1. Col·lecció Llengua, immigració i ensenyament del català, núm. 9
L’UCRAÏNÈS
ESTUDI COMPARATIU
ENTRE LA GRAMÀTICA DEL CATALÀ I LA DE L’UCRAÏNÈS
Francesc Roca
Grup de Lèxic i Gramàtica
Gabinet d’Assessorament Lingüístic per a la Immigració
Universitat de Girona
Generalitat de Catalunya
Departament de Benestar i Família
3. PRESENTACIÓ
Em plau presentar-vos quatre volums més de la col·lecció “Llengua, immigració i
ensenyament del català” que el Departament de Benestar i Família edita amb la
voluntat d’ajudar a conèixer la nostra societat i acollir les persones que arriben d’arreu
del món. L’èxit que els sis volums anteriors han tingut entre els professionals de
l’educació ha estat clau per continuar aquesta iniciativa amb l’edició de quatre llengües
més: el tagal, l’ucraïnès, el romanès i el panjabi. Cadascun dels volums és fruit d’un
estudi destinat a fer notar els aspectes lingüístics que poden afavorir o dificultar
l’aprenentatge del català. Contenen una descripció gramatical de la llengua i un apartat
dels errors i dels problemes lingüístics més freqüents, i, a més, uns estudis comparatius
breus del sistema gramatical català amb els sistemes gramaticals de cadascuna de les
llengües.
El Govern de la Generalitat de Catalunya aposta fermament per garantir una aco-
llida adequada a totes les persones que han escollit el nostre país per a viure-hi.
Cal posar els instruments necessaris per a fer-ho possible. Conèixer el català, per a
aquestes persones, és un element important que tenen per a socialitzar-se. Però
aprendre el català no ha de ser només una decisió personal i un dret, sinó que tota la
ciutadania els ho hem de facilitar: els qui ens hi relacionem, els qui hi convivim, els
professionals de les administracions, entre els quals hi ha els responsables de
l’ensenyament.
Una de les tasques que podem fer, i volem fer, des de la Generalitat de Catalunya
és facilitar que aquest aprenentatge es faci, i es faci al més ràpidament possible.
Per això, cal que els diferents nivells de formació i els professionals que hi
treballen estiguin prou preparats i adaptats a la nova realitat. L’edició d’aquesta
col·lecció és una eina que ha de permetre als professionals de l’ensenyament
identificar les dificultats i els progressos en l’aprenentatge del català derivats de
les diferències fonètiques, gramaticals i lèxiques amb la seva llengua materna.
4. Desitgem que aquests manuals us facilitin la feina, una feina important per
garantir la igualtat d’oportunitats i articular l’acolliment també a partir d’un
concepte inclusiu i vertebrador socialment com ha de ser l’aprenentatge de la
nostra llengua pròpia.
ANNA SIMÓ I CASTELLÓ
Consellera de Benestar i Família
5. Стаття 1.
Всі люди народжуються вільними і рівними у своїй гідності та
правах. Вони наділені розумом і совістю і повинні діяти у
відношенні один до одного в дусі братерства.
Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.
Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternal-
ment els uns amb els altres.
(Declaració Universal dels Drets Humans)
6.
7. INTRODUCCIÓ
La idea de fer un estudi sobre les llengües dels immigrants que resideixen a
Catalunya va sorgir de la constatació dels problemes que suposava el fet d’integrar a les
aules i a la societat unes persones que parlaven una altra llengua de la qual la comunitat
educativa del nostre país, en la majoria dels casos, no tenia cap coneixement. La
situació, doncs, és ben diferent de la que es dóna amb els immigrants que parlen
castellà, perquè els educadors sí que poden entendre i parlar la seva llengua i, per tant,
no es dóna la impossibilitat de comprensió i de relació verbal.
L’objectiu d’aquests treballs és proporcionar als mestres i professors que han
d’ensenyar català als nostres immigrants una eina que els serveixi per apropar-se una
mica a la llengua que parlen els seus alumnes. No es tracta, evidentment, que aprenguin
àrab, xinès o fula, per exemple. Només pretenem que tinguin una idea general del
funcionament de la gramàtica d’aquestes llengües que els permeti valorar i entendre les
dificultats i els progressos dels aprenents. És obvi que no tots els problemes lingüístics
provenen de la interferència amb la primera llengua: alguns són generals en qualsevol
aprenentatge d’una segona o, fins i tot, d’una primera llengua. Però sí que hi ha
determinats errors que s’entenen més bé si es compara la gramàtica del català amb la de
l’altra llengua. Nosaltres no pretenem, en aquests estudis, donar solucions ni material
didàctic per als problemes concrets. Això es podrà fer en una segona fase, ara que tenim
identificades les diferències entre les dues llengües i que hem pogut detectar els errors
més freqüents. El treball que presentem ara hauria d’ajudar l’ensenyant a deduir d’on
vénen o d’on poden venir els problemes i hauria d’estimular-lo a trobar estratègies
didàctiques adequades a cada cas.
La idea que hi ha al darrere d’aquest projecte és que, perquè els immigrants
s’integrin, cal que la societat d’acollida tingui algun coneixement de la cultura dels que
hi arriben. I la cultura, entre altres coses, inclou la llengua. I potser és el factor més
important, perquè és el que permet la transmissió de coneixements, d’experiències i de
sentiments. La llengua, i per raons històriques els catalans ho podem entendre molt bé,
i
8. és un tret molt lligat a la persona i a la comunitat, que mereix un respecte especial per
part dels altres i que en cap cas no s’ha de menystenir o ignorar.
Poder demostrar als immigrants que sabem alguna cosa de la seva llengua,
encara que només sigui que en coneixem l’existència i el nom o la manera de dir bon
dia o gràcies, manifestar que hi estem interessats i ensenyar-los que tenim un llibret que
ens pot ajudar a saber-ne més, són coses que ells agrairan, com ho agrairíem nosaltres si
ens trobéssim en les seves circumstàncies. En molts casos, especialment per als parlants
d’algunes llengües africanes, aquest interès pot tenir encara un altre efecte beneficiós:
evitar que ells s’avergonyeixin de la seva pròpia llengua i, per tant, reduir el sentiment
d’inferioritat que de vegades senten envers ells mateixos i la seva cultura quan són aquí.
Només quan ens acceptem i ens sentim acceptats som capaços d’acceptar els altres. Un
procés d’integració no pot anar desvinculat del coneixement mutu. Integrar no vol dir
fagocitar. Integrar-se no pot implicar haver de renunciar a la pròpia cultura. Si fos així
seria un empobriment… per a les dues parts.
Estructura del llibre
Aquest llibre consta de sis parts. En la primera, Identificació de la llengua, es
donen unes nocions bàsiques sobre els llocs on es parla l’ucraïnès, el nombre de
parlants, la història i la situació sociolingüística, les variants dialectals i les principals
característiques gramaticals.
La segona part, Descripció gramatical, és la més extensa i presenta diverses
qüestions de l’estructura de la gramàtica de l’ucraïnès, especialment aquelles que són
més diferents del català o que poden ser la font d’alguns errors. Aquesta part està
organitzada internament en quatre subapartats: fonètica i fonologia, morfologia, sintaxi i
lèxic. Aquest capítol no s’ha de veure com una “gramàtica de l’ucraïnès”: és només un
conjunt d’informacions gramaticals sobre l’ucraïnès que es comparen amb les
estructures corresponents del català. Sempre que ens ha estat possible hem relacionat la
comparació gramatical amb els errors que hem detectat en la parla catalana de les
persones d’origen ucraïnès. Hem intentat deixar de banda els tecnicismes i hem
simplificat els problemes al màxim. Possiblement un lingüista hi trobarà mancances,
problemes interessants poc explicats i sense cap proposta de solució. I tindrà raó. Però
ii
9. es tracta d’un treball amb una finalitat pràctica molt clara: ajudar els educadors (que no
necessàriament són lingüistes). És per això que hem cregut convenient deixar de banda
les disquisicions que podrien ser molt interessants per a un lingüista però que no
aportarien res significatiu a l’obra tal com l’hem concebuda des del començament.
La tercera part, Resum de qüestions gramaticals problemàtiques, consisteix en
una llista amb els tipus d’errors que hem trobat, amb alguns exemples i la referència a
l’apartat del segon capítol en què es tracta la qüestió. Els errors provenen de parlants
ucraïnesos que hem entrevistat quan parlaven català. En algun cas, l’informant parlava
castellà, perquè ha estat difícil trobar adults ucraïnesos que parlessin català. En tot cas,
els resultats no són diferents dels que tindríem si haguessin parlat en català: els tipus
d’errors són gairebé els mateixos perquè les dues llengües, el català i el castellà són
molt similars. Quan apareix un exemple d’error en castellà, aquest es marca entre
parèntesis amb l’abreviatura (cast.). S’ha de tenir en compte que cap dels nostres
informants no era en els primers estadis d’aprenentatge de la llengua. Això vol dir que
no hem pogut detectar alguns dels errors que, molt probablement, es donen en els
primers moments i després desapareixen.
El quart apartat correspon a dos breus vocabularis, un de català - ucraïnès i un
altre d’ucraïnès - català. La forma ucraïnesa està escrita en la transliteració de l’alfabet
ciríl·lic que hem adoptat i que donem a l’apèndix 2 i respecta les convencions
ortogràfiques de l’ucraïnès. A l’apèndix també hi ha les equivalències entre les grafies i
els símbols de l’alfabet fonètic internacional. Aquestes equivalències, juntament amb la
descripció dels sons que hi ha a l’apartat de fonètica i fonologia de la segona part, poden
facilitar, fins a un cert punt, la pronunciació d’alguna paraula en ucraïnès, si és
necessari. S’han triat els conceptes que es consideren més o menys universals en la
bibliografia especialitzada i s’hi han afegit aquells que ens semblava que podien ser
d’ús més freqüent en la nostra societat o en la cultura ucraïnesa.
Finalment, la cinquena part és una breu bibliografia que inclou els materials
utilitzats, referències assequibles des de Catalunya i adreces de pàgines web
relacionades amb el tema, i el sisè i últim apartat conté els apèndixs: el quadre de
l’alfabet fonètic internacional, el quadre de sons del català, la transliteració de l’alfabet
ciríl·lic i un mapa de l’extensió geogràfica de l’ucraïnès.
iii
10. Agraïments
Tot aquest projecte no hauria estat possible sense el finançament del
Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Agraïm, doncs, la
confiança que ens han demostrat els responsables del Departament i la col·laboració de
les persones que hi treballen.
