...

2. Sumari
A- Converses i diálegs amb persones que no ens parlen
in¡cialment en valenciá
B- Déf¡cits en la presénc¡a del valenciá en d¡versos ámbits
i serveis, i com reclamar{os
C- Dades sobre el catale i arguments sobre la seua importáncia
D- Dubtes de quan ¡ on ens podem adregar en valenciá,
qué podem fer per millorar-ne l'ús i com expressar
la nostra ¡dentitat lingüística en determinades situacions
E- On adregar-nos per fer una reclamació oficial i informar-nos
sobre qué podem denunc¡ar
Pági¡ra
10
t5
20
28

3. Introducció
En a nostra v da quotidiana podem trobar
nos, pel que fa a 'ús de la lengla, en
situacions que ens poden semblar d fíci1s
d'encarar. En aquest docularent us sugger m
un seguit de pautes de conducta que poden
ser út ls er) aguns nromenls. Sorn conscrents
que se*p e hi oo- ^aer res a le'^dt'vas
d'actuacló, de ben segur que fins tot n'h¡
haurá de més adients segons cada cas
particular. És per a xó que e que trobareu a
continuaoió són. senz ament, alguns
suggerlments formLrlats amb a voluntat de
fac itar alternatives per a ús norma de
v¿,er .iJ é|^ les S.r,a.ro.S de Lada d,.
La idea central és que ens convé abordar
aquestes situacions amb calma, des d'una
actitud construct va i arnb sentit de l'humor
Si no ho fem axí, si ens alterem, ens enfadem
o ens ataba em, e ma estar I la fatiga que
a xo ens provocará acabará fent nos molt
dfícil el manteniment d'una actitud lingüístca
dlgna, compromesa coherent. En totes les
situacions d'interacc ó amb persones que no
ens paden en la nostra llengua, més en lá de
conflicte, hl podem veure la possib l¡tat de fer
una aportació positiva a nosa tres mateixos
i a a nostra llengua, en tant que part l¡tegrant
de la nostra dentitat. No es tracta de crear
enerF.(-S. STO CO-pl'.italS. Oer be O-a
segurament h haurá stuacions en qué haurem
de rec amar eis dr-ots que les leis vigents ens
reconeixen. ñr raret¡ sempre de ler ho amb
una actitud asse¡1iva. nrés que no defens va.
S , en qua sevoi cas vere¡n que podem caure
en el parany de hosti tat, més val que ho
de xem estar, perqué hi ha vies alternatives
ñór . aln.ócqrr lac rrl.ós I órv^ a mes
d res. O opo-,n ldl.. o en rooarem méS.
Per raons de leglslació, aquest document
está adreqat a les persones que actuen dtns
del territori sota administració de la Genera itat
Valenciana.

4. Cal dir que la gran majoria de les vegades en qué acabem canviant de
llengua, ho fem sense que ningú no ens hi obligue, ¡encara més, sense
que ningú no ens ho demane explícitament. Per tant, en totes aquestes
ocasions, manten¡r-nos en valenciá depén exclusivament de nosaltres
mateixos i ho podrem fer sempre que vulguem. Senzillament ens cal
aprendre a fer-ho d'una manera que ens resulte raonablement cdmoda.
A cont nuac ó, analtzarem una sér e de s tuac ons en qué ens podem lrobar sovint, per tal de
lormu ar alguns suggeriments que poden fef que -ot resulte més fácil de mantenir te en vaenc a:
A1 Una persona s'adreqa a mi parlant-me en castellá.
ñr rÁ Lro Ao f ar.?
Que em pare en caste iá no slgnifica que no
sdp ga parlar valenc á Prec sanrent l'apl cac ó
habitual de a norma de submissió llngüistica
fa que mo tes persones valencianopadants
ens paden inicalment en castelá. L'única
ranerd que lenim de sobe si 1d -ba son
va encianoparlants és respondre en la nostra
engua. S contestem en valenciá, moltes
A2 Si, a pesar de tot, continua parlant-me en castellá, puc continuar
la conversa en valenciá? És de mala educació?Qué he de fer?
. Que no pa¡e en valencá no vol dir que no
le-lenga. Els expe'rs concidaren que el
n ve I d'intercomprensib ltat entre llengües
romániques s'acosta al B0%. Alxó vol dir
que una persona castellanoparlant, f¡ns
tot sense haver tingui contacte previ amb
la nostra cultLrra, pot entendre la malor paar
vegades e^. troba.c'n a-ll la qrdt¿ sorp es¿
que el no''e Inler ocutor tambp para L
rnateixa engua Com que l'hábit de padar
o^ caslela psa molo'reld en ag,ne
persones, sovint ca drá que insistim unes
quantes egades, f¡anten nt elvaenciá, abans
que 'a tra persona passe a fer-ho e la també.
del que d em. A aixo, cal afeg r hi que una
gran pad de les persones que ens trobarem
sí que han tlngut contacte amb el valenciá
(des de sentir o habitualrnent fins a haver
estat escolar tzades en valenc e), i ens
podran entendre perfectament, amb un
mínim de bona voluntat.

5. En qualsevo cas, naturalment que podeff
segulr a conversa en valenciá. No és de
ma a educació, ans a contrari. Aquesta
idea que s'ha de canviar de llengua per
"educacó" forma part d'una série de
o'pjud c s qua a¿oqui iL la -o¡t.d so( erd
com a conseqüéncia de a imposició del
castellá arnb diversos ¡¡étodes que van
des de la més sa vatge coerció fins a a
rnan pulació ernocional més subtil. D'arra
llanda, dir que els valencrano par ants
canviem a castelá "per cortesia" és tanl
com afirmar que les persones que no tenen
a nostra lengua com a in c a no poden ser
corteses. I aixó és comp etament fals. S
els donef.r loportunitat, poden ser tan
educades i corteses com nosaltres
mate xos. Al cap i a a f , l'háb t de canv ar
de engua no és més que aixo, un costum.
Nonrés ca drá fer un esforQ i en poc de
temps podref¡ ass m ar un nou háb t, el
de *¿ntcn -no- é I noslra lle-g_¿. qLe
sp ^s ldra lada d a é. ¿cil | 'ac ttdrd a
e OATSOnéc ^OU nq-dé dote_ent¿-gó
de la nostra lengua.

