Manual de frascati versión editada e impresa

MANUAL DE FRASCATI

MEDICIÓ DE LES ACTIVITATS CIENTÍFIQUES I TECNOLÒGIQUES

Proposta de Norma Pràctica per a Enquestes
de Recerca i Desenvolupament Experimental

ORGANITZACIÓ PER A LA COOPERACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

MANUAL DE FRASCATI – © F. INICIATIVAS 2010 1

MANUAL DE FRASCATI

paz

Manual de Frascati
Proposta de norma pràctica per a enquestes
de recerca i desenvolupament experimental

Edició: F.Iniciativas
Impressió: G.C. GRÁFICA DE COIMBRA, LDA.
Palheira – Assafarge
3001-453 Coimbra
producao@graficadecoimbra.pt
Imprès el mes de desembre del 2009
Dipòsit legal: 304419/10

2 MANUAL DE FRASCATI – © F. INICIATIVAS 2010

MANUAL DE FRASCATI

Prefaci

En els gairebé vint anys que fa que financem l’R+D a Europa, el nostre
treball, el Manual de Frascati de l’OCDE, n’ha estat de sempre la pedra angu-
lar. Sorpresos de no haver trobat aquesta obra de referència traduïda a la
llengua catalana hem pres la decisió de contribuir a la reparació d’aquesta
omissió. Des d’Antoni Gaudí, Joan Miró, Salvador Dalí, fins a la comunitat
científica i tecnològica catalana, rendim homenatge amb aquesta traducció
útil i necessària a la continuïtat de l’esperit i la iniciativa innovadors.

Ara que aquesta versió catalana existeix volem donar les gràcies a
l’OCDE i al consorci de la Colònia Güell, per haver-nos ajudat i haver per-
mès donar forma a aquest projecte.

Nosaltres desitgem als actors dels sectors industrial i de serveis el
millor ús d’aquest manual, que serà el seu acompanyant quotidià en la
recerca i el desenvolupament.

MARIA COROMINAS
F. INICIATIVAS
Directora General Adjunta,


MANUAL DE FRASCATI


MANUAL DE FRASCATI

El Manual de Frascati suposa actualment la gran referència com a fac-
tor estandarditzador de les mètriques i les estadístiques internacionals en
R+D dels països de l’OCDE. Un instrument vital per esbrinar on som en
recerca i innovació i, també, per fixar-nos noves fites en aquesta matèria.
Noves fites que estan marcades per la signatura per part d’agents socials i
del sistema de recerca i innovació, ara fa poc més d’un any, del Pacte Nacio-
nal per a la Recerca i la Innovació (PNRI).
Catalunya parteix d’una bona posició per consolidar-se en els pròxims
anys com un pol de coneixement de la Mediterrània: produeix avui quasi
l’1% de la producció científica mundial (com Finlàndia o Escòcia), que re-
presenta el 2,5% de la de la Unió Europea–15 i més del 25% de la produc-
ció del conjunt de l’Estat espanyol. Recentment, publicacions de prestigi
internacional, com la revista Nature, s’han fet ressò del notable increment
qualitatiu que experimenta el sistema català de recerca i innovació.
Els últims anys han estat particularment rellevants pel que fa al redi-
mensionament del nostre sistema de recerca. En 4 anys —entre 2002 i
2006—, el nombre de persones dedicades a temps complet a l’R+D ha
augmentat en gairebé un 50% —de poc més de 28.000 a més de 40.000
persones—, un creixement que encara és més pronunciat pel que fa al nom-
bre d’investigadors —de poc més de 15.000 a gairebé 25.000—. Fet certa-
ment rellevant quant a l’augment d’intensitat en l’activitat d’R+D al nostre
país, però que també ens demana un major grau d’autoexigència en els seus
resultats i en la millora d’eficiència del sistema.
Malgrat tot, cal recordar que la despesa en R+D de Catalunya encara
està molt lluny de la dels països líders de l’OCDE, tot i que hem viscut un
ràpid procés de convergència. Països com Suècia, Finlàndia, Dinamarca o el
Japó, amb un PIB per càpita inferior al de Catalunya, la superen en despesa
R+D/PIB. Aquest posicionament, conjuntament amb la irrupció definitiva
de països emergents i el fet que Catalunya ha fonamentat el seu creixement
econòmic en sectors amb una baixa intensitat en coneixement, ens obliga a
no abaixar la guàrdia i a reforçar aquesta aposta col·lectiva per avançar cap
a una economia del coneixement. L’experiència en atracció de talent investi-


MANUAL DE FRASCATI

gador internacional, com ara la ICREA, en són una bona mostra: evidencien
uns magnífics resultats en comparació de l’Estat espanyol però, alhora,
mostren que encara ens resta molt camí a recórrer per situar-nos com un
territori capdavanter a la UE.
En l’acompliment d’aquesta tasca no podem oblidar la desitjable rela-
ció econòmica i conceptual dels 2/3 d’aportació pública i 1/3 de privada a la
despesa en R+D que Catalunya satisfà, i ens obliga a la constant cooperació
públicoprivada en aquest àmbit. En aquest sentit, la Fundació Catalana per a
la Recerca i la Innovació (FCRI) ha estat un exemple de bones pràctiques
com a agent d’interconnexió i espai de trobada entre recerca pública i em-
presa privada a l’hora de conjuntar els seus objectius i fomentar la trans-
ferència de coneixement cap al sector productiu.
Una bona base per al disseny de la futura agència de recerca de Cata-
lunya —fruit de la propera fusió i coordinació de l’FCRI, l’AGAUR i la
ICREA—, que integrarà els serveis i programes de suport públics a una
comunitat investigadora que treballa a Catalunya, i serà responsable
d’implementar la gran majoria d’objectius plantejats al PNRI.
En el desplegament d’aquest nou projecte, el Manual de Frascati con-
tribueix a una millor compressió i unificació de les dades estadístiques
gràcies a l’estudi profund dels diferents sistemes nacionals i els seus
agents, aspecte particularment complex al cas català per la seva diversitat:
universitats, centres de recerca catalans, estatals (del CSIC), privats, xarxes
de recerca, tecnologia i innovació, parcs científics i tecnològics, grans
instal·lacions científiques i altres agents. Un marc de referència heterogeni
que comparteixen els més de 24.000 investigadors que treballen a casa
nostra, tots ells beneficiaris principals de les polítiques de suport a la re-
cerca i col·lectiu pioner a l’hora d’avançar cap a una nova economia i socie-
tat catalana del coneixement.

Albert CASTELLANOS
Director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació


MANUAL DE FRASCATI

En la societat catalana actual és reconeguda la importància de la recer-
ca i el desenvolupament com a nutrients principals del desenvolupament
econòmic d’un país com Catalunya, on hi ha més de 10.000 empreses inno-
vadores i es destina l’1,48% del PIB a activitats d’R+D (2007).
Tant és així, que el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació
(PNRI) esdevé la màxima expressió del compromís de Catalunya envers la
recerca, el desenvolupament i la innovació per als propers anys i es confi-
gura com un full de ruta per al futur de la recerca i la innovació al nostre
país que, al mateix temps, impulsa l’esperit col·laborador amb tots els
agents catalans de la política, la societat i l’economia.
Aquest Pacte representa una de les estratègies de Recerca i Innovació
més avançades de totes les existents actualment en el món i pretén fer de
Catalunya un pol internacional de primer nivell, un país capdavanter i una
societat del benestar avançada i cohesionada.
Tanmateix, igual d’importants són aquests nutrients (l’R+D) com les
eines necessàries per mesurar i, conseqüentment, avaluar la recerca i el
desenvolupament en el transcurs del temps i la seva comparativa amb
altres regions, ja que l’avaluació és un procés analític i d’observació pel
qual es determina l’adequació, necessitat o problemàtica d’una política o
pràctica concreta, per mitjà d’uns criteris establerts i en funció dels objec-
tius que es persegueixen.
Per aquesta raó, és fa necessari disposar d’eines de referència interna-
cional com és el Manual de Frascati, publicat fa més de 40 anys amb una
primera versió oficial sorgida d’una reunió d’experts nacionals en estadís-
tica d’R+D a la Villa Falconieri de Frascati (Itàlia), consistent en una pro-
posta de norma pràctica per a l’elaboració d’enquestes de recerca i desenvo-
lupament acceptada per científics d’arreu del món.
La Generalitat de Catalunya, amb la creació de dues potents agències,
com són l’Agència Catalana per la Competitivitat, ACC1Ó, i la nova Agència
de Recerca, posa a l’abast de les empreses catalanes i del món científic els
recursos necessaris per a la introducció, implementació i consolidació de la
recerca i el desenvolupament en el teixit empresarial català.


MANUAL DE FRASCATI

En aquesta línia, des del Departament d’Innovació, Universitats i
Empresa s’ha cregut convenient la publicació d’una versió catalana
d’aquesta excel·lent guia metodològica que, de ben segur, és considerada
profitosa per a tots els agents, experts i professionals que contribueixen al
desenvolupament econòmic de Catalunya.

