TITULAR I FOTO: Francesc, el primer Papa de Llatinoamèrica

1. PUBLICITAT
14 DE MARÇ DEL 2013
NÚMERO 1.735 ANY 8
El primer diari gratuït i independent de Lleida
Tel.: 973 260 065 Fax: 973 261 067
Visita’ns també a:
p. 11 p. 03 i Edit. p. 05
Paritat
home-dona Francesc I, el primer
als semàfors
de Tremp Papa de Llatinoamèrica
Bergoglio, jesuïta argentí de 76 anys, conegut pel compromis amb els pobres
REUTERS
MARTA LLUVICH (ACN)
La capital del Pallars Jussà
canvia els LED perquè ara
alternin les dues figures
p. 11
MOSSOS D’ESQUADRA
‘Caçat’ un motorista a
198 km/h a Camarasa
quan el límit era de 90
p. 07
L’antiga comissaria de
Sant Martí acollirà
equipaments socials
p. 07
L’IPC del febrer a
Lleida, el que més puja
Francesc I saludant els fidels que es van congregar ahir al vespre a la plaça de Sant Pere després que sortís escollit com el 266è Papa
de tot l’Estat espanyol
PUBLICITAT

2. 02
D'INTERÈS BONDIA
DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013
www.bondia.cat
El temps a Lleida meteo@bondia.cat Serveis
TELÈFONS
Seguretat
Continua l’ambient Emergèncias
Mossos d’Esquadra 973 700 050
112
d’hivern, les nevades al Atenció a la Dona (Mossos)
Policia
Ext. 5000
091
Pirineu i el fort vent 07.11 h
19.03 h
Guàrdia Civil Atenció Ciutadà
900 101 062
Guàrdia Urbana 092/973 700 600
El sol dominarà arreu excepte al Pirineu, on
Urgències mèdiques
nevarà, sobretot al vessant nord. Seran entre
ICS 973 221 516
abundants (quantitats superiors a 5 cm i de
Hosp. Arnau de Vilanova 973 705 200
fins a 10 cm) i molt abundants (fins a 20 cm
Creixent Hospital de Sta. Maria 973 727 222
en 24 hores). Les temperatures matinals
Urgències Tàrrega 973 310 852
baixaran arreu, en especial, a la muntanya.
Comitè Anti-sida 973 221 212
Les màximes, tot i fer sol, baixaran i es
mantindrà l’ambient gèlid i de ple hivern. Alcohòlics Anòmims 629 779 654
També cal estar en alerta amb el vent, amb Comedores compulsivos 676 060 624
cops forts de tramuntana. Fibrolleida 649 873 838
Creu Roja
Lleida 973 279 900
Agramunt 973 390 880
DIVENDRES DISSABTE Balaguer 973 445 795
Cervera 973 532 084
Les Borges Blanques 973 143 493
Mollerussa 973 711 282
Tàrrega 973 500 679
Serveis funeraris 973 237 206
Servei de suport en el Dol de Ponent
973 501 503
Bus Lleida-Andorra 973 352 379
Estació d’Autobusos 973 268 500
FARMÀCIES D’AVUI
De 09.00 a 22.00 h
Simó. Príncep de Viana, 99 (Pl. Europa)
Anadon. Balmes, 44
De 22.00 a 09.00 h
PUBLICITAT
Prat. Bruc, 30 (Cappont)
FARMÀCIES DEMÀ
De 09.00 a 22.00 h
Garrós. Prat de la Riba, 53
Villalonga-Pifarré. Hostal, 2 (Bordeta)
De 22.00 a 09.00 h
Bendicho-Isanta. Passeig de Ronda, 139
AL·LÈRGIES
Nivell de risc d’al·lèrgia: 0, nul; 1, baix; 2, mitjà; 3,
alt; 4, màxim. Nivells de previsió: A, en augment;
=, estable; D, en descens; ?, situació excepcional.
De l’11 al 17 de març
Parietària 1 = Pi 1 =
Gramínies 1 = Plàtan - -
Olivera 0 = Pollancre 2 A
Avellaner 1 = Salze 2 =
Auró Negundo 1 = Vem 2 D
Freixe 1 = Xiprer 4 =
Melcoratge 0 = Alterania 2 =
Om 1 = Cladosporium 3 =

3. BONDIA
DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013 AVUI 03
L’argentí Jorge Mario Bergoglio,
nou Papa amb el nom de Francesc I
El nou pontífex és jesuïta, té 76 anys i no estava entre els noms que sonaven com a papables
REUTERS
AGÈNCIES. CIUTAT DEL VATICÀ
El nou Papa de Roma és l’argen- ‘Rival’ de
tí Jorge Mario Bergoglio, de 76
anys i fins ara cardenal de Bue- Benet XVI i
nos Aires, que ha triat el nom de
Francesc I. Després de la fuma-
ta blanca, pocs minuts després
progressista
de les set de la tarda, el nou pon- Bergoglio, vist com un cardenal
tífex va trigar poc més d’una moderat i progressista en un
hora en sortir a la balconada cen- context molt conservador, és
tral de la plaça de Sant Pere del també afí a les reformes al si de
Vaticà, plena de fidels expec- l’Església. El pontífex número
tants. El cardenal protodiaca, Je- 266 de la història de l’Església
an-Louis Tauran, va pronunciar catòlica, és el primer provinent
les famoses paraules habemus de l’Amèrica Llatina, el continent
papam i va anunciar que Bergo- on hi ha més catòlics. No partia
glio havia estat escollit nou Pa- entre els favorits. I tampoc com-
pa per part del conclave format pleix un dels supòsits que es
per 115 cardenals. donava per fet: que el nou Papa
Jorge Maria Bergoglio, que és seria jove. Francesc I té 76 anys
jesuita, és el primer Papa ame- i és el més gran de la majoria de
ricà. De fet, és el primer cop que possibles candidats que havien
els cardenals trien un pontífex sonat. Cal recordar que, a més,
de fora d’Europa. A més, el nom en el conclave de 2005, Bergo-
de Bergoglio no apareixia a les gliova ser el principal rival de Jo-
travesses dels últims dies entre seph Ratzinger per a ser escollit
els papables. En la seva primera El papa Francesc I en el moment en què va sortir del balcó de la basílica de Sant Pere del Vaticà pontífex.
