SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  71
Télécharger pour lire hors ligne
efranco@aragon.es

     ERNESTO FRANCO ALADREN
JEFE UNIDAD DE ENOLOGIA. GOBIERNO DE
               ARAGÓN

 CONSIDERACIONES VITÍCOLAS Y SU
INCIDENCIA EN LA CALIDAD DEL VINO

  XXIV CONGRÉS DE L` ASSOCIACIÓ
       CATALANA D’ENÒLEGS
     Lleida 15 y 16 de marzo de 2013
¿QUE SE ENTIENDE
     POR CALIDAD?

EN UN SENTIDO AMPLIO Y COLOQUIAL SE
BASA EN UN CRITERIO SUBJETIVO DE
GUSTOS PERSONALES

ES EL CONJUNTO DE CUALIDADES QUE
CONSTITUYEN LA FORMA Y EL CARÁCTER
DE PERSONA O COSA


CONJUNTO DE ATRIBUTOS O SERVICIOS
QUE SATISFACEN AL CONSUMIDOR O
CLIENTE
LA CALIDAD DEL VINO, como el conjunto de
cualidades que lo definen. ANALITICA

LA CALIDAD DEL VINO, como el conjunto de
atributos que lo describen. SENSORIAL

LA CALIDAD DEL VINO, como satisfacción
del consumidor. INTANGIBLE


CARACTERISTICAS               VINIFICACION
   DE LA UVA
         PROCESOS         COMPETENCIAS
         ENOLOGICOS       COMERCIALES
Grado alcohol                  Medio físico

Fracción ácida                 Maduración
  Fracción aromática
                             Vigor / producción
     Fracción polifenólica




  Maceración                 Rotura de bayas


 Piel / mosto                 Variedad vid
Matices aromáticos        Orientación
Estructura fenólica
                             Suelo
     Volumen
     Equilibrio            Edad viña
          Color
                            Maduración

            Temperatura   Vigor / producción

Disponibilidad            Variedad vid
   hídrica
Se   obtenían     vinos   de    características   similares,
 procedentes    de    viñedos   muy   similares,   prácticamente
 monovarietales y donde las diferencias entre los diferentes
 vinos de una D.O. se debían al pago y al grado de maduración.




     En la actualidad se ha pasado a viñedos plurivarietales,
donde coexisten secanos con variados sistemas de riego,
conducciones en vaso con sistemas apoyados, y de los que
se obtienen vinos de características muy diferentes.
MEDIO EN RELACION CON:


• variedad vinífera

• potasio

• pH
Merlot Ainzón 06/09/2006

Garnacha Ainzón 06/09/2006
RELACION ENTRE CONTENIDO DE POTASIO EN PECIOLO Y POTASIO EN VINO,
                   SEGÚN EL T. MUNICIPAL Y VARIEDAD




E. FRANCO. Estudio del nivel de potasio en el pecíolo de la hoja y su relación con el pH y la
concentración de potasio en vino. VITICULTURA Y ENOLOGIA PROFESIONAL. 90:7-17. 2004
RELACION ENTRE CONTENIDO DE POTASIO EN PECIOLO Y EL pH DEL VINO,
                   SEGÚN EL T. MUNICIPAL Y VARIEDAD




E. FRANCO. Estudio del nivel de potasio en el pecíolo de la hoja y su relación con el pH y la
concentración de potasio en vino. VITICULTURA Y ENOLOGIA PROFESIONAL. 90:7-17. 2004
VALORES DE PH Y DEL CONTENIDO DE POTASIO EN VINO, EN FUNCIÓN 
                DEL AÑO, TÉRMINO MUNICIPAL Y VARIEDAD.

                       AO
                        Ñ               19
                                         96             19
                                                         97              19
                                                                         98             MDA
                                                                                         EI


  T MNCPL VREA
   . UIIA  AIDD                     K         pH    K       pH       K       pH       K      pH
   FEDJLN
    UNEAO           GRAH
                     ANCA         11 34 10 31 10 33 10 33
                                   ,2 ,2 ,6 ,9 ,3 ,8 .7 .3
   FEDJLN TMRNLO 12 35 13 33 15 37 14 35
    UNEAO EPAIL ,4 ,2 ,7 ,6 ,8 ,5 .0 .4
    MGLO
     AALN           GRAH
                     ANCA         12 35 14 35 15 38 13 36
                                   ,1 ,2 ,2 ,5 ,2 ,7 .8 .5
    MGLO
     AALN         TMRNLO 16 37 19 37 19 40 18 38
                   EPAIL ,8 ,4 ,5 ,4 ,2 ,2 .5 .3
                      MDA
                       EI         13 35 14 34 15 37
                                   .1 .5 .5 .6 .1 .5

 E. FRANCO. Estudio del nivel de potasio en el pecíolo de la hoja y su relación con el pH y la
 concentración de potasio en vino. VITICULTURA Y ENOLOGIA PROFESIONAL. 90:7-17. 2004
PROBLEMÁTICA ACTUAL DE LA
      RELACIÓN VIÑA-VINO
TERRENOS MÁS        PRACTICAS DE          MATERIAL
PROFUNDOS Y         CULTIVO               VEGETAL
FÉRTILES

                        PÉRDIDA DE
                        ACIDEZ
   DESEQUILIBRIO
   DEL VINO


 AUMENTO DE          AUMENTO DE           AUMENTO DE
 PRODUCCIÓN          PRODUCCIÓN           PRODUCCIÓN



DISMINUCIÓN DEL GRADO, COLOR, POLIFENOLES Y DEL CARÁCTER
      VARIETAL DEL VINO. DISMINUCIÓN DE LA CALIDAD
DISPONIBILIDAD   CONDICIONES
   HIDRICA                     EDAD VIÑEDO
                 AMBIENTALES

  SUELO
                                 V. VINÍFERA




           VIGOR/PRODUCCION




PODA      ABONADOS               CUBIERTAS
                     ACLAREO
                                 VEGETALES
PRODUCCION EN RELACION CON:



  •   variedad vinífera
RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DEL VIÑEDO Y EL
  GRADO DEL VINO. DIFERENTES VARIEDADES EN
             ARAGÓN. Franco 2001

                                RELACION ENTRE LA PRODUCCION Y EL GRADO ALCOHOLICO

                16
                         y = 66,811x-0,1863                    y = 52,398x-0,1439       y = 14,712e-5E-05x        y = 12,772e-7E-06x
                           R2 = 0,6916                            R2 = 0,7456             R2 = 0,7107                R2 = 0,6496

                14
  GRADO % v/v




                12




                10
                     0                 5000            10000                15000               20000         25000                30000
                                                                    PRODUCCION KG/Ha

                                              GARNACHA TINTA   TEMPRANILLO          MORISTEL    GARNACHA BLANCA



E. FRANCO. Producción del viñedo y calidad del vino en diferentes cultivares de Aragón. GTEVE. 2001
RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DEL VIÑEDO Y EL
  COLOR DEL VINO. DIFERENTES VARIEDADES EN
             ARAGÓN. Franco 2001


                                   RELACION ENTRE PRODUCCION Y EL COLOR
                   16
                                           y = 20,746e-0,0002x               y = 15,584e-5E-05x      y = 8,826e-4E-05x
                                              R2 = 0,5913                      R2 = 0,7187                R2 = 0,7966
                   12
 COLOR (420+520)




                    8


                    4



                    0
                        0   5000          10000                  15000       20000                25000                  30000
                                                       PRODUCCION Kg/Ha


                                            GARNACHA        TEMPRANILLO   MORISTEL


E. FRANCO. Producción del viñedo y calidad del vino en diferentes cultivares de Aragón. GTEVE. 2001
RELACION ENTRE LA PRODUCCION DEL VIÑEDO Y LA CALIDAD DEL
                                                     VINO
C A L ID A D D E L V IN O




                                                 PRODUCCION DEL VIÑEDO



                            GARNACHA        C. SAUVIGNON           TEMPRANILLO    MACABEO
PRODUCCION EN RELACION CON:


•   variedad vinífera

•   las características de las parcelas
RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DE DIFERENTES
PARCELAS DE TEMPRANILLO Y EL GRADO DEL VINO.
           AÑOS 1999-2001. Franco 2002

                            RELACION ENTRE LA PRODUCCION DEL VIÑEDO Y EL GRADO DEL VINO. CV. TEMPRANILLLO


                 14,0
                                                     y = - 0 ,0 0 0 3 x + 1 5 ,1 4 7       y = -5E-05x + 12,244       y = -9E-05x + 12,695
                                                           R 2 = 0 ,9 9 9 9
                                                                                                R2 = 0,2437                R2 = 0,4843

                 13,0
                                                                                       y = -4E-05x + 12,167             y = -0,0002x + 13,254
 GRADO % (v/v)




                                                                                            R2 = 0,8205                      R2 = 0,8721

                 12,0




                 11,0




                 10,0
                        0            5000                 10000                        15000                      20000                      25000
                                                                  PRODUCCION Kg/Ha
                                                         1                  2          3             4            5
RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DE DIFERENTES
PARCELAS DE TEMPRANILLO Y EL ÍNDIDE DE FOLIN
      DEL VINO. AÑOS 1999-2001. Franco 2002

                RELACION ENTRE LA PRODUCCION DEL VIÑEDO Y EL INDICE DE FOLIN DEL VINO. CV.
                                           TEMPRANILLLO

      100
                                         y = -0,003x + 106,0              y = -0,001x + 66,16             y = -0,002x + 69,52
                                              R² = 0,613                       R² = 0,753                      R² = 0,655
IPT




      80
                                                                            y = -0,001x + 64,65      y = -0,004x + 74,36
                                                                                 R² = 0,658               R² = 0,398
      60



      40



      20



       0
            0             5000                 10000                 15000                        20000                         25000
                                                       PRODUCCION Kg/Ha


                                              1         2      3      4          5
RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DE DIFERENTES
PARCELAS DE TEMPRANILLO Y EL COLOR DEL VINO.
           AÑOS 1999-2001. Franco 2002

                                          RELACION ENTRE LA PRODUCCION DEL VIÑEDO Y EL COLOR DEL VINO. CV. TEMPRANILLLO


                                 16
                                                                y = -0,0009x + 19,839        y = -0,0004x + 13,314             y = -0,0002x + 10,252
                                                                     R2 = 0,7001                  R2 = 0,9976                       R2 = 0,2244
                                 14
INTENSIDAD COLORANTE (420+520)




                                 12
                                                                                               y = -0,0003x + 10,874       y = -0,0011x + 16,52
                                                                                                     R2 = 0,5733                R2 = 0,9912
                                 10

                                 8

                                 6

                                 4

                                 2

                                 0
                                      0           5000                  10000                  15000                   20000                      25000
                                                                                PRODUCCION Kg/Ha

                                                                   1            2        3         4           5
PRODUCCION EN RELACION CON:


.   la variedad vinífera

• las características de las parcelas

• el aclareo de racimos
El ensayo se realizó durante los años 1992, 1993 y 1994  en una parcela de 
    1,5Ha., de 17 años, situada en el término municipal de Magallón (Zaragoza) 
    a 320 m. de altitud; plantada en marco real (2 x 2 m.) e injertada sobre R. 
    Lot, poda en vaso con 3 ó 4 brazos , aproximadamente 40.000 yemas/Ha.

Aclareo manual de 1/3 y 2/3 de los racimos antes del envero
RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DEL VIÑEDO Y EL
               GRADO DEL VINO




E. FRANCO. Aclareo de racimos en Garnacha Tinta. Control de la producción. Efecto sobre la fecha de la
vendimia y calidad del vino. VITICULTURA Y ENOLOGIA PROFESIONAL. 46:25-30. 1996
RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DEL VIÑEDO Y EL
               COLOR DEL VINO




E. FRANCO. Aclareo de racimos en Garnacha Tinta. Control de la producción. Efecto sobre la fecha de la
vendimia y calidad del vino. VITICULTURA Y ENOLOGIA PROFESIONAL. 46:25-30. 1996
RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DEL VIÑEDO Y
            FENOLES TOTALES DEL VINO




E. FRANCO. Aclareo de racimos en Garnacha Tinta. Control de la producción. Efecto sobre la fecha de la
vendimia y calidad del vino. VITICULTURA Y ENOLOGIA PROFESIONAL. 46:25-30. 1996
RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DEL VIÑEDO Y LA
       CALIDAD ORGANOLEPTICA DEL VINO




E. FRANCO. Aclareo de racimos en Garnacha Tinta. Control de la producción. Efecto sobre la fecha de la
vendimia y calidad del vino. VITICULTURA Y ENOLOGIA PROFESIONAL. 46:25-30. 1996
PRODUCCION EN RELACION CON:


• la variedad vinífera

• las características de las parcelas

• el aclareo de racimos

• el despunte
El ensayo se realizó durante los años 1994, 1995 y 1996 en un 
    viñedo de 8 años  de Cabernet Sauvignon y Tempranillo de la 
    D.O. Somontano; despunte en floración y tradicional, 
    aproximadamente un mes más tarde.
PRODUCCIÓN Y PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LOS VINOS SEGÚN
  EL MOMENTO DEL DESPUNTE, VARIEDAD Y AÑO. (1) Testigo, (2) Despunte
           en floración, (3) Despunte tradicional. Las cifras seguidas con letras difieren
                          significativamente en test de Fischer ( p< 0.05).
Variedad          Prod.     Grado      A. To.           TH2      MH2      LH       K
 año        Trat. Kg./pie   % v/v      gr./l.      pH   gr./l.   gr./l.   gr./l   gr./l.   Color

C. Sauvignon 1     4’35      11’66 a    6’78 a   3’47   3’94     0’03     0’52    1’03 a     11’2
     1994    2     4’40     10’84 ab   7’60 ab   3’40   4’47     0’05     0’51    0’88 b     9’08
             3     4’20      10’66 b   7’70 b    3’42   4’43     0’15     0’43    0’86 b     9’22


C. Sauvignon 1     4’55 a    13’29      7’02     3’57   2’35     1’37     0’09    1’02     9’99
     1995    2    4’10 ab    13’07      7’22     3’53   2’66     1’19     0’02    1’01     9’15
             3    3’88 b     12’57      7’35     3’52   2’89     1’27     0’10    1’07     8’77


