Estat de l’art de la IPTV

CREA-IPTV
Estat de l’art de la IPTV

AQUESTA OBRA S'OFEREIX SEGONS ELS TERMES LA LLICÈNCIA PÚBLICA DE CREATIVE
COMMONS “RECONEIXEMENT-NOCOMERCIAL-COMPARTIRIGUAL”.

Identificador: CREA-IPTV_E1.1.EstatArt_v.final

Entregable número: E1.1 + E.1.2 (fusió dels entregables dels estats
de l’art de continguts i tècnic)

Autors (alfab.): Sílvia Costa, Jordi Fabregat

Coordinació: Geni de Vilar

Paquet de treball i tasca: PT1, T1.1 i T1.2

[CREA-IPTV] Estat de l’art de la IPTV 3 /89

Índex

1 RESUM EXECUTIU............................................................................................... 6

2 INTRODUCCIÓ ................................................................................................... 11

3 QUÈ ÉS IPTV? .................................................................................................... 13

3.1 Definició........................................................................................................ 13

3.2 Cadena d’explotació d’un servei IPTV .......................................................... 14

3.3 IPTV vs. internet TV...................................................................................... 15

3.4 Serveis i continguts de la IPTV ..................................................................... 23

4 ANÀLISI DE MERCAT ......................................................................................... 31

4.1 Mercat espanyol ........................................................................................... 31

4.2 Mercat internacional ..................................................................................... 41

4.3 Negoci i serveis ............................................................................................ 47

4.4 Prospectiva de mercat .................................................................................. 51

5 CONSIDERACIONS TECNOLÒGIQUES ............................................................ 53

5.1 Introducció .................................................................................................... 53

5.2 Serveis ......................................................................................................... 54

5.2.1 DVB-IP .................................................................................................. 55

5.3 Distribució ..................................................................................................... 58

5.3.1 Unicast .................................................................................................. 58

5.3.2 Multicast ................................................................................................ 59

5.3.3 P2P ....................................................................................................... 60

5.3.4 Protocols de Streaming. ........................................................................ 60

5.3.4.1 Real-time Streaming Protocol (RTSP) ............................................ 62

5.3.4.2 HTTP Streaming ............................................................................. 64

5.4 Connexió ...................................................................................................... 65

5.4.1 Connectivitat a les llars .......................................................................... 65

5.4.2 Opcions de connectivitat futura .............................................................. 66

5.5 Receptors de televisió per IP ........................................................................ 67


5.5.1 Entorn tancats ....................................................................................... 67

5.5.2 Entorn semioberts ................................................................................. 68

5.5.3 Entorn oberts ......................................................................................... 69

6 CAP A UN MERCAT OBERT............................................................................... 70

6.1 La iniciativa de l’Open IPTV Fòrum ............................................................... 71

6.2 El projecte Canvas de la BBC ....................................................................... 75

6.2.1 Detalls de la proposta ............................................................................ 76

6.3 Hybrid Broadcast/Broadband (HBB) ............................................................. 78

6.3.1 Característiques principals “broadcast” .................................................. 79

6.3.2 Característiques principals “broadband” ................................................ 79

7 BIBLIOGRAFIA .................................................................................................... 82

ANNEX.................................................................................................................... 85


1 RESUM EXECUTIU

L’arribada d’Internet i la recent possibilitat de connectar la televisió a la xarxa està
revolucionant el sector audiovisual en tots els vessants. Des de la pantalla del televisor
podem accedir a tots els continguts disponibles que hi ha a la xarxa, així com a la resta
de serveis; no només podem veure un contingut que s’estigui emetent, sinó que
podem decidir què volem veure i quan, i a més connectar-nos amb altres usuaris per
comunicar-nos o compartir un contingut. Aquest fet implica una veritable revolució que
afecta tant els processos de la cadena d’explotació dels continguts per part de les
empreses com els hàbits de consum dels usuaris.

L’emissió de televisió a través d’Internet es pot fer de dues formes diferents: a través
d’una xarxa controlada per un operador (IPTV) o a través d’Internet obert (Internet
TV).

IPTV Internet TV

Subscripció mitjançant un operador que Accés a contingut distribuït per Internet obert,
controla la xarxa. El contingut és propietat de xarxes sense control per part de l’operador.
l’operador. Entorn tancat. Entorn obert.

Dirigit a STB i televisors. Principalment dirigit a PC, però s’està obrint a
televisors i STB.

Es distribueix per xarxes segures, on la No es pot garantir qualitat de servei en la
qualitat del servei és garantida per l’operador. recepció. La recepció es basa en el millor
esforç que pugui oferir la connexió a Internet.

Canvi de canal relativament ràpid. Canvi de contingut lent; requereix “buffering”.

Multicast per veure TV en directe. Unicast.
Unicast per VoD. (Tecnologies que optimitzen la distribució)

Forta inversió (desplegar infraestructura) Poca inversió (infraestructura existent)


Serveis que ofereix la televisió sobre IP:

- Emissió en directe (“live broadcast”). (En el cas d’Internet TV és difícil garantir
la qualitat de servei.)

- Accés a vídeos per encàrrec (“video on demand”, VoD).

- Control de la reproducció (“time shifting”).

- Consulta de la programació (EPG).

- Compartir continguts, participar i comunicar-se amb altres usuaris (“social TV”).

- Personalitzar continguts o publicitat.

Continguts que pot oferir la televisió sobre IP:

- Canals de televisió (en un entorn d’Internet TV és difícil garantir la qualitat de
servei).

- Continguts a la carta.

- Continguts addicionals (“enhanced TV”).

- Continguts relacionals.

- Continguts personals (que es tinguin en altres dispositius de casa: PC, mòbils,
etc.).

- Continguts personalitzats.

- Continguts “encapsulats” (“widgets”).

Anàlisi mercat

Entorns tancats (plataformes d’IPTV)

A l’estat espanyol hi ha tres operadors que ofereixen serveis d’IPTV:

• El servei de Telefónica, Imagenio, és el líder del mercat IPTV amb diferència; a
finals del 2008 tenia més de 600.000 subscriptors.

• France Telecom competeix amb Telefónica comercialitzant el servei Orange
TV. És l’estrella comercial del grup i actualment té 99.000 subscriptors, gairebé
el doble del que tenia al maig de l’any passat.


• Jazztel, que els segueix amb molta distància, va llançar el seu servei Jazztelia
TV al març del 2006 i a finals de l’any passat tenia 8.500 subscriptors.

Entorns semioberts (televisors connectats)

Els fabricants de televisors irrompen el 2009 en el mercat oferint noves funcionalitats i
connectivitat en xarxa amb el seus dispositius. Com a característica comuna, els
fabricants tenen cert control sobre les aplicacions o el contingut disponible, d’aquí el
nom “semiobert”, en referència al control de la informació que es publica. Ofereixen
portals controlats per les mateixes marques, en què es dóna accés a informació o
“widgets”, adaptats per al consum a pantalla. A l’estat espanyol s’han “connectat” a
Internet, de moment, els següents fabricants: Samsung, Sony, Philips, LG-Thomson i
Panasonic.

Entorn oberts (descodificadors TDT-IP i dispositius multimèdia)

Dins dels entorns oberts, trobem receptors híbrids de “broadcast” que aprofiten la
connectivitat Ethernet i tenen embegut un navegador, que li ofereix total llibertat per
connectar-se a Internet. Els fabricants esperen que les webs adaptin el seu format als
televisors (exemple: YouTube XL).

A l’estat espanyol, però, encara es comercialitzen descodificadors TDT-IP amb accés
lliure a Internet. En canvi, sí que es comercialitzen diversos dispositius que permeten
que el televisor accedeixi a continguts d’Internet (AppleTV, PopCorn, etc.).

CCMA, IPTV i Internet TV: escenaris possibles

Davant la situació actual, s’obre la reflexió sobre els rols que pot tenir la CCMA en
aquest nou entorn de consum de televisió. La CCMA no és un operador de
telecomunicacions com Telefónica, Orange, Jazztel, és a dir, no controla directament
la xarxa de distribució fins a l’abonat. Tenint en compte aquest factor, podríem dibuixar
els següents escenaris possibles d’oferta de televisió sobre Internet per part de la
CCMA:


Solucions IPTV

Per oferir un servei IPTV pur i garantir la qualitat de servei caldria que TVC arribés a
acords contractuals amb tots els operadors de telecomunicacions amb xarxa pròpia i
infraestructura IPTV.

Això garantiria poder tenir fluxos “multicast” i “unicast” dins la seva xarxa i qualitat de
servei fins a la casa dels ciutadans. Però incorporaria una pèrdua de control per part
de TVC respecte al consum que fan els ciutadans, ja que els vídeos s’han d’inserir als
servidors de vídeo de cada operador.

A més, en aquest escenari, si es vol desenvolupar alguna solució interactiva sobre els
canals de la CCMA, s’haurien d’adaptar les aplicacions a les característiques dels
receptors de cada operador IPTV, amb el cost associat que suposa.

Solucions Internet TV
Aquesta opció ofereix la possibilitat de tenir un entorn híbrid “broadcast” (DVB-T) –
“broadband” (“open Internet”) sense passar pels ISP (proveïdors de servei d’Internet).
En aquest escenari, TVC tindria molta llibertat, però, a curt termini, no podria controlar
la qualitat de servei de les seves emissions via IP. En aquest escenari les emissions
“multicast” (del proveïdor a múltiples usuaris) seria recomanable fer-les sobre la TDT, i
utilitzar el potencial d’Internet TV per al “video on demand” (que es distribuiria de forma
“unicast”, del proveïdor a un sol usuari) i els serveis interactius afegits.

Caldria valorar l’ús de la tecnologia P2P, que podria ajudar a reduir costos de
distribució, així com la combinació amb tècniques de distribució dirigides a assegurar
la màxima qualitat del servei dins l’entorn no controlat que suposa la Internet oberta.

Models de negoci

La IPTV i Internet TV estan obrint fórmules de negoci noves per als productors de
contingut i els “broadcasters”. Actualment, els models de negoci principals sobre què
se sustenten els serveis d’IPTV a l’estat espanyol són el “triple play” (connexió d’alta
velocitat a Internet, veu i servei de televisió) i el “quad play” (el mateix però amb el
telèfon mòbil, a més).

Però tant els escenaris d’IPTV com d’Internet TV obren les portes a nous models de
rendibilització i de negoci:


- Continguts de pagament
o Subscripcions
o Lloguer
o Pagament per visió
- Continguts lliures i ingressos per publicitat
- Publicitat dirigida
- Ofertes personalitzades
- ...