JOSEP HUGUET I BIOSCA
Conseller d’Innovació, Universitats
i Empresa de la Generalitat de Catalunya


MANUAL DE FRASCATI

L’ORGANITZACIÓ PER A LA COOPERACIÓ
I EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

En virtut del primer article de la Convenció signada el 14 de desembre
del 1960 a París, que va entrar en vigor el 30 de setembre del 1961,
l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)
té com a objectiu promoure les polítiques destinades a:
– Aconseguir la màxima expansió possible de l’economia sostenible i
de l’ocupació i augmentar el nivell de vida en els països membres,
mantenint l’estabilitat financera i contribuint així al desenvolupa-
ment de l’economia mundial.
– Contribuir a una correcta expansió econòmica en els països mem-
bres i en els no membres en vies de desenvolupament econòmic.
– Contribuir a l’expansió del comerç mundial sobre una base multila-
teral no discriminatòria, conforme a les obligacions internacionals.

Els signants de la Convenció constitutiva de l’OCDE són: Alemanya,
Àustria, Bèlgica, el Canadà, Dinamarca, Espanya, els Estats Units, França,
Grècia, Holanda, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Portugal, el
Regne Unit, Suècia, Suïssa i Turquia. Els països que s’hi han adherit poste-
riorment són: el Japó (28 d’abril del 1964), Finlàndia (28 de gener del 1969),
Austràlia (7 de juny del 1971), Nova Zelanda (29 de maig del 1973), Mèxic
(18 de maig del 1994), la República Txeca (21 de desembre del 1995), Hon-
gria (7 de maig del 1996), Polònia (22 de novembre del 1966), Corea (12 de
desembre del 1996) i la República Eslovaca (14 de desembre del 2000). La
Comissió de les Comunitats Europees participa en el treball de l’OCDE (arti-
cle 13 de la Convenció de l’OCDE).


MANUAL DE FRASCATI

El Manual de Frascati ha estat publicat originàriament per l’OCDE en
anglès i francés, amb els títols:
• Frascati Manual 2002: Proposed Standard Practice for Surveys on
Research and Experimental Development.
• Manuel de Frascati 2002: Méthode type proposée pour les enquêtes
sur la recherche et le développement expérimental.

© 2002, Organization for Economic Co-operation and
Development (OECD), París.
Tots els drets reservats.

© 2010, F.INICIATIVAS per a aquesta ediçió en català
Publicat amb l’aprovació de l’OCDE, París.
La qualitat de la traducció catalana i la seva fidelitat
al text original són responsabilitat de F.INICIATIVAS.


MANUAL DE FRASCATI

Pròleg

E l juny de l’any 1963 l’OCDE va celebrar una reunió d’experts nacio-
nals en estadístiques de recerca i desenvolupament (R+D) a la Vil·la Falco-
nieri de Frascati, Itàlia. Com a resultat dels seus treballs va sorgir la prime-
ra versió oficial de la Proposta de Norma Pràctica per a Enquestes de
Recerca i Desenvolupament Experimental, més coneguda com el Manual de
Frascati. Aquesta publicació n’és la sisena edició.
Des de la publicació de la cinquena edició l’any 1994, el paper essenci-
al de l’R+D i de la innovació en l’economia basada en el coneixement ha
suscitat un interès creixent. Per tal de garantir un seguiment de l’R+D, és
imprescindible disposar d’estadístiques i indicadors fiables i comparables.
Per aquest motiu, en aquesta nova edició del Manual es potencien les diver-
ses recomanacions i directrius metodològiques, especialment amb la finali-
tat de millorar les estadístiques d’R+D al sector de serveis, i també la
recollida de dades més detallades sobre els recursos humans en R+D. El
procés de globalització representa un desafiament per a les enquestes
d’R+D, i per això aquesta nova edició recomana alguns canvis en les classi-
ficacions, en un intent de tenir en compte aquest concepte.
Les estadístiques d’R+D de què es disposa avui dia són el resultat del
desenvolupament sistemàtic d’enquestes basades en el Manual de Frascati, i
formen part del sistema estadístic dels països membres de l’OCDE. Tot i
que el Manual és essencialment un document tècnic, constitueix un dels
pilars de les accions desenvolupades per l’OCDE perquè es comprengui mi-
llor el paper de la ciència i la tecnologia mitjançant l’anàlisi dels sistemes
nacionals d’innovació. A més, com que proporciona definicions de l’R+D,
acceptades internacionalment, i classificacions de les seves activitats, el
Manual contribueix als debats intergovernamentals sobre les “millors pràc-
tiques” en matèria de polítiques científiques i tecnològiques.
El Manual de Frascati no és tan sols una referència per a les enquestes
d’R+D als països membres de l’OCDE. Gràcies a les iniciatives de l OCDE,


PRÒLEG
MANUAL DE FRASCATI

de la UNESCO, de la Unió Europea i de diverses organitzacions regionals,
constitueix la norma per a les enquestes d R+D en tots els països del món.
El Manual de Frascati es basa en l’experiència assolida a partir de les
estadístiques d’R+D als països membres de l’OCDE. És el resultat del tre-
ball col·lectiu dels experts nacionals del Grup d’Experts Nacionals en Indi-
cadors de Ciència i Tecnologia (NESTI). Aquest grup, amb el suport d’un
eficient Secretariat encapçalat inicialment per l avui difunt Yvan Fabian i
successivament per Alison Young, John Dryden, Daniel Malkin i Andrew
Wyckoff, ha desenvolupat durant els darrers 40 anys una sèrie de manuals
metodològics sobre el concepte de ciència i tecnologia, coneguts com la
Família Frascati, que comprèn manuals sobre: l R+D (Manual de Frascati), la
innovació (Manual d’Oslo), els recursos humans (Manual de Camberra), la
balança de pagaments tecnològics i patents, considerats tots ells com a
indicadors de ciència i tecnologia.
El Manual de Frascati també es publica en format electrònic (disponi-
ble a: www.oecd.org), amb la intenció d’anar-lo actualitzant amb més fre-
qüència, a mesura que estiguin disponibles nous elements. Aquesta versió
es completa amb documentació relacionada amb les enquestes d R+D.
La sisena edició del Manual ha estat preparada per diversos equips d
experts pertanyents al grup NESTI. El Secretariat de l OCDE (en particular
Dominique Guellec, Laudeline Auriol, Mosahid Khan, Geneviève Muzart i
Sharon Standish) ha tingut un paper actiu en la coordinació del conjunt del
procés i en la redacció de capítols determinats. Bill Pattinson (antic delegat
australià del NESTI) va assumir la responsabilitat dels primers treballs de
revisió quan encara treballava a l OCDE. Mikael Åkerblom (Institut
d’Estadística de Finlàndia i delegat finlandès al NESTI) va treballar durant
un any a l’OCDE per tal de preparar la versió final del Manual, integrant-hi els
diversos comentaris i suggeriments procedents dels membres del NESTI.
Gràcies a la generosa contribució voluntària del govern del Japó a
l’OCDE, aquesta revisió s’ha pogut beneficiar de contribucions substancials
d experts i s ha pogut acabar a temps. Així doncs, l’OCDE expressa la seva
gratitud al Japó per aquesta contribució voluntària. El Manual es publica
sota la responsabilitat del secretari general de l OCDE.

Takayuki Matsuo Giorgio Sirilli Fred Gault
Director de Ciència, Tecnologia President del NESTI Actual president del NESTI
i Indústria, OCDE quan es va iniciar la cinquena revisió


MANUAL DE FRASCATI

Índex

Capítol 1. Objectiu i abast del Manual .................................................................... 19
1.1. Observacions preliminars per als usuaris de dades d’R+D ....................... 21
1.2. Àmbit del Manual i utilització de les estadístiques d’R+D ....................... 21
1.3. Relació entre el Manual de Frascati i altres normes internacionals ......... 23
1.4. Inputs i outputs d’R+D ................................................................................... 25
1.5. L’R+D i les activitats afins ............................................................................. 26
1.5.1. Recerca i desenvolupament experimental (R+D) ............................. 26
1.5.2. Activitats científiques i tecnològiques (ACT) .................................... 26
1.5.3. L’R+D i la innovació tecnològica ....................................................... 27
1.5.4. La identificació de l’R+D al programari, a les ciències socials
i als serveis ........................................................................................... 28
1.5.5. La gestió i altres activitats de suport a l’R+D ............................... 28
1.6. La cobertura de l’R+D en tots els camps científics i tecnològics ............ 28
1.7. Mesura dels inputs de l’R+D ......................................................................... 29
1.7.1. Personal d’R+D .................................................................................... 29
1.7.2. Despeses d’R+D ................................................................................... 31
1.7.3. Mitjans materials per a R+D ............................................................. 32
1.7.4. Esforços nacionals en matèria d’R+D .............................................. 32
1.8. Globalització de l’R+D i cooperació en R+D .............................................. 33
1.9. Sistemes de classificació de l’R+D ................................................................ 34
1.9.1. Classificacions institucionals ............................................................. 34
1.9.2. Distribució funcional ........................................................................... 35
1.10. Enquestes d’R+D, fiabilitat de les dades i comparació internacional ..... 36
1.11. Crèdits pressupostaris públics d’R+D ........................................................... 37
1.12. Temes d’interès particular ............................................................................... 38
1.13. Observacions per als usuaris de dades d’R+D ............................................ 39

