SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  7
Télécharger pour lire hors ligne
DRETS I NECESSITATS DELS INFANTS
                   1eres Jornades de debat i reflexió 0-3

INTRODUCCIÓ


El moment actual de crisi en que vivim, està originant unes polítiques de retallades que
estan posant en risc l’educació a les nostres escoles i l’estat de benestar públic i de
qualitat.
Els i les professionals de la petita infància sabem que qualsevol retallada a les escoles,
afecta la qualitat d’atenció als infants, precisament en els seus primers anys de vida que
són els més importants del seu desenvolupament.


L’Ajuntament de Barcelona i les noves actuacions del Govern Central en matèria
d’educació, estan passant per sobre dels drets de l’infant i del respecte a la seva atenció
individualitzada, intentant retornar a una concepció de la infància que semblava
desterrada.
Nosaltres continuem creient i defensant un infant competent, capaç, amb drets que han de
ser respectats i tinguts en compte, i unes necessitats que han de ser cobertes amb
qualitat, i qualitat vol dir recursos professionals, i no massificació dels grups d’infants a les
escoles. Perquè l’infant de 0 a 3 anys té dret a una atenció individualitzada. I continuarem
defensant i lluitant per     una escola bressol que és l’espai de vida on famílies i
professionals construeixen un projecte comú, lluny de deixar-nos considerar de nou un
aparcament      d’infants   als       quals   s’omple   de    continguts     i   coneixements.


Per això, i malgrat l’ actuació de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal
d’Educació, hem intentat recollir en aquesta petita jornada de debat i reflexió aquells punts
bàsics mínims de qualitat, però imprescindibles de l’escola bressol. Perquè ara, més que
mai, cal que això estigui garantit.
L'ATENCIÓ ALS INFANTS


El grup de treball sobre aquest tema està d’acord amb que L’atenció als infants a
l’escola bressol ha de passar per respectar i donar resposta als drets i necessitats
dels infants de 0 a 3 anys. Drets i necessitats que han de ser l’eix principal de
l’organització de l’escola, l’equip, i el funcionament del dia a dia. Aquesta ha de ser
sempre la nostra prioritat com a professionals.


Quins són aquests drets i aquestes necessitats?
       -   L’infant té dret a ser feliç. Què vol dir ser feliç? Com l’escola ho afavoreix?
   -       Dret a    sentir-se acompanyat i escoltat. Quina és la nostra actitud com a
           educadores?
   -       Té dret a que la seva individualitat i el seu ritme personal siguin respectats. Com
           s’aconsegueix en la dinàmica del dia a dia? Quina és la nostra actitud? Com
           organitzem els espais i materials? Els temps?
   -       Té dret a ser ben atès i que s’atenguin les seves necessitats bàsiques de manera
           qualitativa. Què vol dir qualitat en les atencions bàsiques? Podem establir criteris
           comuns?
   -       Té dret a ser considerat com un tot, infant i família. Com l’escola acull això?
           L’escola és oberta a les famílies? Com? Com parlem de les famílies davant els
           infants? Participen o col·laboren?
   -       Té dret a tenir oportunitats de joc, d’exploració, de desenvolupar les seves
           capacitats. Com s’organitzen els diferents espais i materials per afavorir aquesta
           llibertat d’exploració? Quina és la nostra actitud davant el joc de l’infant? Com
           acompanyem el seu procés de desenvolupament? Quin llenguatge usem?
           Intervenim en el seu joc o l’interferim? L’infant realment tria el que li interessa? I la
           relació amb els altres infants? Com s’entenen les portes obertes? Com es viuen?


Estem                              d’acord                          en                           què
l’escola i els professionals que la conformen, han de garantir que això sigui l’objectiu
principal de l’escola, i les seves actituds han d’anar encaminades a tractar l’educació de
l’infant i la persona de l’infant amb el màxim respecte possible. Els professionals hem
d’anar sempre més enllà, perquè aquest és el nostre compromís amb l’educació i, per
tant                      amb                                         la                     societat.
Com concretem a l’escola aquest respecte a l’infant i aquesta atenció a les seves
necessitats d’una manera respectuosa i individualitzada? Partim del mateix punt en
comú: el respecte a l’infant com a persona. Però com es concreta això en la pràctica
diària i en les nostres actituds amb ells i en la vida a l’escola? I què vol dir respectar
l’infant?