En definitiva, és evident que estem a la fase inicial d’una transformació de la televisió
cap a una oferta de serveis híbrida “broadcast” (radiodifusió) – “broadband” (Internet).
Tot i estar als inicis, però, ja s’evidencia que la convergència de serveis difumina les
fronteres entre les empreses de telecomunicacions, els “broadcasters” i les empreses
d’Internet.


2 INTRODUCCIÓ
L’arribada d’Internet i la possibilitat que es té des de fa poc de connectar la televisió a
la xarxa està revolucionant el sector audiovisual en tots els vessants.

Des de la pantalla del televisor podem accedir a tots els continguts disponibles que hi
ha a la xarxa, així com a la resta de serveis; no només podem veure un contingut que
s’estigui emetent, sinó que podem decidir què volem veure i quan, i a més connectar-
nos amb altres usuaris per comunicar-nos o compartir un contingut. I tot plegat, sense
moure’ns del sofà.

Aquest fet implica una veritable revolució que afecta tant els processos de la cadena
d’explotació dels continguts per part de les empreses com els hàbits de consum dels
usuaris.

Malgrat que és cert que aquesta connexió de la televisió a Internet encara no s’ha
produït de manera massiva, darrerament conceptes com IPTV o Internet TV comencen
a sonar amb molta força, i és que tot sembla indicar que aquesta pot esdevenir la
tecnologia que acabi transformant el futur de la televisió.


En aquest context neix el projecte CREA-IPTV, com a evolució del projecte CREA-El
Futur Ara, executat al llarg de l’any 2008, i que té com a principal objectiu continuar
fent recerca al voltant de les possibilitats de la televisió sobre IP en l’entorn de consum
televisiu “de la sala d’estar”. Dins del marc del projecte es realitzarà un demostrador
d’un servei televisiu sobre IP basat en continguts reals i testat en un entorn pilot amb
usuaris reals sobre una cadena d’explotació “end-to-end” d’IPTV.

Aquest document, que presenta l’estat de l’art de la IPTV, respon a les tasques “T1.1.
Anàlisi de continguts” i “T1.2. Anàlisi tecnològic” del projecte CREA-IPTV.

Aquest estat de l’art vol contribuir amb l’anàlisi dels serveis, continguts i aspectes
tecnològics relacionats amb la IPTV, donant resposta així als següents objectius del
projecte: “O3. Estudiar les possibilitats avançades d’interactivitat i connectivitat […] que
ofereix la IPTV” i “O4. Desenvolupar i posar en funcionament una cadena d’explotació
‘end-to-end’ d’un servei d’IPTV en un àmbit de prova pilot”.

L’informe que es presenta a continuació pretén donar una visió del que s’entén per
IPTV, la situació actual del mercat nacional i internacional, els principals serveis,
continguts i possibilitats de vinculació amb xarxes socials, les consideracions
tecnològiques necessàries per oferir un servei IPTV, els models de negoci associats,
així com els diferents escenaris probables de la posició de la CCMA en l’entorn
d’aquesta tecnologia.


3 QUÈ ÉS IPTV?

3.1 Definició
IPTV és l’acrònim que respon a “Internet Protocol Television”, i es refereix a la
transmissió de televisió a través del protocol de transmissió utilitzat a Internet, l’Internet
Protocol (IP).

Però, quan es parla d’IPTV, no es fa referència només a la forma de transmissió, sinó
també al model d’explotació i negoci que hi ha associat.

Cal dir que encara no hi ha un consens en la definició del terme IPTV. La definició
oficial aprovada per l’International Telecommunication Union Focus Group on IPTV
(ITU-T FG IPTV) és la següent:

“IPTV es defineix com aquells serveis multimèdia (televisió, vídeo, àudio, text,
gràfics, dades) distribuïts sobre xarxes IP administrades per proveir el nivell
necessari de qualitat i experiència, seguretat, interactivitat i fiabilitat.”

La definició que apareix publicada a la Wikipedia és:

“IPTV (Internet Protocol Television) s’ha convertit en la denominació més
comuna pels sistemes de distribució per subscripció de senyals de televisió i/o
vídeos utilitzant connexions de banda ampla sobre el protocol IP.”

Normalment el servei IPTV se subministra juntament amb el servei de connexió a
Internet, proporcionat per un operador de banda ampla sobre la mateixa infraestructura
existent, però amb un ample de banda reservat específicament per a aquest servei de
televisió.

La característica fonamental de la IPTV és que el servei està totalment controlat per
l’operador de la xarxa que la utilitza per fer-la arribar a l’usuari final; és una xarxa
tancada.

Això permet un factor fonamental, i és que el proveïdor de servei pugui controlar la
qualitat del senyal, l’oferta de continguts i garantir-hi l’accés dels usuaris (que no hi
hagin talls, pixelat, etc.).


Per tant, podríem dir que els entorns IPTV són molt semblants als entorns de televisió
com el cable o el satèl·lit, en el sentit que són entorns controlats des de l’inici fins al
final per un mateix operador. L’objectiu principal és poder garantir la qualitat del servei
a l’usuari.

Perquè els espectadors puguin rebre IPTV a través de la pantalla del televisor cal
connectar un aparell especial que descodifiqui el senyal (anomenat “descodificador” o
“set top box”).

La tecnologia de transmissió i recepció de la IPTV permet una comunicació
bidireccional i, per tant, la interactivitat. Aquest component interactiu obre un ampli
ventall de continguts i serveis que poden ser oferts a l’usuari com a serveis basats en
“video on demand” (escollir quin vídeo es vol veure) o funcionalitats de “time shifting”
(poder controlar l’emissió: fer pausa, rebobinar, etc.).

Definint IPTV

Utilitza una infraestructura de xarxa tancada
per poder garantir la qualitat del servei als
usuaris.

S’acostuma a oferir conjuntament amb altres
serveis com connexió a Internet i veu per IP
(“triple play”).

Es proveeix incloent serveis de vídeo a la
carta (VoD).

Es necessita un descodificador (STB) per
rebre el senyal al televisor (pot ser un aparell
extern o bé estar integrat).

3.2 Cadena d’explotació d’un servei IPTV
Segons les definicions de l’ITU (International Telecommunication Union), els actors
que intervenen en la cadena d’explotació d’un servei IPTV són:


- Proveïdor de contingut (“content provider”): és el propietari del contingut o qui
té la llicència per vendre’l.

- Proveïdor de servei (“service provider”): és qui proveeix el servei IPTV a
l’usuari final. (Normalment el proveïdor de servei adquireix continguts a través
de llicències dels proveïdors de continguts i els empaqueta dins d’un servei que
ven a l’usuari final.)

- Operador de xarxa (“network provider”): és qui connecta els usuaris als
proveïdors de serveis. (El proveïdor de servei i l’operador de xarxa poden ser la
mateixa entitat.)

- Usuari final o client (“end user or client”): és qui consumeix i paga pel servei
d’IPTV.

Figura 1 – Cadena d’explotació d’un servei d’IPTV i els principals
actors que hi intervenen

3.3 IPTV vs. Internet TV
Com s’ha vist, la definició d’IPTV deixa clar que el servei corre sobre una xarxa
controlada. Hi pot haver serveis de televisió que també es transmetin via IP, però


sobre la xarxa oberta d’Internet, no sobre una xarxa “tancada” i controlada. En aquest
cas, estarem parlant de serveis d’Internet TV.

Així doncs, quan parlem d’Internet TV ens referim a aquells serveis multimèdia
distribuïts via Internet “oberta”, aprofitant la infraestructura que ja existeix, en la qual el
proveïdor de serveix no té cap control sobre la xarxa de transport. Aquesta definició
també es pot aplicar als termes “web TV” o “TV over Internet”.

El factor clau a tenir en compte en aquest tipus de serveis és que, com que l’entorn de
transmissió no està controlat, no es pot garantir la qualitat del servei; mentre un usuari
veu un contingut audiovisual, pot quedar-se en pausa, aturat, o pot ser que la qualitat
de visualització del vídeo sigui molt pobra.

El fet de tenir el control o no sobre la qualitat del senyal és l’element que
diferencia els entorns IPTV de la Internet TV.

Internet TV obre el mercat per a qui tingui interès a publicar el seu propi contingut en
qualsevol format i quan vulgui.

Pel que fa a la percepció dels usuaris, podríem dir que en la IPTV estan limitats a
veure un rang de continguts i canals, però aconsegueixen una gran qualitat. Per
accedir-hi, s’han de subscriure i pagar una quota d’abonament periòdica.

En canvi, en l’entorn d’Internet TV els usuaris poden accedir a milers de canals de tot
el món però sense cap garantia de ser capaços de veure’ls en tot moment. Per
accedir-hi, no s’han de subscriure a cap plataforma (però pot ser que hagin de pagar
alguna quantitat, en funció del model de negoci que hi hagi darrere del servei d’Internet
TV).

En aquesta taula comparativa es resumeixen les principals característiques de cada
sistema:

IPTV Internet TV


IPTV Internet TV

Subscripció mitjançant un operador que Accés a contingut distribuït per Internet
controla la xarxa. oberta, xarxes sense control per part de
l’operador.
El contingut és propietat de l’operador.
Entorn tancat. Entorn obert.

Dirigit a STB i televisors. Principalment dirigit a PC.

No es pot garantir qualitat de servei en la
Es distribueix per xarxes segures, on la
recepció. La recepció es basa en el millor
qualitat del servei es garantida per
esforç que pugui oferir la connexió a
l’operador.
Internet.

Alta qualitat d’imatge. Normalment la qualitat d’imatge és baixa.

El canvi de contingut és lent i requereix
Canvi de canal relativament ràpid.
“buffering”.

• Unicast
• Multicast per veure TV en directe
• Eines eficients de recerca,
• Unicast per VoD
recomanacions

Forta inversió (desplegar Poca inversió (infraestructura
infraestructura) existent)

Exemples de serveis d’Internet TV:

A continuació es presenten alguns dels serveis més rellevants d’Internet TV, tots
orientats a reproduir l’experiència televisiva.