Capítol 2. Definicions i convencions bàsiques ..................................................... 41
2.1. Recerca i desenvolupament experimental (R+D) ......................................... 43
2.2. Activitats excloses de l’R+D .......................................................................... 43
2.2.1. Ensenyament i formació ..................................................................... 44
2.2.2. Altres activitats científiques i tecnològiques afins ......................... 44
2.2.3. Altres activitats industrials ................................................................ 47
2.2.4. La gestió i altres activitats de suport .............................................. 47


ÍNDEX

2.3. Els límits de l’R+D .......................................................................................... 48
2.3.1. Criteris bàsics per diferenciar l’R+D de les activitats afins ......... 48
2.3.2. Problemes a la frontera entre l’R+D, l’ensenyament i la formació 49
2.3.3. Problemes a la frontera entre R+D i altres activitats científiques
i tecnològiques afins ........................................................................... 53
2.3.4. Problemes a la frontera entre R+D i altres activitats industrials 57
2.3.5. Problemes a la frontera entre la gestió d’R+D i les activitats de
suport indirectes ................................................................................... 63
2.4. Identificació de l’R+D a les activitats de desenvolupament de progra-
mari, a les ciències socials i les humanitats i a les activitats del sector
industrial i de serveis ...................................................................................... 64
2.4.1. Identificació de l’R+D en el desenvolupament de programari ...... 65
2.4.2. Identificació de l’R+D en les ciències socials i les humanitats .... 67
2.4.3. Problemes especials per identificar l’R+D en les activitats de ser-
veis ......................................................................................................... 67

Capítol 3. Classificacions institucionals ................................................................. 71
3.1. Criteri adoptat .................................................................................................. 73
3.2. La unitat declarant i la unitat estadística ................................................... 73
3.2.1. La unitat declarant .............................................................................. 73
3.2.2. La unitat estadística ............................................................................ 73
3.3. Els sectors ......................................................................................................... 74
3.3.1. Justificació de la sectorització ........................................................... 74
3.3.2. Elecció de sectors ................................................................................. 75
3.3.3. Problemes de la sectorització ............................................................. 75
3.4. El sector de les empreses ................................................................................ 76
3.4.1. Àmbit ..................................................................................................... 76
3.4.2. Principals subclassificacions sectorials ............................................ 79
3.4.3. Altres subclassificacions institucionals ............................................ 84
3.5. El sector de l’administració ............................................................................ 86
3.5.1. Àmbit ..................................................................................................... 86
3.6. El sector de les institucions privades sense finalitat de lucre (IPSFL) ...... 89
3.6.1. Àmbit ..................................................................................................... 89
3.7. El sector de l’ensenyament superior .............................................................. 93
3.7.1. Àmbit ..................................................................................................... 93
3.8. El sector estranger ........................................................................................... 99
3.8.1. Àmbit ..................................................................................................... 99
3.8.4. Zona geogràfica d’origen o destinació dels fons ............................ 100


ÍNDEX

Capítol 4. Distribucions funcionals ................................................................................ 101
4.1. Criteri adoptat .................................................................................................. 103
4.2. Tipus d’R+D ...................................................................................................... 103
4.2.1. Utilització de la distribució per tipus d’R+D ................................... 103
4.2.2. Llista de distribució ............................................................................. 104
4.2.3. Criteris per distingir els diferents tipus d’R+D ............................... 107
4.3. Grups de productes .......................................................................................... 109
4.3.1. Ús de la distribució per grups de productes .................................... 109
4.3.3. Criteris de distribució .......................................................................... 112
4.4. Àrees científiques i tecnològiques .................................................................. 114
4.4.1. Utilització de la classificació per àrees científiques i tecnològiques 114
4.5. Objectius socioeconòmics ................................................................................ 115
4.5.1. Utilització de la distribució per objectius socioeconòmics ............ 115
4.5.2. Desglossament mínim recomanat ...................................................... 116

Capítol 5. Mesura del personal dedicat a R+D .......................................................... 119
5.1. Introducció .......................................................................................................... 121
5.2. Àmbit i definició del personal inclòs a R+D ............................................... 122
5.2.1. Àmbit general ....................................................................................... 122
5.2.2. Categories del personal d’R+D .......................................................... 124
5.2.3. Classificació per ocupació .................................................................. 124
5.2.4. Classificació per nivell de titulació formal ...................................... 127
5.2.5. Tractament dels estudiants de postgrau .......................................... 128
5.3. Mesura i recollida de dades ............................................................................ 130
5.3.1. Introducció ............................................................................................ 130
5.3.2. Dades relatives a les persones físiques ............................................ 131
5.3.3. Dades expressades en equivalència a jornada completa (EJC) ...... 132
5.3.4. Afegits i variables nacionals recomanats ........................................ 135
5.3.5. Dades creuades per ocupació i titulació ........................................... 138
5.3.6. Dades regionals .................................................................................... 139

Capítol 6. Mesura de les despeses dedicades a R+D ............................................... 141
6.1. Introducció ......................................................................................................... 143
6.2. Despeses internes ............................................................................................. 143
6.2.1. Definició ................................................................................................. 143
6.2.2. Despeses ordinàries ............................................................................. 144
6.2.3. Despeses de capital ............................................................................. 147
6.3. Fonts de finançament ...................................................................................... 151
6.3.1. Mètodes de mesura .............................................................................. 151
6.3.2. Criteris per a la identificació dels fluxos de fons per a l’R+D ..... 151
6.3.3. Forma d’identificar les fonts de finançament d’R+D ..................... 154


ÍNDEX

6.4. Despeses externes ............................................................................................. 156
6.5. Conciliació de les diferències entre la informació basada en les dades
dels executors i la basada en les fonts de finançament ........................... 158
6.6. Distribució regional .......................................................................................... 160
6.7. Totals nacionals ................................................................................................ 160
6.7.1. Despesa interior bruta en R+D (GERD) ............................................. 160
6.7.2. Despesa nacional bruta en R+D (GNERD) ........................................ 161

Capítol 7. Mètodes per a l’elaboració d’enquestes ............................................. 165
7.1. Introducció ......................................................................................................... 165
7.2. Abast de les enquestes sobre R+D ............................................................... 168
7.3. Identificació de la població objecte d’enquesta i dels enquestats ............ 168
7.3.1. Sector de les empreses ........................................................................ 169
7.3.2. Sector de l’administració pública ....................................................... 172
7.3.3. Sector de les institucions privades sense finalitats de lucre ......... 172
7.3.4. Sector de l’ensenyament superior ...................................................... 173
7.3.5. Hospitals ............................................................................................... 173
7.4. Com treballar amb els enquestats ................................................................. 174
7.4.1. Estimulació de la cooperació ............................................................. 174
7.4.2. Criteris operatius .................................................................................. 176
7.5. Procediments d’estimació ................................................................................ 177
7.5.1. Manca de resposta total o parcial .................................................... 178
7.5.2. Procediments d’estimació en el sector de l’ensenyament superior 179
7.6. Remissió de la informació a l’OCDE i a altres organitzacions interna-
cionals ................................................................................................................ 180

Capítol 8. Classificació dels crèdits pressupostaris públics d’R+D
per objectiu socioeconòmic ................................................................... 181
8.1 Introducció ......................................................................................................... 183
8.2 Relació amb altres normes internacionals .................................................... 184
8.3. Fonts de dades pressupostàries per a crèdits pressupostaris públics d’R+D 184
8.4. Àmbit de l’R+D ................................................................................................ 185
8.4.1. Definició bàsica .................................................................................... 185
8.4.2. Camps científics i tecnològics ............................................................ 185
8.4.3. Identificació de l’R+D ......................................................................... 185
8.5. Definició d’administració .................................................................................. 185
8.6. Àmbit dels crèdits pressupostaris públics d’R+D ....................................... 186
8.6.1. Despeses internes i externes ............................................................... 186
8.6.2. Informes del finançador i de l’executor ............................................ 186
8.6.3. Fons pressupostaris ............................................................................. 186
8.6.4. Finançament directe i indirecte .......................................................... 187
8.6.5. Tipus de despeses .................................................................................................. 188
8.6.6. Els crèdits pressupostaris públics d’R+D destinats a R+D a
l’estranger ............................................................................................. 189
8.7. Distribució per objectius socioeconòmics ..................................................... 189
8.7.2. Distribució de capítols pressupostaris .............................................. 190