Altres reflexions que sorgeixen en el grup:
L’escola bressol no escolaritza els infants. L’escola bressol és un espai de vida compartit
amb les famílies, i tendim a col·lectivitzar abans d’hora precisament en uns anys de vida
que           l’infant          és           únic.          L’escola             ha           de
mirar de garantir aquesta individualitat en els moments més importants per l’infant, les
seves necessitats bàsiques.
En aquest respecte als interessos, ritmes, necessitats i drets de l’infant, té més coherència
una programació activa, flexible, oberta, no hi tenen cabuda les programacions rígides i
tancades que limiten l’interès de l’infant i les seves capacitats. L’infant necessita un adult
que l’acompanyi, no que el dirigeixi. Un adult que estigui al seu costat escoltant-lo i posant
paraules a tot allò que fa, que li doni la seguretat necessària per a seguir explorant i
creixent amb seguretat i autoestima. Un adult que estigui atent a allò que fa l’infant per
oferir-li noves propostes que el motivin, però que no interfereixi en la seva descoberta. En
definitiva,       un        adult          respectuós,          atent        i        disponible.
I perquè les programacions tancades, juntament amb la massificació de grups originen
que els mateixos infants acabin buscant el seu espai de respir. De vegades la nostra
necessitat de control i seguretat passa per sobre dels drets i necessitats dels infants.


És innegable que per poder donar resposta a tot això, és necessària una reorganització
de les tasques d’alguns membres de l’equip per donar resposta a les necessitats reals de
l’escola: l’atenció als infants i famílies, i per involucrar més el treball en equip. L’equip ha
de ser el motor de l’escola i l’eina de reflexió i construcció conjunta de l’escola per
poder            oferir              una             educació           de              qualitat.


LA PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES


Partint d’aquests drets dels infants, les famílies han de poder formar part d'una escola,
han de poder conviure l'escola, compartint el temps, l’educació dels seus fills i filles, tot
formant-se de manera conjunta una idea d'escola
L'escola ha de ser un veritable fòrum social per compartir idees, temps, activitats junts i les
famílies en son una peça clau. Hem de sentir el poder revolucionari de les escoles, creant
xarxa, cedint el control i compartint-lo amb la comunitat de debò (infants, famílies...).
Perquè els qui formen part de la comunitat educativa son els infants, els educadors, els
pares i les mares, les cuineres, les feineres... Tots ells han de trobar el seu procés de
construcció conjunta. Cada escola ha de trobar el seu procés únic i irrepetible.
Com s’origina i es construeix aquesta escola? Coneixem experiències de
participació de les famílies en la vida de l’escola? Què vol dir participar? Com es
participa a l’escola bressol? Com viu l’equip aquesta participació?


Per altra banda, cal ser conscients que els mestres no tenim el poder ni estem per damunt
de ningú, sinó que estem al costat dels infants i de les seves famílies, acompanyant, i això
necessita d'un treball personal important i d’un enriquiment com a equip també molt
important. Cal una bona formació de les futures educadores i un constant intercanvi
d'experiències i formació permanent, entre els educadors de les diferents escoles.


Com organitzem la relació amb les famílies, com ens posicionem davant d’elles, com ens
hi comuniquem, com escoltem les seves necessitats... Cal tenir i dedicar un temps per a
això.
L'educador és un professional que té el compromís de gestionar l'espai el grup, les
famílies... està dins de la tasca del mestre sempre comptant amb la diversitat de famílies i
infants. Cal transmetre a les famílies com han d’estar a les escoles i a les estances per a
que aquesta presència sigui de qualitat per a tothom (per als infants, per a elles mateixes i
per als mestres). L’acompanyament a les famílies permet crear aquestes dinàmiques a
l'entrada dels infants a l'escola donant a conèixer com ho fem com a mestres, i
traspassant aquest model a les famílies.
L’acompanyament a les famílies també necessita d’un temps. Un temps que ens el dóna
l’entrada progressiva i gradual de les famílies a l’estança. Aquesta entrada gradual permet
acollir i estar amb la família de manera individual, sense congestió.
Estem preparats com a professionals per a treballar amb les famílies? Com ens
acompanya l’equip en aquest procés? Què implica el treball amb famílies? Tenim la
necessitat de capacitats personals i socials per poder conviure amb les famílies
sense angoixa prioritzant el sóc persona professional i no professionalitzar la
persona?.
Així com respectem la diversitat dels infants, els seus ritmes, drets i atenem les
seves necessitats, com ho fem amb les famílies?
Com gestionem aquesta diversitat a l’estança? L‘importància dels primers contactes
amb les famílies (portes obertes, etc.) per transmetre les ganes de compartir l’educació
Si les famílies se senten participants reals de l’escola, canvia la seva mirada i les seves
expectatives cap a l’escola.