• Hulu (http://www.hulu.com)

És un lloc web que ofereix de forma gratuïta (amb suport de la publicitat) la
reproducció de programes de televisió i pel·lícules de NBC, FOX i moltes altres


cadenes i estudis. Va néixer el 2007 i és propietat de Universal, Fox i Disney. Hulu
ofereix vídeo en format Flash Video amb una resolució de qualitat més alta que
YouTube, però inferior a la de definició estàndard de televisió. És un dels serveis més
populars a nivell internacional; de fet, emet més continguts professionals que
YouTube. Actualment només s’ofereix l’accés als seus continguts als usuaris dels
Estats Units, però estan treballant en acords per distribuir els continguts en altres
països.
També ofereixen serveis d’altres llocs web, com ara d’AOL, MSN, MySpace i Yahoo!,
entre d’altres.

Figura 2 – Captura del servei Hulu

• Joost (http://www.joost.com)

És un sistema per a la distribució de programes de televisió i altres tipus de vídeo
sobre Internet que utilitza tecnologia “peer to peer”. Abans es necessitava instal·lar un
programari a l’ordinador, però des del 2008 el servei és accessible directament des de
la web. També fins fa poc només oferien canals amb continguts enllaunats, però des


de fa uns mesos emeten canals en temps real. Van arribar a un acord amb la CBS.
També ofereixen funcionalitats de xarxa social, conté “news feeds” a l’estil de
Facebook que mostren les activitats recents dels nostres contactes (els continguts que
han vist, els comentaris que han fet o els tags que han utilitzat).

La qualitat és relativament bona, però no arriba a l’oferta dels entorns d’IPTV.

Figura 3 – Captures del servei Joost

A aquest servei li ha sortit un “clon”, l’anomenat Joost Flash Mashup, que és una
aplicació Flash que emula Joost i en què es substitueixen els canals de televisió per
llistes de vídeos dels diferents sistemes de publicació de continguts de la xarxa (Gigg,
Google Video, Metacafe, YouTube, MySpace, Blip.tv, iFilm i Veoh, entre d’altres).

Figura 4 – Captura del menú de Joost Flash Mashup

• Zattoo (http://www.zatto.com)


Mitjançant un programari es pot accedir a les emissions de canals en directe a través
de la pantalla del PC. Aquest programari en un inici era gratuït però des de fa uns
mesos avisa els usuaris que s’ha convertit en un servei de pagament: cobraran 2,40 €
més IVA al mes. Ho justifiquen dient que és degut a la saturació dels seus servidors
(actualment tenen més d’un milió d’usuaris a Espanya) i per mantenir l’augment
d’infraestructures així com el pagament de drets d’autor.
És una plataforma de transferència “peer to peer”. Han arribat a acords amb diferents
emissores per oferir el seu senyal. Es va desenvolupar el 2005 a la Universitat de
Michigan. A Espanya ha tingut un èxit considerable (en dues setmanes es van registrar
100.000 usuaris) però les llicències suposen un fre per al seu desenvolupament. De
moment ofereix molts menys canals que els seus competidors.

Figura 5 – Captures del servei Zatto

• LiveStation (http://www.livestation.com)

Aquest servei és la resposta directa de Microsoft davant de Joost, amb una major
oferta. Permet l’accés a canals en directe (via “peer to peer”), ja que capta els senyals
que emeten les cadenes, malgrat que no tots els canals estan disponibles en tots els
països. Requereix que l’usuari es descarregui un programari i el programa utilitza
Silverlight, l’alternativa al Flash d’Adobe desenvolupada per Microsoft.


Figura 6 – Captures del servei LiveStation

• YouTube XL (http://www.youtube.com/xl)

YouTube prepara el seu salt a la televisió i ha llançat una versió del seu servei
anomenat YouTube XL. Han adaptat la interfície del seu servei a Internet per ser vista
a través de la pantalla del televisor:

Figura 7 – Captura del servei YouTube XL

• Wii


La consola de Nintendo es pot connectar a Internet i, per tant, es poden veure
continguts de la xarxa a través del televisor. L’usuari s’ha de descarregar el navegador
d’Opera per poder accedir al servei anomenat “Canal Internet”.

Figura 8 – Captures del Canal Internet de la videoconsola Wii

• Xbox 360

Aquesta consola conté un servei anomenat “Xbox Live Marketplace”, una botiga de
vídeos a la carta operat per Microsoft que permet descarregar-se continguts d’Internet.
El servei es va llançar a finals del 2006. Ofereixen sèries de televisió i pel·lícules. Les
primeres es guarden directament en el disc dur de la consola un cop es descarreguen,
però les pel·lícules només hi van per un període concret de temps, després es
bloquegen.

Figura 9 – Captura del servei Xbox Live Marketplace


3.4 Serveis i continguts de la IPTV

3.4.1 Serveis: què puc fer amb la IPTV?

Els principals serveis que permet aquest entorn tecnològic són els següents:

- Rebre emissió en directe (“live broadcast”)

Per aquest tipus de serveis s’entén la difusió de continguts de manera comuna
per a tots els usuaris; és a dir, els canals de televisió convencionals. En la
IPTV, la transmissió d’aquests canals es fa a través de canals “multicast”
(multidifusió), que garanteixen un ús òptim de la xarxa de l’operador en funció
dels consums de l’usuari.

- Accedir a vídeos per encàrrec (“video on demand”, VoD)

És un dels serveis clau dels entorns IPTV i el seu gran avantatge respecte a la
resta d’entorns de televisió. Aquest servei permet a l’usuari escollir entre un
catàleg de continguts i reproduir-los en qualsevol moment, sense dependre
d’un horari fix de programació. La reproducció és enviada des dels servidors
del proveïdor a l’usuari individualment (“unicast”), de manera que pot pausar,
rebobinar o avançar en la reproducció com vulgui.

- Controlar la reproducció (“time Shifting”)
En una reproducció d’IPTV l’usuari pot fer pausa mentre es veu una emissió en
directe, aturar-la o bé retrocedir o avançar (si s’ha gravat o pausat l’emissió).
Per poder oferir aquesta opció, s’ha de poder emmagatzemar l’emissió en
directe (o en un disc dur o en un servidor remot).

- Consultar la programació (EPG)
Una guia electrònica de programació (EPG) és una de les múltiples prestacions
de la televisió digital, que també trobem en els serveis d’IPTV. En una EPG
està organitzada tota l’oferta de canals de la plataforma, de manera que podem
accedir ràpidament i senzillament al que volem. Les EPG representen l’evolució
del tradicional servei de programació que ens oferia el teletext. Gràcies a les
EPG, l’usuari pot escollir el que vol veure sense necessitat de recórrer al


zàping (ja que, quan hi ha una gran oferta de canals, el zàping pot resultar lent i
poc pràctic).

Figura 10 – Exemple EPG Figura 11 – Exemple Mini Guia

- Compartir continguts i participar (Social TV)

A un servei d’IPTV s’hi poden afegir funcionalitats de la web 2.0 (comunitats
virtuals, xarxes socials, etc.). I com que en un servei IPTV es poden utilitzar
algunes funcionalitats de les xarxes socials d’Internet, una opció molt
interessant és la de permetre als usuaris que participin (opinant o enviant
continguts) durant la visió sincronitzada d’un contingut.

Figura 12 – Exemple del servei Facebook Connect per a PC
(emissió en directe i xat associat)

Una altra funcionalitat que a Internet ha tingut una gran acceptació és la
compartició de continguts entre usuaris. Els entorns IPTV permeten aquest
tipus de comportaments dels usuaris, però traslladat al món de la televisió.


Figura 13 – Exemples d’enviament de contingut a un amic

Els usuaris, a més, poden valorar el contingut; així es pot orientar altres usuaris i
s’estableix una classificació del que és més popular.

Figura 14 – Exemples de valoració i comentaris dels canals

- Comunicar-me amb altres usuaris

Els serveis d’IPTV poden oferir eines de comunicació als usuaris: xat, missatgeria
instantània, veu sobre IP, videoconferència.


Figura 15 – Exemples de veu sobre IP

Figura 16 – Exemples de missatgeria instantània

- Rebre (o oferir) publicitat segmentada
Igual que actualment als llocs webs, es pot fragmentar la publicitat perquè
aparegui adaptada en funció del tipus de contingut, context o perfil de l’usuari.

3.4.2 Continguts: què puc veure en IPTV?

A continuació es proposa una classificació del tipus de continguts als quals es pot
accedir en IPTV i alguns exemples il·lustratius.

- Canals de televisió

Són els canals als quals pot accedir l’usuari. Sovint les plataformes d’IPTV ofereixen
un paquet bàsic de canals i paquets temàtics pels quals els subscriptors paguen una


quota extra (canals infantils, canals de cinema, etc.). S’acostuma a deixar que els
usuaris d’un servei d’IPTV puguin personalitzar els canals que reben.

Figura 17 – Exemple d’oferta de canals d’una plataforma d’IPTV

- Continguts a la carta

L’usuari pot escollir els continguts que vol veure quan els vol veure. Aquest tipus de
continguts acostumen a estar classificats en funció de la temàtica i poden tenir un
pagament associat.

Figura 18 – Exemple serveis de vídeo a la carta

- Continguts addicionals (“enhanced TV”)

Són continguts que complementen el que l’usuari veu, enriquint-lo. Per exemple, un
contingut addicional pot ser, mentre es veu un partit de futbol, poder accedir a la
consulta d’estadístiques del partit. Un altre exemple seria, durant l’emissió d’una
pel·lícula, poder accedir a una entrevista amb el director.


Figura 19 – Exemple de contingut enriquit a l’emissió (estadístiques sobre un
partit de tenis)

- Continguts relacionals

Mentre s’està veient un contingut, se’n pot mostrar un altre de relacionat que es pugui
considerar interessant, en funció de la temàtica, les preferències o el perfil de l’usuari.
La diferència amb el contingut enriquit és que no és un contingut directament
relacionat amb l’emissió, sinó que et porta a un contingut de temàtica relacionada. Un
exemple pot ser que, mentre es veu un documental (per exemple, sobre la Transició
espanyola), se’t recomani un altre documental diferent però de temàtica relacionada
(en aquest exemple, podria ser sobre les primeres eleccions després de la mort de
Franco).

Figura 20 – Exemple de contingut relacional

- Continguts personals

L’usuari pot afegir el seu propi contingut multimèdia personal (fotos, vídeos, arxius
de música), que es transforma en continguts televisius.


Figura 21 – Exemples de continguts multimèdia personals

- Continguts personalitzats

En un entorn IPTV es poden oferir continguts adaptats a les preferències o perfils
dels usuaris. Per exemple, es poden visualitzar continguts segmentats en funció
del codi postal o el lloc geogràfic (com la previsió meteorològica, els esports, les
notícies, etc.).