ÍNDEX

8.7.3. La distribució ........................................................................................ 191
8.7.4. Objectius socioeconòmics (OSE) ......................................................... 191
8.7.5. Principals dificultats ............................................................................ 195
8.8. Principals diferències entre les dades de crèdits pressupostaris públics
d’R+D i la despesa nacional bruta en R+D ................................................ 197
8.8.1. Diferències generals ............................................................................. 197
8.8.2. Els crèdits pressupostaris públics d’R+D i la despesa nacional
bruta en R+D finançada per l’administració pública ..................... 198
8.8.3. Distribució dels crèdits pressupostaris públics d’R+D i de la
despesa nacional bruta en R+D per objectius socioeconòmics .... 198

Annexos
1. Breu història i orígens d’aquest manual ......................................................... 199
2. Obtenció de dades sobre R+D en el sector de l’ensenyament superior ..... 209
3. Tractament de l’R+D en el Sistema de Comptabilitat Nacional de les
Nacions Unides ................................................................................................... 227
4. L’R+D relativa a la sanitat, les tecnologies de la informació i les comu-
nicacions (TIC) i la biotecnologia ..................................................................... 243
5. Mètodes d’obtenció de les dades d’R+D regionals ....................................... 259
6. Treballs sobre indicadors de ciència i tecnologia elaborats per altres
organismes internacionals ................................................................................ 263
7. Altres indicadors de ciència i tecnologia ........................................................ 269
8. Mètodes pràctics per a l’obtenció d’estimacions actualitzades i proje-
ccions sobre els recursos dedicats a l’R+D ................................................... 285
9. Deflactors d’R+D i índexs de conversió monetària ...................................... 291
10. Indicacions complementàries per a la classificació dels grans projectes
d’R+D amb especial referència a les indústries aeroespacial i de defensa 303
11. Correspondència entre les categories del personal d’R+D per ocupació al
Manual de Frascati i les classes de l’ISCO-88 .................................................. 317

Acrònims ......................................................................................................................... 319

Bibliografia ..................................................................................................................... 323

Índex per número d’apartat ...................................................................................... 327

Llista de quadres
1.1. Manuals metodològics de l’OCDE .................................................................... 24
2.1. Criteris suplementaris per diferenciar l’R+D d’altres activitats
científiques, tecnològiques i industrials afins ............................................. 48
2.2. Límits entre l’R+D i l’ensenyament i formació al nivell 6 de la ISCED ..... 52
2.3. Alguns casos il·lustratius de la frontera entre R+D i altres activitats
industrials ........................................................................................................... 58
3.1. Classificació Industrial Internacional adaptada per a finalitats d’esta-
dístiques d’R+D ................................................................................................. 80
3.2. Àrees científiques i tecnològiques ................................................................... 92
4.1. Utilitat de les distribucions funcionals ........................................................... 104


ÍNDEX

4.2. Els tres tipus de recerca en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats 110
5.1. R+D i activitats de suport indirectes ............................................................. 123
5.2. Clau normalitzada per als nivells i classes de la ISCED del Manual de
Frascati per a personal d’R+D classificat per titulacions formals ............ 129
5.3a. Total nacional de personal d’R+D per sector i ocupació ................. 136
5.3b. Total nacional de personal d’R+D per sector i nivell de titulació .. 136
5.4. Personal d’R+D classificat per ocupació i titulació formal ........................ 138
6.1. Despesa interior bruta en R+D (GERD) ........................................................... 162
6.2. Despesa nacional bruta en R+D (GNERD) ...................................................... 163
8.1. Correspondència entre la distribució per objectius de la NABS 1992 i la
distribució precedent de l’OCDE (per als crèdits pressupostaris públics
d’R+D) ................................................................................................................ 194
8.2. Correspondència entre la distribució per objectius de la NABS 1992 i
Nordforsk (per als crèdits pressupostaris públics d’R+D) .......................... 195

Quadres dels annexos
Annex 3
Quadre 1. Relació de sectors a l’SCN i al Manual de Frascati ........................... 231
Quadre 2. Sectors i productors a l’SCN ................................................................. 231
Quadre 3. Distribució a l’SCN d’unitats d’ensenyament superior incloses
de forma possible o de forma definitiva al Manual de Frascati ..... 232
Quadre 4. Classificacions de l’SCN per a les despeses de les administracions
públiques i el consum final de les IPSFL al servei dels particulars 234
Quadre 5. Producció bruta i total de despeses internes en R+D ...................... 237

Annex 4
Quadre 1. Identificació de l’R+D relativa a la sanitat en els crèdits
pressupostaris públics d’R+D .............................................................. 246
Quadre 2. L’R+D relativa a la sanitat a partir de dades aportades
pels executors: sector de les empreses ............................................... 247
Quadre 3. Identificació de l’R+D relativa a la sanitat per disciplina científica
i per objectiu socioeconòmic ................................................................ 249

Annex 10
Quadre 1. Terminologia d’ús comú utilitzada a les indústries de defensa
i aeroespacial .......................................................................................... 306
Quadre 2. Classificació actual de la terminologia de França, el Regne Unit
i els Estats Units al Manual de Frascati ............................................... 307
Quadre 3. Desenvolupament d’un carro blindat .................................................. 314

Annex 11
Quadre 1. Correspondència entre les categories de personal d’R+D per
ocupació al Manual de Frascati i les classes ISCO-88 ....................... 318

Figura
3.1. Arbre de decisió per a la vinculació de les unitats d’R+D al sector
apropiat ............................................................................................................. 77


ÍNDEX

Capítol 1

Objectiu i abast del Manual


MANUAL DE FRASCATI


MANUAL DE FRASCATI

1.1. Observacions preliminars per als usuaris de dades d’R+D
1. Aquest manual, adreçat als especialistes del ram, ha estat redactat
pels experts nacionals dels estats membres que recullen i publiquen
les dades relatives a l’R+D, i remeten a l’OCDE els resultats de les
enquestes d’R+D. Tot i que aporta una gran quantitat d’exemples, con-
tinua sent un document tècnic, concebut essencialment com una obra
de consulta.
2. El capítol 1 va dirigit principalment als usuaris de dades d’R+D.
Proporciona un resum de l’àmbit i del contingut del manual per facili-
tar la utilització del text. Assenyala, a més, la raó per la qual es recul-
len o no determinades dades, els problemes de comparació que aques-
tes dades plantegen i l’apreciació que pot fer-se’n a partir de la seva
interpretació.

1.2. Àmbit del Manual i utilització de les estadístiques d’R+D
3. Aquest manual es va publicar per primera vegada fa gairebé 40
anys i tracta exclusivament de la mesura dels recursos humans i fi-
nancers dedicats a la recerca i al desenvolupament experimental
(R+D), sovint anomenats dades d’entrada (inputs) de l’R+D.
4. En el transcurs del temps, les estadístiques sobre aquestes dades
d’entrada han demostrat que són indicadors útils i han estat utilitzats
en informes nacionals i internacionals. Els informes de l’OCDE sobre
indicadors de ciència i tecnologia (OCDE, 1984; OCDE, 1986; OCDE,
1989a), les sèries de l’OCDE relatives a la revisió i perspectiva de la
política científica i tecnològica i el Science, Technology and Industry
Scoreboard (“Indicadors comparatius de la ciència, la tecnologia i la
indústria”, OCDE, cada dos anys), proporcionen mesures útils de
l’amplitud i l’orientació de l’R+D en diversos països, sectors, indús-
tries, camps científics i altres categories de classificació. Les adminis-
tracions, interessades en el creixement econòmic i en la productivitat,


OBJECTIU I ABAST DEL MANUAL

confien en les estadístiques d’R+D com una forma fiable d’indicador
del canvi tecnològic. Els assessors interessats en la política científica
i la industrial, i fins i tot en les polítiques econòmiques i socials de
caràcter general, les utilitzen àmpliament. Les esmentades estadísti-
ques constitueixen, així mateix, un punt de partida essencial per a
nombrosos programes governamentals, i alhora són un instrument
important per avaluar-los. A una gran quantitat de països, les estadís-
tiques d’R+D són considerades com una part de les estadístiques
econòmiques generals.
5. No obstant això, les estadístiques d’R+D no són suficients. En el
context de l’economia basada en el coneixement, cada cop sembla més
evident que les dades han de ser examinades en un marc conceptual,
que permeti relacionar-les amb altres mitjans disponibles i amb els
resultats derivats de les activitats d’R+D que s’estan tractant. Aquest
nexe podria establir-se, per exemple, mitjançant el procés d’innovació
(vegeu l’apartat 1.5.3) o en el context més ampli d’”inversió intangi-
ble”, que cobreix no solament l’R+D i les altres activitats científiques
i tecnològiques afins, sinó també les despeses de programari (softwa-
re), de formació, d’organització, etc. De la mateixa manera, les dades
de personal d’R+D han de ser considerades en el marc d’un model per
a la formació i utilització del personal científic i tècnic. Resulta igual-
ment interessant l’anàlisi de les dades d’R+D en relació amb altres
variables econòmiques, per exemple, amb les dades del valor afegit i
de la inversió. El present manual no s’inspira en un únic model aplica-
ble al sistema científic i tecnològic, sinó que principalment té com a
objectiu proporcionar estadístiques que permetin establir indicadors
utilitzables en diversos models.
6. Aquest manual està constituït per dues parts. La primera consta
de set capítols –a més d’aquest capítol introductori– en què s’exposen
les recomanacions i els principis bàsics aplicables a la recollida i
interpretació de les dades d’R+D establertes. Tot i que pot donar-se el
cas que no tots els països membres estiguin en condicions d’adaptar-se
a les recomanacions formulades, hi ha un consens respecte al fet que
constitueixen una norma a la qual tots han d’intentar adaptar-se.
7. La segona part es compon d’11 annexos, que tenen com a objectiu
interpretar i desenvolupar els principis bàsics perfilats als capítols
precedents, a fi de suggerir directrius addicionals per realitzar les en-



questes d’R+D o per tractar temes rellevants en relació amb les en-
questes. Aquests annexos es poden utilitzar amb finalitats informati-
ves, però no reflecteixen necessàriament la interpretació més actualit-
zada del tema a considerar.
8. El Manual es publica en versió impresa i electrònica, i és accessi-
ble a través d’Internet. La versió electrònica s’actualitzarà més fre-
qüentment amb les novetats pertinents.