La redacció d’aquest volum s’ha beneficiat de la col·laboració de diverses
persones. En primer lloc agraïm la feina que han fet els becaris i col·laboradors que han
treballat directament o indirectament en aquest projecte, entrevistant informants,
transcrivint els enregistraments, i fent tot el que calia: M. Orozco, C. Molas, B. Crous i
L. Riera. A O. Fullana devem les pautes i totes les indicacions necessàries per a
l’estructuració dels vocabularis finals. També expressem el nostre agraïment a les
persones que han acceptat de ser entrevistades i a les escoles que ens han facilitat
les entrevistes: el CEIP Pere Torrent i l’IES Coll Rodés, de Lloret de Mar, l’IES
S’Agulla de Blanes, el Centre de Formació d’Adults Maria Verdaguer de Figueres i el
Centre de Formació d’Adults de Vic. Donem les gràcies a la International Phonetic
Association (c/o Department of Linguistics, University of Victoria, Victoria, British
Columbia, Canadà) per permetre la reproducció del quadre de sons que apareix a la
secció d’apèndixs. Finalment, volem donar les gràcies molt especialment a M. Orozco i
a M. Rovira, que ens han proporcionat puntualment material necessari per a l‘elaboració
del llibre, i a E. Perevalskiy, X. Lamuela, J. Castellví i T. Vallverdú, que han acceptat
de revisar aquest treball i ens han aportat diverses informacions, evitant que hi
apareguessin uns quants disbarats. Els errors i defectes que persisteixen són
responsabilitat exclusiva de l’autor.
Agraïm per endavant tots els suggeriments, les observacions i les correccions
que els lectors ens puguin fer a l’adreça de correu electrònic gali@udg.es. La vostra
col·laboració ens podrà ser molt útil per a millorar el nostre treball.
iv
11. ABREVIATURES USADES EN LA DESCRIPCIÓ GRAMATICAL
1P. primera persona M. masculí
2P. segona persona N. nominatiu
3P. tercera persona N. neutre
A. acusatiu NEG. negació
COND. condicional PART. participi
COP. partícula copulativa PART.INT. partícula interrogativa
D. datiu PAS. passat
DIM. diminutiu PERF. perfectiu
F. femení PL. plural
FUT. futur POSS. possessiu
G. genitiu PRES. present
GER. gerundi REC. recíproc
I. instrumental REFL. reflexiu
IMP. imperatiu REL. relatiu
IMPERF. imperfectiu SG. singular
L. locatiu V. vocatiu
ABREVIATURES USADES EN EL VOCABULARI
adj. adjectiu pl. plural
adv. adverbi prep. preposició
conj. conjunció pron. pronom
n. nom sg. singular
num. numeral v. verb
v
12.
13. 1. IDENTIFICACIÓ DE LA LLENGUA
1.1. FAMÍLIA LINGÜÍSTICA, SITUACIÓ GEOGRÀFICA I NOMBRE DE
PARLANTS
L’ucraïnès pertany al grup de les llengües eslaves orientals. Aquest grup està
format, a més de l’ucraïnès, pel bielorús i pel rus, dues llengües amb les quals l’ucraïnès
es relaciona estretament i comparteix força aspectes, com l’ús de l’alfabet ciríl·lic. Les
tres llengües d’aquest grup oriental es relacionen amb les llengües del grup eslau oest
(integrat pel polonès, el txec, l’eslovac i les llengües sòrab de l’est d’Alemanya) i amb
les llengües del grup eslau sud (eslovè, serbocroat, macedoni i búlgar). Les llengües
eslaves en general es connecten amb les llengües bàltiques (lituà i letó) i amb la resta de
membres de la família indoeuropea, que inclou el llatí i les llengües romàniques que
se’n deriven. Des d’aquest punt de vista, doncs, podem considerar que hi ha una certa
connexió genètica entre l’ucraïnès i el català.
Actualment, l’ucraïnès compta amb més de 36 milions de parlants, repartits
majoritàriament entre Ucraïna (uns 33 milions) i les terres dels estats que hi fan frontera
(sud-oest de Rússia, est de Polònia, Bielorússia, Romania, Moldàvia, est d’Eslovàquia i
Hongria) (§ 6.4). També es parla en algunes zones de Sèrbia i Montenegro, de Croàcia
i de Bòsnia i Hercegovina, el territori propi del grup eslau sud. Als parlants d’ucraïnès
d’aquestes zones s’hi poden afegir els que durant el segle XX van migrar cap als Estats
Units d’Amèrica, al Canadà, a Austràlia i a diversos països de Sud-amèrica.
1.2. ORÍGENS I VARIANTS DIALECTALS
L’ucraïnès, com totes les llengües, no és uniforme a tots els llocs on es parla. Hi
ha una sèrie de diferències que donen lloc a variants amb els seus propis trets
fonològics, morfològics, sintàctics i lèxics. L’existència d’aquestes variants, com també
les diferents etapes per les quals ha passat la llengua des del seu naixement, són punts
importants en el moment de fixar un estàndard.
1
14. Es poden distingir tres grans grups de dialectes: els dialectes del nord, els
dialectes del sud-oest (que inclouen les zones de Galítsia, Transcarpàcia i Bucovina), i
els dialectes del sud-est. Kyjiv (Kíev), la capital d’Ucraïna i principal centre polític, es
troba justament en la zona de transició entre els dialectes del nord i els del sud.
El desenvolupament de l’ucraïnès des que es pot considerar una llengua
diferenciada del rus i del bielorús (vers el 1500, segons recull Badia (2002)) ha estat
condicionat per una sèrie de factors socials i polítics força complexos. Per tal de
disposar d’unes bases mínimes que ens ajudin a comprendre una mica la situació de la
llengua, farem un resum molt breu i impressionista de la història d’Ucraïna, que té
com a tret característic el fet d’haver estat sotmesa durant gran part de la seva
existència a diferents potències polítiques. Fins al segle XVIII les terres de l’actual
Ucraïna es trobaven repartides entre Polònia (part occidental) i Rússia (part oriental).
Quan, cap a la fi d’aquest mateix segle, el domini polonès es desfà, l’imperi rus s’estén
cap a l’oest i ocupa tota Ucraïna excepte les zones de Galítsia, Transcarpàcia i
Bucovina, que queden sota l’imperi austrohongarès. La dominació per part d’aquests
dos grans imperis es va acabar amb la Revolució Russa de febrer de 1917 i les seves
conseqüències polítiques. La independència política respecte als dos imperis, però, no
va suposar la unificació d’Ucraïna, ja que mentre que el 1917, després de la caiguda del
tsar, es proclamava la República Popular d’Ucraïna, el 1918, amb la fi de l’imperi
austrohongarès, es creava la República Popular d’Ucraïna Occidental. A la primeria de
la tercera dècada del segle, la República Popular d’Ucraïna es converteix en la
República Socialista Soviètica d’Ucraïna i s’integra a l’URSS, però les regions
occidentals queden incorporades de nou a Polònia. El 1939 i el 1940, i com a
conseqüència de l’ocupació nazi de Polònia, Galítsia i Bucovina, passen a formar part
de la República Socialista Soviètica d’Ucraïna, com també ho farà Transcarpàcia el
1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial. A partir d’aquest moment Ucraïna esdevé
membre de l’ONU, però no és fins al 1991, amb el desmembrament de l’URSS, que
assoleix la plena independència política.
Aquests esdeveniments històrics han deixat una forta empremta en l’evolució i
la fixació de l’ucraïnès, que no ha estat llengua oficial única del país fins a la darrera
dècada del segle XX. El naixement de l’ucraïnès estàndard actual es remunta a la fi del
segle XVIII i la seva consolidació es va anar produint al llarg del segle XIX. Aquesta
2
15. llengua es basava en parlars de la zona sud-oriental i combinava elements procedents de
diferents dialectes amb d’altres de documents antics. Però la divisió de les terres
d’Ucraïna entre Àustria i Rússia i el poder centralitzador dels dos imperis provocaven
que l’ucraïnès estigués en una clara situació d’inferioritat respecte a les llengües
oficials a la vida pública. Una mostra d’aquesta marginalitat es veu clarament en el fet
que l’imperi rus va arribar a prohibir que s’imprimís res en ucraïnès, que es considerava
un dialecte del rus. Precisament aquesta prohibició va afavorir que els dialectes sud-
occidentals, que no estaven sota el domini rus i gaudien d’una situació menys dolenta,
tinguessin l’oportunitat d’influir en la formació de la llengua estàndard. Amb la
incorporació a la Unió Soviètica, l’ucraïnès es va convertir en llengua oficial, al costat
del rus, però no va ser fins a partir de 1945, quan tot Ucraïna ja era la República
Soviètica Socialista d’Ucraïna, que es va fixar un estàndard que es va ensenyar a les
escoles. La consideració de l’ucraïnès com a llengua oficial única es produeix el 1991.
Les dades que es comenten en aquest llibre corresponen majoritàriament a
l’ucraïnès estàndard fixat en la segona meitat del segle XX.
1.3. L’ALFABET
L’alfabet ucraïnès és una adaptació de l’alfabet ciríl·lic, que també ha estat
adoptat per altres llengües eslaves com ara el rus, el bielorús, el macedoni, etc. L’alfabet
ciríl·lic de l’ucraïnès incorpora, respecte al que es fa servir en llengües com el rus, les
grafies Ґ - ґ [g], Й - й [j], I - i [i] i Ï - ï [ji] (§ 6.1). En aquest llibre la transcripció dels sons
de l’ucraïnès i la seva transliteració s’han fet d’acord amb l’alfabet fonètic internacional
i les pautes que es poden trobar a Shevelov (1993: 953) i a Pugh i Press (1999: 20).
A l’apèndix 6.2 facilitem l’alfabet ciríl·lic de l’ucraïnès amb la transcripció
fonètica de cada so i la transliteració que hem adoptat. La transliteració dels exemples
es farà d’acord amb la forma escrita i les convencions ortogràfiques pròpies de
l’ucraïnès. Això suposa que alguns processos fonològics, com, per exemple,
l’assimilació de sonoritat o de palatalització de les consonants (§ 2.1.2.2.1), no
quedaran reflectits (la transcripció fonètica, quan es considera especialment rellevant, sí
3
16. que posarà de manifest aquests processos). D’altra banda, sí que es recollirà
adequadament el caràcter palatal d’una consonant o no o l’elisió d’un so quan
l’escriptura ja se’n fa ressò en ucraïnès.
1.4. PROPIETATS TIPOLÒGIQUES
L’ucraïnès és una de les llengües del grup est de la branca eslava. Com a llengua
eslava presenta una sèrie de característiques tipològiques comunes a la resta de llengües
del mateix grup i, de vegades, pròpies també de moltes de les llengües classificades
com a indoeuropees (entre les quals hi ha totes les llengües romàniques).
Dins del camp de la fonologia, l’ucraïnès es qualifica com una llengua en què
l’accent té rellevància fonològica. Això vol dir que a les paraules sempre hi ha una
síl·laba que es pronuncia amb més intensitat que la resta i que aquesta especificació pot
servir per distingir entre paraules.1,2 En aquest punt l’ucraïnès coincideix amb el català,
que també compta amb un accent d’intensitat amb valor distintiu:
(1) a. óbid ‘cèrcol’ obíd ‘menjar (n.)’
b. zámok ‘castell’ zamók ‘pany’
Una altra característica important de la fonologia de l’ucraïnès, i que també és
pròpia de les altres llengües del seu grup, és la palatalització de les consonants. Aquesta
palatalització té valor distintiu en molts casos i afecta alguns processos morfològics, ja
que determina el tipus d’arrel i, en conseqüència, l’afix que s’hi afegeix.
