Presentació d'aula sobre el tema

1. La ciutat medieval
2n ESO

2. Introducció
• Entre els segles XII i XIV, les ciutats eren centres de producció
artesana i d’intercanvi de productes, ja que es va desenvolupar
una burgesia pròspera que la governava. Els monarques van
aprofitar el creixement d’aquesta burgesia per augmentar i
consolidar el seu poder sobre la noblesa feudal. El gòtic fou el
nou estil artístic que va permetre construir edificis més alts i
esvelts, però a partir de mitjan segle XIV Europa va patir una
crisi econòmica generalitzada.

3. La recuperació de la vida urbana
Expansió agrària i creixement demogràfic
• Des de finals del s. XI, la fi de les grans invasions i les disminucions de
les guerres senyorials van afavorir la millora de l’agricultura.
• La introducció de nous instruments i noves tècniques agrícoles va
donar lloc a un augment de productivitat agrària.
• Innovacions principals:
1. Noves tècniques de conreu: rotació triennal. Cereals d’hivern i cereals
de primavera. Ús fems.
2. Nous instruments agrícoles: arada normanda. Ús del cavall. Utilització
de molins (aigua o vent).
• Al segle XIII a Europa occidental es coneix una època de prosperitat
agrícola i de creixement demogràfic. Estimula l’augment dels
intercanvis comercials i el renaixement de la vida urbana.
 Arada normanda o de pala: pesava més i feia
solcs més profunds. Airejava la terra i per tant
augmentava la fertilitat.
La utilització de la collera feia més fàcil
arrossegar l’arada . L’aplicació de ferradures als
cavalls va permetre que es fes servir com a
animal de tir.
 Molí d’aigua o de vent:
primera màquina accionada
per una força inanimada.
L’energia es transmet a
través d’un sistema
d’engranatges. S’utiliitzava
fonamentalment per moldre
el gra.

4. La recuperació de la vida urbana
L’augment de la població
• L’increment de la producció agrícola va permetre millorar
l’alimentació de la població, i així també va augmentar la resistència a
les malalties.
• El creixement demogràfic va provocar la necessitat de buscar noves
terres de conreu.
• L’augment de la població agrícola va fomentar l’emigració de pagesos
cap a les ciutats. Allà tenien més llibertat personal i oportunitats per
millorar les condicions de vida.
Europa XII: 45 milions Europa XIV: 75 milions
• Repoblar camps antics.
• Talar boscos.
• Rompre noves terres.
• Assecar maresmes.
• Van construir dics i canals per guanyar terreny al
mar.La població europea

5. La recuperació de la vida urbana
El creixement de les ciutats
• La millora de l’agricultura va estimular el comerç i la revitalització de
les ciutats.
• Els pagesos i ramaders, produïen més del que necessitaven i
generaven un excedent. Podia ser intercanviat per altres productes.
• Les ciutats es van convertir en un lloc de residència per a artesans i
comerciants.
• El renaixement de les ciutats es va produir a partir de la revitalització
de les que ja existien o del creixement dels barris que van sorgir al
voltant dels castells o de les abadies → Burgs i burgesos.
• Els burgs que estaven en una cruïlla de camins, a prop d’un riu o d’un
port, van anar adquirint més activitat comercial i van créixer més
ràpidament.

6. La recuperació de la vida urbana
Les ciutats medievals
 Se solien situar en un emplaçament proper a les vies principals de comunicació.
 També es podien situar sobre un territori que pogués proveir les necessitats més
importants: bones terres per al conreu i la pastura, aigua abundant, boscos per
obtenir fusta, pedreres per proveir-se de pedres i mines per a l’extracció,
principalment, de sal i minerals.
 Completament envoltades per muralles.
 L’interior del recinte era atapeït i el pla urbà era molt irregular.
 Al centre hi havia una plaça, al voltant de la qual se situaven els edificis més
importants: l’ajuntament, el mercat, la llotja i la catedral. Els nobles, i a vegades els
monarques, es van construir palaus luxosos.
 La major part de l’espai l’ocupaven els habitatges, amb patis i horts. També hi
havia hospitals, escoles, hostals i nombrosos edificis religiosos.
 Les cases s’agrupaven per barris. Reunien la població segons la procedència o
l’activitat artesana (gremis).
 Els carrers eren estrets, bruts, la majoria sense empedrar, sense voreres.... Poca
higiene urbana. Proliferació de puces i rates que afavorien la difusió de malalties.
 Els incendis eren freqüents i es propagaven ràpidament.

