Comentari PAU de La habitació vermella de Henri Matisse

1. Henri Matisse : Habitació vermella

2. Fitxa tècnica
 Títol: Habitació vermella o
Harmonia en vermell.
 Autor: Henri Matisse (Le Cateau,
1869 – Niça, 1954).
 Cronologia : 1908 .
 Tècnica: oli sobre tela.
 Dimensions: 180,5 x 221 cm.
 Estil: fauvisme.
 Tema: costumista / interior.
 Localització: Museu de l’Ermitage
(Sant Petesburg).

3. Obres del mateix autor o època:
L’alegria de viure (1905)

4. La dansa (1909-1910)

5. Biografia de l’autor
 Henri Matisse està considerat el líder
del moviment fauve. La seva
trajectòria com a pintor es va iniciar
dins de la tradició acadèmica i
conservadora fent nombroses còpies
de quadres de mestres clàssics. A
partir de 1899, el pintor francès va
començar a experimentar amb
tècniques postimpressionistes
(puntillisme) i va mostrar una audàcia
cromàtica especial.
Luxe, calma i voluptuositat (1904-1905)

6.  Amb aquesta tècnica, Matisse va participar en la famosa
exposició del Saló dels Independents del 1905, en la qual el
crític francès Louis Vauxcelles va batejar els artistes
participants com a fauves (feres) per l’estridència dels colors
utilitzats.
 A partir de 1917, Matisse es va establir al sud de França,
sobretot a Niça i a Vence, on va pintar escenes locals d’una
coloració fluïda i brillant, utilitzant la tècnica del découpage
(tècnica manual decorativa en la qual s'empren papers
impresos o teles per enganxar sobre suports diversos).
 Al llarg de la seva carrera va il·lustrar diversos llibres, va
dissenyar vestuaris i escenaris teatrals i va fer escultures. A
diferència d’altres artistes contemporanis, no va representar
mai temàtiques desoladores, sinó que, com el mateix va
escriure, cercava en l’art un descans i un equilibri allunyats
d’experiències pertorbadores. (Més informació)
Imatge del Saló amb l’obra
neoclàssica d’Albert Marque
“Donatello entre les feres”
Dona asseguda d’esquena al mar. (1922)
La ratlla verda. Retrat de
Mme. Matisse (1905)

7. Context
 L’època de les primeres avantguardes coincideix amb un
període molt convuls de la història: la rivalitat colonial entre
potències europees, la Primera Guerra Mundial (1914-1919), la
Revolució Russa (1917), el naixement del feixisme i del
nazisme. Un món en crisi que revitalitza l’art i que porta
l’artista a la recerca d’elements nous i provocadors,
reaccionant contra les injustícies socials que l’envolten. L’art
contemporani deixa de banda la captació externa de la realitat
visual i expressa les vivències interiors de l’artista, un artista
sovint rebutjat que busca uns altres individus per fundar un
moviment que expressi les seves inquietuds. Neixen així les
avantguardes del segle XX, que poc tenen en comú amb els
estils globalitzadors del passat. La pintura pren el
protagonismes de la innovació.

8. Descripció formal
 El 1908 Matisse va crear, al seu estudi de París, L'habitació
vermella. Estava destinada a la mansió de Moscou del
col·leccionista rus Sergey Shchukin i el mateix artista
l’anomena "panell decoratiu”.
 La tela presenta un menjador burgès en el que una figura
femenina arranja els detalls previs a un dinar. Sobre la taula hi
ha gerros, fruites i flors.
 L’ Habitació vermella, nom que s’explica pel color que
predomina en l'escena, ofereix un aspecte proper al
decorativisme dels tapissos orientals, i s’allunya de les
composicions convencionals. Per a Matisse, un quadre és una
qüestió d’ordre i unitat. Tot hi juga un paper: els objectes, els
personatges i les superfícies buides. La composició no és més
que l’art de disposar de forma ordenada els objectes.

