1. Optativa d'ortografia 2n ESO
ULL VIU! MAGARANA, GANARAMA...
Saps què passa quan barregem les lletres d'una paraula? Doncs que no ens hi entenem, esclar.
D'aquest fet en diem magarana, perdó, ganarama...anagrama! Ara ho hem dit!
T'havies adonat que barrejant les lletres de CANTO podem obtenir TANCO? Una paraula és
anagrama de l'altra.
1. Quines paraules s'amaguen darrere aquestes lletres barrejades? Per ajudar-te pots fer servir
les definicions que hi ha al costat-
EX PI Vertebrat aquàtic cobert d'escates
NY UP Mà tancada
TA NIT Líquid de colors per escriure-hi
TU VI numeral
ALL SI T Full on hi ha escrita una sèrie de noms, xifres...
RE GEN Mes de rebaixes, tot i ser llarg
RE COR Au, vinga, espavila... d'una vegada!
TER SEC Que no és conegut o que no pot ser-ho
PEL BO Ni Nova York ni Barcelona ho són
EDI MOLA Música agradable a l'oïda
2. Prepara uns quants anagrames per a un company/a. Per fer-li més fàcil, pots afegir-hi una
pista. Assegura't que escrius i que desordenes bé les paraules.
Si t'agrada això de marejar les lletres per espavilar l'enginy, per què no proves de jugar a l'Scrabble?
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................
………………………………………………................................................

2. Optativa d'ortografia 2n ESO
PARLEM DE LES OCLUSIVES EN POSICIÓ FINAL
1. Llegeix aquestes oracions en veu alta.
Aquell mag és immensament ric.
Ara escup. Has de fer servir aquest tub.
L'Alfred diu que té una mica de set.
Hi ha cap diferència de pronunciació entre les consonants finals de
− MAG/RIC?
− ESCUP/TUB?
− ALFRED/SET?
Quina consonant es pronuncia en cada cas? …............................................................
FIXA'T QUE...
En posició final, les consonants oclusives -b,-d,-g (sonores) sonen com -p, -t, -c (sordes)
2. Completa aquestes paraules amb l'ajuda de les definicions...i si convé, del diccionari. Cada
ratlleta és una lletra.
Arma per disparar fletxes. __ __ __
Hotel econòmic. ALB __ __ __
Part superior del cos: __ __ __
Té sis cares, com per exemple un dau: __ __ __
Direcció oposada al nord: __ __ __
Que té liquid: HU__ __ __
3. Completa les consonants finals que falten en les oracion següents. A la dreta trobaràs quines
són, però no necessàriament en l'ordre que cal.
Al su_ de Madri_ el clima pot ser humi_ (1 t i 2 d)
El meu cosí Frederi_ és pedago_ (1 g i 1 c)
El clu_ no sa_ què fer amb el prínce_ i el seu càrre_ (2 p, 1 b i 1 c)
Quin fàsti_! M'han posat un càsti_ per trencar el màne_ de la porta! (1 g i 2 c)
L'Eudal_ i l'Alber_ s'han comprat cadascú un abri_ ver_ (2 d, 1 c i 1 t)
Quina tranquil·lita_ i quina lentitu_! (1 d i 1 t)

3. Optativa d'ortografia 2n ESO
FIXA'T QUE...
En ocasions és difícil saber quina és la consonant final que cal escriure. Per això podem:
* Fer servir la nostra memòria visual: escrivim a part “fret” i “fred”. Segur que una de les dues ens
fa mal a la vista i per tant, l'altra és la correcta. Ai, quin fred!
* Un cop consultat el diccionari, copiar la paraula que ens dóna problemes. Per exemple, a la
secció Balanç de qualsevol unitat, a l'activitat 4. Com més vegis i escriguis correctament una
paraula, més fàcil de recordar-la.
4. Completa el requadre amb les paraules adients. Fixa't en les que ja hi són.
profund aprofundint
oculta
insult insultantment
Què t'ajuda a recordar que profund acaba amb -d, encara que aquesta lletra no es pronunciï?
…...............................
La forma verbal aprofundint es diu gerundi. Hi pronuncies la -t? Escriu ara el gerundi de:
donar:.......................... creure:................................... sortir: ….....................................
5. Llegeix aquests exemples.
Ell era tan avorrit, ella tan interessant, però es van enamorar tan ràpidament que feia por.
Salta tant com jo, si pots, però no beguis tant de líquid, per si de cas.
FIXA'T QUE...
TAN acompanya adjectius i adverbis, mentre que TANT marca comparació o acompanya un
substantiu.
Completa ara amb les formes adients.
Tu ets …............ espavilada com ta germana, i per això no cal que estudiïs …....................
6. Busca al diccionari QUAN i QUANT. Completa les oracions següents amb la paraula que
convingui.
…................vas arribar? Ahir?
…................ va gastar-se en regals?
Em va dir que m'ho compraria …........... li vingués bé.
…...................de temps has estat practicant?
…....................... indica temps i …................. quantitat.

