MÚSICA A L'EDAT MEDIEVAL

1. LA MÚSICA A
L'EDAT MITJANA

2. 1. CARACTERÍSTIQUES
L'edat mitjana és el període històric situat entre l'edat
antiga i l'edat moderna. El nom va ser posat pels
humanistes del Renaixement com a terme despectiu.
L'edat mitjana s'acostuma a dividir en dues grans
etapes:
- Alta edat mitjana (segle V a segle X)
- Baixa edat mitjana (segle XI a segle XV)

3. 2. INICI I FINAL DE
L'ÈPOCA
Els seus inicis es marquen per dos grans
esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de
l'Imperi romà (476) i el final al segle XV amb la
caiguda de Constantinoble (1453) o també amb el
descobriment d'Amèrica (1492).

4. 3. ORGANITZACIÓ DE LA
SOCIETAT
L'organització social a l'edat mitjana constava de dos grans
grups:
- Els privilegiats (era format per la noblesa i l’església, els
seus integrants no pagaven impostos i només podien ser
jutjats per membres del seu mateix estament)
- Els no privilegiats (el formaven els artesans i comerciants,
els botiguers i els pagesos. Constituïen el grup més
nombrós de la societat i, a diferència dels privilegiats,
havien de pagar impostos i no disposaven de cap privilegi).

5. 4. ART MEDIEVAL
4.1 ART ROMÀNIC
L'art romànic es limita als segles XI i XII, tot i que es pot
estendre als segles V al X.
Carecterístiques:
- temes molt repetits, gairebé únicament religiosos
- dominat per l'horror vacui (necessitat d'omplir els
espais buits)
- formes simètriques
- traços rígids i els contorns de línies negres
- colors purs i brillants
- sense ombres ni profunditat

6. Exemple:
Absis central de Sant Climent de Taüll
Artista: Mestre de Taüll
Data creació: 1123
Tècnica: Fresc traspassat a tela
Ubicació: Museu Nacional d'Art
de Catalunya (Barcelona )

7. 4.2 ART GÒTIC
Situem la pintura gòtica entre el 1200 i el 1430, mig
segle després del començament de l'arquitectura i
l'escultura gòtica.
Carecterístiques:
- grans vitralls a les catedrals
- tècniques com l'oli o al fresc
- figures amb volum
- tots els elements estan orientats cap a un centre teòric
- colors de gammes ternàries ( crats per tres pigments)

8. Exemple:
Maestà de la catedral de Siena
Artísta: Duccio di Buoninsegna
Data creació: 1308-1311
Tècnica: Temple sobre madera
Ubicació: Museo dell'Opera Metropolitana del Duomo,
Siena

9. 5. MÚSICA RELIGIOSA
5.1 CANT GREGORIÀ
El cant gregorià és un tipus de música (que s'origina
en l'alta edat mitjana) religiosa, vocal monòdica,
cantada en llatí i acapella únicament per un col·lectiu
d'homes. El dividim en els següents tipus de cant :
Salmòdic: És un tipus de Cant Gregorià on repeteix
molt una mateixa nota.
Sil·làbic És un tipus de Cant Gregorià on cada síl·laba
te una nota.
Melismàtic És un tipus de Cant Gregorià on una
síl·laba té varies notes

10. 6. MÚSICA RELIGIOSA
La notació musical actual
deriva del treball del
monjo Guido d'Arezzo.
Entre les seves
contribucions hi ha el
desenvolupament de la
notació absoluta de
l'altura del so, en la qual
cada nota ocupa una
posició en la pauta de
línies i el sistema de
lectura musical que
permetia cantar els noms
de les notes.

11. ● Guido d'Arezzo va definir els noms pels quals
coneixem actualment les notes: do (originalment ut),
re, mi, fa, sol i la. Els noms estaven trets de les
síl·labes inicials d'un himne a Sant Joan Baptista: Ut
queant Laxis. El nom de la nota "si" es va afegir molt
posteriorment

12. 6. MÚSICA PROFANA
La música profana va aparèixer a l'Edat Mitjana i era
tota aquella música que no anava destinada al culte
religiós.

13. 7. ARTÍSTES DE MÚSICA
PROFANA
Trobador: era un compositor d'obres literàries i musicals,
destinades a ser difoses pel cant dels joglars. El terme
"trobador" defineix aquell "poeta" que escrivía en llengua
vulgar.
Joglar : era un l'intèrpret musical dels textos escrits pels
trobadors, la persona que transmetia les obres dels segles
XII i XIII. Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar
l'intèrpret.
Goliard : era aquella persona que havia deixat de ser
monjo. Es dedicava a cantar i recitar poemes en llatí i en
llengües vulgars.

14. 8. INSTRUMENTS
MEDIEVALS
A l'Edat mitjana sovint es classifiquen els instruments
segons el seu ús o segons el seu volum sonor. Es
dividien en instruments alts o de música alta (d'un
volum alt i utilitzats per a la música a en espais
oberts) i en instruments baixos o de música baixa (de
menor volums sonor).

15. 8.2 INSTRUMENTS ALTS
La cornamusa
Les flautes de tessitura més aguda
El sacabutx
El tambor

16. 8.2 INSTRUMENTS BAIXOS
L'arpa
El llaüt
L'orgue portatiu
La viola de roda