5. Biografia de l’autor
Filla del pintor barroc Orazio Gentileschi,
Artemisia Gentileschi està entre els millors
seguidors de Caravaggio.
Dotada amb un talent precoç, la seva
peripècia personal va exercir una enorme
influència en la seva producció pictòrica.
L'experiència traumàtica d’haver estat violada
als 19 anys pel seu professor de dibuix va
marcar la seva obra, en la qual trobem com a
protagonistes dones fortes i heroiques, i una atenció preferent
als moments dramàtics i cruents.
Artemisia va viure una vida d’independència poc comuna entre
les dones de l’època, i constitueix un cas atípic en la història de
la pintura.
Susana i els vells (1610).
Orazio Gentileschi: Dànae (c. 1621).
6. Descripció formal
L’escena s’estructura al voltant d’un triangle, els vèrtexs del
qual són els caps dels tres personatges; d’aquests, el
d’Holofernes és el centre culminant de l’acció, perquè hi
converteixen totes les altres línies compositives.
L’escena principal es presenta en primer pla i ensenya a
l’espectador, amb cruesa i dramatisme, l’instant precís de la
decapitació d’Holofernes. Artemisia tria, doncs, el moment en
que es concentra tota la tensió, atès que hi convergeixen, com
en els fotogrames d’un film, totes les accions immediatament
anteriors i el que s’esdevindrà a continuació i el mostra amb
un gran dinamisme compositiu. Els personatges, la
indumentària dels quals correspon a l'època de l’autora, es
presenten com a gent normal i no pas com a models ideals de
bellesa.
7. Per tal d’aconseguir una més gran expressivitat, Artemisia
envolta l’escena d’un tenebrisme intens, trencat només per un
potent feix de llum, efectista i conceptual que il·lumina
l’escena d’esquerra a dreta en diagonal, sense que sapiguem
en realitat d’on procedeix. El dramatisme expressat per
aquest fort contrast del clarobscur s’accentua per mitjà d’un
cromatisme ric i dens en què predominen els colors vermell,
blau i blanc.
8. Temàtica
L’obra representa el moment culminant del Llibre de Judit de
l'Antic Testament. Segons la història, l'exèrcit assiri havia
posat setge a la ciutat jueva de Betúlia. Quan els seus
habitants estaven a punt de capitular. Judit va concebre un pla
per salvar el seu poble. Va comparèixer al campament assiri
amb la falsa explicació d’haver desertat del seu poble,
estratègia que li va permetre tenir accés al general assiri
Holofernes. Aquest es va enamorar de la jove i la va convidar a
la seva tenda. Quan, desprès de sopar, el general estava
totalment embriac. Judit el va decapitar i en va ficar el cap en
un sac que havia preparat la seva serventa Agra. L’endemà al
matí, Judit havia tornat a Betúlia i, en saber-se la noticia de la
mort d’Holofernes, els assiris van fugir.
Judit i la seva serventa (1614-1620).
Judit i Holofernes (1612-1621).
Galleria degli Uffizi
9. En la seva representació, Artemisia hi introdueix un canvi
iconogràfic significatiu. En les representacions anteriors, Agra
era una dona vella i mai no participava activament en l’acció.
Aquí, en canvi, és una dona jove i forta , que ajuda la seva
mestressa.
Aconsegueix així una imatge de superioritat física que,
sumada a la fredor emocional que expressen els personatges,
ha estat interpretada per alguns psicòlegs com un gest
d’alliberament i de venjança de la pintora per la cruel violació
que havia patit uns mesos abans.
10. Models i influències
Artemisia Gentileschi va ser una seguidora fidel del corrent
naturalista iniciat per Caravaggio. Igual com el mestre italià,
Artemisia utilitzà com a models persones del seu entorn, i
sense cap intenció de fer-ne una idealització, les va a
transformar en protagonistes dels seus quadres. Igualment,
donava a les seves composicions un gran dramatisme escènic,
que aconseguia per mitjà de l’ús del clarobscur i del contrast
cromàtic.
Artemisia Gentileschi va ser la primera dona que va pintar
escenes o motius religiosos, la primera a ser admesa a
l’Acadèmia d’Art de Florència (1616) i la primera a guanyar-se la
vida amb la pintura.
Caravaggio: Judit i Holofernes (1589-1599)