6. A3 El meu interlocutor em diu que no m'entén Vo em demana
que li parle en castellá. Com hauria d'actuar?
En aquest punt ens podem trobar en diverses
situacions que poden ten r respostes mo t
or'erenls seqon. cada cdb en oar'ic-la. Les
hern d v d des en tres grups.
A3.1 Situacions en qué nosaltres actuem
com a clients d'un sewei públic o d'un
servei d'atenció al client, ofeft per una
empresa o per l'administració
L^ cap .as no en5 ooden e{tqir q-e canviem
d'idioma, pero a situació és diferent segons
que tractem amb alguna empresa privada o
amb l'administració pública.
En les empreses privades: La leg slaciÓ
actual no ens autoritza a extg r que ens parlen
en vaenciá. Per tant, sense obldar que som
nosatres es clents, podem fer diverses coses;
. PregLrniar qu nes són concretament les
paraules que no ha entés, i explcar les o
f ns i tot traduirles.
. Demanar amafllement que ens atenga una
altra persona més competent o amll més
capacltat ingüíst ca.
. Si no és possible o aixó mplica massa
temps d'espera o altres difcutats, podem
demanar el fu de rec amacrons L ler una
querxa a empresa.
. la- be pode* fpr -n" rFcla^]ac'o
posteriorment a la direcc ó de 'etfpresa,
especifcant que no hem comprat el
prod-r-te o serve q-e desil¿ven- pe'q-e
no se'ns ha atés correctament ino s'han
respectat e s nostres drets lingüístics. En
general, les empreses solvents so en ler
cas de les reclamac ons de s seus c ¡ents;
especialment sl són freqüents reiterades.
En l'administrac¡ó públ¡ca: Com que e
vaenclá és llengua oficial i prdpia de totes les
administracions púb iques radicades al territori
vaenc á, podem exgir que ens atenguen en
valenciá, tant activament (parlar nos) com
pass va (entendre'ns). S no ho fan així, podrem
demanar que ens atenga aguna altra persona
que estiga més qualificada. Si f nalment no
se'ns atén com ca, aci si que Podem
presentar una quelxa forma , bé davant de la
matelxa adminlstrac ó, bé davant de Síndic
de Greuges (www.sindicdegfeuges.gva.es).

7. lvlolt important: en cap cas entrarem en
d sc -ss o-s fr osofoues. -isloriqJes.
deo oglques o de coneixement o no d'una o
altra lengua. Senz llarnent, hi ha uns déficits
d'atenc ó ai client, o un incornpliment de a
llei amb el clutadá, que s'han de resoldre a
sat sfacció nostra. Una bona manera de no
caure en el parany de a d Scussió abans
esmentada és repetir insistentment sense
abandonar l'actitud amabe, aquest argument
d^ Iincompimenl de servei (und ec.ica
assertiva coneguda com disc rat lat).
A3.2 Casos en qué ens trobem
en una situació clara de subordinació
Dins d'aquest apartat inclouríem e fet de ser
nosaltres eis venedors, una situació on ens
luguem el lloc de treball ialtres casos
pa4icula.s. La nostra resposLa haL.á oe varar
en funcó de qu ns siguen els nostres objectius
itambé de l'actitud que adopte el nostre
interlocutor. Així, és comprensible que en
deterrn¡nats casos decid rn de mostrar-nos
submisos per interés personal, fins tot s¡ el
nostre inter ocutor comprén efectivament el
valenciá. Al cap i a la fi, també ho fem amb
altres coses que no tenen relació amb, la
lengua. Tot i aixo, cal recordar que,
geleralme^t. no perd.er res per Intentar-ho.
Ínrr#:m*d$siga valencianopadant, ien segon lloc, perqué,
sl, finalrfent, ens decid m per canviar al
castellá, no haver-ho fet des del principi pot
aportar un valor afegit, d'amabiitat o interés
per col laborar, a la nostra conducta.
A3.3 Converses en qué hi ha una situació
equitativa entre parlants o fins i tot
nosaltres estem en una situació
avantatjosa
Aleshores. lol depel de que volen'ler. Ls
evident que, s volem, podem parar-li en
caste lá, pero també podem:
. D r l que ens sent m més cdmodes padant
en valencá i ofer rnos a padar més a espa
I voca itzant.
. Dir-li que, amb molt de gust, li traduirem
les paraules que no entenga.
. Preguntar-li quina atra lengua sap parlar
(aixípodem aprofitar per a practicar I'ang és,
elfrancés, l'árab o 'alemany).
En converses curtes podern, senzlllament,
parlar en valenciá i facilitar la comprensió amb
gestos (per exemple, quan algú ens dernana
una adreqa, podem orientarlo amb
indicacions manuals).

8. A4 Vu1l adregar-me a aigú que em sembla que fa poc que viu al
nostre pals i es d'origen africá, americá, europeu o d'un altre
lloc d'arreu del món. En quin idioma ho he de ferT I si es ell
que se m'adrega i ho fa en castelld, com li hauria de respondre?
E¡ ft'inrer oc. aia aJ r qLre. al p1 |efa ! sl¿t. ¡o
te¡ m nra¡er¿t cle saber si Ltna peTso|a sap
.i no s¿rf) p¡I itr vaienciá N el co or cle ¿t pel .
Llesr sodelsc¿lbels ¡ a nta|era tle vestir.
lri cap a tfc fclcadol cxteflt ¡o Étns pefluei
(l c¡alev ¡ar iro Per ta¡t e¡ pf|tcrp Ltodent
ar(ireca ¡os o respo¡[]re ¿l totitor¡ en a fosh¿l
enqLra. S ¡o ens eftén la efs lro fará saller
. a esfrerats. podter]l actlraf t¿l corr hefit v st
en e DÚrt A.ll
,A,5 Em teiefonen per una oferta comercial parlant-me en castellá,
jo responc en valenciá, i em dluen que em truquen des d'un
lloc fo¡a de 1'ámbit dels territoris de parla catalana i no
m'entenen. Com he de respondre?
t¡ e .irs a-l Lt¡ serve t--lefo¡ c no h fa res a cas er]tr¿tre¡t ef d scussto¡s ifgLlístiques.
Lrbc¡lco iisca tlel ioc al o¡ ,/e a trltcada mefys encaraen qLlestons de ltaco|asme.
lEspafva. e ñlarroc. rancla..r: s aq!--sl ós Convé fecordar qLte. stenshan trLtcat a casa,
el scn,e il a¡t-óf c o LlLre s af L]ltc ¿t tlr--scsta sóne seisalu tenenagLtn nter-os ¡ pertant.
oleÍrtp,.ra P¡is',"/¡te¡ca le¡eriobgació s agLt hade f--r |n esforc, sóf e s. E¡Ut¡¡a
al ¿Lterx lre ¡s sr Dar dri l --¡ !a er¡c a. El fet ( lle rstánc a. se¡upre podent do¡ar per ta|cada
t|!r,ef itrc ¡o ens -.ulef--n pcr iaft. qLt-a a coi¡Lt¡ cació. eclllcaclameft. Si vole¡].
rro pLialref fcr ¡oS ofert¿t 1to¡ercal . éS
prob erfa seLr nollres c s pcoer] reso clre .
sr cr.s clscrrtexe| a |ostra act tlrcl. |c telr l|
cap ob rgac o de sequ r e s s-oLts arg|¡re¡ts.
"".l-lr' o ,¡ .oi rio.f'r p
pooe¡r oe xar c ar que esco larcrTl
gLrstosanreft olerta qLte el'ls ,./o en fer qLtaf
d sposc¡ de perso¡al amb la capacrtacro
ingüist ca adequada.

