En l’assignatura de valencià durant la tercera avaluació els alumnes han elaborat una revista. És el producte d’un projecte de treball cooperatiu. En primer lloc, cada grup ha realitzat un reportatge sobre una comarca del territori valencià per a, més tard, incloure-la dins una revista on també es publiquen els diferents textos periodístics que han produït enguany: la transformació d’un conte tradicional en notícia i l’entrevista a una persona coneguda dins l’entorn escolar. A més d’eixos continguts, els alumnes poden afegir-ne més de diferents: horòscops, publicitat, passatemps...

1. Dissabte 12 de Juny de 2009. 1,75€
Reportatge:
La Ribera Alta,
entre tarongers
Notícies d’últim hora sobre l’estat de
la bella dorment
Tràgic accident a la
granja de Porquets
Noves noticies so-
bre les ventafocs
més anomenades
dels últims dies
A més, la recerca iu
dels refranes més ci e xclus
anun a!!
populars! Nou Col
de Coca
Conté l’horòscop del mes, Geminis.

2. ÍNDEX
• Reportatge …………………... pàg. 3
• La Ribera Alta.
• Notícies …………………………. pàg.4-7
• Una ventafocs tecnològica.
• La bella dormida de València.
• Rècord a una granja de porcs.
• El princep demanà matrimoni a
una Jove orfena.
• Entrevistes ……………………. Pàg. 9– 15
• Entrevista a Carme Albores.
• Entrevista a Vidal Sastre.
• Refranys ……………………….. Pàg. 16
• L’horòscop …………………….. Pàg. 17

3. REPORTATGE
La Ribera Alta, entre tarongers
GEOGRAFIA
D’origen musulmà, la Ribera Alta està situada en
el centre de la comunitat valenciana, amb un
nombre de població elevat principalment a la ca-
pital, Alzira.
ECONOMIA
La Ribera Alta es coneguda per la seua agricultu-
ra, que es basa en el cultiu de regadiu i sobretot
de la taronja, que presenta una gran exportació.
Gràcies a aquest fet, l’escriptor Vicent Blasco
Ibáñez es va inspirar per escriure la seua obra,
“Entre tarongers”.
GASTRONOMIA
Respecte al paladar, la gastronomia es fixa, en gran part,
en els arrossos,trobant gran varietat com l’arrós al forn,
arrós caldós i paella. També són importants l’espardenyà i
les mandonguilles de bacallà. Mentre que en els dolços,el
que més destaca es l’arnadí, dolç de moniato, carabassa i
ametles, a més la tradicional mona de pasqua, que es
menja principalment a la setmana Santa, festa declarada
de gran interès turístic a Alzira.
FESTES
Parlant de les festes, una de les més conegudes es la “Muixeranga”, celebrada a Al-
gemesí. Aquesta consisteix en un conjunt de danses, acompanyades per dolçaina i
tabalet, i castells humans que apareixen obrint marxes, en record de les antigues
cercaviles i processons o festes públiques, anomenades moixigangues, amb com-
parses i gent disfressada, que es celebra per causa d’algun fet remarcat, en aquest
cas en honor de la Nostra Senyora de la Salut.
En conclusió, la Ribera Alta és una comarca ple-
na de tradició, on pots gaudir tan de la gastro-
nomia com de la cultura, visitant per exemple
la “Muralla d’Alzira”, que va ser la que donà re-
fugi als habitants de la vila en els afrontaments
bèl—lics i els desbordaments del riu.