1.3. Relació entre el Manual de Frascati i altres normes
internacionals
9. L’R+D és una activitat econòmica; no obstant això, posseeix algu-
nes característiques que la diferencien tant de la gran família de les
activitats científiques com de les activitats econòmiques de les quals
forma part. Des del principi estava previst que l’OCDE establiria un
conjunt de principis bàsics relatius a la mesura de les activitats cien-
tífiques i tecnològiques. Tanmateix, durant molts anys el Manual de
Frascati va ser l’únic que complia aquesta funció –recentment s’hi han
afegit quatre més.
A més, es disposa d’altres directoris metodològics de l’OCDE, desti-
nats a la ciència i la tecnologia i altres activitats relacionades, com
l’ensenyament (consulteu el quadre 1.1).
10. L’OCDE mai no ha pretès establir normes internacionals aplica-
bles a les activitats científiques i tecnològiques, tenint en compte que
aquestes normes ja existien. Conseqüentment, aquest manual coinci-
deix amb les recomanacions de la UNESCO relatives a totes les activi-
tats científiques i tecnològiques (UNESCO, 1978), però es refereix es-
pecíficament a l’R+D i a les necessitats dels estats membres de
l’OCDE, dotats de sistemes econòmics i científics força similars, que
els distingeixen dels estats no membres.
11. Tenint en compte la necessitat d’integrar l’R+D en un context
més ampli, tant des del punt de vista conceptual com pel que fa a les
bases de dades, s’han utilitzat, tant com ha estat possible, les classifi-
cacions de les Nacions Unides, principalment el Sistema de Comptabi-
litat Nacional (SCN) (ONU, 1968; CEC et al., 1994), la Classificació In-
dustrial Internacional (ISIC) (ONU, 1998a; ONU, 1990), la Classificació



Quadre 1.1. Manuals metodològics de l’OCDE

Tipus de dades Títol

A. La “Família Frascati” Sèries: Mesura de les activitats científiques i tecnològiques
Manual de Frascati: proposta de norma pràctica per a
R+D enquestes de recerca i desenvolupament experimental
Estadístiques d’R+D i mesures d’output en el sector de
l’ensenyament superior. “Suplement del Manual de
Frascati” (OCDE, 1989b)
“Manual per a la mesura i interpretació de la balança
Balança de pagaments de pagaments tecnològics – Manual BPT” (OCDE,
per tecnologia 1990) 1

Innovació Directrius proposades per a la recollida i la interpretació
de les dades sobre innovació tecnològica – Manual
d’Oslo (1997a)
Patents “Utilització de les dades de patents com a indicadors
de ciència i tecnologia – Manual de Patents” (OCDE,
OCDE/GD(94)114, 1994b) 1

Personal de CiT “Manual sobre la mesura dels recursos humans dedi-
cats a la ciència i la tecnologia – Manual de Camber-
ra” (OCDE, 1995)

B. Altres obres metodològiques per mesurar la ciència i la tecnologia

Revisió de les classificacions dels sectors i dels pro-
Alta tecnologia
ductes d’alta tecnologia (OCDE, Documents de treball
de l’STI 1997/2)
“Recomanacions per a la utilització d’indicadors bi-
Bibliometria bliomètrics i anàlisi dels sistemes de recerca: Mètodes
i exemples”, per Yoshiko Okubo (OCDE, Documents de
treball de l’STI 1997/1)
Manual d’indicadors de globalització econòmica (títol
Globalització
provisional, en preparació)

C. Altres obres estadístiques aplicables de l’OCDE

Estadístiques d’ensenyament Manual d’estadístiques comparatives d’educació (en pre-
paració)
Classificació dels sistemes d’educació. Manual
Classificació de l’ensenyament d’utilització de la ISCED-97 als països de l’OCDE (OCDE,
1999)
Manual del millor mètode per a la recollida d’esta-dísti-
Estadístiques de formació
ques de formació - Conceptes, mesura i enquestes
(OCDE, 1997b)
1 Tracta principalment de problemes de classificació i interpretació de les dades disponibles.
Font: OCDE.



Internacional d’Ocupacions (ISCO) (OIT, 1968; OIT, 1990) i la Classifica-
ció Internacional de l’Educació (ISCED) (UNESCO, 1997). A més, sempre
que és viable, el Manual recull l’experiència dels organismes regionals
de l’àrea de l’OCDE, principalment la Unió Europea (UE) i Nordforsk
(Fons Industrial Nòrdic).
12. En aquestes classificacions, les referències a l’R+D són relativa-
ment recents i estan basades generalment en el Manual de Frascati,
que és considerat el marc estadístic internacional reconegut.
13. Igual que en les edicions precedents del Manual, s’ha pretès har-
monitzar les enquestes sobre l’R+D amb els principis enunciats en el
Sistema de Comptabilitat Nacional (SCN). Convé, sempre que es pugui,
recollir dades complementàries que constitueixin un enllaç
entre les dades tipus Manual de Frascati i les dades tipus SCN. Per
aquest motiu, les recomanacions relatives al desglossament de les
fonts dels fons i les despeses externes d’R+D (extramurs) estan
particularment detallades, i s’ha inclòs una recomanació destinada a
recollir les dades sobre la inversió en programari relacionada amb
l’R+D. L’annex 3 presenta, més detalladament, la relació entre les en-
questes d’R+D i les comptabilitats nacionals.

1.4. Inputs i outputs d’R+D
14. Aquest manual té com a objectiu mesurar els inputs de l’R+D.
L’R+D comprèn tant l’R+D contínua (formal) de les unitats d’R+D
com l’R+D ocasional (informal) d’altres unitats. No obstant això,
l’interès per l’R+D depèn cada cop més dels nous coneixements i in-
novacions, així com dels efectes econòmics i socials que se’n deriven,
que no pas de la mateixa activitat. Resulta evident que els indicadors
dels resultats de l’R+D són necessaris per completar les estadístiques
sobre els inputs, però, malauradament, és molt més difícil definir i
produir aquests indicadors.
15. Hi ha diversos recursos per mesurar els outputs de l’R+D o, en
general, de la ciència i la tecnologia (CiT). Les enquestes sobre la inno-
vació constitueixen un intent de mesurar els resultats i els efectes del
procés de la innovació, dins la qual l’R+D hi juga un paper important.
Un manual relatiu a les enquestes sobre innovació ja ha estat publicat
i revisat (OCDE, 1997a).



16. Hi ha una altra possibilitat que consisteix a treure profit de les
fonts de dades ja existents. Ha estat necessari efectuar importants
treballs metodològics abans de poder recomanar un mètode estàndard
internacional que permeti extreure indicadors de CiT. S’han publicat
manuals sobre la balança de pagaments per tecnologia i la utilització
de dades de les patents com a indicadors de ciència i tecnologia
(OCDE, 1990, 1994b). Hi ha també principis bàsics de bibliometria i
d’anàlisi de dades comercials, des del punt de vista de la “intensitat
tecnològica” de productes o branques de l’activitat industrial en qües-
tió (consulteu el quadre 1.1). Les obres esmentades difereixen d’aquest
manual perquè fan referència sobretot a problemes d’interpretació; les
dades considerades no estan recollides amb el propòsit d’analitzar les
activitats de CiT, sinó que s’extreuen de fonts ja existents i es reorga-
nitzen amb aquest propòsit (per a més detalls, consulteu l’annex 7).