C. Sauvignon 1     4’93     12’35 a    7’44 a    3’61   1’87 a   2’21     0’02    1’09       7’60
    1996     2     5’59     10’50 b    8’82 b    3’63   3’08 b   2’37     0’05    1’06       5’00
             3     5’02     12’21 a    7’84 a    3’65   2’11 a   2’03     0’03    1’05       7’96


Tempranillo   1    4’23      13’26 a    6’26     3’67   1’81     1’58     0’03    1’41 a     5’91
   1995       2    4’33     12’26 ab    5’51     3’77   1’67     1’77     0’08    1’12 b     8’32
              3    4’33      11’76 b    6’13     3’63   1’77     1’61     0’03    1’03 b     8’75


Tempranillo   1    6’69      10’95      7’63     3’60   1’99     2’45     0’03    1’11     5’13
   1996       2    6’56      10’31      8’63     3’54   2’31     2’55     0’05    1’08     6’03
              3    6’02      11’38      7’82     3’60   1’83     2’41     0’02    1’17     5’99

E. FRANCO, C. BARON, J. GRACIA, M. GASCON. Efectos del despunte del viñedo. SURCOS 56:25-28.
                                       1998
PRODUCCIÓN Y PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LOS VINOS 1996
   SEGÚN EL MOMENTO DEL DESPUNTE Y DE LA VENDIMIA. (1) Testigo,
             (2) Despunte en floración, (3) Despunte tradicional. (1) Vendimia 25-9-96.
                           (2) Vendimia 2-10-96. (3) Vendimia 10-10-96.
                    Momento           Prod.     Grado   A.To.          TH2      MH2       K       Color
  Variedad          vendimia   Trat   Kg./pie   % v/v    g/l     pH    gr./l.   gr./l.   gr./l.
  C. Sauvignon                  1      4’92     12’35   7’44    3’61   1’87     2’21     1’09     7’60
                       1        2      5’59     10’50   8’82    3’44   3’08     2’37     1’06     5’00
                                3      5’02     12’21   7’84    3’65   2’11     2’03     1’05     7’96
                                1      5’72     12’58   7’26    3’65   2’49     2’24     1’04     5’39
                       2        2      5’43     11’47   8’66    3’53   2’89     2’04     0’88     5’74
                                3      4’98     12’32   7’25    3’61   2’62     2’15     1’00     7’14
                                1      5’02     13’38   6’93    3’82   1’63     2’40     1’14     7’64
                       3        2      5’93     12’94   7’36    3’68   1’67     2’25     1’06     9’33
                                3      6’02     13’56   7’17    3’77   1’68     2’18     1’04     8’05
  Tempranillo                   1      6’69     10’95   7’63    3’60   1’99     2’45     1’11     5’13
                       1        2      6’56     10’31   8’63    3’54   2’31     2’55     1’08     6’03
                                3      6’02     11’38   7’82    3’60   1’83     2’41     1’17     5’99
                                1      5’43     12’39   7’89    3’63   1’64     2’44     1’14     4’66
                       2        2      4’28     11’87   8’28    3’62   1’86     2’41     1’13     3’45
                                3      4’71     12’16   7’34    3’64   1’79     2’18     1’33     4’12
                                1      4’35     13’63   7’61    3’79   1’90     1’98     1’06     6’00
                       3        2      4’82     12’21   7’55    3’67   2’10     1’85     0’92     4’63
                                3      4’65     13’15   8’56    3’69   1’76     2’31     1’00     6’21



E. FRANCO, C. BARON, J. GRACIA, M. GASCON. Efectos del despunte del viñedo. SURCOS 56:25-28.
                                       1998
PRODUCCION EN RELACION CON:


• la variedad vinífera

• las características de las parcelas

• el aclareo de racimos

• el despunte

• el deshojado
El ensayo se realizó durante los años 2008, 2009 y 2010 en un 
    viñedo de Tempranillo de la D.O. Utiel requena; conducido en 
    espaldera. Deshojado antes de la floración (H), deshojado 
    antes de la floración (H) solo la cara este, después de la 
    floración (J).
PRODUCCIÓN Y PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LAS UVAS SEGÚN EL
 TIPO DE DESHOJADO. (1) Testigo, (2) Deshojado antes de floración dos caras, (3)
  Deshojado antes de floración cara este, (4) Deshojado después de floración dos caras.

     Tratamiento                                  T1              T2             T3            T4
     Producción (t/ha)                            6.7             3.8            4.1           5.4 
     Sólidos solubles totales (ºBrix)            22.3            23.3           24.1          22.5
     Acidez total (g/l)                          4.89            4.41           4.28          4.70
     pH                                          3.89            3.99           4.04          3.98
     Ácido málico(g/l)                           3.01            2.66           2.37          2.67
     Ácido tartárico (g/l)                       4.99            5.48           5.86          5.79
     IPT (mg/g)                                  3.03            3.48           3.64          3.12
     Antocianos totales (mg/g)                   1.21            1.38           1.46          1.24
     Taninos totales (mg/g)                      8.08            9.36           9.43          9.19


A. YEVES, D. RISCO, D. PÉREZ, J. CASTEL, F. SANZ, J.R. CASTEL Y D. S. INTRIGLIOLO.
Efectos del deshojado temprano sobre la producción y calidad de la uva en la vid (Vitis vinifera L.) cv.
                              Tempranillo en Requena. GTEVE 2011
PRODUCCION EN RELACION CON:

• la variedad vinífera

• las características de las parcelas

• el aclareo de racimos

• el despunte

• el deshojado

• el riego
El ensayo se realizó durante los años 1994, 1996 y 1997 en un viñedo de 
    Tempranillo de la D.O. Cariñena; conducido en espaldera. (2) Riego 
    hasta envero, (3) Riego hasta septiembre, (4) Riego hasta vendimia).
PRODUCCIÓN Y PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LOS VINOS SEGÚN
RIEGO. (1) Testigo, (2) Riego-1 hasta envero, (3) Riego-2 hasta septiembre, (4) Riego-3
hasta vendimia, los números seguidos de letras difieren significativamente según el test de Fisher<0.05

                        PRODUCCION    GRADO   A.TOTAL               TH2      MH2       K
         TRATAMIENTO                                       pH                                 COLOR 
                         Kg./Cepa     % V/V   g/l TH2               g/l      g/l      g/l
                                                                                             420+520
         TESTIGO. 94       2.87a     10.53a    5.21a     3.83a     1.71a     2.29    1.46a      -

         RIEGO-1. 94       3.82b     13.25b    5.54b     3.84a     1.47b     2.12    1.27b      -

         RIEGO-2. 94      3.32ab     14.61c    5.66b     4.01b     0.89c     2.16    1.49a      -

         TESTIGO. 96      9.19ab      11.25     7.07      3.58     1.29a    2.60a    1.18     3.10a

         RIEGO-1. 96       7.40a      11.34     6.99      3.59    1.61ab    2.51a    1.16    4.13ab

         RIEGO-2. 96      7.98ab      12.84     6.59      3.74     1.93b    2.92b    1.37    3.72ab

         RIEGO-3. 96       9.62b      12.77     7.05      3.66     1.94b    2.60a    1.24     4.82b

         TESTIGO. 97      11.14a     11.39a    6.61a     3.44a      2.39    1.20a    1.53     6.74

         RIEGO-1. 97       7.75b     12.92b    7.35b     3.44a      2.45    1.15a    1.50     8.63

         RIEGO-2. 97       8.20b     13.10b    6.32a     3.68b      2.63    0.97b    1.69     8.03

         RIEGO-3. 97       8.43b     13.14b   6.78ab     3.61b      2.56    0.98b    1.60     9.43

E. FRANCO, R. NUÑEZ, P. CEBRIAN, J. ISIEGAS. Efectos del riego del viñedo sobre la producción y
                         calidad del vino. SURCOS 60:24-28, 1998.
PRODUCCIÓN Y ANTOCIANOS EXTRAIBLES EN DOS DENSIDADES DE
      PLANTACION. B=2645c/ha; A=3953c/ha, R=127 mm agua

                                                  ANTOCIANOS EXTRAIBLES vs RENDIMIENTO
                                        800


                                                                      BS
        ANTOCIANOS EXTRAIBLES ( mg/l)




                                        700
                                                                                 AS



                                                                                             BR
                                        600
                                                                                                        AR


                                                   y = -139,01x + 760,6
                                                         2
                                                        R = 0,9347
                                        500




                                        400
                                              0                0,5                    1           1,5        2
                                                                           RENDIMIENTO (Kg/m2)



GIL, M., GUTIERREZ, I., YUSTE, J., La composición fenólica y rendimiento de la uva de la variedad
Tempranillo en el valle del Duero en función de la densidad de plantación y el régimen hídrico. GTEVE
                                                 2002.
PRODUCCIÓN Y ANTOCIANOS EXTRAIBLES EN DOS DENSIDADES DE
      PLANTACION. B=2645c/ha; A=3953c/ha, R=127 mm agua

                                       IPT vs PESO BAYA
           100




            90
                                                   AS


            80
                                                                 BS
     IPT




                                                        AR
            70
                                                                               BR
                         y = -40,539x + 152,56
                               R2 = 0,8699
            60




            50
                 1                       1,5                          2                      2,5
                                                 PESO BAYA (g)



GIL, M., GUTIERREZ, I., YUSTE, J., La composición fenólica y rendimiento de la uva de la variedad
Tempranillo en el valle del Duero en función de la densidad de plantación y el régimen hídrico. GTEVE
                                                 2002.
RIEGO Y COLOR DEL VINO. En Kg/cepa, GS99=4.14, GR99=6.81, GS00=4.45,
        GR00=4.90, TS99=5.11, TR99=7.90, TS00=2.72, TR00=4.03

                            COLOR VINO vs CULTIVO

          12


          10


           8


            6


               4


               2


               0                                                 TEMPANILLO

                   1999-R
                            1999-S                             GARNACHA
                                          2000-R
                                                      2000-S

                                     GARNACHA   TEMPANILLO



GARCIA ESCUDERO, E., MARTINEZ, J., ZABALLA, O., GONZALEZ, G., VILLAR, T, Influencia
          del riego en la aptitud de los vinos para la crianza en barrica. GTEVE 2002.
RIEGO Y CALIDAD SENSORIAL DEL VINO. En Kg/cepa, GS99=4.14,
    GR99=6.81, GS00=4.45, GR00=4.90, TS99=5.11, TR99=7.90, TS00=2.72,
                              TR00=4.03

                            ANALISIS SENSORIAL vs CULTIVO

         100

          90

          80

          70

           60

           50

           40

           30

           20

           10

               0                                                      TEMPANILLO

                   1999-R
                                1999-S                              GARNACHA
                                              2000-R
                                                           2000-S

                                         GARNACHA   TEMPANILLO


GARCIA ESCUDERO, E., MARTINEZ, J., ZABALLA, O., GONZALEZ, G., VILLAR, T, Influencia
          del riego en la aptitud de los vinos para la crianza en barrica. GTEVE 2002.
PRODUCCIÓN Y PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LOS MOSTOS
 SEGÚN RIEGO. (T) Testigo, (D150) Riego de 150 l, (D300) Riego de 300 l, (D
        SD 300) Riego subterráneo 300 l, (D 300+100) Riego 400 l.

VARIEDAD PALOMINO EN JEREZ                                 Promedio campañas 00/01-01/02

               PARÁMETRO               T      D150     D300     SD300    D300+100A

                 Kg uva/cepa          5,17     6,38     6,33     6,68       6,07

             Kg madera poda/cepa      0,51     0,76     0,76     0,90       0,82

               Indice de Ravaz       10,07     8,41     8,30     7,36       7,33


               PARÁMETRO               T      D150     D300     SD300    D300+100A

                    Baumé            12,10    11,00    10,55    10,68      10,28

               Acidez total (g/l)     3,82     3,58     3,70     3,91       3,71

                      pH              3,56     3,62     3,61     3,62       3,66

             Acido tartárico (g/l)    7,09     5,54     5,57     5,54       5,87

              Acido málico (g/l)      0,41     0,79     0,88     1,09       1,03

                Potasio (mg/l)       1575,3   1631,0   1719,0   1725,3     1710,8

   GONZÁLEZ, J.Mª.; LARA, M.; PUERTAS, B.; GARCÍA DE LUJÁN A. Primeros
   ensayos de riego en vid sobre la variedad Palomino Fino en el marco de Jerez.
                                   GTEVE. 2005
VIGOR EN RELACION CON:


•   cubiertas vegetales
GUÍA DE
MANTENIMIENTO
 DEL SUELO EN
   VIÑEDO
  MEDIANTE
  CUBIERTAS
  VEGETALES




  Grupo de Trabajo
 de Experimentación
   en Viticultura y
      Enología
CUBIERTAS VEGETALES EFECTO SOBRE LA PRODUCCION Y
PARÁMETROS AGRONOMICOS. Chardonnay, cosechas 2009 y 2010



                      Peso         Nº         Peso       Peso        Peso       Índice
                      cepa      racimos      racimo       100        poda       Ravaz
                       (g)                     (g)         (g)        (g)
2009     C. Total     2768        19,33       133,8      163,33      1125         2,46
2009     Laboreo       2742       19,93        137,9     167,73      1540         1,78

2010     C. Total      2082       15,07       136,47     167,73       737         2,82

2010     Laboreo       3182       26,5        120,68     167,73      1640         1,94




               SAGÜÉS A., AGUIRREZÁBAL F., SUBERVIOLA J.
Influencia de las cubiertas vegetales permanentes en la uva y vino de la variedad blanca
                              Chardonnay. GTEVE. 2011
CUBIERTAS VEGETALES EFECTO SOBRE LOS PARÁMETROS
 ANALÍTICOS DE LOS MOSTOS . Chardonnay, cosechas 2009 y 2010



                       Grado           pH         A.T.T      A.málico      Aminoácidos
                      probable

2009    C. Total        12,90         3,26         6,65         2,83           96,55

2009    Laboreo         12,63         3,26         7,6 0        3,60           57,44
2010    C. Total        12,83         3,38         6 ,00        3,10           173,94

2010    Laboreo         12,24         3,38         7,03         3,97           75,44




                SAGÜÉS A., AGUIRREZÁBAL F., SUBERVIOLA J.
 Influencia de las cubiertas vegetales permanentes en la uva y vino de la variedad blanca
                               Chardonnay. GTEVE. 2011
CUBIERTAS VEGETALES EFECTO SOBRE PARÁMETROS DEL AROMA
         DE LOS VINOS . Chardonnay, cosechas 2009 y 2010