intervenció pública com a pontí-
fex ha fet referència a aquest fet:
“Els cardenals han anat a buscar S’IMPOSA EN LA CINQUENA VOTACIÓ I DESPRÉS DE DUES ‘FUMATES’ NEGRES
el Papa gairebé a la fi del món, El primer que no és
però estem aquí”. Una de les pri-
meres coses que va fer va ser
pregar per Benet XVI i va resar
europeu
Fins ara era el cardenal
‘Fumata’ blanca a les 19.08 hores
juntament amb tota la plaça el de Buenos Aires però té La xemeneia de la Capella
Pare Nostre i l’Ave Maria. A més arrels italianes Sixtina de Sant Pere del Va-
de beneir els fidels, Francesc Iva ticà va exhalar el fum blanc
instar els fidels cristians a fer el pocs minuts després de les
camí conjuntament amb ell, un “Amor, fraternitat i set de la tarda. Concretament
“camí d’amor, fraternitat i confi- a les 19.08 hores i fent embo-
ança entre nosaltres”. confiança” gir els milers de fidels congre-
Nascut a Buenos Aires però “Els cardenals han anat gats. Després, esva dur a ter-
amb arrels italianes, Bergoglio a buscar el Papa gairebé me el ritu d’acceptació per
va estudiar Enginyeria Química, part del nou pontífex, el can-
però posteriormentva escollir el a la fi del món” vi d’ornaments, així com el
sacerdoci. Amb 21 anys, va en- ritu d’obediència per part dels
trar a la Companyia de Jesús i cardenals presents a la Cape-
l’any 1969 va ser ordenat sa- lla Sixtina. Moment de la ‘fumata’ blanca a la Capella Sixtina
cerdot.
PUBLICITAT

4. 04
OPINIÓ BONDIA
DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013
Què està passant? Què convé fer? Cartes al director
ISBN 1886-6883. Dipòsit legal L-61-2006. Control de PGD.
Salvem la natura de respectariconservarunarbrat
Ramon Farré Roure i perquè no hi ha més remei, sident Mas tenen aquesta les ‘urpes’ del que era l’enveja de molts po-
que no pot no deixar seqüeles, finalitat. També és convenient bles de les Garrigues i d’ar-
encara que es malda per prote- l’actuació ràpida de la justícia i consistori de Borges reu, que donarien el que fos
gir els elements essencials de la dels partits per apartar els qui Ramon Camús Cortés. President pertenirelboscdepinstanes-
del PP de les Garrigues i veí
Delegat del Govern a societat del benestar. Sap un traeixen el codi ètic comuna- afectat i indignat. plendorós que fins ara teníem
Lleida greu infinit i més quan la rique- ment acceptat o tenen compor- i que amb l’execrable acció de
sa del país permetria d’evitar les taments indeguts, així com cer- Al mateix temps que a Lleida l’Ajuntament ha quedat ferit
Vagi per endavant que quan retallades. car formes de restitució de l’ho- es feia Fira Natura, a les Bor- de mort.
hom està al bell mig de grans Segon. Catalunya està abo- nor d’aquells que hagin pogut ges decidien acabar amb lavi- Ésindignantqueelsrepresen-
transformacions socials, com és cada a fer un procés imprescin- ser injustament tractats L’hones- da de 12 pins espectaculars. tants que tria un poble i que,
el cas, costa saber exactament dible per poder garantir el ben- tedat personal no precisa, però, A cop de motoserra, un a un, en teoria, han de preservar i
què està passant. La feina dels estar dels seus ciutadans i no de cap norma i és la millor garan- han anat caient sense pietat . conservar el patrimoni ciuta-
historiadors serà explicar els quedar com un ens residual: tia per servir el bé públic. Sembla que no pugui ser, oi?, dà es dediquin a tot el contra- El diari no es
canvis socials que es produ- exercir el dret a decidir adreçat Per tant, i com a primera con- doncsesjala2avegadaendos ri. Els nostres fills i néts teni-
eixen des del tombant del segle. a la sobirania. L’agenda social i clusió, la situació és ambivalent. anys que aquesta tala es pro- en tot el dret de gaudir
Tanmateix, caminar en la incer- la nacional són la mateixa cosa Grans dificultats en un moment dueixsensecapnecessitat.Tot d’aquests pins que han trigat
tesa és feixuc i hom demana re- i totes dues s’han de preservar, especialment il·lusionant en què perlaincapacitatdel’equipde més de 40 anys en créixer per
ferents i explicacions per mirar per tant, alhora. L’Estat espa- Catalunya es planteja de fer el govern del moment. Fa dos donar-nos la seva ombra, i en
d’escatir on som. I malgrat les di- nyol, que procura ocupar la to- seu propi camí. El problema és anyserad’ERC, iavuieselgo- canvinoméshantardatunpa-
ficultats d’encertar-la, convé ar- talitat de l’espai polític en una que en els tres àmbits assenya- vern de CiU. L’excusa que fan rell de dies en eliminar. Fran-
riscar alguna resposta des de posició de domini—la legisla- lats cal avançar al mateix temps servir és sempre la mateixa: cament, no ho podem enten-
Catalunya estant. ció educativa, la comercial i la de i de manera reeixida, perquè es- que si estan desarrelats, que dreimoltmenysjustificar;més
Primer. El context està mar- regulació de l’administració lo- tan íntimament relligats. Sense sisónmassagrans,quesiem- si tenim en compte que l’actu-
cat per la greu crisi econòmica cal, en són exemples— intenta recuperació de la credibilitat de bruten la gespa... Aquest cop, al alcalde fa 2 anys ens va do-
que dura ja 5 anys. La manca de amb tots els mitjans desestabi- la política difícilment es resoldrà a més, han decidit que en el nar suport contra la tala d’ar-
creixement econòmic es produ- litzar el procés cap al dret de la crisi i s’avançarà cap a la so- seullocconstruiranuna2apis- bres que es va produir en el
eix, a més, quan s’ha endegat un decidir. A la vegada, aquest ma- birania. I sense la sobirania tam- cina, que deixant de banda de mateix recinte de les piscines.
procés de consolidació fiscal de teix estat està en crisi i és inca- poc la crisi econòmica i la credi- sicalono,eracompatibleamb És clar que llavors era a l’opo-
proporcions enormes. L’econo- paç de formular un projecte en- bilitat institucional faran passos la conservació dels pins. Però sicióilluitantperl’alcaldia,que
mia catalana està tenallada pels grescador per al conjunt del seu endavant definitius. elsquepensemaixíheminten- alafivaassolir.Comespotte-
deutes acumulats en temps de territori. Segonaconclusió. En aquests tat de totes les formes possi- nir tan poca memòria?
