proposta guia tecnica

1. MANUAL DE GESTIÓ DE DUNES METROPOLITANES
v2 Juny 2015

3. Per què gestionar dunes?
Les dunes són un ecosistema escàs i de gran qualitat visual. Són el lloc on
viuen algunes de les espècies més escasses de plantes i animals de
Catalunya.
Són també un element clau en la protecció del litoral front els temporals. Uns
temporals que han d'augmentar la seva freqüència a causa del canvi climàtic
global.I aproximadament el 35% dels banyistes del delta del Llobregat visita
platjes que necessiten una intervenció urgent per millorar la seva qualitat i
estabilitat.
La qualitat de la sorra pel bany també te relació amb el perfil vertical de la
platja i, per tant, amb les dunes.
Així la gestió de les dunes és un acció que comporta beneficis que van més
enllà de la simple qualitat estètica de les platges.
Les dunes formen part d'un sistema dinàmic que interactua amb el vent, la
dinàmica litoral, i els 7 milions de persones que visiten les platges
anualment. Cal així aprendre a entendre com funciona aquest sistema
complex i del qual es coneix poc, per això aquest document és estrictament
una primera versió.
I cal també reconèixer que tot això solament serà possible si el projecte de
protegir i gestionar les dunes compta amb la complicitat de la societat. Hem
de demostrar que aquesta convivència és possible.

4. B C
D E
A
El vent ha deixat de construir dunes
El vent ha deixat de construir dunes de forma natural. El trepig de
maquinària (A) i de persones impedeix la construcció del relleu dunar.
Com a molt el vent arriba a construir nebkas (B) que són petites
acumulacions de sorra a sotavent de la vegetació. Tanmateix no hi ha
dunes de major alçada.
D’altra banda mai s’han trobat dunes sense la presència del borró
(Ammophila arenaria). Aquesta espècie degenera i mor després d’un
període que rarament supera els 7 anys (D). La causa podria ser la
presència de patògens al sòl. Sembla ser que aquesta espècie necessita
d’una aportació constant de sorra per evitar els processos de
degeneració. Per aquesta raó s’ha endegat un petit experiment
d’enterrament de borrons (E).
El paisatge resultant de la desaparició de les dunes són uns prats amb una
elevada cobertura de vegetació (C) però que no tenen capacitat de
protegir el litoral front els temporals ni tampoc de mantenir la
biodiversitat pròpia dels ecosistemes dunars.

5. Les dunes formen part d'un equilibri dinàmic regulat per la interacció
del perfil de la platja, el vent i la disponibilitat de sorra. I cal conèixer
els diferents equilibris per tal de fer intervencions que hi puguin
prosperar. No entendre les regles de joc pot comportar la mort
prematura de les plantacions i fins i tot el fracàs de tot el projecte.
Per tal de poder defensar la costa, les dunes han de poder resistir
l'embat dels temporals. I això solament és possible si la duna compta
amb una estructura adequada. Aproximadament el 60% de les
platges del delta del Llobregat necessiten una intervenció urgent i
reben més de 2,4 milions de visites anuals (35% de 7 milions).
En aquest capítol es mostren les principals tipologies de platja i es
proposen mesures d'intervenció per tal d'optimitzar la funció
protectora de les dunes.
Ales fotos es veu un mateix tram de platja, on la primera imatge data
del 5 de juliol de 2014 i la segona de 78 dies després. Els banyistes
se situen sobre la duna construïda perquè la platja seca ha
desaparegut. La gestió de la sorra a la platja emergida pot ser un
instrument eficaç per lluitar contra l'erosió. Molt especialment quan
les intervencions de translocació de sorra sublitoral han permès la
formació de barres submergides que protegeixen el litoral, però que
no han comportat variacions significatives de l'estructura de la platja
emergida.
El perfil de la platja i les dunes

