1. Metodologia de Recerca Etnològica Jornada de treball per a investigadors Palamós, 6 de maig de 2011 Manel Català [email_address] Roger Costa [email_address]

2. L’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) és un projecte iniciat l’any 1994 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. El seus objectius principals són: - La recerca - La documentació - La difusió - La restitució del patrimoni etnològic català.

4. Els programes de recerca Des de l’any 2000 els programes de recerca desenvolupats per l’Inventari tenen una orientació territorial destinada a l’acció social i cultural , i busquen l’establiment de relacions de col·laboració entre les entitats que treballen sobre el patrimoni etnològic i l’entorn universitari . Amb aquesta filosofia s’han realitzat 112 programes de recerca i 15 més estan en el procés de treball. Les temàtiques tractades abasten des dels temes clàssics relacionats amb l’ àmbit rural català, passant per estudis de família , d’ habitatge, del món marítim o d’ etnomusicologia , fins a temàtiques més noves com l’ anàlisi del paisatge , la festa contemporània , els aspectes culturals de la industrialització , i recullen tota la complexitat social, cultural i territorial catalana.

5. Els programes de recerca Recerca anàlisi. Recerques que afronten de forma aprofundida i exhaustiva un objecte d’estudi concret en un marc geogràfic delimitat dins del territori de Catalunya, estructurats en diferents fases, com ara el treball de camp, el recull sistemàtic de materials i dades, etc. Es desenvolupen en un termini de temps no superior a tres anys naturals i han de donar com a resultat final un estudi monogràfic. Recerca documentació. Programes de recerca que es desenvolupen en un termini de temps no superior a un any, destinats exclusivament a l’inventari i la catalogació de col·leccions, grups i béns culturals que formin part del patrimoni etnològic. Beques. Convocatòria anual per a la concessió de beques per a la realització de treballs de recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya. Van destinades a persones físiques i la durada no és superior a un any. Fins a l’actualitat se n’han realitzat 526.

6. Els programes de recerca (1a fase: 1994 – 1999) 1. Rumors contemporanis: diacronies, sincronies, estratègies 2. Cultures en contacte a la Catalunya actual: estratègies d’afirmació i negociació col·lectiva d’identitats col·lectives a través de les músiques populars urbanes 3. La cultura del foc al Pirineu català: inventari etnològic, arqueològic i històric; realització de material audiovisual i dinamització de grups locals 4. Espais de la memòria. Llocs, símbols i referents a la comarca del Bages 5. Programa Pallars de recerca sobre el patrimoni etnològic 6. Gavarres: memòria i futur 7. Inventari del Patrimoni Etnològic del Priorat 8. Anàlisi de la cultura fluvial i propostes de desenvolupament entorn a l’Ebre català 9. Inventari del patrimoni etnològic del Montseny 10. Estratègies de producció al Montsec davant la futura creació del parc natural 11. Inventari, classificació i caracterització dels productes alimentaris i receptes de diferents comarques de Catalunya 12. El patrimoni maritimopesquer de la Costa Brava 13. Terrisser de Rialp: Joan Alart i Capmajó 14. Inventari del fons Joan Lluís Pallarès 15. Mestres d’aixa a Tortosa: el senyor Isaïas Vilàs Panisello 1 2 11 3 4 5 6 7 8 9 10 12 15 13 14 Recerques d’abast local o comarcal Recerques d’abast nacional