4. notícies
Saps què?, dissabte 12 de juni de 2008 SUCCESSOS
Gràcies a Internet una ventafocs
coneix al seu príncep.
Una Ventafocs tecnològica
Distintes èpoques d’històries
molt paregudes. FOTO: d’arxiu
Laura González. València. Tot començà fa uns me- Ella acceptà encantada.
sos quan un xic l’agregà Quan arribara el dia ell
Un enamorat prova,
al, ja mencionat, aniria vestit de pirata i
per fi en la mà correc-
“messenger”. Comença- ella de bruixa. Però, eixe
ta, el anell que va per-
ren a parlar i descobriren dia li tocà fer hores ex-
dre la seua enamorada
que tenien moltes coses tres al bar.
en una festa de dis-
en comú però el proble- Quan va acabar eren ja
fresses quan, a les 12,
ma d’Internet i d’aquests les 11 i anà corregent al
haguí d’anar-se corre-
programes es que no ball on ell l’esperava. Ba-
gent.
saps amb seguretat amb llaren i parlaren fins a les
qui parles ja que qualse- 12 però ella haguí d’anar-
Quasi tots els adoles-
vol persona pot fer-se se corregent sense do-
cents de hui en dia, utilit-
passar per un altra. Però nar-se comte de que ha-
zen el “messenger” com
la ventafocs, que no es via perdut el seu anell.
a medi de comunicació
una xica molt sociable, Ell, buscant a la seua en-
amb els amics. I la ven-
volia fer amics i li donà el
amorada, provà en mol-
tafocs, encara que no ho
mateix si era o no segur. tes mans aquell anell.
parega ja que treballa
Fins que un dia provà en
quasi tots els dies al bar
Desprès de moltes nits la mà correcta, la de la
de la seua “madrastra” i
parlant ell li proposà que ventafocs.
“germanastres”, també
anaren junts a la festa de
ho és.
disfresses de l’institut.

5. Saps què?, dissabte 12 de juni de 2008 ACTUALITAT
Una xiqueta desperta d’un coma
desprès de 10 anys gràcies a un
bes d’amor.
La Bella dormida
de València.
Habitació de la bella dorment. FOTO: Pere. M.R
Joan P. Chorro López
(Valencia). Uns anys desprès se li Les postres fonts ens
troba la cura a el cas de han informat que a des-
A l’hospital de la Fe la nostra Bella dorment. pertat per un bes de
(València) a desper- vertader amor.
tat del coma una jove Se li aplica l'antídot pe-
que duia 10 dels seus rò quan intentaren des- El noi que la despertat
18 anys en l’hospital. pertar-la no pogueren i en a confessat que ell
així que els pares com- no sabia que n'hi havia
La noia va entrar en co- praren l’habitació en a l'altre costat de la
ma perquè es punxa l'intensió de poder se- porta si no que la seva
amb una agulla de cosir guir tinguin-la connec- intuïció li havia dit com
i com es al—lèrgica al ti- tada . si fora 3 fadades que
pus de metall del que entrarà que allí trobaria
estava feta la agulla es Aplicaren mesures de el seu amor vertader.
desmalla i comença a seguretat per protegir a
convulsionant. la seva filla com: Escà- La noia ja s'ha desper-
Per a tindre mes temps ners de retina guarda, tat i desitja ser feliç i
per a curar-la decidiren esquenes i la deixaren menja perdius.
provocar-li un coma ar- tanca en l'habitació.
tificials .

6. Saps què?, dissabte 12 de juni de 2008 LOCAL
Un llop mor intoxicat després
d’haver-se menjat cinquanta
porcs en menys d’una setmana.
Rècord a una
granja de porcs
Els porcs de la granja. FOTO:
Miguel Quesada.
Sònia Benavent. construint refugis per la zona, i afir-
València per a les nostres men que si tenen
famílies, però el llopfam no aniran a la
Un llop es menja va derrocar els refu- granja d’aquests
cinquanta porcs gis i es va menjar la pocs. Per tant els
d’una granja d’Al- meitat dels nostres cinquanta porcs que
càsser que esta companys i famil- queden vius, po-
molt prop del iars”. dran gaudir de la
bosc. Al matí vida sense cap tipus
següent el llop Uns representants d’amenaça per part
mor per una in- de Rècords en dels llops.
toxicació per ex- València, afirmen
cés de carn. que mai de la vida
un llop s’havia men-
Un dels porcs que jat tants porcs en
viu a la granja, diu: menys d’una set-
“el llop venia totes mana, i han anotat
les nits a menjar aquest succés al seu
tots els porcs que llibre de rècords.
podia. Nosaltres in-
tentàrem impedir Hem interrogat a al-
que ens menjara tres llops que viuen