mal govern, pel dèficit fiscal es- Tercer. La crisi de credibilitat moments és quan la unitat de les bles arribar a un enteniment I ara, curiosament, la junta lo-
tructural i per les obligacions que de la política i els polítics amb els forces polítiques catalanes per amb l’Ajuntament. Hem reco- cald’ERCesmanifestacontra-
s’imposen des de la Unió Euro- casos de corrupció (en molts ca- aconseguir reeixir en els tres àm- lllit firmes, on hem vist el su- ri a la tala, quan va ser qui va
pea i des de l’Estat espanyol, que sos presumpta en no haver sen- bits és fonamental. En altres àm- port de moltes persones que impulsar una acció calcada a
no trasllada amb equanimitat a tència inapel·lable dels tribunals) bits la discrepància és ben pos- estimen la natura, i especial- la que estem vivint avui. O ai-
les comunitats autònomes les arrossega descrèdit envers les sible i convenient. Cal diàleg, re- ment gent jove, que no es po- xòésfaltadecoherència,ovo-
obligacions que li són imposa- institucions, precisament quan sistència, voluntat d’entesa i de dia creure que algú pogués, ni len enganyar a algú.
des en matèria de dèficit públic. més convindria tenir-hi con- superació del mal moment i ma- tan sols pensar, en tallar Nomésensquedaesperarque
La repercussió en termes de fiança atesa la dificultat extre- jories ben sòlides. No és una llui- aquests arbres. Desgraciada- en les futures accions de
desocupació és gran i produeix ma del moment. Itàlia és el mi- ta per les essències, sinó per la ment,nilesconversesambl’al- l’Ajuntament, com la renova-
molt dolor en les famílies i per- rall que ens retorna la mirada. continuïtat d’una forma de viu- calde, ni les signatures, ni els ció de l’Avinguda Francesc
sones afectades. La Generalitat Mesures radicals per tallar de re, d’organitzar-nos socialment comunicats a la premsa han Macià,onaranohihaniunsol
ha hagut de reduir de 5,7 mi- soca-rel tota ombra de corrup- i culturalment. L’objectiu és la su- servit de res. En canvi, sí hem arbre, es consciencessin que
lions d’euros diaris la seva des- ció en l’administració dels as- pervivència de la nació i el pro- vist un desinterès total i ab- ésdeltotnecessariplantarino
pesa durant els dos darrers anys. sumptes públics són imprescin- grés social i el de tots i cadascun solutperpartdelconsistori en pas arrencar.
Un esforç ingent fet a contracor dibles. Les 51 propostes del pre- dels ciutadans.
coses com cal és ben palesa, es- nir-ne 86.094. I tot apunta que de l’intrusisme serà un dels fac- cauen sobre ells en cas de triar
L’intrusisme pecialment pel que fa a reformes
i rehabilitació, no tant en obra
pública, per raons òbvies.
la sagnia de treballadors i de
centres de treball que tanquen
continuarà sent molt greu si no
tors que contribuirà a revifar el
sector.
Així, demanarem una impli-
perfils poc qualificats i sense ga-
ranties a l’hora de dur a terme les
obres.
a la I és precisament per defensar
els interessos de les empreses
es prenen mesures que tinguin
una ràpida incidència en un sec-
cació més directa als ajunta-
ments, instant-los a que no es li-
Per últim, també ens mos-
trem a favor de propostes i ac-
construcció agremiades que sí compleixen
amb rigor amb les seves obliga-
cions tributàries que la Federa-
tor que es troba en caiguda lliu-
re. En aquest sentit, cal ressal-
tar que la contractació pública
mitin a cobrar la taxa que paga
qui comença una obra —en el
cas dels particulars— sinó que
cions expressades des del sec-
tor, com ara l’aprovació d’una llei
òmnibus que permetés revifar la
ció emprén una lluita aferrissa- ha caigut un 42,8% el 2012, des- també comprovin que darrere construcció a través de diferents
Josep Maria Gardeñes da contra l’intrusisme per tal prés d’haver-ho fet un 72,8% el d’aquesta obra hi ha una empre- canvis legals. D’altra banda,
d’evitar que la construcció iniciï 2011. sa que compleix tots els requi- també compartim la necessitat
una deriva sense retorn. És hora, doncs, de capgirar sits, que està formada i acredi- de dotar- se d’una llei contra la
President de la Federació de Gremis de La crisi ja ha tocat prou la situació i des de la FGC seguim tada i que a més sigui solvent. morositat que fixi els terminis de
la Construcció de les Terres de Lleida aquest sector que veu com dia a l’estela de la campanya Amb to- Cal que els ajuntaments, fent pagament de les empreses als
(FGC) dia perd assalariats. Les dades tes les garanties endegada ara fa ús de les seves facultats, dema- seus proveïdors i també dels
de l’INSS revelen que la cons- un any a COELL per tal de digni- nin als particulars sol·licitants clients a les empreses.
La Federació de Gremis de la trucció catalana va perdre al ficar la situació del sector i per d’una llicència d’obres quin és el En definitiva, des de la Fede-
Construcció de lesTerres de Llei- 2012 un total de 29.591 treba- alertar la societat de l’ intrusis- nom del contractista que execu- ració de Gremis de la Construc-
da enceta una nova etapa po- lladors assalariats i 3.450 autò- me que minva les possibilitats de tarà l’obra, el qual ha d’estar ció de les Terres de Lleida se-
sant l’accent en la principal xa- noms afiliats a la Seguretat So- les empreses. donat d’alta de l’IAE i en el regis- guirem recolzant la qualitat de
cra que amenaça el nostre sec- cial. Així mateix, l’EPA del 4t. tri- En primera instància, busca- tre d’empreses acreditades les nostres empreses davant el
tor: l’intrusisme professional que mestre de 2012 constata que a rem la necessària complicitat de (REA). risc que suposa l’ intrusisme. És
s’hi constata d’un temps ençà. la demarcació de Lleida hi havia l’Administració, associacions, En segon terme, advertint i hora de tornar a saber apreciar
Tot i que no es coneixen da- 13.500 ocupats en el sector en- col·legis professionals, entitats, sensibilitzant els consumidors el valor de la feina ben feta i de
des concretes de quin és el per- front els 19.400 del mateix pe- comunitats de propietaris i ad- perquè optin per contractar em- dipositar la confiança en els pro-
centatge d’intrusisme que s’hi ríode de 2011. I en un any, Cata- ministradors de finques per tal preses legalment constituïdes, fessionals qualificats exigint-los
registra en aquesta activitat, la lunya ha passat de tenir 91.087 de disminuir la competència des- tot recordant-los les responsa- el millor servei i la màxima ga-
percepció que no tothom fa les empreses de la construcció a te- lleial. Precisament l’eliminació bilitats civils i legals que re- rantia de qualitat.

