SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  12
Historiografia
Pràctica 2
L'Anglaterra Victoriana
(1837-1901)
Andreu Fibla Batiste
Gr au d'Història
Tarragona, 17 d'Octubre de 2013
Introducció: Context
El que anomenen Anglaterra
victoriana, situant-ho primer en el
temps de regnat entre 1837 i 1901,
durant bona part del segle XIX, fou no
sols un poder reial (e imperial),
personalitzat en la figura d'una de les
monarques mes poderoses de la
història: la reina Victòria del Regne
Unit i d'Irlanda; si no que fou a mes,
tot un model de societat, de cultura, de
fer ciència, etc. I tot això, establint una
determinada relació, o mes ben dit
imposició, vers altres cultures i pobles
en el seu moment. Ja que es durant el
Regnat de la Reina Victòria, quan
l'Imperi Britànic assolí la seva quota
de control de territori global mes gran,
imposant-se sobre altres pobles per a
explotar els seus recursos.

L'extensió de l'Imperi Britànic al final del segle XIX
Comprenia 1/5 part de la superfície del planeta.
Font: Enciclopèdia Britànica.
Introducció: Context

Imatge satírica del poder anglès al segle XIX, com un Pop que
domina sobre tots els continents.
Font: England-History.org

Depenent del moment o del punt de
vista de diferents historiadors, Victòria
fou una reina que porta una prosperitat
inusitada per al Regne Unit. Per a
altres, fou pura i simplement, una
imperialista mercantil que conquerí a
pobles per a esclavitzar-los i explotar
les seves terres. Però quan sentim a
parlar de “societat victoriana”, es molt
mes que això. Es un model de societat
dispar, on una minoria selecta explota
a la majoria, i aquesta minoria, entraria
dins el que anomenen “societat
victoriana”. Una societat estricta i
recta en la seva moralitat... però on la
realitat era un altra. Però quina era la
idea d'espai i la visió del món en
aquest lloc i en aquest moment?
L'Espai a l'Anglaterra Victoriana
D'es d'una perspectiva victoriana,
l'espai que tenen en compte per a la
seva historiografia, estava sens dubte
limitada per una visió molt
etnocèntrica. Es a dir, per una visió de
superioritat cultural... però també
moral vers les altres cultures no
occidentals. Al segle XIX existia la
convicció ferma que la civilització
occidental era la superior, la que
serviria de guia per a un futur millor
per a tota la humanitat, pel camí dels
avenços científics i tecnològics, però
també per la imposició de la cultura
occidental vers els pobles endarrerits
del món. Aquesta però, era la visió
“moralista”.
Gravat d'una revista satírica de mitjan segle XIX, on quedava
palès la “societat de classes” pròpia de l'era victoriana.
L'Espai a l'Anglaterra Victoriana
Aquesta visió etnocèntrica, no era sols
de cara a fora; si no també de cara
endins. La societat victoriana, era
clarament una societat de classes. On
els pobres eren pobres i els rics eren
rics... per què això era el natural. Per
tant, l'espai propi es considerat com un
espai separat en diferents concavitats,
segons la classe social a la que es
pertany, i també al gènere que es
pertany. La victoriana, era un model
de societat amb una rigidesa social
molt forta, que marcava la moralitat,
les maneres en públic i el
comportament, i la clara separació
entre homes i dones, donant tot el
protagonisme a la figura masculina. La
dona Victoriana estava abocada a un
espai propi inexistent.

