Presentació power point sobre el tema

1. La Prehistòria

2. Introducció
• La Prehistòria abraça un període de temps que comença amb
l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys,
i s’estén fins l’aparició de l’escriptura (3.500 a. C.). No hi ha
testimonis escrits de l’activitat humana durant aquest període
de temps tan llarg, només testimonis arqueològics. Al
Paleolític (edat de la pedra antiga) la humanitat vivia de la caça
i la recol·lecció, i era nòmada; després, en el Neolític (edat de la
pedra nova), va aprendre a domesticar animals i a cultivar la
terra, i es va tornar sedentària. Les primers notícies escrites de
la Península Ibèrica ens van arribar gràcies als grecs i els
romans, és a dir, en els temps de transició a la Història o
Protohistòria. La Història comença quan una civilització és
capaç de generar documents escrits.

3. Adaptació i evolució
• Fa uns sis milions d’anys, alguns primats, a l’Àfrica, van
començar una lenta evolució per a adaptar-se a les noves
condicions climàtiques i sobreviure en un medi hostil. No
tenien grans qualitats físiques, però van ser capaços
d’organitzar-se en grups per caçar a les planes. Eren els
primers homínids, que amb el pas del temps van donar lloc a
l’espècie humana.
Els primers éssers humans

4. El procés d’hominització
• Els canvis que van convertir els primats en éssers humans van
ser lents i complicats:
1. Posició vertical i marxa bípeda (homo erectus).
2. Desenvolupament del cervell.
3. Alliberament de les mans.
4. Disminució de la mida de les mandíbules i de les dents.
5. Aparició del llenguatge.
Els primers éssers humans

5. L’evolució humana
 Australopithecus (3.500.000 anys) : homínid situat entre els
grans primats i l’ésser humà. Ja era bípede i utilitzava eines
que no fabricava de manera conscient.
 Homo habilis (2.300.000 anys): ja fabricava eines de manera
conscient.
 Homo erectus (1.900.000 anys): cervell més desenvolupat i
caminava més dret.
 Homo neanderthalensis (1.500.000 anys).
 Homo sapiens sapiens (1.200.000 anys): aspecte físic, volum i
complexitat cerebral de l’ésser humà actual.
Els primers éssers humans

6. Les societats de caçadors - recol·lectors
• L’aparició dels primers éssers humans marca el començament
del primer període prehistòric: el Paleolític. Durant aquest
període, els éssers humans eren depredadors, vivien d’allò
que els oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció. Aquests
grups humans eren nòmades: es desplaçaven sovint buscant
menjar, refugi o fugint dels perills.
El Paleolític: la caça i la recol·lecció

7. La utilització del foc
• L’Homo erectus devia descobrir el foc de manera casual ara fa
més d’1.500.000 anys. Més endavant, els neandertals van
aprendre a encendre el foc per mitjà de diverses tècniques. El
domini del foc va ser un element molt important per al
progrés humà: va permetre escalfar-se, il·luminar i, sobretot,
cuinar i fer digeribles els aliments.
El Paleolític: la caça i la recol·lecció

8. La fabricació d’instruments
• La fabricació d’instruments és un dels signes que diferencia
l’espècie humana dels altres animals. Al començament, feien
servir simples pedres tallades per aconseguir una vora tallant.
Més endavant van fer servir sílex, amb el qual van fabricar
bifaços (de 2 cares). I amb el pas del temps, es van fer servir
nous materials com ara els ossos i les banyes d'animals, amb
els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors...
El Paleolític: la caça i la recol·lecció

9. Un campament paleolític

10. Les primeres creences religioses
• Les primeres creences religioses van aparèixer per la
necessitat de donar explicació a fenòmens que resultaven
misteriosos per als primers éssers humans: la vida, la mort, la
pluja o el sol. Els éssers humans també van intentar influir
sobre els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals. El
fet que els enterraments seguiren unes pautes determinades
ens suggereix la possibilitat que existiren rituals funeraris.
L’art de les cavernes
Sepultura de Dolni
Vestonice (Rep.
Txeca)

11. Les pintures rupestres
• Fa uns 30.000 anys, sobre les parets de les coves o dels abrics,
els sapiens sapiens van començar a pintar i a esculpir motius
diversos: mans, animals, escenes de caça... Hi ha diverses
explicacions sobre el significat d’aquestes pintures: rituals
màgics propiciatoris de la caça, cerimònies religioses, etc.
L’art de les cavernes

12. Escena de pintura rupestre

13. Estatuetes i gravats
• La humanitat prehistòrica també
ens ha deixat nombroses mostres
d’art mobiliari. Es tracta,
principalment, de reproduccions
d’animals, bastons gravats,
penjolls d’os o de marfil i petites
escultures femenines (Venus
paleolítiques).
L’art de les cavernes