7. El desenvolupament econòmic de la ciutat
Els artesans i els gremis
• La ciutat medieval es va convertir en un centre de producció
d’objectes manufacturats.
• Els gremis eren l’agrupació dels artesans d’un mateix ofici, que
acostumaven a treballar al mateix carrer o barri. Els tallers eren petits
i el treball manual.
• El treball artesà s’organitzava en tallers petits, el propietari dels quals
era el mestre artesà, que disposava d’eines pròpies.

8. • Organització jeràrquica:
• Els gremis s’organitzaven per protegir-se de la competència d’altres
artesans i per garantir el bon funcionament de la producció.
• Els artesans de cada ofici s’organitzaven en gremis, estructurats de
forma jeràrquica: el propietari era el mestre, també hi havia els
oficials i els aprenents.
• El gremi es preocupava de mantenir el compliment d’una sèrie de
normes molt rígides.

10. El desenvolupament econòmic de la ciutat
Fires i mercats
• Una funció important era fer el mercat per poder intercanviar
productes agrícoles per manufactures.
• L’augment de la seguretat als camins va facilitar el trasllat de les
mercaderies. Van aparèixer noves rutes terrestres entre ciutats.
• Les ciutats van triar un dia especial per fer mercat i van decretar
lleis que protegien els mercaders. Es van crear les fires, mercats
extraordinaris.

11. El desenvolupament econòmic de la ciutat
les grans rutes del comerç
• El comerç marítim va adquirir molta importància. Els vaixells tenien
més capacitat de càrrega i eren més ràpids.
• La primera gran ruta unia el Mediterrani occidental amb l’oriental.
Importaven productes de luxe (seda i espècies) i exportaven teixits,
armes i eines.
• Una segona ruta era la de l’Atlàntic i el Bàltic. S’hi transportaven
llanes, vins, pells, fustes i blat. Aquestes productes convergien a les
ciutats dels Països Baixos.

12. La societat urbana
L’aparició de la burgesia
• El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal.
• Les ciutats van acollir una multitud de persones dedicades al treball
artesà i al comerç. Estimulà la formació d’un nou grup social, la
burgesia.
• La base de la seva riquesa eren els diners. Que cobraven per:
1. La seva feina.
2. La venda dels seus productes.
3. Pels beneficis que generaven els seus negocis.
• Podem parlar de:
a) Alta burgesia: grans comerciants i banquers.
b) Petita burgesia: mestres artesans i petits comerciants.

13. La societat urbana
L’aparició de la burgesia
• La riquesa de les ciutats va
atreure senyors nobles i
eclesiàstics. Van establir la
residència, van construir palaus,
convents i esglésies.
• També vivien a les ciutats altres
grups socials formats per gent
humil: oficials i aprenents dels
gremis, criats, gent sense ofici i
captaires.
• També s’hi van establir minories
religioses: jueus que vivien en
barris separats (aljames o calls).
Eren artesans, prestadors o
metges.

14. La societat urbana
El govern de les ciutats
• Les ciutats van formar comunes o assemblees de tots els veïns per
organitzar-ne el govern.
• Més tard es van elegir magistrats (regidors), que s’encarregaven de
les finances, l’ordre i la justícia, dirigits per un burgmestre o alcalde.
• L’ajuntament era l’edifici on es reunien els membres del govern de la
ciutat. Allà es guardaven el segell, l’escut d’armes, l’arxiu dels
documents i el tresor de la ciutat.
• Amb el temps el govern de la ciutat va anar quedant en mans de les
famílies més riques de comerciants i banquers. Van constituir un grup
privilegiat, el patriciat urbà.

16. La societat urbana
La cultura urbana
• Durant els segles X i XI, a Europa occidental, llegir i escriure era una
feina reservada als clergues, als funcionaris reials i alguns mercaders
rics. Els monestirs eren els principals centres de cultura.
• La millora de les condicions econòmiques i el desenvolupament de la
vida urbana van afavorir un major interès per la cultura entre alguns
nobles i entre els burgesos.
• A les ciutats es van desenvolupar les escoles, que depenien de
l’Església o del govern de la ciutat.
• El desig d’aprendre sense el control de les autoritats va donar lloc a
la formació de corporacions anomenades universitats.