Pel que fa a la morfologia, l’ucraïnès és una llengua flectiva (o fusionant). Com
és propi de les llengües eslaves, en la morfologia nominal es distingeixen les categories
de gènere, nombre i cas, i en la morfologia verbal, les categories de temps i de
concordança en persona (gènere) i nombre. El català també és una llengua flectiva, però
1
En aquest llibre marcarem amb accent gràfic la vocal de la síl·laba que té més intensitat sempre que la
paraula tingui més d’una síl·laba. Els monosíl·labs apareixeran sense accent gràfic tot i tenir-ne
fonològicament (es reprodueixen així les pautes ortogràfiques de l’ucraïnès escrit).
2
Els únics elements lèxics que no porten accent són considerats clítics (o àtons) i fonològicament es
recolzen sempre en paraules amb accent.
4
17. es diferencia considerablement de l’ucraïnès en el tipus i en l’organització de les
diferents categories flectives.
La caracterització tipològica de caràcter sintàctic més tradicional pren com a
punt de referència l’ordre en què apareixen dins de la frase el subjecte (S), el verb (V) i
els complements exigits pel verb (O). Des d’aquest punt de vista, l’ucraïnès es pot
considerar com una llengua SVO, és a dir, d’ordre bàsic subjecte - verb - objecte.
Aquesta propietat és important perquè determina l’ordre en què apareixen altres
constituents en altres sintagmes. Si una llengua és SVO, el nucli del sintagma tendeix a
aparèixer a l’esquerra i a precedir els seus complements. En canvi, si la llengua és SOV,
el nucli s’acostuma a trobar cap a la dreta, darrere dels complements. Podem
exemplificar el cas SVO amb algunes construccions del català, que també és una
llengua d’aquest tipus:
(2) Sintagma verbal: verb + complement llegeixo el diari
Sintagma nominal: nom + adjectiu un noi alt
nom + complement el cotxe de la Maria
Sintagma adjectiu: adjectiu + complement ple d’aigua
Una altra conseqüència de l’especificació com a llengua SVO és el fet de tenir
preposicions i no postposicions (típiques de les llengües SOV). A l’apartat dedicat a la
sintaxi podrem comprovar que l’ucraïnès s’adequa en general a aquests paràmetres,
però també que presenta alguna particularitat que comentarem especialment.
5
18. 2. DESCRIPCIÓ GRAMATICAL
2.1. FONÈTICA I FONOLOGIA
2.1.1. LES VOCALS
2.1.1.1. Inventari de vocals
El sistema vocàlic de l’ucraïnès consta de sis vocals /a, E, I, i, ç, u/. Si el
comparem amb el del català veurem que és una mica més simple en el sentit que no
distingeix entre /e, o/ i /E, ç/ i que no té la vocal neutra /´/, però també que, en
contrapartida, presenta una vocal central mitjana /I/ inexistent en català. L’esquema
següent ens permet situar adequadament aquestes sis vocals (podeu comparar-lo amb el
quadre de vocals del català de l’apèndix 6.3):
(3) Sistema vocàlic
Anterior Central Posterior
Tancada (alta) i u
Semitancada I
Semioberta E ç
Oberta (baixa) a
Aquesta classificació és, però, controvertida, ja que alguns autors han considerat
que /I/ només és una variant de les vocals anteriors. La justificació fonològica d’un
fonema té a veure amb la capacitat per distingir parells mínims. D’acord amb els
exemples que donem a continuació, podem considerar que, efectivament, totes sis
vocals són fonemes:3
3
Els parells d’exemples kyn’! / kin’ i byj! / bij de (4) són els que serveixen a Pugh i Press (1999) per
defensar el sistema amb sis vocals. Cal tenir en compte, però, que aquests parells mínims només es troben
quan la vocal és accentuada, de manera que en posició àtona les vocals de l’ucraïnès serien només cinc,
com proposa Shevelov (1993).
6
19. (4) a ‘i, però’
i ‘i, també’
o ‘a’
u ‘a, en, dins de’
pára ‘parell’ péra ‘plomes, bolígrafs’
Kyn’! ‘Llença!’ kin’ ‘cavall’
Byj! ‘Pega, colpeja!’ bij ‘batalla’
La pronunciació d’aquestes vocals no és uniforme en tots els contextos i, en
alguns casos donen lloc a variants que no es poden considerar fonemes. És el cas, per
exemple, de o [ç], que es pronuncia [o] (la [o] tancada que tenim en català) quan va
davant d’una vocal tancada accentuada ([u], [i]).
2.1.1.2. Alternances vocàliques
A banda de variacions com l’esmentada al final de l’apartat anterior, hi ha un
parell d’alternances vocàliques que paga la pena esmentar especialment perquè, de
vegades, estan lligades a processos morfològics importants com la flexió nominal i la
verbal (§ 2.2.1 i § 2.2.5).
2.1.1.2.1. Alternança entre e [E] i y [I]
Les vocals [E] i [I] tendeixen a aproximar-se l’una a l’altra quan no van
accentuades i no apareixen en posició final de paraula. Això vol dir que dues paraules
clarament diferents com les següents presenten una pronunciació idèntica:
(5) mené ‘meu’ E
[mEn´ ]
E
myné ‘(ell) passa’ [mEn´ ]
La manifestació fonètica de [E] i [I] en aquests contextos depèn del tipus de
vocal accentuada que hi ha a la síl·laba següent.
7
20. 2.1.1.2.2. Alternança entre i [i] i o [ç] / e [E]
La vocal /i/ pot pronunciar-se [ç] o [E] segons el context fonològic i morfològic.
Des del punt de vista fonològic, podem assenyalar que la vocal es pronuncia [i] quan
forma part d’una síl·laba que acaba en consonant, i que canvia cap a [ç] o [E] quan
la mateixa consonant passa a formar part de la síl·laba següent. Vegem-ne uns
quants exemples:
(6) r’ik ‘any’ róku ‘de l’any’
Kýjiv ‘Kíev’ Kýjeva ‘de Kíev’
syr’ítka ‘orfenet’ syrotá ‘orfe’
És important en tots els casos la intervenció d’un procés morfològic, ja sigui
flectiu o derivatiu. També cal tenir en compte que l’alternança no es produeix
sistemàticament. Hi ha paraules com les següents en què la vocal [i] es manté:
(7) dor’ižka ‘camí’ dor’ižók ‘dels camins’
kinc’a ‘del final’ kinéc’ ‘final’
2.1.1.3. Errors relacionats amb les vocals
S’han detectat diversos casos de confusions de vocals. Com reflecteixen els
exemples següents, aquestes confusions afecten sobretot la vocal neutra i les vocals
anteriors del català:
(8) [´]spanyol → [i]spanyol
g[´]lat → g[i]lat
mat[´]màtiques → mat[i]màtica
d[´] → d[i]
8
21. (9) [i] l[i] fa → [e] l[e] fa
[i] té → [e] té
v[i]nt-[i]-set → v[e]nt-[ e]-set
d[i]ciembre → d[e]siembre (cast.)
(10) t[u]rtugues → t[´]rtugues
directament[e] → directament[o] (cast.)
En el primer grup d’exemples, la vocal neutra es pronuncia [i]. Això es pot
relacionar amb el fet que en el sistema vocàlic de l’ucraïnès no hi ha cap vocal central
com la neutra del català, però sí una vocal amb una articulació que està entre la vocal
tancada [i] i la semioberta [E]. A (9), en canvi, la vocal [i] del català es pronuncia [e].
Aquest error no es pot atribuir a la inexistència de [i], sinó, probablement, a la
intervenció d’un procés d’assimilació de vocals actiu en ucraïnès (§ 2.1.1.2.1) que no
distingeix entre [E] i [I] en posició no accentuada (en tots aquests casos la confusió es
produeix en la vocal no accentuada).
Els exemples del tercer grup són més heterogenis. Només tenen en comú la
confusió d’una vocal per una altra. El primer també pot servir com a mostra de
la vacil·lació respecte a la vocal neutra, mentre que l’exemple castellà és un cas
de confusió entre les dues vocals mitjanes.4
2.1.2. LES CONSONANTS
2.1.2.1. Inventari de consonants
En el quadre següent reproduïm el sistema consonàntic de l’ucraïnès:5
4
No sembla gaire factible pensar que en aquest canvi de [e] a [o] hi hagi intervingut, d’alguna manera, el
procés explicat al § 2.1.1.2.2, ja que el context fonològic no és l’adequat. La influència de la gramàtica de
l’ucraïnès en aquest cas concret podria venir pel fet que la majoria d’adverbis derivats acaben en -o (§
2.2.9.3).
5
La transliteració de tots aquests sons es troba en l’apèndix 6.2. Les consonants palatalitzades (les del
quadre o qualsevol altra) van acompanyades d’un apòstrof: t correspon a [t] i t’ a [tj], per exemple.
9
22. (11) Sistema consonàntic
bilabial labiodental dental palatal velar
normal palatalitzada
oclusiva p b t d tj dj k g
j j
fricativa f v s z s z S Z x ƒ
africada ts dz tsj dzj tS dZ
nasal m n nj
vibrant r rj
lateral l lj
En total es poden identificar vint-i-dues consonants diferents a les quals cal
afegir les versions palatalitzades de totes les dentals. La palatalització de les consonants
és un tret característic important de l’ucraïnès que comentarem amb més detall
en l’apartat 2.1.2.2. Respecte a les dentals [t, d, n], és interessant assenyalar que, en
contrast amb les del català, són totalment dentals, és a dir, es pronuncien amb la punta
de la llengua tocant les dents superiors, i no tocant les dents i els alvèols, com les del
català, que es podrien caracteritzar com a dentoalveolars. La fricativa velar sonora [ƒ]
correspon a la pronunciació de la g en posició intervocàlica en català.6 La vibrant [r] de
l’ucraïnès és diferent de la vibrant que en català apareix en posició intervocàlica o a
principi de paraula. En català distingim tres consonants diferents: la bategant [R] (cara),
la vibrant [r] (porta) i la vibrant llarga [r:] (porro, rosa). El so consonántic de l’ucraïnès
és el segon: la vibrant [r].
En ucraïnès la majoria de les consonants poden ser geminades. Les úniques
excepcions són les consonants labials i la bategant. La geminació de les consonants
es produeix habitualment entre límits de morfemes i sempre entre vocals. Vegem-ne
alguns exemples:
(12) výn + nya ‘culpable’ (femení)
vid + dáty ‘regalar’
6
Transliterarem aquest so [ƒ] mitjançant la grafia h, que, per tant, no s’haurà de llegir com la consonant
glotal fricativa sorda que fonèticament es transcriu [h] (§ 6.1).