7. IPEC - Documentació (2000 - 2011) 1. L’explotació del bosc i el transport fluvial de la fusta 2. Memòria revelada 3. Documentació de la col·lecció de guarniments del Mas Colomer (Taradell) 4. Estudi dels jocs populars/tradicionals al terme municipal de Tàrrega 5. Inventari del patrimoni arquitectònic vinculat al riu Ter (Salt i Bescanó) 6. Inventari d’instruments i centres de producció tèxtils a la Vall d’Aran 7. Documentació de la col·lecció de cistells del Mas Colomer (Taradell) 8. El fons d’imatges Nicolau Coma i Llitjós 9. Estudi dels jocs populars/tradicionals a l’Urgell: la vall del Corb 10. Catalogació del fons fotogràfic Xiquets de Tarragona (1926-1951) 11. Estudi de jocs populars/tradicionals a l’Urgell: vall del Sió i municipis del pla 12. Inventari d’eines relacionades amb la producció de blat i vi a la Segarra 13. Els caramellaires de Cassà de la Selva 14. Les veus del suro: la vessant forestal 15. La indumentària tradicional a Jesús 16. Inventari del patrimoni moble del Museu Viu – Casa Bringué de Ginestarre 17. Inventari de la col·lecció de figures de l’As. de Pessebristes de Mataró 18. Transcripció del recull de llegendes del Ripollès (1926) de J. Ribot i Calpe 19. La festa major de Vilafranca del Penedès: 300 anys de tradició 20. Inventari del fons Dr. Martí Casal (metge rural a la Vall d’Aro) 21. L’obrador i la producció terrissera del ollers a la Selva del Camp 22. La destil·leria Montal de Manlleu. Un fons del Museu Industrial del Ter 23. Inventari del patrimoni etnològic de la Mare de Déu del Mont i rodalia 24. El procés d’industrialització a la Sénia 25. Treball pagès i gestió social als Horts del Barceloní de Tàrrega 26. Àmbit domèstic i vida quotidiana en el medi rural de la Segarra 27. Aprovisionament i aprofitament de l’aigua a Castelldans 28. Les mines de Bellmunt del Priorat: memòria personal i recull d’imatges 29. Les activitats extractives a l’Alta Garrotxa i els seus vestigis materials 30. Inventari del fons etnològic del Museu de l’Oli i el Món Rural de Castelldans 31. L’ofici de boter de cuir 32. Fotografies antigues de castells (fins al 1936) 33. Documentació de dues col·leccions de patrimoni material de Taradell 34. Documentació de la col·lecció de figures de pessebristes de Mataró 35. Memòria de la comunitat pesquera de Palamós 36. La casa museu de Duran i Sanpere: un exemple d’hàbitat burgès a la Segarra 37. El treball de la pauma als pobles del Parc Natural dels Ports 38. Patrimoni i usos socials de la platja de Sant Pol de Mar 39. Inventari i catalogació de part de la col·lecció del Museu de l’Acordió d’Arsèguel 40. Col·lecció etnològica Can Padrosa 41. Patrimoni educatiu del CEIP “El Roure Gros” de Santa Eulàlia de Riuprimer 42. Fons etnològic sonor del Museu del Montsià, relacionat amb el riu i el delta de l’Ebre 43. Activitats tradicionals agroforestals al mas de can Cals de Fitor 44. La Vall de Querós. El patrimoni etnològic d’un nucli poblacional cobert per l’aigua 45. Pescadors i barques de Cambrils. Pesca i drassanes tradicionals i el port de refugi 46. Móra la Nova, un enclau ferroviari d’importància estratègica 47. La jota cantada a les terres de l’Ebre 48. La vida a les masies del Pla del Llobregat a partir del fons del Museu Munic. de Pallejà 49. Fotografies antigues de castells (fins al 1936). Segona fase 50. Històries de persones rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei 51. Estudi de l’acordió diatònic i del músic individual als Pirineus, a partir del fons del MAA 52. Inventari i catalogació dels remeis tradicionals als pobles pescadors de la Costa Brava 53. Pescadors i mariners als Alfacs 54. Construccions menors de pedra al Parc Natural dels Ports 55. Catalogació de les falles al Pirineu 56. Arqueologia visual de l'exili català a Buenos Aires< 57. Documentació dels oficis tradicionals en fires i mercats de l'Empordà 58. El fons fotogràfic de Claudi Gómez Grau. Una mirada etnològica 59. Inventari de testimonis d’arquitectura rural al terme de Torrebesses (Segrià) 60. La farga catalana al Vallespir 61. Molins de secà. Medi, producció i tecnologia al sud del Solsonès 62. L’obra musical, folklòrica i literària de Joan Moreira 63. Itinerari de l’aigua del Baix Llobregat 64. La subhasta “cantada” de Montgat

8. IPEC - Documentació (2000 - 2011) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 13 14 15 16 17 18 19 20 24 25 12 26 27 28 29 21 22 23 30 31 32 33 34 35 36 38 37 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 50 51 52 49 53 54 55 56 57 58 Recerca d’abast internacional 59 60 61 62 63 64

