Informe econòmic de conjuntura de la ciutat de Barcelona presentat en comissió d'Economia el 17 d'abril de 2013.

1. Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona
per a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació
Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació
Ajuntament de Barcelona
Barcelona, Abril de 2013

2. Resum executiu
• La recessió s’estén a la zona euro, però mostra major intensitat a Catalunya i Espanya. L’elevada
incertesa i el procés de consolidació fiscal condicionen les polítiques públiques i les decisions dels agents
econòmics, mentre es manté la contracció creditícia.
• La internacionalització de l’economia de Barcelona es confirma el 2012 com el seu principal motor
d’activitat. En particular, cal destacar que les vendes a l’exterior de l’àrea de Barcelona assoleixen un
nou màxim històric i la mantenen com a primer territori exportador d’Espanya (amb el 20,2% del total).
• El turisme manté el nivell de visitants del 2011, augmenten les pernoctacions i la despesa del turisme
internacional amb targeta de crèdit i l’Aeroport supera el 35 milions de passatgers. En canvi, la inversió
estrangera productiva a Catalunya es redueix (-13,8%) seguint la tendència global.
• En el conjunt de l’any 2012 augmenten tant el nombre de societats mercantils constituïdes a la ciutat
com el capital subscrit de les mateixes. El nombre total d’empreses a la ciutat es redueix en un -1,8%.
• En un context de reducció de la despesa global en R+D, destaquen la recent concessió de 9 Advanced
Grants a Catalunya i el reconeixement internacional de les escoles de negocis de Barcelona.
• El mercat de treball continua acusant els efectes de la crisi econòmica, tot i que els indicadors de
Barcelona reflecteixen un ajust més suau que a Catalunya i Espanya. És compten 115.154 aturats
registrats a la ciutat i la taxa d’atur se situa en el 19%, essent especialment elevada entre els joves. La
destrucció de llocs de treball porta l’afiliació a la Seguretat Social al nivell de 2003.
• El descens de la renda familiar en termes reals, el creixement de l’atur de llarga durada, l’augment de la
taxa de risc a la pobresa i les dificultats de moltes famílies per arribar a fi de mes suposen un toc d’atenció
pel que fa a la cohesió social.
2

3. Índex
• 1. Entorn macroeconòmic i conjuntural
• 2. L’economia de Barcelona
A. Internacionalització de l’economia
B. Infraestructures productives
C. Turisme
D. Empresa, emprenedoria i innovació
E. Ciència i tecnologia
F. Mercat laboral
G. Proximitat i cohesió social
• 3. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament
• 4. Perspectives pel 2013
3

4. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (1)
La recessió s’intensifica en la segona part del 2012
• La crisi de la zona euro –que tanca l’any amb una contracció del PIB del -0,4% en termes
interanuals- desaccelera el creixement de l’economia mundial i modera el dinamisme de les
economies emergents, mentre els EUA i Japó mantenen el creixement de l’activitat al voltant del 2%.
• En aquest context, el PIB català del III i IV trimestres presenta una reducció interanual del -1,6 i
el -1,8%, respectivament -similar a la de l’espanyol- i tanca el 2012 amb una caiguda del -1,3% en el
conjunt de l’any. La contracció de la demanda interna redueix l’activitat a tots els sectors productius
malgrat l’aportació positiva del sector exterior, que redueix sensiblement el dèficit comercial.
Taxa de creixement interanual del PIB (%)
(Corregit d'estacionalitat)
6
4
2
0
Catalunya
-2 Espanya
-4
-6
-8
IV tr. 2004 IV tr. 2005 IV tr. 2006 IV tr. 2007 IV tr. 2008 IV tr. 2009 IV tr. 2010 IV tr. 2011 IV tr. 2012
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades d'Idescat i l'INE.

5. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (2)
Es redueix la prima de risc, però la crisi del deute sobirà i l’ajust fiscal segueixen
condicionant les decisions dels agents econòmics
 Després de la relaxació de les tensions monetàries i la pressió sobre l’euro a partir de
l’estiu –gràcies a una actuació decidida del BCE per refermar la viabilitat de la moneda única-,
la recent crisi de Xipre obre una nova fase d’inestabilitat financera.
 El procés de consolidació fiscal que estan desenvolupant el Govern central i les Comunitats
Autònomes continuarà amb intensitat el 2013, per tal d’assolir els objectius de dèficit públic
actualment en negociació.
 Continua el procés de desapalanquejament d’empreses i famílies, però la càrrega financera
que suporten segueix lluny dels nivells sostenibles a llarg termini. La morositat a nivell espanyol
ja supera el 10% (pel que fa a la taxa global) i el 16% en el cas de les activitats productives.
 La taxa d’estalvi de les famílies a Espanya minva per tercer any consecutiu i assoleix el 8,2%
de la renda disponible el 2012, 2,8 punts menys que l’any anterior i gairebé 10 menys que el
2009.
 Mentre el procés de reestructuració, recapitalització i sanejament de balanços del
sistema bancari segueix el seu curs, el crèdit viu al sector privat concedit per les entitats
financeres a Catalunya s’ha reduït un -4,7% en termes interanuals el 2012. El ritme de
contracció del crèdit s’intensifica durant l’any i afecta especialment el destinat a activitats
productives.
5

6. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (3)
Persisteix la debilitat de la demanda interna
• Les vendes del comerç al detall a Catalunya han sofert un descens del -2,7% -en termes nominals- al llarg del 2012, més
suau que el que registren a nivell espanyol (-3,9%).
• La matriculació de vehicles manté la seva tendència descendent, i el 2012 es redueix en un -12,2% en termes
interanuals a Barcelona. El primer trimestre de 2013 es suavitza la caiguda (-8,2%)
• La província de Barcelona tanca el 2012 amb una variació interanual de l'Índex de Preus al Consum (IPC) del 3,8%,
clarament superior a la registrada a a la Unió Europea (2,2%) i Espanya (2,9%) i similar a la de Catalunya (3,6%).
Índex general de vendes* del comerç minorista
Variació interanual (en %)
6,00%
4,00%
2,00%
0,00%
-2,00%
-4,00%
-6,00%
-8,00%
2007 2008 2009 2010 2011 2012
Espanya Catalunya
* A preus corrents
Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i
Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades de l’INE

7. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (4)
Contracció de l’activitat industrial
• L’evolució de l’índex de producció industrial
(IPI) en el conjunt del 2012 mostra una Índex de producció industrial a Catalunya (IPI)
reducció a Catalunya (-2,7%) més moderada
que al conjunt d’Espanya (-5,9%), seguint la Variació interanual per trimestres
tendència a la baixa comuna a la zona euro.
• La inversió en béns d’equipament a
Catalunya millora la seva evolució al segon
semestre i tanca el 2012 amb un retrocés
moderat (-0,8%) a causa de la contracció de
l’activitat, les restriccions creditícies i les
expectatives poc favorables.
• El grau d’utilització de la capacitat
productiva augmenta significativament el
quart trimestre de 2012 i se situa en un 70%, el
més elevat des del segon trimestre de 2011. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia,
Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades de l’INE
• La producció d’un nou model de turisme de
l’empresa NISSAN a la Zona Franca generarà
1.000 llocs de treball directes i 3.000 indirectes
i reforça la competitivitat del cluster
automobilístic metropolità.

8. 1.5 Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (5)
El clima empresarial acusa la
feblesa de la demanda
 En l’Enquesta de Clima Evolució per trimestres de la marxa dels negocis a l’AMB
Empresarial de l’AMB del quart (Saldos, en %)
trimestre del 2012 la marxa dels
negocis és qualificada 0
majoritàriament de dolenta -amb -10
percentatges propers als del III
trimestre- i el clima s’estabilitza en -20
registres similars als del 2009. Tant -30
la marxa del negoci com la facturació
-40
evolucionen desfavorablement a
tots els sectors productius, amb -50
l’única excepció de la indústria -60
exportadora. I .0 9 II III I V I .1 0 II III I V I .1 1 II III I V I .1 2 II III IV
Font: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat
 La feblesa de la demanda continua
sent el principal factor limitador de la
bona marxa dels negocis.

9. 1.5 Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (6)
Continua el procés d’ajust del mercat immobiliari
• La compravenda d’habitatges a la província de Barcelona assoleix 25.975 transaccions el 2012
després de reduir-se un -14,9% en termes interanuals, mentre que a Catalunya i Espanya ho ha fet un
-8,9 i un -11,3% respectivament. Els dos primers mesos de 2013 la compravenda d’habitatges
augmenta pels volts d’un 20% a la província de Barcelona, i també creix a Catalunya i Espanya però
amb menor intensitat ( un 14,8% i un 18,1%, respectivament).
• Les difícils perspectives econòmiques per a les famílies i l’atonia del mercat mantenen el procés de
d’ajustament de preus el 2012: el preu de compra d’habitatge de segona mà a la ciutat se situa en
3.217 €/m2 el desembre, un -9,3% menys que el mateix mes de 2011.
COMPRAVENDA D'HABITATGE 2012
2012 Variació 2012/2011 (%)
Total Noves Segona mà Total Noves Segona mà
BCN província 25.975 9.053 16.922 -14,9 -21,9 -10,6
Catalunya 42.888 17.053 25.835 -8,9 -14,1 -5,1
Espanya 319.058 158.074 160.984 -11,3 -9,3 -13,2
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa
i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INE.

10. 2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (1)
Nou rècord exportador
• Les exportacions de la província de Barcelona assoleixen un volum de 45.034,4M d’euros
l'any 2012, el que suposa el màxim de la sèrie històrica disponible i un increment
interanual del +6,4%, que gairebé duplica la mitjana espanyola (+3,4%).
• La demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions a l’estat
espanyol amb més d’una cinquena part (el 20,2%) del total.
• L’any 2012 es compten 40.843 empreses exportadores a la demarcació de Barcelona, el que
representa un 30% del total espanyol.
EXPORTACIONS DE L'ÀREA DE BARCELONA*
1995-2012 (Milions d'Euros)
50.000,0
45.000,0
40.000,0
35.000,0
30.000,0
25.000,0
20.000,0
15.000,0
10.000,0
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
* Dades provincials
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades
del Ministeri d'Economia i Competitivitat.

11. 2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (2)
• Barcelona genera el 26,5% de les exportacions
espanyoles d’alt i mitjà-alt contingut
tecnològic, i el seu pes dins de les vendes a
l’exterior de la demarcació és de prop del 60% del
total.
• El sector químic representa prop de la quarta
part de les vendes a l’exterior de la província
de Barcelona (23,9%) durant el 2012 -amb un
volum superior als 10.700 milions d’euros-, seguit
dels béns d’equip i maquinària i de l’automoció
(amb el 19 i 18,4% del total, respectivament).
• La major part de les exportacions de l'àrea de
Barcelona (el 57,4%) es destinen a la Unió
Europea, però creix amb especial intensitat
l’intercanvi amb les economies emergents, i
Àsia guanya pes relatiu (s’acosta al 10% del
total de les vendes exteriors). Per països, les
vendes a Brasil, Xina i Japó creixen més del 30%.

12. 2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (3)
• Les importacions de l’àrea de Barcelona
assoleixen un volum de 54.039,6M d’euros
l'any 2012, un -5,5% menys que el 2011 i el
21,3% del total espanyol. Taxa de Cobertura* de l'àrea de
Barcelona
• La UE (55,4%) és la zona preferent quant a la 90,00%
compra exterior. Per la seva part, Àsia ja
85,00%
representa més de la cinquena part (23%) de
les compres externes. 80,00%
• Per grups de productes,encapçalen el rànquing 75,00%
importador el sector químic i els béns d’equip i 70,00%
maquinària industrial (amb un 21,6 i un 19,5% 65,00%
del total, respectivament).
•
60,00%
La taxa de cobertura de l’àrea de Barcelona
55,00%
creix 9 punts l’any 2012 i se situa en el 83,3%, el
valor més elevat de la sèrie disponible. 50,00%
199519961997199819992000200120022003200420052006200720082009201020112012
• El 2012 les vendes de Catalunya a la resta del Quocient Exportacions/ Importacions per un territori i període de temps determinat.
món (54,3% de les adreçades a l’exterior) Font: Elaboració del departament d'Estudis de l'àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de
l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Ministeri d'Economia i Competitivitat
superen les dirigides a la resta d’Espanya (un
45,7%), seguint la tendència iniciada l’any 2010.
El saldo comercial positiu del Principat amb la
resta de l’Estat (+23.168 M€) es manté similar al
d’anys anteriors.