El propi espai victorià, era un espai abonat a la injustícia que
es practicava després amb els altres pobles colonitzats. Un
exemple de la doble moral victoriana, que volia portar a
la felicitat universal pel progrés, explotant al mateix temps.
La imatge correspon a un treballador infantil en una fàbrica
tèxtil de Manchester entorn al 1880.
L'Espai a l'Anglaterra Victoriana
Per altra banda, sovint es complicat
distingir l'espai “públic” del “privat”
en la societat victoriana. Per què? Per
ser un model de societat on la
hipocresia estava a l'ordre del dia. El
comportament en públic i en privat,
podien distar molt. La ciutat de
Londres al segle XIX, era famosa per
ser l'epicentre de l'imperi. Però també
ho era per la espantosa quantitat de
burdells i prostitutes que omplien la
capital britànica. Per tant, l'espai propi
victorià, pot sovint no correspondre
amb el real. La “doble moral” estava
present en totes les capes socials i
estaments, però sense constar en el que
era el propi espai, però existia.
Mes exemples de la “doble moral” victoriana.
Relació amb altres espais i cultures

La pompa i la parafernàlia militar de l'imperi, s'aplicava per
igual a les tropes colonials que a les de la metròpoli. Aquells
colonitzats que s'integraven a l'imperi, havien d'abandonar tota
identitat pròpia i copiar en tot la cultura “superior”, la de la
metròpoli. Una imposició cultural per a assimilar i donar sensació
d'integració als colonitzats. El gravat es de tropes colonials de la
Índia cap al 1900.

La relació de l'espai victorià amb els
espais foranis, no fou sempre igual,
però mantingué en la majoria dels
casos, una constant: la imposició. Al
llarg dels mes de 60 anys victorians,
l'imperi britànic es va expandir a gran
escala per tot el món, especialment a
l'Àfrica. Aquesta corrent no era
exclusiva del Regne Unit. Ho eren de
totes les potencies europees, que
desitjaven tenir els seus propis imperis
d'ultramar. Però aquí hi havia una
diferencia clau. Al contrari que per
exemple, l'imperi espanyol del segle
XVI, l'imperi britànic no es va formar
tant per a la “civilització” de les
cultures, per a ells, primitives, a part
de l'explotació dels recursos. Aquí, es
Relació amb altres espais i cultures

Colon britànic a l'Àfrica central a principis del
Segle XX, fent-se la foto amb dos “salvatges”.
Font: BBC.

es tractava de crear una xarxa de
comerç que explotava la colònia,
manufacturava al continent, i venia a
la colònia. Les colònies eren per a
proveir la metròpoli i res mes. I els
habitants de les colònies, eren els
colons blancs provinents de la
metròpoli. Africans, asiàtics, hindús,
etc, sols eren individus al servei dels
colons i s'havien de sotmetre a la llei
dels colons. L'espai forani, per a la
concepció victoriana, estava per a
posseir-lo i explotar-lo. Les cultures
“civilitzades” eren respectades o
enfrontades “civilitzadament”. Els
“salvatges”, son per al benefici propi.
Un cop mes, l'etnocentrisme europeu
occidental estava totalment present en
el tracte dispensat a altres cultures
“inferiors”.
Visió del Mon i del Cosmos.
Per a entendre la visió del Món des
d'una perspectiva victoriana, hem
d'entendre el moment en el que estem:
Europa, segle XIX. En altres paraules,
nacionalisme e imperialisme. Per tant,
la visió del Món té dues vessants: la
vessant de “l'igual” i la vessant del
“diferent”. En l'igual, la visió
victoriana es de rival, ja que ha
d'imposar la seva visió i fer-la
prevaldre. Es la relació que tindria
amb les altres potencies europees, o
amb països independents i lliures. La
del “diferent”, es la d'aquells pobles
mes endarrerits, o que no s'han adaptat
a la occidentalització, que no s'han
adaptat als temps moderns, i que son
objecte de colonització pel simple fet
de considerar-se no civilitzats.
Explotació colonial a l'Àfrica i l'Índia. Font: BBC.
Visió del Món i del Cosmos
No Existia en aquest moment, un
intentar comprendre altres cultures
diferents. Si estudiar-les, però des
d'una visió de superioritat pròpia. La
ciència del segle XIX, també estava
molt contaminada de l'etnocentrisme
europeu, i de les teories
revolucionaries de Darwin, entre altre,
que foren criticades per l'església, però
utilitzades per altres com a base de les
teories racials de la superioritat de
l'home blanc protestant sobre tots els
altres. Sols servia imposar i reeducar
les cultures inferiors... com a excusa
civilitzadora per a explotar els
recursos naturals de les seves terres.
Al cap i a la fi, la visió victoriana del
món, es reduïa a una visió mercantil i
de profit propi, no de “civilitzar”.