Figura 22 – Exemples de continguts meteorològics en funció de la
localització de l’usuari

- Continguts “encapsulats” (“widgets”)


Els “widgets” són petites aplicacions amb dades que s’actualitzen des de la web.
Aquests “widgets” són contenidors que poden oferir tot tipus de contingut:
informació del temps, borsa, esports, fotos, vídeos, etc.

Figura 23 – Exemples de “widgets” de
Samsung, Intel i Yahoo!

Figura 24 – Exemple de “widget” de YouTube


Figura 25 – Exemples de “widgets”: informació de perfil,
informació borsària i Flickr (fotografies)

4 ANÀLISI DE MERCAT

4.1 Mercat espanyol

L’èxit de l’oferta dels operadors de telecomunicacions per oferir IPTV depèn en gran
mesura de l’aposta prèvia que van fer per la banda ampla, la qual constitueix
l’autèntica via de creixement dels operadors.

A l’estat espanyol el nombre de llars amb accés a banda ampla creix
sostingudament.


Figura 26 – Número d’abonats de banda ampla a Espanya. Font:
CMT

L’abonament de llars espanyoles a la banda ampla té un creixement sostingut,
malgrat que el preu mitjà de les línies està molt per sobre de la mitjana europea.

Figura 27 – Comparativa en euros d’ofertes d’ADSL
(10 o més Mb)


Catalunya és la comunitat amb més connexions de banda ampla. Pel que fa a la
comparativa amb el cable, podem veure que la penetració de l’ADSL està molt més
estesa a totes les comunitats autònomes.

Figura 28 – ADSL vs. cable per comunitats autònomes. Font: INE
(Instituto Nacional de Estadística)

A Catalunya l’any passat es va arribar al 47,5% de les llars cobertes amb banda
ampla.


Figura 29 – Banda ampla a les llars catalanes. Font: FOBSIC
i Idescat a partir de l’INE

A nivell espanyol, dins del mercat de servei de banda ampla, l’operador dominant al
mercat és Telefónica, amb molta diferència amb la resta de competidors.


Figura 30 – Quota de mercat per ingresos. Font: CMT

Pel que fa a la IPTV, actualment moltes companyies aposten molt fort pel
desenvolupament d’aquest tipus de serveis. A Espanya el nombre d’usuaris d’IPTV
no ha deixat de créixer des que es van posar en marxa els primers serveis el 2005.


Figura 31 – Nombre de subscriptors de serveis de televisió de pagament a
Espanya. Font: 2009 Informa Telecoms & Media

El ritme de creixement dels serveis d’IPTV és molt més ràpid que qualsevol altre de les
plataformes de televisió de pagament convencionals.

4.1.1 Serveis IPTV a Espanya

A Espanya hi ha 3 serveis principals d’IPTV.

• El servei de Telefónica, Imagenio, és el líder del mercat IPTV amb diferència: a
finals del 2088 tenia més de 600.000 subscriptors.

• France Telecom competeix amb Telefónica comercialitzant el servei Orange
TV. És l’estrella comercial del grup i actualment té 99.000 subscriptors, gairebé
el doble dels que tenia al maig de l’any passat.

• Jazztel, que els segueix amb molta distància, va llançar el seu servei Jazztelia
TV al març del 2006 i a finals de l’any passat tenia 8.500 subscriptors.


Imagenio és el nom comercial del servei d’IPTV que ofereix Telefónica España a
través de la tecnologia ADSL. És líder en el mercat espanyol i és el segon servei més
fort d’Europa. Aquest servei es promociona dins de la seva oferta “triple play”
(Televisió, ADSL i trucades).

Les modalitats comercials d’Imagenio són:

- Trío Imagenio Familiar + ADSL 6Mb amb antivirus + trucades
Quota Trío 52,90 € + lloguer descodificador 6,50 € + manteniment línia
Telefónica 13,97 € = 73,37 € + IVA
- Trio Imagenio Familiar + ADSL 10Mb amb antivirus + trucades
Quota Trio 56,90 € + lloguer descodificador 6,50€ + manteniment línia
Telefónica 13,97 € = 77,37 € + IVA
- Modalitat de Trio Futura
Quota 85,90€ + Manteniment línia Telefónica 13,97€ = 99,87€ + IVA

L’oferta bàsica d’Imagenio consta de 65 canals de televisió i 15 canals d’àudio amb
emissió en obert.

El servei d’Imagenio va ser llançat el 2004, amb una oferta de més de 60 canals,
amb continguts nacionals i internacionals. El 2007 van llançar un servei de videoclub,
el servei de vídeo a la carta. A l’abril del 2007 van arribar a acords amb estudis de
Hollywood i productores espanyoles. Aquests acords es van traduir en una llista de
proveïdors de continguts com Buena Vista, Warner Bros i Paramount.

Les modalitats de pagament són diverses: pagament per visió pel que fa a
esdeveniments esportius o documentals, possibilitats de subscripció a sèries de
televisió completes i abonaments mensuals de diferents gèneres (videoclips). El
cinema funciona com un servei de vídeo a la carta.


Ofereixen el servei “Shift TV”, que permet gravar continguts i l’opció d’aturar i
retrocedir l’emissió; això vol dir que el descodificador porta incorporat un disc dur
(PVR) amb una capacitat de 160 Gb.

Un servei interessant és “Te lo perdiste”, que dóna la possibilitat de recuperar
qualsevol contingut emès fins una setmana abans per diferents canals (Telecinco,
TVE, La 2 i Cuatro, amb anuncis inclosos), sense haver de demanar al descodificador
que gravi cap programa.

Figura 32 – Captura del servei IPTV Imagenio de Telefónica

Telefónica té el repte d’enfrontar-se als gegants de la televisió de pagament a
Espanya: ONO i Digital Plus. Els continguts en alta qualitat (HD) podrien convertir-se
en un bon ganxo per atreure usuaris, malgrat que dependrà de l’extensió de la
cobertura de fibra òptica, i actualment Telefónica va per darrere de Digital Plus.


Orange TV és la plataforma d’IPTV que ofereix France Telecom a través del seu
operador Orange. Es pot accedir als seus serveis a través de les ofertes “triple play”.

Té amb un pack inicial de canals i un altre d’ampliat, que conté sèries, documentals,
música, programació infantil; canals com Fox, AXN, Calle 13, Paramount Comedy,
Cartoon Network, etc. A més, ofereix un canal d’adults (Playboy) i canals interactius:
Oh!Music, on es poden votar vídeos musicals i enviar dedicatòries, i El Tiempo, per
consultar les previsions meteorològiques a Espanya.

Les modalitats comercials són:

- Todo en uno: línia + ADSL màxima velocitat + trucades + televisió
34,95 € + IVA = 40,54 €
- Línia + ADSL 6 Mb + trucades + televisió
24,95 € + IVA = 28,94 €

En aquestes ofertes el lloguer del descodificador no es paga a part, sinó que està
inclòs dins de les quotes.


Figura 33 – Captura del servei IPTV Orange TV de France Telecom

S’ha de dir que el servei de televisió que ofereix Orange encara té molts aspectes per
millorar. La inestabilitat que té n’ha limitat el creixement en moltes ciutats. De tota
manera, les expectatives de futur de la plataforma són importants, és una opció en clar
creixement. De moment han decidit apostar fort millorant els continguts i la inclusió de
nous serveis. La seva aposta més clara sense dubte són els preus, ja que ofereixen un
dels “triple play” amb més bona relació qualitat/preu del mercat.

Jazztel també ofereix serveis de televisió IP en el seu portal Jazztelia TV. S’hi pot
accedir a través d’ofertes “triple play”. És una opció poc representativa en el mercat
de la televisió de pagament pel que fa al nombre de subscriptors. Segons les últimes
dades publicades per la CMT, Jazztelia té 8.298 clients a tot Espanya. El projecte,
que va néixer el 2006, gairebé no ha canviat pel que fa a continguts i equipament.

El descodificador s’ofereix en modalitat de lloguer i sintonitza TDT i té funcionalitats
de PVR. Té una oferta de 40 canals distribuïts en diversos paquets i també una zona
videoclub (vídeo a la carta). També tenen paquets de canals temàtics (futbol,
dibuixos animats, documentals, etc) i canals a la carta.

Les modalitats comercials de Jazztelia són:

- Línia + ADSL + trucades + televisió (pack bàsic)
13,45 € + 29,95 € + 11,55 € + 6 € (lloguer descodificador) + IVA = 69,11 €
- Línia + ADSL + trucades + televisió (pack bàsic)
13,97 € + 29,95 € + 11,55 € + 6 € (lloguer descodificador) + IVA = 69,63 €

Pack Latino = 2,90 € + IVA = 3,10 €
Pack Adulto = 9,45 € + IVA =10,11 €


Jazztel ha de fer front a un mercat molt competitiu com és el de la televisió de
pagament, amb un projecte que va néixer amb fortes ambicions però que actualment
es troba del tot estancat. El seu gran atractiu es basa en la qualitat i la velocitat de
l’ADSL, així com en la possibilitat de configurar el perfil de sincronització per navegar
fins i tot mentre es veu la IPTV, una possibilitat que tenen el seus competidors en
aquesta tecnologia. Per contra, el canvi de canal és un del més lents del mercat i la
qualitat de les seves emissions també reben bastants crítiques.

4.2 Mercat internacional

Actualment, l’Europa occidental lidera de forma contundent el mercat d’IPTV a nivell
internacional. En segon lloc es troba la zona d’Àsia-Pacífic i, amb molta distància, la
segueixen els Estats Units.

Figura 34 – Nombre de subscriptors de serveis IPTV. Font: Informa
Telecoms & Media


Figura 35 – Nombre global de subscriptors de serveis IPTV per regió.
Font: World Broadband Information Service

En els primers llocs dels països que lideren el mercat de la IPTV hi ha França (com a
líder mundial indiscutible), seguida dels Estats Units, la Xina, Hong Kong, Corea i
Espanya, que ocupa el sisè lloc.

Figura 36 – Els 20 mercats principals d’IPTV. Font: World Broadband
Information Service

Els operadors d’IPTV més importants estan liderats en les primeres dues posicions
per francesos (Free i France Telecom), seguits d’un de nord-americà (Verizon


Communications), i en quarta i cinquena posicions dos d’asiàtics (PCCW i Hanaro
Telecom). La companyia espanyola Telefónica apareix en vuitè lloc.

