SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  10
Annex 2

                 TRACTAMENT DE L’INICI DE LA SINTAXI.

                         EL TREBALL DE LA FRASE


INTRODUCCIÓ: Consideracions generals.

Que l’alumne tingui la capacitat de parlar no vol pas dir que sigui capaç
d’adaptar la seva expressió al seu pensament, als seus sentiments, ni que
sigui capaç d’adequar-la a cada situació de comunicació. La funció del mestre
ha de consistir a deixar-li buscar, amb l’ajut de tota mena d’activitats, la
formulació que correspongui a allò que pensa, sent o vol.

Sovint, quan es pensa en el treball de la llengua oral i en l’aprenentatge d’una
nova llengua, s’incideix molt en el vocabulari però poc en la frase. És
important el lèxic que s’aprengui dins d’un context, en aquest cas la frase. La
frase ha de servir de pont entre el lèxic i el text.

La interacció amb el mestre ha de ser, en part, individualitzada (importància
de la conversa individual del mestre amb cada alumne), ja que això permetrà
a l’alumne la comprovació de l’eficàcia del seu discurs i, també, l’adopció de
noves formes i estructures que li permetran completar i millorar la seva
competència lingüística i comunicativa. El mestre ha d’utilitzar estratègies
conversacionals per anar aconseguint la millora de la producció lingüística de
l’alumne.

També és important la interacció entre iguals de manera que puguin
intercanviar diferents maneres de dir, millorar o ampliar expressions, corregir-
se entre ells, valorar que s’ha deixat de dir un company en un discurs, ...

Les activitats orals encaminades a treballar la morfosintaxi poden ser:
implícites o explícites. Les primeres sorgeixen quan hi ha una activitat lliure a
l’aula que permet a l’alumne expressar-se, l’alumne va ajustant el seu
sistema lingüístic de manera inconscient, gràcies al model de l’adult o d’altres
companys. Les activitats explícites són aquelles que es treballen de manera
conscient i orientades a la comprensió i a l’ús d’una estructura lingüística
determinada que l’alumna encara no domina.

A les primeres etapes educatives, no cal treballar la morfosintaxi de manera
implícita, però si que cal que l’alumnat produeixi frases i les manipuli. La
sintaxi i la morfosintaxi cal aplicar-ho des de l’ús (situacions significatives i
molt contextualitzades) i no pas des del concepte.

Més endavant la reflexió i el treball morfosintàctic seran del tot necessaris per
avançar en el domini de la llengua. Posar els alumnes en situació de practicar
usos funcionals diferents suposarà elaborar formes gramaticals noves.
L’alumnat d’Ed. Infantil té dificultats en la producció correcta de la frase. A
vegades produeixen les frases sense nexes, amb un ordre incorrecte, amb
una estructura transferida directament del castellà o de la seva llengua
materna, fan calcs, etc. Això implica que l’alumne ha d’anar aplicant la nova
gramàtica.

Si observem les produccions que van fent els alumnes podrem saber com i
en què incidir en la producció i el treball de la frase.

Molt aviat, a través de la llengua escrita podem ajudar a estructurar i enriquir
la llengua oral. A partir de fragments extrets de situacions comunicatives
orals. El suport escrit ens permet observar i reflexionar sobre la llengua.
Entendre’n l’estructura interna: observar-la, fragmentar-la, manipular-la, etc.

Tipus de frase (per treballar a educació infantil):

- Frases simples afirmatives. Cal des d’un inici introduir els noms amb l’article
corresponent i també incidir en la concordança subjecte predicat. Exemples:
          - El pare menja sopa.
          - L’Anna veu la tele.
          - En Pau llegeix les revistes.

- Construcció de la frase amb l´ ús d’adjectius.
          - La nena rossa es diu Joana.
          - El llibre gruixut és de la Fàtima.
          - La Gloria Camila té una motxilla rosa.

- Frases simples negatives. Exemples:
          - El canari no canta.
          - La ràdio no funciona.
          - La impressora no té tinta.

- Frases amb els verbs “ésser” i “estar”. S’ha de tenir en compte que moltes
llengües no tenen els verbs copulatius i cal fer un treball intensiu ja que són
verbs d’ús constant en la nostra llengua. Exemples:
          - En Rachid és simpàtic.
          - La Maria està enfadada.
          - La poma és una fruita.

- Frases amb complement directe i/o circumstancials. A partir d’aquest
moment es començaran a introduir més elements de la frase: preposicions,
contraccions, adverbis, conjuncions.
          - En Xao Lin menja pa amb xocolata.
          - Els nens juguen a futbol al pati.
          - El gat està a sota de la taula.
          - En Jamal i la Hannan treballen amb l’ordinador.
          - En Pere menja una poma i un plàtan.

- Frases amb complement indirecte.
          - La Maria dóna un llibre al Pau.
-   En Xavier explica una història a la Teresa.
          -   La Laia pela una poma al Marc.

- Frases simples interrogatives i exclamatives.
          - Què farem després del pati?
          - Has fet molt bé l’exercici!


Estructures pròpies de la llengua catalana:

Són expressions i sovint frases fetes amb un significat metafòric que
s’utilitzen en situacions molt contextualitzades.
            Per exemple: Déu n’hi dó! A reveure! Apa , vinga! Correm-hi tots!
            Plou a bots i a barrals, fent i desfent aprèn l’aprenent, ...
Exemplificació d’activitats didàctiques a partir de la frase

       Procediments            Activitats orals           Activitats de lectura            Activitats d’escriptura
Reconèixer               •   Observar els elements       • Llegir només la frase, la
                             que componen la frase.        qual té una paraula
                             Comptar-los.                  determinada, d’entre
                         •   Observar com comença          tres o quatre de similars.
                             i com acaba una frase.        Pot ser alguna paraula
                             Fixar-se que s’inicia         usual, coneguda,
                             sempre en majúscula i         treballada, algun nom
                             s’acaba amb un punt.          propi,etc.
                         •   Identificar algunes         • Encerclar els verbs de
                             paraules treballades          les frases llegides, els
                             dins d’una frase.             adjectius,...