9. A6 Em puc adregar en valenciá a un policia de l'estat o a qualsevol
altre funcionari? I si em diu que no m'entén o em demana
que parle en castellá?
A tot e País Vaenciá, tant er"t la zona dec arada
de predom n ingLlist c va enc á conr castel á,
els ciutadans i ciutadanes ten m reconegut
per e e dret d adreQar nos oralment per
escrt en va enc á a qualsevo organtsme de
I adm n stració, ta¡t de la Genera itat co¡n de
'adnrin stració loca de la periférica cle 'Estat.
E s ciLrtadans ciutadanes han de poder ser
atesos en va enc á. ofalrfent per escrit, per
totes es adr.rnlstracions.
Cap fur-rcronar no pot der.tanar a n ngú que
renuncre a seu dret de padar en vaencá.
Per tant s ens d u qLte no ens entén o ens
demana uf canv de llengua, Ii podern recordar
que tant ia Const tuc ó espanyola cofat
'Estatut d'alrtonoma a Lei dús
ense|yament de valencta e¡s reconeixe¡ el
dret de parlar de ser atesos en a nosrTa
lengua Ef últtma l¡stáncla, podem der¡anar
i ló. . a .é dddó qr ór. ,.
tant a la rrale xa administració cor¡ a Sind c
de Greuges
Tanmatex, ca d r que aquestes s tuac ons
part cu arr¡ent quan es dofen davant
d autortats que porten arrnes, poden
consrderar se com a sttuacions corresponents
al punt 4.3.2. (sitLrac ons en qué estem ef
s tuació de desavantatge) ser¡b a raonab e
prorlzar sefatpre a nostra integrtat fis¡ca.

10. A7 Sóc professor i un alumne del programa Erasmus em demana
nrre fa¡r loc.lac<a< en ractelli Orre feio2
Prnler de tot, ca er¡te¡dre qle aqlesta actitld
per part de est!diant rlo,Ás rt-o(tessár al] ]--¡t
L]lra mostra dc bc hgeránc a contra e va e¡rc á.
s r'ró qire sovi¡t nd ca ex stenc a d un
prob enra de cor¡uficac ó d u¡r
descofexerf--nt de a realtat ingLristca
valencalra. q!-. és r¡es frpltabe a es
autor tats ¿rcadér¡iques i poÍtiques que
trartsmete¡ aqtesta infoÍ¡ac ó que no a
lestudiant
Per tant. pot ser acomsellab e qlredar en prvat
a¡nb es persones mp cades i conversar anrb
trar]qu tat (en d oma qLre ca ga i, si pot ser.
elmés proper a 'estud ant)pertalde so uconar
Á ñ
^h
ó'.- ¡la .
^'n' 'ñ -, Á .añ .ó
^
|,. .éLo- gdó od- 5oro.-ro .-
cata á és una engua román ca. el periode
d estada dels estud ants del programa Erasmus
-. rt --'nó. | óntór t^ t. , a^/.1 a d. l.
persona ha de tenir bastant n ve de
conelxements capactat d aprenentatge i a
u¡iverstat disposa de totes es e nes que calen
per a fac ltar ne a comprensió.
El prob ema de comun cació. si h ha vo Lrftat,
.
'. I - pdr d-'é dd¡r' Á dé .
o ',, I
so[]ció. E qle cal, dofcs, és corarLrnicar i e s
reclrrsos de qLré pot d sposar per a reso dre
'afer (b b ogral a e¡ altres id omes. cursos
d aprenentalge de cataá. tutories, etc.).
E professor pot fer serv r diversos argL|¡erfs,
pero és []portaft que faqa ent--fdre q!-- llo
ca¡viará I dorra de docenca per !n cas
pad cr af i que e¡ terrps ect u. fo eftre e|
drscuss ons a ienes a a l.llatéria qLre ensenya.
En la malor pad de les u¡iversitats vale rcanes
a matexa ass gnatura podrá cursar se també
' ¿.1 ; ttdg. oló,oJ T ló l-ód
agun estudiant en concret convnga ¡és
ul'l o atre horaÍ no pot ser mal r¡ot u sLrlc ent
per a mod ficar l'idioma de docénc a de tot
un grLrp
, ,q(( k)
.?>;,ra

11. 81 M'arriba molta publicitat a la bústia sobre serveis o productes
només en castellá. Qué hi puc fer?
Cal dir d'entrada que a País Valenclá no hi
ha cap normativa que oblgue les empreses
a pulllicitar-se en la llengua própia de terrtol.
Tot i aixo. semp e podem rer -na queixa
personal a I empresa o retornar-los la publicitat
explicant-los per q|.] nes raons ho fern. Se
suoosa que les empreses es publiciterr pe.
arr bar als possib'es chents . per lant. hau.ien
d'estar lnteressades a escoltar el que aquests
puguen opinar. En cas de pubicitat amb
sobres de franqueig a destinació podem
aprofitar e s seus mateixos sobres i segel s
per a expllcar les nostres raons.
Si es tracta de publicitat instituclonal d'aguna
administració pública, podem exig r-los que
d'acord amb la llei atés que és lengua oficial
i própia, ens I'env en en valenciá.
B2 M'he comprat un móbil i no hi ha res o pocs serveis en catalá
En ei moment d'editar aquesta edició de la
gL, a (juny de 200/) s estan esdeve nl c¿nv,s
moil i^.rportants en la norralitzac o lel calalá
en aquest camp. Les principals enrl, cses de
terminals del sector ja han comenQat a
distribuir productes amb I'opc ó c engua
catalana ila seJa intencio es d ampl ' .fena.
Així, empreses com Nokia, Alcatel, l,4(,i.)rola,
Sony-Ericsson, Grundjg o Sager ran
comprornés a anar incorporant el cat.,lir en
iots els models. Aquestes empreses
representen la majoria del rnercat. És mo t
irnportant que ens nformem bé a l'hora
d'adquirir un teéfon I activar 'opcó en catalá.
Les principals operadores del mercat (lvlovistar,
Orange i Vodafone) rambé s han compronés
a ri|ora. la preséncia del catala. Conve que
com a consurnidors els exig rn la preséncia
de la nostra lle.gua en lols els serveis que
desenvolJpe'. A lranenl ens pode'n queixar
a ia companya i/o comunicar-ho a 'Oficina
del Consurnidor o a alguna entitat que trebaie
per la llengua.
Cal recordar que en la relac ó amb qualsevol
servei de la cornpanyia sernpre ens podem
adreqar en va e"c a i mar no ens poden exgrr
o demanar de canviar d'idioma. D'altra banda,
totes les comunicacions i notifcacions escrites
les factures podem demanar que ens les
facen en valenciá. Tot aixo també és aplicable
a a telefonla fixa i, per tant, a les diverses
companyies que hi operen. I en cas que hi
h¿ja algun incompliment. el podem conu.rar
a l'Ofic na del Consumidor.