13. 2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (4)
• El Mori Global Power Index -que compara 40
MORI GLOBAL POWER INDEX
2012
grans ciutats competitives del món- inclou per POSICIÓ
1
CIUTAT
Londres
primera vegada Barcelona i li atorga el 13è 2 Nova York
lloc després d’analitzar indicadors econòmics 3
4
París
Tokio
(on obté el lloc 36), de R+D (24), d’Interacció 5 Singapur
6 Seúl
cultural (6), de qualitat de vida (8), medi 7 Amsterdam
ambient (11) i accessibilitat(15). 8 Berlín
9 Hong Kong
10 Viena
•
11 Beijing
Barcelona obté el lloc número 17 entre 69 12 Frankfurt
ciutats a l’Índex de prosperitat global 2012 13
14
Barcelona
Xangai
(UN/Habitat), basat en les dimensions de 15 Sydney
16 Estocolm
productivitat, qualitat de vida, infrastructures, 17 Osaka
medi ambient i equitat. 18 Zuric
19 Brussel·les
20 Copenhaguen
•
21 Toronto
Segons el rànking Top Global Fashion 22 Madrid
23 Los Angeles
Capital, Barcelona ocupa la tercera posició 24 Vancouver
com a capital de la moda a partir de l’anàlisi de 25 Istanbul
Font:Mori Global Power City Index.
la freqüència, l’ús contextual i l’aparició a Institute of Urban Strategies. The Mori
Internet, blogs, media i xarxes socials. Memorial Foundation

14. 2. A L’economia de Barcelona: Internacionalització (5)
• La inversió estrangera productiva a Catalunya registra 2.602,9 M€ el 2012, i disminueix un -13,8% en
termes interanuals. Cal tenir en compte, però, que el 2010 i 2011 el Principat va assolir els dos millors
resultats de la darrera dècada, i que a nivell global la IED s’ha reduït un 18% el 2012 –segons l’UNCTAD-
degut a la incertesa que pesa sobre l’economia mundial.
• En el mateix període, la inversió catalana a l’estranger assoleix 1.239,7 M. d’Euros, el que suposa una
caiguda del -54% respecte a l’any anterior.
• Barcelona se situa entre les 10 àrees urbanes del món que han rebut major nombre de projectes d’inversió estrangera en el període 2008-
2012 (KPMG,Global Cities Investment Monitor 2013).
INVERSIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA I ESPANYA. En milions d'€
2012 Variació 11/12 Pes Cat/Esp (%)
Catalunya 2.602,94 -13,76% 19,3%
Espanya 13.460,45 -43,00% -
INVERSIÓ CATALANA I ESPANYOLA A L'ESTRANGER. En milions d'€
2012 Variació 11/12 Pes Cat/Esp (%) Font: Elaboració del Departament d'Estudis
Catalunya 1.239,72 -54,02% 11,3% de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació
Espanya 10.997,26 -62,49% - de l'Ajuntament en base a dades del
Ministerio de Economía y Competitividad
Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE)

15. 2.B Infraestructures i espais productius: Port i Aeroport
• L’Aeroport de Barcelona registra la xifra de 35.145.176 passatgers el 2012, el que suposa un
màxim històric i un increment interanual del 2,2% que contrasta amb la reducció que
experimenta el conjunt d’aeroports de la xarxa d’AENA (-5%). Actualment, el Prat concentra prop
de la meitat dels passatgers que viatgen d’Espanya a Àsia. El primer trimestre de 2013 es
redueix el tràfic de passatgers (-4,7%).
• Durant 2012 es registren descensos en el tràfic de contenidors (-13,7%) i en el tràfic de
mercaderies (-3,6%) al Port de Barcelona, tot i que el percentatge de tones embarcades mostra
un augment interanual del +13,1%, en consonància amb l’evolució de les exportacions.
INDICADORS D'ACTIVITAT AL PORT I L'AEROPORT DE BARCELONA 2012
Variació interanual
2012
Absoluta En %
Nombre de contenidors Port (TEU) 1.756.429 -278.264 -13,7%
Tones mercaderies Port 41.487.423 -1.560.285 -3,6%
Variació interanual
2012
Absoluta En %
Tones mercaderies Aeroport 96.520 -53 -0,1%
Nombre de passatgers Aeroport 35.145.176 746.950 2,2%
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona
en base a dades del Port i Aeroport de Barcelona

16. 2.C Turisme
• El turisme assoleix nous màxims Evolució del nombre de turistes a Barcelona
històrics de visitants i 2007-2012
pernoctacions el 2012, tot i la 7.600.000
7.400.000
clara reducció de la demanda 7.200.000
interior. 7.000.000
6.800.000
• Destaca el fort increment en la
6.600.000
6.400.000
despesa de compra amb targeta 6.200.000
6.000.000
de crèdit dels turistes (+25,4%),
5.800.000
augmenten més moderadament les 2007 2008 2009 2010 2011 2012
pernoctacions (+2,6%) i els
turistes (+0,7%), i el de INDICADORS SOBRE EL TURISME DE BARCELONA 2012
creueristes mostra una reducció
interanual del -9,4%. Els dos Variació
2012 Absoluta
primers mesos de 2013 el nombre 2011/2012 (%)
de visitants es redueix (-8,3%). Número de turistes 7.440.113 49.335 0,66
Pernoctacions hoteleres 15.931.932 402.714 2,59
• La Fira de Barcelona ha celebrat
Despesa targeta de crèdit (€)
Passatgers creuers
2.384.477.371 482.915.179
2.408.634 -250.057
25,40
-9,41
61 salons i facturat 114,9 M€ el Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i
Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de Turisme de Barcelona
2012, un +12,9% més que el 2010.