Segmentar                •   Comptar els elements        •   Llegir la frase a poc a       •   Escriure una frase
                             que componen la frase.          poc segmentant-ne                 dictada per diversos
                         •   Dir la frase a poc a poc        cadascun dels elements.           alumnes. Cadascun dels
                             segmentant-ne                   (segmentació lèxica)              alumnes diu un element
                             cadascun dels elements.     •   Llegir només el                   de la frase.
                             (Segmentació lèxica)            sintagma verbal o el          •   Escriure una frase per
                         •   Anomenar tants                  nominal segons l’ordre            parelles: Un alumne
                             alumnes com elements            del professor.                    escriu el sintagma
                             té la frase treballada.         (segmentar per                    nominal i l’altre alumne
                             Cadascun dels alumnes           sintagmes)                        complementa la frase
                             ha de dir l’element de la   •   Un alumne fragmentar              amb el sintagma verbal.
                             frase que representa en         la frase escrita en una
                             l’ordre correcte.               tira de cartró tot tallant-



                                                                                                                      4
•   Segmentar la frase per           la i un altre alumne l’ha
                  sintagmes , cada                 de compondre.
                  alumne diu la part de la
                  frase que li correspon.
                  Entre els dos completen
                  la frase.

Memoritzar    •   Aprendre de memòria          •   Llegir i memoritzar una      •   Escriure frases que han
                  algunes frases d’ús oral         frase per després                estat memoritzades.
                  habitual.                        escriure’n de similars.      •   Realitzar dictats muts de
              • Memoritzar frases amb                                               frases memoritzades.
                  un ordre lògic narratiu.
                  Per exemple:
              Aquest és el Joan.
              Aquesta és la casa del
              Joan.
              Aquesta és la xemeneia de
              la casa del Joan.
              Aquest és el fum que surt
              de la xemeneia de la casa
              del Joan.
              • Fer repetir i memoritzar
                  expressions d’ús
                  quotidià.

Identificar   •   Identificar el sintagma      •   Fer la lectura de la frase
                  nominal o verbal d’una           treballada d’entre altres
                  frase produïda oralment          de desconegudes.
                  : - Qui fa l’acció? Què fa   •   Triar el sintagma




                                                                                                            5
el...?                           nominal que concordi
           •   Identificar i anomenar la        correctament amb el
               idea principal d’una             sintagma verbal donat.
               frase llarga                Ex: l’elefant, els elefants
                                           ............... tenen trompa.

                                           •   Aparellar el sintagma
                                               nominal i el verbal, a
                                               partir de cartrons que els
                                               contenen, de diverses
                                               frases.

Comparar   •   Observar i comparar         •   Assenyalar els elements      •   Escriure una frase
               frases molt similars.           diferents tot comparant          negativa a partir d’una
               Canvi de temps verbals,         frases molt similars.            d’afirmativa. Observar
               sintagma nominal,...            Frases que tinguin el            què ha passat. Ex:El
           •   Observar si dues frases         temps verbal diferent,           peix viu a la peixera. –
               tenen els mateixos              amb diferents                    El peix no viu a la
               elements. Quins són             subjectes,...                    peixera.
               diferents?                  •   Observar si dues frases      •   Escriure una frase
           •   Comptar i comparar el           tenen els mateixos               interrogativa a partir
               nombre d’elements que           elements. Quins són              d’una afirmativa.Ex: El
               tenen dues frases               diferents? Quins igual?          Joan ha menjat
               determinades. (observar                                          xocolata! - El Joan ha
               quina és més llarga. Es                                          menjat xocolata?
               poden picar el nombre                                        •   Escriure tot passant una
               de mots)                                                         frase simple i singular al
           •   Jugar a transformar una                                          plural.(observar què ha
               frase afirmativa a                                               passat)




                                                                                                         6
negativa, singular a
                           plural, afirmativa a
                           interrogativa,...



Relacionar                                            •   Relacionar la frase amb       •   Escriure una frase que
                                                          la il·lustració que li            expliqui la il·lustració.
                                                          correspon.                    .
                                                      •   Relacionar frases
                                                          simples segons els seu
                                                          temps verbal: present,
                                                          passat i futur. (aparellar-
                                                          les amb les paraules
                                                          avui, ara, demà)
                                                      •   Aparellar o agrupar les
                                                          frases negatives per una
                                                          banda i les afirmatives
                                                          per l’altra..
Substituir / Canviar   •   Canviar l’entonació en     •   Llegir una mateixa frase      •   Escriure una frase
                           una mateixa frase.,            canviant la puntuació i           simple i rescriure-la
                           ( forma interrogativa,         llegir-la amb l’entonació         substituint-ne el verb, el
                           exclamativa,...)               corresponent. (canvi en           sintagma nominal, el
                       •   Jugar a canviar oralment       les comes, interrogació,          complement,...tot
                           un element o part de la        afirmació,                        conservant la coherència
                           frase substituint-la per       exclamació,...)                   i la cohesió de la frase.
                           una altra que concordi     •   Llegir frases simples en      •   Escriure tot canviant
                           correctament.                  les que s’hagi substituït         algun element de la
                                                          algun substantiu, verb o          frase per un altre que




                                                                                                                        7
adjectiu. Ex:                 concordi correctament.
                                                    L’elefant orellut es banya    •   Escriure una mateixa
                                                    L’elefant gros es banya.          frase canviant el temps
                                                    L’elefant gris es banya.          verbal.
                                                    • Canviar d’ordre dels        •   Escriure una mateixa
                                                        elements d’una frase          frase canviant el gènere
                                                        sense que canviï el seu       o el nombre del subjecte
                                                        significat.                   i el temps del verb.
                                                    Canviar l’ordre dels          •   Canviar el subjecte
                                                    elements d’una frase i            d’una frase pel
                                                    observar si canvia el             corresponent pronom
                                                    significat.                       personal. Ex Els homes i
                                                                                      les dones netegen l’
                                                                                      habitació. – Ells
                                                                                      netegen l’habitació,...
Suprimir / Reduir   •   Distingir allò que és       •   Jugar a llegir frases i   •   Ratllar la part de la frase
                        important del que és            ometre alguna de les          que no és rellevant.
                        secundari en una frase.         parts. Per exemple.
                    •   Jugar a dir una frase           Sense dir els verbs,
                        treballada ometent cada         sense llegir-ne els
                        vegada més elements.            complements, etc.