5. BONDIA
DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013 OPINIÓ 05
DIRECTORI
Edita: Bondia Lleida SL
Editorial Francesc I, el primer Papa llatinoamericà
President: Jaume Ramon i Solé
Director: Josep Ramon Ribé Quan la ‘fumata bianca’ va sortir ahir a última hora de la tarda per la xemeneia de la Capella
Redacció: Albert Guerrero
Director comercial: Carles Jiménez.
Sixtina, poques eren les travesses que havien inclòs Jorge Mario Bergoglio entre els candidats
Administració: Arancha Pajuelo amb possibilitats, però al final, aquest jesuïta argentí de 76 anys, conegut pel seu compromís
Maquetació: J. Torrelles i Juanma Paquico
Coordinadora Bondia.cat: Lourdes Cardona amb els pobres, va ser escollit com a successor de Benet XVI. En plena crisi dels escàndols en
què viu immersa l’Església catòlica, la ràpida elecció del nou Pontífex, de conegut caràcter
Carrer Vila Antònia, 6. 25007-Lleida.
Telèfon: 973 260 065. conciliador, també suposa dues novetats importants a la història del Papat: és el primer que
Correu electrònic: info@bondia.cat. escull el nom de Francesc -és dirà, doncs, Francesc I- i també és el primer no europeu, en
Web: http://www.bondia.cat/ aquest cas llatinoamericà. Un Papa diferent per fer front als ‘bíblics’reptes que se li presenten.
s responsabilitza de les opinions expressades pels col·laboradors de la nostra secció de tribuna L’opinió del Bondia es reflecteix a través de la seva editorial. El Grup Bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital Bondia (www.bondia.cat).
Sobrelareformadelmónlocal Amb pas ferm,
pel dret a decidir
Marc Solsona Aixalà tenen de menys de 5.000 ha- de finançament de les corpo-
bitants, és a dir , dels 947 mu- racions locals amb la finalitat
nicipis catalans, 737 tenen de tenir suficient autonomia Pau Cabré Roure vint. És per aquesta raó que el
Alcalde de Mollerussa i aquestes característiques. financera per a exercir les se- Consell Comarcal del Segrià, en
diputat de CiU al 5. Retalla la capacitat de ves competències. el darrer ple, ha aprovat una mo-
Congrés dels Diputats decidir al voler imposar un nou 7. Oculta intencions ja que ció en la qual dóna suport a la
marc competencial per als mu- és una cortina de fum populis- President del Consell declaració de sobirania i el dret
10 raons del perquè estic nicipis de menys de 20.000 ta, perillosa i demagoga. Sota Comarcal del Segrià a decidir del poble de Catalunya.
en contra de la reforma del habitants. Aquests represen- l’excusa de la crisi, les du- El món municipalista també ha
món local que proposa el mi- ten el 93’34% del nostre país plicitats i els sous dels càrrecs Des que el procés sobiranis- patit l’ofec financer, legislatiu i
nistre Montoro: i és que només 63 dels 947 electes locals, s’amaga una ta del nostre país ha anat aga- administratiu que el govern de
1. Perquè la Generalitat de municipis catalans tenen més voluntat recentralitzadora de fant embranzida, la societat ci- l’Estat ha endegat. El seu pro-
Catalunya té competències de 20.000 habitants. A les ter- recuperació competencial per vil catalana està donant contí- jecte de reforma de la Llei de Ba-
plenes en el món local i, per res de Lleida, tant sols la ca- enfortir l’Estat i debilitar els nues mostres de maduresa ses de Règim Local és un atac
tant, aquest avantprojecte de pital supera aquesta xifra. Ai- municipis i les comunitats au- democràtica, i alhora, des del directe a la cultura administra-
llei NO pot ser d’aplicació a xò vol dir que 230 municipis tònomes. govern de Catalunya esva avan- tiva municipal històricament ar-
Catalunya ja que vulnera el lleidatans corren el perill que 8. Anem enrere al reforçar çant, amb pas serè i ferm, per relada en el nostre país. L’apri-
marc competencial català. se’ls modifiqui el marc compe- el paper de les diputacions, establir les bases legals del re- mament, abusiu i absolutament
Aquesta competència no va tencial i es converteixin en carregant-se el principi de ferèndum pel dret a decidir. Cal, estèril, dels que jo anomeno
ser ni retallada ni amputada simples oficines administrati- “proximitat” que exercim els com així està succeint, que les “serveis de primera trinxera”, i
pel Tribunal constitucional ca- ves sense autonomia de deci- municipis. No es té en comp- dues forces es complementin i que són la base de la cohesió so-
duc en la seva sentència del sió ni cap responsabilitat o, en te la realitat territorial cata- interactuïn, i els polítics escol- cial de la nostra ciutadania, n’és
2009. el pitjor dels casos, de desa- lana ni el paper dels consells tin una ciutadania que, malgrat el clar exemple. Aquest fet re-
2. Assenyala culpables ja parèixer. comarcals. el context de crisi i patiment so- força encara més la necessitat
que apunta tots els ajunta- 9. Esdevé una intervenció cial, vol fer sentir la seva veu. que el Consell Comarcal del Se-
ments com a principals res- Madrid apunta tots pura i dura ja que es dóna ma- Malauradament, i com més grià, com ja han fet altres con-
ponsables del dèficit públic de jor protagonisme als secreta- ferma i clara és la determinació sells, doni el seu clar recolza-
l’Estat i només són alguns els els ajuntaments com ris i interventors municipals. de la societat catalana, s’alcen ment al dret a decidir i suport a
que s’han passat en la despe- a responsables del Aquests hauran de fer complir des de l’Estat espanyol veus la declaració de sobirania del
sa. Només una dada: l’Ajunta- dèficit públic i sols un centre de cost municipal contràries a la llibertat d’un po- nostre país.