12. 83 Les cartes i els menús d'un restaurant han d'estar en valenciá?
Al País Va enciá no hi ha legis ació específica
en aquest sentit. Ara bé, com a clients que
som, podem preguntar si la tenen, en cas
negatiu, dlr que ens agradaria d sposar d'una
carta o llista de preus en la nostra llengua. Si
estem en un restaurant ianem en gr!p, la
reclamació encara será més efcient; de
manera que si cal- podern abandonar
'establiment, sense estrldéncies ni males
maneres, pero deixant ben clar per qu n motiu
ho fem.
Tot I que és preferible expressar directament
la nostra queixa o preocupació a I'empresa
afeclaoa, tambe poden utilllar alt€s ca"]ins
que poden ser bastant eficients, com ara:
. fer la reclaÍració oficial pel nostre compte
mitjanqant una entltat que treballe per la
Iengua;
cercar l'adrega, el teldfon o el correu
electrónic de 'empresa, iexposar-los a
nostra queixa posteriorment.
En tot cas, e fet d'exigir que es respecten
els nostres drets lingüístics no ens haurta
d'incomodar. Si ens passa aixo, és perqué la
forta repressió que s'ha exercit sobre tots els
aspecles relac onals anb la noslra lengua i
a nosira identitat ha arribat a afectar la nostra
autoestima, fins al punt que, tot ser les
víctimes d'aquesta situació, sentim que estem
generant un conflicte quan reclafftern els
nostres drets legltlms.
Cal dir que, encara que nosaltres siguem
conscients d'aixd, ens podem trobar en
situacions en qué les persones que ens
acompanyen, en comples oe ler-nos coslal
en la nostra reclamació, se'n desentenguen
o, fins i tot, es posicionen en contra nóstra.
Aixd, efectivament, ens pot fer sent r molt
incdmodes, i potser en aquest cas paga la
pena d'optar per fer la reclamació en un atre
moment, per alguna de les vies que hem
esmentat més amunt.

13. 84 La retolació de les estacions de tren, autobusos, vaixells o
2eron.rrlq ha de ser
"n valenciá?
Si. Aixilro preveu e Decret 145,'l986 de24
de ¡over¡bre. del Cofsel de la Genera itat
Va enciana, que d u, en art c e pr .fer: Es
.ó o. rd é, .¿t- . . , .a, ,¿lit d o oé é_
autopstes eS Carreteres, eS camins eS
estacrons ferrovaries d autobusos. eS pods
comerc a s. els de reflg els esportius, cle
les dependénc es els serveis d interés públc
que depenen de a Generaltat Vaenc ana, de
les Ent tats Loca s rad cades a a Comln tat
Va enc ana i de s serveis que aquestes
gestronef per cofcessó, a fatés de a reto acó
'nrb- -rr , ^ld o..,n pe -o ¡¿ F ,
"
d .o^o^" rod-, tot^ . quót.o
davant de a matexa adrrinistrac¡ó o del Sitd c
de Gre!ges.
85 A I'hora de comprar una traducció d'un llibre o una versto
d'una nel.lír-rla en r¡alencia semnre l'h a is de demanar a la- -,.- r.,
holipa mai nn la renen a la vlsta. Ole hi nr¡c fer?
Fer una reclamac ó a establ rarent i que xar
f os també s e preu de la vers¡ó catalar"ta és
superior a a caste ana. Convé fer a
rec amac o per escrit mantenint acordaltat
sense atrbur la cLrlpa de l'evdent
d scr m nac ó a la persona que ens aten.

14. 86 Em puc queixar que el cinema o els productes audiovisuals
(un DVD per exempie) no estiguen en valenciá?
Ens podem queixar com a métode de pressió
a les exhibidores, productores, djstribuidores
i administracions, pero no hi ha cap
reglamentac.ó que deterrrine q.re el crnema
haja de ser en valenc¡á.
Per tant, podem expressar el nostre n'talestar
respecte d'aquest tema, pregu ntant
educadament a la persona que ens atén i
mostranl sorpresa per la manca de
consideració que aixd suposa. I aixó ho farem
sense alterar-nos ni esperar cap solució
immediata per pad del nostre interlocutor.
87 EIs rétols de les botigues han d'estar en valenciá?
La llei no els ho exigeix. Pero de la mateixa
manera que al punt 8.6, també podem
comentar-ho als seus responsables com a
exercici per a fer visible la demanda.
lg La publicitat dels productes i
Una vegada més, la legislació de la Generalitat
Valenciana no ho preveu (en contrast, per
exemple arnb la de la Generalitat de
Catalunya). Podem demanar-ho i queixar-
nos-en a les empreses, peró aquestes no
tenen cap obligació de ferho en valencid.
Només les empreses públiques i
concessionáries de I'administració local i la
Generalitat hi estan obligades, També les de
serveis ha de ser en valenciá?
l'Administració de l'Estat que oferesquen els
seus serveis al País Valencid. Ara bé, com
que se suposa que les empreses que es
publiciten ho fan perqué volen vendre, els
comentaris dels possibles clients poden ser
significatius. l, si n'hi ha molts, poden tenir
algun efecte práctic sobre la politica lingúística
de l'empresa.

15. 89 Estic dubtant entre dos productes, un d'una empresa valenciana
que. no etiqueta en catalá, i un altre d'una empresa de fora
peró.que. sí que ho fa en catalá. euin hauria dé comprar si la
qualitat i el preu és el mateix?
B10 Eis productes valencians amb denominació d,orisen o de
qualitat, com vins, caves, formatges, arrossos, oliJ, taronges...
han d'estar etiquetats en valenciá? Els puc denunciar si nó ho
estan?
Malgrat que ei producte estiga fabrcat al país
Valenc á o en la resta de territoris de pada
catalana, i/o el capital de l'empresa siga del
nostre pais, el défcit que mplca e fet de no
emprar el vaenciá en i'etiquetatge del
producte a casa nostra ( especialrfent si és
d'ámplia distribuc ó) és una actitud totalment
d¡scriminatdria amb I'entorn cultural, lingüistic
i amb la dignitat del consum dor. Cre em que
eS oref^rible. i.rolt -es -l lico-ere^t pe. a
la normalització de la nostra lengua, comprar
Una altra volta noi la llei no els ho exlge x.
Ens podem posar en contacte amb i'erIpresa
per sugger,r los q-e hi ha un seclor oF 'a
pob ació que se sentina més ident ficar arno
¿oLAsts produc'es (. oot"e. er compr".ia
més) si estigueren etiquetats en va enc a.
abans un producte etiquetat en catalá encara
que no es fallrique ací, que no un altre iatlncat
aci pero que no ens respecta com a
consumtdors amll els mateixos drets que els
altres.