9. IPEC - Anàlisi (2000 - 2011) 1. Productes locals i desenvolupament territorial: el cas de la Garrotxa 2. El procés preindustrial de producció de calç a la comarca de les Garrigues 3. Carrer, festa i revolta. Els usos simbòlics de l’espai públic a Barcelona 4. Les músiques en la vida de la gent del Montgrí i del Baix Ter (1850-2000) 5. Percepció i ús del medi natural a les conques de Dellà, Tremp i Montsec 6. Els temps i els objectes de la vida social. Estudi etnològic sobre la temporalitat 7. Un segle d’imatges. Família i fotografia al Collsacabra al segle XX 8. Banc de memòria biogràfica 9. Memòria d’un món rural canviant (regió de Girona): la veu dels hisendats 10. El mas al Montseny 11. Petjades sobre el coster: arquitectura popular al Priorat 12. La cultura de les herbes a la vall de la Vansa i Tuixén, terra de trementinaires 13. Les porteries a Barcelona: entre espai públic i espai privat 14. Entre el barri i la fàbrica. Cultures en la militància obrera a l’àrea metropolitana 15. Les explotacions agràries aïllades a les Muntanyes de Prades 16. La casa cerdana: família, relacions econòmiques i arquitectura 17. La casa bastida i viscuda. Arquitectura, mobiliari i urbanisme a les valls d’Àneu 18. La vinya a Montblanc del 1850 al 1900 a través de les construccions agràries 19. El conreu de la vinya i la producció de vi a la Conca de Tremp (Pallars Jussà) 20. El barraquisme a la ciutat de Barcelona 21. Les utilitzacions espacials del Fòrum un cop conclòs l’esdeveniment 22. Vellesa i solitud al Poble Sec: les dimensions socials del menjar 23. Les formes residencials als masos montsenyencs 24. Els oficis de càrrega i descàrrega del port de Barcelona (1860-2000) 25. Eines i feines de pagès. Evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic 26. Del mas a la casa aparellada. Evolució de l’habitatge i l’entorn al Vallès Oriental 27. Follies d’anada i tornada. Aproximació etnohistòrica al Carnaval de Barcelona 28. Les festes a l’Hospitalet 29. Mestres d’aixa i calafats a la Costa Brava: anàlisi d’uns oficis tradicionals 30. Els comunals al Pallars Sobirà. Usos tradicionals en els espais naturals protegits 31. Els masovers de la regió de Girona. Memòria d’un món rural en transformació 32. Transhumàncies del segle XXI 33. El treball de la dona al tèxtil de la conca del Ter (1950-2000) 34. El barraquisme a la ciutat de Barcelona 35. Sobre la medicina rural a la Vall d’Aro, 1915-1987 36. El paisatge sonor de la Setmana Santa a Catalunya. Les matraques de campanar 37. Acústiques del creixement urbà. Sons de les transformacions de Barcelona 38. Dones del carrer. Immigració, canvi urbanístic i prostitució a Barcelona 39. Els treballadors de la fàbrica J. Trepat: vida laboral i social a Tàrrega (s. XX) 40. Aiguardents, licors i altres destil·lats de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat 41. L’espai domèstic i el mobiliari rural al Berguedà, i la relació amb el seu entorn 42. A voltes. Pels itineraris turístics de Barcelona (1908-2008) 43. Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya 44. Les pràctiques musicals entre els gitanos catalans: rumbes, garrotins, tanguillos... 45. Estudi dels ports de Cambrils i Arenys de Mar i la identitat marítima catalana 46. L’aprofitament històric de l’aigua a Torrebesses (Segrià) 47. Els antics usos socials de l’estany d’Ivars Vila-sana abans de la dessecació 48. Cants tradicionals a l’Alt Pirineu 49. Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera: el cas del Sènia 50. Lluita social i memòria col·lectiva a les cases barates de Barcelona 51. Producció lletera i els seus usos simbòlics al Baridà 52. Famílies d'avui. Un estudi sobre les noves famílies a Barcelona 53. Noves espiritualitats, teràpies holístiques i sabers esotèrics a Tarragona i Reus 54. Els jardins de la industrialització 55. Mirades al Montseny. Una aproximació als processos de patrimonialització 56. L’antiga farinera de Cervera 57. Repensar la gran Barcelona. 150 anys d'expansió annexionista al Pla de Barcelona 58. Bodegues de Barcelona: Patrimoni social. Eines per a la vertebració dels barris

10. IPEC - Anàlisi (2000 - 2012) 6 2 1 4 5 3 7 8 9 10 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 11 30 31 32 33 34 35 36 Recerques d’abast nacional 37 38 39 40 41 42 43 44 45 45 46 47 48 49 50 51 55 54 53

16. Claus per presentar un projecte de recerca amb (garanties) d’èxit Òptimament, les recerques IPEC , i en particular les de la modalitat Anàlisi, s’han de desenvolupar conjuntament entre una entitat de caràcter territorial (museu associació cultural...) i una entitat de caire acadèmic . La primera aporta el coneixement de primera mà de l’objecte d’estudi, així com l’oportunitat o no de realitzar-la (possibles aplicacions posteriors). La segona aporta el refinament teòric i metodològic, la seva missió per naturalesa. +

20. Diferents fases d’una recerca Buidat bibliogràfic / hemerogràfic. Alguns recursos en línia: CBUC: http :// ccuc.cbuc.cat / BEG: http :// beg.gencat.net / vtls / catalan / vtls-basic.html Biblioteca de Catalunya: http :// www.bnc.cat ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues): http :// www.bnc.cat /digital/arca/ index.html Arxiu Nacional de Catalunya: http :// anc.gencat.cat Memòria Digital de Catalunya: http :// mdc.cbuc.cat / index.php Tesis Doctorals en Xarxa: http :// www.tdx.cat / Revistes Catalanes amb Accés Obert: http :// www.raco.cat / Patrimoni Digital de Catalunya: http :// www.padicat.cat / Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona: http :// www.bibgirona.cat /