Figura 37 – Els 20 operadors principals d’IPTV. Font: World Broadband
Information Service

L’índex de creixement de la IPTV reflecteix fortes diferències entre els països a
causa del tipus d’infraestructures, preus, regulació, competència i la cultura de
televisió de pagament que té cadascun.

Figura 38 – Mapa de plataformes d’IPTV. Font: Fundación Telefónica


Pel que fa a l’Europa occidental, actualment són set els països que tenen una forta
presència en aquest mercat: França, Bèlgica, Itàlia, Holanda, Noruega, Espanya i
Suècia.

França deu el lideratge a la forta política reguladora que va permetre que els
operadors poguessin tenir un control més gran sobre els seus serveis i la possibilitat
de desenvolupar tecnologies com l’ADSL2+, sense haver de dependre de les
empreses de telecomunicacions oficials. Això va provocar que apareguessin tres
operadors (Free, Neuf Cegetel i France Telecom) i, per tant, una lluita competitiva
que va afavorir una política de preus molt interessant per als usuaris. Tots aquests
operadors ofereixen ofertes de “triple play” al voltant de 30 euros al mes.
France Telecom ofereix el servei IPTV Orange TV, tant a França com a Polònia i
Espanya.
Més de 200 canals de pel·lícules, documentals, programes, dibuixos animats, etc.
Inclou serveis d’HD i vídeo a la carta.

En països com Alemanya i el Regne Unit, el mercat és molt diferent: en tots dos
casos, els usuaris són més reticents a la televisió de pagament perquè l’oferta
gratuïta és bastant àmplia i la de televisió per cable té una penetració molt important.
A Alemanya, Deutsche Telecom ha hagut d’abaixar els preus dues vegades per
mirar d’atreure usuaris.

El principal proveïdor és Deutsche Telekom amb T-Home Service. El serveix ofereix
més de 60 canals, tant públics com privats. Alguns dels serveis disponibles són la
qualitat HD, vídeo a la carta i arxius amb contingut audiovisual. El preu varia però
ronda els 65 euros al mes.

La política de descomptes per incentivar el mercat ha estat molt agressiva a Suècia,
on l’empresa de telecomunicacions TeliaSonera ha ofert el serveis bàsics d’IPTV de
franc com a part d’una oferta de “triple play”. TeliaSonera s’ha expandit a Estònia i
Lituània i l’any passat va expressar interès per establir-se a Finlàndia, on ja hi ha un
servei de televisió per cable. Té 300.000 usuaris a Suècia i 50.000 a Estònia, i a
Lituània ha llançat un servei de vídeo a la carta en associació amb Disney i
Discovery.


Al Regne Unit, la presència d’un fort proveïdor de televisió de pagament, News
Corporation’s Sky Television, ha fet que sigui difícil que British Telecom o qualsevol
altra companyia del sector hagi pogut fer-se un lloc al mercat. A finals dels anys 80
es va llançar Sky TV (televisió per satèl·lit) en un entorn amb un nombre limitat de
canals gratuïts i sense cultura de televisió de pagament. Va guanyar molta força i
quota de mercat a finals dels anys 90 mitjançant els drets dels partits de futbol. Va
adquirir l’ISP Easynet per poder oferir una oferta “triple play” als usuaris i, així,
assegurar-se que poguessin accedir a serveis d’Internet d’alta velocitat.
British Telecom ofereix BT Vision, que conté 40 canals més un servei de vídeo a la
carta de pel·lícules de lloguer. El descodificador és híbrid TDT-IP i conté
funcionalitats de PVR amb una capacitat de 90 Gb.

BelgacomTV, un dels serveis d’IPTV a Bèlgica, ha tingut un èxit considerable arran
de l’encert en les seves ofertes de programació i a finals del 2007 tenia més de
250.000 subscriptors. A més d’adquirir els drets de la lliga de futbol tres anys abans
del seu llançament, el 2005, va arribar a un acord amb Warner Bros per oferir
determinades pel·lícules d’estrena a la carta al mateix temps que es publicaven en
DVD. Els continguts han estat un factor clau en l’èxit d’aquest servei. Cal dir que han
crescut més en la part del sud del país, ja que no hi ha cap operador de cable.

A Itàlia, malgrat que no hi ha indústria de televisió per cable, no ha triomfat. Fastweb
va ser un dels primers a oferir serveis d’IPTV, però només ha aconseguit 170.000
usuaris en 6 anys d’existència. La televisió digital terrestre, que combina accés
gratuït amb una opció de pagament per a determinats esdeveniments (normalment
partits de futbol), ha obtingut molt més èxit.

Telecom Italia té Alice Home TV; a més d’Itàlia, el servei també és accessible a
França, Alemanya i Holanda. Ofereix més de 53 canals, inclou Sky, MTV i VH1, i
també servei de vídeo a la carta.

Altres zones que val la pena comentar per les grans previsions de creixement són els
Estats Units i Àsia.

Als Estats Units hi ha una gran penetració de la televisió de pagament per cable i
satèl·lit des de fa anys i una gran competència entre els operadors. Per tant, és un
mercat difícil per a la IPTV. Els operadors es veuran obligats a oferir una oferta que


millori com miren els usuaris la televisió per tal que migrin a aquesta tecnologia.
Actualment la majoria d’ofertes d’IPTV són rèpliques del model de negoci de la
televisió per cable.

El 2004 hi havia 17.000 subscriptors i a finals del 2007 la xifra va augmentar fins
arribar als 1,6 milions, segons dades de Pyramid Research, La previsió és que a
finals del 2011 s’arribi als 10,4 milions de subscriptors; el 60% d’aquests usuaris
estan connectats via fibra òptica. El creixement del mercat de la IPTV als Estats Units
està molt lligat al desplegament de la fibra òptica.

Els principals operadors de serveis IPTV als Estats Units són AT&T i Verizon.
AT&T ofereix U-Verse TV, amb 300 canals, que inclouen les principals cadenes
americanes (HBO, Showtime, Cinemax i Starz). Dóna serveis de VoD, PVR i HD. Els
preus dels paquets oscil·len entre 59 dòlars i 119 dòlars al mes. El servei d’HD costa
10 dòlars addicionals. Cobreixen diferents ciutats dels estats de Califòrnia, Texas,
Connecticut, Wisconsin i Indiana.

Verizon té el servei FiOS TV, que ofereix 200 canals, inclosos d’internacionals.
Tenen serveis de VoD, HD i PVR. El preu és aproximadament de 40 dòlars al mes,
però varia en funció de la localització.

Àsia és la zona del món on la implantació de la banda ampla ha estat més
generalitzada. Es considera que Corea, la Xina, el Japó, Taiwan i Singapur són els
països més avançats en aquesta àrea. Amb una demanda que ha crescut de manera
exponencial, la necessitat d’un servei més bo és la raó per la qual les autoritats han
fet un esforç per facilitar una televisió de qualitat als habitants.

El mercat IPTV va tenir un bon inici liderat per PCCW a Hong Kong, però el nombre
de subscriptors no ha crescut tan ràpidament com s’esperava per problemes
reguladors i per la baixa penetració de la banda ampla en alguns mercats importants.
Però aquests problemes es van superant i la IPTV va creixent a més bon ritme.

El 2008, el govern de la Xina va voler incentivar la indústria de la televisió digital i,
gràcies a una promoció de China Telecom, el nombre de subscriptors va créixer fins
al 100% d’un any a l’altre.


L’expansió econòmica en què es troba aquesta part del món, sumada a la major
demanda dels usuaris, ofereix un entorn magnífic per a l’adopció generalitzada de la
IPTV. Tot sembla indicar que aquesta tecnologia acabarà imposant-se, però abans
s’hauran d’establir normes tècniques i millorar la qualitat i les opcions per a l’usuari, a
més de crear un model empresarial sòlid.

4.3 Negoci i serveis
Tal com es comprova en analitzar l’estructura del mercat de la IPTV a Espanya, els
operadors que el lideren són empreses de telecomunicacions. Telefónica, Jazztel o
France Telecom han estès la seva oferta de serveis al camp dels continguts
audiovisuals, al costat dels ja tradicionals serveis de veu i transmissió de dades. Les
raons d’aquest protagonisme són degudes, per una banda, a la fortalesa financera de
les empreses de telecomunicacions davant de les empreses de mitjans (acostumen a
estar molt menys capitalitzades), i, per altra banda, al domini que tenen de les xarxes,
que les situa en una posició de privilegi per controlar els continguts que hi circulen (i
encara més si, com en el cas de Telefónica, tenen una posició dominant al mercat).

Això posa en evidència el fenomen de convergència entre el sector audiovisual, la
informàtica i les telecomunicacions. Per això molts d’aquests serveis s’ofereixen als
usuaris mitjançant les ofertes “triple play” (veu, Internet i televisió).

Alguns moviments corporatius, com ara la compra d’Amena per part de France
Telecom i el canvi d’identitat corporativa en Orange, i estratègies d’integració de
serveis d’altres operadors mòbils, com Telefónica Movistar, podrien originar una oferta
comercial de serveis quàdruples (“quad play”), que afegeixen la telefonia mòbil als
serveis ja consolidats de televisió, Internet i veu des d’un terminal fix.

Com a model de negoci principal, els operadors llancen aquest tipus d’ofertes per
captar el màxim nombre de subscriptors i obtenir ingressos directament dels usuaris.

• Triple play
Connexió d’alta velocitat a Internet, veu i servei de televisió (IPTV).

• Quad play


Connexió d’alta velocitat a Internet, veu i servei de televisió (IPTV) i telefonia
mòbil.

Però, a més d’obtenir ingressos directament dels usuaris, els continguts i serveis oferts
a través de la IPTV tenen altres vies per extreure beneficis:

- Continguts de pagament

• Subscripcions

A més dels paquets de canals que van inclosos per defecte quan es contracta
una oferta d’IPTV (per exemple, mitjançant “triple play”), ofereixen uns canals
anomenats “premium”. El model és la subscripció mensual per poder accedir a
aquest paquets de canals addicionals.

• Lloguer

El contingut es paga i està disponible per ser visualitzat durant un temps limitat;
després d’aquest temps es torna inaccessible.

• Pagament per visió


L’usuari paga de forma puntual per un determinat esdeveniment, servei o
contingut.