16. C1 Quina importáncia té el catalá dins el context mundial? Amb
quines llengües es pot comparar?
De les aproximadament 6.000 lengües que
hi ha a món el cataá ocupa aproximadament
la posic ó 70 quant al nornbre de padants. A
més, és la novena lleng!a de la Unió Europea
segons pob ació en el seu dom n lingüíst c
a tretzena pel que fa a nombre absolut de
parlants, per damunt de lengües com el
maltés, l'estoniá, el letó, el lituá, el f nés, el
danés, I'eslové o 'eslovac. Encara que h¡ ha
moltes altres llengües d'arreu d'Europa sense
un reconeixement clar i que encara a hores
o ara no Lenen la proleccio q.e es -ereixen.
per da-ogra'ia. esiatu" lLfld c. oresencia en
els mitjans de comunicacló, situació
sociolingúística, vita itat iterária i equipament
lingüistic, el cata á no pot comparar-se amb
cap d'aquestes lengúes anomenades
minortáries. La situació del catalá cal
comparar- a, doncs, arnb llengües cor-r'r el
finés, el suec, el danés, e lituá, el noruec, e
grec, l'esovac, eltxec, l'eslové, totes les quals
presenten un p e reconeixement dins el pais
ien els estaments europeus internaconals.
El catalá, en re ac ó amb es I engües que h¡
són con'parables. es unica ex"ep, io pe qLe
fa a la rranca de reconeixement egal en un
pa's derocratic dese-volLool. A "]es. en
relació a les actua s llengües ofic als de la
Unió Europea, el catalá ha estat una lengua
pionera en molts aspectesr així, va ser de es
prlmeres en qué es va fer ciéncla i f losofia,
que d sposá d'un sistema estandarditzat des
de 'Edai Mitjana, de dicc onaris manuals
rd" leng-es. cle cLina. e otics...l. etc. fs Jn
dloma plenament codlf cat i normat v tzat
amb un tota consens académic. Es seus
recursos lingüist cs els estudis sob're
g ramática, lexicografia, d iaLectologia,
lef"ri-o ogi¿. h sLo'i¿ de l¿ llengua. topo-imia
ionomástica són comparables, en alguns
casos molt superlors, amb els de les grans
lengües llatines. El catalá compta amb textos
escrits i literaris, ininterrompudament, des dej
segle Xi . Actualment h ha més de 1.200
autors llteraris vius qLre escriuen en catala I
cada any s'hi publiquen més de 7.000 tÍtols
(e s anys trenta ja se'n publicaven un miler
l'any). El catalá és també a desena llengua
del món més traduida en l'embit editoria. A
Internet ocupa, segons dades de 2005, el
loc 26 quant a nombre de págines web.
D'altra banda, ocupa a pos ció 19a quant a
págines well per parlant, per darnunt de
llengües com el xinés, el caste á, l'árab, e
rus, e porllgués o el turc.
Potser paga la pena d'utilitzar aquestes dades
oblectives en situacions en qué l'interlocutor
está disposat a ten r una conversa o una
d scussió oberta i respectuosa; tanrfateix,
amb qui només pretén fer un atac o mostrar
el seu menyspreu, convé que ens n'estalvern
l'esforE.

17. C2 On es parla el catalá i quin reconeixement oficial té?
Es para en un terrltor de vora 70.000 km'
repartit eftre qLratre estats: espa[ryol, el
francds, I ta iá Andorra.
Es para doncs. a a fl]alor part de Pais
Valenc¡d, a Andorra, a Pr ncipat de Cataltrnya
f- o-lhr,F' I.d-Poe o -der ón
adm n strativament de AragÓ a CatalLrnya
del Nord, sota adm n strac ó francesa), a es
es Balears, a Aguer (Sardenya) itar¡be a
a co¡narca de Carxe a Múrc a
A Pais Vaencrá és engua olcia 'Única
considerada com a prÓpia per 'Estatut
d autonom a (eL catácter d ofclal és compaftt
a.¡b e castellá) Es l'únca llengua oficial a
Anoorra.
Al Principat de CatalLrnya sota admrnlstrac o
de a Generaltat és, iuntanrent amb occitá
o-'dVd'cl A ,^. Uni rlp'lg dorL,d I Oo,
(per llé que comparte x of c al tat af.rb e
castellá). Es en procés de recone xement a
a Franla de Por"rent, sense cap olLC a ltat a
la Cata lnya de Nord.
A Agler té urr cert recor]e xement coan a
le¡gua reg ona.
A les I es Ba ears ta¡nbé és l un ca le¡rgua
oi cra própia (e castelá tatfbé h és oficaL)
A Carxe (l,4úrcia), r"ro té cap recone xefi]errt
o , ,d. Dor .a l dgd oa od-- z'r-q.."-^.
dades oblectives ef s tltac ons e¡ qle
l intedocliof está disposat a tenLr una conversa
o Lrna d scussió oberta I respectLlosa:
tanmate x, afatb qui només pretén fer un atac
o f¡ostraT e seu ¡nenyspreu, convé que ens
¡r'estalvief. esforq.

18. No. S aplggugrn lores es llengües qLe es
paden a Europa, el catalá se situaria en el
grup da ec res pa'raoes. L^ re'erenca al
terrtor on és oficial és la novena llengua de
a Un ó Europea i la tretzena pe que fa al
nombre absolut de parlants. Té, per tant, un
nombre superior o similar de parlants a de
llar-gúes eu'opees corr el g'ec.'hong¿ és.
el txec, el suec, 'eslovac, el danés, el finés,
e lituá, el letó, 'eslové, 'estoniá, el maltés,
el búlgar, el noruec o I'islandés. Actua ment,
més que llengües m noritáries es fa servir el
terme lengües mlnoritzades dlns del context
C4 E1 catalá i el valenciá són la mateixa llengua?
C3 El cataiá és una llengua minoritária?
Sr, es lracLa de dos noms dr'e ents q-e es
refereixen a la mateixa llengua. En altres llocs
també se'n diu mallorquí, nnenorquí, eivissenc,
todosí, a guerés, fragatí, etc. El fet que una
mateixa llengua siga coneguda amb noms
d,versos -ores'efleclarx que ^o hi
qa
c¿o
estat fort que la tinga com a própia i, per tant,
C5 Quanta gent parla la nostra llengua?
Segons dades de 2004 es calcua que
aproximadament vora 7,5 nr ons de clutadans
palen e cata á, i més de 10 m lions I'entenen.
En l'área I ngüística catalana v uen més de
'12 mil ons d'hab tants.
d'un estat o d'una entitat administrativa,
perqué no es tracta tant de si tenen poc o
rfots parlants, snó de s tenen o no un estat
que els done suport i les promoga. Amb
aquesta distinció term no ogica s'evita la
incongruéncia i la discr rnlnació que resu ta
de descriure el catalá com a "rninoritar ", amb
milons de parlants, enfront d'altres lengües
arnb potenclal humá similar o, més greu
encara per comparació a d omes com el
maltés, que en té uns pocs centenars de
m lers, pero que no sera considerat "minoritari"
perqué té un estat al darrere.
que la delense.
Amb tot, la diverstat de noms es dóna també
en altres llengües "normals": castelá i
espanyolt flamenc, holandés neerlandési
roranes 'nolda-; serbi, croat. boslia.
serbocroat, croatoserbi, etc.

19. catalá en pariants o situació política dins d'un estat plurilingüe?
Aquestes l engües tenen, en tots els pa sos
de* oc'atics. sense excapcio. -.1
reconeixement penarnent ofica en 'estat on
es troben, de manera que tant lnternarnent
com en a projecció del país, a llengua está
plenarnent reconeguda. A rnés, dins a Unió
Europea, totes les llengües comparabes amb
el caralá. selce exceocio. son lengües
plenament ofic als en aquest estament.
El catalá, doncs, hi és l'única excepció. La
resta de llengües comparables al catalá són
plenament reconegudes en tots es usos de
la vida quotidiana dels seus parlantsr publcitat,
etquetatge de productes, mitjans de
comunicació, justícia, dispon biiitat lingüística.
L evat de s casos de Franqa i Espanya, en a
resta de pal'sos de a Unió Europea amb més
d'una llengua propia amb una quantitat
signficativa de parlants, es practica el
plurilingü sme a nivell d'estat i el
monolingüisme territorial segons la lengua
p'ooia lBelgica. Finrándia. D,namarca, etc.).
Per exemplif car aquesta situació extravagant
podem dir que només fora de s contextos
dels paisos democrátics trobem lengües
comparab,les en la mate xa situació que a
nostra.
C6 Qué fan i com funcionen les altres llengües comparables al
C7 El catalá estd o ha estat discriminat?
E catalá ha estat i és una llengua fortament
discrrninada. Tant l'Estat francés com
I'espanyol, ja d'enqá del segle XV ll, han dut
a lerme polriquos planrfrcades de repressro
i d'extermin cultura, actuant fins I tot amb
métodes drástics de matractaments físics i
psíquics sobre es persones. Aquesta
persecució ha estat particu arment intensa a
segle )0(, amb la consegüent actua d sminucó
de l'ús social de la llengua en l'ámbit públic
i privat. Actualment, a legislació i les polítiques
conti^uen rres sJbt ll--rent sola Ln paraigud
mediátic d'aparent normalitat, d scriminant i
menyspreant els catalanopar ants. Per posar
un exemp e: actua ment hi ha més de 170
reglamentacions a l'Estat espanyol que
discriminen el catalá, comenQant per a
ma-e xa Constit-ció esp¿nyola que nores
anomena el castelá pel seu nom i ho fa per
declarar-la "llengua of cial de'Estat" i'ún ca
de qué c arament es diu que es té e "deure
de conéxer la". E catalá iles altres llengües
ni hi són anomenades pel seu nom, ni són
declarades " lengües of cials de 'Estat" n
se'ls atribueix el deure de coneixement.