10
23. oblýčč + ’a ‘cara’
podrúžž + ’a ‘matrimoni’
En els quatre exemples la consonant doblada es troba entre vocals. En els dos
primers marca clarament el límit entre morfemes (són casos de derivació), i en els altres
dos es troba abans del sufix de flexió de cas (nominatiu singular).
Finalment, és important indicar que algunes de les consonants d’(11) tenen una
distribució bastant limitada. Les consonants [f] i [g] no són en realitat genuïnes de
l’ucraïnès, i només es troben en préstecs d’altres llengües i en paraules
onomatopeiques.7 D’altra banda, la vibrant palatalitzada [rj] no apareix mai a final de
síl·laba.
2.1.2.2. Processos fonològics i alternances que afecten consonants
A continuació caracteritzarem breument alguns fenòmens fonològics importants
que afecten les consonants de l’ucraïnès.
2.1.2.2.1. Palatalització de les consonants
En el quadre d’(11) ja hem recollit que a la sèrie de consonants dentals hi
correspon una sèrie completa de dentals palatalitzades. En realitat, totes les consonants
de l’ucraïnès tenen una versió palatalitzada.8 La principal diferència entre les dentals
palatalitzades i la resta de consonants palatalitzades és que només les primeres poden
arribar a distingir parells mínims i, en conseqüència, es poden considerar fonemes
independents. A continuació en donem alguns exemples:
(13) lák ‘laca’ l’ák ‘por’
stáv ‘(ell) començà’ st’áv ‘(ell) tallà’
7
Aquest caràcter de [f] i [g] ha fet que, històricament, en alguns mots s’hagin adaptat amb sons similars
propis de l’ucraïnès com [p] o [v], i [ƒ], respectivament.
8
Les consonants palatalitzades consisteixen en la pronunciació simultània d’una semivocal [j] i de la
consonant corresponent. Representem les consonants palatalitzades mitjançant la grafia de la consonant
seguida d’un apòstrof (vg. apèndix 6.2).
11
24. ós ‘abella’ ós’ ‘aquí’
syna ‘del fill’ syn’a ‘blau’
rása ‘raça’ r’ása ‘sotana’
A més, la distribució de les dentals palatalitzades és molt més lliure que la de les
altres consonants palatalitzades, que estan molt condicionades pel context. Respecte a la
distribució de les consonants palatalitzades en general, cal dir que mai no es troben
davant de la vocal e [E].
Les consonants palatalitzades també s’anomenen consonants molles, i les no
palatalitzades, consonants dures. Aquesta distinció és important en la gramàtica de
l’ucraïnès perquè permet classificar les paraules entre paraules amb arrel molla i
paraules amb arrel dura. Les primeres són arrels que acaben en consonant palatalitzada
i les segones són arrels que acaben en una consonant no palatalitzada. Com
comprovarem a l’apartat 2.2.1, aquesta diferenciació té conseqüències morfològiques
importants.
2.1.2.2.2. Sonorització
L’ucraïnès compta amb parelles de consonants sordes i sonores, igual que el
català. De fet, les parelles són exactament les mateixes en totes dues llengües
(consonants palatalitzades al marge): [p, b], [t, d], [k, g], [f, v],9 [s, z], [S, Z], [ts, dz], [tS,
dZ]. A diferència del que passa en català, en ucraïnès les consonants sonores no
s’ensordeixen en posició final de síl·laba ni de paraula (aquest tret també diferencia
l’ucraïnès del rus, una llengua que, com ja sabem, li és molt propera). Les
transcripcions dels exemples següents mostren que la consonant sonora es manté com a
tal en aquestes posicions:
(14) jížte [jíZtE] ‘mengeu’
róztal’ [r´ ztalj]
ç ‘desglaç’
9
En alguns dialectes del català, el so [v] no es reconeix com a fonema, però es pot trobar en alguns
contextos en què la labiodental sorda assimila la sonoritat de la consonant que la segueix (afganès
[´vƒ´nE@s]).
12
25. n’iž [njíZ] ‘ganivet’
med E
[m´ d] ‘mel’
El caràcter sonor de la consonant també dóna lloc a un procés d’assimilació
d’abast molt ampli. Quan una consonant sorda va seguida d’una consonant sonora, la
sorda assimila automàticament el tret de sonoritat de la sonora i es pronuncia com a
sonora:10
(15) vokzál [vçgzál] ‘estació de trens’
j
molot’bá [mçlçd bá] ‘batuda’
Les consonants sordes [k] i [tj] es converteixen en [g] i [dj] per influència de la
sonoritat de les consonants sonores [z] i [b] que les segueixen. Les úniques consonants
sonores que no provoquen la sonorització de la consonant precedent són les nasals [n,
m], la lateral [l] i la vibrant [r]. El procés contrari, és a dir, l’ensordiment d’una
consonant sonora seguida d’una consonant sorda, no es produeix. L’única excepció en
aquest sentit és el prefix z- / s-.11
2.1.2.2.3. Alternança consonàntica
Igual que passa amb les vocals (§ 2.1.1.2), alguns segments consonàntics
s’alternen entre ells segons el context morfològic. L’alternança es troba sempre en
consonants que precedeixen una desinència de flexió (nominal o verbal) o un sufix
derivatiu. En l’alternança hi intervé sempre una consonant amb trets palatals, ja sigui
pròpiament una palatal o bé una consonant palatalitzada. En el cas de les consonants
velars i dentals, l’alternança es produeix sempre amb una palatal ([S], [Z], [tS] o [dZ]), i
en el de la resta (labials, vibrant, lateral i nasals), amb la versió palatalitzada
corresponent. A continuació en donem alguns exemples:
10
L’assimilació de sonoritat no es reflecteix en la forma escrita en ucraïnès, de manera que tampoc no la
reflectim en la nostra transliteració.
11
En aquest cas, la forma escrita reflecteix el caràcter sord. Així, el mateix prefix es pot escriure tant amb
una z com amb una s:
(i) spitáty ‘preguntar’
zbýty ‘cordar’
13
26. (16) a. kruh ‘cercle’ krúz’ + i ‘en el cercle’
b. vúxo ‘orella’ vús’ + i ‘a l’orella’
c. knýžka ‘llibre’ knýžc’+ i ‘al llibre’
d. xot’íty ‘voler’ xóč + u ‘vull’
e. r’ik ‘any’ r’ič + nýj ‘anual’
Les velars [ƒ] i [x] passen a [zj] i [sj], respectivament, davant del sufix de cas
locatiu a (16 a,b); la velar [k] passa a [tsj] o [tS] davant del sufix de flexió de cas de
datiu o locatiu, com a (16c), o davant del sufix derivatiu que forma adjectius, com a
(16e), i, finalment, [t] es converteix en [tS] quan precedeix els sufixos de flexió verbal,
com a (16d).
2.1.2.3. Errors relacionats amb les consonants
Hi ha força diferències entre el sistema consonàntic de l’ucraïnès i el del català,
i, en conseqüència, els errors que afecten les consonants són força variats. Veurem en
primer lloc alguns dels problemes relacionats amb consonants que existeixen en una
llengua, però no en l’altra:
(17) gue[r:]a → gue[R]a
ca[r:]etera → ca[R]etera
te[r:]oristes → te[R]oristes
pe[r:]o → pe[R]o (cast.)
ba[r:]io → ba[R]io (cast.)
(18) e[¥]a → e[l]a
di[¥]uns → di[l]uns
[¥]egir → [l]egir
[¥]op → [l]op
vu[¥] → vu[l]
14
27. (19) cava[¥]ers → cava[lj]ers
caste[¥]à → caste[j]à
ni[¯]a → ni[j]a (cast.)
En el primer grup d’exemples hi ha problemes amb la pronunciació de la vibrant
llarga del català. L’ucraïnès té el so vibrant [r], però no el bategant [R] ni el vibrant llarg
[r:] que trobem en posició intervocàlica en català (§ 2.1.2.1). La consonant vibrant [r] és
un so més fort que la bategant [R], però menys que la vibrant llarga [r:]. Per això, en els
casos de (17) (contextos intervocàlics tots cinc) no identifiquem el so vibrant que
articula el parlant seguint l’inventari de sons de la seva llengua amb la consonant
vibrant llarga del català i, en sentir-lo, l’assimilem a la consonant bategant, que és, per a
nosaltres, el so més proper en aquest context.12
En els altres dos grups d’exemples les confusions afecten la lateral i la nasal
palatals: ll [¥] i ny [¯]. Cap de les dues no existeix com a tal en ucraïnès. El so que més
s’hi apropa és la versió palatalitzada de la lateral i de la nasal dentals. D’acord amb
això, la lateral palatal [¥] és substituïda per la lateral dental [l] a (18), per la lateral més
una semivocal [lj] (una seqüència en què es palatalitza la consonant dental precedent en
ucraïnès), i només per la semivocal [j] en els dos últims exemples de (19). En l’exemple
castellà la nasal palatal és substituïda per la semivocal.
Hi ha alguns errors que afecten la consonant bilabial sonora:
(20) no[B]embre → no[v]embre
ca[B]allers → ca[v]allers
ha[B]itacions → ha[v]itacions
renue[B]e → renue[v]e (cast.)
12
En alguns exemples en castellà, el so bategant també es troba erròniament en el lloc de l’aproximant
fricativa dental sonora [D]:
(i) perió[D]icos → perió[R]icos (cast.)
to[D]o → to[R]o (cast.)
15
28. En posició intervocàlica la bilabial sonora del català s’articula com l’aproximant
fricativa [B], que és un so amb molts punts en comú amb la fricativa sonora labiodental
[v] de l’ucraïnès.
I també es troben algunes vacil·lacions en l’articulació de les consonants velars:
(21) me[k]ànic → me[ƒ]ànic
[g]ato → [ƒ]ato (cast.)
[xw]ego → [gw]ego (cast.)
En els dos primers exemples la consonant velar, sorda o sonora, s’articula com
la fricativa [ƒ] de l’ucraïnès. En el tercer, la fricativa velar del castellà és substituïda
per l’oclusiva sonora [g], un so que no és propi de l’ucraïnès (§ 2.1.2.1), potser per
influència de la semivocal [w], que aquí es troba en una posició que tampoc no és
l’habitual en ucraïnès (§ 2.1.3).13
Finalment, s’han detectat errors en algunes fricatives dentals:
(22) [s]inc → [S]inc
tre[s] → tre[S]
poli[s]ia → poli[dz]ia
so[si]als → so[dz]als
La fricativa dentoalveolar [s] del català és pronunciada com la fricativa palatal
sorda [S] i com l’africada dental sonora [dz] totes dues pròpies de l’ucraïnès.14
13
La influència de [w] en l’aparició de [g] a (21c) seria com la que es dóna, en algunes variants del
castellà, en l’exemple següent:
(i) huevo [wéBo] → [gwéBo]
14
En castellà les confusions respecte a les fricatives dentals són més nombroses. D’una banda, la
interdental sorda [T], que no existeix en ucraïnès, s’articula sovint com la dental [s], i, de l’altra, [s] se
sonoritza en [z], que és un fonema de l’ucraïnès, però no del castellà:
(i) poli[T]ía → poli[s]ía (cast.)
di[T]e → di[s]e (cast.)