- Continguts lliures i ingressos per publicitat

Correspon a un model de negoci tradicional, els continguts són oferts de
manera gratuïta i s’hi afegeix publicitat per rendibilitzar-los. Aquest model
requereix d’un determinat nombre d’usuaris perquè pugui ser viable.

- Publicitat dirigida

La IPTV permet dirigir la publicitat a una audiència determinada o fins i tot a
usuaris de manera personalitzada. Com que l’operador de xarxa és capaç de
determinar els perfils dels usuaris, el proveïdor de continguts vendria tota la
publicitat dels seus canals i en pagaria una part a l’operador per oferir-la a
l’audiència adequada. Aquest model de negoci podria crear valor per a tota la
cadena; els anunciants aconseguirien una relació més bona amb el
consumidor, els creadors de continguts millorarien la relació amb els
anunciants i els operadors també, perquè suposa una font d’ingressos que no
prové directament de l’usuari. L’usuari, en veure publicitat personalitzada en
funció dels seus interessos, també estaria més satisfet.

- Ofertes personalitzades

La personalització del missatge, en el fons i la forma, augmenta l’eficàcia de les
accions de comunicació. Es tracta d’oferir una oferta a la mida de cada perfil
d’usuari per tal d’incrementar l’efectivitat i, per tant, els beneficis.

S’ha de remarcar que els serveis de vídeos a la carta afecten a la manera en què el
cinema explota el seu negoci. S’estan reduint les finestres, el temps específic per a
l’explotació d’obres audiovisuals (la primera finestra d’una pel·lícula és l’estrena en una
sala de cinema i la segona comença passats tres mesos, i no abans de la venda en


DVD). Actualment, es ven simultàniament l’estrena d’una pel·lícula en DVD i la
descàrrega mitjançant els serveis de vídeo a la carta.

Pel que fa als serveis interactius, de moment no es conceben com un valor diferencial
respecte a la competència i l’aposta per a aquests encara resulta molt limitada a
aplicacions de la gamma més bàsica. Tan sols Imagenio ha avançat una mica en
aquest camp i, a més, ha orientat una part de l’oferta cap a serveis que puguin generar
ingressos per si mateixos, com el comerç electrònic, el vídeo a la carta o el pagament
per visió.

Figura 39 – Previsió de beneficis dels serveis d’IPTV pel 2012. Font:
Informa Telecoms and Media

Tant el control sobre l’accés als continguts com la capacitat de comunicació
bidireccional entre l’usuari i l’operador permeten models de negoci directament
relacionats amb el contingut ofert. És a dir, que el contingut es converteix en un
element clau del negoci, seguint el camí dels entorns de televisions més
convencionals. La qüestió és quin tipus d’empresa, organització o aliança dominarà en
aquest proveïment de continguts a l’usuari.

Podem dir que estem en una fase inicial i, per tant, és aviat per a aquest mercat. Però
el que sembla evident, i és un canvi molt important pel que fa als rols dels actors


implicats, és que la convergència difumina les fronteres i les diferències de les
empreses de telecomunicacions, radiodifusors i empreses d’Internet.

4.4 Prospectiva de mercat
La tendència del sector de la IPTV és de creixement, però cada consultora el
quantifica amb xifres molt diferents. El grup Informa Telecoms & Media preveu que el
2012 hi haurà 38,4 milions de llars amb IPTV, però potser és una estimació
conservadora, perquè IMS Research estima que n’hi haurà més de 52 milions i ABI
Research que s’arribarà als 70 milions i el 2013, als 90 milions.

Figura 40 – Previsió del nombre de subscriptors IPTV 2007-2013.
Font: ABI Research

Segons aquesta última consultora, l’Europa occidental continuarà sent líder en el
mercat global de la IPTV fins al 2011, malgrat que a poc a poc es veurà superada per
mercats emergents com la Xina, l’Europa de l’Est i Rússia, que estan experimentant un
gran creixement.

Algunes fonts vaticinen que el 2012 Europa continuarà sent la regió líder. Tanmateix,
s’estima que Àsia creixerà a una velocitat considerable, especialment a la Xina, l’Índia i
Corea. De fet, arran de l’augment de la penetració de la banda ampla en aquesta àrea,
les previsions indiquen que Àsia sobrepassarà Europa entre el 2012 i el 2013.


Figura 41 – Previsió distribució televisió de pagament el 2012.
Font: Informa Telecoms & Media

Als Estats Units, els serveis IPTV que ofereixen els operadors Verizon i AT&T creixen
a un ritme superior a l’esperat. Tot sembla indicar que el 2012 aquesta zona tindrà dos
dels proveïdors més grans de serveis d’IPTV, ja que és un mercat on la televisió de
pagament ja fa anys que està implantada i hi ha molta competència.

Management Research Group espera que el nombre de subscripcions passi dels
13,5 milions del 2007 a 72,6 milions el 2011, amb un ritme de creixement anual del
mercat del 40%. Les seves estimacions de beneficis per a aquest any se situen entre
2.100 i 2.500 milions de dòlars (entre 1.428 i 1.700 milions d’euros).


5 CONSIDERACIONS TECNOLÒGIQUES1

5.1 Introducció
La distribució de serveis multimèdia per Internet es molt popular avui en dia,
principalment gràcies als avenços sobre codificació i distribució de contingut en temps
real; no obstant, en un entorn “open Internet”, és a dir, sobre Internet oberta sense
xarxes tancades i controlades, encara es topa amb diversos problemes.

En aquest apartat s’aborden les tecnologies i els protocols relacionats amb els serveis
de televisió sobre IP per entendre quins són els colls d’ampolla i quins estàndards es
treballen per superar-los.

Internet, la xarxa d’ordinadors més gran del món, es compon d’una col·lecció de
xarxes, ordinadors i elements d’encaminament que permeten la interconnexió d’equips
informàtics.

Figura 42 – Esquema d’una transmissió per Internet

Per poder entendre com es fa una emissió en directe o per encàrrec, repassarem
conceptes de xarxes com el “unicast” o “multicast”.

A continuació parlarem de protocols que permeten fer un “streaming”, així com altres
tecnologies que poden influir a l’escenari alineat amb els objectius del projecte.

La teoria de xarxes es basa en el model de la torre OSI per poder endreçar tots els
protocols de xarxa existents. D’aquesta manera podem destil·lar perfectament en un
entorn client–servidor els diversos passos intermedis que al final permeten veure
aplicacions en un dispositiu de xarxa (PC, “set top box”, etc.) a alt nivell, fins arribar a

1
N. A. El contingut d’aquest apartat no ofereix una recerca exhaustiva de les solucions adoptades el dia
d’avui en el mercat, sinó que centra l’atenció a explicar les tecnologies o els condicionants que poden
establir les bases per assolir un escenari d’acord amb els objectius del projecte.


disseccionar els paquets que viatgen per la xarxa o per quin mitjà físic es transporta
d’extrem a extrem.

Sobre aquesta base, els propers punts s’agrupen en tres nivells: serveis, distribució i
connexió.

Serveis:

• DVB-IP

Distribució:

• Unicast

• Multicast

• P2P

• Protocols “streaming”

Connexió:

• Opcions de connexió a Internet
per part del ciutadà

Figura 43 – Torre OSI

5.2 Serveis

Serveis

Distribució


Connexió

En aquest apartat de nivell superior, explicarem el DVB-IP com a protocol que dóna
solucions a molts nivells per poder tenir un servei de televisió per IP.

5.2.1 DVB-IP

Les xarxes IPTV comercials s'han desplegat en major o menor grau en diversos
països. Molts no utilitzen les tecnologies estàndard per oferir una gamma de serveis
com ara televisió, serveis interactius, “video on demand”, etc.

DVB-IP és un estàndard obert creat per la Digital Video Broadcasting (DVB), una
organització que promou estàndards acceptats internacionalment de televisió digital,
per a la transmissió de serveis multimèdia utilitzant la infraestructura de la xarxa IP.

Aquest protocol conté les característiques que permeten oferir una “sintonització IP”.
És a dir, igual que en digital o analògic, s’ha de sintonitzar el receptor per rebre
televisió; el mateix procés d’inicialització s’ha de fer en un receptor IP.

Característiques principals:

• Ofereix les especificacions per al transport de serveis DVB sobre xarxes IP
bidireccionals, i amb QoS2 si és una xarxa controlada.

o La primera fase està limitada a serveis codificats en MPEG-2 sobre
MPEG-2 TS, per cobrir l’emissió de contingut en directe i per encàrrec,
és a dir “streaming” sobre IP i els protocols associats que s’han
d’utilitzar. Cal destacar que no està exclòs emetre MPEG-4 (HD), sobre
MPEG-2 TS.

• També s’especifiquen mecanismes de detecció automàtica de servidors que
ofereixen contingut a la xarxa (Service Discovery & Selection, SD&S), i a més
dóna a conèixer el format de dades que s’ha d’intercanviar entre entitats.

2 La qualitat de servei, en un entorn controlat IPTV amb QoS està cobert i es basa en el protocol DiffServ.
Això significa que si s’utilitza dins d’una xarxa controlada, es poden marcar els paquets IP i els “routers”
han de prioritzar aquest trànsit.


Aquesta metadada que s’intercanvia en la negociació també inclou la definició
de còdecs i la numeració lògica de canals.

Altres característiques remarcables d’aquest protocol:

• Control RTSP per a serveis de VoD i per a subscripció a serveis “multicast”.

• Suport per a l’actualització remota del Firmware3 (del “router” que dóna accés i
“set top boxes”).

• Possibilitat de tenir serveis DVB-IPTV basat en regions (senyalització regional).

Què més s’especifica a la norma?

Proporciona un conjunt d'especificacions tècniques que abasta les àrees següents:

• Descobrir les Broadband Content Guides. Ofereixen a l’espectador la guia
d’informació que li permet accedir a més informació associada a la programació
dels esdeveniments i del contingut disponible.

• Defineix un mecanisme opcional de retransmissió, per a la protecció contra la
pèrdua de paquets de serveis DVB-IPTV sobre RTP transport.

Què queda fora de l’especificació?

• Tot està basat en IP versió 4, cap referència a IP versió 6.

• No es dóna suport a serveis de transport no basats en MPEG-2 TS.

• No es dóna suport específic per a temes d’accés condicional ni protecció de
contingut, ni temes de Network Security.

• Configuració dels “routers”.

Full de ruta

A continuació presentem diversos gràfics que mostren la fase i l’evolució de la norma
en les diferents versions a mesura que es van especificant més funcions.

