Un breu (o potser no tant breu) repás a la visió pròpia, del altres i del món d'un model de societat extingit però que dominà en el segle XIX: la societat victoriana.
2. Introducció: Context
El que anomenen Anglaterra
victoriana, situant-ho primer en el
temps de regnat entre 1837 i 1901,
durant bona part del segle XIX, fou no
sols un poder reial (e imperial),
personalitzat en la figura d'una de les
monarques mes poderoses de la
història: la reina Victòria del Regne
Unit i d'Irlanda; si no que fou a mes,
tot un model de societat, de cultura, de
fer ciència, etc. I tot això, establint una
determinada relació, o mes ben dit
imposició, vers altres cultures i pobles
en el seu moment. Ja que es durant el
Regnat de la Reina Victòria, quan
l'Imperi Britànic assolí la seva quota
de control de territori global mes gran,
imposant-se sobre altres pobles per a
explotar els seus recursos.
L'extensió de l'Imperi Britànic al final del segle XIX
Comprenia 1/5 part de la superfície del planeta.
Font: Enciclopèdia Britànica.
3. Introducció: Context
Imatge satírica del poder anglès al segle XIX, com un Pop que
domina sobre tots els continents.
Font: England-History.org
Depenent del moment o del punt de
vista de diferents historiadors, Victòria
fou una reina que porta una prosperitat
inusitada per al Regne Unit. Per a
altres, fou pura i simplement, una
imperialista mercantil que conquerí a
pobles per a esclavitzar-los i explotar
les seves terres. Però quan sentim a
parlar de “societat victoriana”, es molt
mes que això. Es un model de societat
dispar, on una minoria selecta explota
a la majoria, i aquesta minoria, entraria
dins el que anomenen “societat
victoriana”. Una societat estricta i
recta en la seva moralitat... però on la
realitat era un altra. Però quina era la
idea d'espai i la visió del món en
aquest lloc i en aquest moment?
4. L'Espai a l'Anglaterra Victoriana
D'es d'una perspectiva victoriana,
l'espai que tenen en compte per a la
seva historiografia, estava sens dubte
limitada per una visió molt
etnocèntrica. Es a dir, per una visió de
superioritat cultural... però també
moral vers les altres cultures no
occidentals. Al segle XIX existia la
convicció ferma que la civilització
occidental era la superior, la que
serviria de guia per a un futur millor
per a tota la humanitat, pel camí dels
avenços científics i tecnològics, però
també per la imposició de la cultura
occidental vers els pobles endarrerits
del món. Aquesta però, era la visió
“moralista”.
Gravat d'una revista satírica de mitjan segle XIX, on quedava
palès la “societat de classes” pròpia de l'era victoriana.
5. L'Espai a l'Anglaterra Victoriana
Aquesta visió etnocèntrica, no era sols
de cara a fora; si no també de cara
endins. La societat victoriana, era
clarament una societat de classes. On
els pobres eren pobres i els rics eren
rics... per què això era el natural. Per
tant, l'espai propi es considerat com un
espai separat en diferents concavitats,
segons la classe social a la que es
pertany, i també al gènere que es
pertany. La victoriana, era un model
de societat amb una rigidesa social
molt forta, que marcava la moralitat,
les maneres en públic i el
comportament, i la clara separació
entre homes i dones, donant tot el
protagonisme a la figura masculina. La
dona Victoriana estava abocada a un
espai propi inexistent.
El propi espai victorià, era un espai abonat a la injustícia que
es practicava després amb els altres pobles colonitzats. Un
exemple de la doble moral victoriana, que volia portar a
la felicitat universal pel progrés, explotant al mateix temps.
La imatge correspon a un treballador infantil en una fàbrica
tèxtil de Manchester entorn al 1880.
6. L'Espai a l'Anglaterra Victoriana
Per altra banda, sovint es complicat
distingir l'espai “públic” del “privat”
en la societat victoriana. Per què? Per
ser un model de societat on la
hipocresia estava a l'ordre del dia. El
comportament en públic i en privat,
podien distar molt. La ciutat de
Londres al segle XIX, era famosa per
ser l'epicentre de l'imperi. Però també
ho era per la espantosa quantitat de
burdells i prostitutes que omplien la
capital britànica. Per tant, l'espai propi
victorià, pot sovint no correspondre
amb el real. La “doble moral” estava
present en totes les capes socials i
estaments, però sense constar en el que
era el propi espai, però existia.
Mes exemples de la “doble moral” victoriana.
7. Relació amb altres espais i cultures
La pompa i la parafernàlia militar de l'imperi, s'aplicava per
igual a les tropes colonials que a les de la metròpoli. Aquells
colonitzats que s'integraven a l'imperi, havien d'abandonar tota
identitat pròpia i copiar en tot la cultura “superior”, la de la
metròpoli. Una imposició cultural per a assimilar i donar sensació
d'integració als colonitzats. El gravat es de tropes colonials de la
Índia cap al 1900.
La relació de l'espai victorià amb els
espais foranis, no fou sempre igual,
però mantingué en la majoria dels
casos, una constant: la imposició. Al
llarg dels mes de 60 anys victorians,
l'imperi britànic es va expandir a gran
escala per tot el món, especialment a
l'Àfrica. Aquesta corrent no era
exclusiva del Regne Unit. Ho eren de
totes les potencies europees, que
desitjaven tenir els seus propis imperis
d'ultramar. Però aquí hi havia una
diferencia clau. Al contrari que per
exemple, l'imperi espanyol del segle
XVI, l'imperi britànic no es va formar
tant per a la “civilització” de les
cultures, per a ells, primitives, a part
de l'explotació dels recursos. Aquí, es
8. Relació amb altres espais i cultures
Colon britànic a l'Àfrica central a principis del
Segle XX, fent-se la foto amb dos “salvatges”.