7. Saps què?, dissabte 12 de juni de 2008 ACTUALITAT
Un fet històric per a la
vida de la reialesa.
El príncep demana
matrimoni a una
jove òrfena
El príncep i Ventafocs. FOTO: Marc. G.T.
Beatriz Minguez. Valencia el príncep no li va vo- ciutat deien que eren
re la cara en tota elles, però ninguna
l’estona, ja que ella coincidia amb al sa-
El príncep, desprès de la duia tapada amb bata, sols Ventafocs,
molt de temps troba una mascara. que fou de les ulti-
una jove, mitjançant Per aquesta raó, el mes en provar-se-la.
una festa de disfresses.
A més li demana matri-
príncep no sabia qui I així el príncep trobà
moni. era la jove, perquè a a Ventafocs, la jove
banda ella a les 12 òrfena de la qual s’ha
Anit, a la festa de “sortí” correguent enamorat.
disfresses de la ciu- sense dir-li res, ja
tat, organitzada per que se’n tenia que
la reialesa, assistiren anar. Però tingué tan
grans celebri- mala sort, que se li
tats. A banda, el caigué una sabata, i
príncep va conèixer a el príncep l’agafa i di-
una jove òrfena i li gué: “Buscaré a la
demana matrimoni. jove, i siga qui siga
Varen estar des del em casaré amb ella”.
principi ballant, però Totes les xiques de la

9. ENTREVISTES
ENTREVISTA A CARME ALBORNS.
Carme : “ Treballe a La Florida des
de fa 32 anys”
Entrevistem a Carme Alborns, directora del centre La Florida
Secundaria, capaç de compaginar el seu treball amb la seua
vida personal.
Quina es la teua funció com a directora?
La meu funció com a directora es vigilar que tot el centre funcione
adequadament, que tot funcione a l’hora, per una banda que les clas-
ses vajen be, que els espais castiguen nets, que el alumnes tingueu
l’atenció adequada. Eixa seria un poc la meua funció com a directora.
Quan et plantejares ser-ho? Per què?
Bé, en ningun moment em vaig plantejar ser directora jo lo que volia
ser era ensenyant, mestra, però les coses han vingut exina, vaig es-
tudiar pedagogia, me’n vaig especialitzar en direcció de centres i des
de fa 5 o 6 anys que sóc la directora.

10. Abans eres mestra, no? Que t’agrada més exercir de mestra o
directora?
M’agrada més exercir de mestra, pense que es un treball, per a mi,
més bonic, m’agrada molt ensenyar als alumnes. Des de que era xico-
teta tenia clar que volia ser mestra.
Quines son les assignatures que pots impartir?
Jo puc impartir castellà i valencià fonamentalment, perquè la meua
especialitat es eixa.
T’agrada el teu treball? Per què?
Si, m’agrada el meu treball, tots els temes que estan relacionats amb
l’educació m’agraden molt, m’agrada molt llegir sobre això, m’agrada
molt, disfrute fent-lo.
Que haguera passat si el teu treball no haguera estat vinculat
amb l’educació? A que t’hagueres dedicat?
Doncs, la veritat, es que no sé exactament a que m’haguera dedicat,
però si a un treball relacionat amb les persones, igual m’haguera
montat un gabinet de psicologia, perquè m’agrada molt la psicologia,
d’educació social.
Aquest centre es molt gran, es difícil controlar-ho tot?
No, no es difícil perquè hi ha un equip de professor que es molt bo,
nosaltres treballem sempre en equip, els alumnes i les famílies també
col—laboren, per tant no es difícil. Perquè la gestió i el control ho fem
entre tots.
Ha segut la Florida en l’únic centre al que has treballat? A
quins més?
És l’únic centre on he treballat, vaig començar ara fa 32 anys.