ment de Madrid té més deute sense tenir en compte cap al- ble a poder expressar la sevavo-
són alguns els que
que tots els 947 municipis de
s’han ‘passat’
tra funció ni finalitat. Ciutats luntat de futur. Un exemple re- Els ‘serveis de
Catalunya junts, inclòs el de grises, sense valor afegit, cent i extremadament clarifica-
Barcelona. Si el món local és adormides, sense poder aju- dor ha estat l’expedient de primera trinxera’ són
un problema, que parlin amb dar a la societat civil, entitats, sanció obert al fiscal general la base de la cohesió
Madrid i que no ens hi posin a La gestió municipal clubs esportius... Control sí, de Catalunya, pel simple fet de
nosaltres. equival a gestió de intervenció i fiscalització No. manifestar-se a favor que el
3. Ataca la democràcia ja
persones i, per això, 10. La gestió municipal nostre poble tingui el dret de po- Les administracions
que anul·la la capacitat de equival a gestió de persones i, der dir, democràticament, allò locals hem de fer
decisió dels ajuntaments i, per cal mostrar un per això, cal mostrar un rebuig que vol esdevenir. És una de les
tant, la capacitat de decisió rebuig frontal a frontal i sense matisos a darreres mostres de la minsa sentir la nostra veu
dels ciutadans i ciutadanes de aquest avantprojecte de llei. cultura democràtica del govern
cada municipi. És l’antítesi del l’avantprojecte legal Racionalitzar, revisar, replan- de l’Estat i, particularment en Aquest procés que ja no té
camí cap a una democràcia tejar i reinventar són concep- aquest cas, de la politització de marxa enrere, ha de ser, per de-
més participativa. Cal fer es- 6. Amenaça serveis i iden- tes que fa temps que des del la justícia. Tanmateix, i gairebé finició, profundament democrà-
ment al fet que l’únic que vo- titat municipal perquè, al mo- món local de Catalunya ja es- en paral·lel, el govern de Cata- tic, transparent, amb voluntat
ten de manera directa els ciu- dificar el marc competencial, tem aplicant. No neguem que lunya ha constituït la Ponència, de diàleg, garantint la cohesió
tadans són, precisament, els posa en risc la inversió i el fo- tot és pot fer millor, que tot amb absoluta prioritat, que re- social, amb esperit europeista i
seus representants munici- ment de la cultura pròpia, pot ser més eficient i sosteni- dactarà la llei de consultes, per amb voluntat participativa. Un
pals. l’educació, l’esport, el lleure, ble, però tampoc no podem tenir-la enllestida de cara al re- procés en el què el poble de Ca-
4. Mostra desconeixença l’ajut social, les polítiques de oblidar que la gestió munici- ferèndum del 2014. Cal, doncs, talunya pugui accedir al seu au-
del territori. Volen sacrificar serveis a les persones... Tam- pal és, sobretot, una gestió de i malgrat els intents matussers togovern, històricament reivin-
els petits municipis de menys bé posa en qüestió la super- ciutadania, de persones. No de boicot, continuar treballant dicat. Des del Consell volem do-
de 5.000 habitants, ja que es vivència de serveis públics podem desnaturalitzar i des- per aconseguir la nostra fita. nar suport a aquest dret
fixa, per llei, la possibilitat com escoles bressol, escoles humanitzar la funció social En aquesta línia, el món local inalienable, i alhora encoratgem
d’eliminar-los (perdre el nom de música, piscines cobertes, que exerceix dia rere dia el té molt a dir. Les administraci- els segrianencs i segrianenques
i la realitat jurídica) si no com- programes de foment de l’ocu- món local. Si perdem huma- ons municipals hem de fer sen- a participar-hi activament. Mal-
pleixen uns paràmetres exclu- pació, formació, promoció nitat no serem millors ni segu- tir la nostra veu, per pura res- grat els intents d’estroncar la
sivament de costos. A Cata- econòmica... El que s’hauria rament, tampoc, els quadra- ponsabilitat política envers el nostra fita. Malgrat tot, amb pas
lunya, el 77’8% dels municipis de fer és reformar el model ran sempre el números. moment històric que estem vi- ferm i mirant cap al futur.

6. 06
OPINIÓ BONDIA
DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013
Democràcia,d’onvens?
Octavi Pereña i Cortina tadania excloïen a més de la mei- cristians i el text constitucional tà més estesa és perquè no exis- tència d’un Déu personal amb
tat de la població, ja que els contenia una implícita ense- teix la possibilitat d’exercir-la. qui es pot dialogar porta a recti-
limitaven als ciutadans barons nyança bíblica. Per trencar amb Allí on hi la possibilitat de posar tud del salmista: “...Tu escrutes
adults (majors de 30 anys), lliu- els absolutismes monàrquics la ma al calaix es manifesta la el meu caminar i el meu repo-
res (no esclaus), nascuts a Ate- existents a Europa van crear la corrupció política que tant ens sar, i coneixes íntimament tots
nes i amb un nivell econòmic figura de President, sent el pri- indigna. els meus senders... Examina’m,
adequat. Per tant, les dones, els mer George Washington que va Cristina Sen diu: “En un món oh Déu, i coneix el meu cor: pro-
Transcric de l’escrit Reflexions nens, els esclaus i els estrangers dirigir la guerra contra els angle- sense horitzó clar i en constant va’m, i coneix els meus pensa-
de cap de setmana de Marta Alòs no tenien dret a participar en sos. Washington només va go- va i vé els dirigents actuals es ments, mira si hi ha algun camí
aquest paràgraf: “De fet, són els les assembles on es discutien els vernar dues legislatures de qua- mouen en la foscor, i mésval pri- dolent en mi, i mena’m pel camí
estats que de forma continuada afers públics. Per això, semblan- tre anys, introduint la tradició mer mirar cap a dins”. Si aques- etern” (Salm 139).
vulneren sistemàticament el ça que hi ha entre la democrà- que va durar fins Franklin Roo- ta mirada cap a dins es fa des La corrupció política que
moll de l’os de la democràcia. A cia atenesa i l’actual és en el sevelt que ho va fer durant qua- de la imparcialitat per poderveu- s’amaga sota de la catifa a més
l’Estat espanyol hi ha tants nom, ja que la nostra democrà- tre legislatures. Desprès de Ro- re aquest interior tal com real- de manifestar la perversitat hu-
exemples que si volguéssim no cia es basa en els drets humans. osevelt es va fer una esmena a ment és es descobrirà que mana innata, porta a creure que
ens deixarien veure la Hum del De la pregunta: què es primer la Constitució en la que es limi- aquest amagatall, que no és vi- es pot robar impunement. No
so! I això és perquè, tot i que l’ou o la gallina? En podem fer ten els mandats presidencials a sible des de l’exterior, és un pou es així. Més aviat o més tard Déu
pobres de nosaltres encara ens aquesta altra: que és primer la dues legislatures de quatre anys. de corrupció. Aquest reconeixe- revisa els llibres i dóna a cadas-
ho creiem, la democràcia no ne- democràcia o el demòcrata? Evi- Recordem les paraules de ment es la primera passa vers la cú segons el que es mereix. En el
cessariament genera demòcra- dentment la resposta és ben Marta Alòs: “La democràcia no regeneració interior. La visió de moment que l’ésser humà reco-
tes”. D’aquí el títol d’aquest co- senzilla: primer es el demòcrata necessariament genera demò- la realitat del que hi ha en àni- neix semblantment el salmista
mentari: Democràcia, d’on véns? que crea la democràcia la fi- crates”. Si el demòcrata es el pa- ma pot fer exclamar: “Senyor, que Déu observa tots els seus
Generalment quan parlem de losofia política que regula la con- re de la democràcia, d’on surt el tingues pietat de mi que sóc pe- moviments i que coneix tots els
Democràcia —el govern del po- vivència dels ciutadans. La De- demòcrata? Pel que es veu els cador” I aquest reconeixement pensaments més íntims, aquest
ble— mirem cap l’Atenes clàssi- mocràcia tal corn I’ entenem avui homes per naixement no en són porta a creure que Jesús és el coneixement frena els impulsos
ca. Els atenesos van inventar el va néixer acabada la guerra de de demòcrates. La corrupció po- Salvador que amb la seva sang d’untar-se els dits d’oli. És cert
mot per definir un sistema de go- la independència de les colò- lítica la veiem arreu. Allí on hi ha vessada en el Gòlgota li neteja que en aquest món actual no
vern de la ciutat en la qual les de- nies nord-americanes de la me- homes que remenen les cireres la putrefacció interna. Arribat a s’extirparà del tot la corrupció,
cisions es prenien en assemblea tròpoli i la Constitució redacta- i, segons la possibilitat de posar aquest punt la persona es con- però si abundessin més els ver-
de ciutadans, no per un rei o un da. Els pares de la recent procla- la mà al calaix floreix la corrup- verteix en un fill de Déu. Ara, taders cristians, indiscutible-
emperador. Els drets de ciu- mada Constitució eren fervents ció. Si la macrocorrupció no es- amb el reconeixement de l’exis- ment minvaria.