17. 2.D Empresa, emprenedoria i innovació (1)
• El 2012 s’han constituït a Barcelona 6.733
societats mercantils, el que suposa un
increment del 4,9% respecte al 2011 i la
xifra més alta en quatre anys, tot i que
l’evolució d’aquest indicador es ralenteix
durant el segon semestre.
• El capital subscrit per les societats
mercantils constituïdes a Barcelona creix en
un 37,1% en termes interanuals i assoleix el
primer augment després de dos anys
consecutius de caiguda.
• Barcelona continua registrant el rati Ratio societats mercantils creades /dissoltes*
2012
d’empreses creades per 1.000 habitants Barcelona Prov. 6,5
(4,2) més elevat de les grans àrees urbanes València 5,1
espanyoles el 2012. Catalunya 5,2
•
Màlaga 5,1
La província crea 6,5 societats mercantils Sevilla 4,3
per cadascuna que es dissol, rati superior Espanya 3,8
a la mitjanes catalana, espanyola i d’altres Madrid 3,7
grans entorns urbans de l’estat. Saragossa 2,4
0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0
*Dades sobre àrees urbanes d’àmbit provincial.
Font: Elaboració del Dept. d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació en base a dades de l’INE

18. 2.D Empresa, emprenedoria i innovació (2)
• Segons el Directorio Central de Empresas
EMPRESES A BARCELONA I ALTRES ÀMBITS TERRITORIALS. 2012
de l’INE, Barcelona compta amb 171.796 GENER 2012
VARIACIÓ
empreses l’any 2012, de les quals AMB ASSALARIATS SENSE ASSALARIATS TOTAL
2011/2012
TOTAL
70.916 tenen assalariats i 100.880 no. Barcelona 70.916 100.880 171.796 -1,8%
Bcn província 187.337 258.810 446.147 -1,6%
• Respecte a gener de 2011 es registra una Catalunya
Espanya
256.366
1.434.630
335.826
1.764.987
592.192
3.199.617
-1,6%
-1,6%
reducció del teixit empresarial del -
1,8% a Barcelona, un resultat similar als ESTRUCTURA EMPRESARIAL PER SECTORS ECONÒMICS
de la província, Catalunya i Espanya (- BARCELONA. Gener de 2012 (% s/ total)
1,6%) Serveis a les empreses * 25%
Comerç i reparacions 20%
• Per sectors, les empreses dels serveis Educació, sanitat i serveis socials
Construcció
10%
10%
a les empreses representen una quarta Activitats immobiliàries 7%
part i el comerç i reparacions una Hostaleria 6%
cinquena part del total. A continuació, Transports i emmagatzematge 5%
els serveis col·lectius (educació, sanitat i Altres serveis 4%
Industria
serveis socials) i la construcció Informació i comunicacions
4%
3%
absorbeixen cadascun un 10% de les Activitats artístiques, culturals i de lleure 3%
empreses. Activitats financeres i d'assegurances 2%
Energia i aigua 0%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%
*Dades sobre àrees urbanes d’àmbit provincial.
•Els serveis a les empreses contenen activitats professionals, científiques i tècniques i activitats administratives i serveis auxiliars.
•Nota: Les dades de Barcelona poden tenir un marge d'error més gran que la dels altres àmbits territorials
Font: Elaboració del Dept. d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació en base a dades de l’INE

19. 2.D Empresa, emprenedoria i innovació (3)
• Catalunya es manté el 2011 com la Comunitat Autònoma amb major nombre d’empreses que efectuen
activitats innovadores a Espanya, amb 4.543 companyies que suposen més de la cinquena part (22,2%)
del total. El Principat genera més de la cinquena part de la despesa estatal en innovació (23,1%) -la
contribució més elevada dels últims sis anys- , i és la segona Comunitat en aquest indicador després de Madrid.
• La despesa en innovació empresarial el 2011 a Catalunya va assolir un volum de 3.407,5 milions d’euros,
després de disminuir un 6,4% en termes interanuals.
• El 2012 Barcelona EVOLUCIÓ DE LES DESPESES TOTALS EN ACTIVITATS INNOVADORES A
encapçala el rànquing CATALUNYA, EN MILIONS D'EUROS
2003-2011
espanyol de sol·licituds dels
4.500.000
models d’utilitat amb el 4.000.000
18,8% del total (dades 3.500.000
provincials), per davant de 3.000.000
Madrid, Navarra o València. El 2.500.000
2.000.000
pes de les patents de la 1.500.000
demarcació barcelonina en el 1.000.000
conjunt estatal és del 14,5%, 500.000
0
només per darrere de Madrid. 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l'INE

20. 2.E Ciència i tecnologia
• De les 300 Advanced Grants 2012 de l’European Research Council concedides a investigadors, 9
treballen a Catalunya – i representen el 60% de les beques concedides a l’Estat espanyol-, demostrant
un cop més la qualitat de la recerca que es fa a Catalunya. A nivell europeu el Principat se situa per
darrere del Regne Unit, França, Alemanya, Països Baixos, Suïssa, Israel i Itàlia i comparteix la vuitena
posició amb Dinamarca
• ESADE i IESE continuen en posicions destacades en els rànquings sobre escoles de negocis recents
publicats pel Financial Times i ocupen les posicions 8a. i 3a. d’Europa i els llocs 7è. i 22è. del món,
respectivament, al rànquing Global MBA 2013.
MILLORS ESCOLES DE NEGOCIS
Rànquing Mundial Ranking
Escola de negocis Ciutat
2013 Europeu
4 London Business School Londres 1
6 Insead Fontainebleau 2
7 Iese Business School Barcelona 3
11 IE Business School Madrid 4
16 University of Cambridge: Judge Cambridge 5
19 IMD Lausana 6
21 HEC Paris Paris 7
22 Esade Business School Barcelona 8
24 University of Oxford: Saïd Oxford 9
28 Warwick Business School Warwick 10
Font: Financial Times. Global MBA Ranking.