16
29. 2.1.3. SEMIVOCALS
El sistema de sons de l’ucraïnès es completa amb les dues semivocals [j] (iode,
mai) i [w] (diuen, cau). Aquests sons són els que es troben en la formació de diftongs,
ja siguin creixents o decreixents. Dels dos sons, l’únic que es pot considerar un fonema
distintiu de l’ucraïnès és [j], que es combina amb qualsevol vocal i es pot trobar en
diversos contextos. El so [w], en canvi, només apareix a final de síl·laba i és una variant
de la fricativa sonora [v].15 A continuació en donem alguns exemples:
(23) vjázen’ [vjázEnj] ‘presoner’
plóskýj ç
[pl´ skIj] ‘pla’
d’ákuju [djákuju] ‘gràcies’
(24) skazáv [skazáw] ‘(ell) va dir’
l’jubóv [ljub´ w]
ç ‘amor’
El fet que [w] no sigui un fonema pot ser la raó per la qual en alguns casos els
parlants d’ucraïnès l’eliminen en contextos on podria formar part d’un diftong en català
o en castellà:
(25) resta[w]rante → restarante (cast.)
Pel que fa a [j] l’elisió no és gens habitual. Els errors es produeixen més aviat
per excés:
(26) petit → pe[j]tit
quería → qu[j]ería (cast.)
(ii) a[s]í → a[z]í (cast.)
de[s]eo → de[z]eo (cast.)
15
L’alternança entre [w] i una consonant fricativa [B] (o [v], en certs dialectes) també es dóna en català:
(i) blau [bláw] blava [bláB´]
17
30. 2.1.4. L’ACCENT
En la caracterització tipològica bàsica del primer capítol hem avançat que
l’accent de l’ucraïnès és un accent d’intensitat i que té importància fonològica (vg. §
1.4). El primer aspecte suposa que a cada paraula hi ha una síl·laba que es pronuncia
amb més força que la resta. En realitat, la intensitat no cau en la síl·laba en si, sinó en la
vocal, que és el nucli de la síl·laba (vg. § 2.1.5). A cada paraula hi ha només una vocal
accentuada, i, per tant, només un accent, amb l’excepció d’alguns mots compostos, en
què hi pot haver un accent principal i un accent secundari.
La posició de l’accent en ucraïnès és diferent a cada paraula, és a dir, no hi ha
una norma fixa per posar-lo en la primera, l’última o la penúltima síl·laba. A més,
l’accent pot canviar de posició en una mateixa paraula quan aquesta es flexiona. Des de
la perspectiva del català, és interessant assenyalar que aquests canvis de posició es
produeixen tant amb la flexió verbal (on també es mou l’accent en català: canto [kántu],
cantar [k´ntá], cantarem [k´nt´rE@m]), com en la nominal (on en català no hi ha variació
d’accent):16
(27) péra ‘ploma, bolígraf’ perá ‘de la ploma, del bolígraf’
knýžka ‘llibre’ knyžký ‘llibres’
hovorýty ‘parlar’ hovóryt’ ‘(ell/ella) parla’
Finalment, cal apuntar que l’accent pot variar la pronunciació d’algunes vocals.
El cas més clar és el de e [E], que es pot pronunciar [I] quan no és accentuada, i el de y
[I], que, al seu torn, s’aproxima a [E], quan tampoc no és accentuada:
(28) mené E
[mIn´ ] ‘a mi / de mi’
sestrá [sIstrá] ‘germana’
16
La interrelació entre l’accent i la flexió té un reflex clar en el fet que actualment en els noms de la
primera declinació de tres o més síl·labes es tendeix a desplaçar l’accent cap a les desinències flexives en
el plural:
(i) továryška ‘la companya’ tovaryšk’í ‘les companyes’
18
31. (29) un’iversytét [unjivErsEt´ t]
E ’universitat’
medycýna I
[medEts´na] ‘medecina’
2.1.5. LA SÍL·LABA
Tota síl·laba, en qualsevol llengua, ha de tenir un nucli. En ucraïnès, l’element
que fa de nucli és la vocal, i, per això, la quantitat de síl·labes que s’identifiquen dins
d’una paraula es pot determinar a partir de la quantitat de vocals:
(30) vól’a [v´ - lja]
ç ‘llibertat’
robóta ç
[rç - b´ - ta] ‘treball’
hovor’ít’ povól’i [ƒç - vç - rjítj - pç - v´ - lji]
ç ‘parla a poc a poc’
El tipus de síl·laba més habitual és, com suggereixen la major part dels exemples
anteriors, consonant-vocal (CV), que és l’estructura més habitual a totes les llengües.
No és gens estrany, però, trobar altres tipus de síl·laba:
(31) a. CVC kin’ ‘cavall’
b. VC esk’íz ‘esborrany’
c. V alé ‘però’
d. SVC ják ‘com’
e. CVS dob’írnyj ‘seleccionat’
En els dos primers exemples tenim casos de síl·laba amb final consonàntic
(CVC i VC, respectivament); a (31c), hi ha una síl·laba que només consta d’una vocal; i
en els dos últims, combinacions de la vocal amb una semivocal (S) a l’inici i al final de
la síl·laba.
Si la síl·laba té un inici consonàntic, aquest pot consistir en una sola consonant,
com en els exemples anteriors, o bé aplegar dues consonants (CCV). Les síl·labes amb
dues consonants també es troben en català, però, mentre que en aquesta llengua es
limiten a combinacions en les quals el segon component és sempre una vibrant o una
lateral, en ucraïnès hi ha, a més, altres possibilitats. Entre aquestes altres possibilitats
19
32. destaquen, per la seva productivitat, els casos amb fricatives dentals i palatals. A
continuació donem uns quants exemples d’inicis complexos de síl·laba:
(32) a. ukrajínec’ ‘ucraïnès’
b. klópit ‘problema’
c. xlópec’ ‘noi’
d. knýžka ‘llibre’
e. stydént ‘estudiant’
f. zžuváty ‘mastegar’
g. zmérzlyj ‘fred, glaçat’
h. škúra ‘pell’
i. ždáty ‘esperar’
A (32a, b) tenim la combinació d’oclusiva amb vibrant [r] o amb lateral [l] que
ja coneixem en català; a (32c), una combinació amb consonant lateral [l] que no es dóna
en les llengües romàniques, i a (32d) una oclusiva seguida d’una nasal, un inici no gaire
habitual i que només es troba a principi de paraula. En els exemples (32e-g), la primera
consonant de l’inici de síl·laba és [s]/[z]. Aquesta configuració és impossible en català o
en castellà, però no en altres llengües romàniques com l’italià (stabile ‘estable’) o en
anglès (student ‘estudiant’). Els dos últims exemples mostren que les fricatives palatals
[š] i [ž] també poden constituir de manera natural un inici consonàntic complex.
Quan dues consonants consecutives es troben a l’interior d’una paraula,
habitualment la primera s’assigna a la síl·laba precedent i la segona, a la síl·laba
següent, com es veu en els exemples de (33). Si són combinacions com les de (32), totes
dues consonants passen a la síl·laba següent i formen un inici consonàntic complex,
com s’exemplifica a (34):
(33) robitnýk I
[rç - bit – n´k] ‘treballador’
švýdko I
[Sv´d - kç] ‘ràpidament’
(34) po anhl’íjs’komu [pç - an - ƒlíj - sjkç - mu] ‘en anglès’
20
33. A (33) les consonants [tn] i [dk] no poden fer un inici complex i es distribueixen
en dues síl·labes, però a (34) [ƒl] i [sjk] sí que poden formar-lo i són el començament de
la síl·laba següent (tot i que en l’últim cas la síl·laba precedent no acaba en consonant).
Aquests processos de sil·labificació no són particulars de l’ucraïnès. En realitat,
és el mateix que passa en català en casos com atractiu i atlàntic: en el primer, la divisió
en síl·labes és “a-trac-tiu” i en el segon és “at-làn-tic”. La motivació és que [tr] és un
inici sil·làbic propi del català, però [tl] no, i cada consonant s’ha de repartir en una
síl·laba diferent (com passa també amb les seqüències [kt] i [nt] dels mateixos
exemples). L’única diferència entre les dues llengües és que en ucraïnès hi ha més com-
binacions lícites de dues consonants en posició inicial de síl·laba que no pas en català.
D’altra banda, l’ucraïnès evita, en general, tenir tres consonants seguides. Quan
això es produeix, s’elimina una de les consonants, habitualment la del mig. Vegem-ne
alguns exemples:
(35) a. š’istsót [Sjiss´ t]
ç ‘sis cents’
b. studénts’kyj E
[stud´ nsjkIj] ‘estudiós’
c. E
č´ snyj [tSEsnIj] ‘honest’
A (35a, b) no es pronuncia la dental envoltada de consonants, com reflecteix la transcripció
fonètica. L’últim exemple és un adjectiu derivat del nom čest’ ‘honor’, que té una [t] final que
s’elideix quan s’adjunta el sufix -nyj [nIj] propi dels adjectius (§ 2.2.2). En aquest cas, l’elisió
queda reflectida en la mateixa escriptura (i, consegüentment, en la nostra transliteració),
que prescindeix d’aquest segment. Cal observar que, lògicament, la restricció relativa a
les seqüències de tres consonants no intervé si les dues últimes poden formar una combinació
acceptada com a inici sil·làbic complex. Els exemples anteriors (32g) i (34), repetits
ara a (36), ho mostren amb els grups [zl] i [hl], respectivament, precedits d’una consonant:
(36) zmérzlyj E
[zm´ r - zlIj] ‘fred, glaçat’
po anhl’íjs’komu [pç - an - ƒlíj - sjkç - mu] ‘en anglès’
21
34. S’han advertit alguns errors consistents en l’epèntesi d’una vocal o en l’elisió
d’algun segment:
(37) ulls → ull - se
(38) sor - tit → sor - ti
cas - te - llà → ca - te - llà
se - gon → se - gó
A (37) l’addició de la vocal [e] evita un final complex amb una palatal i una [s],
que no és habitual en ucraïnès, i facilita la formació d’una nova síl·laba de tipus CV.
L’eliminació d’una consonant als exemples de (38), de l’altra banda, sempre dóna com
a resultat l’estructura menys marcada CV.