6. Humitat per capil·laritat
Nivell freàtic
Platja seca i pendent vers el mar
Berma
Peu de duna
Límit mullat per tempesta anual
5 anys
Periodicitat de la intrusió per l’onatge
El perfil de la platja emergida
Una platja té idealment una amplada suficient de platja seca entre la
berma i la duna per encabir els visitants. Els processos de capil·laritat
mullen la sorra més enllà del nivell freàtic fins prop de la superfície.
Quan la cota de la platja és prou elevada, la superfície de la platja serà
seca i de bona qualitat sanitària. Si la platja es manté humida, els
riscos sanitaris augmenten de forma important.
A la platja ideal els temporals d'hivern fan que les onades arribin fins
al peu de les dunes amb una periodicitat que hauria de ser com a molt
anual. Quan les onades hi arriben massa sovint, hi ha el risc
d'intrusió de les onades més enllà de les dunes (washover), afectant
carrers i edificacions.
La freqüència amb què les onades superen les dunes o la vora interior
de la platja, indica també el rigor de la regressió litoral i la urgència de
prendre mesures de protecció. En aquest document les assignacions
de la freqüència d'aquests episodis d'intrusió marina és solament
indicativa i es recolza en documentació gràfica.

7. Límit mullat per tempesta anual
0-3 anys
Periodicitat de la intrusió per l’onatge
Platges en regressió
Entre Can Camins i la riera de Sant Climent (3,7 km) la platja mostra
freqüències d’intrusió de les onades (washover) que varien entre una
periodicitat anual i una aproximadament cada 3 anys.
Les dunes construïdes a la platja del Remolar han estat molt afectades per
el washover. Però sense dunes la intrusió marina hauria tingut efectes
majors. L’extens sistema radical del borró (Ammophila arenaria) sembla
ser una defensa eficient contra l’erosió especialment quan la planta està
prou desenvolupada.
Les intervencions d’alimentació de sorra sublitoral atenuen la intensitat
dels temporals però no eviten els washovers. Es proposa considerar
l’oportunitat de reduir la freqüència de les retraslocacions de sorra i, en
canvi, fer intervencions fixes submergides amb sorra i geotèxtil (barres de
sorra submergides artificials) i modificar la part emergida de la platja amb
la creació d’un nou cordó de dunes de major volum.

8. Platges depassades per les onades amb
temporals ordinaris
A Gavamar les onades depassen el sistema dunar amb una
periodicitat inferior a 10 anys. El disseny de depressions dunars
humides és una estratègia per tenir sorra per construir dunes i per
emmagatzemar l’aigua de les intrusions marines.
Les dunes construïdes van desaparèixer ràpidament quan es van
transformar en l’única zona de sorra seca de la platja. Es proposa
fer un disseny experimentat amb èxit a Itàlia i que consisteix en
generar abans dels temporals un sistema de «dunes d’hivern» que
serien vegetades solament a l’extrem interior i que tindrien la
funció de dissipar l’energia del temporal. La sorra de la duna
d’hivern quedaria així repartida per la platja ajudant a mantenir
més platja seca.
3-5 anys
Periodicitat de la intrusió per l’onatge
Duna d’hivern
2001
2015
Jul-2014 Sept-2014
2001
2010

9. Platges amb tempesta ordinària fins el peu
de duna/vegetació
2013 2015
Entre la riera de Sant Climent i la riera dels Canyars, la platja té
condicions similars a les de la unitat anterior. Tanmateix no hi ha
washover de les onades perquè majoritàriament hi ha espai edificat.
S’hi troben fragments esparsos d’escullera i murs de diferents
estructures. Majoritàriament acumulacions de sorra cobertes per
Carpobrotus edulis i altres espècies exòtiques. Cal controlar el
poblament de Carpobrotus perquè és una planta invasora.
L’orientació de la platja respecte el vent facilita la implantació de noves
dunes ja que l’efecte erosiu del vent és molt menor. I es recomana un
control estricte de la cota de la platja amb objecte d’evitar que les
onades puguin arribar als carrers.
Els temporals ordinaris arriben a peu de duna
Recreixement de dunes i de cota de platja
Proposta
Situació actual

