Una curta presentació sobre el tema

1. CATALUNYA EN
TEMPS DE LES
COLONITZACIONS

2. INTRODUCCIÓ
• Dels pobles del Mediterrani oriental (fenicis, grecs
i cartaginesos) que van arribar a la Península
Ibèrica, van ser els grecs els que van tenir una
importància més gran.
• Van desembarcar a Empúries a principis del segle
VI aC. Més endavant, els emporitans van fundar la
colònia de Rhode (Roses).

3. ELS COLONITZADORS
MEDITERRANIS
Els pobles colonitzadors
• Al començament del
I mil•lenni aC., van
arribar a les costes
de la Península
Ibèrica els fenicis, els
grecs i els
cartaginesos, i hi van
establir factories
comercials i colònies.

4. ELS COLONITZADORS
MEDITERRANIS
Els fenicis
• Els fenicis eren comerciants i navegants molt
actius. Entre els segles X i VIII aC. van establir
colònies al sud de la Península com Gàdir
(Cadis) i Malaca (Màlaga). Interessats per
l'abundància de metalls de la zona, van establir
relacions comercials amb els indígenes,
especialment amb el regne de Tartessis.
• Els fenicis van arribar a les costes de Catalunya
cap al segle VII aC. per comerciar.

5. Tartessis
• Entre els segles X i VI aC., al baix Guadalquivir
es va desenvolupar una cultura coneguda com
a Tartessis. Ens va llegar documents escrits
amb un alfabet semblant a l’ibèric. Aquest
alfabet ha estat desxifrat però no traduït.
• Tartessis apareix esmentat pels hebreus en la
Bíblia com a Tarsis, en cròniques fenícies, i
també per grecs i romans. En totes elles, es
descriu una terra fèrtil i rica en metalls, on la
gent vivia pròsperament.

6. • El problema és que els primers coneixien
Tartessis a través de relats de navegants, i els
cronistes grecs i romans van arribar-hi quan
aquesta civilització ja havia desaparegut. Així
doncs, cap no la va situar en el mateix lloc i
l’abundància descrita va contribuir a convertir
Tartessis en una llegenda.
• Sembla que Tartessis va tenir el seu apogeu
en els segles VII i VI aC. I amb la crisi de les
colònies fenícies van entrar en contacte amb
grecs i cartaginesos, però progressivament van
desaparèixer i es van anar identificant amb la
cultura ibèrica.

7. ELS COLONITZADORS
MEDITERRANIS
Els cartaginesos
• Els cartaginesos, al
segle VII aC., van
substituir els fenicis
en l’expansió pel
Mediterrani.
Deessa Tanit

8. ELS COLONITZADORS
MEDITERRANIS
Els grecs
• Els grecs van arribar a Catalunya entre els
segles VIII i VII aC., i hi van fundar diverses
colònies, com per exemple, Rhode.
• La colònia principal fundada pels grecs a
Catalunya va ser Empòrion.

9. CATALUNYA I ELS GRECS
El contacte dels grecs amb els pobles
indígenes
• A Catalunya els grecs van mantenir contactes
amb els pobles indígenes (indigets). Els grecs
van introduir l’ús de la moneda i van difondre la
moneda.
• També van contribuir a la difusió de la
metal·lúrgica del ferro i a estendre el conreu de
la vinya i l’olivera.
• .
Plom d'Ullastret

10. ELS IBERS A CATALUNYA
Els pobles ibèrics
• Abans de l’arribada dels romans i entre els segles VI
i III aC., les terres de l’actual Catalunya estaven
habitades per diverses tribus ibèriques: els laietans,
els ilergetes i els ilercavons, entre d’altres.
• Encara que aquestes tribus eren independents,
tenien trets culturals comuns.
• L’economia d’aquestes tribus es basava en la
ramaderia (cabres, ovelles, porcs) i en l’agricultura
(cereals, oliveres, vinyes i llegums).
• Elaboraven teixits i objectes de ceràmica i coneixien
la metal·lúrgica del ferro i del bronze.
• També encunyaven moneda i feien servir
l’escriptura.

12. L’ART I LA CULTURA
IBÈRIQUES
• Els ibers van emprar
l’escriptura. No existia
una sola llengua per a
totes les tribus. Van
crear escultures i
ceràmiques d’una gran
bellesa. A Catalunya
destaca el tresor de
Tivissa (Ribera d’Ebre),
per les seves quatre
pàteres d’argent
decorades amb relleus.

13. ELS POBLES CÈLTICS
Els pobles cèltics
• Els celtes i celtibers eren uns pobles
d’influència indoeuropea que habitaven les
regions del centre, l’oest i el nord de la
Península Ibèrica.
• Els ibers mantenien contactes tant amb el
celtes com amb els celtibers.
• Els celtes eren ramaders i agricultors
seminòmades i coneixien la metal·lúrgia del
ferro.
• També treballaven la ceràmica, teixien la llana i
fabricaven eines i armes de ferro i de bronze.

14. • No hi ha constància que coneguessin l’ús de la
moneda.
• Els celtes vivien en poblats petits anomenats
castros. Els habitatges dels celtes eren molt
senzills, sovint de planta circular. Els murs eren
de tova o de pedra i es cobrien amb un sostre
aguantat per un pal central.