                                                 ALCOHOLES                 ESTERES
                                                 SUPERIORES                TOTALES
                                                    mg/l                     mg/l

         2009              C. Total                   274                      30

         2009             Laboreo                     235                      17

         2010              C. Total                   332                      55

         2010             Laboreo                     300                      33




                  SAGÜÉS A., AGUIRREZÁBAL F., SUBERVIOLA J.
   Influencia de las cubiertas vegetales permanentes en la uva y vino de la variedad blanca
                                 Chardonnay. GTEVE. 2011
CORTE DE CUBIERTA. EVENA
CUBIERTAS VEGETALES EFECTO SOBRE LA PRODUCCION,
 PARÁMETROS AGRONOMICOS Y ENOLOGICOS DE LOS MOSTOS.
               Tempranillo, cosechas 1999 a 2005

Resumen de parametros vitícolas
         Producción Nª racimos Peso racimo Peso 100          peso poda
Variante  Kgs/cepa                gramos     bayas            grs/cepa
  Total      3,1         12,4       238        256              670
 Parcial     5,5         15,9       323        279              1234
 Testigo     6,4         18,3       325        257              1715
  Media      5,0         15,5       295        264              1206
Resumen de parametros enológicos de mosto
           Grado                   A.T.T.  Ac. Málico
Variante  probable        pH       grs/lt    grs /lt
  Total     13,1         3,57       6,2        3,8
 Parcial    12,4         3,47       7,1        4,4
 Testigo    12,2         3,48       7,6        4,9
  Media     12,6         3,50       7,0        4,4


               SAGÜÉS A., AGUIRREZÁBAL F., CIBRIAIN F.
                  Cubiertas vegetales en viña. GTEVE. 2008
CUBIERTAS VEGETALES EFECTO SOBRE PARÁMETROS
  POLIFENOLICOS DE LOS VINOS . Tempranillo, cosechas 1995 a 2005


Resumen de los parámetros de color
            Densidad Densidad Intensidad Taninos Antocianos
 Variante óptica 520 óptica 280 colorante
   Total       3,0        52,95    6,22   2,33      505,5
  Parcial      2,1        41,8      4,5   1,71       382
  Testigo      1,6        26,47     3,5   1,48     366,25
   Media       2,3        40,4      4,7    1,8      417,9

               SAGÜÉS A., AGUIRREZÁBAL F., CIBRIAIN F.
                  Cubiertas vegetales en viña. GTEVE. 2008
CUBIERTAS VEGETALES EFECTO SOBRE PARÁMETROS
   POLIFENOLICOS DE LOS VINOS . Tempranillo, cosechas 2005 a 2010



                              LAB          SEM          ESP        LAB-SEM       LAB-ESP

   Rendimiento Kg/cepa        2,72         1,81         1,59          2,32          2,31
         I. Color             9,25         11,59        12,16        10,01         10,28

           IPT                51,44        64,76        65,63        58,80         59,38

       Antocianos             769,8        927,8        913,3        833,6         829,8



LAB laboreo; SEM cubierta vegetal semillada con Festuca longifolia Thuill entre los años 2005
  y 2007 y con Bromus catharticus Vahl cv. Samson a partir de 2008; ESP cubierta vegetal
 espontánea; LAB-SEM sistema mixto laboreo-cubierta semillada; LAB-ESP sistema mixto
                               laboreo-cubierta espontánea

     SERGIO IBÁÑEZ, JOSÉ LUIS PÉREZ, FERNANDO PEREGRINA, ENRIQUE
    GARCÍA-ESCUDERO. Variaciones en la carga polifenólica de los vinos en función del
             sistema de mantenimiento del suelo del viñedo. GTEVE. 2011
VIGOR EN RELACION CON:


• cubiertas vegetales

• abonado
Gestión de pH en el vino de calidad. II Encuentro enológico. 2005
INFLUENCIA DEL ABONADO POTASICO EN SÓLIDO SOBRE
            LA PRODUCCIÓN Y GRADO Y COLOR EN LA . D.O.
                   CARIÑENA. VC TEMPRANILLO.

                              MEDIAS AÑOS 2000-2004

           12,85                  13,50                  13,37                12,99

12,00
                                          9,38                   9,59                 9,55
                   8,98
 9,00
                                          7,77
                   7,09                                          7,05                 7,05
 6,00

 3,00

 0,00
             0 U.F.                 60 U.F.          120 U.F.                  240 U.F.
                                     ABONADO POTASICO

                          GRADO                  COLOR           PRODUCCION
INFLUENCIA DEL ABONADO POTASICO EN SÓLIDO SOBRE LA
PRODUCCIÓN Y PARÁMETROS DE ACIDEZ EN LA . D.O. CARIÑENA.
                   VC TEMPRANILLO.


                                  MEDIAS AÑOS 2000-2004

8,00                                            7,77
7,00                  7,09                                                 7,05                    7,05
                         6,04                                                                         5,86
                                                   5,76                       5,78
6,00
5,00
       3,55                      3,61                        3,64                    3,58
4,00
3,00
               1,70                      1,70                       1,74                    1,74
2,00
1,00
0,00
              0 U.F.                    60 U.F.          120 U.F.                       240 U.F.
                                          ABONADO POTASICO

                Ph              POTASIO                   ACIDEZ TOTAL               PRODUCCION
MEDIO EN RELACION CON:


 • cambio climático
MATERIALES Y METODOS
PERIODO de 5 años de 2002 a 2006 y en dos
parcelas con idéntico material vegetal (variedad
Garnacha) y ubicadas en las Denominaciones
Campo de Borja y Cariñena


    Tª medias                        Datos
    mensuales                        agronómicos
                    Valores de R
                    mensuales y/o
                    plurimensuales   Datos
     P (mm)                          analíticos
     mensuales
COEFICIENTES DE CORRELACION ENTRE LA PRODUCCION

PRECIPITACIONES
                Mayo       May-Jun   May-Jul    May-Ag      Mayo-Sept
 Cariñena       0,553       0,556     0,694      0,661         0,583
Fuendejalón     0,046       0,711     0,874      0,873         0,796
                Junio      Jun-Jul   Jun-Ag     Jun-Sept
 Cariñena       0,063       0,389     0,598      0,454
Fuendejalón     0,784       0,726     0,848      0,727


 Cariñena
                Julio
                0,792
                           Jul-Ag
                            0,922
                                     Jul-Sept
                                      0,784
                                                                                  TEMPERATURAS
Fuendejalón     0,479       0,843     0,613                              Mayo       May-Jun   May-Jul    May-Ag     Mayo-Sept
               Agosto      Ag-Sept                       Cariñena        -0,608      -0,912    -0,852     -0,722     -0,720
 Cariñena       0,734       0,059                    Fuendejalón         -0,425      -0,933    -0,881     -0,938     -0,912
Fuendejalón     0,812       0,662                                        Junio      Jun-Jul   Jun-Ag     Jun-Sept
              Septiembre                                 Cariñena        -0,600      -0,808    -0,598     -0,609
 Cariñena       -0,232                               Fuendejalón         -0,860      -0,899    -0,919     -0,912
Fuendejalón     0,226                                                    Julio      Jul-Ag    Jul-Sept
                                                         Cariñena        -0,639      -0,563    -0,501
R. NUÑEZ, E. FRANCO, J. ANDREU,             Fuendejalón                  -0,743      -0,923    -0,877
M. LORENTE, I. LÁZARO, E.                                               Agosto      Ag-Sept
COLLADOS. Influencia del clima en la         Cariñena                    -0,313      -0,210
producción de uvas y calidad del vino de la Fuendejalón                  -0,832      -0,845
variedad Garnacha Tinta en las                                         Septiembre
Denominaciones de Origen Campo de Borja Cariñena                         0,303
y Cariñena. CONCLIVIT 2007                  Fuendejalón                  0,650
RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN LAS
 PRECIPITACIONES Y TEMPERATURAS MENSUALES
Relación positiva entre la producción y la precipitación. La mejor correlación
en ambas parcelas se corresponde con las lluvias acumuladas en el periodo
julio-agosto.
Relación negativa entre la producción y la temperatura. La mejor correlación
en ambas parcelas se corresponde con las temperaturas medias del periodo
mayo-junio. Incidencia de la temperatura sobre cuajado, la variedad es muy
sensible al corrimiento fisiológico. En Fuendejalón el periodo mayo-agosto
presenta buenas correlaciones que se explicarían por la ausencia de riego.
                Cariñena: kg/cepa vs p(mm) julio-agosto    Fuendejalón: kg/cepavs tªtª media mayo-junio
                                                            Fuendejalón: kg/cepa vs media mayo-junio
               10                                                        10
                           R = 0,922                                                          R = - 0,933
                8                                                         8
  Producción




                                                            Producción
      g p




                6                                                         6
                4                                                         4
                2                                                         2
                0                                                         0
                                                                              19   19,5 20   20,5 21 21,5 22
                    0     20      40       60         80
                          P (mm) julio-agosto                                        Tª media mayo-junio
COEFICIENTES DE CORRELACION ENTRE EL GRADO VINO

PRECIPITACIONES
                Mayo       May-Jun   May-Jul   May-Ag        Mayo-Sep
 Cariñena       -0,665      -0,404   -0,424    -0,362          -0,232
Fuendejalón     -0,378      -0,774   -0,683    -0,773          -0,558
                Junio      Jun-Jul   Jun-Ag    Jun-Sep
 Cariñena       0,661       0,468     0,247       0,364
Fuendejalón     -0,533
                Julio
                            -0,278
                           Jul-Ag
                                     -0,553
                                     Jul-Sep
                                               -0,352
                                                                   TEMPERATURAS
 Cariñena       -0,191      -0,538   -0,211                               Mayo       May-Jun   May-Jul    May-Ag
Fuendejalón     -0,065      -0,564   -0,291                Cariñena       0,768       0,602     0,767      0,482
               Agosto      Ag-Sep                         Fuendejalón     0,782       0,840     0,677      0,756
 Cariñena       -0,704      0,265                                         Junio      Jun-Jul   Jun-Ag     Jun-Sept
Fuendejalón     -0,817      -0,430                         Cariñena       -0,056      0,599     0,237      0,360
              Septiembre                                  Fuendejalón     0,865       0,611     0,753      0,669
 Cariñena       0,509                                                     Julio      Jul-Ag    Jul-Sept
Fuendejalón     0,563                                      Cariñena       0,743       0,349     0,436
                                                          Fuendejalón     0,508       0,697     0,560
                                                                         Agosto      Ag-Sept
R. NUÑEZ, E. FRANCO, J. ANDREU, M.
                                                           Cariñena       -0,135      -0,065
LORENTE, I. LÁZARO, E. COLLADOS.
                                                          Fuendejalón     0,632       0,800
Influencia del clima en la producción de uvas y
calidad del vino de la variedad Garnacha Tinta                          Septiembre
en las Denominaciones de Origen Campo de                   Cariñena       0,157
Borja y Cariñena. CONCLIVIT 2007                          Fuendejalón     -0,010
RELACIÓN ENTRE EL GRADO ALCOHOLICO VINO Y
PRECIPITACIONES Y TEMPERATURAS MENSUALES
Relación negativa entre el grado alcohólico y la precipitación. No se pudo
establecer un periodo clave para esta relación, no obstante la tendencia es
que las mejores correlaciones se dan con las lluvias del mes de agosto.
Relación positiva entre el grado alcohólico y la temperatura. La mejor
correlación en ambas parcelas se produce en el mes de mayo se podría
explicar por la pérdida de producción a causa del corrimiento fisiológico.


                     Fuendejalón: ºAlc vs p(mm) agosto                                Cariñena: ºAlc vs tª julio
                18                                                          18
                17                                                          17
                                        R = -0,817                                     R= -0,743
  ºAlcohólico




                16                                                          16

                                                              ºAlcohólico
                15                                                          15
                14                                                          14
                13                                                          13
                12                                                          12
                     0       10        20       30       40                      20   21     22     23     24      25
                             P (mm) agosto                                                  Tª media julio
ALGUNAS PRACTICAS ENOLOGICAS PARA
 CORREGIR LOS DESEQUILIBRIOS DE LOS
               VINOS

  Resinas de intercambio cationico para eliminar
  potasio


  Desalcoholización parcial de vinos durante la
  fermentación alcohólica mediante osmosis
  inversa
EL PROBLEMA DEL AUMENTO DEL GRADO
ALCOHOLICO AFECTA A GRAN PARTE DE
LAS REGIONES VITIVINICOLAS DEL MUNDO

Aumento de la temperatura durante la maduración provoca aumento de la
                     concentración de azúcares


Demanda de vinos estructurados que provoca retraso en la vendimia con
      el consiguiente aumento de la concentración de azúcares


    Otros: maduración de la pepita, desprendimiento de la baya en la
                         vendimia mecánica.
CONSECUENCIAS DEL AUMENTO DEL GRADO
      ALCOHOLICO EN LOS VINOS
Vinos desequilibrados, cálidos y ardientes que son rechazados por el
                            consumidor
    Rechazo por el consumidor por motivos sociales y de salud


 SOLUCIONES PARA DISMINUIR EL GRADO
             ALCOHOLICO

                Vitícolas que resultan poco eficaces
               Enológicas con buenos rendimientos
              Dilución no autorizadas en la actualidad
OBJETIVO DE LOS ENSAYOS 2011


Reducir en un máximo de 2 % (v/v) el nivel de alcohol
  en los vinos con un contenido potencial superior a
                      15% (v/v)


            TECNOLOGÍA APLICADA
      . Osmosis inversa en fermentación para la
           desalcoholización mosto/vino:
          Método ALCOFF de PAETZOLD
ESQUEMA DE LOS ENSAYOS
        MOSTO VINO EN FERMENTACION

                                    Adición
                                    de mosto




                  12,50%




                                DESALCOHOLIZADO EN
                                FERMENTACION




TSM       T                D1                   D2
ESQUEMA DE PRINCIPIO DE LA DESALCOHOLIZACIÓN PARCIAL DE VINO EN FERMENTACIÓN




                                                                                        Compensación de la presión del gas
                                            Tolva de clarificación del
           Depósito de vino                                                                        carbónico
                                                      vino
           en fermentación