9.  L’eix d’aquesta composició és el color, de gamma reduïda
però de gran intensitat. L’associació del vermell i del blau
s’erigeix en la veritable protagonista del quadre. Els fauvistes
eren coneixedors de la Teoria del Color i Matisse sabia que
contraposant dos tons complementaris el resultat òptic
ressaltava molt més la força de l'obra.
 La continuïtat entre el paper de la paret i les estovalles,
s'uneix en un tot únic que subratlla el caràcter bidimensional
de la tela. Així queda anul·lada la noció d’espai perquè no
s’han utilitzat els recursos de la perspectiva tradicional. La
finestra, a través de la qual veiem un jardí amb plantes i flors,
no és una excusa per donar una sensació il·lusòria de
profunditat, sinó un motiu per reflectir l’arabesc de la
decoració interior.

10.  El color, sotmès a la llum durant l’ impressionisme, ara
s’allibera. No hi ha cap font de llum ni natural ni artificial. És el
mateix color el que dóna lluminositat, i ja no hi ha rastre
d’ombres. L’herència de Gauguin es fa evident tant en el
planisme com en l’ús del color.
 El dibuix té més importància. Es basa en una línia corba,
sinuosa i gruixuda, que pot arribar a descompondre la forma
en contra de qualsevol expectativa de naturalisme i que dóna
dinamisme a l’obra. Els contorns dels arbres i el de la dona són
simplificats perquè estiguin més d’acord amb les flors
dibuixades en el paper de la paret i en les estovalles.
 Es tracta d’un oli sobre tela. L’oli és una tècnica pictòrica que
consisteix a dissoldre els pigments en un aglutinant com l'oli
de llinosa. Aquesta tècnica permet gran varietat d'efectes
pictòrics i rectificacions.

11. Temàtica, significat i funció
 Temàtica: L’Habitació vermella plasma un tema que Matisse ja
havia pintat en 1897, en la seva obra La taula, però el resultat
és totalment diferent. El pintor ha transformat un quadre amb
certes influències impressionistes, en una obra de caire
avantguardista i innovador.
 Significat: A través del color, l’artista apel·la a la part emotiva
de l’espectador. Aquest esteticisme queda plasmat en imatges
de felicitat i refusa les angoixes del món contemporani. És un
art que no defensa cap bandera ideològica, només aporta una
nova tècnica pictòrica.
 Funció: Estètica.
Matisse va afirmar que l’objectiu del seus quadres era
proporcionar plaer i alegria de iure. Ell deia ” somnio amb un
art equilibrat, pur, afable, on el tema no sigui inquietant ni
torbador, que serveixi com a calmant cerebral”.

12. Models i influències
 Matisse juntament amb Derain inicia
el moviment Fauvista a Cotlliure,
l'estiu de 1905. L’artista rep
influències del seu mestre, el pintor
simbolista Moreau i de
postimpressionistes com Gauguin, i
Cezanne. Aquest era considerat el
mestre de tots els artistes del seu
cercle, Dufy i Vlaminck entre
d’altres.
 Altres influències en la pintura de
Matisse eren les miniatures perses i
l’art islàmic. Ell deia que la inspiració
sempre li arribava de l’orient.
G. Moreau: Júpiter i Semele
(1894-1896)
M. de Vlaminck: El bar (1900)

13. Models i influències
Picasso: L’alegria de viure (1946)
 Henri Matisse, líder del moviment fauvista, és un dels artistes
més influents del segle XX. Les seves innovacions estilístiques,
juntament amb les de Picasso, modificaran el curs de l'art
contemporani.
 Els germans Gertrude i Leo Stein col·leccionistes d’art d’origen
nord-americà van comprar alguns quadres de Matisse i aviat
un sector de la societat parisenca avançada es va interessar
per una pintura "diferent". Els Stein formaven part d’un cercle
molt restringit. S'oposaven a l’art acadèmic i defensaven la
innovació artística i la ruptura radical amb el passat