Completar           •   S’inicia una frase amb el                                 •   Completar una frase
                        sintagma nominal i                                            amb buits. Escriure les
                        l’alumne el completa                                          paraules que falten amb
                        amb un sintagma verbal.                                       referents o sense.
                        Poden jugar-hi dos                                        •   Escriure el subjecte, el
                        alumnes.                                                      verb o algun
                    •   Tornar a dir oralment                                         complement per




                                                                                                                8
una frase donada com a             completar la frase.
              model, afegint algun           •   Completar una frase
              complement del nom o               amb un complement
              del verb ( pronoms o               preposicional o
              adverbis treballats) tot           circumstancial de lloc ,
              allargant la frase.                de temps., Ex: Els nois
          •   Completar una frase                juguen a pilota (A ON?,
              ,iniciada pel professor,           QUAN? AMB QUI?....)
              amb un complement              •   Completar una frase
              preposicional o                    amb el complement
              circumstancial de lloc ,           directe o indirecte.
              de temps., Ex: Els nois
              juguen a pilota ....(al pati
              , després de dinar, amb
              les noies...)

Ampliar   •   Expandir la frase a nivell     •   Escriure complements
              oral afegint                       nominals o verbals a una
              complements nominals o             frase simple que no els
              verbals donant un                  porta. Poden ser
              model.                             adjectius i adverbis
          •   Elaborar una frase a               treballats prèviament.
              partir de dos mots o tres      •   Escriure, tot creant, un
              que ha donat prèviament            final diferent a una frase
              el professor. Ex: mare ,           iniciada.
              menjar, entrepà. (La           •   Crear i escriure frases a
              mare ha menjat un                  partir d’alguns mots
              entrepà de tonyina)                escrits a la pissarra.




                                                                            9
Classificar                                               •   A partir de frases,         •   Escriure frases tot
                                                              escrites en                     agrupant-les segons
                                                              cartrons,agrupar les que        siguin afirmatives,
                                                              són afirmatives i les           interrogatives, segons
                                                              que són negatives.              els temps verbal...
                                                          •   Classificar les frases
                                                              que tenen pronom
                                                              personal i les que no.
                                                          •   Classificar les frases
                                                              segons siguin
                                                              afirmatives,
                                                              interrogatives, o
                                                              exclamatives.
                                                          •   Classificar les frases
                                                              segons el temps verbal:
                                                              present, passat o futur)
Compondre i Recompondre   •   Donar oralment dues         •   Repartir les paraules       •   Escriure la frase que
                              paraules del lèxic              escrites en cartrons i          s’ha donat desordenada
                              treballat i l’alumnat ha        recompondre la frase            amb model.
                              de compondre una                treballada, correctament.   •   Escriure la frase que
                              frase.                      •   Ordenar una frase amb           s’ha donat desordenada
                          •   Donar un verb i inventar-       model o sense. (els             sense model.
                              se una frase en la qual         elements donats escrits     •   Copiar la frase i dibuixar
                              hi surti.                       en cartrons solts)              el seu significat.




                                                                                                                       10

Contenu connexe

Tendances

Comprensió lectora
Comprensió lectoraComprensió lectora
Comprensió lectoraDictats
 
Lectura en veu alta
Lectura en veu altaLectura en veu alta
Lectura en veu altanusaco
 
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de LlenguaAlguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llenguacristofolferrer
 
El dictat, una pràctica insubstituïble
El dictat, una pràctica insubstituïbleEl dictat, una pràctica insubstituïble
El dictat, una pràctica insubstituïbleJoanprofe
 
(Rúbrica lectura en veu alta i exposició oral)
(Rúbrica lectura en veu alta i exposició oral)(Rúbrica lectura en veu alta i exposició oral)
(Rúbrica lectura en veu alta i exposició oral)Montserrat Bertran
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòricsjmpinya
 
Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...
Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...
Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...Fred Sentandreu
 
Adapta lectures
Adapta lecturesAdapta lectures
Adapta lecturessilvia
 
Diferències entre codi oral i codi escrit
Diferències entre codi oral i codi escrit Diferències entre codi oral i codi escrit
Diferències entre codi oral i codi escrit albaa_02
 
La lectura en veu alta
La lectura en veu altaLa lectura en veu alta
La lectura en veu altaAntonia Torres
 
Rúbrica per avaluar l’escriptura creativa
Rúbrica per avaluar l’escriptura creativaRúbrica per avaluar l’escriptura creativa
Rúbrica per avaluar l’escriptura creativaMarina García
 
Cas impuls de la lectura
Cas impuls de la lecturaCas impuls de la lectura
Cas impuls de la lecturarpujol1
 
Daily five cartellets
Daily five  cartelletsDaily five  cartellets
Daily five cartelletsJúlia Allès
 

Tendances (18)

Comprensió lectora
Comprensió lectoraComprensió lectora
Comprensió lectora
 
Lectura en veu alta
Lectura en veu altaLectura en veu alta
Lectura en veu alta
 
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de LlenguaAlguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
 
Preparar un dictat
Preparar un dictatPreparar un dictat
Preparar un dictat
 
El dictat, una pràctica insubstituïble
El dictat, una pràctica insubstituïbleEl dictat, una pràctica insubstituïble
El dictat, una pràctica insubstituïble
 
(Rúbrica lectura en veu alta i exposició oral)
(Rúbrica lectura en veu alta i exposició oral)(Rúbrica lectura en veu alta i exposició oral)
(Rúbrica lectura en veu alta i exposició oral)
 
0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics0012a recursos retòrics
0012a recursos retòrics
 
Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...
Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...
Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...
 