                                                    Vino concentrado

                                                                                              Unidad osmosis inversa




                          Permeado                                       Permeado
                                            Columna de destilación
Alcohol destilado de
                          desalcoholizado     Michael Paetzold           alcoholizado
vino
PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LOS VINOS
       SOMETIDOS AL TRATAMIENTO EN
              FERMENTACIÓN
 TRATAMIENTO
 PARAMETROS                           TSM           T           DP-1         DP-2
 Grado % FERMENTACION

                                            12.50       12.50      11.35        10.20
 G+F g/L FERMENTACION

                                            26.00       42.00      42.00            42.0
 Grado % PREVISTO

                                            14.15       15.15      14.00        12.85
 Grado % VINO

                                            14.10       14.93      13.80        12.65




FRANCO, E ; BALLESTEROS, F., FELIPE, E., HERNANDO, D. Desalcoholización parcial de vinos
durante la fermentación alcohólica mediante osmosis inversa. ENOLOGOS en prensa.
PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LOS VINOS
TIPO
DETERMINACIONES                        TSM          T           DP-1          DP-2
Grado % v/v
                                      14,10        14,93        13,80         12,65
Glu + Fru g/L                          0,11        0,86         0,10          0,08
A. Volátil. .g/L                       0,46        0,38         0,39          0,40
A.Totalg/L TH2                         4,98        4,90         5,05          5,40
pH.                                    3,58        3,54         3,52          3,52
SO2L mg/L.
                                      14,50        16,50        10,50         16,50
SO2T mg/L
                                      42,00        40,50        41,50         44,00
Ac. Málico g/L                         0,20        0,15         0,20          0,25
Ac. Láctico g/L                        0,90        0,80         0,80          0,95
Glicerina g/L                          8,50        8,30         8,10          8,25
Int. Colorante.
                                      13,05        11,55        11,05         11,70
IPT. Abs 280 nn
                                      59,75        57,70        57,45         54,70

FRANCO, E ; BALLESTEROS, F., FELIPE, E., HERNANDO, D. Desalcoholización parcial de vinos
durante la fermentación alcohólica mediante osmosis inversa. ENOLOGOS en prensa.
CARÁCTER AROMÁTICO ESTANDARIZADO DE COMPUESTOS
  VOLÁTILES DESALCOHOLIZACIÓN EN FERMENTACIÓN
                                         FRUTADO




              NEGATIVOS                                            FLORAL




                                        HERBACEO

                                 T          DP1           DP2


FRANCO, E ; BALLESTEROS, F., FELIPE, E., HERNANDO, D. Desalcoholización parcial de vinos
durante la fermentación alcohólica mediante osmosis inversa. ENOLOGOS en prensa.
COMPUESTOS DE CARÁCTER FRUTADO,
          VALORES ESTANDARIZADOS
                                       AC. ISOPENTILO




             B. DAMASCENONA                                      HE. ETILO




              AC. HEXILO                                              OC. ETILO




                           DE. ETILO                    SUC. ETILO




                              DP1            DP2             T

FRANCO, E ; BALLESTEROS, F., FELIPE, E., HERNANDO, D. Desalcoholización parcial de vinos
durante la fermentación alcohólica mediante osmosis inversa. ENOLOGOS en prensa.
CUANTIFICACIÓN DE LA CALIDAD DE LOS
    VINOS EXPRESADA EN PORCENTAJE DE
              PREFERENCIA
                                   12 , 0 %

                                                         2 4 ,0 %




                        4 4 ,0 %                             2 0 ,0 %




                T              TSM               DP-1                   DP-2

FRANCO, E ; BALLESTEROS, F., FELIPE, E., HERNANDO, D. Desalcoholización parcial de vinos
durante la fermentación alcohólica mediante osmosis inversa. ENOLOGOS en prensa.
efranco@aragon.es




GRACIAS POR SU ATENCION

Contenu connexe

En vedette

[XXIV Congrés ACE] Sòls: Maneig i nutrició per aconseguir raïm de qualitat...
[XXIV Congrés ACE] Sòls: Maneig i nutrició per aconseguir raïm de qualitat...[XXIV Congrés ACE] Sòls: Maneig i nutrició per aconseguir raïm de qualitat...
[XXIV Congrés ACE] Sòls: Maneig i nutrició per aconseguir raïm de qualitat...Enolegs
 
[XXIV Congrés ACE] Experiències pràctiques sobre el maneig tàctic del reg en ...
[XXIV Congrés ACE] Experiències pràctiques sobre el maneig tàctic del reg en ...[XXIV Congrés ACE] Experiències pràctiques sobre el maneig tàctic del reg en ...
[XXIV Congrés ACE] Experiències pràctiques sobre el maneig tàctic del reg en ...Enolegs
 
[XXIV Congrés ACE] Verallia, el seu envàs en vidre
[XXIV Congrés ACE] Verallia, el seu envàs en vidre[XXIV Congrés ACE] Verallia, el seu envàs en vidre
[XXIV Congrés ACE] Verallia, el seu envàs en vidreEnolegs
 
[XXIV Congrés ACE] New Holland per la viticultura
[XXIV Congrés ACE] New Holland per la viticultura[XXIV Congrés ACE] New Holland per la viticultura
[XXIV Congrés ACE] New Holland per la viticulturaEnolegs
 
[XXIV Congrés ACE] ENOCONTROL: Sistema de verema
[XXIV Congrés ACE] ENOCONTROL: Sistema de verema[XXIV Congrés ACE] ENOCONTROL: Sistema de verema
[XXIV Congrés ACE] ENOCONTROL: Sistema de veremaEnolegs
 
20150514-Jornada tècnica Agricultura de precisió com a eina vitivinícola-JMCa...
20150514-Jornada tècnica Agricultura de precisió com a eina vitivinícola-JMCa...20150514-Jornada tècnica Agricultura de precisió com a eina vitivinícola-JMCa...
20150514-Jornada tècnica Agricultura de precisió com a eina vitivinícola-JMCa...Associació AEI INNOVI
 
[XXIV Congrés ACE] Evolució varietal en el món Clons: La genètica a disposici...
[XXIV Congrés ACE] Evolució varietal en el món Clons: La genètica a disposici...[XXIV Congrés ACE] Evolució varietal en el món Clons: La genètica a disposici...
[XXIV Congrés ACE] Evolució varietal en el món Clons: La genètica a disposici...Enolegs
 
Mecanismo de segunda oportunidad para autónomos
Mecanismo de segunda oportunidad para autónomosMecanismo de segunda oportunidad para autónomos
Mecanismo de segunda oportunidad para autónomosCamara Segovia
 
Práctica gestoria
Práctica gestoriaPráctica gestoria
Práctica gestoriaejn5
 
Asesoría Laboral y Gestoría Fiscal Contable para PYMES Online
Asesoría Laboral y Gestoría Fiscal Contable para PYMES OnlineAsesoría Laboral y Gestoría Fiscal Contable para PYMES Online
Asesoría Laboral y Gestoría Fiscal Contable para PYMES OnlineBusinessGoOn
 
Catálogo Sage 50c
Catálogo Sage 50cCatálogo Sage 50c
Catálogo Sage 50cSage España
 
Deber grupo
Deber grupoDeber grupo
Deber grupopersonal
 
Analisis Las tres hilanderas
Analisis Las tres hilanderasAnalisis Las tres hilanderas
Analisis Las tres hilanderasprsmariela
 

En vedette (20)

[XXIV Congrés ACE] Sòls: Maneig i nutrició per aconseguir raïm de qualitat...
[XXIV Congrés ACE] Sòls: Maneig i nutrició per aconseguir raïm de qualitat...[XXIV Congrés ACE] Sòls: Maneig i nutrició per aconseguir raïm de qualitat...
[XXIV Congrés ACE] Sòls: Maneig i nutrició per aconseguir raïm de qualitat...
 
[XXIV Congrés ACE] Experiències pràctiques sobre el maneig tàctic del reg en ...
[XXIV Congrés ACE] Experiències pràctiques sobre el maneig tàctic del reg en ...[XXIV Congrés ACE] Experiències pràctiques sobre el maneig tàctic del reg en ...
[XXIV Congrés ACE] Experiències pràctiques sobre el maneig tàctic del reg en ...
 
[XXIV Congrés ACE] Verallia, el seu envàs en vidre
[XXIV Congrés ACE] Verallia, el seu envàs en vidre[XXIV Congrés ACE] Verallia, el seu envàs en vidre
[XXIV Congrés ACE] Verallia, el seu envàs en vidre
 
[XXIV Congrés ACE] New Holland per la viticultura
[XXIV Congrés ACE] New Holland per la viticultura[XXIV Congrés ACE] New Holland per la viticultura
[XXIV Congrés ACE] New Holland per la viticultura
 
[XXIV Congrés ACE] ENOCONTROL: Sistema de verema
[XXIV Congrés ACE] ENOCONTROL: Sistema de verema[XXIV Congrés ACE] ENOCONTROL: Sistema de verema
[XXIV Congrés ACE] ENOCONTROL: Sistema de verema
 
20150514-Jornada tècnica Agricultura de precisió com a eina vitivinícola-JMCa...
20150514-Jornada tècnica Agricultura de precisió com a eina vitivinícola-JMCa...20150514-Jornada tècnica Agricultura de precisió com a eina vitivinícola-JMCa...
20150514-Jornada tècnica Agricultura de precisió com a eina vitivinícola-JMCa...
 
[XXIV Congrés ACE] Evolució varietal en el món Clons: La genètica a disposici...
[XXIV Congrés ACE] Evolució varietal en el món Clons: La genètica a disposici...[XXIV Congrés ACE] Evolució varietal en el món Clons: La genètica a disposici...
[XXIV Congrés ACE] Evolució varietal en el món Clons: La genètica a disposici...
 
Mecanismo de segunda oportunidad para autónomos
Mecanismo de segunda oportunidad para autónomosMecanismo de segunda oportunidad para autónomos
Mecanismo de segunda oportunidad para autónomos
 
Audiència pública pressupost 2012
Audiència pública pressupost 2012Audiència pública pressupost 2012
Audiència pública pressupost 2012
 
Asesorías personalizadas
Asesorías personalizadasAsesorías personalizadas
Asesorías personalizadas
 
Práctica gestoria
Práctica gestoriaPráctica gestoria
Práctica gestoria
 
Asesoría Laboral y Gestoría Fiscal Contable para PYMES Online
Asesoría Laboral y Gestoría Fiscal Contable para PYMES OnlineAsesoría Laboral y Gestoría Fiscal Contable para PYMES Online
Asesoría Laboral y Gestoría Fiscal Contable para PYMES Online
 
Catálogo Sage 50c
Catálogo Sage 50cCatálogo Sage 50c
Catálogo Sage 50c
 
Comparació locke-s.mill
Comparació locke-s.mill Comparació locke-s.mill
Comparació locke-s.mill
 
Deber grupo
Deber grupoDeber grupo
Deber grupo
 
Anime manga
Anime mangaAnime manga
Anime manga
 
Netiquetas
NetiquetasNetiquetas
Netiquetas
 
Analisis Las tres hilanderas
Analisis Las tres hilanderasAnalisis Las tres hilanderas
Analisis Las tres hilanderas
 
cumpleaños de paco
cumpleaños de pacocumpleaños de paco
cumpleaños de paco
 
ANIME MANGA...
ANIME MANGA...ANIME MANGA...
ANIME MANGA...
 

Similaire à Consideracions vitícoles i la seva incidència en la qualitat del vi, a càrrec del Sr. Ernesto Franco de l’Unitat d’Enologia (DAGMA, Gobierno de Aragón) i Coordinador del GTEVE

Ribera Empresarial nº88 Diciembre 2018
Ribera Empresarial nº88 Diciembre 2018Ribera Empresarial nº88 Diciembre 2018
Ribera Empresarial nº88 Diciembre 2018Imart
 
Presentacion bebidas final
Presentacion bebidas finalPresentacion bebidas final
Presentacion bebidas finalHendricks Weffer
 
Boletín Informativo La Rioja Alta,SA Invierno 2011
Boletín Informativo La Rioja Alta,SA Invierno 2011Boletín Informativo La Rioja Alta,SA Invierno 2011
Boletín Informativo La Rioja Alta,SA Invierno 2011txamu
 
PRESENTACION MATARROMERA- JORNADA CLUB ASTURIANO DE CALIDAD
PRESENTACION MATARROMERA- JORNADA CLUB ASTURIANO DE CALIDADPRESENTACION MATARROMERA- JORNADA CLUB ASTURIANO DE CALIDAD
PRESENTACION MATARROMERA- JORNADA CLUB ASTURIANO DE CALIDADClub Asturiano de Calidad
 
Presentacion modificada
Presentacion modificadaPresentacion modificada
Presentacion modificadatoti63
 
Guiavinos cyl y catas 2013
Guiavinos cyl y catas 2013Guiavinos cyl y catas 2013
Guiavinos cyl y catas 2013enquica
 
POLITICAS COMERCIALES ENTRE AUSTRALIA Y CHINA EN LA COMERCIALIZACIÓN DEL VINO...
POLITICAS COMERCIALES ENTRE AUSTRALIA Y CHINA EN LA COMERCIALIZACIÓN DEL VINO...POLITICAS COMERCIALES ENTRE AUSTRALIA Y CHINA EN LA COMERCIALIZACIÓN DEL VINO...
POLITICAS COMERCIALES ENTRE AUSTRALIA Y CHINA EN LA COMERCIALIZACIÓN DEL VINO...Frangelica Rios
 
29818992 elaboracion-del-vino
29818992 elaboracion-del-vino29818992 elaboracion-del-vino
29818992 elaboracion-del-vinoLissette
 
Examen ..denominación de origen protegida
Examen  ..denominación de origen protegidaExamen  ..denominación de origen protegida
Examen ..denominación de origen protegidaJuan Holguin
 
Examen ..denominación de origen protegida
Examen  ..denominación de origen protegidaExamen  ..denominación de origen protegida
Examen ..denominación de origen protegidaJuan Holguin
 

Similaire à Consideracions vitícoles i la seva incidència en la qualitat del vi, a càrrec del Sr. Ernesto Franco de l’Unitat d’Enologia (DAGMA, Gobierno de Aragón) i Coordinador del GTEVE (20)