20. 4,,^., r..,..¿ .,.r.Á - L..rd,
a¡ lEstat trancds. on ¡ tan sos es reco¡-a x
' 'a. r,ó é,1 d
Posteron¡e¡t mtjanca¡t ús de Doder
r¡edidt c i lloveÍranrental e qenoc cl c! tLrra
lra passal a Lrna seajo¡a fase de forfe¡t rle
a baix¿i trLrtoest ¡tt¿r (le es frerson-os
calalanopar a¡ts. Sov nr s ha a:iconsellLit que
¡es rrate xes vict res de xen dÉr fcr se.v r a
lergLra passer. a co¡s derar nc Lrs conr r
'na
Tr¿lr'tci:r ale ]ltoal-arn tat o L]l¡a ¡rostra d-- ¡ril ¿l
eclLrcac o afav(n nl a x a ir¡p antacro ale a
efgLra rlrposacra
Aquesta actllcl s ntenta lrst lcar sovilrt sota
e pretext cl Ln proces normal esllonian d--
sLrbstrt!ció l¡gLrist c¿r. (lLre pfetén ocr tar a
',rl't'.
' rl' F o l'r é |
.1 scr llr r¡ac ó r alespresl !] cle a lefgua I ia
clr tLrra prop es clel terntor S l¡a arr bat als
extrer¡s de tergiversar a tra¡sr ssro de ¡
hstora. tot ar¡aga¡t ¡ r¡poscó de cs
engLes rJorni¡ants. ai n¡ant qLre e c¡stela
e franc-Ás son d Lts ltor- |a a es tcncs I c
parla calal¿t¡a DUTar¡e¡l pljr processos
espontan s. o bó flle ei caste lá Ja es p.r ]¿rv¿l
aci cles cle f¿r r¡olts sell --s.
'Ó'|'oÁ'j'l'ó'.J.
no s rlrixlser¡ --spor¡ta¡allrüf i]r cap tel.rlcr
r desapa-exen peT cap ¡refa (l,o ILrre
ótó.o tÁ . p,r O . ,..p
qra¡ | na efguas mposa en LrTr teTr tor qLre
e| te|ia L¡¿i atra. senrpre l¡ ha tao¡s
politiques. eco¡óf¡ qLres i. sov ¡t rr irtars ai
atarrefe.

21. Qg El castellá ha estat imposat al país Valenciá?
Sí, iamb métodes sovint especialment
violents. incloent-hi el mallractament pstquic
ifísic de les persones, métodes que han
estat particularment incisius a les escoles,
amb els infants, itambé en el context familiar
d'aquests. Aquesta imposició planificaoa na
estat especialment evident en determinats
periodes, sobretot a la primeria ia mitjan
segle )C(. Actualment, els principals organs
de l'estat i -malauradament- també les
administracions autonómiques i moltes de
les municipals, emparats per una legislac ó
-n poder polit,c sempre favorables a la
castellanització, encara continuen recolzant
clarament el castellá en perjudici del valenciá.
Vegeu més informació en el punt anterior
(c.7.).
D1 Tant si em trobe aI País Valenciá, al principat de Catalunva.
a les Illes Balears, a I'Alguer, a la Catalunya del Nord, a Andorra
o a la Franja de Ponent, em puc adregafa tothom en catalá?
Puc tenir més problemes en alguns d'aquests indrets per fer_
me entendre?
Evidentment, sí que ens hi podem adregar.
No nomes ens h; podenr adreqar sino que
ho hem de fer sempre que puguem, per
respecte a la gent d'aquells territoris.
Arreu dels territoris de parla catalana hi ha
moltes persones que volen conservar la seua
identitat i dignitat pel que fa a la cultura que
els és prdpia. Potser no sempre hicoincidirem,
peró en cap cas hem d'afluixar ideixar
d'adreqar-nos en catalá. Puntualment, potser
ens resultará difícil de trobar algú que parle
la nostra liengua, peró cal ser perseverants,
s¡ més no perqué quan ens trobem la persona
que és consc¡ent d'aquesta identitat no l¡
tombem tots els esforQos que fa per mantenir
viu el catalá en aquell indret.
Fins i tot si el meu interlocutor no el par¡a pero
no em comunrca que t¡nga cap problema per

22. comprendre m. puc Seguir, hauradesegLtr
se[npre. en la mel]a lengua, tot que a
persona en questto continue parant en
castelá Jrancés o italiá. Cedament, si Io e|s
entenen podem recórrer a eS propostes tetes
a 'apartat A, ten nt en compte que mes en la
de Pa¡s Valencia, ei Principat de Cata u|ya,
Andorra i les es Balears la protecc ó egal
de a lengua és geferament meltor
A vegades e¡s pot sobtar e n ve 0e
cone xement de la llengua perqué no es fa
v s llle en el paisatge escr t d aquei norer.
Axi. per exemple s¡ anem a la Franja cle
Poneft encara que la preséncia escrra oel
catalá sovint és escadussera caltefir present
que es el terrtori de d ns de dom ni Ingüistic
on el percentatge de pariants és mes alt.
Parlar- os en catalá será una mostra crara oe
respecte a la ident tat I una mar"tera clara de
ler vaer a própia lengua sovint tractaoa amD
menyspreu
Al Pais Vaenc á cal ten r present que la forrna
mes e¡-r'tprada per des gnar la nostra lengua
ps ,"1- , ." . -o! " o o eto totó Li¿, oq .eS
mot com a s nónim de "catala'.
A AlqU. O d -e^t, ó.drop.-u. tes
a guns nouvtnguts. el cata á éS áfatpliament
compres (sollretot a nucl h stor c), tot i que
¡osernpresh parle.
A rnés, la predsposcó receptvitat per
escoltar a nostra liengua és fato t alta en
aquest racó de Sardenya.
En e cas de la Cata unya del Nord tol i que
totfrom no té fluidesa e¡ parlar o. si qite tenen
sovnt un coneixer¡ent sLrfcient per a
comprendre AlgLtnes vegades. espec a ment
an¡D nouvtnguts de nord de Franqa. ens pot
passar que parlant los en valenc a ens
contesten en castelá.
Recomanetat no recórrer a aquesta le|gua,
deixant ben clar que e cataá, no pas el
caste á, és la lengua út i i plenament
necessária per a comur"ticar-se amb e s atres
c utadans de les terres de para catalana. Si
^^sd_e-O_F tOén. a.-e^e- podém.F, Oról
a I anglés o a unes altres lengües que no
'nq-e- .d'd-le dó r^-g ,d n po ,o.r d
terr tor¡ ef qué ens trobem.