EL TREBALL EN EQUIP


Què vol dir treballar en equip? Com podem gestionar les reunions amb el temps que
tenim? Què es prioritza? Sabem optimitzar el temps?
Les reunions d’equip han de resultar útils i enriquidores per a tothom, hi ha moltes
maneres de treballar, mestres amb molta experiència, d’altres que acaben de començar,
diferents tarannàs, etc...
Com es motiva l’equip? Creiem que cal partir de temes que interessin i preocupin a
tothom per tal d’arribar a construir una línia pedagògica clara i comuna. Cal que cadascú
trobi la seva manera responent sempre a les necessitats del infants, de les famílies, dels
mestres, dels espais... i poder fer aquest treball de reflexió en equip. A través de l’anàlisi
de la vida quotidiana, del que succeeix dins l’aula poden anar sortint temes bàsics com
l’observació, què volem que els infants s’emportin del seu pas per l’escola, etc...


Propostes: una reunió destinar-la per a proposar temes de debat en equip, repartir
aquests temes en el calendari i així poder reflexionar prèviament de forma individual i
arribar a la reunió amb un treball personal fet per tal d’enriquir el diàleg i la construcció
conjunta.


La importància de l’observació com a eina de reflexió de la nostra pràctica diària amb els
infants. De vegades algú extern a l’estança i al grup d’infants ens pot oferir una altra
mirada que la dinàmica del dia a dia no ens permet veure. Com podem organitzar-nos per
poder observar? Podem observar al propi centre o un altre, una mirada externa enriqueix
tant a qui observa com a qui és observat.


Ja que la tasca de debat i reflexió és tan difícil trobar-li l’espai necessari, quan es faci és
important que perduri en el temps i quedi per escrit. D’aquesta forma es pot modificar,
reprendre, transmetre a les persones que s’incorporen de nou a un equip, compartir amb
d’altres equips, amb les famílies, etc...
L’escola bressol és un espai on es treballa amb emocions, dels infants, de les famílies, de
les relacions, les pròpies dels professionals que es remouen, etc... Creiem que haurien
per tant de tenir un lloc dins del nostre temps, com a professionals que les hem de
gestionar hem de trobar la manera de compartir-les, d’analitzar-les, recollir-les, reconduir-
les, etc...
Amb la idea de construir aquesta cultura d’infància, s’organitzen trobades amb
diferents equips de diferents centres per compartir, discutir, reflexionar i construir?
Valorem la continuïtat d’un equip com a eina de cohesió per a tirar endavant qualsevol
projecte pedagògic. Les escoles noves o aquelles que pateixen canvis constants han de
fer un camí més difícil.
Tot i així creiem que a treballar en equip s’aprèn i s’ha de tenir ganes d’aprendre’n, cal
viure la riquesa i la necessitat real de fer-ho.


Tot i que dins de les escoles bressol hi treballem professionals de quatre empreses
diferents, si mantenim la mirada oberta, en funció dels individus que coincidim sota un
mateix sostre, potser podrem ampliar l’equip d’adults implicats en la comunitat educativa.


Com l’estructura jeràrquica que planteja l’IMEB, és una estructura que pot arribar a
“encorsetar” els equips, deixant als directors sols i amb massa responsabilitats i a les
educadores en un lloc d’obediència no crítica. Podem canviar aquesta estructura? Com
ho viuen les direccions? Com ho viuen els equips?
Tots som i tenim dret a ser responsables del que succeeix dins l’escola. Davant dels
canvis que ens imposen, ara més que mai, prioritzar dins les nostres tasques, l’atenció als
infants, les famílies i l’equip i deixar de banda d’altres tasques, si cal ens hem de plantejar
la desobediència.


