1. H,PT]NT
DlLLUNS, 20 DE DESEMBRE DEL 2O1O
Anna Valldeperas Prats
PERIODISTA I COOPERANT ESPECIATITZADA EN EtS BALCANS
"La solucio als Balcans es
entrar a la Unio Europea"
hliquel Torns
Fa m6s de deu anys que treballa als Bal-
cans. Qub la va impulsar a centrar els
seus esforgos en aquesta zona?
La primera vegada que vaig aterrar als
Balcans va serl'any 1997, quan tenia 18
anys. Hi vaig arribar en un projecte lide-
rat per Creu Roja Anoia. Des de llavors,
he estat connectada d'una manera o aI-
tra amb la zona. Despres vaig treballar
durant quatre anys al'entitat juvenilRAI
@ecursos d'Animaci6 Intercultural) de
Barcelona com a coordinadora de projec-
tes als Balcans. Despr€s vaig fer un salt i
vaig anar a treballar un any a B€lgrad
arnb una ONG sdrobia, i finalment, Ia fei-
na em va traslladar a Zagreb, on he tre-
ballat dos anys a I'oficina cultural de
I'arnlaixada esparryola.
Amb la rctirada de hs tropes espanyoles
de Bisnia i Hercegovina, es pot interpre-
tar que el pafs esti estabilitzat. Es veu
aixf des de la zona?
La retirada de les tropes espanyoles de
Bdsnia i Hercegovina desprf s de divuit
anys respon tamb6 a una realitat; i 6s
que el pais estd en proc6s d'integtaci6 a
la Uni6 Europea. Amb la perspectiva dels
anys, podem veure que Ia intervenci6 de
Ia comunitat internacional no ha aconse-
guit que Bdsnia i Hercegovina s?ragi con-
vertit enunpais sobird, jaque continua
depenent de les ajudes internacionals i
amb una estructura insostenible econd-
micament. Perposaxun exemple de la
sobresaturaci6 econdmica que viu Bds-
nia i Hercegovina, podriem reflexionar
sobre els tretze governs que t6 i el total
de 150 ministeris de diferents nivells de
poder, amb la sobrecdrrega de funciona-
riat que aixd suposa. Aquesta 6s lherdn-
cia material de la guerra" pero tamb6
hem de tenir en compte I'emocional, que
afecta el dia a dia del pais.
una dicada als Balcans
li d6na la perspectiva
necessaria per parlar amb
coneixement d'una regi6
dor, perdhemde teniren compte que 6s
un pais que estA en reconstrucci6, que
rep les qjudes dels fons de la IIE i que 6s
un pais llaminer per a les inversions es-
trangeres. Les autoritats sdrbies estan
augmentant elnombre de gestos conci-
liadors, per facilitar l'entrada a la UE,
Uns Balcans integfats alaIIE podria ser
la soluci6 definitiva per a la regi6. Amb el
Anna Valldeperas, fotografiada al pont Vell de Mostar tr urQurr sERRA BALAGUER
que travessa un moment

2. Bdsnia i Hercegovina, com la resta dels
Balcans, ha deixat de ser un centre d'in-
teris, perd s'hi continua treballant.
Quins s6n els principals problemes que
ha d'afrontar?
Actualment el pais treballa per conver-
tir-se en sostenible econdmicament, per
aconseguir I'estabilitzaci6, un proc6s que
va paral.lel al de la integraci6 a la Uni6
Europea.
La crisi global 6s un problema afugit?
Elpercentatge de desocupats hi 6s d'un
42,3%,ienelcas dels joves, nom6s un
!6%treballa,i una mica m6s del 10% de
la poblaci6 viu sota el llindar de la pobre-
sa. Elpanoramano 6s gaire esperarrga-
dificil. Li augura, perd, un
futur plicid grdcies als
gestos conciliadors dels
governs serbi i croat,
gestos que permeten
preveure un futur de
col.laboracio,
imprescindible amb vista a
la possible integr.aci6 dels
estats de la regi6 a la Unio
Europea
nou president de Crrrdcia, Ivo Josipovic,
les relacions amb Sdrbia es normalitzen.
S6n gestos simbdlics perd importarrts
per anar unint esforgos per a una futura
cooperaci6. Europatampoc no ent6n els
Balcans sense que els parsos treballin
units. Comparteixen moltes coses, i se-
ria una estupidesa desapnrfltar-ho. Per
posar-ne dos exemples, d'aquest treball
en comri, podriem destacarla darrera
proposta que va fer el presiderrt serbi,
Boris Tadic, d'unificar les representa-
cions diplomdtiques a l'estranger, per es-
talviar diners, i I'entrega que Crod,cia va
fer a Sdrbia i a Montenegm de la versi6 :
croata de I'Ac quts c o mmrm,aurtaire,
160.000 pagines de legislaci6 europea.
Aquestes s6n accions que fauns arrys
haurien estat impensables.