Escriure textos sobre textos
Escriure textos sobre textosEscriure textos sobre textos
Escriure textos sobre textos
 
Power didactica
Power didacticaPower didactica
Power didactica
 
Adapta lectures
Adapta lecturesAdapta lectures
Adapta lectures
 
Diferències entre codi oral i codi escrit
Diferències entre codi oral i codi escrit Diferències entre codi oral i codi escrit
Diferències entre codi oral i codi escrit
 
La lectura en veu alta
La lectura en veu altaLa lectura en veu alta
La lectura en veu alta
 
Rúbrica per avaluar l’escriptura creativa
Rúbrica per avaluar l’escriptura creativaRúbrica per avaluar l’escriptura creativa
Rúbrica per avaluar l’escriptura creativa
 
Cas impuls de la lectura
Cas impuls de la lecturaCas impuls de la lectura
Cas impuls de la lectura
 
Daily five cartellets
Daily five  cartelletsDaily five  cartellets
Daily five cartellets
 
Programa de cicle inicial 2010
Programa de cicle inicial 2010Programa de cicle inicial 2010
Programa de cicle inicial 2010
 
Vll dp val
Vll dp valVll dp val
Vll dp val
 

En vedette

5.Infotech Konumsal Risk YöNetim Sistemi
5.Infotech Konumsal Risk  YöNetim Sistemi5.Infotech Konumsal Risk  YöNetim Sistemi
5.Infotech Konumsal Risk YöNetim SistemiErmando
 
Nosql taxonomy with new nugget
Nosql taxonomy with new nuggetNosql taxonomy with new nugget
Nosql taxonomy with new nuggetMatt Ingenthron
 
ACSI WIKI PRESENTATION
ACSI WIKI PRESENTATIONACSI WIKI PRESENTATION
ACSI WIKI PRESENTATIONNNU
 
D:\Draft Footage Ideas 1 Gough Copy
D:\Draft Footage Ideas 1 Gough CopyD:\Draft Footage Ideas 1 Gough Copy
D:\Draft Footage Ideas 1 Gough CopyJulieGough
 
Kids Bible Study -- Be content
Kids Bible Study  -- Be content Kids Bible Study  -- Be content
Kids Bible Study -- Be content yinglingyy
 
【国立大学法人東京農工大学】平成20年環境報告書
【国立大学法人東京農工大学】平成20年環境報告書【国立大学法人東京農工大学】平成20年環境報告書
【国立大学法人東京農工大学】平成20年環境報告書env62
 
El Genom Tiderna
El Genom TidernaEl Genom Tiderna
El Genom TidernaHans
 
Brian Glass Making Decisions
Brian Glass Making DecisionsBrian Glass Making Decisions
Brian Glass Making Decisionsbrnglass
 
Build Your Own Gender Index: my.genderindex.org
Build Your Own Gender Index: my.genderindex.orgBuild Your Own Gender Index: my.genderindex.org
Build Your Own Gender Index: my.genderindex.orgflaxter
 
Ceramics 2010
Ceramics 2010Ceramics 2010
Ceramics 2010IQ Media
 
The Fallacy of Social Media Transparency
The Fallacy of Social Media TransparencyThe Fallacy of Social Media Transparency
The Fallacy of Social Media TransparencyKayak Online Marketing
 

En vedette (20)

Juny 2016
Juny 2016Juny 2016
Juny 2016
 
Març 2016
Març 2016Març 2016
Març 2016
 
5.Infotech Konumsal Risk YöNetim Sistemi
5.Infotech Konumsal Risk  YöNetim Sistemi5.Infotech Konumsal Risk  YöNetim Sistemi
5.Infotech Konumsal Risk YöNetim Sistemi
 
Nosql taxonomy with new nugget
Nosql taxonomy with new nuggetNosql taxonomy with new nugget
Nosql taxonomy with new nugget
 
Let it be - The Beatles
Let it be - The BeatlesLet it be - The Beatles
Let it be - The Beatles
 
ACSI WIKI PRESENTATION
ACSI WIKI PRESENTATIONACSI WIKI PRESENTATION
ACSI WIKI PRESENTATION
 
Rvp Portal
Rvp PortalRvp Portal
Rvp Portal
 
D:\Draft Footage Ideas 1 Gough Copy
D:\Draft Footage Ideas 1 Gough CopyD:\Draft Footage Ideas 1 Gough Copy
D:\Draft Footage Ideas 1 Gough Copy
 
Digital ethnography
Digital ethnographyDigital ethnography
Digital ethnography
 
Testingola
TestingolaTestingola
Testingola
 
Kids Bible Study -- Be content
Kids Bible Study  -- Be content Kids Bible Study  -- Be content
Kids Bible Study -- Be content
 
The Monkey Called Personal Branding
The Monkey Called Personal BrandingThe Monkey Called Personal Branding
The Monkey Called Personal Branding
 
【国立大学法人東京農工大学】平成20年環境報告書
【国立大学法人東京農工大学】平成20年環境報告書【国立大学法人東京農工大学】平成20年環境報告書
【国立大学法人東京農工大学】平成20年環境報告書
 
El Genom Tiderna
El Genom TidernaEl Genom Tiderna
El Genom Tiderna
 
FCEVs and H2 in California
FCEVs and H2 in CaliforniaFCEVs and H2 in California
FCEVs and H2 in California
 
Ark 05 09
Ark 05 09Ark 05 09
Ark 05 09
 
Brian Glass Making Decisions
Brian Glass Making DecisionsBrian Glass Making Decisions
Brian Glass Making Decisions
 
Build Your Own Gender Index: my.genderindex.org
Build Your Own Gender Index: my.genderindex.orgBuild Your Own Gender Index: my.genderindex.org
Build Your Own Gender Index: my.genderindex.org
 
Ceramics 2010
Ceramics 2010Ceramics 2010
Ceramics 2010
 
The Fallacy of Social Media Transparency
The Fallacy of Social Media TransparencyThe Fallacy of Social Media Transparency
The Fallacy of Social Media Transparency
 