CONCLUSIONS


Aquests tres eixos de treball són els tres puntals en què l’educació i les escoles bressol es
recolzen. L’atenció als infants, la participació de les seves famílies, i el treball en equip
educatiu, son la base que garanteixen i mesuren el grau de qualitat educativa d’una
escola.


Cal reconstruir l’escola i les nostres actituds com a educadores i educadors, però també
com a ciutadans i ciutadanes, i en aquest sentit aquesta crisi ens ha de permetre aturar-
nos a reflexionar sobre el què fem, com ho fem i per què ho fem. Perquè com a mestres i
ciutadanes creiem que aquesta crisi no pot ser l’excusa per desmuntar i llençar per terra
una feina construïda social i conjuntament des dels barris ara ja fa més de 30 anys.


Perquè si cal una inversió de futur en aquesta societat, aquesta inversió és l’educació dels
més            petits           i           petites           de             la         ciutat.


Per tot això, seguim defensant un model d'escola pública i de qualitat per als infants de 0
a 3 anys, i seguim rebutjant la imposició per part de l'Ajuntament de Barcelona de les tres
noves mesures organitzatives que afecten directa i greument l'atenció dels nens i les
nenes de les Escoles Bressol Municipals de Barcelona.


Creiem que han sorgit prou reflexions interessants per a continuar treballant i construint
una educació de qualitat per a la petita infància. I compartir experiències, idees i reflexions
és la millor manera de fer-ho. Per això, valorem la possibilitat de crear espais de debat i
treball conjunt per anar filant més prim en la nostra feina del dia a dia.


Els i les mestres de les Escoles Bressol Municipals i els Serveis Complementaris de
          Barcelona participants a les 1eres Jornades de debat i reflexió 0-3


Barcelona, 3 de juliol de 2012




                                     bressolrebelat@gmail.com
                          http://escolesbressolindignades.wordpress.com
               www.facebook.com/pages/Escoles-Bressol-Indignades/280192645347072
                                       Twitter @bressolrebelat

Contenu connexe

En vedette

How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental HealthHow Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
ThinkNow
 
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie InsightsSocial Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Kurio // The Social Media Age(ncy)
 

En vedette (20)

2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot
 
Everything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPTEverything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPT
 
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage EngineeringsProduct Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
 
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental HealthHow Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
 
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdfAI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
 
Skeleton Culture Code
Skeleton Culture CodeSkeleton Culture Code
Skeleton Culture Code
 
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
 
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
 
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
 
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie InsightsSocial Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
 
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
 
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
 
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
 
Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next
 
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search IntentGoogle's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
 
How to have difficult conversations
How to have difficult conversations How to have difficult conversations
How to have difficult conversations
 
Introduction to Data Science
Introduction to Data ScienceIntroduction to Data Science
Introduction to Data Science
 
Time Management & Productivity - Best Practices
Time Management & Productivity -  Best PracticesTime Management & Productivity -  Best Practices
Time Management & Productivity - Best Practices
 
The six step guide to practical project management
The six step guide to practical project managementThe six step guide to practical project management
The six step guide to practical project management
 
