1. IMD004 26/06/2006
Facultatiu que respon: Constanza Salazar i M. Enríquez-Torres
Data: 02/04/2014
Facultatiu responsable: JC Juárez
Tel: 934893464
e-mail: jcjuarez@vhebron.net
Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya
Institute for Safe Medication Practices
Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Farmacia
Centre d’informació de medicaments
DOCUMENT DE RESPOSTA ESCRITA
Facultatiu que consulta: XXX
Servei: XXX
Data: Abril 2014
Consulta:
La lavanda s’ha associat a teratogeneïcitat? Els efectes secundaris només es donarien
en el cas de l’administració oral o també tòpica?
Resposta:
La lavanda (Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula spica) és un
arbust de la família de les Lamiàcies o Labiades utilitzada com a planta medicinal. És
una planta típicament de la conca mediterrània que floreix a l’estiu. A l’igual que altres
espècies de la família de les lamiàcies, es caracteritza per les seves flors colorides i
ser molt aromàtica1
. L’oli de lavanda està compost per monoterpens, principalment per
acetat de linaloil (51%) i linalol (35%)2
i històricament s’ha utilitzat en la medicina
popular dels pobles mediterranis.
Actualment la lavanda no tan sols s’utilitza en la medicina popular sinó que està
present, pel seu aroma, en aromateràpia, cosmètics, detergents, olis i locions per a
massatges, perfums, xampús, sabons i té.
Per resoldre aquesta consulta hem realitzat una cerca en la bibliografia clàssica
(Complementary and alternative medicine3
) i en bases de dades com Micromedex.
A la lavanda se li atribueixen propietats hipnòtiques i sedants per tractar l’insomni i la
inquietud. A més a més, es utilitzada en el malestar abdominal superior associat a
nerviosisme, com a estimulant de la gana i per tractar les migranyes i neuràlgies. La
lavanda també s'ha utilitzat com un astringent per tractar talls menors, contusions i
cremades i per al dolor associat amb els músculs tensos. S'ha utilitzat com una aroma
d'interior per induir un efecte calmant3
.
Cal destacar que els efectes adversos es presenten després de la ingestió
d’elevades dosis de lavanda. Respecte a les quals, destaquen:
- Sistema Nerviós Central (SNC) : depressió del SNC, sedació, somnolència,
confusió, eufòria i cefalees.
- Gastrointestinals: nàusees, vòmits, diarrea, reestrenyiment.
- Respiratori: depressió respiratòria.
- Pell: dermatitis per contacte, fototoxicitat, ginecomastia.

2. IMD004 26/06/2006
Facultatiu que respon: Constanza Salazar i M. Enríquez-Torres
Data: 02/04/2014
Facultatiu responsable: JC Juárez
Tel: 934893464
e-mail: jcjuarez@vhebron.net
Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya
Institute for Safe Medication Practices
Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Farmacia
Centre d’informació de medicaments
La Natural Standard database senyala que la lavanda es probablement segura quan
es consumeix en les quantitats habituals trobades, o quan s’utilitza en la pell o la via
oral recomanades. Pel contrari, l’essència de lavanda, al estar més concentrat, pot ser
tòxica per via oral.
Es recomana utilitzar amb precaució amb fàrmacs que siguin també depressors del
SNC com l’alcohol, benzodiazepines o narcòtics, ja que poden potenciar l’efecte
sedant3
.
Tant en la bibliografia clàssica, com a la base de dades de Micromedex i Natural
Standard database no recomana utilitzar-se durant l’embaràs (Categoria C) i
durant la lactància materna.
Els estudis de Prashar et al.2
i de Di Sotto A et al.4
fan pensar que algun component de
l’oli de lavanda, principalment per l’acetat de linaloil, té activitat citotòxica en cèl·lules
humanes. Malgrat això, la NCCAM senyala que l’ús tòpic de l’oli de lavanda o l’ús en
l’aromateràpia es considera segur per a la majoria d’adults.
Conclusió:
Les dades obtingudes de l’evidència mostren que els principis actius de la lavanda
mostren toxicitat després de l’administració oral d’elevades dosis d’extractes d’aquesta
planta. No s’ha trobat evidència científica sobre el seu efecte teratogènic, però malgrat
això i considerant el balanç del benefici-risc de l’administració tòpica de preparats
d’aquesta planta, no recomanem la seva administració, sobre tot al primer trimestre de
l’embaràs. Cal recordar, que la lavanda està catalogada com a Categoria C del risc
d’ús en l’embaràs segons la classificació de la FDA.
Bibliografia
1. Col.laboradors de la Wiquipèdia. Lavandula angustifolia [article en línia].
Wikipèdia la Enciclopedia Lliure 29 gener de 2014 a les 00:41 UTC
[consultat 01/04/2014]<http://ca.wikipedia.org/wiki/Esp%C3%ADgol>
2. Prashar A, et al. Cytotoxicity of lavender oil and its major components to
human skin cells. Cell Proliferation 2004; (37): 221-229.
3. Fetrow CW, Ávila JR. Complementary and alternative medicine.
Springhouse 2001.
4. Di Sotto A, et al. Genotoxicity of lavender oil, linalyl acetate, and linalool on
human lymphocytes in vitro. Environmental and Molecular Mutagenesis
2011; 52 (1): 69-71.
5. Lavanda. [consultat 01/04/2014] Micromedex.
6. BCCancer Agency. Natural Standard Database. [consultat
01/04/2014].http://www.bccancer.bc.ca/HPI/UnconventionalTherapies/default.ht
m

3. IMD004 26/06/2006
Facultatiu que respon: Constanza Salazar i M. Enríquez-Torres
Data: 02/04/2014
Facultatiu responsable: JC Juárez
Tel: 934893464
e-mail: jcjuarez@vhebron.net
Centre col·laborador de l’ISMP-Espanya
Institute for Safe Medication Practices
Vall d'Hebron
Hospital
Servei de Farmacia
Centre d’informació de medicaments
7. National center for complementary and alternative medicine (NCCAM).
[consultat 01/04/2014] .http://nccam.nih.gov/health/lavender/ataglance.htm