L'etnocentrisme europeu practicat per l'Anglaterra victoriana,
a vegades no el complien ni amb el seu propi territori. Escòcia i
Gales eren integrades i respectades a la unió. Però Irlanda, part del
Regne Unit en aquell moment, era tractat com una colònia i els seus
habitants, com a inferiors i simples pagesots miserables. Aquest
gravat del s.XVIII, compara el majestuós “lleó britànic”, amb el
“mico irlandès”, amb una intenció evident de ridiculitzar Irlanda.
Visió del Món i del Cosmos
La cosmologia victoriana, es la de la fe
gairebé cega e irracional, en el progrés
científic i tecnològic, i en la
racionalitat i el coneixement. Però això
no significava en absolut, un abandó
dels mes arcaics valors tradicionals.
Un cosmos amb un futur brillant on
s'arribaria a la felicitat universal per la
via del progrés. Una visió molt
distanciada de la realitat social
palpable i visible en les capes mes
desfavorides de la societat victoriana.
Una visió que pecava sens dubte
d'ingenuïtat. A la mort de la reina
Victòria el 1901, en pocs anys, els
moviments socials de tota mena, dues
guerres mundials, i tota mena de
progressos i de desastres, portarien a la
fi definitiva de la “societat victoriana”.

Almenys en una cosa, l'era victoriana suposà un avenç en
la visió del món: la substitució de l'explicació religiosa per
l'explicació científica. Les ciències viuen un fort progrés en
aquest moment, aportant una confiança en el progrés de l'home
(la dona victoriana no pintava res), basada en la racionalitat
científica. La imatge, correspon a una novel·la purament victoriana
i que es basava en una ciència aleshores incipient: la psicologia.
Dr. Jekyll and Mr. Hyde, escrita per Robert Louis Stevenson el 1886.
Fonts bibliogràfiques i de la xarxa
●

●

ESTEBAN, Canales. La Inglaterra Victoriana. Madrid. Editorial Akal. 1999.
1ª edició.
TORRE DEL RÍO, Rosario de la. La Inglaterra Victoriana: política y
sociedad. Madrid. Editorial Arko/Libros. 1997. 1ª edició.

●

www.ogh.qut.edu.au/images/history/qv.jpg

14/10/2013 10:33

●

www.england-history.org

14/10/2013 11:04

●

www.libcom.org

14/10/2013 11:19

●

www.archiveshub.ac.uk

15/10/2013

●

www.bbc.co.uk

15/10/2013 10:16

●

www.themanyfacesofspaces.com

15/10/2013 10:32

●

http://myweb.tiscali.co.uk/kenanderson/histempsequel/

9:57

15/10/2013 10:53

Contenu connexe

Tendances

L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914finamorenoo
 
L´antic règim
L´antic règimL´antic règim
L´antic règimahidalg_04
 
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regimUnitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regimCristian Domínguez Bolaños
 
Eix cronològic Història
Eix cronològic HistòriaEix cronològic Història
Eix cronològic Històriabarni700
 
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat MitjanaTema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat MitjanaRaül Pons Chust
 
Exercicis tema 1
Exercicis tema 1Exercicis tema 1
Exercicis tema 1finamorenoo
 
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-20144. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014martav57
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Modernaneusgr
 
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.Marcel Duran
 
L’epoca del liberalisme i la industrialització
L’epoca del liberalisme i la industrialitzacióL’epoca del liberalisme i la industrialització
L’epoca del liberalisme i la industrialitzaciómflore22
 