4. Optativa d'ortografia 2n ESO
TOT A PUNT. ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ
1. Llegeix aquesta anècdota i respon després a la pregunta.
Fa molts anys, un delinqüent va ser jutjat i condemnat a passar una bona temporada a la presó. El
seu advocat va demanar que revisessin el cas i al cap d'unes setmanes es van rebre aquests dos
missatges.
A) Perdó impossible. Que compleixi la seva condemna.
B) Perdó. Impossible que compleixi la seva condemna.
Després de llegir els missatges en veu alta, quin creus que afavoreix el delinqüent? ….............
Per cert, l'home no va aconseguir el que volia.
FIXA'T QUE...
Els signes de puntuació serveixen per estructurar el text escrit i per fer-lo comprensible. En el cas
anterior, les paraules són exactament les mateixes, però la puntuació fa que els textos vulguin dir el
contrari.
2. Llegeix ara aquests dos minitextos. Quin dels dos és un insult?
A) A casa de l'Enric no hi trobareu porqueries. No és un porc, no: és un senyor.
B) A casa de l'Enric, no! Hi trobareu porqueries. No! És un porc, no és un senyor!
Quines diferències de sentit i de puntuació hi ha entre A i B?
3. Escriu ara un missatge o un petit text que canviï de significat amb la puntuació. Demana
ajuda al professor/a, si cal. Després, passa-li a un company/a. És capaç de veure'n les
diferències?
................................................................................................................................................................
................................................................................................................................................................
................................................................................................................................................................
................................................................................................................................................................

5. Optativa d'ortografia 2n ESO
TRAIEM PUNXA. COM FER UN LIMERICK
1. Llegeix aquests dos poemes en veu alta. Prepara't per respondre les preguntes de sota.
…..................................
Aquell noiet habitant de Vic
ballava tot sol damunt d'un pic.
-Què hi pinta el nen, allà?
Deia un capellà.
Quin ballarí, aquell noi de Vic!.
….....................................
Una senyora de gran salari
cada dia es compra un Ferrari.
(Vol impressionar
el xicot, l'Adrià).
Quin cotxàs i també quin salari!
• Quants versos té cada poema? …............................................
• Quins rimen entre si? ….........................................................
• Els versos són de (encercla l'opció correcta) 10 i 7 síl·labes/9 i 6 síl·labes/8 i 5 síl·labes
• Els temes són (encercla l'opció correcta) seriosos/infantils/sorprenents
FIXA'T QUE...
Hi ha poemes que poden arribar a ser divertits. Els limericks són originaris dels països de parla
anglesa. Consten de cinc versos, que rimen de la següent manera: 9A 9A 6b 6b 9A, i poden anar
acompanyats d'una il·lustració.
2. Busca un títol per als dos poemes. Compara'ls amb altres companys/es.
3. Crea el teu propi limerick. Segueix aquests passos.
* fes un llistat de possibles protagonistes i de les seves qualitats: un avi amable, una nena forta, un
regle de fusta
* digues d'on és: menorquí, de Sabadell, australià
* escriu el primer vers (9 síl·labes fins a l'última tònica) Un avi amable menorquí
* busca-li una acció: volia anar-se'n a dormir
• per al 3r i 4t versos pensa una conseqüència o alguna cosa que digui el protagonista
• el 5è vers és gairebé igual que el 1r...i ja ho tens!
4. Passa en net el teu limerick aquí a sota. Podeu fer-ne un recital poètic molt original!
….................................................................
…................................................................
…................................................................
…................................................................
….................................................................