Enoturismo en Jerez 2005
Enoturismo en Jerez 2005Enoturismo en Jerez 2005
Enoturismo en Jerez 2005
 
Ribera Empresarial nº88 Diciembre 2018
Ribera Empresarial nº88 Diciembre 2018Ribera Empresarial nº88 Diciembre 2018
Ribera Empresarial nº88 Diciembre 2018
 
Presentacion bebidas final
Presentacion bebidas finalPresentacion bebidas final
Presentacion bebidas final
 
Presentacion 2010
Presentacion 2010Presentacion 2010
Presentacion 2010
 
Boletín Informativo La Rioja Alta,SA Invierno 2011
Boletín Informativo La Rioja Alta,SA Invierno 2011Boletín Informativo La Rioja Alta,SA Invierno 2011
Boletín Informativo La Rioja Alta,SA Invierno 2011
 
PRESENTACION MATARROMERA- JORNADA CLUB ASTURIANO DE CALIDAD
PRESENTACION MATARROMERA- JORNADA CLUB ASTURIANO DE CALIDADPRESENTACION MATARROMERA- JORNADA CLUB ASTURIANO DE CALIDAD
PRESENTACION MATARROMERA- JORNADA CLUB ASTURIANO DE CALIDAD
 
Presentacion modificada
Presentacion modificadaPresentacion modificada
Presentacion modificada
 
Oferta de vino rotario 2014
Oferta de vino rotario 2014Oferta de vino rotario 2014
Oferta de vino rotario 2014
 
Guiavinos cyl y catas 2013
Guiavinos cyl y catas 2013Guiavinos cyl y catas 2013
Guiavinos cyl y catas 2013
 
VinoSub30 Rosario 2012 info
VinoSub30 Rosario 2012 infoVinoSub30 Rosario 2012 info
VinoSub30 Rosario 2012 info
 
Manual del vino. FENAVIN 2011
Manual del vino. FENAVIN 2011Manual del vino. FENAVIN 2011
Manual del vino. FENAVIN 2011
 
POLITICAS COMERCIALES ENTRE AUSTRALIA Y CHINA EN LA COMERCIALIZACIÓN DEL VINO...
POLITICAS COMERCIALES ENTRE AUSTRALIA Y CHINA EN LA COMERCIALIZACIÓN DEL VINO...POLITICAS COMERCIALES ENTRE AUSTRALIA Y CHINA EN LA COMERCIALIZACIÓN DEL VINO...
POLITICAS COMERCIALES ENTRE AUSTRALIA Y CHINA EN LA COMERCIALIZACIÓN DEL VINO...
 
Vcprd Granada
Vcprd GranadaVcprd Granada
Vcprd Granada
 
29818992 elaboracion-del-vino
29818992 elaboracion-del-vino29818992 elaboracion-del-vino
29818992 elaboracion-del-vino
 
Presentación de Andes Wines en Fits Chile
Presentación de Andes Wines en Fits ChilePresentación de Andes Wines en Fits Chile
Presentación de Andes Wines en Fits Chile
 
Examen ..denominación de origen protegida
Examen  ..denominación de origen protegidaExamen  ..denominación de origen protegida
Examen ..denominación de origen protegida
 
Examen ..denominación de origen protegida
Examen  ..denominación de origen protegidaExamen  ..denominación de origen protegida
Examen ..denominación de origen protegida
 
Pintatani
PintataniPintatani
Pintatani
 
CATALOGO DE VINOS PREMIUN
CATALOGO DE VINOS PREMIUNCATALOGO DE VINOS PREMIUN
CATALOGO DE VINOS PREMIUN
 
AXIAL VINOS
AXIAL VINOSAXIAL VINOS
AXIAL VINOS
 

Plus de Enolegs

La tecnologia retorna energia? De Giovanni Boscaini
La tecnologia retorna energia? De Giovanni BoscainiLa tecnologia retorna energia? De Giovanni Boscaini
La tecnologia retorna energia? De Giovanni BoscainiEnolegs
 
Dossier del XXVIII Congrés dels Enòlegs
Dossier del XXVIII Congrés dels EnòlegsDossier del XXVIII Congrés dels Enòlegs
Dossier del XXVIII Congrés dels EnòlegsEnolegs
 
'Vins que marquen tendències' de Jordi Bort
'Vins que marquen tendències' de Jordi Bort'Vins que marquen tendències' de Jordi Bort
'Vins que marquen tendències' de Jordi BortEnolegs
 
'Sota l'asfalt' de Joan Soler
'Sota l'asfalt' de Joan Soler'Sota l'asfalt' de Joan Soler
'Sota l'asfalt' de Joan SolerEnolegs
 
L'impacte del canvi climàtic, de Francesc Mauri
L'impacte del canvi climàtic, de Francesc MauriL'impacte del canvi climàtic, de Francesc Mauri
L'impacte del canvi climàtic, de Francesc MauriEnolegs
 
L’enòleg. L’art de transmetre i influir, de Joana Frigolé.
L’enòleg. L’art de transmetre i influir, de Joana Frigolé.L’enòleg. L’art de transmetre i influir, de Joana Frigolé.
L’enòleg. L’art de transmetre i influir, de Joana Frigolé.Enolegs
 
Estabilizar el color de los vinos tintos. Comparativo de taninos de vinificac...
Estabilizar el color de los vinos tintos. Comparativo de taninos de vinificac...Estabilizar el color de los vinos tintos. Comparativo de taninos de vinificac...
Estabilizar el color de los vinos tintos. Comparativo de taninos de vinificac...Enolegs
 
Perspectiva del uso de la secuenciación masiva en el mundo vitivinícola
Perspectiva del uso de la secuenciación masiva en el mundo vitivinícolaPerspectiva del uso de la secuenciación masiva en el mundo vitivinícola
Perspectiva del uso de la secuenciación masiva en el mundo vitivinícolaEnolegs
 
Presentazione tartarica Magusa
Presentazione tartarica MagusaPresentazione tartarica Magusa
Presentazione tartarica MagusaEnolegs
 
Presentació Agrovin
Presentació Agrovin Presentació Agrovin
Presentació Agrovin Enolegs
 
Zymaflore Alfa - Laffort
Zymaflore Alfa - LaffortZymaflore Alfa - Laffort
Zymaflore Alfa - LaffortEnolegs
 
Hansen bioprotect wines with viniflora nsac tarragona april 2015
Hansen bioprotect wines with viniflora nsac tarragona april 2015Hansen bioprotect wines with viniflora nsac tarragona april 2015
Hansen bioprotect wines with viniflora nsac tarragona april 2015Enolegs
 
Experiències d'elaboració de Garnatxa Blanca a la Terra Alta. M.Carme Masqué,...
Experiències d'elaboració de Garnatxa Blanca a la Terra Alta. M.Carme Masqué,...Experiències d'elaboració de Garnatxa Blanca a la Terra Alta. M.Carme Masqué,...
Experiències d'elaboració de Garnatxa Blanca a la Terra Alta. M.Carme Masqué,...Enolegs
 
Llevats no-Saccharomcyes com a eines per a controlar el grau alcohòlic dels v...
Llevats no-Saccharomcyes com a eines per a controlar el grau alcohòlic dels v...Llevats no-Saccharomcyes com a eines per a controlar el grau alcohòlic dels v...
Llevats no-Saccharomcyes com a eines per a controlar el grau alcohòlic dels v...Enolegs
 
Llevats no-Saccharomyces: Noves aplicacions enològiques. AEB Iberica SA
 Llevats no-Saccharomyces: Noves aplicacions enològiques. AEB Iberica SA  Llevats no-Saccharomyces: Noves aplicacions enològiques. AEB Iberica SA
Llevats no-Saccharomyces: Noves aplicacions enològiques. AEB Iberica SA Enolegs
 
Presentació verallia març 2014
Presentació verallia març 2014Presentació verallia març 2014
Presentació verallia març 2014Enolegs
 
Enoturisme: tendències, mercats i activitats. Salvador Anton
Enoturisme: tendències, mercats i activitats. Salvador AntonEnoturisme: tendències, mercats i activitats. Salvador Anton
Enoturisme: tendències, mercats i activitats. Salvador AntonEnolegs
 
Publicitat: Com convertir un vi, en una marca? Oriol Francàs.
Publicitat: Com convertir un vi, en una  marca? Oriol Francàs.Publicitat: Com convertir un vi, en una  marca? Oriol Francàs.
Publicitat: Com convertir un vi, en una marca? Oriol Francàs.Enolegs
 
Les Xarxes Socials, a càrrec del Sr. Joan Gómez Pallarès
Les Xarxes Socials, a càrrec del Sr. Joan Gómez PallarèsLes Xarxes Socials, a càrrec del Sr. Joan Gómez Pallarès
Les Xarxes Socials, a càrrec del Sr. Joan Gómez PallarèsEnolegs
 
Màrqueting: El rol de l’enòleg en la indústria vitivinícola actual. Ybargüeng...
Màrqueting: El rol de l’enòleg en la indústria vitivinícola actual. Ybargüeng...Màrqueting: El rol de l’enòleg en la indústria vitivinícola actual. Ybargüeng...
Màrqueting: El rol de l’enòleg en la indústria vitivinícola actual. Ybargüeng...Enolegs
 

Plus de Enolegs (20)

La tecnologia retorna energia? De Giovanni Boscaini
La tecnologia retorna energia? De Giovanni BoscainiLa tecnologia retorna energia? De Giovanni Boscaini
La tecnologia retorna energia? De Giovanni Boscaini
 
Dossier del XXVIII Congrés dels Enòlegs
Dossier del XXVIII Congrés dels EnòlegsDossier del XXVIII Congrés dels Enòlegs
Dossier del XXVIII Congrés dels Enòlegs
 
'Vins que marquen tendències' de Jordi Bort
'Vins que marquen tendències' de Jordi Bort'Vins que marquen tendències' de Jordi Bort
'Vins que marquen tendències' de Jordi Bort
 
'Sota l'asfalt' de Joan Soler
'Sota l'asfalt' de Joan Soler'Sota l'asfalt' de Joan Soler
'Sota l'asfalt' de Joan Soler
 
L'impacte del canvi climàtic, de Francesc Mauri
L'impacte del canvi climàtic, de Francesc MauriL'impacte del canvi climàtic, de Francesc Mauri
L'impacte del canvi climàtic, de Francesc Mauri
 
L’enòleg. L’art de transmetre i influir, de Joana Frigolé.
L’enòleg. L’art de transmetre i influir, de Joana Frigolé.L’enòleg. L’art de transmetre i influir, de Joana Frigolé.
L’enòleg. L’art de transmetre i influir, de Joana Frigolé.
 
Estabilizar el color de los vinos tintos. Comparativo de taninos de vinificac...
Estabilizar el color de los vinos tintos. Comparativo de taninos de vinificac...Estabilizar el color de los vinos tintos. Comparativo de taninos de vinificac...
Estabilizar el color de los vinos tintos. Comparativo de taninos de vinificac...
 
Perspectiva del uso de la secuenciación masiva en el mundo vitivinícola
Perspectiva del uso de la secuenciación masiva en el mundo vitivinícolaPerspectiva del uso de la secuenciación masiva en el mundo vitivinícola
Perspectiva del uso de la secuenciación masiva en el mundo vitivinícola
 
Presentazione tartarica Magusa
Presentazione tartarica MagusaPresentazione tartarica Magusa
Presentazione tartarica Magusa
 
Presentació Agrovin
Presentació Agrovin Presentació Agrovin
Presentació Agrovin
 
Zymaflore Alfa - Laffort
Zymaflore Alfa - LaffortZymaflore Alfa - Laffort
Zymaflore Alfa - Laffort
 
Hansen bioprotect wines with viniflora nsac tarragona april 2015
Hansen bioprotect wines with viniflora nsac tarragona april 2015Hansen bioprotect wines with viniflora nsac tarragona april 2015
Hansen bioprotect wines with viniflora nsac tarragona april 2015
 
Experiències d'elaboració de Garnatxa Blanca a la Terra Alta. M.Carme Masqué,...
Experiències d'elaboració de Garnatxa Blanca a la Terra Alta. M.Carme Masqué,...Experiències d'elaboració de Garnatxa Blanca a la Terra Alta. M.Carme Masqué,...
Experiències d'elaboració de Garnatxa Blanca a la Terra Alta. M.Carme Masqué,...
 
Llevats no-Saccharomcyes com a eines per a controlar el grau alcohòlic dels v...
Llevats no-Saccharomcyes com a eines per a controlar el grau alcohòlic dels v...Llevats no-Saccharomcyes com a eines per a controlar el grau alcohòlic dels v...
Llevats no-Saccharomcyes com a eines per a controlar el grau alcohòlic dels v...
 
Llevats no-Saccharomyces: Noves aplicacions enològiques. AEB Iberica SA
 Llevats no-Saccharomyces: Noves aplicacions enològiques. AEB Iberica SA  Llevats no-Saccharomyces: Noves aplicacions enològiques. AEB Iberica SA
Llevats no-Saccharomyces: Noves aplicacions enològiques. AEB Iberica SA
 
Presentació verallia març 2014
Presentació verallia març 2014Presentació verallia març 2014
Presentació verallia març 2014
 
Enoturisme: tendències, mercats i activitats. Salvador Anton
Enoturisme: tendències, mercats i activitats. Salvador AntonEnoturisme: tendències, mercats i activitats. Salvador Anton
Enoturisme: tendències, mercats i activitats. Salvador Anton
 
Publicitat: Com convertir un vi, en una marca? Oriol Francàs.
Publicitat: Com convertir un vi, en una  marca? Oriol Francàs.Publicitat: Com convertir un vi, en una  marca? Oriol Francàs.
Publicitat: Com convertir un vi, en una marca? Oriol Francàs.
 
Les Xarxes Socials, a càrrec del Sr. Joan Gómez Pallarès
Les Xarxes Socials, a càrrec del Sr. Joan Gómez PallarèsLes Xarxes Socials, a càrrec del Sr. Joan Gómez Pallarès
Les Xarxes Socials, a càrrec del Sr. Joan Gómez Pallarès
 
Màrqueting: El rol de l’enòleg en la indústria vitivinícola actual. Ybargüeng...
Màrqueting: El rol de l’enòleg en la indústria vitivinícola actual. Ybargüeng...Màrqueting: El rol de l’enòleg en la indústria vitivinícola actual. Ybargüeng...
Màrqueting: El rol de l’enòleg en la indústria vitivinícola actual. Ybargüeng...
 

