1. La Fines
El gato en la literatura
Un pequeño protagonista para grandes relatos
Considerado como el primer animal doméstico de la historia, el gato
ha sido inspiración de pintores, músicos, filósofos y escritores.
Heredoto, padre de la historia, del siglo XVI de escritores venecianos y
escribió hace 2500 años el primer texto napolitanos. Ese gato cazaratones era
sobre el gato, asombrado de ese animal imprescindible en la Europa asolada por
que en tan gran número habitaba las ratas y la peste, como fue ineludible
y era objeto de culto en el Antiguo compañía de pícaros y pilluelos en el
Egipto. Pero es a los fenicios a quienes Siglo de Oro español y, más tarde, en
debemos la introducción del gato en el las calles donde vagabundeaba “Oliver
Mediterráneo, cuando lo vendían como Twist”, el más famosos personaje de
un tesoro a griegos y romanos. Los gatos Charles Dickens.
acompañan al hombre desde entonces
a través de historias, poesías, novelas Vinculado a magos y brujas y
y cuentos inspirados en los misterios habitante de arcanos lugares, su
de un animal vinculado a la magia, la independencia y misterio dio lugar a
fantasía y el esoterismo. algunos de los mejores cuentos de terror,
como “El gato negro”, de Edgar Allan
Dioses o demonios, el gato ha tenido Poe, y “Los gatos de Ulthar”, de Howard
una importante influencia en grandes Phillips Lovecraft. En la actualidad,
escritores de todos los tiempos. El también ha sido protagonista de obras de
texto más conocido y que forma parte Stephen King y Clive Barker.
de la infancia de millones de niños en
todo el mundo es “El gato con botas”, Rudyard Kipling, que dio voz a tantos
de Charles Perrault, basado en relatos animales en” El libro de la selva”, escribió
Hemingway
El gato con botas
Hemingway convivía en La Habana con treinta
y cuatro gatos, mientras escribía “Adiós a las
Armas” e “Islas en el Golfo”.
20

2. stra
Cultura
quot;El hombre es civilizado en la medida
que comprende a un gato.quot;
George Bernard Shaw
quot;Si se pudiera cruzar el hombre
con el gato, resultaría una mejora
para el hombre, pero un deterioro
para el gato.quot;
Mark Twain
un cuento hermoso y descriptivo llamado de los autores que dieron al arrogante El hombre quiere ser pescado y pájaro,
“El gato que andaba solo”. Y quién no felino carácter de actor principal de sus La serpiente quisiera tener alas,
recuerda a los compañeros de Alicia en obras y de sus vidas. Y en el terreno infantil, El perro es un león desorientado,
su viaje al “País de las Maravillas”, de Gloria Fuertes y María E. Walsh acercaron a El ingeniero quiere ser poeta,
Lewis Carroll, que además escribió otros los niños esos gatos divertidos y musicales, La mosca estudia para golondrina,
relatos como “El gato de Cheshire”. reyes de la casa y de reinos fabulosos. El poeta trata de imitar a la mosca,
También hay periodistas escritores, como Pero el gato
En Francia, Charles Baudelaire, padre Francisco Umbral y Antonio Burgos, Quiere ser solo gato
de la poesía moderna, se inspiró en los que siguen llenando sus crónicas y sus Y todo gato es gato
animalillos que dormían entre sus papeles. columnas de gatos caseros, caprichosos, Desde bigote a cola,
Jaques Prevert y, sobre todo, Colette también independientes y compañeros. Desde presentimiento a rata viva,
escribieron deliciosos textos sobre ellos. Desde la noche hasta sus ojos de oro.
Pero es el gran poeta chileno Pablo
En nuestra literatura cercana en tiempo Neruda el que mejor resume esta literaria
y espacio, García Lorca y su “Canción vinculación de siglos en su “Oda al gato”,
novísima de los gatos”, Terenci Moix, Jorge incluida en su más célebre obra, “20 poemas Jorge López
Luis Borges u Osvaldo Soriano son algunos de amor y una canción desesperada”.