23. D2 Qué puc fer jo per millorar l'ús
Podem fer mo tes coses, que. a ila¡da de
contr bu r a benesiar de a llengLta, ens podef
fer se¡t r més bé amb nosa tres m¿Lte xos:
. En prifarer loc cor"r-l a e er¡ef t nres
Lmportant. par aT I escr ure en va encta en
totes es oportufr tats possibles: com a
llrinim. f ns qLre no ef s ho c]erTrart-on
oxp icil¡rment ( amb edLrcacio) de fer serv r
una altra lengua. PenseLr que s totes es
perso¡-ós va enc anoparJants lem
senz lament aixo. encara que canvlem cle
llengLra se¡npre que ens ho demanen, a
carrer a tot arreLl se sentirá mot tnes parlar
en vaeltc a.
. Consunr r prodLtctes serve s en valenc á
(b¿rncs. estall imefts reto ats en valefcla I
que atengLref en valencá. teefonia, nterrret,
bres prodLtctes et quetats en valerrc a.
locs. c ne|1la. 1e ev s o, proqrarales
¡fformátics, cercadors d nternet. DVD...),
senrpre que s ga possib e- deixar c ar
qLre és per aqr-ost mot u qLt(] hetrt Lr at
I estab inre¡t o e prodLrcte.
. Dcr¡¿ui¿tT ef .r¿-¡
-ofrclá e s ser'/e s qLre rebem
ipagLrem. Si ca. tafirbe ler qLtexes o
reclamac ons qLIaf eus serlt m clscr l¡ lrats
O|]rprr els lLr s de slgger|llents qLle
t ngue¡r a abast per ex g r nres valenc a,
retornar a plbl c tat que no est ga en
valenc á, dernafar la cada de restaurants
bars en vaenc¡a...
de la llengua?
. Si cl rlqim Lrna empresa o hi ten m capa: ::
de d-^cisó, procLrfar que tot es fae¡ .
va efc á. En ¿lquest aspecte tots ocLtpa
en alqurr o a tre aspecte de la fostra ,/ ar.
c¡rfecs de responsabi tal que poden se.
conr ¿r,oxemple a uns altres c rtadafs {án-l
po itlc, empresarial. mestres, mares
pares ..) En aquestes sitLrac on:
" ,pF r'^r" I o .-, ,. r- r¡od-
comLrncacó siga responsabe amb ¡
fide tat lingúistica. UIr ruodel segur qLr:
es nlostra norr¡a. col¡ocle sens-í
cor¡plexos ós eL que s encomana es
tendeix a tmtar Fer qLle elvaienciá sga Lrt
llu PF ,r lJ |. '
nornral tzació efect va.
po

24. D3 Sovint m'argumenten a1 PalS ValenclaSovint m'argumenten que al País Valenciá es parlen dues
llengües i que les dues són própies dels valencians. És aixd
cert?
Des de punt de vsta lega només e vaenciá
té la cons deració de lengua prop a. Ara bé,
ca dr també que a País Vaencá h ha
comarques h stor callrent castel ar]oparlants.
En aqlestes zones. e c¿rste á és habtua lnent
t ngLrda collr a le¡gua propia pe s seus
hab tants.
To1 aixó, en a lnalor-part de terrtor. e
va enciá és l arnlca llengLra próp a si ara tarnbe
h p"tl". olé¿a 'r' o ^q.a d
de a r¡posic ó que la l"rem esmeftat abans.
Aq ó rr p óg-- , drrnó ó^ . ¿ ood'r"^ 'e
pe q rp'd ' re't ,d.l' ^ ilo c dÁ pd
catalana, n obtindriei espostes slmilars.
Es a dir, al PaÍs Val-.nciá no és que h haja
Ié: óó. a. 1 L : t , , .n 1 ró. .¡Á | oec
són propies de s ciutadans de País Va efc á.
Aixi. h ha comuntats ir.rpoftants de parlants
d'urdú, xinés árab, ar¡azic (d ta
tradic ona rfent berber). quítxua, mand ng,
ua:'úlld,'rird , dq-" S LIUFr Jarró"Élc
són les que tenen més parants. I de totes
añ 6<1ó< l^nñ-ó. -.rnÉ( .l o< < - .f i¿S.
e catalá el castellá
E cataá ho és en tant que lengua prdpia. El
udsle d. lot nO e -ng-d p oO a d.l Pd
Vdéncid. com t¿mpo ro tro ron él ,rnas
l'arab o e podugués, per exenrple, té un ra|g
espec a de lengua ofic a JUStif cat a I Estatut
de Pais Vaenciá per ser eDgua ofciaia Eslal
espanyo . L ofic alitat de caste a arrelr de
l Estat espanyoi és fru t de la rnpos c ó de
seg es reco lda per ja Constituc ó espanyola,
-.ót .)o. i .é.i_)i,__
a raó del tractarfent diferenc at respecte a
es atres llengües propes de 'Estat espanyol
tot i reconé xer, en la mateixa Const tuc ó,
que ei castellá és una llengua espa¡yola de
a mate xa nranera que es altres.

25. D4 Estic preocupat perqué cada dia sent menys valenciá al carrer.
Veig que l'ús del valenciá va disminuint
Considerant el fracc onamert a q.é esra
sotmés el nostre teritori lingü'stic i l escas
interés per la llengua (quan no I'hostililat
manifesta) d'algunes de les autoritats que hi
governen, és difícil disposar de dades fiables
sobre el nivell real d'ús del catalá. I les
percepcions sub_ectives sovint són
enganyoses. A més, cal tenir en compte que
I aplicacio generalrtzada de la submiss ó
lingüística (norma de convergéncia a la llengua
imposada) contribueix molt a invisibilitzar la
Prsrsr rura uc ra ,Er r9ua.
Tot ique cal reconéixer que I'estat de salut i
benesiar del valenciá no és ni de lluny l'dptim
ique es troba en una situació frágil, estem
en un moment histdric en qué es donen
algunes circumstáncies més favorables que
en altres époques si realment hi ha la voluntat
de t'eballar pel redreQarnent. Cal dir que
I evolució o la desaparic ó de les lleng-es no
és, en contra de que sovint pretenen fer-nos
urcurc! u, prerY¡ ¡réLuror.
És purament fruit d'un procés social i histdricl
isi no som nosatres els qui fem la histdria,
ens l'escriuran aquells que sí que estan
disposats a esmerQar hi molts esforQos per
fer desaparéixer la nostra llengua. I el seu
rnllo. arEt és prec'sament el nostre victrmisme
rl'esgotarrent en la perseveranga en la
nomalització de la nostra llengua. La pregunta
no es, doncs, com está el valenciá? s no
"qué puc fer jo pel valenciá?".
Si t'adreces a les persones amb
educació i també amb
desimboltura, sense cap
hostilitat perd també sense
vergonya ni incomoditat, en 1a
teua llengua, generalment
obtindrás una resposta correcta
La nostra actitud particular de cada dia, el
grau d'optimisme per encoratjar els altres i la
nostra fdelitar lingüistica en totes les ocasions
possibles, ja són passes moll impoñants en
aquest procés.
Recorda que si t'adreces a les persones amb
educació itambé amb desimboltura, sense
cap hostilitat pero lambe sense vergonya ni
lncomoditat, en la teua llengua, generalment
obtindrás una resposta correcta, amb
independéncia de quina siga la llengua inicial
del teu interlocutor. La teua actitud inicial és
un dels elements més importants que
determinen quina será la resposta de ia
persona a qui t'adreces. Si enlres a comprar
a -na boliga o t'adreces a algú oel ca'rer,
Ies-ho amb decisro, amb veu cla'a i