10. Platja seca sense erosió
A Gavà i Castelldefels hi ha sectors de platja que han crescut en els
darrers 20 anys i que compten amb una cota i amplada òptimes.
Es proposa construir dunes a totes les zones on la vegetació té una
amplada superior als 20 m i on no hi hagi propietaris o restaurants
que no vulguin perdre la línia contínua de visió de mar (tot i que es
poden construir dunes aïllades i l’efecte global millora sensiblement
la qualitat visual del conjunt).
Cal remarcar que les dunes no solament ofereixen serveis
ecosistèmics en forma de millor qualitat visual i major biodiversitat.
També són reservoris d’un bé estratègic front el canvi climàtic: la
sorra.
Proposta
Situació actual

11. Correspon a platges amb processos de creixement (acreció)
posteriors a la construcció del dic de Port Ginesta.
Aparentment la topografia no ha variat en els darrers 20
anys.
Les onades travessen la platja amb facilitat. No hi ha risc
d’erosió però tampoc hi ha platja seca aprofitable per al
bany.
El sòl és massa humit com per mantenir vegetació
constructora de dunes (Ammophila arenaria, Elymus
farctus). Es pot considerar crear una zona humida (que
tindria major interès visual) i, amb la sorra extreta,
organitzar un sistema de duna i platja seca, tal com s’ha fet a
Calafell.
Barra de sorra i depressió humida amb joncs
1994 2015
Castelldefels Calafell
Proposta
Situació actual

12. Fetch
Com construir dunes? Compte
amb el vent!
Les dunes naturals són construïdes pel vent. La disponibilitat de sorra
que es pot transportar pel vent depèn de la longitud del recorregut del
vent sobre la sorra seca (FETCH) i aquest depèn de l'amplada de la
platja i el seu angle amb la direcció del vent. Quan més llarg sigui el
FETCH més sorra disponible hi haurà per construir dunes de forma
natural.
També el vent pot destruir les dunes. Quan la sorra té menys d'un 2%
d'humitat (en pes) solament cal un vent suau de 3m/s per iniciar el
transport eòlic. Quan a l'hivern la sorra és més humida, calen vents de
més de 10m/s.
L'efecte erosiu del vent depèn de l'angle del vent respecte la duna. Als
trams de platja on el vent hi arriba amb un angle superior als 25º l'erosió
pot ser molt important (A). Quan l'angle del vent és menor de 15º, el
vent és quasi paral·lel a la duna i l'erosió és molt baixa (2). Per això al
Prat i a Viladecans el vent triga molt en construir dunes. Tanmateix les
dunes construïdes tenen una taxa d'erosió molt menor.
I a Castelldefels i Gavà fins la riera dels Canyars, les dunes de major
alçada han estat molt més afectades per l'erosió eòlica.
A B
A
B
B
El promedi de 23
valoracions del azimut (foto
superior) dona un valor de
238º