1.5. L’R+D i les activitats afins

1.5.1. Recerca i desenvolupament experimental (R+D)
17. El Manual tracta només de la mesura de la recerca i del desenvo-
lupament experimental (que comprèn la recerca bàsica, la recerca apli-
cada i el desenvolupament experimental). En el capítol 2 s’ofereix una
definició completa d’aquestes activitats.
18. L’R+D està relacionada amb altres activitats que es basen en la
ciència i la tecnologia. Tot i que sovint aquestes altres activitats estan
estretament lligades a l’R+D a través de fluxos d’informació i en ter-
mes de funcionament, institucions i personal, les esmentades activi-
tats no han de ser tingudes en compte a l’hora de mesurar l’R+D.
L’R+D i aquestes activitats afins es poden considerar des de dues
perspectives: el conjunt d’activitats científiques i tecnològiques (ACT)
i el procés d’innovació científica i tecnològica.

1.5.2. Activitats científiques i tecnològiques (ACT)
19. El concepte ampli d’ACT ha estat elaborat per la UNESCO seguint
les directrius de la “Recomanació relativa a la normalització interna-
cional de les estadístiques de ciència i tecnologia” (UNESCO, 1978).
A més d’R+D, les activitats científiques i tecnològiques comprenen
l’ensenyament i la formació científica tècnica (STET) i els serveis cien-



tífics i tècnics (SCT). Aquests últims serveis inclouen, per exemple, les
activitats de CiT de biblioteques museu, la traducció i edició de litera-
tura en CiT, el control i la prospectiva, la recollida de dades sobre
fenòmens socioeconòmics, els assaigs, la normalització i el control de
qualitat, l’assessorament a clients i serveis d’assessoria, i també les
activitats en matèria de patents i de llicències a càrrec de les adminis-
tracions públiques.
20. Conseqüentment, l’R+D (definida per la UNESCO en termes equi-
valents als de l’OCDE) s’ha de diferenciar de la STET i dels SCT.

1.5.3. L’ R+D i la innovació tecnològica
21. Les activitats d’innovació tecnològica són el conjunt d’etapes ci-
entífiques, tecnològiques, organitzatives, financeres i comercials, in-
cloent-hi les inversions en nous coneixements, que condueixen o que
intenten conduir a la implementació de productes de processos nous o
millorats. L’R+D no és altra cosa que una d’aquestes activitats i pot
ser portada a terme en diferents fases del procés d’innovació, sent
utilitzada no tan sols com la font d’idees creadores sinó també per
resoldre els problemes que poden sorgir en qualsevol de les fases fins
a arribar a la seva culminació.
22. A més de l’R+D, en el procés d’innovació es distingeixen altres
activitats innovadores. D’acord amb la definició que apareix al Manual
d’Oslo (OCDE, 1997a), aquestes activitats són “l’adquisició de tecnolo-
gia no incorporada i de know-how, l’adquisició de tecnologia incorpo-
rada, la posada a punt de les eines i l’enginyeria industrial, el disseny
industrial, una altra adquisició de capital, l’inici de la fabricació i la
comercialització de productes nous i millorats”.
23. D’altra banda, quan es tracta d’innovacions basades en progra-
mes públics d’R+D, pot haver-hi una etapa important de demostració
en el procés. “Una demostració és un projecte que implica una innova-
ció operativa, que es posa en moviment a gran escala en condicions
realistes per: I) definir una política nacional i II) promoure l’ús de la
innovació” (Glennan et al., 1978). Convé assenyalar que les dades reco-
llides i publicades per l’Agència Internacional de l’Energia de l’OCDE
comprenen la recerca, el desenvolupament i la demostració (R+D+D).
24. Pel que fa a la mesura de l’R+D, la font d’error més freqüent es
deu probablement a la dificultat de fixar amb precisió la línia de de-



marcació entre desenvolupament experimental i activitats afins, ne-
cessàries per innovar. Els errors comesos en aquest sentit són espe-
cialment importants, ja que, si bé és cert que moltes innovacions
poden necessitar una R+D costosa, les despeses destinades a preparar
la innovació per a la producció són sovint més elevades. Els apartats
2.3.4 i 2.4.1 del capítol 2 exposen els principis bàsics i les conven-
cions que s’apliquen per resoldre aquests problemes, i en mostren
exemples. Proporcionen també principis bàsics nous sobre la frontera
entre el desenvolupament de programes informàtics i els projectes a
gran escala, principalment en defensa. En l’annex 10 s’ofereixen els
principis bàsics aplicables al tractament de projectes a gran escala i
es posen exemples que permeten establir la distinció entre l’R+D i el
desenvolupament previ a la producció.

1.5.4. La identificació de l’ R+D al programari, a les ciències socials i
als serveis
25. Aquests darrers anys s’ha expressat el desig d’obtenir informa-
cions de més bona qualitat sobre l’R+D en les activitats de serveis.
En un principi, les definicions bàsiques d’aquest manual es van esta-
blir per a la indústria manufacturera i també per a la recerca en les
ciències exactes, naturals i d’enginyeria. Però a causa de la seva apli-
cació posterior als serveis sorgeixen problemes especials, ja que
aquestes activitats comporten, freqüentment, aplicacions informà-
tiques i treballs de recerca en ciències socials. En el capítol 2 s’ha
afegit un nou apartat (2.4) per examinar tots aquests problemes.

1.5.5. La gestió i altres activitats de suport a l’R+D
26. L’execució efectiva de les activitats d’R+D descrites anterior-
ment exigeix la provisió de fons i la gestió del projecte i del finan-
çament. Les activitats de finançament d’R+D d’organismes com els
Ministeris de Ciència i Tecnologia o els Consells de Recerca no consti-
tueixen pròpiament R+D. En el cas d’una gestió interna dels projectes
d’R+D i del seu finançament, es distingeixen les activitats de suport
directe a l’R+D, dutes a terme pels equips responsables de l’R+D
associats a cada projecte i que s’inclouen a les sèries de dades sobre
personal i despeses, d’aquelles altres realitzades, per exemple, pels
directors financers, que tan sols subministren un suport indirecte o
auxiliar i que s’inclouen en les sèries de dades sobre despeses, com a



part de les despeses generals. Les activitats auxiliars de suport, com
els serveis d’alimentació i transport, són considerades igualment com
a despeses generals. Aquestes distincions s’examinen amb més deteni-
ment als capítols 2, 5 i 6.

1.6. La cobertura de l’R+D en tots els camps científics
i tecnològics
27. Les dues primeres versions del Manual incloïen tan sols les cièn-
cies naturals i l’enginyeria. Les ciències socials i les humanitats van
ser incorporades en la tercera edició (OCDE, 1976), adoptada l’any
1974. Tot i que el Manual recomana l’adopció de determinats mètodes
tipus, queda entès que, per diversos motius, es podran acceptar algu-
nes diferències puntuals en les ciències socials i les humanitats.
L’experiència no és la mateixa en tots els països membres: uns consi-
deren, en efecte, que les enquestes han de cobrir de la mateixa manera
el conjunt de les ciències, sigui quin sigui el sector considerat, mentre
que altres opinen que no sempre és possible aplicar uniformement els
mateixos mètodes.
28. En diferents capítols del Manual, i tal com van apareixent, es
comenten els problemes específics a l’hora de mesurar l’R+D en les
ciències socials i les humanitats.

1.7. Mesura dels inputs de l’R+D
29. Amb finalitats estadístiques, es mesuren dos inputs: les despe-
ses dedicades a R+D i el personal utilitzat en aquestes activitats.
Aquests inputs es mesuren habitualment amb una base anual: el que
s’ha gastat en R+D durant un any i les persones per any utilitzades en
R+D. Les dues sèries d’estadístiques presenten avantatges i inconve-
nients, per la qual cosa és necessari recórrer a totes dues per obtenir
una representació correcta dels esforços efectuats en R+D.

1.7.1. Personal d’R+D
30. Per a comparacions internacionals, les dades relatives a la utilit-
zació del personal científic i tècnic ofereixen un mitjà concret per
mesurar els recursos dedicats a l’R+D. No obstant això, es reconeix
que els inputs de l’R+D no constitueixen més que un element dels
recursos humans que les nacions dediquen a l’interès general, i que el