3. La Finestra
L’ànima de les bèsties
Els animals, apunts invisibles en la història de la humanitat
Després de tants segles de discreta companyia, potser ja ha arribat
el moment de contemplar els animals amb una nova profunditat.
M artí Domínguez, biòleg i imaginacions d’escriptors com Lovecraft,
escriptor valencià, és autor d’un curiós que descrivia els gats com els amos de
llibre que porta per títol “Bestiari”, la nit i destacats coneixedors de l’altra
publicat per Edicions 3 i 4 l’any 2000. banda dels miralls dels somnis; com
El volum aplega més de 400 pàgines Poe, que amb un corb va mostrant-nos
d’articles amb l’excepcionalitat que els els abismes de l’ànima humana; o més
animals –entre d’altres éssers vius– i en el present, encara, l’escriptor Paul
com el títol indica, hi són un referent Auster en la seva novel·la “Tombuctú”,
fonamental. En aquesta obra, les dues que ens explica la vivència d’un gos que
mascotes domèstiques per excel·lència pot somniar en el paradís i que continua
hi tenen nombroses entrades (el gos, la recerca dels anhels perduts del seu
8 i el gat, 4), en proporció amb la propietari humà, en un món en el qual
llarga corrua de bèsties de tot tipus la trista realitat retalla els perfils sempre
que poblen les pàgines d’aquest volum, difusos de l’Arcàdia.
sempre relacionant-se amb evocacions,
pensaments i filosofies diverses, amb Vaig llegir, fa uns mesos, un article
personatges famosos i amb d’altres d’una biòloga que reivindicava el
referències més humils i diàries. reconeixement de l’ànima dels animals.
Des d’algunes religions s’ha volgut
Els animals han conviscut, des de simplificar la força poderosa que emana
l’inici dels temps, en els marges de de molts d’aquests éssers. És aquella
la història de la humanitat, amb una pregunta que ens fèiem de petits: “els
discreció poderosa que no defuig, en cap
moment, la seva importància, simbòlica
i contundent, tant en el real com en
l’imaginari col·lectiu. Només cal pensar
en els déus egipcis i en les inconografies
cristianes (l’Arca de Noè, l’Esperit
Sant...) o en les malaltisses i fecundes
En els ulls dels nostres
animals s’endevina una
profunditat que costaria de
trobar en molts dels nostres
“col·legues” humans.
22

4. Història
gossos van al cel?”. Entre partidaris i veus sapiencials, hi ha una profunditat
detractors, el que sí es pot posar sobre que en alguns representants del gènere
la taula és un conjunt d’evidències: que humà ni tan sols s’entrelluca i que
la singladura humana és incomprensible potser respon a la qüestió plantejada
sense tenir-hi, en paral·lel, la presència unes ratlles més amunt.
tant real, com simbòlica i iconogràfica
dels animals –i això sense remetre’ns De sempre, gossos, gats i d’altres
a les tradicions i cultures més animals han conviscut amb l’ésser humà
antigues i molt més vinculades a la i han interactuat amb la nostra espècie.
natura que la nostra societat actual, De la nostra percepció d’aquest fet
plastificada, superinformatitzada i en donen testimoni històries, estudis,
buida de continguts. També, les accions llegendes, ficcions, simbologies i
meritòries que moltes d’aquestes extrapolacions múltiples. De la seva, més
anomenades “bèsties” han fet al llarg discreta per raons òbvies, no en podem
de la història i que donarien per omplir saber res de segur.
diversos volums. I una tercera de més
espiritual i menys tangible, potser la
més poètica i poderosa: només cal mirar
als ulls de la teva mascota uns moments, Albert Calls
amb una certa dosi de sensibilitat, per
adonar-te que, com el gos de la novel·la
de Paul Auster, per molt que diguin les
Serveis Veterinaris de Mataró
Urgències 24 hores
Horari Clínica:
De dilluns a dissabte de 9 h a 21 h
C/ Pizarro, 111· 08302 · Mataró · Tel: 937 995 599 · Fax: 937 984 762
e-mail: serveisvetmat@hotmail.com