13. On plantar dins la duna i com protegir-la?
A les dunes l'angle del vent és molt important tal i com s'ha explicat
anteriorment. Així el tram Castelldefels-Gavà fins la riera dels Canyars és
més vulnerable. Tanmateix el relleu de la duna és també molt important.
El vent quan troba una duna amb una inclinació elevada es comprimeix de
manera que a la cresta de la duna el vent pot duplicar la seva velocitat si
no hi ha vegetació que dissipi l'energia del vent. La interacció entre la
direcció del vent i la forma de la duna és l'angle aparent. Quan més
paral·lel sigui un vent respecte la duna, l'angle aparent serà més baix.
Solament s'afectarà la petita zona de l'inici de la duna. Si l'angle de la
direcció del vent és més elevat, tot el vessant de mar de la duna restarà
exposat a l'erosió. I quan més amunt el cim aquest risc serà major.
Per tant, per tal d'evitar que el vent desenterri les plantacions, cal plantar
a les zones de menor risc: el peu de duna, depressions entre dunes i la
part alta a sotavent de la duna.
Les pantalles de retenció de sorra solament funcionen quan se situen de
forma correcta respecte el vent que construeix dunes (azimut 238º).
Caldrà fer assajos amb diferents pantalles, geotèxtils i aglutinants a les
zones on la sorra envaeix el passeig.
Velocitat del vent
Recorregut del vent sobre platja seca (FETCH)
Erosió
Sedimentació
Inclinació real
A1 A2
Intentar reproduir una estructura dunar que és el resultat
de l’evolució de la relació entre el borró i el transport eòlic
condueix al fracàs quan els vents dominants incideixen a
més de 20º de l’eix de la duna, i quan l’angle aparent
supera els 10º . Amb aquesta situació, la major part de
les plantes queden descalçades per l’erosió eòlica.

14. Construir dunes o ajudar els borrons a construir-les?
12-05-2015
16-05-2015
26-05-2015
A
Nova duna
B
H H
B
A
B
A
26-05-201512-05-2015
El 8 de maig de 2015 es va fer la duna nova a
varlovent de la Ammophila arenaria plantada
en octubre de 2014 (B).
El 12 de maig de 2015 es va plantar una
Ammophila sobre sorra seca. L’onada de calor
dels dies 13 i 14 (30ºC) i l’absència de pluja va
matar la planta jove (A) amb arrels que no van
poder arribar a la sorra humida (H).
Les ventades posteriors han fet que
l’Ammophila arenaria plantada 7 mesos abans
comenci a acumular sorra al seu sotavent i
reproduir així un procés natural de formació de
duna.
Sembla molt més eficient facilitar el transport eòlic fent acumulacions de sorra a barlovent de les
Ammophila arenaria que ja han assolit una mida mínima per retenir sorra (6 mesos mínim). Així, es
tracta d’un conjunt d’intervencions puntuals al llarg del temps, i no de crear una «foto final» que
normalment tindrà una vida efímera a causa de l’erosió eòlica. Sabem que el vent ha deixat de
construir dunes (tot i que encara no coneixem de forma precisa les causes); tanmateix resulta també
evident que les ventades (particularment quan el sol escalfa la sorra) tenen una forta capacitat
d’erosionar les dunes a no ser que hi hagi una Ammophila arenaria suficientment desenvolupada.

15. Aprofitar les adaptacions del borró
Idealment les dunes s’han de construir a l’hivern i s’ha de deixar que la
pluja mulli la sorra fins establir un sistema natural d’humitat per
capil·laritat (A).
En cas d’haver de plantar a partir del mes de maig, regar (2) en el
moment de la plantació és una alternativa cara i a l’estiu la vegetació
creix poc.
El borró (Ammophila arenaria) és una espècie adaptada a
l’enterrament. El forat de plantació s’ha de fer de manera que solament
sobresurti 1/3 de la part aèria de la planta (A, B, C).
A
B C D E

16. Sorra interior - sorra de platja
A
B C
D E
En els processos de regeneració de l'ecosistema dunar és
necessari excavar cubetes de deflació. I la sorra s'ha d'aprofitar
per construir dunes.
El problema és que aquesta sorra que ha estat extreta sota una
zona amb vegetació té molts propàguls que donaran lloc a noves
plantes sobre la nova duna construïda de forma quasi immediata
(B-C; D-E).
Quan s'ha construït duna a partir de sorra de platja sense
propàguls vegetals, la sorra es manté neta de vegetació.
A la foto A es veu com es construeix una duna amb sorra neta
després que la duna construïda amb sorra local (a l’esquerra) ha
estat ràpidament coberta per vegetació oportunista que no és la
desitjada.
L'alternativa que cal assajar és continuar aprofitant aquesta
sorra local però afegint una capa superior de sorra de platja
sense propàguls.
Proposta