personal científic i tècnic contribueix molt més al progrés de la indús-
tria, de l’agricultura i de la medicina, gràcies a la seva participació en
la producció, el funcionament, el control de la qualitat, la gestió,
l’ensenyament i altres funcions. La mesura dels efectius de personal
científic i tècnic constitueix el tema del Manual de Camberra (OCDE,
1995); aquest manual està enfocat principalment a la mesura i la clas-
sificació dels recursos d’R+D.
31. Quant a les dades de personal d’R+D, el problema sorgeix quan
es tracta d’expressar-les en equivalència a jornada completa (EJC) o en
nombre de persones/any dedicades a R+D (consulteu el capítol 5,
apartat 5.3.). Es recomana la recollida de dades en termes de persones
físiques, amb l’objectiu de poder utilitzar-les en models generals i en
les bases de dades del personal científic i tècnic.
32. L’esforç nacional d’R+D requereix de la participació de persones
de molt diversos àmbits, des del premi Nobel fins al seu secretari, i
des de l’especialista en recerca espacial fins al criador d’animals de
laboratori. Tenint en compte l’ampli espectre de titulacions i coneixe-
ments que es requereixen, és important classificar el personal d’R+D
en categories.
33. Els estats membres de l’OCDE utilitzen actualment dos sistemes
per classificar el personal que realitza activitats d’R+D. L’apartat 5.2
del capítol 5 conté les definicions aplicables a la classificació per ocu-
pació [seguint, principalment, la línia de la Classificació Internacional
d’Ocupacions, (ISCO OIT, 1990)] i a la classificació per nivell de titula-
ció [basada íntegrament en la Classificació Internacional de l’Educació,
ISCED (UNESCO, 1997)]. Tot i que seria desitjable l’obtenció de dades
basades en aquests dos criteris, la majoria dels països membres
n’utilitza només un. Dit d’una altra manera, atès que gran part dels
països de l’OCDE tenen les dades classificades per ocupació, el fet que
alguns d’ells no recullin encara les dades referents als nivells de titu-
lació corresponents a tots o a determinats sectors fa que subsisteixin
importants problemes de comparació internacional. En un sistema efi-
caç es podria argumentar que no hi hauria d’haver diferències substan-
cials entre tots dos; per exemple, que totes les persones contractades
com a investigadors comptessin amb titulacions universitàries i que
tots els titulats universitaris que treballessin en R+D estiguessin
contractats com a investigadors. A la pràctica, això no és així. Per



exemple, un elevat nombre d’investigadors d’una certa edat no pos-
seeixen titulacions de nivell universitari, tot i que tinguin efectiva-
ment altres titulacions “postsecundàries” o tinguin una experiència
equivalent. A la inversa, un nombre creixent de joves titulats a la
universitat no estan contractats com a investigadors, sinó com a tèc-
nics d’alt nivell o com a personal de suport.

1.7.2. Despeses d’R+D
34. La mesura bàsica la constitueixen les despeses internes (intra-
murs), que comprenen les despeses corresponents a les activitats
d’R+D realitzades en una unitat estadística o en un sector de
l’economia. Una altra mesura, les despeses externes (extramurs), cobrei-
xen els pagaments de l’R+D realitzada fora de la unitat estadística o
del sector de l’economia. Als efectes de l’R+D, es mesuren les despe-
ses comunes i les despeses de capital. En el sector de l’administració,
les despeses es refereixen a despeses directes i no a despeses indirec-
tes. S’exclouen les despeses de depreciació. L’apartat 6.2 del capítol 6
del Manual proporciona altres precisions sobre l’abast i el contingut
de les despeses d’R+D.
35. L’R+D és una activitat que implica transferències importants de
recursos entre unitats, organismes i sectors, principalment entre
l’administració pública i la resta d’executors. Per als consellers i els
analistes en matèria de política científica és important saber qui
finança l’R+D i qui l’executa. El capítol 6 indica com calcular el flux
dels fons dedicats a R+D. Subratlla que la identificació dels fluxos
dels fons s’ha de basar en les respostes dels executors d’R+D i no en
les respostes dels que la financen (consulteu el capítol 6, apartat 6.3).
Proposa les directrius per al tractament dels fons públics generals de
les universitats (FGU), és a dir, la part de la recerca universitària finan-
çada amb subvencions de caràcter general procedents dels Ministeris
d’Educació i destinades conjuntament a ensenyament i a recerca.
Aquests fons poden representar fins i tot més de la meitat del conjunt
de la recerca universitària i constituir una part important dels ajuts
públics destinats a l’R+D.
36. L’inconvenient principal de les sèries d’inputs d’R+D, expressa-
des en termes monetaris, són les diferències en els nivells de preus
entre països i en el transcórrer del temps. És fàcilment demostrable
que, sovint, les taxes de canvi comunes no reflecteixen necessària-



ment la relació entre els preus de l’R+D en els diferents països i que,
en períodes de més inflació, l’índex general de preus tampoc mostra
de forma exacta l’evolució dels costos d’execució de l’R+D. En les
estadístiques d’R+D, el Manual recomana aplicar les paritats de poder
de compra (PPC) i l’índex de preus implícit del producte interior brut
(PIB), ja que reflecteixen millor els costos d’oportunitat dels recursos
dedicats a R+D que les quantitats “reals” implicades. En l’annex 9
s’examinen els mètodes que permeten utilitzar els deflactors especials
i les taxes de canvi per a R+D.

1.7.3. Mitjans materials per a R+D
37. Podrien contemplar-se indicadors dels mitjans materials disponi-
bles per a R+D, però gairebé no es recullen dades en aquesta matèria i
el Manual no els tracta. Podrien mesurar-se uns quants elements, com
ara equips, fons de biblioteques, subscripcions a revistes i temps
d’utilització d’ordinadors.

1.7.4. Esforços nacionals en matèria d’R+D
38. Tot i que les activitats d’R+D es relacionen directament amb
l’economia, a efectes de política científica són percebudes com un con-
junt anomenat esforç nacional en R+D. Així doncs, un dels objectius
del Manual és establir especificacions per a les dades d’inputs d’R+D
que, d’una banda, puguin ser recollides d’un ampli ventall d’executors
i, d’una altra, puguin sumar-se entre si per formar un total nacional
que sigui significatiu. El principal afegit de despesa utilitzat per a
comparacions internacionals és la despesa interior bruta en R+D, que
comprèn les despeses corresponents a les activitats d’R+D executa-
des a l’interior del país durant el període d’un any. Així doncs, inclou
les activitats d’R+D executades a l’interior del país i finançades amb
fons procedents de l’estranger, però s’exclouen els pagaments per a
R+D a l’estranger, en concret els que van destinats a organitzacions
internacionals. El conjunt del personal d’R+D corresponent a la despe-
sa indicada no té assignat un nom especial. Comprèn el conjunt de
persones que treballen en R+D dins el territori nacional al llarg d’un
any determinat (expressat en EJC). En ocasions les comparacions inter-
nacionals queden limitades als investigadors (o als titulats universita-
ris), ja que es consideren els investigadors com un element central del
sistema d’R+D.



1.8. Globalització de l’R+D i cooperació en R+D
39. Diversos estudis han mostrat que les activitats d’R+D són, cada
cop més, accions de caràcter mundial i que una gran proporció de
l’R+D es realitza en cooperació amb investigadors individuals, equips
d’investigadors i unitats de recerca. El protagonisme de les empreses
multinacionals augmenta, ja que realitzen R+D en cooperació entre la
universitat i altres unitats de recerca i empreses, ja sigui formalment,
mitjançant organitzacions com la Unió Europea (UE) i el Centre Euro-
peu per a la Recerca Nuclear (CERN), o informalment, a través d’acords
multilaterals o bilaterals. Així doncs, és clarament necessària més
informació sobre aquestes tendències.
40. Aquesta edició del Manual de Frascati té en compte el procés de
globalització en suggerir un desglossament més detallat de les fonts
dels fons de l’R+D i de l’R+D externa per a les transaccions amb
unitats a l’estranger. Es trobarà informació addicional sobre la neces-
sitat d’indicadors de globalització tecnològica en un estudi detallat
dels diferents aspectes de la mesura d’aquest fenomen (Manual of Eco-
nomic Globalisation Indicators, títol provisional de propera publicació).
Atès que les activitats d’R+D dels grups multinacionals d’empreses
estan generalment organitzades, gestionades i finançades a nivell de
grup o de subdivisions del grup, sovint és molt difícil, per no dir
impossible, determinar les activitats d’R+D executades en les unitats
del grup en diferents països i obtenir informació sobre els fluxos
d’R+D entre les esmentades unitats.
41. La cooperació en R+D és una àrea que tradicionalment no està
coberta en les enquestes d’R+D. Ara bé, seria desitjable que aquells
que prenen les decisions polítiques tinguessin a l’abast més informa-
ció sobre aquest tema. No obstant això, a causa de la manca
d’experiència suficient als estats membres, no ha estat possible
incloure en aquesta edició del Manual recomanacions respecte a la
recollida de dades sobre cooperació en R+D.
Hi ha alguna informació pertinent sobre els fluxos d’R+D entre dife-
rents tipus d’institucions. L’experiència amb les enquestes d’innovació
ha demostrat que és possible formular una senzilla pregunta sobre
cooperació a diferents tipus d’unitats, situades en diferents regions
geogràfiques. Es podria fer la prova d’això també amb qüestionaris
d’R+D, de tal manera que en el futur sigui possible proporcionar reco-
manacions més explícites.



1.9. Sistemes de classificació de l’R+D
42. Per comprendre l’activitat i el paper de l’R+D, s’ha d’estudiar
per partida doble, atenent d’una banda les organitzacions que executen
i financen l’R+D (classificació institucional), i de l’altra els mateixos
programes (distribució funcional).
43. En les enquestes d’R+D nacionals (i internacionals) s’utilitzen
habitualment les classificacions institucionals bàsiques a fi de facili-
tar el procés d’enquesta, combinant-les amb distribucions funcionals,
amb l’objectiu d’aconseguir una major comprensió de la situació que
reflecteixen les estadístiques.