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
 

1eres jornades 0 3 drets i necessitats dels infants juliol 2012

  • 1. DRETS I NECESSITATS DELS INFANTS 1eres Jornades de debat i reflexió 0-3 INTRODUCCIÓ El moment actual de crisi en que vivim, està originant unes polítiques de retallades que estan posant en risc l’educació a les nostres escoles i l’estat de benestar públic i de qualitat. Els i les professionals de la petita infància sabem que qualsevol retallada a les escoles, afecta la qualitat d’atenció als infants, precisament en els seus primers anys de vida que són els més importants del seu desenvolupament. L’Ajuntament de Barcelona i les noves actuacions del Govern Central en matèria d’educació, estan passant per sobre dels drets de l’infant i del respecte a la seva atenció individualitzada, intentant retornar a una concepció de la infància que semblava desterrada. Nosaltres continuem creient i defensant un infant competent, capaç, amb drets que han de ser respectats i tinguts en compte, i unes necessitats que han de ser cobertes amb qualitat, i qualitat vol dir recursos professionals, i no massificació dels grups d’infants a les escoles. Perquè l’infant de 0 a 3 anys té dret a una atenció individualitzada. I continuarem defensant i lluitant per una escola bressol que és l’espai de vida on famílies i professionals construeixen un projecte comú, lluny de deixar-nos considerar de nou un aparcament d’infants als quals s’omple de continguts i coneixements. Per això, i malgrat l’ actuació de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal d’Educació, hem intentat recollir en aquesta petita jornada de debat i reflexió aquells punts bàsics mínims de qualitat, però imprescindibles de l’escola bressol. Perquè ara, més que mai, cal que això estigui garantit.
  • 2. L'ATENCIÓ ALS INFANTS El grup de treball sobre aquest tema està d’acord amb que L’atenció als infants a l’escola bressol ha de passar per respectar i donar resposta als drets i necessitats dels infants de 0 a 3 anys. Drets i necessitats que han de ser l’eix principal de l’organització de l’escola, l’equip, i el funcionament del dia a dia. Aquesta ha de ser sempre la nostra prioritat com a professionals. Quins són aquests drets i aquestes necessitats? - L’infant té dret a ser feliç. Què vol dir ser feliç? Com l’escola ho afavoreix? - Dret a sentir-se acompanyat i escoltat. Quina és la nostra actitud com a educadores? - Té dret a que la seva individualitat i el seu ritme personal siguin respectats. Com s’aconsegueix en la dinàmica del dia a dia? Quina és la nostra actitud? Com organitzem els espais i materials? Els temps? - Té dret a ser ben atès i que s’atenguin les seves necessitats bàsiques de manera qualitativa. Què vol dir qualitat en les atencions bàsiques? Podem establir criteris comuns? - Té dret a ser considerat com un tot, infant i família. Com l’escola acull això? L’escola és oberta a les famílies? Com? Com parlem de les famílies davant els infants? Participen o col·laboren? - Té dret a tenir oportunitats de joc, d’exploració, de desenvolupar les seves capacitats. Com s’organitzen els diferents espais i materials per afavorir aquesta llibertat d’exploració? Quina és la nostra actitud davant el joc de l’infant? Com acompanyem el seu procés de desenvolupament? Quin llenguatge usem? Intervenim en el seu joc o l’interferim? L’infant realment tria el que li interessa? I la relació amb els altres infants? Com s’entenen les portes obertes? Com es viuen? Estem d’acord en què l’escola i els professionals que la conformen, han de garantir que això sigui l’objectiu principal de l’escola, i les seves actituds han d’anar encaminades a tractar l’educació de l’infant i la persona de l’infant amb el màxim respecte possible. Els professionals hem d’anar sempre més enllà, perquè aquest és el nostre compromís amb l’educació i, per tant amb la societat. Com concretem a l’escola aquest respecte a l’infant i aquesta atenció a les seves
  • 3. necessitats d’una manera respectuosa i individualitzada? Partim del mateix punt en comú: el respecte a l’infant com a persona. Però com es concreta això en la pràctica diària i en les nostres actituds amb ells i en la vida a l’escola? I què vol dir respectar l’infant? Altres reflexions que sorgeixen en el grup: L’escola bressol no escolaritza els infants. L’escola bressol és un espai de vida compartit amb les famílies, i tendim a col·lectivitzar abans d’hora precisament en uns anys de vida que l’infant és únic. L’escola ha de mirar de garantir aquesta individualitat en els moments més importants per l’infant, les seves necessitats bàsiques. En aquest respecte als interessos, ritmes, necessitats i drets de l’infant, té més coherència una programació activa, flexible, oberta, no hi tenen cabuda les programacions rígides i tancades que limiten l’interès de l’infant i les seves capacitats. L’infant necessita un adult que