bales a la actual arquitectura. Y ahora, de repente, la gran Los arquitectos en España sillas o poltronas de las adminis-
Nos ha pillado la ola como cuan- depresión, el caos, la ruina total hemos vivido un mundo de Ali- traciones públicas; y los y las ar-
De do el tsunami deTailandia alcan-
zó a los despreocupados turis-
de una profesión a la que de un
plumazo le han arrancado un
cia en el país de las maravillas,
sin preocuparnos en mirar en
quitectas tendremos que abrir
bien nuestro campo de visión,
Arquitectura tas al sol, o a la sombra de una
toldilla bebiendo un coco-loco.
montón de pieles de soberbia y
vanidad. Hoy, como en los sue-
perspectiva de gran dimensión,
qué estaba sucediendo en el res-
afinar el objetivoyventilar los al-
veolos pulmonares; pero, sobre
Seveíaveniryno lo quisimos ños de las desnudeces del Dan- to del mundo, cómo se movían todo, creer en nosotros mismos,
ver, vivíamos en una burbuja te en los infiernos de La Divina las piezas del caleidoscopio de en nuestra buena formaciónyen
Mariano Gomà Otero semejante al mundo de la fiebre Comedia; tenemos urgentemen- las profesionesyhacia dónde ca- aquella capacidad que debemos
del oro; nuestras estructuras or- minaba la oferta-demanda del tener para hacer arquitectura so-
ganizativas profesionales mira- promotor-usuario. cial, arquitectura de la ingenie-
ban para otro la- Hace escasas semanas visi- ría, de la empresa, de la econo-
do o, simplemen- té en Dubai a un joven inge- mía, del derecho, de la inves-
Arquitecto te, de reojo a las niero de caminos español tigación, del comercio, del
parcelas de in- que trabajaba para una diseño, del marketing, de la his-
He sentido una necesidad de es- fluencia y poder. firma multidisciplinar toria, de la filosofía, de la moda,
cribir de arquitecturay, sobre to- Y dicho sea de pa- italiana, allí instalada, del buen gusto, de la educación,
do, para los arquitectos, que hoy so, no sé muy bien y respondiendo a del civismo, de la cocina, del tex-
en día estamos en las horas más a qué me recuerda cu- muchos y buenos pro- til… y de un millar de posibi-
bajas de nuestra historia, o me- ando veo nuestro actual yectos; pero curiosamen- lidades más.
jor dicho, de la historia del mun- día a día social. te, el ingeniero tenía Vayamos pues descubriendo
do y de su sociedad en constan- Seguíamos sien- responsabilidades esa infinidad de caminos que po-
te evolución. He querido titular do los arquitectos con de arquitecto en la demos seguir y recuperaremos
además estas reflexiones, al sueños de star system, parte del proyecto que básicamente nuestra autoesti-
igual que en la época romana o de edificios emblemáti- le habían asignado. ma,volveremos a creer en noso-
renacentista lo hicieronVitrubio cos y supuestamente Pero días des- tros y en lo que somos capaces
o Palladio, que de alguna ma- prestigiosos premios pués, en Muscat- de hacer, dejando de recelar si-
nera definieron nuestra profe- FAD, sin darle dema- Omán, me entre- empre de las competencias que
sión, formación, habilidades y siada importancia a visté con una ar- nos usurparonynos usurpan, la-
consecuentemente nuestras op- la decoración, restau- quitecta alemana que era mentando nuestros perdidos
ciones varias de servicio a la so- ración, rehabilitación, diseño in- vicepresidenta de una fir- privilegios; pues no dudo un ins-
ciedad para la que trabajamos. dustrial, actividad pluridiscipli- ma de ingeniería, responsable tante que si nos toca hacer la ca-
Que se haya destruido nues- nar, especialidad en estructuras, de nuevos proyectos de ma- lle, la haremos mejor que nadie
tra profesión, entendida desde instalaciones, geotecnia, lumi- te que taparnos ejerciendo nu- rinas portuarias deportivas y y serán todos los demás qui-
el punto de vista clásico al que notecnia, hidráulica, energía so- estra capacidad de diseñar unos complejos turísticos en la costa enes entonces deban ponerse a
muchos de los mayores nos afer- lar, medio ambiente, energías al- castos y humildes harapos para omaní próximos aYemen o al es- cubierto.
rábamosypor la que íntimamen- ternativas; y porqué no, lite- que, poco a poco, generen una trecho de Ormuz. ¡Curioso! Y para muestra un botón. En
te suspiraban los jóvenes; clara- ratura, poesía, dibujo, artes nueva moda para cubrir las ver- Por ese terreno se mueven los pocos meses asistiremos a la
mente era de esperar pues no plásticas, creatividad en sus in- güenzas. Y quién sabe si tri- destinos de los profesionales de presentación de un libro de po-
podía mantenerse por más tiem- finitasvariables;yun largo etcé- unfaremos en ello.Yeso que, Co- la arquitectura y, hoy día, para emas de un arquitecto, ilustrado
po en un mundo en que la espe- tera de actividades para las que co Chanel, nunca estudió estéti- nadavalen las posturas como las con dibujosypinturas de otro ar-
cialización y el gran mercado nuestra formación técnico-hu- ca, ni composición, ni análisis de que hemos mantenido hasta el quitecto.
requieren equipos multidisci- manística, es de suponer nos ha- formas ni resistencia de materi- momento; para casi nada valdrá Ese es, indudablemente, el
plinares para dar respuestas glo- bía preparado. ales. el refugio del funcionariadoylas camino a seguir.