Font: BBC.
es tractava de crear una xarxa de
comerç que explotava la colònia,
manufacturava al continent, i venia a
la colònia. Les colònies eren per a
proveir la metròpoli i res mes. I els
habitants de les colònies, eren els
colons blancs provinents de la
metròpoli. Africans, asiàtics, hindús,
etc, sols eren individus al servei dels
colons i s'havien de sotmetre a la llei
dels colons. L'espai forani, per a la
concepció victoriana, estava per a
posseir-lo i explotar-lo. Les cultures
“civilitzades” eren respectades o
enfrontades “civilitzadament”. Els
“salvatges”, son per al benefici propi.
Un cop mes, l'etnocentrisme europeu
occidental estava totalment present en
el tracte dispensat a altres cultures
“inferiors”.
9. Visió del Mon i del Cosmos.
Per a entendre la visió del Món des
d'una perspectiva victoriana, hem
d'entendre el moment en el que estem:
Europa, segle XIX. En altres paraules,
nacionalisme e imperialisme. Per tant,
la visió del Món té dues vessants: la
vessant de “l'igual” i la vessant del
“diferent”. En l'igual, la visió
victoriana es de rival, ja que ha
d'imposar la seva visió i fer-la
prevaldre. Es la relació que tindria
amb les altres potencies europees, o
amb països independents i lliures. La
del “diferent”, es la d'aquells pobles
mes endarrerits, o que no s'han adaptat
a la occidentalització, que no s'han
adaptat als temps moderns, i que son
objecte de colonització pel simple fet
de considerar-se no civilitzats.
Explotació colonial a l'Àfrica i l'Índia. Font: BBC.
10. Visió del Món i del Cosmos
No Existia en aquest moment, un
intentar comprendre altres cultures
diferents. Si estudiar-les, però des
d'una visió de superioritat pròpia. La
ciència del segle XIX, també estava
molt contaminada de l'etnocentrisme
europeu, i de les teories
revolucionaries de Darwin, entre altre,
que foren criticades per l'església, però
utilitzades per altres com a base de les
teories racials de la superioritat de
l'home blanc protestant sobre tots els
altres. Sols servia imposar i reeducar
les cultures inferiors... com a excusa
civilitzadora per a explotar els
recursos naturals de les seves terres.
Al cap i a la fi, la visió victoriana del
món, es reduïa a una visió mercantil i
de profit propi, no de “civilitzar”.
L'etnocentrisme europeu practicat per l'Anglaterra victoriana,
a vegades no el complien ni amb el seu propi territori. Escòcia i
Gales eren integrades i respectades a la unió. Però Irlanda, part del
Regne Unit en aquell moment, era tractat com una colònia i els seus
habitants, com a inferiors i simples pagesots miserables. Aquest
gravat del s.XVIII, compara el majestuós “lleó britànic”, amb el
“mico irlandès”, amb una intenció evident de ridiculitzar Irlanda.
11. Visió del Món i del Cosmos
La cosmologia victoriana, es la de la fe
gairebé cega e irracional, en el progrés
científic i tecnològic, i en la
racionalitat i el coneixement. Però això
no significava en absolut, un abandó
dels mes arcaics valors tradicionals.
Un cosmos amb un futur brillant on
s'arribaria a la felicitat universal per la
via del progrés. Una visió molt
distanciada de la realitat social
palpable i visible en les capes mes
desfavorides de la societat victoriana.
Una visió que pecava sens dubte
d'ingenuïtat. A la mort de la reina
Victòria el 1901, en pocs anys, els
moviments socials de tota mena, dues
guerres mundials, i tota mena de
progressos i de desastres, portarien a la
fi definitiva de la “societat victoriana”.
Almenys en una cosa, l'era victoriana suposà un avenç en
la visió del món: la substitució de l'explicació religiosa per
l'explicació científica. Les ciències viuen un fort progrés en
aquest moment, aportant una confiança en el progrés de l'home
(la dona victoriana no pintava res), basada en la racionalitat
científica. La imatge, correspon a una novel·la purament victoriana
i que es basava en una ciència aleshores incipient: la psicologia.
Dr. Jekyll and Mr. Hyde, escrita per Robert Louis Stevenson el 1886.
12. Fonts bibliogràfiques i de la xarxa
●
●
ESTEBAN, Canales. La Inglaterra Victoriana. Madrid. Editorial Akal. 1999.
1ª edició.
TORRE DEL RÍO, Rosario de la. La Inglaterra Victoriana: política y
sociedad. Madrid. Editorial Arko/Libros. 1997. 1ª edició.
●
www.ogh.qut.edu.au/images/history/qv.jpg
14/10/2013 10:33
●
www.england-history.org
14/10/2013 11:04
●
www.libcom.org
14/10/2013 11:19
●
www.archiveshub.ac.uk
15/10/2013
●
www.bbc.co.uk
15/10/2013 10:16
●
www.themanyfacesofspaces.com
15/10/2013 10:32
●
http://myweb.tiscali.co.uk/kenanderson/histempsequel/
9:57
15/10/2013 10:53