21. 2.E Ciència i tecnologia (2)
• La inversió total en R+D realitzada a Catalunya l’any 2011 ha estat de 3.104M d'€, xifra que
suposa un descens interanual del -3,8%. El Principat es manté com la segona comunitat
autònoma del rànquing, amb més d’una cinquena part de la inversió total (21,9%) i prop de la
quarta part (23,5%) de la inversió empresarial en R+D de l’Estat.
• La ràtio d’inversió en R+D/PIB se situa en l’1,55% -0,08 punts percentuals menys que el
2010- i segueix lluny de l'objectiu europeu del 3%, tot i que supera la mitjana espanyola
(1,33%).
• El nombre d’investigadors s’ha reduït en un -4,1% respecte a l’any anterior i se situa en
44.456 persones el 2011.
• Barcelona ocupa les posicions 13 i 19 en el rànquing mundial de ciutats innovadores 2011 de
la Global Innovation Agency 2thinknow que encapçalen Boston, San Francisco i París, i guanya
2 i 7 posicions respectivament, en relació al rànquing de 2010. Aquest índex mesura la
capacitat de generar productes, processos, serveis i altres innovacions en l’economia urbana.

22. 2.F Mercat laboral (1): La ciutat manté prop d’1.000.000 llocs
de treball, però segueix la destrucció neta d’ocupació
• Barcelona compta amb 969.093 afiliats a la Seguretat Social al finalitzar el quart trimestre de
2012. La ciutat registra una disminució interanual de l’afiliació (-2,3% i 23.138 ocupats) més
moderada que les de Catalunya (-4,2%) i Espanya (-4,6%).
• El procés en curs de destrucció neta de llocs de treball situa l’actual nombre d’afiliats a Barcelona
pels volts del de 2003.
Afiliació al Règim General i al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona. 1986-2012
1.200.000
1.100.000
1.000.000
900.000
800.000
700.000
600.000
500.000
400.000
1990
1991
1992
1993
2002
2003
2004
1986
1987
1988
1989
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2006
2007
2008
2009
2010
2011
III trim 2012
IV trim 2012
II trim 2012
I trim 2012
2005
R.G Conjunt de règims
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l'INSS

23. 2.F Mercat laboral (2): Assalariats per sectors econòmics
Afiliació al Règim General de la Seguretat Social per activitat econòmica a Barcelona
Variació trimestral Variació interanual
• En el darrer any perden
assalariats tant els serveis (- Activitat econòmica (CCAE 2009)
Afiliació SS IV
trim 2012
(%) s/total En nombre % En nombre %
2,4%) com la indústria (-6,1%) i
especialment la construcció (-
TOTAL 824.745 100,00% -5.297 -0,64 -28.387 -3,33
18,6%).
Agricultura, ramaderia i pesca 269 0,03% -1 -0,37 48 21,72
Indústries extractives 41 0,00% -7 -14,58 -9 -18,00
• Per branques, generen llocs de
Indústries manufactureres
Energia elèctrica i gas
58.467
2.298
7,09%
0,28%
-926
-32
-1,56
-1,37
-3.659
-190
-5,89
-7,64
Aigua, sanejament, residus 9.459 1,15% -586 -5,83 -679 -6,70
treball les activitats Construcció 24.561 2,98% -1.123 -4,37 -5.605 -18,58
immobiliàries (+2,8%) i la sanitat Comerç i reparacions
Transports i emmagatzematge
123.977
38.295
15,03%
4,64%
509
-1.403
0,41
-3,53
-3.907
-1.327
-3,06
-3,35
(+0,8%), mentre que el comerç, Hostaleria 59.840 7,26% -3.162 -5,02 -532 -0,88
Informació i comunicacions 42.249 5,12% -877 -2,03 -2.108 -4,75
els serveis a les empreses i Activ. Financeres i d'assegurances 38.797 4,70% -193 -0,49 -1.039 -2,61
l’administració pública perden Activitats immobiliàries
Serveis a les empreses
9.747
155.094
1,18%
18,81%
65
-6.152
0,67
-3,82
264
-3.387
2,78
-2,14
més de 3.000 assalariats Administració pública
Educació
74.463
59.082
9,03%
7,16%
4.673
2.445
6,70
4,32
-3.219
-2.490
-4,14
-4,04
cadascun. Activ. Sanitàries i serveis socials 80.402 9,75% 396 0,49 677 0,85
Activitats artístiques, recreatives 18.856 2,29% 1.033 5,80 -403 -2,09
Altres serveis 23.894 2,90% 167 0,70 -859 -3,47
Llars ocupen personal domèstic 4.640 0,56% -118 -2,48 44 0,96
Organismes extraterritorials 314 0,04% -5 -1,57 -7 -2,18
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Empresa i
Ocupació de la Generalitat

24. 2.F Mercat laboral (3): Assalariats als sectors de coneixement alt
• Més de la meitat dels llocs de treball a Afiliats al règim general de la
la ciutat de Barcelona (el 53,1%) són Seguretat Social a Barcelona per
de coneixement alt i la ciutat és el pol intensitat de coneixement 2012*
central d’aquestes ocupacions a
Catalunya, amb el 44,1% del total.
4%
• L’afiliació en sectors intensius en Indústria d'alt i
mitjà nivell
coneixement a la ciutat experimenta una tecnològic
reducció (-2,9%) més suau que la del 47% Serveis
conjunt de l’economia (-3,3%) durant intensius en
coneixement
el 2012. Coneixement
49% baix
• La celebració del Mobile World
Congress i el projecte de llegat
industrial (legacy) vinculat a la
designació de Barcelona com a Mobile
World Capital suposen una oportunitat
* Dades del IV trimestre, en % de l’afiliació total.
estratègica per a posicionar la ciutat Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia,
com a referent en l’àmbit tecnològic. Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades del Departament
d’Empresa i Ocupació de la Generalitat.