11. Com compagines el teu treball amb la teua vida personal?
Doncs la veritat, es que prou malament. Perquè treballe molt i tinc
poc de temps per a la meua vida personal. Aixó es perquè el treball
m’agrada, però crec que es un error i deuría dedicar més temps a la
meua família i als meus “hobbies”.
Que opines de la nova assignatura d’educació a la ciutadania,
en angles?
En anglès em pareix un “destrellat”, un despropòsit, crec que no té
sentit. Però la assignatura em sembla molt positiva, crec que es molt
important educar per a la ciutadania per a fer vertaders i vertaderes
ciutadans i ciutadanes, però en anglès no, perquè l’alumnat no té su-
ficient nivell.
Qué penses de l’economia, t’interessa?
Per suposat que m’interessa. M’interessa des de el punt de vista fa-
miliar i des de el punt de vista de l’escola. Crec que és un tema molt
important. Crec que estem passant per moments que són molt do-
lents i espere que el govern actual i els empresaris seguen capaços
d’ajudar als treballadors a eixir d’aquesta crisis.
Qué penses de la crisis econòmica?
De la crisis el que pense es que sempre la patissen els que menys re-
cursos tenen, i es una llàstima. Aleshores crec que són moments difí-
cils per a moltes famílies perquè han hagut moltes persones que se
estan quedant sense treball, i aleshores aixó provoca angoixa, i crec
que és una cosa que s’ha de solucionar.
Està afectant a l’educació?
Jo crec que si, perquè els governs, be siga el govern estatal com els
governs autonòmics, estan dedicant menys recursos a l’educació, o
dedicaran menys a l’educació.

12. Qué fas al teu temps lliure?
M’agrada llegir, sobretot anar al cine. M’agrada moltíssim ballar i
sempre que puc intente anar amb les meues amigues, i també
m’agrada passejar.
Recomana’ns un llibre.
Dons mira, ara acabe de llegir-ne un, que s’anomena “La elegancia
del erizo”, el que passa es que no és un llibre apropiat per a joves,
és més per a adults. I per a joves, un llibre qualsevol.
Fins ací arriba la nostra entrevista a Carme Alborns, hem arri-
bat a la conclusió de que està plenament dedicada al seu tre-
ball.
Centre d’ensenyament Florida Secundària.

13. ENTREVISTA A VIDAL SASTRE.
Vidal Sastre: “ l’únic esport que
practique es canviar bolquers i
donar biberons”
Afirma que li agrada la seua professió com a professor de
música pel contacte amb la gent jove, i per vore com
evoluciona.
- El teu millor record de la infància quin és?
“M’agradava molt jugar amb els clips de playmobil, m’ho passava molt
bé inventant-me la meua història: ara venen els vaquers, el vaixell de
pirates…”
- De xicotet que és el que volies ser? Per què?
“ Volia ser policia com tots, però també m’agradava l’arquitectura.”
- Ens agradaria que ens confessares la teua edat.
“ (Bromejant) tinc… vint-i-cinc més vint-i-cinc, més u (rises) en total
tinc trenta-quatre anys.
- Per què vares decidir la carrera de músic?
“ Des de xicotet em vaig apuntar a música, tot va començar més que
res seguent un hobby.”
- A part de la trompeta quins instruments t’agradaria tocar?
Per què?
“M’agradaria controlar el piano i també un instrument de corda, espe-
cialmente el contrabaix. Però primer tinc que aprendre a tocar millor la
trompeta .”

14. - Quins esports practiques, i quins t’agradaria practicar?
“Ara no practique cap esport, sols canviar bolquers i donar bibe-
rons (rises).” Però m’agrada el futbol, eixir a córrer, i també
m’agrada jugar a frontó.”
- Que és el que més t’agrada de donar classe als xiquets?
“M’agrada el contacte amb la gent jove, veure com els alumnes
evolucionen, canvien…”
- Ens agradaria saber quina és la teua opinió sobre
l’educació de la ciutadania en anglés.
“ Pense que deuria de donar-se en valencià o en castellà, i no en
anglés. Si jo fora alumne no m’enteraria de res, i almenys
m’agradaria saber de què va l’assignatura..”
- Quin tipus de música t’agrada?
“ M’agrada tot tipus de música, la gent es pensa que jo escolte el
cant gregorià al cotxe.
- Vidal, volem conèixer-te millor, com et defineixes?
“Pense que sóc com em vegeu. Com un llibre obert. Un home
normal i corrent amb molts defectes.”
- On has viatjat i quin és
el lloc que més t’ha agra-
dat?
“Gràcies a la música tinc la
sort d’haver viatjat molt, per
ejemple: a França, a Holanda,
a Itàlia, Budapest, Portugal,
Alemanya. El que més m’ha
agradat és Méxic, que va ser
el viatge de bodes.
Vidal amb les seues alumnes.