14. L’agricultura i la ramaderia.
• Fa uns 10.000 anys, en una zona de l’Orient Pròxim (coneguda
com a Creixent Fèrtil), va començar la producció d’aliments.
Aquesta nova etapa de la història de la humanitat és
coneguda amb el nom de Neolític. L’observació constant dels
fenòmens de la natura i dels animals van ser l’origen de
l’agricultura i de la ramaderia.
El Neolític: la producció d’aliments

15. Noves eines i noves tècniques.
• Les noves tasques agrícoles van comportar la fabricació
d’eines especialitzades: l’aixada, la falç, el molí de mà… La
necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments
va propiciar el desenvolupament de la ceràmica. També van
descobrir com s’elaboren els teixits. I l’ús de pedres
semiprecioses polides per a elaborar joies va comportar el
desenvolupament de la mineria.
El Neolític: la producció d’aliments
Tasques per convertir
el blat en farina

16. La difusió del Neolític
• Des del Creixent Fèrtil, es va produir, a partir del VII mil·lenni a.
C., la difusió de les tècniques agrícoles noves arreu d’Europa.
A més de fer-ho a l’Orient Pròxim, l’agricultura va sorgir de
manera autònoma en altres zones del planeta: la vall de
l’Indus (Índia), la vall de l’Huang He (Xina), la vall del Song
Hong (Vietnam), els altiplans de Centreamèrica (Mèxic), la
serralada dels Andes (Perú), etc.
El Neolític: la producció d’aliments

17. • Sovint els poblats neolítics es situaven dalt d'elevacions del
terreny properes als cursos de l'aigua i els protegien amb
murs o fossats. Els habitatges podien ser de planta
rectangular o rodona i estaven formats per una sala polivalent
amb llar de foc. Podien disposar també d'una petita cambra
que servia de magatzem.
• La majoria dels seus pobladors eren agricultors i ramaders i la
ceràmica, la mineria i els teixits van comportar l'aparició dels
primers artesans.
• Eren poblats autosuficients, és a dir, s'abastien amb tot el que
s'hi produïa, tot i que hi ha indicis que també es feien alguns
intercanvis entre poblats, sobretot d'objectes de prestigi
(variscita, ceràmica, petxines...).
La vida en un poblat neolític: Çatal
Hüyük (Turquia)

18. La utilització dels metalls
• El primer metall conegut va ser el coure (5.000 a. C.), però era
molt tou i els utensilis es deformaven molt de pressa. De la
mescla del coure amb l’estany es va obtenir el bronze (3000 a.
C.), un metall més dur que podia substituir la pedra. Vers el II
mil·lenni a. C. es va començar a treballar el ferro, un metall
excel·lent per a fabricar armes i eines agrícoles.
L’Edat dels Metalls

19. L’elaboració dels metalls
• Al principi, es va començar a treballar el metall en fred
(coure). Però la veritable metal·lúrgia va aparèixer més
endavant, quan es va aprendre a utilitzar la forja. Una nova
fase de la metal·lúrgia va començar amb el procés de fosa
(bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li
la forma desitjada abocant-lo en motlles. Finalment, es va
desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una tecnologia més
complexa que necessitava temperatures altes.
L’Edat dels Metalls

20. Artesans i comerciants
• La metal·lúrgia era una activitat que necessitava veritables
especialistes. A mesura que les societats es van fer més riques
van sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes, etc. La
producció de mercaderies noves va estimular l’intercanvi, és a
dir, el comerç. Paral·lelament, es desenvoluparen les primeres
tècniques de navegació i es va inventar la roda.
L’Edat dels Metalls

21. Les primeres ciutats
• Aquestes innovacions van produir transformacions als poblats
neolítics de l’Orient Pròxim. La població va créixer i els poblats
van començar a tenir molts edificis i muralles per a defensar-
se, i es van convertir en veritables ciutats. Amb el
desenvolupament dels oficis especialitzats, van aparèixer
grups socials diferenciats i algunes persones van començar a
acumular riquesa i poder. De vegades, entre els guerrers que
defensaven les ciutats s’elegia un cabdill o rei que governava
la ciutat.
L’Edat dels Metalls

22. Els megàlits
• A Europa, a partir del V mil·lenni a. C. les societats agrícoles
més avançades, van aixecar monuments anomenats megàlits.
• Hi ha diversos tipus de megàlits
• Menhir: Gran pedra clavada a terra. Commemoratius o marques
territorials.
• Dolmen: Cambra formada per dos pedres verticals i lloses de
cobertura. Sepultura funerària col·lectiva.
• Cromlec: Conjunt de pedres verticals amb lloses de cobertura
formant un cercle. Relacionat amb un culte agrari o solar.
L’Edat dels Metalls

