3. Ètica Mèdica
“El Jurament hipocràtic
continua sent vàlid avui en
dia. Alguns principis encara
estan vigents i d’altres
s’han anat actualitzant amb
declaracions posteriors, com
la Declaració de Ginebra”
Conceptes com el
paternalisme han passat
al principi d’autonomia
Reial Acadèmia de Medicina de
Catalunya, 11 de maig 2010
Cita prèvia 3
5. Introducció
Tots els metges estem exposats a litigis judicials o
extrajudicials per una presumpta mala praxi
Per el metge, una reclamació judicial representa un cop
moral molt dur, que sovint afecta molt negativament al
seu estat anímic
La major part de les reclamacions són a causa d’un mal
resultat o d’una complicació imprevisible i/o inevitable,
del procediment diagnòstic utilitzat o del tractament, més
que no pas d’una negligència mèdica
L’exercici de la medicina incideix sobre els bens més
preuats de la persona, la salut i a vida, per tant, és
comprensible que els ciutadans presentin reclamacions
judicials o extrajudicials quan es produeixen fets que
afecten negativament la seva salut.
Cita prèvia 5
6. Terminologia
Mal praxis
“Lex artis ad hoc”
“Standard of care”
Normopraxis
Negligència
Seguretat Clínica
“Fautes medicales”
“Arzthaftungsrecht”
Cita prèvia 6
7. Normo Praxis assistencial
Criteris
Estudi clínic del pacient (atenció=diligencia)
Diagnòstic (perícia)
Elecció d'alternatives terapèutiques (paràmetre de
perícia i cautela assistencial)
Informació al pacient (CI o DCI)
Procediment terapèutic
Seguiment evolutiu
Compliment de les normes medicolegals
Cita prèvia 7
8. Norma general en
Responsabilitat Mèdica
Segons jurisprudència: l'obligació contractual o
extracontractual del metge, no és la d'obtenir la
recuperació o sanitat del malalt.
És a dir, no és una obligació de resultat, sinó la de
proporcionar-li totes les cures que requereixi segons
l'estat de la ciència.
La Lex artis s'entén com “el criteri valoratiu de la
correcció de l’acte mèdic concret executat pel
professional de la medicina que te en compte les
especials característiques del seu autor, de la professió,
de la complexitat i transcendència del pacient i de la
influencia d’altres factors endògens”
Cita prèvia 8
10. Sentencia dictada pel
Tribunal Suprem de
27/9/2010, que “trenca”
amb la tesi tradicional de
que, en els supòsits de
cirurgia estètica, la no
obtenció del resultat
equival a una mala praxis
indemnitzable
Cita prèvia 10
11. Consentiment informat (CI)
Està considerat un dret del
pacient
Està inclòs en l’acte mèdic
Procés de comunicació
metge-pacient
Presa de decisió amb
comprensió de la informació
No confondre el CI amb el
DCI
És un element de seguretat
clínica
És necessari per al
compliment de les normes
legals
Cita prèvia 11
12. Document del consentiment informat,
Professió, COMB, 1999
La informació clínica facilitada al pacient,
QBP Nº 8, COMB, 1998
Cita prèvia 12
13. Seguretat clínica
Guies de pràctica clínica
Protocols
Actualització coneixements
Formació mèdica continuada
“Chek list”
–criteris de seguritat de la
industria d’aviació-
Metodologia
Cita prèvia 13
14. Historia clínica
Document medicolegal
Finalitat assistencial
Investigació clínica i epidemiològica
Docent
Funció medicolegal
Llei General de Sanitat 1986 art.61
Llei Orgànica de Protecció de Dades 1999
Llei 41/2002 d'Autonomia i Documentació Clínica
Cita prèvia 14
15. Finalitat de les guies de
pràctica clínica
Faciliten la correcta presa de decisions clíniques
Promouen la utilització apropiada de les
tecnologies mediques
Milloren la qualitat assistencial i la utilització
adequada dels recursos
Incrementen la seguretat jurídica
Protegeixen els drets i interessos dels pacients
Disminueixen la litigiositat i la judicialització de
l’activitat sanitària
Cita prèvia 15
16. La cobertura del risc
Per què cal una assegurança de Responsabilitat
Civil Professional (RCP)?
En quines circumstàncies és obligatòria (art. 46 de
la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries
44/2003)?
Com és la pòlissa del CCMC?
Gestió de la pòlissa de RC del CCMC
Cita prèvia 16
19. Recomanacions pràctiques (1)
Tenir sempre la historia clínica completa, fent constar
l’evolució clínica.
Fer tantes exploracions complementaries com siguin
necessàries per a emetre un diagnòstic del pacient
Sol—licitar el consentiment informat en els casos
necessaris
Informar de la malaltia i pronòstic al pacient o als seus
familiars més propers
Indicar clarament les pautes de medicació, fent constar
a la recepta: la dosis diària, l’hora d’administració i els
dies de tractament
Cita prèvia 19
20. Recomanacions pràctiques (2)
Informar al pacient dels efectes secundaris del
tractament
Davant de medicacions teòricament similars, utilitzar la
de menys efectes secundaris
Mantenir el secret professional
Complir estrictament els horaris
Mantenir les mesures d'esterilització
Davant malalties cròniques, s’ha d’evitar el fatalisme i
convé mantenir una actitud de disponibilitat
Cita prèvia 20
21. Recomanacions pràctiques (3)
Control exhaustiu de l’evolució dels casos problemàtics
Formació específica en riscos de reclamació
Supervisió d’especialistes en formació (MIR) (Tutors)
Implantar la figura del “Gestor de Riscos”
Instaurar mesures preventives en les zones més
conflictives (urgències, hospitalització i àrees quirúrgiques)
Per últim, considerar de vital importància establir una
bona relació metge/pacient
Cita prèvia 21