17. Control de la vegetació invasora
A
B
C
D E
F G
H I
Les platges són un punt calent pel que fa a la vegetació invasora. Ambrosia
coronopifolia (A) forma prats quasi monoespecífics a El Prat de Llobregat i
Castelldefels. Amb aquesta espècie solament s’ha assajat l’excavació de
cubetes de deflació. L’eficiència d’aquesta estratègia es vincula a la
profunditat de l’excavació i la dimensió de la cubeta excavada (quan major,
millor).
Carpobrotus edulis és una espècie molt estesa a Gavà i Castelldefels.
Afortunadament és fàcil d’eradicar o amb extracció manual (H-I) o
simplement per enterrament amb sorra de platja (D-E). Quan la planta
queda completament enterrada mor en 2-3 mesos. L’erosió eòlica ha
descobert mates de Carpobrotus mortes i seques (C).
D’altra banda, l’enterrament no sembla afectar algunes espècies molt
adaptades com és el cas del lliri de mar (Pancratium maritimum). Aquesta
espècie pot allargar-se més de mig metre fins sortir a la superfície (B). Al
parell de fotos (F-G) es veu com s’ha fet una duna nova a partir de la sorra
extreta d’acumulacions als carrers després d’un temporal. I com en tan
sols tres mesos (G) han sortit a la superfície els lliris de mar.

18. Què plantar a la duna?
A B
2010
2015
C
D
Com a mínim al primer cordó de dunes, l’objectiu és reproduir un
ecosistema que es caracteritza per tenir més del 50% de la superfície
sense vegetació (A). En tot cas, quan hi ha l’amplada necessària, es pot
configurar una duna que pugui ser fixada per la vegetació (sense
Ammophila arenaria ja que es moriria).
Les plantacions massa denses probablement acceleren el problema de la
competència de Ammophila arenaria amb altres espècies i la seva
degeneració. Les fotos C-D mostren com les gramínies pràcticament han
desaparegut solament sis anys després de plantades.
D’altra banda la presència de propàguls d’altres espècies arenícoles
sembla ser dominant (D) i, per tant, tampoc cal plantar altres espècies de
duna que no sigui Ammophila arenaria i, en tot cas, Elymus farctus.
A més, és necessari un cert manteniment de les plantes d’Ammophila
arenaria que tinguin un bon desenvolupament mitjançant enterraments
progressius, tot imitant la dinàmica dunar natural.
S’aconsella també plantar espècies en regressió a les dunes
metropolitanes com és el cas de la bufalaga (Thymelaea hirsuta), una
espècie escassa als vivers a causa de la poca demanda (B).

19. I a la reraduna?
Algunes experiències anteriors mostren resultats
diferents. Les plantacions de vegetació de duna (Elymus
farctus i Ammophila arenaria) en zones planes (amb arrels
en sorra humida) han patit abans els processos de
degeneració i mort d’aquestes espècies (A). Amb un
resultat estètic deficient.
Es pot considerar imitar estructures de paisatge
preexistents (B) i que van funcionar amb èxit en altres
trams de passeig marítim (C). Així s’aconsellen espècies
arbustives amb capacitat de desenvolupar estructures
semicirculars (pulvinul·lars) que tenen un gran interès
visual: Pistacia lentiscus (C), Rosmarinus officinalis (D).
Es proposa també re-introduir Halimium halimifolium, una
espècie present als vivers i que va ser comú a les dunes
litorals de Gavà fins el 1992 (e).
A
B C
D E

