Les m àquines d e Leonard o D a Vinci
Índex· Q ui era Leonard o D a Vinci?· M àquines d aire· M àquines d e querra· M ecànica· M àquines Hid ràuliques
Q ui era Leonard o D a Vinci?Leonard o d a Vinci (Vinci, Toscana, 1 5 d abril d e 1 452 - Am boise, 2 d e m aig d e 1 51 9...
M àquines volad ores Un anemòmetre és un aparel d issenyat                                  l  per m esurar la velocitat d...
M àquines d e guerraEl d isseny b àsic d e la catapulta havia estat en ús d urantcentenars d anys abans d e D a Vinci es v...
M ecànicaLeonard o va escriure un cod i d e M ecànica on va recol m olts d els seus d issenys. Aquest m anuscrit va arrib ...
M àquines Hid ràuliquesEl remer mou una manovella que acciona una roda dentada gran, engranada ambuna altra més petita, le...
Prochain SlideShare
Chargement dans…5
×

Da vinci

301 vues

Publié le

Publié dans : Formation
0 commentaire
0 j’aime
Statistiques
Remarques
  • Soyez le premier à commenter

  • Soyez le premier à aimer ceci

Aucun téléchargement
Vues
Nombre de vues
301
Sur SlideShare
0
Issues des intégrations
0
Intégrations
48
Actions
Partages
0
Téléchargements
3
Commentaires
0
J’aime
0
Intégrations 0
Aucune incorporation

Aucune remarque pour cette diapositive

Da vinci

  1. 1. Les m àquines d e Leonard o D a Vinci
  2. 2. Índex· Q ui era Leonard o D a Vinci?· M àquines d aire· M àquines d e querra· M ecànica· M àquines Hid ràuliques
  3. 3. Q ui era Leonard o D a Vinci?Leonard o d a Vinci (Vinci, Toscana, 1 5 d abril d e 1 452 - Am boise, 2 d e m aig d e 1 51 9) fou un artistaflorentí i un hom e d un esperit universal, a l vegad a, cientfic, enginyer inventor a í , ,anatom ista, pintor escul , arquitecte, , torurbanista, natural ista, m úsic, poeta, filòsof iescriptor Leonard o D a Vinci sovint ha estat .d escrit com l arquetip i el s ím bol d e lhom e d elRenaixem ent, un geni universal un fil sof , ò ·hum anista am b una curiositat illim itad a, i una gran força creativa. Ha estat consid erat comun d el pintors m és d estacats d e tots el tem ps s s i potser la persona m és pol ètica i tal ifac entosaen un m aj nom bre d àm bits d iferents. or
  4. 4. M àquines volad ores Un anemòmetre és un aparel d issenyat l per m esurar la velocitat d el vent, és un d el aparells usats en una estació s m eteorol gica. Etim ològicam ent d eriva ò d e l paraul grega anem os, que a a significa vent.Va estud iar lala i la pota d e les aus, la m ecànica d elvol i loperació d e d iafragm a en l respiració i l a ad efecació. Va crear els seus prim ers m od els d emàquines voladores, i fins i tot va fer prototips quem ai va arribar a crear.
  5. 5. M àquines d e guerraEl d isseny b àsic d e la catapulta havia estat en ús d urantcentenars d anys abans d e D a Vinci es va em barcar en la sevam ill ora. Aquest d isseny particular utilitza un ressort d e d ues full , esper prod uir una enorm e quantitat d energia per im pulsar elsproj ectils d e ped ra o m aterial incend iaris a grans d istàncies. sC àrrega d el ful d el d os grans d eus es realitza m itj çant una l s anm aneta a la band a d e la catapulta.Tanb é va fer altres m àquines com l bom bes d e racim o, m etral es letes, carro d e com bat, nau d ecom bat entre altres...
  6. 6. M ecànicaLeonard o va escriure un cod i d e M ecànica on va recol m olts d els seus d issenys. Aquest m anuscrit va arrib ar a Esp anya, lirp erò va estar perd ut d urant 1 30 anys. Va ap arèixer finalm ent en 1 967 i avui es p ot consultar en una ed ició facsím il a laBib lioteca N acional d e Mad rid .El cod i d e m ecànica d e D a Vinci, com p renien d ispositius b àsics com la rod a, la pol a, el cargol, la p alanca i lengrani. Si b é itjvan ser d ús com ú d es d e segl abans, el va exp erim entar am b el i va real es l ls -los. Tam b é els va itzar canvis p er m illorarcom binar d e m oltes form es per crear m àquines i invents nous.Aquests d isp ositius-tam b é anom enats m àquines sim p les-van ser l b ase perqu è Leonard o p ogu és exp erim entar am b ad iferents d issenys d e m àquines volad ores i reflexion és sobre l teoria cientfica que estava d arrere. a íEl utilitzava l rod es p er em prend re estud is sistem àtics d e l fricció i va ob servar la força que p od ia inj l es a ectar una rod a p etitaque d óna m oltes voltes a una altra m és gran que gira m és lent p erò am b m olta m és força. Un exem p le és el ornitóp terovertical, un m ecanism e am b ales que havia d em ular el funcionam ent d un au.En m olts d el seus esb ossos d e m àquines volad ores Leonard o inclou politges i palanques per aixecar ob j s ectes p esats.Encara que ell no va inventar la corriola, la va estud iar d es d el punt d e vista cientfic; sesforçava p er con èixer els secrets d e íla conversió d el m ovim ent i d e la transm issió d e la força. La corriola inverteix la d irecció d una força i quan d os o m ésp olitges es connecten, p erm eten que una càrrega p esad a saixequi am b m enys força.
  7. 7. M àquines Hid ràuliquesEl remer mou una manovella que acciona una roda dentada gran, engranada ambuna altra més petita, leix és solidari amb les pales.Fulton, el 1807, va idear (a partir de lidea de Da Vinci), un vaixell a vapor amb palesque, després, es van canviar per hèlixs.

×