Tendances (13)

L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914
 
L´antic règim
L´antic règimL´antic règim
L´antic règim
 
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regimUnitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic regim
 
Eix cronològic Història
Eix cronològic HistòriaEix cronològic Història
Eix cronològic Història
 
Imperialisme activitats
Imperialisme activitatsImperialisme activitats
Imperialisme activitats
 
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat MitjanaTema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
Tema 4 (I). L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana
 
Exercicis tema 1
Exercicis tema 1Exercicis tema 1
Exercicis tema 1
 
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-20144. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Moderna
 
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
 
L’epoca del liberalisme i la industrialització
L’epoca del liberalisme i la industrialitzacióL’epoca del liberalisme i la industrialització
L’epoca del liberalisme i la industrialització
 
Unitat 1 L Antic RèGim Ca
Unitat 1   L Antic RèGim   CaUnitat 1   L Antic RèGim   Ca
Unitat 1 L Antic RèGim Ca
 

En vedette

La Pintura Victoriana
La Pintura VictorianaLa Pintura Victoriana
La Pintura VictorianaNieves R
 
La medicina en la edad moderna ruiz
La medicina en la edad moderna ruizLa medicina en la edad moderna ruiz
La medicina en la edad moderna ruizTochy
 
6 LA ERA VICTORIANA Y EL IMPERIALISMO INGLES
6 LA ERA VICTORIANA Y EL IMPERIALISMO INGLES6 LA ERA VICTORIANA Y EL IMPERIALISMO INGLES
6 LA ERA VICTORIANA Y EL IMPERIALISMO INGLESCSG
 
Conflicto estados unidos irak 2003
Conflicto estados unidos irak 2003Conflicto estados unidos irak 2003
Conflicto estados unidos irak 2003Felipe Lara
 
Fases de la segunda guerra mundial
Fases de la segunda guerra mundial Fases de la segunda guerra mundial
Fases de la segunda guerra mundial Pablo Sebastián
 
El Imperio Británico S. XIX
El Imperio Británico S. XIXEl Imperio Británico S. XIX
El Imperio Británico S. XIXCuarterosNoelia
 
Arquitectura victoriana
Arquitectura victorianaArquitectura victoriana
Arquitectura victorianaManuelAGuerra
 
Modas y costumbres en la inglaterra victoriana
Modas y costumbres en la inglaterra victorianaModas y costumbres en la inglaterra victoriana
Modas y costumbres en la inglaterra victorianaDaniel Hansen Poligonero
 
Mueble Romántico inglés victoriano
Mueble Romántico inglés  victoriano Mueble Romántico inglés  victoriano
Mueble Romántico inglés victoriano Tachie Gaya
 
La Segunda Guerra del Golfo Pérsico 2003
La Segunda Guerra del Golfo Pérsico 2003La Segunda Guerra del Golfo Pérsico 2003
La Segunda Guerra del Golfo Pérsico 2003javier santos risco
 
La Segunda Guerra Mundial (1939-45).
La Segunda Guerra Mundial (1939-45).La Segunda Guerra Mundial (1939-45).
La Segunda Guerra Mundial (1939-45).Fueradeclase Vdp
 

En vedette (20)

Reina victoria
Reina victoriaReina victoria
Reina victoria
 
S.xviii a epoca victoriana
S.xviii a epoca victorianaS.xviii a epoca victoriana
S.xviii a epoca victoriana
 
La Pintura Victoriana
La Pintura VictorianaLa Pintura Victoriana
La Pintura Victoriana
 
La medicina en la edad moderna ruiz
La medicina en la edad moderna ruizLa medicina en la edad moderna ruiz
La medicina en la edad moderna ruiz
 
6 LA ERA VICTORIANA Y EL IMPERIALISMO INGLES
6 LA ERA VICTORIANA Y EL IMPERIALISMO INGLES6 LA ERA VICTORIANA Y EL IMPERIALISMO INGLES
6 LA ERA VICTORIANA Y EL IMPERIALISMO INGLES
 