7. BONDIA
DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013 LLEIDA 07
LacomissariadeSant Els lleidatans aboquen
425.000 litres d’oli usat
Martíseràpermutada cada any al clavegueram
Creixen les iniciativen que fomenten el reciclatge
Paeria i Estat pacten una solució després de cinc anys REDACCIÓ/ACN. LLEIDA
SALVADOR MIRET (ACN)
SUBDELEGACIÓ Es calcula que a la demarcació
REDACCIÓ. LLEIDA de Lleida s’aboquen anualment
El Ministeri de l’Interior i l’Ajun- 425.000 litres d’oli al clavegue-
tament de Lleidavan arribar ahir ram. Una xifra que cada any dis-
a un acord per desencallar la si- minueix gràcies a les iniciatives
tuació de l’edifici de l’antiga co- que fomenten el reciclatge i la
missaria del carrer Sant Martí, recollida de l’oli usat. Una
propietat d’aquest ministeri i d’aquestes iniciatives és la qui-
que es troba en desús des del navan presentar ahir el Gremi de
2008 quan la Policia Nacional Forners de les Terres de Lleida i
va traslladar el servei d’expedi- ShalomTaller, quevan signar un
ció de documents a les actuals conveni per facilitar als forners
instal·lacions de Jaume II. Així, la la recollida dels olis usats que
Paeria es va comprometre a fer produeixen en la seva activitat
una valoració econòmica de diària. Cada forn pot generar en- Imatge de la presentació de l’acord
l’edifici i a buscar, posteriorment, tre 25 i 50 litres d’oli usat al mes.
una parcel·la municipal resi- D’aquesta manera, l’acord Shalom recollirà l’oli
dencial d’un valor similar per a permet als forners, per una ban-
poder materialitzar una permu- Imatge de la trobada entre la Subdelegació i la Paeria da, complir amb la normativa dels forners
ta. La Paeria preveu destinar que els obliga a fer-se càrrec de Un forn gasta de 25 a
l’edifici a equipaments de caire tructures i Equipaments de la només pot ser la venda de l’edi- l’oli usat per fregir i, per altra, do- 50 litres cada mes
social. Seguretat de l’Estat del Ministe- fici o una permuta ja que no pre- nar una oportunitat laboral a
La subdelegada del Govern ri de l’Interior, Rafael Ferrera, i veuen la cessió gratuïta dels persones en risc d’exclusió a tra-
de l’Estat a Lleida, Inma Manso, el cap de l’Àrea d’Alineacions, immobles”. Al seu torn, Camps vés del projecte de Shalom i 8 establiments ja s’hi
van convocar la trobada en què Modesto Domínguez, per trobar es va comprometre a valorar que actualment dóna feina a tres
hi va prendre part la primera ti- una solució sobre el futur de l’an- l’edifici de Sant Martí per tal de persones i a un monitor. Vuit han adherit
nenta d’alcalde de la Paeria, tiga comissaria. poder fer una permuta amb al- forns de la ciutat de Lleida ja s’hi L’objectiu és ampliar-lo a
Marta Camps, el secretari ge- Manso va explicar que “era guna parcel·la municipal resi- han adherit però es vol ampliar tota la demarcació
neral de la Gerència d’Infraes- necessari buscar una sortida que dencial d’un valor similar. a tota la demarcació.
Pràctiques dels alumnes
Lleida lidera la pujada de Nutrició de la UdL
de preus al febrer REDACCIÓ. LLEIDA
L’Agència de Salut Pública de
Catalunya (ASPCAT) ha signat
un conveni marc de cooperació
Increment de cinc dècimes i un IPC anual del 3% amb la Facultat de Medicina de
la Universitat de Lleida (UdL) per
REDACCIÓ/ACN. LLEIDA conjunt de l’Estat espanyol i una al desenvolupament de pràcti-
Els preus a Lleida van augmen- taxa que està tres dècimes per ques externes d’estudiants del
tar cinc dècimes al febrer en re- sota de la mitjana catalana que Grau de Nutrició Humana i Die-
lació amb el mes de gener, se- ha quedat fixada aquest segon tètica de la UdL. L’acord té una
gons va informar l’Institut Naci- mes de l’any en el 3,3%, segons vigència de dos anys.
HERMÍNIA SIRVENT (PAERIA)
onal d’Estadística(INE). l’INE. Amb l’increment de preus
Després d’aquest comporta- del 0,5% en relació amb el gener, La Paeria reobre les fonts ornamentals
ment intermensual, la taxa d’in- Lleida es va convertir en el terri- La Paeria ha començat a reobrir aquests dies la trentena de Col·lisió entre tres cotxes
flació anual a Lleida ha quedat tori on els preus van pujar més fonts ornamentals i les 240 d’aigua potable, coincidint amb a Ronda amb una ferida
fixada en el 3%, dues dècimes en tot l’Estat, compartint aquest millors temperatures i un cop ja no hi ha perill de gelades. A
per sobre de la registrada en el lideratge amb Huelva. més, la Paeria està millorant la font de la plaça de la Pau. REDACCIÓ. LLEIDA
Tres cotxesvan xocar ahir al ma-
tí en cadena al Passeig de Ron-
Més de 33.000 alumnes a da. Els fetsvan tenir lloc poc des-
prés de les 10 del matí a la cruï-
lla entre Ronda i Pius XII. Fruit
les activitats d’’eduCaixa’ de la topada, la conductora del
segon vehicle, una veïna de Llei-
da de 62 anys, va resultar ferida
Un projecte impulsat per l’Obra Social “la Caixa” lleu.