21. Diferents fases d’una recerca F. local de publ. periòdiques digitalitzades (DiBa): http :// www.diba.es / xbcr / default.htm Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya: http :// patrimonifestiu.cultura.gencat.cat / patrimoni.gencat: http :// patrimoni.gencat.cat Repositori CALAIX: http :// calaix.gencat.cat / Dipòsit de la recerca a Catalunya: http :// www.recercat.cat / EURECA (Enllaç Unificat a Recursos Electrònics de Catalunya): http :// gencat.eureca.cat :1701/ primo _ library / libweb / action / search.do ? vid =EURECA Repositorios institucionales españoles de acceso abierto: http :// www.accesoabierto.net / repositorios / Ranking web de repositorios del mundo: http :// repositories.webometrics.info / toprep _ es.asp Centre de recursos per a l’aprenentatge i la investigació (UAB). Antropologia: http :// www.bib.ub.edu / recursos-informacio / guies-tematiques /antropologia/ EUROPEANA: http :// www.europeana.eu /portal/

35. Els drets d’autor Llicències Creative Commons Creative Commons ( http :// creativecommons.org ) és una organització dels EUA sense ànim de lucre nascuda l’any 2001 que té representacions a diferents països a través de les institucions afiliades. Generalment, el terme Creative Commons s’associa a unes llicències que durant els darrers anys han aparegut principalment en el món digital i que han suposat un canvi en la manera de difondre continguts a la xarxa i mitjançant altres canals. Tipus de llicències estàndard: Posar les vostres obres sota una llicència de Creative Commons no significa que aquestes obres perdin els drets d’autor, al contrari, és una manera d’exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions. Hi ha quatre condicions que combinades entre si donen un total de sis llicències estàndard: Compartir Igual (Share alike): El material creat per un artista pot ser modificat i distribuït però sota la mateixa llicència que el material original (sa). Sense Obra Derivada (No derivate works): El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit però no es pot utilitzar per a crear un treball derivat de l’original (nd). No Comercial (Non commercial): El material original i els treballs derivats poder ser distribuïts, copiats i exhibits mentre el seu us no sigui comercial (nc). Reconeixement (Attribution): El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per terceres persones si es mostra als crèdits (by).

36. Els drets d’autor Llicències Creative Commons Amb aquests quatre condicions combinades es poden generar les sis llicències que es poden escollir: Reconeixement – Compartir Igual: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. Les obres derivades tenen que estar sota els mateixos termes de llicència que el treball original. Reconeixement – No comercial – Compartir Igual: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra als crèdits. No es pot obtenir cap benefici comercial i les obres derivades tener que estar sota els mateixos termes de llicència que el treball original. Reconeixement – No Comercial: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No es pot obtenir cap benefici comercial. Reconeixement – Sense Obra Derivada – No Comercial: no es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades. Reconeixement – Sense Obra Derivada: es permet lús comercial de l’obra però no la generació d’obres derivades. Reconeixement: es permet l’us comercial de l’obra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.

39. Els drets d’autor al CPCPCT Material fotogràfic Obres fotogràfiques (autor) : és una creació original intel·lectual, hi ha la voluntat de l’autor d’obtenir uns resultats i per als quals disposa dels mitjans necessaris: il·luminació, obertura de diafragma, obturador, elecció de la sensibilitat, etc... En aquest cas els drets d’explotació de l’obra duraran tota la vida de l’autor i 70 anys després de la seva mort o declaració de defunció. Meres fotografies (realitzador) : son aquelles que no tenen caràcter original, és a dir, aquelles reproduccions o instantànies de moments o esdeveniments de poca importància per a qualsevol persona aliena a la que realitza la fotografia sense cap mena de valor gràfic ni creatiu. No obstant, sí que a la llarga pot tenir un valor per a aquells investigadors que van a aquestes fonts per fer recerca. Pel que fa als drets reconeguts al realitzador d’una mera fotografia, aquest encara que no té reconeguts els drets morals. L’article 128 de la LPI estableix que qui realitzi una fotografia gaudeix del dret exclusiu d’autoritzar la seva reproducció, distribució i comunicació pública. Tanmateix, hi ha una disminució de durada en comparació considerable amb la duració dels drets dels autors d’obres fotogràfiques, ja que la duració dels mateixos serà de 25 anys computats des del dia 1 de gener de l’any següent a la data de realització de la mera fotografia . De les imatges de les quals el CPCPTC té els drets d’explotació, es poden deixar sempre i quan els usuaris del Centre de Documentació signin la “Sol·licitud de reproducció d’imatges” on hi ha les condicions sota les que es poden utilitzar les imatges. NO TINDREM ELS DRETS D’IMATGE DE LES PERSONES QUE APAREIXEN A LA FOTOGRAFIA

40. Difusió de la recerca La recerca aplicada