3
Dins de xarxes controlades en primer lloc, i en posteriors fases s’obre a entorns “open internet”.


Figura 44 – Progressió en l’especificació DVB-IP

Publicada la versió 1.4, s’han creat perfils per poder establir diversos nivells de
complexitat en l’aplicació de l’estàndard. Tanmateix, la distribució de contingut
audiovisual evoluciona ràpidament i es presentarà una versió 2.0 de la norma.

Ara mateix, la investigació se centra en el següent:

• Definició de la tecnologia per oferir un canvi de canal més ràpid.

• Comunicació entre xarxes més senzilles, per les solucions n-Play.

• Suport a entorns DVB-IPTV híbrids.

• Es cobrirà la distribució de contingut comercial a “open Internet”.

Els fabricants van incorporant el DVB-IP en els seus productes comercials,
progressivament. Fent un cop d’ull a la presència d’aquesta tecnologia, observem:

• Alemanya: requerit pels “broadcasters” públics.

• França: FT OrangeTV, gairebé 100% compatible.

• Espanya: Imagenio (SD&S), parcialment compatible.

• Prototips: diversos fabricants de capçaleres i receptors; Nokia-Siemens,
Samsung, Sony, Thomson, Cisco, Pace, etc.


5.3 Distribució

Serveis

Distribució

Connexió

Anem més enllà i, per entendre com funciona una emissió en directe o per encàrrec,
repassem conceptes de distribució de contingut sobre xarxes com ara “unicast” o
“multicast”.

5.3.1 Unicast

Unicast es una sessió client-servidor que permet accedir a un contingut personalitzat,
vídeo per encàrrec. És a dir, que 4 usuaris poden consultar quan vulguin diferents
instants del mateix contingut.

El resultat, per al servidor és que ha de garantir la sortida de tota la suma de “streams”
que li demanen. En el cas que ens ocupa, uns 400 kbps.

Figura 45 – Exemple Unicast


A continuació, es mostra gràficament com pateix el node central que ha de garantir la
cobertura de tots els clients. Un pic de demanda pot provocar que el servidor no pugui
donar servei.

Figura 46 – Càrrega del servidor en un entorn “unicast”

5.3.2 Multicast

El “multicast” està pensat per servir a tothom el mateix contingut al mateix temps, és a
dir LiveTV, amb la particularitat que el servidor no acumula l’ample de banda necessari
en funció dels usuaris connectats. En el cas que ens ocupa, 100 kbps.

Figura 47 – Exemple “multicast”

El servidor té un rendiment constant per abastir 1 o 10.000 usuaris.


Figura 48 – Càrrega del servidor en un entorn “multicast”

5.3.3 P2P

Tecnologia similar a BitTorrent o eMule, però aplicada al “streaming”. El contingut
s’envia a pocs usuaris que, alhora, actuen com a servidors d’altres o viceversa.

• És útil per fer un “live” o una descàrrega amb un cost i escalabilitat òptims.

• Per contra, es requereix que el client tingui el “plug in” compatible.

El que permet aquesta tecnologia és augmentar la taxa de bits de recepció del client
sobre una tecnologia que permet obtenir un rendiment de la distribució sobre “open
Internet” de manera òptima.

Figura 49 – Càrrega del servidor en un entorn P2P

5.3.4 Protocols de “streaming”


La majoria de trànsit multimèdia a Internet es fa via descàrrega o “pseudostreaming” i
P2P. L’“streaming” és millor per manegar milers de “streams” simultanis i oferir una
resposta flexible a la congestió de la xarxa en una utilització eficient de l’ample de
banda i amb qualitat.
Abans ha de poder-se veure l’emissió, el contingut s’ha de comprimir perquè en sigui
viable la transmissió. En aquest sentit, la codificació adaptativa (o “MBR enconding”)
ofereix un ventall de possibilitats per a l’“streaming”. La idea bàsica que hi ha al
darrere és que el mateix clip es codifica a diferents velocitats i es guarda. Llavors,
durant l’“streaming” s’adapta la taxa de bits segons la congestió de la recepció. A més
a més, permet cobrir altres dispositius (mòbils) que necessitin menys resolució.
Aquesta solució també és pot combinar amb diferents modalitats de distribució.

Figura 50 – Exemple de múltiple codificació, adaptació al canal

Però per a l’emissió de clips de gran durada amb qualitat s’han de superar diversos
reptes:

• Requereixen un ample de banda elevat i estable “end to end” entre servidor i
client, per garantir la QoS i no degradar-se per fluctuacions d’ample de
banda.
• La connexió que tenen els usuaris cap a Internet és diferent. Per tant, una
codificació fixa del contingut no és desitjable per poder arribar al nombre més
gran de clients.


• L’usuari ha d’esperar per a la reproducció: un temps de “start up” (negociació
prèvia client-servidor) i un temps de “buffer” per poder superar els retards
deguts a fluctuacions de la xarxa.

En les diferents tècniques de “streaming” s’hi implica tant el client com el servidor.
Actualment n’hi ha moltes tècniques, com ara:

• Real Time Streaming Protocol
• HTTP Streaming

Utilitzar “caching” o “buffering” complementat amb variació de taxa de bits pot millorar
l’experiència de l’usuari reduint les esperes per veure contingut. Al darrere s’obren
moltes combinacions de protocols possibles.

Una solució H.264 sobre RTSP pot ser la correcta per afrontar un “streaming” pur.

5.3.4.1 Real Time Streaming Protocol (RTSP)

Possibilita a un client controlar remotament un servidor de “streaming”, amb l'emissió
de comandaments com “play” i “pausa”, i accés per temps a punts del fitxer, allotjat al
servidor.

El RTSP és un protocol no orientat a connexió. En la majoria dels casos, el RTSP fa
servir TCP per a dades de control del reproductor i UDP per a les dades d’àudio i
vídeo, encara que també pot fer servir TCP en cas que sigui necessari.

El protocol és intencionadament similar en sintaxi i funcionament a l’HTTP; en
qualsevol cas, el RTSP difereix en un nombre significatiu d'aspectes de l’HTTP:

• El RTSP introdueix mètodes nous i té un identificador de protocol diferent.

• Un servidor RTSP necessita mantenir l'estat de la connexió, al contrari de
l’HTTP.

• Tant el servidor com el client poden llançar peticions.

• Les dades són transportades per un protocol diferent.


Figura 51 – Comunicació client servidor amb RTSP

El protocol suporta les següents operacions:

• Recuperar continguts multimèdia del servidor: el client pot sol·licitar la
descripció d'una presentació per HTTP o qualsevol altre mètode.

o Si la presentació és “multicast”, la descripció conté els ports i les
adreces que es faran servir.

o Si la presentació és “unicast”, el client és el que proporciona el destí per
motius de seguretat.

• RTSP funciona principalment sobre UDP i pot tenir problemes amb els tallafocs
que tallin aquest trànsit. No obstant també funciona sobre TCP, encara que
incorpori més “overhead” de capçaleres. Fins i tot es pot encapsular sobre
HTTP Streaming.

Exemples de servidors RTSP: Apple’s Darwin Media Server, Real Network’s Helix
DNA Media Server, Live555 Media Server, VideoLAN, Microsoft Streaming Server.

Exemples de clients RTSP: vlc (utilitza llibreries live555 ), Mplayer (utilitza llibreries
live555), Real Player, Windows Media Player, versió mòbil de YouTube.


La norma RTSP conté certes ambigüitats; a la pràctica suposa trobar implementacions
on no sempre la integració client-servidor és compatible al 100%; potser el servei bàsic
de “play” funciona però els “playtricks” no. Per solucionar els problemes amb el NAT i
els tallafocs estan desenvolupant RTSP 2.0, refinant les definicions i aportant més
coherència a la norma i fent-ho més fàcil d’entendre. Però no eliminen del tot els
problemes amb els tallafocs i s’aporten solucions de pas sobre HTTP, per evitar els
tallafocs.

5.3.4.2 HTTP Streaming

El RTSP és l’estàndard en un entorn IPTV d’emissió, però, en un entorn Internet TV
amb menys control, s’adopten solucions com HTTP Streaming (també anomenat
pseudo-“streaming” o “progressive download”), perquè no són tan crítiques per al
servidor a l’hora de servir el contingut, i pot recuperar-se millor davant d’eventuals talls
de connexió.

HTTP Streaming Real Time Streaming Protocol

• S’utilitzen servidors web • Requereix un servidor de
estàndard “streaming”

• Fàcil “set up” • “Set up” més complex

• Agnòstic al format del contingut • Servidors diferents per a cada
format

• Només per encàrrec • Live i per encàrrec

• Playback limitat • Control total del playblack

• No hi ha control de l’ample de • Control de l’ample de banda
banda

• Per contingut llarg el cost per
trànsit augmenta (x 3)

• Pensat per a clips curts • Pensat per a peces llargues

Figura 52 – Comparativa HTTP Streaming i RTSP


5.4 Connexió
Serveis

Distribució

Connexió

Per últim, parlarem de les connexions físiques que tenen incidència sobre la velocitat o
la capacitat de les xarxes a casa dels usuaris. Cal tenir-ho present perquè condiciona
el servei que es pot oferir.

5.4.1 Connectivitat a les llars

A continuació comentem les diferents alternatives tecnològiques de connectivitat a
banda ampla disponibles:

• Les tecnologies xDSL (que comprenen entre altres ADSL i les variants ADSL2 i
ADSL2+, VDSL2 i SHDSL). Aquestes tecnologies s'apliquen en bucles de
coure.

• Xarxes de cable: són xarxes híbrides de fibra òptica-cable coaxial (HFC) i
consten d'una xarxa d'accés basada en fibra òptica que es completa mitjançant
cable coaxial a partir d'un node de conversió electroòptica fins al domicili dels
abonats.

• Tecnologies sense fils com WiMAX o LMDS, que permeten la connexió entre
els usuaris i la central via ràdio. Es fa servir en entorns rurals.

• Accés de banda ampla mitjançant satèl·lit, que permet usar aquest mitjà per al
canal descendent. Habitualment és necessari un canal addicional (com un
canal telefònic) per al sentit ascendent.

• Tecnologies PLC, que permeten fer servir de la xarxa de distribució elèctrica
per transmetre senyals de banda ampla.