REDACCIÓ. LLEIDA promoure el creixement perso- La Festa de Moros i
Un total de 33.012 alumnes llei- nal, fomentant els hàbits sa- Cristians ja té cartell
datans van participar l’any pas- ludables, l’educació envalors i la
LAURA CORTÉS (ACN)
sat al projecte eduCaixa, que im- sensibilització social. El projec- REDACCIÓ. LLEIDA
pulsa l’Obra Social “la Caixa”. te està adreçat a alumnes de 3 a Simulacre d’incendi al pàrquing de La Llotja El dissenyador gràfic lleidatà Er-
El projecte engloba recursos pe- 18 anys, professors i Ampes. Una quarantena d’efectius dels Bombers van participar ahir nest Casals és l’autor del cartell
dagògics innovadors, pràctics i Així, per exemple, el centre al matí en un exercici en què es va simular un incendi a guanyador del 17è concurs de
d’accés fàcil, amb propostes sociocultural CaixaForum va re- l’aparcament subterrani de La Llotja. Van haver de rescatar cartells de la Festa de Moros i
educatives pensades per desper- bre 19.521 escolars o 7.366 nens dues persones inconscients per inhalació de fum. Cristians de Lleida premiat amb
tarvocacions emprenedores; po- de Lleida van accedir a l’oferta un únic premi de 800 euros. A
tenciar vocacions científiques; de continguts online recopilats aquesta edició s’hi han presen-
difondre l’art i la cultura, així com al portal www.eduCaixa.com. tat un total de 12 obres d’autors.

8. 08
PUBLICITAT BONDIA
DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013

9. BONDIA
DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013 LLEIDA 09
Entrevista Ferran Accensi
“Els polítics catalans necessiten
nodrir-se de l’Assemblea Nacional”
REDACCIÓ. LLEIDA nosaltres el que farem després del treball que hem
Un any després de la seva desenvolupat als pobles del Segria i Lleida capi-
creació el -10 de març del tal és establir un enllaç entre Lleida i el Secretari-
2012- aquest cap de setmana at Nacional.
se celebra a Girona l’Assemblea
General de l’Assemblea Nacio- Per què a tots els partits els convé, segons
nal Catalana. Entre altres qües- vosté, l’Assemblea Nacional Catalana?
tions, es passarà comptes del que Davant tots els escàndols polítics que han sortit,
ha passat en els darrers 12 me- davant dels descrèdits i tota la desafecció políti-
sos, des de tots els punts de vista, ca per part de la ciutadania, l’Assemblea Nacio-
tant polítics, com econòmics i so- nal ha generat una il·lusió que ha fet que la gent
Tenim a la gent i els cials. Però sempre partint de la ba- surti al carrer i que estigui a favor de la indepen-
mou un motiu molt se de la gran manifestació de l’On- dència i que es parli d’aquest col.lectiu. La gent
clar pel qual tots ze de Setembre, que va marcar un que ara es manifesta a favor d’aquest moviment,
punt d’inflexió a Catalunya pel més era impensable que ho fes fa uns anys. Nosaltres,
estem treballant. No d’un milió de persones que van sor- a l’Assemblea, tenim gent independentista de tots
hi ha res més al tir al carrer per demanar el dret a de- els partits polítics. Perquè nosaltres no comptem
darrere... perquè no cidir. amb partits polítics. Tenim a la gent i els mou un
Des de la creació de l’Assemblea Na- motiu molt clar pel qual tots estem treballant. No
esdeveindrem partit cional Catalana, el lleidatà Ferran hi ha res més al darrere... perquè no esdevindren
Accensi lidera el moviment a les co- un partit polític. A l’Assemblea s’hi poden trobar
marques de la plana de Lleida. De ca- còmodament la majoria de militants dels partits
ra a les properes eleccions, es presen- polítics.
ta per a ser membre del Secretariat Na-
cional de l’Assemblea. Com valora la declaració de sobirania per
part del Parlament de Catalunya?
Com ha evolucionat el moviment de Bé, sense cap mena de dubte, ens trobem davant
l’Assemblea Nacional a Lleida ençà un pas importantíssim que l’Assemblea no pot fer.
la seva posada en funcionament? Nosaltres només ho poden proclamar els nostres
A Lleida, l’Assemblea Nacional Catala- representants polítics a través del Parlament. hem
na ha crescut exponencialment moltís- de tenir molt present que l’Assemblea només pot
sim. Val a dir que, a nivell de Cata- mobilitzar la gent perquè els nostres partits polí-
lunya, ja tenim 14.000 socis de paga- tics es belluguin ivagin en la direcció que l’Assem-
ment, a banda dels simpatitzants. blea està proposant. És un pas molt ferm que, mal-
Quan vàrem començar el mes de grat el que diguin des de Madrid, es tracta de la
febrer de l’any passat erem qua- voluntat d’un poble i, la veritat, és que és molt di-
tre persones i quan dic qua- fícil anar contra la voluntat d’un poble. No es
tre vull dir exactament qua- tracta d’independitzar-nos del món, simplement
tre. Ara ja som més de volem l’autodeterminació del nostre poble per ai-
1.000 persones les que es- xí poder ser un país més dins la Unió Europea (UE)
tem participant de les ac- i dins del seu marc legal. És un fet nou a la Unió
tivitats que organitzem i Europea perquè no ha tingut mai la secessió de
ens mobilitzem quan es cap estat o de cap regió dins dels seus estats i, per
desenvolupen els actes. tant, caldrà veure’n l’encaix. El que sí que és evi-
En aquests moments hi dent és que tots els catalans som europeus i ja
ha un col·lectiu de gent tenim drets consolidats, igual que la resta d’es-
que es belluga molt i se- panyols.
gueix tots els passos
que nosaltres estem La societat catalana està preparada per a
fent. una consulta sobiranista?
La majoria dels partits polítics catalans estan a fa-
Què ha trobat a vor del dret a decidir. Penso que, dins la demo-
faltar en aquest cràcia, un dels moviments més importants que hi
darrer any a Lleida? ha és que la gent pugui opinar el que realment vol
Una de les mancances a les urnes, sense sentir-se coaccionada a fer una
més grans que hem cosa que no vulgui. Nosaltres, el que hem d’in-
tingut en aquest any tentar és que es pugui fer aquest referèndum, mal-
és que no hem acon- grat sabent, d’entrada, que els partits espanyo-
seguit la suficient co- listes utilitzaran com a escut elTribunal Constitu-
laboració i comunica- cional (TC), la Constitució espanyola i tota classe
ció amb la resta dels d’estratagemes amb el clar objectiu de desacre-
representants de l’As- ditar aquest referèndum. Nosaltres -i això és un
semblea al territori. Els secret a veus- no ens la sentirem nostra aquesta
membres del Secretari- Constitució, ja que no defensa els nostres drets.
at Nacional escollits Tal i com va dir el fiscal general de Catalunya, el
dins la Regió 6 -que lleidatà Martín Rodríguez Sol -al qui van forçar a
pertanyen a la plana de plegar per les seves declaracions-, hi ha espais
Lleida i que són tres- no legals per poder fer aquesta consulta i, dins la le-
hem treballat de mane- galitat, nosaltres la farem. Que ningú en tingui cap
ra conjunta. Per això, dubte al respecte.

10. 10
PUBLICITAT BONDIA
DIJOUS, 14 DE MARÇ DEL 2013