Epoca victoriana en gran bretaña
Epoca victoriana en gran bretañaEpoca victoriana en gran bretaña
Epoca victoriana en gran bretaña
 
Conflicto estados unidos irak 2003
Conflicto estados unidos irak 2003Conflicto estados unidos irak 2003
Conflicto estados unidos irak 2003
 
Fases de la segunda guerra mundial
Fases de la segunda guerra mundial Fases de la segunda guerra mundial
Fases de la segunda guerra mundial
 
La Guerra del Golfo II
La Guerra del Golfo IILa Guerra del Golfo II
La Guerra del Golfo II
 
El Imperio Británico S. XIX
El Imperio Británico S. XIXEl Imperio Británico S. XIX
El Imperio Británico S. XIX
 
Arquitectura victoriana
Arquitectura victorianaArquitectura victoriana
Arquitectura victoriana
 
Arquitectura victoriana
Arquitectura victorianaArquitectura victoriana
Arquitectura victoriana
 
Modas y costumbres en la inglaterra victoriana
Modas y costumbres en la inglaterra victorianaModas y costumbres en la inglaterra victoriana
Modas y costumbres en la inglaterra victoriana
 
Mueble Romántico inglés victoriano
Mueble Romántico inglés  victoriano Mueble Romántico inglés  victoriano
Mueble Romántico inglés victoriano
 
La Segunda Guerra del Golfo Pérsico 2003
La Segunda Guerra del Golfo Pérsico 2003La Segunda Guerra del Golfo Pérsico 2003
La Segunda Guerra del Golfo Pérsico 2003
 
La II Guerra Mundial
La II Guerra MundialLa II Guerra Mundial
La II Guerra Mundial
 
Grandes Potencias T5
Grandes Potencias T5Grandes Potencias T5
Grandes Potencias T5
 
Epoca Victoriana
Epoca VictorianaEpoca Victoriana
Epoca Victoriana
 
La Segunda Guerra Mundial (1939-45).
La Segunda Guerra Mundial (1939-45).La Segunda Guerra Mundial (1939-45).
La Segunda Guerra Mundial (1939-45).
 
Reino Unido siglo XIX
Reino Unido siglo XIXReino Unido siglo XIX
Reino Unido siglo XIX
 

Similaire à Pràctica 2 historiografia

Unitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xix
Unitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xixUnitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xix
Unitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xixJulia Valera
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeJulia Valera
 
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del BarrocTema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barrocmeteomassanassa
 
L´ imperialisme
L´ imperialismeL´ imperialisme
L´ imperialismeahidalg_04
 
Crisi de l'Antic Règim
Crisi de l'Antic RègimCrisi de l'Antic Règim
Crisi de l'Antic RègimPablo2407
 
Imperialisme Colonialisme
Imperialisme ColonialismeImperialisme Colonialisme
Imperialisme Colonialismejestiarte
 
Colonialisme
ColonialismeColonialisme
Colonialismejiplena
 
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)Raül Pons Chust
 
L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.Marcel Duran
 
La crisi de l'Antic Règim
La crisi de l'Antic RègimLa crisi de l'Antic Règim
La crisi de l'Antic Règimsole toribio
 

Similaire à Pràctica 2 historiografia (20)

L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
L' imperialisme
L' imperialismeL' imperialisme
L' imperialisme
 
Esquema historia del mon contemporani
Esquema historia del mon contemporaniEsquema historia del mon contemporani
Esquema historia del mon contemporani
 
T 1 i t-2
T 1 i t-2T 1 i t-2
T 1 i t-2
 
El segle XVII
El segle XVIIEl segle XVII
El segle XVII
 
Imperialisme
ImperialismeImperialisme
Imperialisme
 
Unitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xix
Unitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xixUnitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xix
Unitat 5. industrialització i societat a catalunya i a espanya al segle xix
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
 