25. 2.F Mercat laboral (4): creix la taxa d’atur, i la taxa d’ocupació
se situa al 64,3%
• La taxa d’ocupació a Barcelona se TAXES D'ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR
situa al 64,3% el quart trimestre, 8,9 IV trimestre 2012. En %
punts per sobre de l’espanyola. La taxa
Taxa d'activitat Taxa d'ocupació Taxa d'atur
d’activitat a la ciutat (79,3%) es manté
Barcelona 79,3 64,3 19,0
en la franja alta de la sèrie històrica. Catalunya 77,9 59,1 24,1
Espanya 75,0 55,4 26,2
• La taxa d’atur EPA a la ciutat (19% el
Unió Europea 72,0
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de
64,2 10,8
quart trimestre) ha crescut en 1,8 punts Barcelona en base a dades de l'Enquesta de Població Activa i Eurostat
el darrer any. El valor d’aquest indicador
a Barcelona és inferior als de Catalunya Evolució de la taxa d'atur per àmbits territorials
26
i Espanya en -5,1 i -7,2 punts 24
percentuals, respectivament, però 22
20
superior en 8,2 punts a la taxa europea. 18
16
14
•
12
Elevada incidència de l’atur entre els 10
8
joves, tot i que la taxa d’atur juvenil a 6
la ciutat (44,4%) és inferior en 7,8 i 10,8 4
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
IV 2008
IV 2009
IV 2010
IV 2011
IV 2012
III 2008
III 2012
III 2009
III 2010
III 2011
II 2008
II 2009
II 2010
II 2011
II 2012
I 2008
I 2012
I 2009
I 2010
I 2011
punts percentuals a les catalana i
espanyola, respectivament. Barcelona Catalunya Espanya
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de
Barcelona en base a dades de l'Enquesta de Població Activa

26. 2.F Mercat laboral (5): L’atur registrat augmenta a Barcelona
en menor mesura que a Catalunya i Espanya
• Barcelona tanca el mes de març amb 115.154 persones registrades com a aturades a les
oficines del SOC, el que suposa el valor més elevat des de 2005, any d'inici de la sèrie estadística
disponible. Respecte a febrer es registra un augment de 218 persones en atur.
• La ciutat registra un augment interanual d’aquest indicador (+1,4%) inferior als de Catalunya
(+4,3%), la província de Barcelona (+4%) i Espanya (+6%) i sensiblement més moderat que el de
març de 2012 (+4%).
• A Barcelona s’han signat 742.580 contractes el 2012. Aquesta xifra suposa una reducció del -
3,9% respecte al mateix període de l'any anterior, mentre a Catalunya i Espanya el mateix
indicador cau de forma més acusada (-4,2% i -4,6%, respectivament). El 88,7% dels contractes
signats a Barcelona són temporals per causa de la prudència empresarial front a la incerta situació
econòmica.
• La contractació acumulada en els tres primers mesos de l’any a la ciutat ha crescut en un
+3,7% respecte al 2012, resultat que mostra una evolució més favorable que les de Catalunya
(+1%) i –en particular- el conjunt d’Espanya (-2,1%). Cal destacar el significatiu increment
interanual de la contractació indefinida a la ciutat (+22,5%),quan a nivell estatal experimenta una
lleugera reducció (-0,7%).

27. 2.F Mercat laboral (6): Atur registrat per sectors
• El 2012 l’atur registrat es redueix ATUR REGISTRAT PER SECTORS ECONÒMICS
a la branca d’energia elèctrica i Desembre 2012
Var. Interanual
gas (-22,7%) i la construcció (- Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Absolut %
4,2%), i augmenta amb TOTAL 112.192 100 3.568 3,28
moderació als serveis a les
empreses, les indústries Agricultura, ramaderia i pesca 549 0,49 66 13,66
Indústries extractives 52 0,05 -5 -8,77
manufactureres i les activitats Indústries manufactureres 10.263 9,15 131 1,29
financeres i assegurances Energia elèctrica i gas 225 0,20 -66 -22,68
Aigua, sanejament, residus 793 0,71 33 4,34
(+1%,+1,3% i +1,8%, Construcció 11.976 10,67 -519 -4,15
respectivament). Comerç i reparacions 17.536 15,63 1.317 8,12
Transports i emmagatzematge 3.894 3,47 542 16,17
Hostaleria 10.701 9,54 755 7,59
• A la resta de sectors creix de Informació i comunicacions 4.402 3,92 461 11,70
forma significativa, destacant el Activ. Financeres i d'assegurances 1.716 1,53 31 1,84
Activitats immobiliàries 1.106 0,99 60 5,74
seu increment als transports i Serveis a les empreses 27.570 24,57 285 1,04
emmagatzematge (+16,2%), la Administració pública 1.388 1,24 84 6,44
Educació 3.983 3,55 312 8,50
informació i comunicacions Activ. Sanitàries i serveis socials 4.860 4,33 210 4,52
(11,7%), l’educació (+8,5%), el Activitats artístiques, recreatives 2.442 2,18 175 7,72
Altres serveis 4.178 3,72 117 2,88
comerç i reparacions (+8,1%), les Llars ocupen personal domèstic 881 0,79 207 30,71
activitats artístiques (7,7%) i Organismes extraterritorials 44 0,04 0 0,00
l’hostaleria (+7,6%). Sense ocupació anterior 3.633 3,24 -645 -15,08
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació en
base a dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

28. 2.F Mercat laboral (7): Perfil de l’aturat a Barcelona
El perfil mig de la persona aturada a Barcelona a desembre de 2012 correspon al d’un home de
45 anys o més, amb estudis generals, procedent dels serveis a les empreses, el comerç o la
construcció.
PERFIL DE L'ATUR REGISTRAT A BARCELONA.
DESEMBRE 2012
Sexe/Nacionalitat Total % total Homes % total Dones % total Estrangers % total
Des embre 112.192 100,00% 57.062 50,86% 55.130 49,14% 22.841 20,36%
Va r. Des . 2011/2012 3,28% 1,82% 4,85% -5,05%
Edat <25 anys % total 25-29 anys % total 30-45 anys % total >45 anys % total
Des embre 5.676 5,06% 10.437 9,30% 45.479 40,54% 50.600 45,10%
Va r. Des . 2011/2012 -16,11% -9,11% 1,68% 10,85%
Estudis Primaris o sense % total Educació general % total FP-Tècnics % total Universitaris % total
Des embre 7.546 6,73% 67.211 59,91% 18.397 16,40% 19.038 16,97%
Va r. Des . 2011/2012 -8,22% 0,84% 11,61% 10,24%
Durada/ Perceptors Fins a 6 mesos % total De 6 a 12 mesos % total Més de 12 mesos % total %Aturats perceptors
Des embre 48.274 43,03% 21.135 18,84% 42.783 38,13% 58,07%
Va r. Des . 2011/2012 -6,03% 3,85% 15,95% -3,02%
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació en base a dades del Departament d'Empresa i
Ocupació de la Generalitat de Catalunya i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona

29. 2.F Mercat laboral (8): Perfil de l’aturat a Barcelona
• Els treballadors dels serveis ATUR REGISTRAT PER GRUPS D'OCUPACIÓ
(20,4%), sense qualificar (18,7%) Desembre 2012
i administratius (16,8%) són els
col·lectius amb més persones a Activitat econòmica (CCAE 2009) Atur registrat (%) s/total Variació interanual (%)
l’atur i conjuntament representen
més de la meitat dels aturats TOTAL 112.192 100 3,31
(55,9%).
Directius 3.827 3,41 4,11
• El grup de treballadors sense Tècnics/Científics 14.226 12,68 7,92
Tècnics/Professionals de suport 13.820 12,32 6,67
qualificar experimenta una
Administratius 18.826 16,78 5,01
disminució interanual de l’atur (-
Serveis 22.913 20,42 3,48
2,3%) i el dels treballadors
Agricultura/Pesca 492 0,44 1,23
qualificats es manté força estable. Treballadors qualificats 12.298 10,96 0,88
La resta de grups d’ocupació Operaris maquinària 4.756 4,24 4,94
registren increments d’aquest Treballadors sense qualificar 21.014 18,73 -2,28
indicador, destacant els dels Altres 20 0,02 -
tècnics i científics (+7,9%) i tècnics
i professionals de suport (+6,7%).
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i
Ocupació en base a dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat

30. 2.G Proximitat i cohesió social (1): Comerç i mercats
COMERÇ A BARCELONA
Comerç (IV tr. 2012)
Nombre d'empreses 16.022
Llocs de treball 142.629
Mercats municipals
alimentació 39
especials 4
Nombre establiments 2.785
Superfície total 208.465 m2
Facturació* 22.658,00 €
*Mitjana de vendes per mes i establiment. 2010
Font: INSS i Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona
• Amb 16.022 empreses i 142.629 ocupats, el comerç és una de les branques amb més pes
dins de l’estructura econòmica de Barcelona.
• Segons el darrer Indicador del Comerç de Barcelona difós per ESADE i la Fundació
Barcelona Comerç, el 21% dels comerços de la ciutat ha assolit un increment de les vendes el
2012, el 19% les manté i el 60% experimenta un descens (per a la majoria, proper al 5%). El
61% dels comerciants espera assolir millors resultats el 2013.
• Els mercats municipals, amb una superfície de més de 200.000 m2 i 1.000 milions d’euros
d’impacte econòmic, són un dels referents del model de comerç barceloní per la seva
rellevància econòmica i social als barris de la ciutat.

31. 2.G Proximitat i cohesió social (2): Atur per districtes i barris
• La taxa d’atur registrat estimada
Estimació de la taxa d’atur registrat als districtes de Barcelona. Desembre 2012
mostra una correlació negativa
amb el nivell de renda del
districte: així, les taxes d’atur més
elevades es localitzen a Nou Barris
i Ciutat Vella - districtes de renda
familiar per sota de la mitjana- que
superen en 4,7 i 2,4 punts
percentuals, respectivament, la
mitjana de la ciutat (14,3%).
• També els districtes de Sant Martí,
Sant Andreu, Horta-Guinardó i
Sants-Montjuïc –amb taxes
compreses entre el 14,5 i el
15,7%- queden per sobre de la
mitjana de Barcelona.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona en base a dades
del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, Barcelona Economia i l'INE.

32. 2.G Proximitat i cohesió social (3): Atur per districtes i barris
Atur registrat als barris de Barcelona
(% aturats respecte a la població de 16-64 anys). Desembre 2012
• Els 10 barris que mostren un
pes més elevat de població
aturada respecte a la població de
16 a 64 anys són la Marina i el
Prat Vermell (20,9%), Trinitat
Nova, Ciutat Meridiana, Vallbona,
Torre Baró, Trinitat Vella, La
Guineueta, Canyelles i Verdún –
tots ells localitzats a Nou Barris,
amb valors d’entre el 19,2 i el
14,2%- i El Besòs/Maresme
(14,1%) a Sant Martí.

33. 2.G Proximitat i cohesió social (4): Distribució de la renda
• El 2011, la renda familiar disponible
per càpita a Barcelona oscil.la entre
l’índex 178,9 de Sarrià- Sant
Gervasi i el 61,6 de Nou Barris
(Bcn=100).
• El seu valor es redueix un -1,3% en
termes reals respecte a 2010.
• La crisi tendeix a eixamplar les
desigualtats territorials, i el
quocient entre el valor del barri de
més renda (Pedralbes) i el de menys
(Can Peguera) puja fins a 7,1.
Font: “Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a
Barcelona (2011)”, Barcelona Economia nº 80, novembre de 2012.
33

34. 2.G Proximitat i cohesió social (5): El repte de l’atur de llarga
durada
• El percentatge d’aturats perceptors d’algun tipus de prestació o subsidi es
redueix de manera continuada a Barcelona des del març de 2010. Durant el 2012
aquest indicador es manté entre el 58 i el 60,5%, i la dada de desembre és del 58,1%.
Aquesta evolució està relacionada amb l’increment de l’atur de llarga durada, que
representa el 38,1% del total.
• Segons un recent informe del CESB, l’atur de llarga durada a Barcelona afecta
especialment les dones, els majors de 55 anys, els de menor nivell estudis, el
sector industrial i les ocupacions d’empleat administratiu.
Atur registrat de llarga durada* a Barcelona
45.000
42.783
40.000
36.899
35.000 34.420
30.000 Total
26.801 Homes
25.000
22.522 Dones
20.000 19.509 20.261
17.798 18.311 17.390
16.304 16.109
15.000 14.984
11.817
10.000
Desembre 2007 Desembre 2008 Desembre 2009 Desembre 2010 Desembre 2011 Desembre 2012
* Més d’un any.
Font: CESB, Informe sobre l’atur de llarga durada a Barcelona 2012, Gener 2013.