6. Optativa d'ortografia 2n ESO
BALANÇ
Ara que tot just acabes la unitat, és el moment de reflexionar-hi una mica. Respon a les preguntes
següents.
1. Valora de 0 (molt malament) a 5 (molt bé) aquests aspectes del teu aprenentatge.
a. He portat cada dia el material que calia per a la classe.
b. He estat atent/a a les explicacions i activitats.
c. He treballat amb cura a classe i a casa, i em fixo on m'he equivocat.
d. He fet servir alguna estratègia quan he dubtat com s'escriu alguna
paraula.
e. He intentat aprofitar el que aprenc aquí per no fer faltes en altres
assignatures.
f. He col·laborat amb els companys/es.
g.M'he esforçat per fer lletra clara.
2. Copia el nombre de faltes que has comès en cada dictat. Apunta’n el nom.
Dictat 1 ………………………………………………......
Dictat 2 ……………………………………………….....
Dictat 3 ……………………………………………….....
Dictat 4 ………………………………………………....
3. Copia :
* una cosa que hagis après ………………………………………………..........
………………………………………………....................................................
* una activitat que t’hagi agradat …………………………………………….
………………………………………………....................................................
4. Fes una llista amb deu paraules en què ja no t’equivocaràs. Separa-les amb comes.
……………………………………………
…............................................................................................................................................................
........................................

7. Optativa d'ortografia 2n ESO
TEXTOS PER A DICTAT
1. Tornar a casa.
La Paula seia en aquella cadira vella i espellifada tal com ho havia fet deu mesos enrere. Mentre
esperava, pensava que li hauria agradat tenir un regal per a en Joel, però no n'hi havia pogut
comprar cap. Deu mesos en un orfenat no eren precisament unes vacances. (48 paraules). Laura
Baix: La clau Apsu. Barcanova.
2. En una illa de l'Atlàntic.
Havien arribat a la punta de l'illa i van tombar cap a l'esquerra, directes a la posta de sol. El paratge
era mig desèrtic. Només sorra i mar.
La Rosa s'aturà per fotografiar uns arbustos enormes que sortien de l'aigua. Les entortolligades
arrels eren gruixudes i formaven uns artístics teixits. (50 paraules). Pilar Garriga. Un estiu a
Tacugama.
3. Dos aprenents i els seus invents.
L'Armand i l'Eduard estan potinejant a la cuina. Ho fan sovint, sobretot les tardes que no tenen
classe a l'institut. Avui intenten fer una coca, però, evidentment, no se n'estan sortint: només cal
veure el desordre damunt del marbre. Hi ha tot d'ingredients escampats: farina, sucre, llevat, un
iogurt... De moment s'estan discutint i un li diu a l'altre que endreci, però sense posar-se d'acord. No
hi ha manera! A veure què n'opina, de tot plegat, el pare de l'Armand, que ara mateix està obrint la
porta. Quan ho vegi es posarà tan content com la mare de l'Eduard la setmana passada, segur. (103
paraules)
4. El faedor de mentides.
L’Alexandre diu que és príncep, fill del rei Albatros i de la reina Fortuna, ja que això és el que li
ha fet creure el seu pare. Però un dia es queda sol i quan explica qui és, ningú no se’l creu.
Ell fa temps que dubta, però. Aquest serà el punt de partida per saber qui és en realitat i conèixer
la raó per la qual el seu pare li ha dit tantes mentides. La topada amb la realitat no serà gens fàcil de
pair, i menys encara quan haurà de compartir la seva realitat amb altres nois en una casa d’acollida.
(103 paraules). Extret i adaptat de la ressenya del llibre del mateix nom, de M. Carme Roca, a
www.barcanova.cat

8. Optativa d'ortografia 2n ESO
DICTAT COMPLEMENTARI
Alumnes maltractats pels companys/es: el bullying i els seus símptomes.
A l'escola són objecte de burles i bromes desagradables: els anomenen amb malnoms, els insulten i
els molesten. Sovint estan implicats en discussions i baralles en què es troben indefensos i acaben
perdent. En el joc són els últims en ser triats. Al pati solen quedar-se prop del mestre. No tenen
gaires amics.
A classe tenen dificultat de parlar, donen una impressió d'inseguretat i/o d'ansietat, tenen un aspecte
trist i el seu rendiment escolar baixa..
Tornen a casa amb la roba o amb els llibres estripats. “Perden" objectes i/o diners. Demanen que els
acompanyin a l'escola, o no hi volen anar. Intenten evitar determinats llocs, dies o classes. Tenen
malsons, canvis sobtats d'humor o se senten malament abans d'anar a l'institut. Presenten senyals de
cops i esgarrinxades.
Adaptació de http://www.xtec.es/~jcollell/03Alerta.htm