17. La consolidació del poder reial
Els reis van buscar el suport de la burgesia
• Entre els segles X i XII, la monarquia va exercir poc poder sobre el
territori del seu regne. No es podia imposar als senyors feudals ja que
els reis no tenien recursos econòmics per mantenir l’exèrcit o
l’administració del regne.
• A partir del segle XII, van aprofitar el creixement econòmic i la
puixança de la burgesia per intentar imposar la seva autoritat sobre
la noblesa feudal. El seu objectiu era garantir la unitat i l’estabilitat
del territori de la seva corona.
QUÈ NECESSITAVEN ELS BURGESOS?
• llibertat personal i seguretat que els
permetés desenvolupar la seva
activitat comercial per camins, mars i
ciutats.
• aspiraven a dictar les seves pròpies
lleis, elegir els seus jutges i a tenir el
seu propi govern local.
Els burgesos van facilitar als monarques recursos econòmics per
defensar i administrar el regne i imposar-se als senyors feudals
QUÈ VAN FER ELS REIS?
Van donar a les ciutats cartes de
privilegis:
1. Es reconeixia la condició de lliures
als seus habitants.
2. Donava el dret a establir-hi el seu
propi govern.
3. Oferia monopolis comercials,
permisos per obrir mercats.
4. Oferia garanties per circular per tot
el regne.

18. La consolidació del poder reial
Les Corts i els Parlaments
• A les reunions del consell o cort
reial, es va acceptar que hi foren
presents els representants de la
burgesia. Convocant-los, el rei
pretenia reconéixer la importància
d’aquest estament en la societat
medieval i demanar-los subsidis
en metàl·lic. Les reunions amb els
estaments (noblesa, clerecia i
burgesia) rebien el nom de corts o
parlaments.

19. La consolidació del poder reial
Les guerres entre les monarquies europees
• L’esforç d’algunes monarquies per consolidar el poder i establir un
regne amb fronteres va originar conflictes entre els reis europeus.
• El conflicte més important va ser la Guerra dels Cent Anys. Enfrontà
França i Anglaterra entre 1337 i 1453. La causa d’aquest
enfrontament serà el conflicte successori de la corona francesa i
pretensió del rei anglès de ser rei de França.
• Els anglesos van ocupar durant anys part del territori francès, però
fou Carles VII de França qui va guanyar. Fou el primer enfrontament
entre Estats i no entre senyors feudals.

20. Regnes de l’Europa occidental a mitjan segle XIV

21. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)
La fam, la guerra i la pesta
• A principis del segle XIV es produí a Europa una crisi agrària com a
conseqüència de les males collites (clima desfavorable i conreu de
terres de mala qualitat). Conseqüència: disminució de la producció
de blat. Es va estendre la fam.
• Es van afegir els danys que provocaven les guerres freqüents entre
senyors feudals. Les terres eren saquejades. Als boscos s’amagaven
els bandolers, augmentava la inseguretat dels camins.
• El període més dur comença l’any 1347. La Pesta Negra assola
Europa i afecta una població subalimentada i provoca una gran
mortalitat.
• La crisi demogràfica va agreujar la crisi agrària, va paralitzar el
comerç i va frenar l’activitat artesana de les ciutats.

22. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)
La Pesta Negra
• A partir de 1348 s’estengué per tot Europa. A l’Edat Mitjana no es
coneixia quina era la causa de la Pesta Negra. Els metges i els remeis
que aplicaven eren quasi tots ineficaços.
• Va ser considerada una malaltia incurable fins a 1894. L’any 1894 el
metge suís Alexandre Yersin va poder reconèixer per primera vegada,
a través d’un microscopi, el microbi que provocava la malaltia: el bacil
yersinia pestis.
• L’any 1897 es va descobrir com es transmetia la malaltia i anys més
tard es va tenir a disposició les vacunes contra la pesta.