Imperialisme2 lourdes
Imperialisme2 lourdesImperialisme2 lourdes
Imperialisme2 lourdes
 
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del BarrocTema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
 
L´ imperialisme
L´ imperialismeL´ imperialisme
L´ imperialisme
 
1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
 
Crisi de l'Antic Règim
Crisi de l'Antic RègimCrisi de l'Antic Règim
Crisi de l'Antic Règim
 
L'epoca de l'imperialisme
L'epoca de l'imperialismeL'epoca de l'imperialisme
L'epoca de l'imperialisme
 
Imperialisme Colonialisme
Imperialisme ColonialismeImperialisme Colonialisme
Imperialisme Colonialisme
 
Colonialisme
ColonialismeColonialisme
Colonialisme
 
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
Tema 4. L'Europa feudal i la Baixa Edat Mitjana (part 2)
 
L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.L’època de l'Imperialisme.
L’època de l'Imperialisme.
 
La crisi de l'Antic Règim
La crisi de l'Antic RègimLa crisi de l'Antic Règim
La crisi de l'Antic Règim
 

Dernier

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 

Dernier (7)

TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 

Pràctica 2 historiografia

  • 1. Historiografia Pràctica 2 L'Anglaterra Victoriana (1837-1901) Andreu Fibla Batiste Gr au d'Història Tarragona, 17 d'Octubre de 2013
  • 2. Introducció: Context El que anomenen Anglaterra victoriana, situant-ho primer en el temps de regnat entre 1837 i 1901, durant bona part del segle XIX, fou no sols un poder reial (e imperial), personalitzat en la figura d'una de les monarques mes poderoses de la història: la reina Victòria del Regne Unit i d'Irlanda; si no que fou a mes, tot un model de societat, de cultura, de fer ciència, etc. I tot això, establint una determinada relació, o mes ben dit imposició, vers altres cultures i pobles en el seu moment. Ja que es durant el Regnat de la Reina Victòria, quan l'Imperi Britànic assolí la seva quota de control de territori global mes gran, imposant-se sobre altres pobles per a explotar els seus recursos. L'extensió de l'Imperi Britànic al final del segle XIX Comprenia 1/5 part de la superfície del planeta. Font: Enciclopèdia Britànica.
  • 3. Introducció: Context Imatge satírica del poder anglès al segle XIX, com un Pop que domina sobre tots els continents. Font: England-History.org Depenent del moment o del punt de vista de diferents historiadors, Victòria fou una reina que porta una prosperitat inusitada per al Regne Unit. Per a altres, fou pura i simplement, una imperialista mercantil que conquerí a pobles per a esclavitzar-los i explotar les seves terres. Però quan sentim a parlar de “societat victoriana”, es molt mes que això. Es un model de societat dispar, on una minoria selecta explota a la majoria, i aquesta minoria, entraria dins el que anomenen “societat victoriana”. Una societat estricta i recta en la seva moralitat... però on la realitat era un altra. Però quina era la idea d'espai i la visió del món en aquest lloc i en aquest moment?
  • 4. L'Espai a l'Anglaterra Victoriana D'es d'una perspectiva victoriana, l'espai que tenen en compte per a la seva historiografia, estava sens dubte limitada per una visió molt etnocèntrica. Es a dir, per una visió de superioritat cultural... però també moral vers les altres cultures no occidentals. Al segle XIX existia la convicció ferma que la civilització occidental era la superior, la que serviria de guia per a un futur millor per a tota la humanitat, pel camí dels avenços científics i tecnològics, però també per la imposició de la cultura occidental vers els pobles endarrerits del món. Aquesta però, era la visió “moralista”. Gravat d'una revista satírica de mitjan segle XIX, on quedava palès la “societat de classes” pròpia de l'era victoriana.