Consideracions vitícoles i la seva incidència en la qualitat del vi, a càrrec del Sr. Ernesto Franco de l’Unitat d’Enologia (DAGMA, Gobierno de Aragón) i Coordinador del GTEVE

  • 1. efranco@aragon.es ERNESTO FRANCO ALADREN JEFE UNIDAD DE ENOLOGIA. GOBIERNO DE ARAGÓN CONSIDERACIONES VITÍCOLAS Y SU INCIDENCIA EN LA CALIDAD DEL VINO XXIV CONGRÉS DE L` ASSOCIACIÓ CATALANA D’ENÒLEGS Lleida 15 y 16 de marzo de 2013
  • 2. ¿QUE SE ENTIENDE POR CALIDAD? EN UN SENTIDO AMPLIO Y COLOQUIAL SE BASA EN UN CRITERIO SUBJETIVO DE GUSTOS PERSONALES ES EL CONJUNTO DE CUALIDADES QUE CONSTITUYEN LA FORMA Y EL CARÁCTER DE PERSONA O COSA CONJUNTO DE ATRIBUTOS O SERVICIOS QUE SATISFACEN AL CONSUMIDOR O CLIENTE
  • 3. LA CALIDAD DEL VINO, como el conjunto de cualidades que lo definen. ANALITICA LA CALIDAD DEL VINO, como el conjunto de atributos que lo describen. SENSORIAL LA CALIDAD DEL VINO, como satisfacción del consumidor. INTANGIBLE CARACTERISTICAS VINIFICACION DE LA UVA PROCESOS COMPETENCIAS ENOLOGICOS COMERCIALES
  • 4. Grado alcohol Medio físico Fracción ácida Maduración Fracción aromática Vigor / producción Fracción polifenólica Maceración Rotura de bayas Piel / mosto Variedad vid
  • 5. Matices aromáticos Orientación Estructura fenólica Suelo Volumen Equilibrio Edad viña Color Maduración Temperatura Vigor / producción Disponibilidad Variedad vid hídrica
  • 6. Se obtenían vinos de características similares, procedentes de viñedos muy similares, prácticamente monovarietales y donde las diferencias entre los diferentes vinos de una D.O. se debían al pago y al grado de maduración. En la actualidad se ha pasado a viñedos plurivarietales, donde coexisten secanos con variados sistemas de riego, conducciones en vaso con sistemas apoyados, y de los que se obtienen vinos de características muy diferentes.
  • 7.
  • 8.
  • 9. MEDIO EN RELACION CON: • variedad vinífera • potasio • pH
  • 11. RELACION ENTRE CONTENIDO DE POTASIO EN PECIOLO Y POTASIO EN VINO, SEGÚN EL T. MUNICIPAL Y VARIEDAD E. FRANCO. Estudio del nivel de potasio en el pecíolo de la hoja y su relación con el pH y la concentración de potasio en vino. VITICULTURA Y ENOLOGIA PROFESIONAL. 90:7-17. 2004
  • 12. RELACION ENTRE CONTENIDO DE POTASIO EN PECIOLO Y EL pH DEL VINO, SEGÚN EL T. MUNICIPAL Y VARIEDAD E. FRANCO. Estudio del nivel de potasio en el pecíolo de la hoja y su relación con el pH y la concentración de potasio en vino. VITICULTURA Y ENOLOGIA PROFESIONAL. 90:7-17. 2004
  • 13. VALORES DE PH Y DEL CONTENIDO DE POTASIO EN VINO, EN FUNCIÓN  DEL AÑO, TÉRMINO MUNICIPAL Y VARIEDAD. AO Ñ 19 96 19 97 19 98 MDA EI T MNCPL VREA . UIIA AIDD K pH K pH K pH K pH FEDJLN UNEAO GRAH ANCA 11 34 10 31 10 33 10 33 ,2 ,2 ,6 ,9 ,3 ,8 .7 .3 FEDJLN TMRNLO 12 35 13 33 15 37 14 35 UNEAO EPAIL ,4 ,2 ,7 ,6 ,8 ,5 .0 .4 MGLO AALN GRAH ANCA 12 35 14 35 15 38 13 36 ,1 ,2 ,2 ,5 ,2 ,7 .8 .5 MGLO AALN TMRNLO 16 37 19 37 19 40 18 38 EPAIL ,8 ,4 ,5 ,4 ,2 ,2 .5 .3 MDA EI 13 35 14 34 15 37 .1 .5 .5 .6 .1 .5 E. FRANCO. Estudio del nivel de potasio en el pecíolo de la hoja y su relación con el pH y la concentración de potasio en vino. VITICULTURA Y ENOLOGIA PROFESIONAL. 90:7-17. 2004
  • 14. PROBLEMÁTICA ACTUAL DE LA RELACIÓN VIÑA-VINO TERRENOS MÁS PRACTICAS DE MATERIAL PROFUNDOS Y CULTIVO VEGETAL FÉRTILES PÉRDIDA DE ACIDEZ DESEQUILIBRIO DEL VINO AUMENTO DE AUMENTO DE AUMENTO DE PRODUCCIÓN PRODUCCIÓN PRODUCCIÓN DISMINUCIÓN DEL GRADO, COLOR, POLIFENOLES Y DEL CARÁCTER VARIETAL DEL VINO. DISMINUCIÓN DE LA CALIDAD
  • 15. DISPONIBILIDAD CONDICIONES HIDRICA EDAD VIÑEDO AMBIENTALES SUELO V. VINÍFERA VIGOR/PRODUCCION PODA ABONADOS CUBIERTAS ACLAREO VEGETALES
  • 16. PRODUCCION EN RELACION CON: • variedad vinífera
  • 17. RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DEL VIÑEDO Y EL GRADO DEL VINO. DIFERENTES VARIEDADES EN ARAGÓN. Franco 2001 RELACION ENTRE LA PRODUCCION Y EL GRADO ALCOHOLICO 16 y = 66,811x-0,1863 y = 52,398x-0,1439 y = 14,712e-5E-05x y = 12,772e-7E-06x R2 = 0,6916 R2 = 0,7456 R2 = 0,7107 R2 = 0,6496 14 GRADO % v/v 12 10 0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 PRODUCCION KG/Ha GARNACHA TINTA TEMPRANILLO MORISTEL GARNACHA BLANCA E. FRANCO. Producción del viñedo y calidad del vino en diferentes cultivares de Aragón. GTEVE. 2001
  • 18. RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DEL VIÑEDO Y EL COLOR DEL VINO. DIFERENTES VARIEDADES EN ARAGÓN. Franco 2001 RELACION ENTRE PRODUCCION Y EL COLOR 16 y = 20,746e-0,0002x y = 15,584e-5E-05x y = 8,826e-4E-05x R2 = 0,5913 R2 = 0,7187 R2 = 0,7966 12 COLOR (420+520) 8 4 0 0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 PRODUCCION Kg/Ha GARNACHA TEMPRANILLO MORISTEL E. FRANCO. Producción del viñedo y calidad del vino en diferentes cultivares de Aragón. GTEVE. 2001
  • 19. RELACION ENTRE LA PRODUCCION DEL VIÑEDO Y LA CALIDAD DEL VINO C A L ID A D D E L V IN O PRODUCCION DEL VIÑEDO GARNACHA C. SAUVIGNON TEMPRANILLO MACABEO
  • 20. PRODUCCION EN RELACION CON: • variedad vinífera • las características de las parcelas
  • 21. RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DE DIFERENTES PARCELAS DE TEMPRANILLO Y EL GRADO DEL VINO. AÑOS 1999-2001. Franco 2002 RELACION ENTRE LA PRODUCCION DEL VIÑEDO Y EL GRADO DEL VINO. CV. TEMPRANILLLO 14,0 y = - 0 ,0 0 0 3 x + 1 5 ,1 4 7 y = -5E-05x + 12,244 y = -9E-05x + 12,695 R 2 = 0 ,9 9 9 9 R2 = 0,2437 R2 = 0,4843 13,0 y = -4E-05x + 12,167 y = -0,0002x + 13,254 GRADO % (v/v) R2 = 0,8205 R2 = 0,8721 12,0 11,0 10,0 0 5000 10000 15000 20000 25000 PRODUCCION Kg/Ha 1 2 3 4 5
  • 22. RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DE DIFERENTES PARCELAS DE TEMPRANILLO Y EL ÍNDIDE DE FOLIN DEL VINO. AÑOS 1999-2001. Franco 2002 RELACION ENTRE LA PRODUCCION DEL VIÑEDO Y EL INDICE DE FOLIN DEL VINO. CV. TEMPRANILLLO 100 y = -0,003x + 106,0 y = -0,001x + 66,16 y = -0,002x + 69,52 R² = 0,613 R² = 0,753 R² = 0,655 IPT 80 y = -0,001x + 64,65 y = -0,004x + 74,36 R² = 0,658 R² = 0,398 60 40 20 0 0 5000 10000 15000 20000 25000 PRODUCCION Kg/Ha 1 2 3 4 5
  • 23. RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DE DIFERENTES PARCELAS DE TEMPRANILLO Y EL COLOR DEL VINO. AÑOS 1999-2001. Franco 2002 RELACION ENTRE LA PRODUCCION DEL VIÑEDO Y EL COLOR DEL VINO. CV. TEMPRANILLLO 16 y = -0,0009x + 19,839 y = -0,0004x + 13,314 y = -0,0002x + 10,252 R2 = 0,7001 R2 = 0,9976 R2 = 0,2244 14 INTENSIDAD COLORANTE (420+520) 12 y = -0,0003x + 10,874 y = -0,0011x + 16,52 R2 = 0,5733 R2 = 0,9912 10 8 6 4 2 0 0 5000 10000 15000 20000 25000 PRODUCCION Kg/Ha 1 2 3 4 5
  • 24. PRODUCCION EN RELACION CON: . la variedad vinífera • las características de las parcelas • el aclareo de racimos El ensayo se realizó durante los años 1992, 1993 y 1994  en una parcela de  1,5Ha., de 17 años, situada en el término municipal de Magallón (Zaragoza)  a 320 m. de altitud; plantada en marco real (2 x 2 m.) e injertada sobre R.  Lot, poda en vaso con 3 ó 4 brazos , aproximadamente 40.000 yemas/Ha. Aclareo manual de 1/3 y 2/3 de los racimos antes del envero
  • 25. RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DEL VIÑEDO Y EL GRADO DEL VINO E. FRANCO. Aclareo de racimos en Garnacha Tinta. Control de la producción. Efecto sobre la fecha de la vendimia y calidad del vino. VITICULTURA Y ENOLOGIA PROFESIONAL. 46:25-30. 1996
  • 26. RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DEL VIÑEDO Y EL COLOR DEL VINO E. FRANCO. Aclareo de racimos en Garnacha Tinta. Control de la producción. Efecto sobre la fecha de la vendimia y calidad del vino. VITICULTURA Y ENOLOGIA PROFESIONAL. 46:25-30. 1996
  • 27. RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DEL VIÑEDO Y FENOLES TOTALES DEL VINO E. FRANCO. Aclareo de racimos en Garnacha Tinta. Control de la producción. Efecto sobre la fecha de la vendimia y calidad del vino. VITICULTURA Y ENOLOGIA PROFESIONAL. 46:25-30. 1996
  • 28. RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN DEL VIÑEDO Y LA CALIDAD ORGANOLEPTICA DEL VINO E. FRANCO. Aclareo de racimos en Garnacha Tinta. Control de la producción. Efecto sobre la fecha de la vendimia y calidad del vino. VITICULTURA Y ENOLOGIA PROFESIONAL. 46:25-30. 1996
  • 29. PRODUCCION EN RELACION CON: • la variedad vinífera • las características de las parcelas • el aclareo de racimos • el despunte El ensayo se realizó durante los años 1994, 1995 y 1996 en un  viñedo de 8 años  de Cabernet Sauvignon y Tempranillo de la  D.O. Somontano; despunte en floración y tradicional,  aproximadamente un mes más tarde.
  • 30. PRODUCCIÓN Y PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LOS VINOS SEGÚN EL MOMENTO DEL DESPUNTE, VARIEDAD Y AÑO. (1) Testigo, (2) Despunte en floración, (3) Despunte tradicional. Las cifras seguidas con letras difieren significativamente en test de Fischer ( p< 0.05). Variedad Prod. Grado A. To. TH2 MH2 LH K año Trat. Kg./pie % v/v gr./l. pH gr./l. gr./l. gr./l gr./l. Color C. Sauvignon 1 4’35 11’66 a 6’78 a 3’47 3’94 0’03 0’52 1’03 a 11’2 1994 2 4’40 10’84 ab 7’60 ab 3’40 4’47 0’05 0’51 0’88 b 9’08 3 4’20 10’66 b 7’70 b 3’42 4’43 0’15 0’43 0’86 b 9’22 C. Sauvignon 1 4’55 a 13’29 7’02 3’57 2’35 1’37 0’09 1’02 9’99 1995 2 4’10 ab 13’07 7’22 3’53 2’66 1’19 0’02 1’01 9’15 3 3’88 b 12’57 7’35 3’52 2’89 1’27 0’10 1’07 8’77 C. Sauvignon 1 4’93 12’35 a 7’44 a 3’61 1’87 a 2’21 0’02 1’09 7’60 1996 2 5’59 10’50 b 8’82 b 3’63 3’08 b 2’37 0’05 1’06 5’00 3 5’02 12’21 a 7’84 a 3’65 2’11 a 2’03 0’03 1’05 7’96 Tempranillo 1 4’23 13’26 a 6’26 3’67 1’81 1’58 0’03 1’41 a 5’91 1995 2 4’33 12’26 ab 5’51 3’77 1’67 1’77 0’08 1’12 b 8’32 3 4’33 11’76 b 6’13 3’63 1’77 1’61 0’03 1’03 b 8’75 Tempranillo 1 6’69 10’95 7’63 3’60 1’99 2’45 0’03 1’11 5’13 1996 2 6’56 10’31 8’63 3’54 2’31 2’55 0’05 1’08 6’03 3 6’02 11’38 7’82 3’60 1’83 2’41 0’02 1’17 5’99 E. FRANCO, C. BARON, J. GRACIA, M. GASCON. Efectos del despunte del viñedo. SURCOS 56:25-28. 1998