2.2. MORFOLOGIA
L’ucraïnès és una llengua que, igual que el català, morfològicament es classifica
com a llengua flectiva. En general, la flexió es pot dividir en dos grans tipus: la que
afecta els noms i la que afecta els verbs. Per això, centrarem l’atenció, sobretot, en
l’estudi del nom (§ 2.2.1) i del verb (§ 2.2.5). La descripció de la morfologia nominal és
especialment important perquè cobreix força propietats d’elements com els adjectius,
els determinants i els pronoms, als quals dedicarem menys espai per a no caure en
redundàncies. Un cop hàgim vist les característiques de totes les classes de paraules,
repassarem els processos derivatius de formació de mots (§ 2.2.9).
2.2.1. EL NOM
La morfologia nominal de l’ucraïnès s’organitza a partir de les tres categories
gramaticals que la flexió dels noms posa de manifest: el gènere, el nombre i el cas.17 En
aquest sentit, l’ucraïnès és diferent del català, que només marca el gènere i el nombre, i
17
Aquests tres valors també es troben en els adjectius, en els determinants i en els pronoms. Les
observacions sobre el cas, el gènere i el nombre que es fan respecte als noms es poden estendre a aquests
altres elements (amb les particularitats, però, que s’especifiquen en els apartats corresponents).
22
35. s’assembla a una llengua com el llatí, que també presenta en els noms totes tres es-
pecificacions. És interessant remarcar aquest paral·lelisme perquè, igual que en llatí, en
ucraïnès es distingeixen tres gèneres (masculí, femení i neutre; vg. § 2.2.1.1) i resulta
difícil deslligar morfològicament l’especificació de nombre de la de cas. És a dir, quan
hem d’analitzar una paraula llatina com, per exemple, rosarum ‘de les roses’, diem que
hi ha una desinència -arum que indica cas genitiu i nombre plural, però dins d’aquesta
forma no som capaços d’identificar cap morfema específic per al plural. Això mateix és
el que ens trobem en els noms de l’ucraïnès. Fixem-nos en els exemples següents:
(39) a. knyžkámy b. knyžký c. knýžkoju
llibre+I.PL. llibre+N/A.PL. llibre+I.SG.
‘amb els llibres’ ‘els llibres’ ‘amb el llibre’
En aquestes paraules trobem les desinències -amy, -ý i -oju, que serveixen,
respectivament, per al plural dels casos instrumental i nominatiu/acusatiu i per al
singular de l’instrumental. Si les comparem entre elles, veiem que no podem aïllar cap
segment més petit que ens proporcioni només la informació de plural ni cap altre que
ens indiqui exclusivament el cas. Totes dues especificacions gramaticals van
“amalgamades”, doncs, en el mateix morfema.
Per aquesta raó, els dos únics aspectes gramaticals de la morfologia del nom que
tractarem per separat són el gènere (§ 2.2.1.1) i el cas (§ 2.2.1.2). Les observacions
respecte al nombre, que no s’inclouen en l’estudi dels casos, es limiten al comentari de
l’existència de noms que són inherentment plurals, i que es poden considerar com una
classe particular: els pluralia tantum.
2.2.1.1. El gènere
L’ucraïnès distingeix tres gèneres per als noms: masculí, femení i neutre. Aquesta
distinció, però, només es percep de manera clara en les formes singulars. En plural, els
noms dels tres grups es comporten pràcticament igual, com comprovarem en l’apartat
dedicat a la declinació de cas (§ 2.2.1.2). La coincidència respecte al plural fa que, segons
la perspectiva que adoptem, als tres gèneres anteriors se n’hi pugui afegir un quart,
anomenat simplement plural i format per un grup de noms que només apareixen en plural.
23
36. Com que no tenen forma de singular, aquests noms no s’identifiquen ni com a masculins,
ni com a femenins, ni com a neutres, i queden en un conjunt a part. Així, doncs, tots els
noms de l’ucraïnès es classificaran en un d'aquests grups.18
Hem de tenir en compte que la distinció de gènere que hem donat és una qüestió
purament gramatical que ens permet distribuir els noms d’una llengua en diferents
classes. No es tracta d’una classificació que compti amb un correlat sistemàtic en la
distinció natural entre sexe masculí i femení. Tot i que és clar que alguns noms es
classifiquen com a masculins o com a femenins perquè denoten éssers que
biològicament són masculins o femenins, la majoria de noms no es poden classificar
atenent-se a aquesta distinció. La coincidència entre gènere gramatical i biològic es
dóna en ucraïnès en noms com máty ‘mare’, dočká ‘filla’, bát’ko ‘pare’ o robitnýk
‘treballador’, que són femenins els dos primers i masculins els dos últims (exactament
igual que els equivalents del català). No obstant això, no és gaire difícil trobar noms que
també designen éssers sexuats i en què no hi ha tal coincidència. Es tracta de noms com
els següents:
(40) dytýna ‘nen’
l’udýna ‘persona’
Tots dos noms són morfològicament femenins en el sentit que es declinen com els
noms femenins acabats en –a (vg. § 2.2.1.2), però es poden referir tant a individus mascles
com a individus femelles. De fet, la concordança amb un determinant o amb un adjectiu
es fa d’acord amb el sexe masculí o femení de l’individu denotat. El mateix fenomen
el tenim en català en noms com pederasta, logopeda o psiquiatra, que gràficament
acaben en -a com molts noms femenins, però que denoten indistintament els éssers
d’ambdós sexes i concorden en masculí o en femení segons el sexe de l’ésser referit.
18
En la tradició gramatical ucraïnesa aquests quatre gèneres o grups s’han etiquetat com a “classe vin”,
“classe voná”, “classe vonó” i “classe voný” (les paraules en cursiva són les formes de nominatiu del
pronom personal masculí, femení, neutre i plural, respectivament). En aquest llibre mantindrem els
termes masculí, femení, neutre i plural per designar els gèneres, però només ens fixarem en els tres
primers, ja que el plural és el que presenta menys complicacions i, com a grup, és el que compta amb
menys integrants.
24
37. El més habitual, però, és que, com ja hem dit, els noms es classifiquin
gramaticalment dins d’un gènere sense partir de cap base biològica. Això succeeix
clarament amb noms que no designen entitats sexuades com st’il ‘taula’, que és masculí en
ucraïnès, mentre que el seu equivalent català, taula, és femení. Aquest exemple
és especialment il·lustratiu perquè posa de manifest un dels indicadors que es fan servir per
reconèixer el gènere dels noms: la naturalesa de l’últim so. El nom st’il acaba en consonant,
que és el final de la majoria de noms masculins en nominatiu singular en ucraïnès, i no
en -a/-ja ni en -o/-e, que són els finals típics del femení i del neutre, respectivament.
La forma del nom i el gènere al qual s’adscriu són, tots dos, fonamentals per a la
morfologia de cas (§ 2.2.1.2). En els apartats següents repassem els diversos gèneres i
comentem aquests criteris gramaticals d’identificació, que, d’altra banda, no són
completament sistemàtics i estan subjectes a certes excepcions, sobretot quan es tracta
de préstecs de llengües no eslaves.19
2.2.1.1.1. Masculí
La majoria dels noms masculins es caracteritzen per tenir un tema nominal
acabat en consonant. Això no vol dir, però, que tots els noms que acaben en consonant
es classifiquin automàticament com a masculins, però sí que apunta cap a una certa
correlació entre final en consonant i gènere masculí. Aquesta correlació entre noms
masculins i noms acabats en consonant és palesa sobretot en els noms que acaben en
consonant dura. En aquest cas la gran majoria són masculins:
(41) zóšyt ‘llibreta’
syn ‘fill’
továryš ‘company’
n’iž ‘ganivet’
plašč ‘capa, impermeable’
19
La identificació del gènere a partir de l’últim so no ens ha de sorprendre. En català, podem saber que
el nom taula que hem esmentat és femení justament per la mateixa raó: perquè acaba en -a [´], que és el
final propi dels femenins, i no en consonant, que és més típic dels masculins. I tampoc no ens ha de
resultar estranya l’existència d’excepcions, ja que, per exemple, reuma acaba en -a [´] i és masculí, i nit
és femení tot i el final en consonant.
25
38. Alguns noms amb aquest final en consonant dura poden designar persones de
sexe masculí o femení indistintament. La majoria d’aquests noms són préstecs d’altres
llengües europees:
(42) prezydént ‘president / presidenta’
profésor ‘professor / professora’
l’íkar ‘doctor, metge / doctora, metgessa’
Hi ha una sèrie de noms masculins que presenten un final en vocal -o, una de les
terminacions del gènere neutre. Entre aquests noms, n’hi ha que són diminutius o
augmentatius, derivats o noms propis (com Dmytró o Danýýlo):
(43) bát’ko ‘pare’
d’adko ‘oncle’
baten’ko ‘pare’ (dim.)
Ban’kó ‘Ivan’ (dim.)
xlopčýs’ko ‘noi gran’ (augm.)
Finalment, i pel que fa als noms propis de persona, gairebé tots els que acaben
en consonant, sigui del tipus que sigui, són masculins: Iván, Íhor, Vasýl’. També hi ha,
però, alguns noms propis masculins, habitualment diminutius, que presenten el final -a
propi del femení: Mykyta, Vás’a (dim. de Vasýl’).
2.2.1.1.2. Femení
Com ja hem anunciat, el final característic de la majoria de noms femenins és la
vocal -a. Vegem-ne alguns exemples:
(44) d’ívčyna ‘noia’
zeml’á ‘terra’
ruká ‘mà, braç’
sestrá ‘germana’
studéntka ‘estudiant’ (fem.)
továryška ‘companya’
26
39. Igual que passava amb els noms acabats en consonant dura, el final típic dels
noms masculins, hi ha uns quants noms que acaben en -a i que són comuns als dos
gèneres:
(45) lystonóša ‘carter/cartera’
prostor’íka ‘xerraire’
pjanýc’a ‘borratxo’
tyxón’a ‘persona tranquil·la’
Els noms propis femenins acaben pràcticament tots en -a: Ol’ha, Tet’ana, etc.
Les úniques excepcions són noms d’origen no eslau com Esfír o Judíf. Aquesta mena de
noms resten invariables (és a dir, no es declinen) quan no acaben en -a.
2.2.1.1.3. Neutre
El final més típic dels noms neutres és -o o -e:
(46) místo ‘ciutat’
právo ‘llei’
slóvo ‘paraula’
plečé ‘espatlla’
póle ‘camp’
A banda del grup de noms masculins en -o (vg. § 2.2.1.1.1), els únics noms que
acaben en -o/-e i que no són neutres són préstecs d’altres llengües. Aquests préstecs no
es declinen i s’interpreten com a masculins o com a femenins quan designen éssers
sexuats, i com a neutres en la resta dels casos.
També hi ha un grup considerable de noms neutres que presenta el mateix final
-a que hem vist per al femení. Aquest grup es diferencia fàcilment dels noms femenins
perquè en gairebé tots hi ha una consonant geminada davant de la vocal final:
27
40. (47) žytt’a ‘vida’
ves’íll’a ‘casament’
pytánn’a ‘pregunta’
Aquests noms tenen una declinació irregular i, en alguns casos, afegeixen un
sufix -at o -en entre l’arrel i la desinència de cas.