  • 5. L'Espai a l'Anglaterra Victoriana Aquesta visió etnocèntrica, no era sols de cara a fora; si no també de cara endins. La societat victoriana, era clarament una societat de classes. On els pobres eren pobres i els rics eren rics... per què això era el natural. Per tant, l'espai propi es considerat com un espai separat en diferents concavitats, segons la classe social a la que es pertany, i també al gènere que es pertany. La victoriana, era un model de societat amb una rigidesa social molt forta, que marcava la moralitat, les maneres en públic i el comportament, i la clara separació entre homes i dones, donant tot el protagonisme a la figura masculina. La dona Victoriana estava abocada a un espai propi inexistent. El propi espai victorià, era un espai abonat a la injustícia que es practicava després amb els altres pobles colonitzats. Un exemple de la doble moral victoriana, que volia portar a la felicitat universal pel progrés, explotant al mateix temps. La imatge correspon a un treballador infantil en una fàbrica tèxtil de Manchester entorn al 1880.
  • 6. L'Espai a l'Anglaterra Victoriana Per altra banda, sovint es complicat distingir l'espai “públic” del “privat” en la societat victoriana. Per què? Per ser un model de societat on la hipocresia estava a l'ordre del dia. El comportament en públic i en privat, podien distar molt. La ciutat de Londres al segle XIX, era famosa per ser l'epicentre de l'imperi. Però també ho era per la espantosa quantitat de burdells i prostitutes que omplien la capital britànica. Per tant, l'espai propi victorià, pot sovint no correspondre amb el real. La “doble moral” estava present en totes les capes socials i estaments, però sense constar en el que era el propi espai, però existia. Mes exemples de la “doble moral” victoriana.
  • 7. Relació amb altres espais i cultures La pompa i la parafernàlia militar de l'imperi, s'aplicava per igual a les tropes colonials que a les de la metròpoli. Aquells colonitzats que s'integraven a l'imperi, havien d'abandonar tota identitat pròpia i copiar en tot la cultura “superior”, la de la metròpoli. Una imposició cultural per a assimilar i donar sensació d'integració als colonitzats. El gravat es de tropes colonials de la Índia cap al 1900. La relació de l'espai victorià amb els espais foranis, no fou sempre igual, però mantingué en la majoria dels casos, una constant: la imposició. Al llarg dels mes de 60 anys victorians, l'imperi britànic es va expandir a gran escala per tot el món, especialment a l'Àfrica. Aquesta corrent no era exclusiva del Regne Unit. Ho eren de totes les potencies europees, que desitjaven tenir els seus propis imperis d'ultramar. Però aquí hi havia una diferencia clau. Al contrari que per exemple, l'imperi espanyol del segle XVI, l'imperi britànic no es va formar tant per a la “civilització” de les cultures, per a ells, primitives, a part de l'explotació dels recursos. Aquí, es
  • 8. Relació amb altres espais i cultures Colon britànic a l'Àfrica central a principis del Segle XX, fent-se la foto amb dos “salvatges”. Font: BBC. es tractava de crear una xarxa de comerç que explotava la colònia, manufacturava al continent, i venia a la colònia. Les colònies eren per a proveir la metròpoli i res mes. I els habitants de les colònies, eren els colons blancs provinents de la metròpoli. Africans, asiàtics, hindús, etc, sols eren individus al servei dels colons i s'havien de sotmetre a la llei dels colons. L'espai forani, per a la concepció victoriana, estava per a posseir-lo i explotar-lo. Les cultures “civilitzades” eren respectades o enfrontades “civilitzadament”. Els “salvatges”, son per al benefici propi. Un cop mes, l'etnocentrisme europeu occidental estava totalment present en el tracte dispensat a altres cultures “inferiors”.