• Accessos basats en xarxes de telefonia mòbil, mitjançant l'ús de tecnologies
com HSDPA. S’ha de dir que aquesta tecnologia està dissenyada per oferir un


comportament òptim en situacions de trànsit en ràfegues (com l'accés a
pàgines web), però no és òptima per a algunes aplicacions que necessiten
trànsit constant de cabal (per exemple, el servei de videoconferència).

• Accessos basats en fibra òptica fins a l'abonat (FTTH). El desplegament
d'aquestes xarxes pot fer-se seguint dues topologies:

o Desplegament punt a punt, on hi ha una fibra (o parell de fibres)
assignada a cada usuari entre la central i el punt d'accés.

o Desplegament punt a multipunt, on hi ha una fibra des de la central fins
a un punt intermedi (el divisor òptic) i una fibra per a cada usuari des
d'aquest punt fins al d'accés. El primer tram de fibra és, per tant,
compartit entre els usuaris.

5.4.2 Opcions de connectivitat futura

Analitzant les possibilitats de futur a l’abast, cal repassar diverses opcions:

Millora de capacitat d’accés

Al Japó la velocitat que arriba a les llars és tan elevada que es poden fixar objectius
més ambiciosos en la distribució de contingut. La realitat del nostre entorn és ben
diferent i les velocitats que es poden garantir en banda ampla són menors; per tant, el
servei a oferir ha d’anar en línia amb la capacitat de la xarxa.

A partir d’una línia d’ADSL amb més de 6 Mb es pot garantir l’accés a certs continguts;
la qualitat, però, serà baixa i la recepció necessitarà “buffers” per poder tenir un coixí
suficient contra oscil·lacions de velocitat. Mai podran ser directes, però es pot arribar a
oferir un servei amb un retard acceptable.

La propera fornada d’opcions comercials que els operadors posaran a l’abast del
ciutadà seran VDSL (30-40 Mb) o FTTH (fins a 100 Mb). Aquestes millores obriran una
porta a poder garantir la recepció de vídeo amb més qualitat (HD) a les llars, i fins i tot
a rebre més d’un canal “unicast” a la mateixa llar, és a dir, a poder tenir més d’un STB
reproduint contingut per encàrrec al mateix temps.

Aquestes solucions, però, només són possibles en nuclis urbans de gran població.
D’altra banda, els entorns rurals sempre tenen amb un cert decalatge de temps de


solucions de banda ampla amb més limitacions que a les ciutats, per exemple
mitjançant Wimax.

Millora dels protocols

Actualment Internet —és a dir, tota la xarxa global— comparteix un estàndard IPv4. Hi
ha definida una versió IPv6, però es complicat garantir que absolutament tothom
actualitzi el seu equipament perquè sigui compatible. En aquest cas es podrien
garantir certes funcionalitats de QoS, però podem dir que Internet es un núvol ple
d’incertesa i que no podem controlar si estarà garantit “end to end” sota IPv6.

Òbviament, si hi hagués una transició cap a IPv6 es podrien obrir nous escenaris on es
podria garantir la QoS. A curt termini les possibilitats d’aquesta tecnologia passen
només per l’entorn domèstic. De moment, només existeix a nivell Europeu una xarxa
de test com http://www.m6bone.net/

5.5 Receptors de televisió per IP
L’interès del projecte se centra a arribar al televisor via Internet. Per tant, en aquest
punt enumerarem els receptors que tenen connectivitat IP segons la següent
classificació d’entorns:

• Tancats

• Semioberts

• Oberts

5.5.1 Entorns tancats

En aquest punt parlem d’entorns on tot el contingut, la capçalera i els receptors estan
casats i controlats per l’operador de xarxa.

Aquí identifiquem els descodificadors d’Imagenio, Orange i Jazztel. Cada operador
subvenciona el cost del receptor, per tant implementa els seus propi “stack” IP. Parlem
d’un entorn de “streaming” pur, és a dir RTSP. Ofereixen canals en “multicast”,
biblioteca de “pay per view” i interactius.

No cal descartar que obrin també la porta a la Internet TV en un futur.


5.5.2 Entorns semioberts

Els fabricants de televisors irrompen el 2009 en el mercat oferint noves funcionalitats i
connectivitat en xarxa amb el seus dispositius. A causa del protocol DLNA i la
connexió entre dispositius, comencen a integrar connectivitat IP als televisors. El
segon pas és mostrar contingut que hi ha a Internet.

Com a característica comuna, els fabricants tenen cert control sobre les aplicacions o
el contingut disponible, d’aquí el nom “semiobert”, en referència al control de la
informació que es publica. Ofereixen portals controlats per les mateixes marques on es
dona accés a informació o “widgets”, adaptats per al consum a pantalla.

Fabricant Plataforma Accés a vídeo Aplicacions
interactiva en línia

SAMSUNG Yahoo! Widgets4 OK YouTube, flickr

SONY AppliCast NO RSS Widget

PHILIPS NetTV OK YouTube, TomTom o eBay

LG-THOMSON NetCast No • Els Blu-ray accedeixen
directament al a YouTube
TV
• Lloguer DVD

PANASONIC VieraCast OK YouTube, Eurosport, Picassa

Figura 53 – Comparativa de plataformes de televisors connectats al món

Parlem, per tant, d’un mercat vertical de “widgets” per a cada televisor, amb validació
prèvia del fabricant. En aquest sentit, Yahoo! anuncia que gràcies a acords amb Intel
ofereix una plataforma interactiva en diferents marques de televisor que utilitzen la
mateixa CPU.

Dins del mercat web hi ha molts còdecs diferents i aquests televisors acostumen a
apostar per una llista dels més utilitzats, per cobrir el màxim de mercat al cost mes
òptim.

4
És possible que SONY/PANASONIC adoptin la solució de Yahoo!-Intel.


Característiques de reproducció de contingut

MPEG2, DivX(SD), H.264(HD), VC1(HD),
Còdecs (taxa de bits límit ~ 25000 kbps)
WMV9(HD)

So (taxa de bits límit ~ 320 kbps) MP3, AC3, AAC

HTTP, RTSP, RTMP (Adobe), MMS
Protocols de transmissió
(Microsoft)

No disponible actualment (més endavant,
DRM
sí)

Resolució gràfica de les pantalles

• Gràfics : 960 x 540 32 bpp

• Vídeo: 1.920 x 1.080 32 bpp

Tot i que Flash ha passat a dominar l’“streaming” de vídeo en línia en els navegadors
web per a PC fins a arribar a un 80%, segueix sent un sistema propietari. El dia d’avui
encara no s'ha establert en els dispositius electrònics, recelosos d’aquesta
dependència, i a més a més, aquests sistemes generalment no tenen prou potència de
processament i memòria per donar suport a l'execució de Flash.

Els fabricants principals de xips, com Broadcom, XPSemiconductors i
STMicroelectronics i Intel, han anunciat que suportaran Flash, cosa que fa pensar que
s’evoluciona en aquesta direcció.

5.5.3 Entorns oberts

Amb el terme “obert” ens referim a receptors que no es limiten a un entorn IPTV; per
tant, el cost del receptor no l’assumeix l’operador, ni han d’estar controlats pel
fabricant, en principi.

Dins dels entorns oberts, trobem receptors híbrids de “broadcast” que aprofiten
connectivitat Ethernet i tenen embegut un navegador, que li ofereix llibertat total per
connectar-se a Internet.


Ara bé, els fabricants esperen que les webs adaptin el seu format als televisors per
guanyar més visites i publicitat (exemple: YouTube XL).

Dins d’aquesta filosofia trobem fabricants com Wyplay o Netgem, que principalment
formen part de l’Open IPTV Forum, i, probablement, en un futur Amino. En repassem
les característiques a la taula següent.

Media Playback • MPEG1/2, MPEG4 Part 2, MPEG4 Part 10 SD/HD(AVC /
H.264), WM9/VC1 SD/HD, Xvid, AVI, ASF, MP4, MKV,
ISO, VOB, TS

• CAS i DRM

Xarxa • IP v4, IP v6, DHCP

• HTTP/HTTPS, TCP, UDP, FTP, SSL (versió 3.0, 64
and128 bits)

• HTML, JavaScript, AJAX.

• RTP/RTSP/RTCP, IGMP v2 i v3

6 CAP A UN MERCAT OBERT
L’aparició d’Internet i l’accés a continguts per encàrrec ha revolucionat el consum
audiovisual. Els “broadcasters” es veuen amenaçats per la pèrdua d’audiència davant
de l’ordinador. Per permetre els canvis de paradigma i de models de negoci associats,
diverses iniciatives treballen en la identificació del nou escenari audiovisual i en les
accions necessàries perquè aquest escenari nou sigui al màxim d’estàndard i obert
possible.


6.1 La iniciativa de l’Open IPTV Forum
Els membres fundadors de l’Open IPTV Forum (OIPF), al març del 2007 eren socis
representatius de diversos segments del mercat IPTV. És important seguir-lo perquè
les seves especificacions poden esdevenir un estàndard al mercat.

Els membres comparteixen la mateixa visió de com evolucionarà la IPTV i accepten
que l'adopció ràpida del mercat de serveis d'IPTV requereix un estàndard adequat. El
punt diferencial és que, a part del mercat IPTV, es parla d’obrir la porta de l’escenari
“open Internet”.

Figura 54 – Visió global de l’OIPF

Actualment, el mercat es caracteritza per la fragmentació de normes, ple de solucions
propietàries al voltant.

L’OIPF no intenta reinventar normatives, però l’associació té pressa i intenta
aconseguir una especificació que li permeti cobrir un negoci, amb un ritme de treball
més accelerat que altres consorcis.

Per què cal una normalització de la IPTV?

• Per aconseguir la interoperabilitat i donar confiança en la inversió.

• Per evitar la confusió en el mercat i permetre la reducció de costos.


Tanmateix, l’OIPF també té la intenció d'establir els procediments de proves
d’interoperabilitat i la creació d’un logotip identificatiu associats a aquests tests, per
seguir promovent l'ús de productes compatibles. A més, l’OIPF està creant una
tecnologia de base que defineixi les tecnologies clau per aconseguir els objectius a
llarg termini enfocades a noves experiències de consum basades en la
personalització i la interactivitat.

A continuació mostrem l’evolució i la visió d’escenaris i evolució previstos:


Figura 55 – Visió d’escenaris de l’OIPF


Estat de l’art de la IPTV

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à Estat de l’art de la IPTV

Similaire à Estat de l’art de la IPTV (20)

Plus de CREA CCMA

Plus de CREA CCMA (17)

Estat de l’art de la IPTV