15. - A què no diries mai que no?
“No diria que no a moltes coses, com a un viatge, a eixir amb els
amics, a fer-li un favor a algú…”
- Digues algo o algú que haja marcat la teua vida. Per què?
“ Dori, la meua dona ha marcat la meua vida, perque estic casat
amb ella. És el que més destaque de la meua vida, per damunt dels
estudis i de la professió, pense que primer están les persones.”
-Tens alguna qualitat de la que et sengues molt orgullós?
“Sí, diuen que tinc molt bona memòria, jo per damunt de tot em
considere una bona persona.”
- Tens por a…
No tinc por a casi res. La veritat es que sóc molt positiu, i mai pense
en les coses negatives, però supose que com tots tinc por a la mort.”
- Quina és la teua millor hora del dia? Per què?
“Pense que la meua millor hora del día és cap a les 21:00 hores per-
que en casa està tot tranquil, les xiquetes ja estan dormint, encara
que disfrute molt amb elles, arriba una hora del dia que no puc
més.”
- No t’agradaria morir-te sense fer…?
(Pensatiu) “un viatje a un lloc molt llunyà, com un safari per Àfrica o
explorar una selva. Això és el que m’agradaria fer.
-“Bé, ací finalitza la nostra entrevista, moltes gràcies per la
teua col—laboració.”
“Gràcies a vosaltres, m’han agradat molt aquestes preguntes, per-
què m’han fet pensar en moltes coses i reflexionar.”
En aquesta entrevista Vidal s’ha mostrat molt obert, i ama-
ble, segur que quan arribe a casa es posarà a canviar bol-
quers a les seues filles i després, a corregir examens i prepa-
rar-se les classes de música per al dia següent a l’institut.

16. REFRANYS
quot;Goteta a goteta es fa riuetquot;
quot;De mica en mica s'ompli la picaquot;
quot;Qui no corre, volaquot;
quot;Qui matina, fa farinaquot;
quot;Si vols estar ben servit, fes-te tu
mateix el llitquot;
quot;Metge i confessor, quant més
vell millorquot;

17. L’HORÒSCOP
GEMINIS (Maig 21 * Juny 20)
Irresistible, Agradable. El seu amor és únic en la seva classe. Gran
escoltador. Són amants, no lluitadors, però de totes maneres et pot
arribar a deixar inconscient. Confiable. Sempre feliç. Sorollós. Parla-
dor. Persona MOLT COMPASSIVA. Sempre busca arribar a un acord o
enteniment. Té un bell somriure. Generós. Fort. EL MÉS IRRESISTI-
BLE.
Geminis és el signe dels bessons i com a tal el seu caràcter és doble
i bastant complex i contradictori. D'una banda és versàtil, però per
l'altre pot ser insincer. Solen tenir elegància i caure en els errors dels
joves. Tenen la felicitat, l'egocentrisme, la imaginació i la inquietud i
els nens. Els geminis comencen noves activitats i reptes amb entusi-
asme, però moltes vegades els falta la constància per a realitzar-los.
Consideren que la vida és com un joc i busquen la diversió i noves si-
tuacions. Un geminis sol ser cortès, afectuós, amable i generós. De
vegades utilitzen els seus atributs per a aconseguir els seus propis
objectius i són capaços de recórrer a la mentida sense perdre el seu
encant amb la condició de obtenir el que volen. Es desanimen amb
facilitat (com els nens) quan no aconse-
gueixen el que volen, i els agrada rebre
atenció, regals i afalacs. Els geminis han
d'esforçar-se per a no desanimar-se
quan les coses es posen difícils. La in-
tel—ligència i capacitat mental dels gemi-
nis fan que els encanten reptes cere-
brals i nous coneixements, encara que el
procés d'aprenentatge tendeix a avorrir-
los. Tenen gran capacitat analítica. En
l'amor els bessons tornen a demostrar la
seva doble naturalesa. Tenen un costat
que es lliura emocionalment però altre