  • 9. Visió del Mon i del Cosmos. Per a entendre la visió del Món des d'una perspectiva victoriana, hem d'entendre el moment en el que estem: Europa, segle XIX. En altres paraules, nacionalisme e imperialisme. Per tant, la visió del Món té dues vessants: la vessant de “l'igual” i la vessant del “diferent”. En l'igual, la visió victoriana es de rival, ja que ha d'imposar la seva visió i fer-la prevaldre. Es la relació que tindria amb les altres potencies europees, o amb països independents i lliures. La del “diferent”, es la d'aquells pobles mes endarrerits, o que no s'han adaptat a la occidentalització, que no s'han adaptat als temps moderns, i que son objecte de colonització pel simple fet de considerar-se no civilitzats. Explotació colonial a l'Àfrica i l'Índia. Font: BBC.
  • 10. Visió del Món i del Cosmos No Existia en aquest moment, un intentar comprendre altres cultures diferents. Si estudiar-les, però des d'una visió de superioritat pròpia. La ciència del segle XIX, també estava molt contaminada de l'etnocentrisme europeu, i de les teories revolucionaries de Darwin, entre altre, que foren criticades per l'església, però utilitzades per altres com a base de les teories racials de la superioritat de l'home blanc protestant sobre tots els altres. Sols servia imposar i reeducar les cultures inferiors... com a excusa civilitzadora per a explotar els recursos naturals de les seves terres. Al cap i a la fi, la visió victoriana del món, es reduïa a una visió mercantil i de profit propi, no de “civilitzar”. L'etnocentrisme europeu practicat per l'Anglaterra victoriana, a vegades no el complien ni amb el seu propi territori. Escòcia i Gales eren integrades i respectades a la unió. Però Irlanda, part del Regne Unit en aquell moment, era tractat com una colònia i els seus habitants, com a inferiors i simples pagesots miserables. Aquest gravat del s.XVIII, compara el majestuós “lleó britànic”, amb el “mico irlandès”, amb una intenció evident de ridiculitzar Irlanda.
  • 11. Visió del Món i del Cosmos La cosmologia victoriana, es la de la fe gairebé cega e irracional, en el progrés científic i tecnològic, i en la racionalitat i el coneixement. Però això no significava en absolut, un abandó dels mes arcaics valors tradicionals. Un cosmos amb un futur brillant on s'arribaria a la felicitat universal per la via del progrés. Una visió molt distanciada de la realitat social palpable i visible en les capes mes desfavorides de la societat victoriana. Una visió que pecava sens dubte d'ingenuïtat. A la mort de la reina Victòria el 1901, en pocs anys, els moviments socials de tota mena, dues guerres mundials, i tota mena de progressos i de desastres, portarien a la fi definitiva de la “societat victoriana”. Almenys en una cosa, l'era victoriana suposà un avenç en la visió del món: la substitució de l'explicació religiosa per l'explicació científica. Les ciències viuen un fort progrés en aquest moment, aportant una confiança en el progrés de l'home (la dona victoriana no pintava res), basada en la racionalitat científica. La imatge, correspon a una novel·la purament victoriana i que es basava en una ciència aleshores incipient: la psicologia. Dr. Jekyll and Mr. Hyde, escrita per Robert Louis Stevenson el 1886.
  • 12. Fonts bibliogràfiques i de la xarxa ● ● ESTEBAN, Canales. La Inglaterra Victoriana. Madrid. Editorial Akal. 1999. 1ª edició. TORRE DEL RÍO, Rosario de la. La Inglaterra Victoriana: política y sociedad. Madrid. Editorial Arko/Libros. 1997. 1ª edició. ● www.ogh.qut.edu.au/images/history/qv.jpg 14/10/2013 10:33 ● www.england-history.org 14/10/2013 11:04 ● www.libcom.org 14/10/2013 11:19 ● www.archiveshub.ac.uk 15/10/2013 ● www.bbc.co.uk 15/10/2013 10:16 ● www.themanyfacesofspaces.com 15/10/2013 10:32 ● http://myweb.tiscali.co.uk/kenanderson/histempsequel/ 9:57 15/10/2013 10:53