l’acompanyi, no que el dirigeixi. Un adult que estigui al seu costat escoltant-lo i posant paraules a tot allò que fa, que li doni la seguretat necessària per a seguir explorant i creixent amb seguretat i autoestima. Un adult que estigui atent a allò que fa l’infant per oferir-li noves propostes que el motivin, però que no interfereixi en la seva descoberta. En definitiva, un adult respectuós, atent i disponible. I perquè les programacions tancades, juntament amb la massificació de grups originen que els mateixos infants acabin buscant el seu espai de respir. De vegades la nostra necessitat de control i seguretat passa per sobre dels drets i necessitats dels infants. És innegable que per poder donar resposta a tot això, és necessària una reorganització de les tasques d’alguns membres de l’equip per donar resposta a les necessitats reals de l’escola: l’atenció als infants i famílies, i per involucrar més el treball en equip. L’equip ha de ser el motor de l’escola i l’eina de reflexió i construcció conjunta de l’escola per poder oferir una educació de qualitat. LA PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES Partint d’aquests drets dels infants, les famílies han de poder formar part d'una escola, han de poder conviure l'escola, compartint el temps, l’educació dels seus fills i filles, tot formant-se de manera conjunta una idea d'escola
  • 4. L'escola ha de ser un veritable fòrum social per compartir idees, temps, activitats junts i les famílies en son una peça clau. Hem de sentir el poder revolucionari de les escoles, creant xarxa, cedint el control i compartint-lo amb la comunitat de debò (infants, famílies...). Perquè els qui formen part de la comunitat educativa son els infants, els educadors, els pares i les mares, les cuineres, les feineres... Tots ells han de trobar el seu procés de construcció conjunta. Cada escola ha de trobar el seu procés únic i irrepetible. Com s’origina i es construeix aquesta escola? Coneixem experiències de participació de les famílies en la vida de l’escola? Què vol dir participar? Com es participa a l’escola bressol? Com viu l’equip aquesta participació? Per altra banda, cal ser conscients que els mestres no tenim el poder ni estem per damunt de ningú, sinó que estem al costat dels infants i de les seves famílies, acompanyant, i això necessita d'un treball personal important i d’un enriquiment com a equip també molt important. Cal una bona formació de les futures educadores i un constant intercanvi d'experiències i formació permanent, entre els educadors de les diferents escoles. Com organitzem la relació amb les famílies, com ens posicionem davant d’elles, com ens hi comuniquem, com escoltem les seves necessitats... Cal tenir i dedicar un temps per a això. L'educador és un professional que té el compromís de gestionar l'espai el grup, les famílies... està dins de la tasca del mestre sempre comptant amb la diversitat de famílies i infants. Cal transmetre a les famílies com han d’estar a les escoles i a les estances per a que aquesta presència sigui de qualitat per a tothom (per als infants, per a elles mateixes i per als mestres). L’acompanyament a les famílies permet crear aquestes dinàmiques a l'entrada dels infants a l'escola donant a conèixer com ho fem com a mestres, i traspassant aquest model a les famílies. L’acompanyament a les famílies també necessita d’un temps. Un temps que ens el dóna l’entrada progressiva i gradual de les famílies a l’estança. Aquesta entrada gradual permet acollir i estar amb la família de manera individual, sense congestió. Estem preparats com a professionals per a treballar amb les famílies? Com ens acompanya l’equip en aquest procés? Què implica el treball amb famílies? Tenim la necessitat de capacitats personals i socials per poder conviure amb les famílies sense angoixa prioritzant el sóc persona professional i no professionalitzar la persona?. Així com respectem la diversitat dels infants, els seus ritmes, drets i atenem les
  • 5. seves necessitats, com ho fem amb les famílies? Com gestionem aquesta diversitat a l’estança? L‘importància dels primers contactes amb les famílies (portes obertes, etc.) per transmetre les ganes de compartir l’educació Si les famílies se senten participants reals de l’escola, canvia la seva mirada i les seves expectatives cap a l’escola. EL TREBALL EN EQUIP Què vol dir treballar en equip? Com podem gestionar les reunions amb el temps que tenim? Què es prioritza? Sabem optimitzar el temps? Les reunions d’equip han de resultar útils i enriquidores per a tothom, hi ha moltes maneres de treballar, mestres amb molta experiència, d’altres que acaben de començar, diferents tarannàs, etc... Com es motiva l’equip? Creiem que cal partir de temes que interessin i preocupin a tothom per tal d’arribar a construir una línia pedagògica clara i comuna. Cal que cadascú trobi la seva manera responent sempre a les necessitats del