritat de l’Illa, sota el meu punt de vista, és que esdevé diversa per la
configuració de l’entramat educatiu, predominant l’educació religiosa sobre la secular,
situació que va impedir que molts projectes no es tiressin cap endavant. D’una altra banda,
58
Ibídem
18

19. l’ideari republicà trobà grans obstacles político-econòmics a la part forana degut a la
incompetència de gestió d’alguns ajuntaments i la ideosincràsia d’uns pobles que vivien
d’acord amb els valors propis d’una cultura agrària. Malgrat els esforços per fer arribar
l’educació a tots a través de la ideologia burgesa i d’altres iniciatives particulars, la
República va topar amb seriosos competidors. ¿Qui és qui? ¿Hi ha bons i dolents a les
històries? ¿Quines similituts i bipolaritats del període estudiat encara estan vigents? Pensem-
hi.
BIBLIOGRAFIA
- COLOM, Antonio Juan. Assaig d’Història de l’Educació a la Mallorca
Contemporània. Palma: Servei de Publicacions i Intercanvi Científic de la
Universitat de les Illes Balears, 1991.
- COLOM, Antonio Juan. “La renovació educativa a les Balears (Anàlisi bibliogràfica
i situació investigadora)”. Educació i Cultura [Palma], 12 (1999), 121-142.
- COMAS, Francesca. “Pensiones pedagógicas e innovación educativa en España.
Aportaciones a un modelo de estudio a través del caso de Baleares”. Revista de
Educación [Madrid], núm. extraord (2007), 91-113
- COMAS, Francesca; MIRÓ, Maria Isabel. Rosa Roig. Biografia d’una pedagoga
(1890-1969). Palma: Documenta, 2001.
- DE PUELLES, Manuel. “La II República: un proyecto inacabado”. A: DE
PUELLES, Manuel. Política y Educación en la España contemporánea. Madrid:
Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2004. 59-69.
- FULLANA, Pere. “Església i Educació a la Mallorca del segle XX”. L’Arc [Palma],
5 (1998), 42-49.
- GONZÁLEZ-AGÀPITO, Josep; MARQUÈS, Salomó; MAYORDOMO, Alejandro:
SUREDA, Bernat. Tradició i renovació pedagògica. 1898-1939: Història de
l’educació. Catalunya, Illes Balears, País Valencià. Barcelona: Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, 2002. Cit. Pàg. 13.
- HERRANZ, Albert; ROQUE, Joana Maria. Mallorca. El temps, els fets, i els
protagonistes. Palma: Miquel Font, 2006.
19

20. - LAHOZ ABAD, Purificación. “Higiene y arquitectura escolar en la España
contemporánea (1838-1936)”. Revista de Educación [Madrid], 298 (1992), 89-118.
- OLIVER, Jaume. Joan Comas i la Política Educativa de la Segona República (1936-
39). Palma: Universitat de Palma de Mallorca, Consell Insular de Menorca, Caixa de
Pensions “La Caixa”, 1985.
- OLIVER, Jaume. L’higienisme escolar a mallorca: Aportacions a la sistematització
del seu estudi (1880-1936). Palma de Mallorca: Govern Balear. Conselleria de
Cultura, Educació i Esports, 1992.
- OLIVER, Jaume; MATEU, Domenec. “Les construccions escolars a les illes en el
segle XX”. A: II Jornades d’Història de l’Educació en els Països Catalans [Palma],
118-123 (1972). Palma: Departament de Pedagogia, Facultat de Filosofia i Lletres.
- ORELL I VILLALONGA, Bartomeu. Llegir i escriure al món rural mallorquí,
1860-1930. Palma: Edicions UIB, 2008.
- ROIG, Maria Antònia. “Anàlisi d’un fracàs: l’Institut d’Estudis Superiors de la Dona
(Palma de Mallorca, 1915)”. Educació i Història, [Palma de Mallorca], 5 (2001-
2002), 175-196.
- SUREDA, Bernat. L’Educació a les Balears en els segle XX. Palma: Documenta
Balear, 2000.
- VIÑAO, Antonio. “Higiene, salud, y educación en su perspectiva histórica”. Educar
[Curitiba], 36 (2010), 181-213.
20