23. • L’epidèmia de pesta va ser efecte del creixement econòmic. Amb el
desenvolupament del comerç europeu, els comerciants genovesos i
venecians van anar a negociar fins els confins del mar Negra. És allà
que van entrar en contacte amb mercaders d’Àsia. La pesta va arribar
a Europa des d’Àsia en els paràsits de les rates i puces que abundaven
en els vaixells que comerciaven amb aquelles exòtiques regions.

25. • Conseqüències de la Pesta Negra:
1. Descens fort i sobtat de la població
2. Augment de les exigències feudals:
- exigir més obligacions i més tributs als seus pagesos per evitar que els seus
ingressos disminuïssin,
- aplicació dels Mals usos (a Catalunya)
Gràfic evolució de la població catalana de 1300 a 1717

26. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)
Crisi agrària i revoltes dels pagesos
• El descens de la població va tenir efectes immediats al camp:
escassetat de mà d’obra i terres de conreu abandonades.
La producció va
minvar.
Els ingressos i les
rendes dels
senyors van
Per compensar:
1. els senyors van augmentar
els impostos;
2. van endurir les condicions de
servitud: “mals usos”.
3. no els van permetre
abandonar les terres.
La manca d’aliments.
L’alça dels preus.
L’empitjorament de les
condicions de vida,
Augment de
les
TENSIONS
SOCIALS.

27. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)
Les revoltes urbanes
• La crisi també va arribar a les ciutats.
1. Mortalitat més elevada.
2. Escassetat i encariment
dels aliments.
3. Descens de l’activitat
artesanal.
4. Reducció del comerç.
Ruïna de molts artesans i comerciants.
S’estén la pobresa entre les classes
populars.
Davant aquest
augment
Els grups més desfavorits van exigir
millores i també accés als càrrecs
municipals.
Les revoltes s’escampen per
moltes ciutats europees.
Sovint acompanyades
d’assalts als barris jueus
(progroms).
Van ser reprimides pels
nobles feudals, l’alta burgesia
i l’autoritat reial.

28. L’art gòtic. L’arquitectura
L’art gòtic: un nou estil urbà
• El gòtic naix a França al segle XII i s’estén per tota Europa al llarg del
XIII. És un art urbà, impulsat fonamentalment per la burgesia i per
l’Església. Els principals edificis seran:
a) Religiosos: esglésies i catedrals
b) Ajuntaments, llotges, palaus, drassanes…
Catedral de Nôtre Dame. Paris (segle XII)
Catedral de Chartres (1195-1220)
Saló del Tinell.(1359)
Palau de la Generalitat de Catalunya.
(segle XV). Pati interior.
Llotja de Mallorca. (1420-1451)
Ca d’Oro (segle XV). Venecia

29. L’art gòtic. L’arquitectura
L’arquitectura gòtica
• L’arquitectura gòtica es caracteritza per:
- L’arc ogival.
- La volta de creueria o ogival, formada per trams separats d’arcs ogivals.
- Els vitralls de colors.
- Els arcbotants i contraforts de gran complexitat que es remataven amb
pinacles.
- Les rosasses i els gablets de la portalada.
- La planta de creu llatina, amb un braç llarg i un altre de curt (transsepte).
• A diferència de l’arquitectura romànica, molt més austera, sòbria i
rígida, l’arquitectura gòtica es caracteritza per la seva gran altura, els
grans finestrals que es troben als murs i la recarregada decoració de
tot l’exterior arquitectònic.

30. L’escultura i la pintura gòtiques
L’escultura gòtica
• Les característiques principals de l’escultura gòtica són:
- Ús en la decoració dels exteriors de les esglésies, sobretot façanes,
però també en altres elements constructius com les gàrgoles.
- Independització de l’escultura respecte de l’arquitectura mitjançant els
retaules o els monuments funeraris.
- Més realisme, arribant en alguns casos fins i tot a realitzar veritables
retrats.
- Més moviment i volum en els personatges.
- Formació d’escenes.
- Aparició i reconeixement de l’autoria de l’obra.

31. L’escultura i la pintura gòtiques
La pintura gòtica
• Les característiques principals de la pintura són:
- -Representació de la profunditat i la perspectiva.
- -Més expressivitat i acció dels personatges.
- -Descripció realista i detallada de la vida quotidiana.
- -Presència d’escenes formades per personatges, edificis i paisatges.

32. El jardí de les delicies (1510-1515). Hyeronimus Van Aecken El Bosch