  • 31. PRODUCCIÓN Y PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LOS VINOS 1996 SEGÚN EL MOMENTO DEL DESPUNTE Y DE LA VENDIMIA. (1) Testigo, (2) Despunte en floración, (3) Despunte tradicional. (1) Vendimia 25-9-96. (2) Vendimia 2-10-96. (3) Vendimia 10-10-96. Momento Prod. Grado A.To. TH2 MH2 K Color Variedad vendimia Trat Kg./pie % v/v g/l pH gr./l. gr./l. gr./l. C. Sauvignon 1 4’92 12’35 7’44 3’61 1’87 2’21 1’09 7’60 1 2 5’59 10’50 8’82 3’44 3’08 2’37 1’06 5’00 3 5’02 12’21 7’84 3’65 2’11 2’03 1’05 7’96 1 5’72 12’58 7’26 3’65 2’49 2’24 1’04 5’39 2 2 5’43 11’47 8’66 3’53 2’89 2’04 0’88 5’74 3 4’98 12’32 7’25 3’61 2’62 2’15 1’00 7’14 1 5’02 13’38 6’93 3’82 1’63 2’40 1’14 7’64 3 2 5’93 12’94 7’36 3’68 1’67 2’25 1’06 9’33 3 6’02 13’56 7’17 3’77 1’68 2’18 1’04 8’05 Tempranillo 1 6’69 10’95 7’63 3’60 1’99 2’45 1’11 5’13 1 2 6’56 10’31 8’63 3’54 2’31 2’55 1’08 6’03 3 6’02 11’38 7’82 3’60 1’83 2’41 1’17 5’99 1 5’43 12’39 7’89 3’63 1’64 2’44 1’14 4’66 2 2 4’28 11’87 8’28 3’62 1’86 2’41 1’13 3’45 3 4’71 12’16 7’34 3’64 1’79 2’18 1’33 4’12 1 4’35 13’63 7’61 3’79 1’90 1’98 1’06 6’00 3 2 4’82 12’21 7’55 3’67 2’10 1’85 0’92 4’63 3 4’65 13’15 8’56 3’69 1’76 2’31 1’00 6’21 E. FRANCO, C. BARON, J. GRACIA, M. GASCON. Efectos del despunte del viñedo. SURCOS 56:25-28. 1998
  • 32. PRODUCCION EN RELACION CON: • la variedad vinífera • las características de las parcelas • el aclareo de racimos • el despunte • el deshojado El ensayo se realizó durante los años 2008, 2009 y 2010 en un  viñedo de Tempranillo de la D.O. Utiel requena; conducido en  espaldera. Deshojado antes de la floración (H), deshojado  antes de la floración (H) solo la cara este, después de la  floración (J).
  • 33. PRODUCCIÓN Y PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LAS UVAS SEGÚN EL TIPO DE DESHOJADO. (1) Testigo, (2) Deshojado antes de floración dos caras, (3) Deshojado antes de floración cara este, (4) Deshojado después de floración dos caras. Tratamiento T1 T2 T3 T4 Producción (t/ha)  6.7  3.8  4.1  5.4  Sólidos solubles totales (ºBrix)  22.3 23.3 24.1 22.5 Acidez total (g/l)  4.89 4.41 4.28 4.70 pH  3.89 3.99 4.04 3.98 Ácido málico(g/l)  3.01 2.66 2.37 2.67 Ácido tartárico (g/l)  4.99 5.48 5.86 5.79 IPT (mg/g)  3.03 3.48 3.64 3.12 Antocianos totales (mg/g)  1.21 1.38 1.46 1.24 Taninos totales (mg/g)  8.08 9.36 9.43 9.19 A. YEVES, D. RISCO, D. PÉREZ, J. CASTEL, F. SANZ, J.R. CASTEL Y D. S. INTRIGLIOLO. Efectos del deshojado temprano sobre la producción y calidad de la uva en la vid (Vitis vinifera L.) cv. Tempranillo en Requena. GTEVE 2011
  • 34. PRODUCCION EN RELACION CON: • la variedad vinífera • las características de las parcelas • el aclareo de racimos • el despunte • el deshojado • el riego El ensayo se realizó durante los años 1994, 1996 y 1997 en un viñedo de  Tempranillo de la D.O. Cariñena; conducido en espaldera. (2) Riego  hasta envero, (3) Riego hasta septiembre, (4) Riego hasta vendimia).
  • 35. PRODUCCIÓN Y PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LOS VINOS SEGÚN RIEGO. (1) Testigo, (2) Riego-1 hasta envero, (3) Riego-2 hasta septiembre, (4) Riego-3 hasta vendimia, los números seguidos de letras difieren significativamente según el test de Fisher<0.05 PRODUCCION GRADO A.TOTAL TH2 MH2 K TRATAMIENTO pH COLOR  Kg./Cepa % V/V g/l TH2 g/l g/l g/l 420+520 TESTIGO. 94 2.87a 10.53a 5.21a 3.83a 1.71a 2.29 1.46a - RIEGO-1. 94 3.82b 13.25b 5.54b 3.84a 1.47b 2.12 1.27b - RIEGO-2. 94 3.32ab 14.61c 5.66b 4.01b 0.89c 2.16 1.49a - TESTIGO. 96 9.19ab 11.25 7.07 3.58 1.29a 2.60a 1.18 3.10a RIEGO-1. 96 7.40a 11.34 6.99 3.59 1.61ab 2.51a 1.16 4.13ab RIEGO-2. 96 7.98ab 12.84 6.59 3.74 1.93b 2.92b 1.37 3.72ab RIEGO-3. 96 9.62b 12.77 7.05 3.66 1.94b 2.60a 1.24 4.82b TESTIGO. 97 11.14a 11.39a 6.61a 3.44a 2.39 1.20a 1.53 6.74 RIEGO-1. 97 7.75b 12.92b 7.35b 3.44a 2.45 1.15a 1.50 8.63 RIEGO-2. 97 8.20b 13.10b 6.32a 3.68b 2.63 0.97b 1.69 8.03 RIEGO-3. 97 8.43b 13.14b 6.78ab 3.61b 2.56 0.98b 1.60 9.43 E. FRANCO, R. NUÑEZ, P. CEBRIAN, J. ISIEGAS. Efectos del riego del viñedo sobre la producción y calidad del vino. SURCOS 60:24-28, 1998.
  • 36. PRODUCCIÓN Y ANTOCIANOS EXTRAIBLES EN DOS DENSIDADES DE PLANTACION. B=2645c/ha; A=3953c/ha, R=127 mm agua ANTOCIANOS EXTRAIBLES vs RENDIMIENTO 800 BS ANTOCIANOS EXTRAIBLES ( mg/l) 700 AS BR 600 AR y = -139,01x + 760,6 2 R = 0,9347 500 400 0 0,5 1 1,5 2 RENDIMIENTO (Kg/m2) GIL, M., GUTIERREZ, I., YUSTE, J., La composición fenólica y rendimiento de la uva de la variedad Tempranillo en el valle del Duero en función de la densidad de plantación y el régimen hídrico. GTEVE 2002.
  • 37. PRODUCCIÓN Y ANTOCIANOS EXTRAIBLES EN DOS DENSIDADES DE PLANTACION. B=2645c/ha; A=3953c/ha, R=127 mm agua IPT vs PESO BAYA 100 90 AS 80 BS IPT AR 70 BR y = -40,539x + 152,56 R2 = 0,8699 60 50 1 1,5 2 2,5 PESO BAYA (g) GIL, M., GUTIERREZ, I., YUSTE, J., La composición fenólica y rendimiento de la uva de la variedad Tempranillo en el valle del Duero en función de la densidad de plantación y el régimen hídrico. GTEVE 2002.
  • 38. RIEGO Y COLOR DEL VINO. En Kg/cepa, GS99=4.14, GR99=6.81, GS00=4.45, GR00=4.90, TS99=5.11, TR99=7.90, TS00=2.72, TR00=4.03 COLOR VINO vs CULTIVO 12 10 8 6 4 2 0 TEMPANILLO 1999-R 1999-S GARNACHA 2000-R 2000-S GARNACHA TEMPANILLO GARCIA ESCUDERO, E., MARTINEZ, J., ZABALLA, O., GONZALEZ, G., VILLAR, T, Influencia del riego en la aptitud de los vinos para la crianza en barrica. GTEVE 2002.
  • 39. RIEGO Y CALIDAD SENSORIAL DEL VINO. En Kg/cepa, GS99=4.14, GR99=6.81, GS00=4.45, GR00=4.90, TS99=5.11, TR99=7.90, TS00=2.72, TR00=4.03 ANALISIS SENSORIAL vs CULTIVO 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 TEMPANILLO 1999-R 1999-S GARNACHA 2000-R 2000-S GARNACHA TEMPANILLO GARCIA ESCUDERO, E., MARTINEZ, J., ZABALLA, O., GONZALEZ, G., VILLAR, T, Influencia del riego en la aptitud de los vinos para la crianza en barrica. GTEVE 2002.
  • 40. PRODUCCIÓN Y PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LOS MOSTOS SEGÚN RIEGO. (T) Testigo, (D150) Riego de 150 l, (D300) Riego de 300 l, (D SD 300) Riego subterráneo 300 l, (D 300+100) Riego 400 l. VARIEDAD PALOMINO EN JEREZ Promedio campañas 00/01-01/02 PARÁMETRO T D150 D300 SD300 D300+100A Kg uva/cepa 5,17 6,38 6,33 6,68 6,07 Kg madera poda/cepa 0,51 0,76 0,76 0,90 0,82 Indice de Ravaz 10,07 8,41 8,30 7,36 7,33 PARÁMETRO T D150 D300 SD300 D300+100A Baumé 12,10 11,00 10,55 10,68 10,28 Acidez total (g/l) 3,82 3,58 3,70 3,91 3,71 pH 3,56 3,62 3,61 3,62 3,66 Acido tartárico (g/l) 7,09 5,54 5,57 5,54 5,87 Acido málico (g/l) 0,41 0,79 0,88 1,09 1,03 Potasio (mg/l) 1575,3 1631,0 1719,0 1725,3 1710,8 GONZÁLEZ, J.Mª.; LARA, M.; PUERTAS, B.; GARCÍA DE LUJÁN A. Primeros ensayos de riego en vid sobre la variedad Palomino Fino en el marco de Jerez. GTEVE. 2005
  • 41. VIGOR EN RELACION CON: • cubiertas vegetales
  • 42. GUÍA DE MANTENIMIENTO DEL SUELO EN VIÑEDO MEDIANTE CUBIERTAS VEGETALES Grupo de Trabajo de Experimentación en Viticultura y Enología
  • 43. CUBIERTAS VEGETALES EFECTO SOBRE LA PRODUCCION Y PARÁMETROS AGRONOMICOS. Chardonnay, cosechas 2009 y 2010 Peso Nº Peso Peso Peso Índice cepa racimos racimo 100 poda Ravaz (g) (g) (g) (g) 2009 C. Total 2768 19,33 133,8 163,33 1125 2,46 2009 Laboreo 2742 19,93 137,9 167,73 1540 1,78 2010 C. Total 2082 15,07 136,47 167,73 737 2,82 2010 Laboreo 3182 26,5 120,68 167,73 1640 1,94 SAGÜÉS A., AGUIRREZÁBAL F., SUBERVIOLA J. Influencia de las cubiertas vegetales permanentes en la uva y vino de la variedad blanca Chardonnay. GTEVE. 2011
  • 44. CUBIERTAS VEGETALES EFECTO SOBRE LOS PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LOS MOSTOS . Chardonnay, cosechas 2009 y 2010 Grado pH A.T.T A.málico Aminoácidos probable 2009 C. Total 12,90 3,26 6,65 2,83 96,55 2009 Laboreo 12,63 3,26 7,6 0 3,60 57,44 2010 C. Total 12,83 3,38 6 ,00 3,10 173,94 2010 Laboreo 12,24 3,38 7,03 3,97 75,44 SAGÜÉS A., AGUIRREZÁBAL F., SUBERVIOLA J. Influencia de las cubiertas vegetales permanentes en la uva y vino de la variedad blanca Chardonnay. GTEVE. 2011
  • 45. CUBIERTAS VEGETALES EFECTO SOBRE PARÁMETROS DEL AROMA DE LOS VINOS . Chardonnay, cosechas 2009 y 2010 ALCOHOLES ESTERES SUPERIORES TOTALES mg/l mg/l 2009 C. Total 274 30 2009 Laboreo 235 17 2010 C. Total 332 55 2010 Laboreo 300 33 SAGÜÉS A., AGUIRREZÁBAL F., SUBERVIOLA J. Influencia de las cubiertas vegetales permanentes en la uva y vino de la variedad blanca Chardonnay. GTEVE. 2011
  • 47. CUBIERTAS VEGETALES EFECTO SOBRE LA PRODUCCION, PARÁMETROS AGRONOMICOS Y ENOLOGICOS DE LOS MOSTOS. Tempranillo, cosechas 1999 a 2005 Resumen de parametros vitícolas Producción Nª racimos Peso racimo Peso 100 peso poda Variante Kgs/cepa gramos bayas grs/cepa Total 3,1 12,4 238 256 670 Parcial 5,5 15,9 323 279 1234 Testigo 6,4 18,3 325 257 1715 Media 5,0 15,5 295 264 1206 Resumen de parametros enológicos de mosto Grado A.T.T. Ac. Málico Variante probable pH grs/lt grs /lt Total 13,1 3,57 6,2 3,8 Parcial 12,4 3,47 7,1 4,4 Testigo 12,2 3,48 7,6 4,9 Media 12,6 3,50 7,0 4,4 SAGÜÉS A., AGUIRREZÁBAL F., CIBRIAIN F. Cubiertas vegetales en viña. GTEVE. 2008
  • 48. CUBIERTAS VEGETALES EFECTO SOBRE PARÁMETROS POLIFENOLICOS DE LOS VINOS . Tempranillo, cosechas 1995 a 2005 Resumen de los parámetros de color Densidad Densidad Intensidad Taninos Antocianos Variante óptica 520 óptica 280 colorante Total 3,0 52,95 6,22 2,33 505,5 Parcial 2,1 41,8 4,5 1,71 382 Testigo 1,6 26,47 3,5 1,48 366,25 Media 2,3 40,4 4,7 1,8 417,9 SAGÜÉS A., AGUIRREZÁBAL F., CIBRIAIN F. Cubiertas vegetales en viña. GTEVE. 2008