Similaire à Annex 2 Orientacions Per Al Treball De La Frase

Elsdictats11 130703114411-phpapp02
Elsdictats11 130703114411-phpapp02Elsdictats11 130703114411-phpapp02
Elsdictats11 130703114411-phpapp02Recursos
 
Conf 2 proces aprenentatge ail
Conf 2 proces aprenentatge ailConf 2 proces aprenentatge ail
Conf 2 proces aprenentatge ailCarme Galobardes
 
Gramatica1
Gramatica1Gramatica1
Gramatica1natalia
 
Racons de llengua
Racons de llenguaRacons de llengua
Racons de llenguainicialdali
 
Estrategies d'intervenció linguistica copia
Estrategies d'intervenció linguistica copiaEstrategies d'intervenció linguistica copia
Estrategies d'intervenció linguistica copiainterconversem
 
El paper de la gramàtica en el marc del treball per tasques
El paper de la gramàtica en el marc del treball per tasquesEl paper de la gramàtica en el marc del treball per tasques
El paper de la gramàtica en el marc del treball per tasquesCarme Durán
 
Proposta curricular alfabetització
Proposta curricular alfabetitzacióProposta curricular alfabetització
Proposta curricular alfabetitzacióRocio Avila
 
presentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdf
presentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdfpresentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdf
presentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdfMarcLobo2
 
La lectura i la presa d'apunts
La lectura i la presa d'apuntsLa lectura i la presa d'apunts
La lectura i la presa d'apuntstyfo
 
La lectura i la presa d'apunts
La lectura i la presa d'apuntsLa lectura i la presa d'apunts
La lectura i la presa d'apuntstyfo
 
La lectura i la presa d'apunts
La lectura i la presa d'apuntsLa lectura i la presa d'apunts
La lectura i la presa d'apuntstyfo
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2mjvercher
 
Diferències entre codi oral i codi escrit
Diferències entre codi oral i codi escrit Diferències entre codi oral i codi escrit
Diferències entre codi oral i codi escrit albaa_02
 
Minilliçó. La Bella Dorment. teatre llegit
Minilliçó. La Bella Dorment. teatre llegitMinilliçó. La Bella Dorment. teatre llegit
Minilliçó. La Bella Dorment. teatre llegitBeatriu Palau
 
Compilació tema 1 2n a
Compilació tema 1 2n aCompilació tema 1 2n a
Compilació tema 1 2n amabmabmabmab
 
Anàlisi producció infantil
Anàlisi producció infantilAnàlisi producció infantil
Anàlisi producció infantilnrejano
 
TALLER SOBRE HÀBITS I TÈCNIQUES D'ESTUDI
TALLER SOBRE HÀBITS I TÈCNIQUES D'ESTUDITALLER SOBRE HÀBITS I TÈCNIQUES D'ESTUDI
TALLER SOBRE HÀBITS I TÈCNIQUES D'ESTUDIinfantiltemple
 

Similaire à Annex 2 Orientacions Per Al Treball De La Frase (20)

Elsdictats11 130703114411-phpapp02
Elsdictats11 130703114411-phpapp02Elsdictats11 130703114411-phpapp02
Elsdictats11 130703114411-phpapp02
 
Conf 2 proces aprenentatge ail
Conf 2 proces aprenentatge ailConf 2 proces aprenentatge ail
Conf 2 proces aprenentatge ail
 
Llegir
LlegirLlegir
Llegir
 
Gramatica1
Gramatica1Gramatica1
Gramatica1
 
Racons de llengua
Racons de llenguaRacons de llengua
Racons de llengua
 
Estrategies d'intervenció linguistica copia
Estrategies d'intervenció linguistica copiaEstrategies d'intervenció linguistica copia
Estrategies d'intervenció linguistica copia
 
El paper de la gramàtica en el marc del treball per tasques
El paper de la gramàtica en el marc del treball per tasquesEl paper de la gramàtica en el marc del treball per tasques
El paper de la gramàtica en el marc del treball per tasques
 
Presentació ies
Presentació iesPresentació ies
Presentació ies
 
Proposta curricular alfabetització
Proposta curricular alfabetitzacióProposta curricular alfabetització
Proposta curricular alfabetització
 
presentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdf
presentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdfpresentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdf
presentacio_orientacionsortografia_eso4112014.pdf
 
La lectura i la presa d'apunts
La lectura i la presa d'apuntsLa lectura i la presa d'apunts
La lectura i la presa d'apunts
 
La lectura i la presa d'apunts
La lectura i la presa d'apuntsLa lectura i la presa d'apunts
La lectura i la presa d'apunts
 
La lectura i la presa d'apunts
La lectura i la presa d'apuntsLa lectura i la presa d'apunts
La lectura i la presa d'apunts
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2
 
Diferències entre codi oral i codi escrit
Diferències entre codi oral i codi escrit Diferències entre codi oral i codi escrit
Diferències entre codi oral i codi escrit
 
Treball de l'oralitat
Treball de l'oralitatTreball de l'oralitat
Treball de l'oralitat
 
Minilliçó. La Bella Dorment. teatre llegit
Minilliçó. La Bella Dorment. teatre llegitMinilliçó. La Bella Dorment. teatre llegit
Minilliçó. La Bella Dorment. teatre llegit
 
Compilació tema 1 2n a
Compilació tema 1 2n aCompilació tema 1 2n a
Compilació tema 1 2n a
 
Anàlisi producció infantil
Anàlisi producció infantilAnàlisi producció infantil
Anàlisi producció infantil
 
TALLER SOBRE HÀBITS I TÈCNIQUES D'ESTUDI
TALLER SOBRE HÀBITS I TÈCNIQUES D'ESTUDITALLER SOBRE HÀBITS I TÈCNIQUES D'ESTUDI
TALLER SOBRE HÀBITS I TÈCNIQUES D'ESTUDI
 