23. El Paleolític
• La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és molt
antiga. A Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes
més antigues de la Península Ibèrica. Aquests pobladors
vivien en campaments a l’aire lliure i tenien ferramentes molt
bastes. Més endavant, la Península va estar poblada per
neandertals, que vivien en coves i abrics, i van començar a
fabricar eines més especialitzades. En l’etapa final del
Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens, es van incorporar
materials com l’os i la banya, i també sorgiren les primeres
mostres d’art.
La Prehistòria a la Península Ibèrica
Jove Homo antecessor, de l’excavació de la Gran
Dolina, a Atapuerca

24. Les pintures rupestres
• A la Península Ibèrica, molt rica en art rupestre, es diferencien
dues grans zones: a la zona cantàbrica predomina la
representació naturalista d’animals de finals del Paleolític,
normalment aïllats i de colors vius (cova d’Altamira, Cantàbria)
i a la zona mediterrània o llevantina hi ha escenes de grup amb
una tècnica més esquemàtica i,, per tant, més recent (La
Valltorta a Tírig, forma un conjunt de pintures rupestres
declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO).
La Prehistòria a la Península Ibèrica

25. El Neolític. El megalitisme
• Les primeres comunitats neolítiques van aparèixer a la
Península Ibèrica vers el VI mil·lenni aC. Els jaciments més
antics es troben a la costa mediterrània i es caracteritzen per
la presència de l’anomenada ceràmica cardial. El
desenrotllament del megalitisme a la Península Ibèrica va
començar al final del Neolític i va perdurar fins després de
l’Edat dels Metalls. Extremadura, Galícia, País Basc, Catalunya i
Andalusia són especialment riques en aquest tipus de
monuments.
La Prehistòria a la Península Ibèrica
Dolmen de Valencia de Alcántara

26. L’Edat dels Metalls a la Península Ibèrica
• Vers el III mil·lenni aC. es va estendre la metal·lúrgia del coure
(Los Millares), més tard, vers el II mil·lenni a. C., es
desenrotllaren cultures que coneixien la metal·lúrgia del
bronze (El Argar). L’Edat del Ferro (I mil·lenni a. C.) va
començar amb l’arribada de pobles colonitzadors de la
Mediterrània (fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes de
Centreeuropa.
La Prehistòria a la Península Ibèrica
Recreació de Los MillaresEnterrament propi de la cultura de l’Algar

27. Els assentaments paleolítics
• El territori de l’actual Catalunya segurament està habitat des
de fa aproximadament un milió d’anys.
• Ara bé, les restes humanes més antigues són les de les
mandíbules de Banyoles i de Sitges que pertanyien a
neandertals).
• Són nombrosos els assentaments paleolítics amb restes
d’eines de pedra, os o banya, i amb nombrosos fogars.
Destaquen les coves de Serinyà (Pla de l’Estany) i l’Abric
Romaní de Capellades (Anoia).
La Prehistòria a Catalunya
Crani de l'home de Talteüll,
la resta humana més antiga
trobada a Catalunya
(450.000 anys)

28. Els assentaments paleolítics
• També hi trobem una cinquantena de conjunts de pintura
rupestre, la majoria d’estil llevantí. Els més importants es
troben a la Serra de la Pietat a Ulldecona (Montsià) i a la Roca
dels Moros, al Cogul (Garrigues).
La Prehistòria a Catalunya
Dança del Cogull

29. Les societats agrícoles i el megalitisme
• Les primeres comunitats neolítiques (VI mil·lenni a. C.)
practicaven una incipient agricultura i ramaderia, i es
caracteritzaven per l’elaboració de ceràmica cardial.
• En aquesta època van sorgir els primers poblats estables, com
el de la Bòbila Madurell (Vallès Occidental), on s’han trobat
restes de cabanes i una metròpolis.
• Al final del neolític es construïren els primers megàlits. A
Catalunya, la majoria són dòlmens o sepulcres col·lectius i, en
menor mesura, menhirs.
La Prehistòria a Catalunya
Dolmen Vallgorguina - La Pedra Gentil

30. L’edat dels metalls
• Durant el III mil·lenni a. C. aparegueren els primers grups que
coneixien la metal·lúrgia del coure.
• La posterior utilització del bronze (cap al 1800 a. C.) i del ferro
va lligada a l’arribada, a finals del II mil·lenni a. C., de pobles
indoeuropeus procedents del centre d’Europa (camp d’urnes).
• Aquests canvis van comportar una major sedentarització de la
població, que va propiciar l’aparició dels primers poblats amb
estructura urbana
• Situats en llocs elevats i prop d’algun riu, s’organitzaven al
voltant d’una plaça central i els seus habitatges, adossats els
uns amb els altres, formaven una petita muralla.
La Prehistòria a Catalunya
Reconstrucció virtual del poblat dels Vilars