35. 2.G Proximitat i cohesió social (6): Risc a la pobresa
Taxa de risc a la pobresa* abans i després
• El 2011, la taxa de risc a la de rebre transferències socials. 2011
pobresa –població per sota del llindar
Barcelona Total RMB Catalunya
de pobresa respecte al total després
Abans 48,5 46,4 45,7
de transferències socials- és del Després 20,3 22 21,9
20,3% a Barcelona i del 21,9% a * En % de la població.
Catalunya.
Capacitat per arribar a final
de mes a Barcelona
• La crisi augmenta el nombre de En percentatge de persones (% )
persones a Barcelona amb molta
dificultat per arribar a fi de mes ( un Any 2011
12,3% el 2011 per un 7,2% i el 2006), Amb molta dificultat 12,3
tot i que el percentatge dels que Amb dificultat 15,1
arriben amb dificultat disminueix del Suficientment 50,7
24 al 15,1%. Amb facilitat o molta facilitat 19,9
No consta 2,0
Font: Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la
Població 2011, IERMB i Idscat
35

36. 3. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament
Indicadors econòmico-financers de l'Ajuntament de Barcelona
Indicadors pressupostaris 2010 2011 2012 Var. 12/11 Var. 11/10
Ingressos corrents 2.042.263 1.884.171 2.235.491 18,6% -7,7%
Despeses corrents 1.774.976 1.788.380 1.807.697 1,1% 0,8%
Estalvi brut 267.287 95.791 427.794 346,6% -64,2%
% Estlavi brut s/ingressos corrents 13,1% 5,1% 19,1% 276,4% -61,2%
Ingressos no financers 2.216.179 1.996.670 2.261.079 13,2% -9,9%
Despeses no financeres 2.516.411 2.394.973 2.200.999 -8,1% -4,8%
Capacitat (Necessitat) de Finançament -300.232 -398.303 60.080
% CNF s/ Ingressos no financers -13,5% -19,9% 2,7%
Ajustos Comptabilitat Nacional -216.299 -466.409 -57.559
Endeutament (a 31/12) 2010 2011 2012 Var. 12/11 Var. 11/10
Ajuntament de Barcelona 1.200.101 1.090.101 1.165.101 6,9% -9,2%
% Endeutament s/ ingressos corrents 58,8% 57,9% 52,1%
Endeutament Consolidat d'acord Protocol Dèficit Excessiu (PDE) (1) 1.201.529 1.090.101 1.165.101 6,9% -9,3%
Endeutament Consolidat d'acord Carta Municipal (2) 1.464.405 1.346.790 1.401.032 4,0% -8,0%
(1) Inclou els ens considerats Administració Pública de l'Ajuntament de Barcelona (criteris SEC'95)
(2) Inclou Ajuntament, OOAA, EPE's i Societats Mercatantils amb participació superior al 50%
Qualificacions crediticies abr-12 sep-12 mar-13 Espanya
Standard&Poor's A (-) BBB+ (-) BBB- (-) BBB- (-)
Standard&Poor's (ICL)* 'aa' 'aa' 'aa'
Fitch A (-) BBB (-) BBB (-) BBB (-)
Moody's En revisió En revisió Baa3 (-) Baa3 (-)
Nota: (Perspectiva)
* ICL: "Indicative Credit Level". Avalua la solvència intrínseca de l'Ajuntament sota el supòsit de que no existís un sostre derivat de la qualificació del deute
Font: Direcció de Finançament de l’Ajuntament de Barcelona

37. 3. Indicadors econòmico-financers de l’Ajuntament (2)
Àmbit Ajuntament de Barcelona. Evolució CNF i cobertura financera acumulada de la CNF
(Criteris Comptabilitat Nacional- SEC 95)
400 CNF (Milions d'euros) Excès/(Defecte) cobertura CNF (Acumulat Base=2000)
321,6
275,3
300 252,0
227,6
177,0 209,2
200 152,0 125,1
145,0
119,0 125,0
92,0 80,0
100 72,2 60,1
20,0 109,0
0
17,0 15,0
-26,0
-100 -47,0 -63,0
-83,3
-200 -198,5
-300
-300,2
-400
-398,3
-500
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Font: Direcció de Finançament de l’Ajuntament de Barcelona

38. 4. Perspectives pel 2013
• La recuperació de l’economia mundial és encara “fràgil i incerta” (Banc Mundial)
• La millora de les condicions financeres seguirà sense traslladar-se al sistema productiu, mentre que
el procés d’ajust en curs –fiscal, laboral i financer- exercirà efectes contractius a curt termini.
• En aquest context, els experts preveuen un any més de recessió a Catalunya i Espanya, en que
continuarà el procés de destrucció neta d’ocupació i augment de la taxa d’atur. L’activitat tendiria a
estabilitzar-se en la darrera part del 2013, per passar a registres positius moderats el 2014.
PREVISIONS ECONÒMIQUES PER L'ECONOMIA ESPANYOLA 2013 PREVISIONS ECONÒMIQUES PER L'ECONOMIA CATALANA 2013
variació interanual (%) variació interanual (%)
5
4
4
2 3
2
0
1
-2 0
-1
-4
-2
-6 -3
PIB Consum de les llars F.Béns Equip Exportacions
PIB Consum de les llars F.Béns Equip Exportacions IPC
Font: FUNCAS. Panel de previsiones de la economía española Marzo 2013. Font: Informe de conjuntura catalana de la Cambra de Comerç de Barcelona