Plus de Arnau Cerdà

Presentació vida secreta de salvador dalí, un món de paisatges i somnis- 28 ...
Presentació  vida secreta de salvador dalí, un món de paisatges i somnis- 28 ...Presentació  vida secreta de salvador dalí, un món de paisatges i somnis- 28 ...
Presentació vida secreta de salvador dalí, un món de paisatges i somnis- 28 ...Arnau Cerdà
 
Iii jal pres_avaluaciocompetencial
Iii jal pres_avaluaciocompetencialIii jal pres_avaluaciocompetencial
Iii jal pres_avaluaciocompetencialArnau Cerdà
 
Iii jal pres_aprendreiensenyar
Iii jal pres_aprendreiensenyarIii jal pres_aprendreiensenyar
Iii jal pres_aprendreiensenyarArnau Cerdà
 
Avaluacio st adria
Avaluacio st adriaAvaluacio st adria
Avaluacio st adriaArnau Cerdà
 
Llengües d'origen 30 setembre 2011
Llengües d'origen 30 setembre 2011Llengües d'origen 30 setembre 2011
Llengües d'origen 30 setembre 2011Arnau Cerdà
 
Parlariescriureperaprendre
ParlariescriureperaprendreParlariescriureperaprendre
ParlariescriureperaprendreArnau Cerdà
 
Opuscle ser multiling
Opuscle ser multilingOpuscle ser multiling
Opuscle ser multilingArnau Cerdà
 
Educar per a la diversitat
Educar per a la diversitatEducar per a la diversitat
Educar per a la diversitatArnau Cerdà
 
Literatura per a nouvinguts
Literatura per a nouvingutsLiteratura per a nouvinguts
Literatura per a nouvingutsArnau Cerdà
 
Sessió formació lic 9 5-11
Sessió formació lic 9 5-11Sessió formació lic 9 5-11
Sessió formació lic 9 5-11Arnau Cerdà
 
Taller el model comunicatiu
Taller el model comunicatiuTaller el model comunicatiu
Taller el model comunicatiuArnau Cerdà
 
Llenguatge ciències
Llenguatge ciènciesLlenguatge ciències
Llenguatge ciènciesArnau Cerdà
 
Laia manonelles moner
Laia manonelles monerLaia manonelles moner
Laia manonelles monerArnau Cerdà
 
Aps lhospitalet230311
Aps lhospitalet230311Aps lhospitalet230311
Aps lhospitalet230311Arnau Cerdà
 

Plus de Arnau Cerdà (20)

Presentació vida secreta de salvador dalí, un món de paisatges i somnis- 28 ...
Presentació  vida secreta de salvador dalí, un món de paisatges i somnis- 28 ...Presentació  vida secreta de salvador dalí, un món de paisatges i somnis- 28 ...
Presentació vida secreta de salvador dalí, un món de paisatges i somnis- 28 ...
 
Vg2012jl
Vg2012jlVg2012jl
Vg2012jl
 
Vg2012jl
Vg2012jlVg2012jl
Vg2012jl
 
Iii jal pres_avaluaciocompetencial
Iii jal pres_avaluaciocompetencialIii jal pres_avaluaciocompetencial
Iii jal pres_avaluaciocompetencial
 
Iii jal pres_aprendreiensenyar
Iii jal pres_aprendreiensenyarIii jal pres_aprendreiensenyar
Iii jal pres_aprendreiensenyar
 
Avaluacio st adria
Avaluacio st adriaAvaluacio st adria
Avaluacio st adria
 
Llengües d'origen 30 setembre 2011
Llengües d'origen 30 setembre 2011Llengües d'origen 30 setembre 2011
Llengües d'origen 30 setembre 2011
 
El nushu
El nushuEl nushu
El nushu
 
Parlariescriureperaprendre
ParlariescriureperaprendreParlariescriureperaprendre
Parlariescriureperaprendre
 
Opuscle ser multiling
Opuscle ser multilingOpuscle ser multiling
Opuscle ser multiling
 
Educar per a la diversitat
Educar per a la diversitatEducar per a la diversitat
Educar per a la diversitat
 
El nushu
El nushuEl nushu
El nushu
 
Literatura per a nouvinguts
Literatura per a nouvingutsLiteratura per a nouvinguts
Literatura per a nouvinguts
 
Sessió formació lic 9 5-11
Sessió formació lic 9 5-11Sessió formació lic 9 5-11
Sessió formació lic 9 5-11
 
Taller el model comunicatiu
Taller el model comunicatiuTaller el model comunicatiu
Taller el model comunicatiu
 
Llenguatge ciències
Llenguatge ciènciesLlenguatge ciències
Llenguatge ciències
 
Laia manonelles moner
Laia manonelles monerLaia manonelles moner
Laia manonelles moner
 
Menjar
MenjarMenjar
Menjar
 
Menjar
MenjarMenjar
Menjar
 
Aps lhospitalet230311
Aps lhospitalet230311Aps lhospitalet230311
Aps lhospitalet230311
 