20. Què no plantar ! (a la duna)
No solament cal pensar en les espècies exòtiques que desplacen la flora
arenícola que necessita els sòls nets de nutrients i un estadi de duna
«semi-mòvil» com podria ser el cas de Carpobrotus edulis,
Cortaderia selloana o Myrioporum acuminatum.
A la duna (no pas la reraduna) no s’aconsella plantar vegetació llenyosa.
Els pins són clarament una espècie invasora que desplaça tant la
flora de duna com de reraduna. La desaparició d’espècies tant
emblemàtiques com Maresia nana es podria deure a aquest fet.
Lotus creticus és també una espècie que ràpidament forma prats
compactes que desplacen altres espècies i que molt especialment,
afecten Ammophila arenaria i Elymus farctus (les espècies que intentem
recuperar i mantenir ja que, especialment Ammophila, que és l’única
espècie que hem vist a les fotografies històriques de dunes).
Dues tofes d’Ammophila arenaria que han estat envaïdes per Lotus creticus. A l’esquerra, la planta es veu força
debilitada i poca biomassa foliar. A la dreta es veu la planta ja morta.
Pinus pinea envaint el territori potencial de la duna i
reraduna. A Europa, la major part dels projectes de
rejoveniment de dunes es centra en l’eliminació dels pins
per tal de recuperar dunes mòbils i semi-mòbils.

21. Què fer quan la sorra envaeix el passeig?
A B C
Principalment als llocs on no s’ha fet plantació o on hi ha jocs infantils
o una entrada a la platja, el transport eòlic de la sorra comporta
problemes per invasió de sorra als paviments. Normalment la sorra es
desplaça cap les vores (A). Sovint també el vent reflectit sobre
estructures rígides origina petits descalçaments (B). Les màquines
de garbellat i neteja afecten el geotèxtil a la zona on precisament
s’acumulen més restes que cal netejar.
No es poden posar barreres elevades que impedirien el pas de
persones. Tanmateix es poden generar elevacions dunars de tan sols
60 cm d’alçada protegides a la seva cara exterior per un geotèxtil (C).
El geotèxtil es desenterraria amb els temporals de vent i caldria
tornar a tapar de sorra segurament 2-3 vegades l’any fins que les
Ammophiles no assolissin una dimensió adequada.
Es proposa també fer assajos experimetals amb aglutinants.
Proposta
Situació actual

22. Fins on cal garbellar?
El garbellat de la sorra comporta un aplanament. Lògicament per
donar una imatge de neteja s’arriba sovint fins la vora de la zona amb
vegetació, de manera que es crea un peitt desnivell (A) que és molt
utilitzat pels visitants, especialment quan hi ha poca sorra seca i
encara no és estiu (B).
Aquesta situació impedeix la formació de noves dunes encara que la
platja s’ampliï, de manera que es crea un escenari on hi ha una
coberta herbàcia densa sense possibilitat de formació de dunes.
Amb l’objectiu de protegir la platja front els temporals i d’afavorir els
ecosistemes dunars es proposa la creació de petites dunes recolzades
sobre l’esglaó preexistent. Les màquines de garbellat solament
haurien de resseguir el peu de les dunes.
A B
Proposta
Situació actual

23. Formes de protegir la fauna i la platja
Els troncs que arriben amb els temporals s’haurien de deixar a la
platja fins la primavera, ja que són estructures que dissipen
l’energia de les onades i protegeixen la costa front els
temporals.
A la primavera s’haurien de desplaçar fins les zones de reraduna,
on passarien a ser zones de recer pels petits mamífers i rèptils.
Els conills excaven els seus caus dins les zones protegides amb
tanques per on pot passar la fauna de mida petita però no els
gossos. A Castelldefels hi ha queixes de veïns que troben
reproducció de conills als seus jardins perquè són els llocs on es
poden protegir dels gossos i gats.
Els troncs i els caus artificials construïts amb palés impedeixen
que els predadors excavin directament la sorra tova.
Cal remarcar que protegir els conills és protegir les dunes i, en
darrer lloc, la platja, ja que limiten l’expansió de la vegetació i
asseguren la supervivència de les Ammophila arenaria.