2.2.1.2. El cas
La flexió de cas és, probablement, el tret més característic de la morfologia
nominal de l’ucraïnès, i també el que pot semblar més complicat des de la perspectiva
d’una llengua com el català. La complicació de la morfologia de cas i del seu
funcionament és determinada pel fet que implica factors morfològics (tipus de nom i tipus
de paraula), fonològics (naturalesa de les consonants, posició de l’accent), sintàctics
(relacions de concordança, funcions sintàctiques) i semàntics (caràcter animat o no). Els
factors morfològics i fonològics són els que es fan servir habitualment per explicar en
detall els diferents paradigmes de cas. Aquí proposarem una descripció simplificada
d’aquests paradigmes tenint en compte només el tipus de nom i el tipus d’arrel, i ens
limitarem a fer alguna breu al·lusió, quan sigui el moment, als altres trets fonològics i
semàntics implicats.20 Pel que fa a la relació amb la sintaxi, hem incorporat a la
presentació de cada cas la funció o les funcions amb les quals s’associa, avançant així
part de la descripció de la sintaxi i estalviant-nos-la en la secció corresponent (§ 2.3).
En ucraïnès hi ha set casos diferents, manifestats tots com a sufixos flectius
adjuntats al nom (tema nominal): nominatiu (N), genitiu (G), datiu (D), acusatiu (A),
instrumental (I), locatiu (L) i vocatiu (V). En els quadres que facilitem a (48) i a (49) hi
ha les desinències principals de tots aquests casos, que s’apliquen a la immensa majoria
de noms (les excepcions són alguns noms, molt pocs, amb formes irregulars i alguns
préstecs indeclinables). Hem classificat els noms a partir del gènere, del so final i de la
naturalesa de l’última consonant de l’arrel, de manera que sembla que hi ha quatre
declinacions. En realitat, però, només n’hi ha tres: dues de femení i una de masculí-
20
Vegeu Pugh i Press (1999: § 2.3 i 2.4) per a una àmplia descripció i explicació de la flexió nominal de
cas tenint en compte tots els factors fonològics, morfològics, sintàctics i semàntics esmentats.
28
41. neutre, ja que el paradigma del masculí i el del neutre són pràcticament iguals (per
aquesta raó la línia que separa aquests dos gèneres en el quadre és discontínua):
(48) Declinació nominal de cas: singular
femení masculí neutre
21
final -a final C final C final -o/e
arrel dura arrel molla arrel dura arrel molla arrel dura arrel molla
N -a -ja -Ø -Ø -Ø -o -e
G -y -i -i -a, -u -ja, -ju -a -ja
D -i -i -i -u / -ovi -ju / -evi, -u -ju
-jevi
A -u -ju -Ø -Ø / -a -Ø / -ja -o -e
I -oju -eju -ju -om -em, -jem -om -em
L -i -i -i -i, -u / -i, -ju / -i -i
-ovi -evi, -jevi
V -o -e -e -e, -u -e, -ju -o -e
La principal diferència entre arrels dures i arrels molles és l’alternança entre o i
e (altres diferències com, per exemple, -y / -i del genitiu dels femenins en -a se
segueixen bàsicament del caràcter palatal de la consonant precedent).22 Si deixem de
banda el vocatiu, podem veure que les formes de masculí i de neutre es diferencien
fonamentalment en les desinències -ovi i -evi (datiu i locatiu) i -a (acusatiu), que només
es troben en masculí. Aquestes desinències s’apliquen només a noms animats, un tipus
de nom absent entre els neutres. El sufix -u del genitiu masculí, que és una altra
diferència, només s’aplica a un grup de noms.23
Les desinències de plural són les següents:
21
Pel que fa a les desinències, no hi ha diferències entre els noms femenins amb arrel molla, que són
majoria, i els noms femenins amb arrel dura.
22
En l’escriptura, les diferències entre el paradigma d’arrel dura i el d’arrel molla són molt més
considerables, ja que l’alfabet ciríl·lic disposa de grafies específiques per expressar les vocals precedides
d’una palatalització.
23
En general, els noms que prenen -a són els noms de mesura (de temps o de dimensió física), els noms
propis (de persona i de lloc) i els noms de termes científics; la resta opten per -u.
29
42. (49) Declinació nominal de cas: plural
femení masculí neutre
arrel dura arrel molla arrel dura arrel molla arrel dura arrel molla
N -y -i -y -i, -ji -a -ja
G -Ø -Ø / -ej -iv -iv, -jiv, -ej -Ø -iv, -Ø
D -am -jam -am -jam -am -jam
A -y -i -y, -iv -i, -iv, -a -ja
-jiv,-ej
I -amy -jamy -amy -jamy -amy -jamy
L -ax -jax -ax -jax -ax -jax
V -y -i -y -i -a -ja
En el plural, les semblances entre els tres gèneres són moltes, de manera que es
pot considerar que hi ha un sol paradigma (per reflectir-ho, hem separat els tres gèneres
amb línies discontínues) amb algunes variacions en certs casos. La diferència més
rellevant entre els gèneres es limita al genitiu: -iv (amb la variant -ej per a arrels molles)
al masculí, -Ø al femení (amb la variant -ej, la mateixa del masculí, en els femenins
acabats en consonant), i -iv o -Ø per al neutre. L’altra diferència és el final -a / -ja del
neutre en el nominatiu, l’acusatiu i el vocatiu.
Per saber com es declina un nom cal tenir en compte tant el gènere com la
forma, però sense atorgar-li la primacia a cap dels dos. Així, segueixen el model del
femení, a banda dels noms femenins, els noms masculins acabats en -a, de manera que
la forma del nom s’imposa sobre el gènere. En canvi, els noms masculins acabats en -o,
és a dir, que formalment són com els neutres, segueixen el paradigma masculí. En
aquest cas, el gènere s’imposa a la forma.
Finalment, observarem que la flexió de cas pot comportar una sèrie de canvis de
tipus fonològic com el desplaçament de l’accent, que pot passar de l’arrel nominal a
l’afix de cas, o l’alternança vocàlica entre i i o / e (vg. § 2.1.1.2.2). Vegem exemples de
tots dos fenòmens:
30
43. (50) a. st’íl b. stolá c. stolý
taula+N/A.SG. taula+G.SG. taula+N/A.PL.
(51) a. d’íd b. d’ída c. d’id’ív
avi+N.SG. avi+G.SG. avi+G.PL.
El primer és un exemple del canvi de vocal: la i de l’arrel nominal que apareix
en el nominatiu i l’acusatiu singular (dos casos amb sufix -Ø) passa a o en el genitiu
singular i en el nominatiu i acusatiu plural. En aquestes dues formes, a més, l’accent es
troba en el sufix, però aquest no és un bon exemple de desplaçament de l’accent perquè
aquesta arrel nominal només és accentuada en el nominatiu/acusatiu, quan la paraula és
monosil·làbica. El desplaçament de l’accent es veu més bé al segon exemple: en les
formes de singular, l’accent és a l’arrel, però en la de plural passa a la desinència de cas.
2.2.1.2.1. Nominatiu
El nominatiu és el cas que es fa servir per al subjecte de la frase, en les oracions
atributives i en les locatives (Humesky, 1986: 35):
(52) a. D’íd pobáčyv vóvka
avi+N.SG. veure+PAS.M. llop+A.SG.
‘L’avi ha vist un llop’
b. Markó studént
Marko+N.SG. estudiant+N.SG.
‘Marko és un estudiant’
c. Váča kimnáta tám
teva+N.SG. habitació+N.SG. allà
‘La teva habitació és allà’
A (52a) el subjecte del verb pobáčyty ‘veure’ va en nominatiu, a diferència de
l’objecte directe. En les frases atributives tant el subjecte com l’atribut (els dos elements
de (52b)) han d’aparèixer en nominatiu.
31
44. El nominatiu també és la forma que serveix de referència en els diccionaris i,
per tant, és la que fem servir en el nostre vocabulari (§ 4).
2.2.1.2.2. Genitiu
El genitiu presenta una sintaxi força complexa, ja que són moltes, i força
diferents entre elles, les configuracions sintàctiques en què apareix. En destaquem els
usos següents:
(i) Construccions possessives nominals. El valor possessiu és el paradigmàtic del
genitiu. Els complements del nom amb aquest valor en són els millors exemples (Pugh i
Press, 1999: 97; Humesky, 1986: 89):
(53) a. knýžka profésora
llibre+N.SG. professor+G.SG.
‘el llibre del professor’
b. mápa Kanády
mapa+N.SG. Canadà+G.SG.
‘el mapa del Canadà’
Com mostren les traduccions, aquest ús del genitiu equival a molts dels complements
del nom introduïts per la preposició de en català.
(ii) Construccions amb la preposició u ‘a, en’. Aquesta preposició pot tenir el mateix
valor locatiu que a en català, però també pot indicar una relació de possessió (com à en
francès: ce livre est à moi) (Humesky, 1986: 102):
(54) a. Vin u svojéji sestrý
ell+N.SG. a lloc+G.SG. germana+G.SG.
‘Ell és a casa de la seva germana’
b. u méne jé slovnýk
a jo+G. COP. diccionari+N.SG.
‘Tinc un diccionari’
32
45. (iii) Construccions negatives. El genitiu es pot fer servir per al complement directe quan
el verb està negat i l’objecte no s’interpreta com a definit. En els exemples següents hi
ha aquest ús del genitiu (Pugh i Press, 1999: 98):
(55) a. Vin prodáv st’il
ell+N.SG. vendre+PAS.M. taula+A.SG.
‘Ell ha venut la/una taula’
b. Vin ne prodáv stolá
ell+N.SG. no vendre+PAS.M. taula+G.SG.
‘Ell no ha venut cap taula’
c. Vin ne prodáv c’u st’il
ell+N.SG. no vendre+PAS.M. aquesta+A.SG. taula+A.SG.
‘Ell no ha venut aquesta taula’
En el primer exemple, l’oració és afirmativa i el complement directe apareix en
acusatiu (el cas habitual; vg. § 2.2.1.2.3), però en el segon, el verb està negat i el
complement directe ha d’anar en genitiu. A (55c) la frase també és negativa, però
l’objecte directe s’interpreta com a definit i la forma de cas adequada és, de nou,
l’acusatiu.
L’aparició del genitiu en construccions negatives s’estén, també, a les
construccions existencials, on pren el lloc al nominatiu (vg. § 2.2.1.2.1) (Humesky,
1986: 89):
(56) a. Boh je
Déu+N.SG. COP.
‘Déu existeix’
b. Bóha nemáje
Déu+G.SG. NEG.COP.
‘Déu no existeix / No hi ha cap déu’
33
46. (iv) Construccions partitives. El genitiu també serveix per a complements directes que
indiquen quantitats indefinides (Pugh i Press, 1999: 98):
(57) a. Dájte xl’íba!
donar+IMP. pa+G.SG.