Annex 2 Orientacions Per Al Treball De La Frase

  • 1. Annex 2 TRACTAMENT DE L’INICI DE LA SINTAXI. EL TREBALL DE LA FRASE INTRODUCCIÓ: Consideracions generals. Que l’alumne tingui la capacitat de parlar no vol pas dir que sigui capaç d’adaptar la seva expressió al seu pensament, als seus sentiments, ni que sigui capaç d’adequar-la a cada situació de comunicació. La funció del mestre ha de consistir a deixar-li buscar, amb l’ajut de tota mena d’activitats, la formulació que correspongui a allò que pensa, sent o vol. Sovint, quan es pensa en el treball de la llengua oral i en l’aprenentatge d’una nova llengua, s’incideix molt en el vocabulari però poc en la frase. És important el lèxic que s’aprengui dins d’un context, en aquest cas la frase. La frase ha de servir de pont entre el lèxic i el text. La interacció amb el mestre ha de ser, en part, individualitzada (importància de la conversa individual del mestre amb cada alumne), ja que això permetrà a l’alumne la comprovació de l’eficàcia del seu discurs i, també, l’adopció de noves formes i estructures que li permetran completar i millorar la seva competència lingüística i comunicativa. El mestre ha d’utilitzar estratègies conversacionals per anar aconseguint la millora de la producció lingüística de l’alumne. També és important la interacció entre iguals de manera que puguin intercanviar diferents maneres de dir, millorar o ampliar expressions, corregir- se entre ells, valorar que s’ha deixat de dir un company en un discurs, ... Les activitats orals encaminades a treballar la morfosintaxi poden ser: implícites o explícites. Les primeres sorgeixen quan hi ha una activitat lliure a l’aula que permet a l’alumne expressar-se, l’alumne va ajustant el seu sistema lingüístic de manera inconscient, gràcies al model de l’adult o d’altres companys. Les activitats explícites són aquelles que es treballen de manera conscient i orientades a la comprensió i a l’ús d’una estructura lingüística determinada que l’alumna encara no domina. A les primeres etapes educatives, no cal treballar la morfosintaxi de manera implícita, però si que cal que l’alumnat produeixi frases i les manipuli. La sintaxi i la morfosintaxi cal aplicar-ho des de l’ús (situacions significatives i molt contextualitzades) i no pas des del concepte. Més endavant la reflexió i el treball morfosintàctic seran del tot necessaris per avançar en el domini de la llengua. Posar els alumnes en situació de practicar usos funcionals diferents suposarà elaborar formes gramaticals noves.
  • 2. L’alumnat d’Ed. Infantil té dificultats en la producció correcta de la frase. A vegades produeixen les frases sense nexes, amb un ordre incorrecte, amb una estructura transferida directament del castellà o de la seva llengua materna, fan calcs, etc. Això implica que l’alumne ha d’anar aplicant la nova gramàtica. Si observem les produccions que van fent els alumnes podrem saber com i en què incidir en la producció i el treball de la frase. Molt aviat, a través de la llengua escrita podem ajudar a estructurar i enriquir la llengua oral. A partir de fragments extrets de situacions comunicatives orals. El suport escrit ens permet observar i reflexionar sobre la llengua. Entendre’n l’estructura interna: observar-la, fragmentar-la, manipular-la, etc. Tipus de frase (per treballar a educació infantil): - Frases simples afirmatives. Cal des d’un inici introduir els noms amb l’article corresponent i també incidir en la concordança subjecte predicat. Exemples: - El pare menja sopa. - L’Anna veu la tele. - En Pau llegeix les revistes. - Construcció de la frase amb l´ ús d’adjectius. - La nena rossa es diu Joana. - El llibre gruixut és de la Fàtima. - La Gloria Camila té una motxilla rosa. - Frases simples negatives. Exemples: - El canari no canta. - La ràdio no funciona. - La impressora no té tinta. - Frases amb els verbs “ésser” i “estar”. S’ha de tenir en compte que moltes llengües no tenen els verbs copulatius i cal fer un treball intensiu ja que són verbs d’ús constant en la nostra llengua. Exemples: - En Rachid és simpàtic. - La Maria està enfadada. - La poma és una fruita. - Frases amb complement directe i/o circumstancials. A partir d’aquest moment es començaran a introduir més elements de la frase: preposicions, contraccions, adverbis, conjuncions. - En Xao Lin menja pa amb xocolata. - Els nens juguen a futbol al pati. - El gat està a sota de la taula. - En Jamal i la Hannan treballen amb l’ordinador. - En Pere menja una poma i un plàtan. - Frases amb complement indirecte. - La Maria dóna un llibre al Pau.
  • 3. - En Xavier explica una història a la Teresa. - La Laia pela una poma al Marc. - Frases simples interrogatives i exclamatives. - Què farem després del pati? - Has fet molt bé l’exercici! Estructures pròpies de la llengua catalana: Són expressions i sovint frases fetes amb un significat metafòric que s’utilitzen en situacions molt contextualitzades. Per exemple: Déu n’hi dó! A reveure! Apa , vinga! Correm-hi tots! Plou a bots i a barrals, fent i desfent aprèn l’aprenent, ...
  • 4. Exemplificació d’activitats didàctiques a partir de la frase Procediments Activitats orals Activitats de lectura Activitats d’escriptura Reconèixer • Observar els elements • Llegir només la frase, la que componen la frase. qual té una paraula Comptar-los. determinada, d’entre • Observar com comença tres o quatre de similars. i com acaba una frase. Pot ser alguna paraula Fixar-se que s’inicia usual, coneguda, sempre en majúscula i treballada, algun nom s’acaba amb un punt. propi,etc. • Identificar algunes • Encerclar els verbs de paraules treballades les frases llegides, els dins d’una frase. adjectius,... Segmentar • Comptar els elements • Llegir la frase a poc a • Escriure una frase que componen la frase. poc segmentant-ne dictada per diversos • Dir la frase a poc a poc cadascun dels elements. alumnes. Cadascun dels segmentant-ne (segmentació lèxica) alumnes diu un element cadascun dels elements. • Llegir només el de la frase. (Segmentació lèxica) sintagma verbal o el • Escriure una frase per • Anomenar tants nominal segons l’ordre parelles: Un alumne alumnes com elements del professor. escriu el sintagma té la frase treballada. (segmentar per nominal i l’altre alumne Cadascun dels alumnes sintagmes) complementa la frase ha de dir l’element de la • Un alumne fragmentar amb el sintagma verbal. frase que representa en la frase escrita en una l’ordre correcte. tira de cartró tot tallant- 4