26. comprens b,e, en valenciá. S veus que tenen
alguna d ficu tat per entendre'1, repete x el
que has dit més a poc a poc, o ajuda t amll
gestos. En última instánc a, pregunta s no
t'ent-.nen, ¡ s ca , exp ica més bé o tradueix
algunes de es parau es que has usat Una
vegada que t'has fet entendre has aconseguit
el que volies, pots acomiadarte educadafnent
en valenciá.
I pensa també que moltes de es persones
dn-ll o. ó- ra¿ onas .¿dd dJ l¿.nig_ps.
companys, ve nes, co.egues...) estan
capac¡tades per a entendre correctament el
valenciá. Siencara pares amb elles en caste a,
pols lc c Jo oé fd.rlld ,n d dF p1g .o.
Possib ement et sorprendrás en mots casos
i et trobarás a[¡b persones que dom nen e
va enc á o que mostren una act tud favorab e
a aprendre l. Pot ser que al pri¡c p et resu te
una tnrca estrany, pero en poc de temps
trobaras que es una situació perfectarnent
d,-'n blF quó r o ^ oltd rcquFnci¿ auaba
generanl u¡a nova convergenc a, aquesla
vegada cap a vaencá. que té Lrn gran
potenc a per a redu r l'irnpacte soc a de a
^. .t ,,nr ó nr., -
^ .ól Ld|ts
varenc anopaflanIS.

27. D5 Em sent incómode en moltes situacions i sembla que m'he de
justificar perqué parle en valenciá
Encara que l'entorn no sempre acompanye,
ens hem de prendre el fet de par ar en va enciá
a -b la ma ¡a ^atió .¿ i ^o ' aü.é e- el
parany de jusUfcarnos, perqué aixo egltirnaria
el dret de I'atre a qüestonar la nostra
conducta. No cal, per tant, entrar en dtscursos
nr argumentac¡ons, quan agú ens d u coses
com ara "Peró tu sempre parles en vaenciá?".
Podem, senzillament, mostrar sorpresa
.espond'e que si. se^se mes oxpli, acio'ts.
També podem tornar I a pregunta: "l tu
serpre par es en casteld? . Flva/o-cid es ld
nostra llengua, de la mateixa manera com el
francés és a d'un francés i 'alernany a d'un
alemany. i aixo no cal que ho justifiquen-
davant de ningú.
Hem de tenir ben present que nosaltres no
c eem cao corflicle pa pa.dr en valenci¿ a
nostre país. En tot cas és a persona que no
admet aquesta realtat la que pot generar e
conf icte.
En realitat, és una qüestó d'assedivitat iens
convé recordar que tota persona té el dret
de no donar explicacions pe fet de comportar-
se en qualsevol ámb t com considera que ha
de fer ho (sempre que no est ga agred nt
n ngú).
Hem de tenir ben present que
nosaltres no creem cap conflicte
per parlar en valenciá al nostre
pais

28. D6 Quan vaig a I'estranger o bé em trobe un foraster a casa nostra
i em demana quina és Ia meua llengua no sé com respondre.
Sovint em tracten com si el castellá fos Ia meua llengua o com
si en tinguérem dues, de llengües própies al País Valenciá: el
valenciá i el casteilá. A vegades es pensen que el valenciá és
un dialecte. Si, per exemple, en Ia conversa em fan preguntes
sobre el casteilá pensant-se que és Ia meua llengua, com he
de respondre?
Tot segurr fem algu.es recomanacrons que
en cenes stuacions poden ser útils:
. Si ens pregunten s el valenciá és castellá
(o espanyo), hem de dir que no.
S ens dernanen si s'hi assembla, podem
'espondre que es una lle^g"a romanrca
com elfrancés, l'italia, el podugués, l'occitá,
el ro"-lanes o el cas ela. que lotes son
més o menys semblants entre eles. Si ens
demanen com es diu en castelle algun mot
o frase, els podem dir que no sorn nosaltres
els més indicats, perqué no és la nostra
llengua. S ins steixen o bé no ho acaben
de veure itant d'interés tenen en el caste ld,
[oI coneixerro, pooé- €comalar que es
millor que per a aquestes coses ho
demanen a un parlant nadiu de castellá
que els donara un¿ esposta .nes
espontánia i acurada.
Si ens demanen quines lengües es parlen
al Pais Valenciá, es podem dir que la llengua
nac ona és el valenc á perd que arran de s
moviments m grator s s'h parlen Inoltes
llengües com l'árab, l'amazic, el rnanding,
I'alemany o e caste lá. Els podern explicar
que per la forta imm gració, tant des de
l'Estat espanyol com d'Arrérica, elcaste lá,
d'aquest grup, és la que té més parlants
al País Valenc á.
. Si ens diuen que tenim dues llengües, els
podem indicar que només en tenim una,
el valenciá, tot i que a I'escola aprenem
norrna ment tarnbé el caste lá I l'anglés, i
que hi ha gent vinguda o amb familia
forastera que para d'altres llengües (árab,
urdú, amazic, romanés...).
. S ens voen acomiadar o saludar o dir algun
¡¡ot en castelld (en una conversa en anglés,
per exemple) per quedar bé amll nosaltres,
e s podem mostrar la nostra estranyesa,
preguntar com és que ens ho diuen en
castellá, o bé simplement imitar el costum
icontestar-los la salutació en una altra
llengua que no siga ni la nostra ni la seua.

29. En l'ámb¡t del País Valencie les reclamacions oficials relat¡ves a I'administració
pública poden fer-se a:
PTATAFOBMA PER TA LTENGUA
C. Na Teresa, 2
46700 Gandia (La Safor)
Tel. 695 195 908
pa¡svalenc¡a@plataforma-llengua.cat
www.platalorma-llengua.cavpa¡svalencia
Oficina delSíndic de Greuges
c. Pasqual Blasco, '1
- 03001 Alacant
Fax 965 937 554
consultas_sindic@gva.es
D'altra banda, també podeu exposar les vostres queixes a:
Accró GULTURAL DEr PAís vALENcñ
octubre Centre de Cultura Contempor¿nia
C. Sant Ferran,'12 - 46001 Val¿nc¡a
Tel.963 157 799
inlo@acpv.cat

30. O Plataforma per la Llengua
D posl Lega: ll 13650200/
D sseny grafai C c TraQ sac