  • 49. CUBIERTAS VEGETALES EFECTO SOBRE PARÁMETROS POLIFENOLICOS DE LOS VINOS . Tempranillo, cosechas 2005 a 2010 LAB SEM ESP LAB-SEM LAB-ESP Rendimiento Kg/cepa 2,72 1,81 1,59 2,32 2,31 I. Color 9,25 11,59 12,16 10,01 10,28 IPT 51,44 64,76 65,63 58,80 59,38 Antocianos 769,8 927,8 913,3 833,6 829,8 LAB laboreo; SEM cubierta vegetal semillada con Festuca longifolia Thuill entre los años 2005 y 2007 y con Bromus catharticus Vahl cv. Samson a partir de 2008; ESP cubierta vegetal espontánea; LAB-SEM sistema mixto laboreo-cubierta semillada; LAB-ESP sistema mixto laboreo-cubierta espontánea SERGIO IBÁÑEZ, JOSÉ LUIS PÉREZ, FERNANDO PEREGRINA, ENRIQUE GARCÍA-ESCUDERO. Variaciones en la carga polifenólica de los vinos en función del sistema de mantenimiento del suelo del viñedo. GTEVE. 2011
  • 50. VIGOR EN RELACION CON: • cubiertas vegetales • abonado
  • 51. Gestión de pH en el vino de calidad. II Encuentro enológico. 2005
  • 52. INFLUENCIA DEL ABONADO POTASICO EN SÓLIDO SOBRE LA PRODUCCIÓN Y GRADO Y COLOR EN LA . D.O. CARIÑENA. VC TEMPRANILLO. MEDIAS AÑOS 2000-2004 12,85 13,50 13,37 12,99 12,00 9,38 9,59 9,55 8,98 9,00 7,77 7,09 7,05 7,05 6,00 3,00 0,00 0 U.F. 60 U.F. 120 U.F. 240 U.F. ABONADO POTASICO GRADO COLOR PRODUCCION
  • 53. INFLUENCIA DEL ABONADO POTASICO EN SÓLIDO SOBRE LA PRODUCCIÓN Y PARÁMETROS DE ACIDEZ EN LA . D.O. CARIÑENA. VC TEMPRANILLO. MEDIAS AÑOS 2000-2004 8,00 7,77 7,00 7,09 7,05 7,05 6,04 5,86 5,76 5,78 6,00 5,00 3,55 3,61 3,64 3,58 4,00 3,00 1,70 1,70 1,74 1,74 2,00 1,00 0,00 0 U.F. 60 U.F. 120 U.F. 240 U.F. ABONADO POTASICO Ph POTASIO ACIDEZ TOTAL PRODUCCION
  • 54. MEDIO EN RELACION CON: • cambio climático
  • 55. MATERIALES Y METODOS PERIODO de 5 años de 2002 a 2006 y en dos parcelas con idéntico material vegetal (variedad Garnacha) y ubicadas en las Denominaciones Campo de Borja y Cariñena Tª medias Datos mensuales agronómicos Valores de R mensuales y/o plurimensuales Datos P (mm) analíticos mensuales
  • 56. COEFICIENTES DE CORRELACION ENTRE LA PRODUCCION PRECIPITACIONES Mayo May-Jun May-Jul May-Ag Mayo-Sept Cariñena 0,553 0,556 0,694 0,661 0,583 Fuendejalón 0,046 0,711 0,874 0,873 0,796 Junio Jun-Jul Jun-Ag Jun-Sept Cariñena 0,063 0,389 0,598 0,454 Fuendejalón 0,784 0,726 0,848 0,727 Cariñena Julio 0,792 Jul-Ag 0,922 Jul-Sept 0,784 TEMPERATURAS Fuendejalón 0,479 0,843 0,613 Mayo May-Jun May-Jul May-Ag Mayo-Sept Agosto Ag-Sept Cariñena -0,608 -0,912 -0,852 -0,722 -0,720 Cariñena 0,734 0,059 Fuendejalón -0,425 -0,933 -0,881 -0,938 -0,912 Fuendejalón 0,812 0,662 Junio Jun-Jul Jun-Ag Jun-Sept Septiembre Cariñena -0,600 -0,808 -0,598 -0,609 Cariñena -0,232 Fuendejalón -0,860 -0,899 -0,919 -0,912 Fuendejalón 0,226 Julio Jul-Ag Jul-Sept Cariñena -0,639 -0,563 -0,501 R. NUÑEZ, E. FRANCO, J. ANDREU, Fuendejalón -0,743 -0,923 -0,877 M. LORENTE, I. LÁZARO, E. Agosto Ag-Sept COLLADOS. Influencia del clima en la Cariñena -0,313 -0,210 producción de uvas y calidad del vino de la Fuendejalón -0,832 -0,845 variedad Garnacha Tinta en las Septiembre Denominaciones de Origen Campo de Borja Cariñena 0,303 y Cariñena. CONCLIVIT 2007 Fuendejalón 0,650
  • 57. RELACIÓN ENTRE LA PRODUCCIÓN LAS PRECIPITACIONES Y TEMPERATURAS MENSUALES Relación positiva entre la producción y la precipitación. La mejor correlación en ambas parcelas se corresponde con las lluvias acumuladas en el periodo julio-agosto. Relación negativa entre la producción y la temperatura. La mejor correlación en ambas parcelas se corresponde con las temperaturas medias del periodo mayo-junio. Incidencia de la temperatura sobre cuajado, la variedad es muy sensible al corrimiento fisiológico. En Fuendejalón el periodo mayo-agosto presenta buenas correlaciones que se explicarían por la ausencia de riego. Cariñena: kg/cepa vs p(mm) julio-agosto Fuendejalón: kg/cepavs tªtª media mayo-junio Fuendejalón: kg/cepa vs media mayo-junio 10 10 R = 0,922 R = - 0,933 8 8 Producción Producción g p 6 6 4 4 2 2 0 0 19 19,5 20 20,5 21 21,5 22 0 20 40 60 80 P (mm) julio-agosto Tª media mayo-junio
  • 58. COEFICIENTES DE CORRELACION ENTRE EL GRADO VINO PRECIPITACIONES Mayo May-Jun May-Jul May-Ag Mayo-Sep Cariñena -0,665 -0,404 -0,424 -0,362 -0,232 Fuendejalón -0,378 -0,774 -0,683 -0,773 -0,558 Junio Jun-Jul Jun-Ag Jun-Sep Cariñena 0,661 0,468 0,247 0,364 Fuendejalón -0,533 Julio -0,278 Jul-Ag -0,553 Jul-Sep -0,352 TEMPERATURAS Cariñena -0,191 -0,538 -0,211 Mayo May-Jun May-Jul May-Ag Fuendejalón -0,065 -0,564 -0,291 Cariñena 0,768 0,602 0,767 0,482 Agosto Ag-Sep Fuendejalón 0,782 0,840 0,677 0,756 Cariñena -0,704 0,265 Junio Jun-Jul Jun-Ag Jun-Sept Fuendejalón -0,817 -0,430 Cariñena -0,056 0,599 0,237 0,360 Septiembre Fuendejalón 0,865 0,611 0,753 0,669 Cariñena 0,509 Julio Jul-Ag Jul-Sept Fuendejalón 0,563 Cariñena 0,743 0,349 0,436 Fuendejalón 0,508 0,697 0,560 Agosto Ag-Sept R. NUÑEZ, E. FRANCO, J. ANDREU, M. Cariñena -0,135 -0,065 LORENTE, I. LÁZARO, E. COLLADOS. Fuendejalón 0,632 0,800 Influencia del clima en la producción de uvas y calidad del vino de la variedad Garnacha Tinta Septiembre en las Denominaciones de Origen Campo de Cariñena 0,157 Borja y Cariñena. CONCLIVIT 2007 Fuendejalón -0,010
  • 59. RELACIÓN ENTRE EL GRADO ALCOHOLICO VINO Y PRECIPITACIONES Y TEMPERATURAS MENSUALES Relación negativa entre el grado alcohólico y la precipitación. No se pudo establecer un periodo clave para esta relación, no obstante la tendencia es que las mejores correlaciones se dan con las lluvias del mes de agosto. Relación positiva entre el grado alcohólico y la temperatura. La mejor correlación en ambas parcelas se produce en el mes de mayo se podría explicar por la pérdida de producción a causa del corrimiento fisiológico. Fuendejalón: ºAlc vs p(mm) agosto Cariñena: ºAlc vs tª julio 18 18 17 17 R = -0,817 R= -0,743 ºAlcohólico 16 16 ºAlcohólico 15 15 14 14 13 13 12 12 0 10 20 30 40 20 21 22 23 24 25 P (mm) agosto Tª media julio
  • 60. ALGUNAS PRACTICAS ENOLOGICAS PARA CORREGIR LOS DESEQUILIBRIOS DE LOS VINOS Resinas de intercambio cationico para eliminar potasio Desalcoholización parcial de vinos durante la fermentación alcohólica mediante osmosis inversa
  • 61. EL PROBLEMA DEL AUMENTO DEL GRADO ALCOHOLICO AFECTA A GRAN PARTE DE LAS REGIONES VITIVINICOLAS DEL MUNDO Aumento de la temperatura durante la maduración provoca aumento de la concentración de azúcares Demanda de vinos estructurados que provoca retraso en la vendimia con el consiguiente aumento de la concentración de azúcares Otros: maduración de la pepita, desprendimiento de la baya en la vendimia mecánica.
  • 62. CONSECUENCIAS DEL AUMENTO DEL GRADO ALCOHOLICO EN LOS VINOS Vinos desequilibrados, cálidos y ardientes que son rechazados por el consumidor Rechazo por el consumidor por motivos sociales y de salud SOLUCIONES PARA DISMINUIR EL GRADO ALCOHOLICO Vitícolas que resultan poco eficaces Enológicas con buenos rendimientos Dilución no autorizadas en la actualidad
  • 63. OBJETIVO DE LOS ENSAYOS 2011 Reducir en un máximo de 2 % (v/v) el nivel de alcohol en los vinos con un contenido potencial superior a 15% (v/v) TECNOLOGÍA APLICADA . Osmosis inversa en fermentación para la desalcoholización mosto/vino: Método ALCOFF de PAETZOLD
  • 64. ESQUEMA DE LOS ENSAYOS MOSTO VINO EN FERMENTACION Adición de mosto 12,50% DESALCOHOLIZADO EN FERMENTACION TSM T D1 D2
  • 65. ESQUEMA DE PRINCIPIO DE LA DESALCOHOLIZACIÓN PARCIAL DE VINO EN FERMENTACIÓN Compensación de la presión del gas Tolva de clarificación del Depósito de vino carbónico vino en fermentación Vino concentrado Unidad osmosis inversa Permeado Permeado Columna de destilación Alcohol destilado de desalcoholizado Michael Paetzold alcoholizado vino
  • 66. PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LOS VINOS SOMETIDOS AL TRATAMIENTO EN FERMENTACIÓN TRATAMIENTO PARAMETROS TSM T DP-1 DP-2 Grado % FERMENTACION 12.50 12.50 11.35 10.20 G+F g/L FERMENTACION 26.00 42.00 42.00 42.0 Grado % PREVISTO 14.15 15.15 14.00 12.85 Grado % VINO 14.10 14.93 13.80 12.65 FRANCO, E ; BALLESTEROS, F., FELIPE, E., HERNANDO, D. Desalcoholización parcial de vinos durante la fermentación alcohólica mediante osmosis inversa. ENOLOGOS en prensa.
  • 67. PARÁMETROS ANALÍTICOS DE LOS VINOS TIPO DETERMINACIONES TSM T DP-1 DP-2 Grado % v/v 14,10 14,93 13,80 12,65 Glu + Fru g/L 0,11 0,86 0,10 0,08 A. Volátil. .g/L 0,46 0,38 0,39 0,40 A.Totalg/L TH2 4,98 4,90 5,05 5,40 pH. 3,58 3,54 3,52 3,52 SO2L mg/L. 14,50 16,50 10,50 16,50 SO2T mg/L 42,00 40,50 41,50 44,00 Ac. Málico g/L 0,20 0,15 0,20 0,25 Ac. Láctico g/L 0,90 0,80 0,80 0,95 Glicerina g/L 8,50 8,30 8,10 8,25 Int. Colorante. 13,05 11,55 11,05 11,70 IPT. Abs 280 nn 59,75 57,70 57,45 54,70 FRANCO, E ; BALLESTEROS, F., FELIPE, E., HERNANDO, D. Desalcoholización parcial de vinos durante la fermentación alcohólica mediante osmosis inversa. ENOLOGOS en prensa.
  • 68. CARÁCTER AROMÁTICO ESTANDARIZADO DE COMPUESTOS VOLÁTILES DESALCOHOLIZACIÓN EN FERMENTACIÓN FRUTADO NEGATIVOS FLORAL HERBACEO T DP1 DP2 FRANCO, E ; BALLESTEROS, F., FELIPE, E., HERNANDO, D. Desalcoholización parcial de vinos durante la fermentación alcohólica mediante osmosis inversa. ENOLOGOS en prensa.
  • 69. COMPUESTOS DE CARÁCTER FRUTADO, VALORES ESTANDARIZADOS AC. ISOPENTILO B. DAMASCENONA HE. ETILO AC. HEXILO OC. ETILO DE. ETILO SUC. ETILO DP1 DP2 T FRANCO, E ; BALLESTEROS, F., FELIPE, E., HERNANDO, D. Desalcoholización parcial de vinos durante la fermentación alcohólica mediante osmosis inversa. ENOLOGOS en prensa.
  • 70. CUANTIFICACIÓN DE LA CALIDAD DE LOS VINOS EXPRESADA EN PORCENTAJE DE PREFERENCIA 12 , 0 % 2 4 ,0 % 4 4 ,0 % 2 0 ,0 % T TSM DP-1 DP-2 FRANCO, E ; BALLESTEROS, F., FELIPE, E., HERNANDO, D. Desalcoholización parcial de vinos durante la fermentación alcohólica mediante osmosis inversa. ENOLOGOS en prensa.