  • 5. Segmentar la frase per la i un altre alumne l’ha sintagmes , cada de compondre. alumne diu la part de la frase que li correspon. Entre els dos completen la frase. Memoritzar • Aprendre de memòria • Llegir i memoritzar una • Escriure frases que han algunes frases d’ús oral frase per després estat memoritzades. habitual. escriure’n de similars. • Realitzar dictats muts de • Memoritzar frases amb frases memoritzades. un ordre lògic narratiu. Per exemple: Aquest és el Joan. Aquesta és la casa del Joan. Aquesta és la xemeneia de la casa del Joan. Aquest és el fum que surt de la xemeneia de la casa del Joan. • Fer repetir i memoritzar expressions d’ús quotidià. Identificar • Identificar el sintagma • Fer la lectura de la frase nominal o verbal d’una treballada d’entre altres frase produïda oralment de desconegudes. : - Qui fa l’acció? Què fa • Triar el sintagma 5
  • 6. el...? nominal que concordi • Identificar i anomenar la correctament amb el idea principal d’una sintagma verbal donat. frase llarga Ex: l’elefant, els elefants ............... tenen trompa. • Aparellar el sintagma nominal i el verbal, a partir de cartrons que els contenen, de diverses frases. Comparar • Observar i comparar • Assenyalar els elements • Escriure una frase frases molt similars. diferents tot comparant negativa a partir d’una Canvi de temps verbals, frases molt similars. d’afirmativa. Observar sintagma nominal,... Frases que tinguin el què ha passat. Ex:El • Observar si dues frases temps verbal diferent, peix viu a la peixera. – tenen els mateixos amb diferents El peix no viu a la elements. Quins són subjectes,... peixera. diferents? • Observar si dues frases • Escriure una frase • Comptar i comparar el tenen els mateixos interrogativa a partir nombre d’elements que elements. Quins són d’una afirmativa.Ex: El tenen dues frases diferents? Quins igual? Joan ha menjat determinades. (observar xocolata! - El Joan ha quina és més llarga. Es menjat xocolata? poden picar el nombre • Escriure tot passant una de mots) frase simple i singular al • Jugar a transformar una plural.(observar què ha frase afirmativa a passat) 6
  • 7. negativa, singular a plural, afirmativa a interrogativa,... Relacionar • Relacionar la frase amb • Escriure una frase que la il·lustració que li expliqui la il·lustració. correspon. . • Relacionar frases simples segons els seu temps verbal: present, passat i futur. (aparellar- les amb les paraules avui, ara, demà) • Aparellar o agrupar les frases negatives per una banda i les afirmatives per l’altra.. Substituir / Canviar • Canviar l’entonació en • Llegir una mateixa frase • Escriure una frase una mateixa frase., canviant la puntuació i simple i rescriure-la ( forma interrogativa, llegir-la amb l’entonació substituint-ne el verb, el exclamativa,...) corresponent. (canvi en sintagma nominal, el • Jugar a canviar oralment les comes, interrogació, complement,...tot un element o part de la afirmació, conservant la coherència frase substituint-la per exclamació,...) i la cohesió de la frase. una altra que concordi • Llegir frases simples en • Escriure tot canviant correctament. les que s’hagi substituït algun element de la algun substantiu, verb o frase per un altre que 7
  • 8. adjectiu. Ex: concordi correctament. L’elefant orellut es banya • Escriure una mateixa L’elefant gros es banya. frase canviant el temps L’elefant gris es banya. verbal. • Canviar d’ordre dels • Escriure una mateixa elements d’una frase frase canviant el gènere sense que canviï el seu o el nombre del subjecte significat. i el temps del verb. Canviar l’ordre dels • Canviar el subjecte elements d’una frase i d’una frase pel observar si canvia el corresponent pronom significat. personal. Ex Els homes i les dones netegen l’ habitació. – Ells netegen l’habitació,... Suprimir / Reduir • Distingir allò que és • Jugar a llegir frases i • Ratllar la part de la frase important del que és ometre alguna de les que no és rellevant. secundari en una frase. parts. Per exemple. • Jugar a dir una frase Sense dir els verbs, treballada ometent cada sense llegir-ne els vegada més elements. complements, etc. Completar • S’inicia una frase amb el • Completar una frase sintagma nominal i amb buits. Escriure les l’alumne el completa paraules que falten amb amb un sintagma verbal. referents o sense. Poden jugar-hi dos • Escriure el subjecte, el alumnes. verb o algun • Tornar a dir oralment complement per 8
  • 9. una frase donada com a completar la frase. model, afegint algun • Completar una frase complement del nom o amb un complement del verb ( pronoms o preposicional o adverbis treballats) tot circumstancial de lloc , allargant la frase. de temps., Ex: Els nois • Completar una frase juguen a pilota (A ON?, ,iniciada pel professor, QUAN? AMB QUI?....) amb un complement • Completar una frase preposicional o amb el complement circumstancial de lloc , directe o indirecte. de temps., Ex: Els nois juguen a pilota ....(al pati , després de dinar, amb les noies...) Ampliar • Expandir la frase a nivell • Escriure complements oral afegint nominals o verbals a una complements nominals o frase simple que no els verbals donant un porta. Poden ser model. adjectius i adverbis • Elaborar una frase a treballats prèviament. partir de dos mots o tres • Escriure, tot creant, un que ha donat prèviament final diferent a una frase el professor. Ex: mare , iniciada. menjar, entrepà. (La • Crear i escriure frases a mare ha menjat un partir d’alguns mots entrepà de tonyina) escrits a la pissarra. 9
  • 10. Classificar • A partir de frases, • Escriure frases tot escrites en agrupant-les segons cartrons,agrupar les que siguin afirmatives, són afirmatives i les interrogatives, segons que són negatives. els temps verbal... • Classificar les frases que tenen pronom personal i les que no. • Classificar les frases segons siguin afirmatives, interrogatives, o exclamatives. • Classificar les frases segons el temps verbal: present, passat o futur) Compondre i Recompondre • Donar oralment dues • Repartir les paraules • Escriure la frase que paraules del lèxic escrites en cartrons i s’ha donat desordenada treballat i l’alumnat ha recompondre la frase amb model. de compondre una treballada, correctament. • Escriure la frase que frase. • Ordenar una frase amb s’ha donat desordenada • Donar un verb i inventar- model o sense. (els sense model. se una frase en la qual elements donats escrits • Copiar la frase i dibuixar hi surti. en cartrons solts) el seu significat. 10