1.9.1. Classificacions institucionals
44. El criteri institucional està enfocat, essencialment, a les caracte-
rístiques de les institucions que executen o financen accions d’R+D.
Segons aquest criteri, totes les unitats es classifiquen en funció de la
seva activitat principal, i el conjunt dels recursos d’R+D de la unitat
estadística s’adjudica a una categoria o a una subcategoria. L’avantatge
d’aquest criteri és que les dades d’R+D es recullen, generalment, de la
mateixa manera que les estadístiques econòmiques periòdiques, la
qual cosa facilita les enquestes i les comparacions de dades d’R+D
amb la resta de dades econòmiques. I l’inconvenient principal és que
no descriu exactament les activitats d’R+D de la unitat, que no neces-
sàriament estan sempre directament relacionades amb la seva activi-
tat oficial.
45. El capítol 3 del Manual s’ocupa de les classificacions institu-
cionals utilitzades. A fi d’aconseguir una màxima comparabilitat amb
les estadístiques periòdiques econòmiques o socials, aquestes classifi-
cacions es basen, en la mesura del possible, en les de les Nacions
Unides. La principal classificació institucional dels esforços nacionals
en R+D està dividida per sectors. Es defineixen cinc sectors: empre-
ses, administració pública, institucions privades sense finalitats de
lucre (IPSFL), ensenyament superior i estranger. Tenen lloc subclassifi-
cacions en tres dels quatre sectors nacionals (empreses, IPSFL i en-
senyament superior) i se suggereixen altres subdivisions institucio-
nals destinades a evidenciar les diferències internacionals en la
sectorització.



1.9.2. Distribució funcional
46. El criteri funcional, que s’examina al capítol 4, està centrat prin-
cipalment en el caràcter de l’R+D pròpiament dita. S’estudia la natura-
lesa de les activitats d’R+D de la unitat considerada i es distribueixen
de diverses maneres: per tipus d’R+D, grup de productes, objectius,
disciplina científica, etc. Així doncs, el criteri funcional proporciona
dades que són més detallades que les que procedeixen de la classifica-
ció per institució i, teòricament, més apropiades per a les comparaci-
ons internacionals, ja que aquí les diferències entre estructures
d’institucions d’un país a un altre tenen menys influència. No obstant
això, sovint, a la pràctica aquest criteri resulta més difícil d’aplicar.
Per exemple, en el cas de l’anàlisi per tipus d’R+D (recerca bàsica,
recerca aplicada i desenvolupament experimental) que, tot i que és
d’evident interès per a la política científica, es basa en un model força
simplificat del sistema ciència-tecnologia. Implica, a més, un clar ele-
ment d’apreciació subjectiva per part de qui respon a l’enquesta.
Aquest aspecte és objecte d’examen al capítol 4, apartat 4.2.3.
47. La distinció entre R+D militar i civil és considerada com un dels
principals desglossaments funcionals dels esforços en l’R+D nacional.
En la majoria dels països de l’OCDE, l’R+D en defensa té un paper
relativament secundari. No obstant això, en alguns països que desen-
volupen una important activitat en R+D, les despeses d’R+D en de-
fensa poden arribar a la meitat de les despeses públiques totals
d’R+D o sobrepassar-la. Això explica que difereixin les comparacions
internacionals segons si s’hi inclou o no l’R+D en defensa. La deman-
da d’R+D en defensa varia en funció de les situacions polítiques, i
també la seva evolució a llarg termini és diferent de la de l’R+D
civil. Això significa que, en el context global dels esforços nacionals
en R+D, sempre serà necessari dissociar aquestes dues categories
de despeses. En l’annex 10 s’estudia més detalladament l’R+D en
defensa.
48. Tot i que les distribucions funcionals són més detallades que les
classificacions institucionals, encara no ho són prou per ser utilitza-
des per un grup important d’usuaris potencials de dades d’R+D, per
exemple, per aquells interessats en un tema molt específic com ara
una subdisciplina científica o un grup de productes (holografia o con-
trol de màquines eina per ordinador).



Com ja s’ha dit, aquest Manual ha estat concebut fonamentalment amb
l’objectiu de mesurar els esforços nacionals en R+D i classificar-los
en diverses categories. Pocs estats membres han aconseguit afinar
tant les seves classificacions per assolir un grau de detall tan ampli,
excepte en el cas de determinats inventaris en camps específics, i és
poc probable que pugui obtenir-se el mateix grau de detall a tota
l’OCDE.
49. A més, resulta complicat establir normes per a les categories
que interessen a les administracions nacionals quan s’examinen els
tipus de recerca finançada amb diners públics, però que poden tenir
diverses connotacions polítiques. El tema de la recerca estratègica ha
acaparat una atenció considerable. En general, amb aquesta expressió
es designa la recerca que un país considera prioritària per al desenvo-
lupament de la seva base de recerca i, en definitiva, de la seva econo-
mia. La definició del que és o no és estratègic varia depenent dels
països membres. No obstant això, per fer-se una idea de la importàn-
cia política de la recerca estratègica en determinats estats membres,
es fa una referència a la seva identificació al capítol 4 del Manual.

1.10. Enquestes d’R+D, fiabilitat de les dades i comparació interna-
cional
50. Tot i que determinades dades poden procedir de fonts ja publica-
des, res no pot substituir els resultats d’una enquesta dedicada especí-
ficament a l’R+D.
La major part del Manual s’ha redactat basant-se en la hipòtesi que
aquestes enquestes es fan per almenys tots els executors nacionals
principals d’R+D. No obstant això, pot ser necessari efectuar estima-
cions tant pels que responen a les enquestes com pels organismes
enquestadors; aquesta qüestió en concret es tracta detalladament al
capítol 7.
51. Generalment, es fa difícil indicar fins a quin punt són necessàries
les estimacions o com afecten la fiabilitat de les dades, ja que la situa-
ció canvia d’uns països a altres. Tot i així, sol passar que les estima-
cions “subjectives” per part d’aquells que responen a l’enquesta són
màximes a l’hora de distingir entre recerca bàsica, recerca aplicada i
desenvolupament experimental; i que l’ús d’estimacions poc precises
(aplicant la màxima de fer les coses “a ull”) per part de les agències



enquestadores és probablement major en l’R+D del sector de
l’ensenyament superior. Per aquest motiu, cal anar amb compte en
utilitzar aquestes dades. En l’annex 2 i en un suplement especial a la
versió 1980 del Manual poden trobar-s’hi indicacions complementà-
ries a aquest punt (OCDE, 1989b).
52. Les enquestes nacionals que faciliten dades d’R+D raonablement
precises i que responen a les necessitats dels usuaris poden no ser
comparables en l’àmbit internacional. Això pot ser a causa, senzilla-
ment, que les definicions o les classificacions nacionals difereixen de
les normes internacionals. Generalment, aquests casos s’expliquen
amb notes a peu de pàgina. El problema és més complex quan la situa-
ció nacional no es correspon amb les normes internacionals. Així suc-
ceeix freqüentment en les anàlisis per sectors en què, per raons admi-
nistratives, institucions aparentment similars són classificades en
sectors diferents segons els països. Per altra banda, la manera de con-
cebre aquestes normes a nivell nacional pot ser diferent, principal-
ment en l’anàlisi per tipus d’activitat i en l’anàlisi del personal d’R+D
per ocupació. És impossible quantificar aquestes diferències.

1.11. Crèdits pressupostaris públics d’R+D
53. Les dades sobre crèdits pressupostaris públics d’R+D sovint són
accessibles amb molta més antelació que els resultats de les enques-
tes d’R+D i estan emmarcades en categories d’interès especial per als
polítics.
54. Aquest tema és tractat a part al capítol 8. Tot i que les definici-
ons generals del capítol 2 són aplicables als crèdits pressupostaris
públics d’R+D, les especificacions dels capítols següents, essencial-
ment dissenyades per a les enquestes basades en declaracions dels
executors, freqüentment no ho són.
55. Aquesta forma d’anàlisi busca bàsicament calibrar les intencions
o els objectius de les administracions públiques a l’hora de com-
prometre fons per a R+D. El finançament de l’R+D resulta així definit
per qui finança (incloent-hi els fons públics generals de les universi-
tats) i pot tractar-se de previsions (pressupostos provisionals o
crèdits pressupostaris inicials) o de dades retrospectives (pressupost
final o despeses reals). Mentre que les estadístiques d’R+D s’obtenen
mitjançant enquestes específiques, les dades del finançament públic


Manual de frascati versión editada e impresa

Manual de frascati versión editada e impresa

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à Manual de frascati versión editada e impresa

Similaire à Manual de frascati versión editada e impresa (20)

Plus de Daniel Gómez Galiano

Plus de Daniel Gómez Galiano (7)

Dernier

Dernier (9)

Manual de frascati versión editada e impresa