infants, de les famílies, dels mestres, dels espais... i poder fer aquest treball de reflexió en equip. A través de l’anàlisi de la vida quotidiana, del que succeeix dins l’aula poden anar sortint temes bàsics com l’observació, què volem que els infants s’emportin del seu pas per l’escola, etc... Propostes: una reunió destinar-la per a proposar temes de debat en equip, repartir aquests temes en el calendari i així poder reflexionar prèviament de forma individual i arribar a la reunió amb un treball personal fet per tal d’enriquir el diàleg i la construcció conjunta. La importància de l’observació com a eina de reflexió de la nostra pràctica diària amb els infants. De vegades algú extern a l’estança i al grup d’infants ens pot oferir una altra mirada que la dinàmica del dia a dia no ens permet veure. Com podem organitzar-nos per poder observar? Podem observar al propi centre o un altre, una mirada externa enriqueix tant a qui observa com a qui és observat. Ja que la tasca de debat i reflexió és tan difícil trobar-li l’espai necessari, quan es faci és important que perduri en el temps i quedi per escrit. D’aquesta forma es pot modificar, reprendre, transmetre a les persones que s’incorporen de nou a un equip, compartir amb d’altres equips, amb les famílies, etc...
  • 6. L’escola bressol és un espai on es treballa amb emocions, dels infants, de les famílies, de les relacions, les pròpies dels professionals que es remouen, etc... Creiem que haurien per tant de tenir un lloc dins del nostre temps, com a professionals que les hem de gestionar hem de trobar la manera de compartir-les, d’analitzar-les, recollir-les, reconduir- les, etc... Amb la idea de construir aquesta cultura d’infància, s’organitzen trobades amb diferents equips de diferents centres per compartir, discutir, reflexionar i construir? Valorem la continuïtat d’un equip com a eina de cohesió per a tirar endavant qualsevol projecte pedagògic. Les escoles noves o aquelles que pateixen canvis constants han de fer un camí més difícil. Tot i així creiem que a treballar en equip s’aprèn i s’ha de tenir ganes d’aprendre’n, cal viure la riquesa i la necessitat real de fer-ho. Tot i que dins de les escoles bressol hi treballem professionals de quatre empreses diferents, si mantenim la mirada oberta, en funció dels individus que coincidim sota un mateix sostre, potser podrem ampliar l’equip d’adults implicats en la comunitat educativa. Com l’estructura jeràrquica que planteja l’IMEB, és una estructura que pot arribar a “encorsetar” els equips, deixant als directors sols i amb massa responsabilitats i a les educadores en un lloc d’obediència no crítica. Podem canviar aquesta estructura? Com ho viuen les direccions? Com ho viuen els equips? Tots som i tenim dret a ser responsables del que succeeix dins l’escola. Davant dels canvis que ens imposen, ara més que mai, prioritzar dins les nostres tasques, l’atenció als infants, les famílies i l’equip i deixar de banda d’altres tasques, si cal ens hem de plantejar la desobediència. CONCLUSIONS Aquests tres eixos de treball són els tres puntals en què l’educació i les escoles bressol es recolzen. L’atenció als infants, la participació de les seves famílies, i el treball en equip educatiu, son la base que garanteixen i mesuren el grau de qualitat educativa d’una escola. Cal reconstruir l’escola i les nostres actituds com a educadores i educadors, però també com a ciutadans i ciutadanes, i en aquest sentit aquesta crisi ens ha de permetre aturar-
  • 7. nos a reflexionar sobre el què fem, com ho fem i per què ho fem. Perquè com a mestres i ciutadanes creiem que aquesta crisi no pot ser l’excusa per desmuntar i llençar per terra una feina construïda social i conjuntament des dels barris ara ja fa més de 30 anys. Perquè si cal una inversió de futur en aquesta societat, aquesta inversió és l’educació dels més petits i petites de la ciutat. Per tot això, seguim defensant un model d'escola pública i de qualitat per als infants de 0 a 3 anys, i seguim rebutjant la imposició per part de l'Ajuntament de Barcelona de les tres noves mesures organitzatives que afecten directa i greument l'atenció dels nens i les nenes de les Escoles Bressol Municipals de Barcelona. Creiem que han sorgit prou reflexions interessants per a continuar treballant i construint una educació de qualitat per a la petita infància. I compartir experiències, idees i reflexions és la millor manera de fer-ho. Per això, valorem la possibilitat de crear espais de debat i treball conjunt per anar filant més prim en la nostra feina del dia a dia. Els i les mestres de les Escoles Bressol Municipals i els Serveis Complementaris de Barcelona participants a les 1eres Jornades de debat i reflexió 0-3 Barcelona, 3 de juliol de 2012 bressolrebelat@gmail.com http://escolesbressolindignades.wordpress.com www.facebook.com/pages/Escoles-Bressol-Indignades/280192645347072 Twitter @bressolrebelat