‘Dóna’m pa!’
b. Vin xóče pýty vodý
ell+N.SG. voler+PRES.3PSG. beure aigua+G.SG.
‘Ell vol beure aigua’
Les construccions nominals que expressen quantitat, mitjançant un nom de
mesura (58a) o quantificadors com tróxy ‘una mica’, málo ‘poc’ o baháto ‘molt’ (58b,
c), també exigeixen el genitiu (Pugh i Press, 1999: 98; Humesky, 1986: 164):
(58) a. skl’anka čáju
got te+G.SG.
‘un got de te’
b. tróxy xl’iba
una mica pa+G.SG.
‘una mica de pa’
c. baháto papéry
molt paper+G.SG.
‘molt de paper’
(vi) Construccions preposicionals. El genitiu és el cas que regeixen les preposicions do
‘a, cap a, fins’, z (zi, iz) ‘de, des de’ i vid ‘de, des de’ (Humesky, 1986: 103):
(59) a. Ja idú do un’iversytétu
jo+N. anar+PRES.1P.SG. a universitat+G.SG.
‘Vaig a la universitat’
34
47. b. Ja tam búdu do sybóty
jo+N. allà ser+PRES.1P.SG. fins dissabte+G.SG.
‘Hi sóc / seré fins dissabte’
c. Voná idé z un’iversytétu
ella+N.SG. venir+PRES.3P.SG. de universitat+G.SG.
‘Ella ve de la universitat’
d. lýst vid Óli’
carta de Olga+G.SG.
‘Una carta de l’Olga’
Totes tres preposicions tenen un valor locatiu direccional que es pot projectar en
l’espai (59a, c, d) o en el temps (59b).
(vii) Construccions amb adjectius. Hi ha uns quants adjectius que exigeixen que el seu
complement sigui un nom en cas genitiu (Pugh i Press, 1999: 167):
(60) a. Vin ne hídnyj pováhy
ell+N.SG. no digne+N.M.SG. respecte+G.SG.
‘Ell no és digne de respecte / Ell no mereix cap respecte’
b. Fil’ižánka póvna vodý
got+N.SG. ple+N.F.SG. aigua+G.SG.
‘El got és ple d’aigua’
Moltes de les formes de genitiu plural femení i neutre són -Ø. Això fa que en
alguns casos s’agrupin diverses consonants a final de paraula. Aquestes seqüències de
consonants s’eviten inserint una vocal e / o epentètica, com a (61a), o bé eliminant una
de les consonants (vg. § 2.1.5), com a (61b):
(61) a. zeml’a zemél’
terra+N.SG. terra+G.PL.
b. pytánn’a pytán’
pregunta+N.SG. pregunta+G.PL.
35
48. 2.2.1.2.3. Acusatiu
L’acusatiu és el cas del complement directe, però, com hem vist en l’apartat
anterior, aquesta funció també la pot fer un nom en genitiu. D’acord amb el que hem
comentat abans, podem dir que els complements directes de verbs que no estan negats i
els complements directes que no denoten quantitats indeterminades han d’aparèixer en
acusatiu (Pugh i Press, 1999: 95, 98):
(62) a. Učýtel’ napysáv knýžku
mestre+N.SG. escriure+PAS.M. llibre+A.SG.
‘El mestre ha escrit un llibre’
b. Peredájte cúkor!
passar+IMP. sucre+A.SG.
‘Porta el sucre! / Porta el pot de sucre!’
El segon exemple s’assembla als exemples anteriors amb construccions
partitives i genitius (vg. (57a)), però en aquest cas la quantitat és definida (“tot el sucre”
o “el pot de sucre”, que s’identifica pel context) i el nom ha d’anar en acusatiu.
L’acusatiu també serveix per denotar la duració temporal. D’acord amb això, les
preposicions que tenen un valor temporal com za ‘en’ o čérez ‘en, d’aquí a’ es
construeixen amb acusatiu (Humesky, 1986: 179-180):
(63) a. za týžden’
en setmana+A.SG.
‘en una setmana’
b. čérez týžden’
en setmana+A.SG.
‘d’aquí a una setmana’
36
49. 2.2.1.2.4. Datiu
Els sintagmes en cas datiu tenen un significat direccional, de desplaçament en
sentit mental o físic, i, habitualment, designen un ésser animat. Les funcions sintàc-
tiques amb les quals s’associa habitualment el datiu són el complement indirecte i els
complements benefactius (Pugh i Press, 1999: 99):
(64) a. darubáty Ivánkovi knýžku
regalar Ivanko+D.SG. llibre+A.SG.
‘regalar un llibre a l’Ivanko’
b. kupuváty Mykól’i kravátku
comprar Mykola+D.SG. corbata+A.SG.
‘comprar una corbata per al Mykola’
Aquests són exemples típics de construccions amb complement directe i
complement indirecte, però el datiu també es fa servir en construccions amb un sol
complement com les següents (Humesky, 1986: 219):
(65) a. Já tobí dopomožú
jo+N. tu+D. ajudar+PRES.1P.SG.
‘T’ajudaré’
b. Já tobí ne vír’u
jo+N. tu+D. no creure+PRES.1P.SG.
‘No et crec’
Els verbs dopomoháty ‘ajudar’ i víryty ‘creure’ tenen un únic complement, que
és animat i ha d’aparèixer en datiu. En català el complement d’aquests verbs no és un
complement indirecte (datiu), sinó un complement directe (acusatiu).
Totes aquestes construccions poden tenir un correlat en què el datiu és substituït
per la preposició do ‘a’ seguida del nom en genitiu (vg. § 2.2.1.2.2) (Humesky 1986:
219):
37
50. (66) a. Vin men’í napysáv
ell+N. jo+D. escriure+PAS.M.
‘Ell m’ha escrit’
b. Vin do méne napysáv
ell+N. a jo+G. escriure+PAS.M.
‘Ell m’ha escrit’
El datiu també es troba en construccions que descriuen condicions físiques o
mentals i en construccions amb valor modal (§ 2.3.4.2) (Pugh i Press, 1999: 100-101):
(67) a. Sýnovi xólodno
fill+D.SG. fredament
‘El (meu) fill té fred’
b. Ánn’i odýn r’ik
Anna+D.SG. un any
‘L’Anna té un any’
c. Oléks’i xóčet’s’a vodý
Oleksa+D.SG. voler+PRES.3P.SG.REFL. aigua+G.SG.
‘L’Oleksa té ganes de beure aigua / L’Oleksa vol aigua’
En els dos primers casos el verb s’ha elidit (com a les oracions copulatives, vg.
§ 2.3.5) i el datiu expressa el “dipositari” del fred o dels anys. En l’altre, el verb apareix
conjugat en tercera persona del singular i amb la partícula s’a (vg. .§ 2.2.5.5.3).
Finalment, hi ha alguns adjectius que es caracteritzen per construir-se amb un
complement en datiu (Pugh i Press, 1999: 167):
(68) a. vd’áčnyj bat’kovi
agraït+N.SG. pare+D.SG.
‘agraït al pare’
38
51. b. škidlývyj l’ísovi
perjudicial+N.SG. bosc+D.SG.
‘perjudicial per al bosc’
c. blyz’kýj sépcju
proper+N.SG. cor+D.SG.
‘proper al cor’
2.2.1.2.5. Instrumental
El cas instrumental també té diversos usos. Es fa servir principalment en
sintagmes que s’interpreten com a instruments o mitjans per desenvolupar una acció
(Pugh i Press, 1999: 102):
(69) a. pysáty ol’ivčtém
escriure llapis+I.SG.
‘escriure amb un llapis’
b. jíxaty avtóbusom
viatjar autobús+I.SG.
‘anar en autobús’
c. hovorýty telefónom
parlar telèfon+I.SG.
‘parlar per telèfon’
També apareix en noms amb valor temporal, noms que descriuen una condició
nova i noms que expressen moviment per un espai (Pugh i Press, 1999: 103-104;
Humesky, 1986: 163; Pugh i Press, 1999: 104):
(70) a. l’ítom b. n’íčč’u c. noáčmy
estiu+I.SG. nit+I.SG. nit+I.PL.
‘a l’estiu’ ‘a la nit’ ‘durant les nits’
39
52. (71) Voná stála mát’ir’u
ella+N.SG. esdevenir+PAS.F. mare+I.SG.
‘Ella va ser mare’
(72) xodýty l’ísom
caminar bosc+I.SG.
‘caminar pel bosc / a través d’un bosc’
2.2.1.2.6. Locatiu
El locatiu és un cas preposicional. Això vol dir que els noms declinats en locatiu
van introduïts sempre per preposicions que indiquen lloc. Les construccions següents
amb les preposicions u/v ‘a, en, dins’ o na ‘a, sobre, damunt de’ serveixen d’exemple
(Humesky, 1986: 134):
(73) a. Voná včýt’s’a v universytét’i
ella+N.SG. estudiar+PRES.3P.SG. a universitat+L.SG.
‘Ella estudia a la universitat’
b. Papír na stol’í
paper+N.SG. sobre taula
‘El paper és sobre la taula’
El locatiu coincideix amb el datiu en aspectes semàntics i formals. Des del punt
de vista semàntic, ambdós casos poden tenir un valor direccional; i, pel que fa a la forma,
es diferencia entre masculins animats i inanimats, i en singular hi ha coincidència en les
desinències de locatiu i de datiu animat, igual que en femení (vg. quadre (48)).
2.2.1.2.7. Vocatiu
Les formes de vocatiu es fan servir per adreçar-se a algú o per demanar alguna
cosa a algú. Aquesta és la raó per la qual els noms que designen éssers humans són els
únics que es declinen regularment en vocatiu (la resta de noms només ho fan en usos
metafòrics) (Pugh i Press, 1999: 105):
40
53. (74) a. Ánno!
Anna+V.SG.
b. Iváne!
Ivan+V.SG.
c. Bát’ku!
pare+V.SG.
En les formes de vocatiu, l’accent sempre es troba en l’arrel nominal. Això vol
dir que els noms amb accent a la desinència en el nominatiu desplaçaran
sistemàticament l’accent cap a l’arrel en el vocatiu (Pugh i Press, 1999: 69):
(75) sudd’á súdde
jutge+N.SG. jutge+V.SG.
2.2.1.3. Errors relacionats amb els noms
El comportament del gènere i del nombre en els noms sempre dóna lloc a errors
quan s’aprèn una llengua estrangera. A continuació en donem uns quants produïts pels
aprenents de català d’origen ucraïnès:
(76) a. una cotxe així masculí → femení
la ximpanzé blanca
amb aquesta dibuix
b. un ciutat femení → masculí
el patata
no m’agrada un carn
(77) [–Què és el que més t’agrada?] –El natural plural → singular
[–Quines més feu?] –La matemàtica i le social
(78) el meu pare és palet → el meu pare és paleta
41
