Comentari PAU de "Las Meninas" de Velázquez.

1. Diego Velázquez:
Las Meninas

2. Fitxa tècnica
 Títol: Las Meninas.
 Autor: Diego Velázquez (Sevilla,






1599 – Madrid, 1660).
Cronologia : 1656.
Tècnica: oli sobre tela.
Dimensions: 3,18 x 2,76 m.
Estil: barroc.
Tema: retrat.
Localització: Museo del Prado
(Madrid).

3. Obres del mateix autor:
Vella fregint ous (1618).

4. La farga de Volcà (1630).

5. Villa Mèdici (1630).

6. La rendició de Breda o Les llances (1635).

7. La Venus del mirall (1649-51).

8. La faula d’Aracne o Les filoses (1657).

9. Biografia de l’autor
 Considerat un dels grans genis de la pintura,
Diego Rodríguez de Silva i Velázquez es va
formar com aprenent al taller de Francisco
Pacheco. El 1617, quan només tenia 18 anys,
Velázquez ja és mestre pintor, i l’any següent
es va casar amb la filla del seu mestre.
 El 1622 va visitar per primera vegada Madrid, on va tornar l’any
següent cridat pel comte duc d’Olivares, el primer ministre de
Felip IV. Després de pintar un retrat del monarca, actualment
perdut, va ser nomenat pintor de cort amb només 24 anys. La
visita de Rubens a Espanya el 1628 va revifar el desig del pintor
sevillà de visitar Itàlia, on va anar en dues ocasions (1629-1931 i
Retrat eqüestre
1648-1651). del Comte – Duc
d’Olivares (1634).
F. Pacheco: La Verge del Rosari.

10.  A Itàlia, Velázquez, a més de poder estudiar els grans mestres,
va aconseguir que fos àmpliament reconeguda la seva vàlua
com a pintor i va retratar grans personalitats de l’època, com
Innocenci X.
 Al final de la seva vida, al llarg de la qual va pintar quadres de
gran importància per a la història de l’art, el seu
reconeixement com a pintor va arribar al màxim grau quan li
va ser atorgada la creu de l’orde de Sant Jaume, una gran
distinció per a qui va ser pintor de nobles, reis i papes.
Autoretrat de Velázquez amb la creu
de Sant Jaume, Las Meninas (1656).
Retrat d’Innocenci X (c. 1650).

11. Descripció formal
 El quadre mostra totes les figures disposades a la part baixa
de la composició, amb això, l’artista aconsegueix crear un
camp visual. La infanta Margarida s’estableix com a punt
convergent de les diferents diagonals compositives que
dibuixen els altres personatges i que es projecten des de la
infanta fins al mirall i la porta del fons.
 Aquests dos elements, mirall i porta, proporcionen a més una
gran profunditat escènica. El primer reflecteix alguna cosa que
potser és fora de l’espai pròpiament pictòric, i el segon amplia
brillantment l’espai visual. Sorprèn, també, la gran modernitat
en el tall d’algunes de les figures i els objectes als marges de la
tela, detall que aporta una gran dosi d'espontaneïtat a
l’escena i que va ser molt utilitzat a la darreria del segle XIX
arran de la influència de la fotografia.

12.  Velázquez utilitza indistintament una pinzellada llarga i fluida
amb una altra de curta i precisa que l’ajuda a perfilar amb un
gran mestratge els detalls en els vestits de les infantes. El seu
pinzell inigualable és capaç de transmetre, amb gran realisme,
textures tan diferents com la duresa de la fusta, la rigidesa
dels vestits de les infantes o la flonjor del pelatge del gos, en
el qual sembla que s’hagi d’enfonsar la sabata del nan.
 Un altre exemple excepcional de la tècnica pictòrica assolida
per Velázquez és la captació de la llum, tant en els seus efectes
generals com en els detalls. En l’obra hi ha dos focus lumínics:
un d’artificial irradia directament sobre les figures situades en
primer pla, i un altre que entra a l’habitació a través de la porta
oberta al fons, mentre que la resta de la composició queda en
penombra.

13.  Velázquez també domina perfectament la tècnica de la
perspectiva aèria i plasma l'atmosfera existent entre els
cossos esfumant-ne els contorns.
 Aquest recurs tècnic, juntament amb el contrast entre la part
il·luminada (centre) i la fosca (parets y sostre), reforça el sentit
de la profunditat escènica.
 La paleta és d’una gran riquesa cromàtica. Hi destaquen els
matisos tonals del blanc i el negre, i el contrast amb el vermell
dels detalls ornamentals dels vestits.

14. Temàtica
 Inicialment, aquesta tela constava en els inventaris del palau
com El quadre de la família, però, l’any 1843, el pintor Madrazo li
va donar la denominació actual, Les Menines, paraula d’origen
portuguès que significa “dama d’honor”.
 L’escena se situa segurament en una estança de l’Alc|zar de
Madrid, on el pintor sevillà tenia el seu taller. Al centre hi ha la
Infanta Margarida, amb Maria Agustina de Sarmiento a
l’esquerra i Isabel de Velasco a la dreta, ambdues dames
d’honor de la infanta. També hi ha els nans Mari Bárbola i
Nicolasito Pertusato, que dóna una puntada de peu al tranquil
mastí que jeu a terra.

15.  En un segon pla a la dreta, hi ha dues figures dempeus; l’una és
Marcela de Ulloa, serventa de les dames de la reina, i l’altra
Diego Ruiz de Azcona, un guardadames. Al fons, a l’obertura de
la porta, hi ha José Nieto Velázquez, aposentador de palau i
probablement parent del pintor. Al seu costat, i reflectits al
mirall, s’hi veuen els bustos del rei Felip IV i la reina Marianna
d’Aùstria. A l’esquerra hi ha l’autoretrat del pintor amb el pinzell
i la paleta a les mans, que porta una creu de l’orde de Sant
Jaume.
 Penjades a la paret hi ha dues escenes mitològiques, copiades,
respectivament de Rubens (Pal.las i Aracne) i de Jordaens
(Apol·lo i Màrsies).

16.  La temàtica de l’obra ha suscitat nombroses interpretacions. La
més acceptada és la que considera que la tela mostra la irrupció
de la infanta Margarida i el seu seguici a l’estudi del pintor,
ocupat en l’elaboració d’un retrat de la parella reial, l'efígie de la
qual es reflecteix al mirall. Tanmateix, segons la reconstrucció
de les perspectives, el mirall també podia reflectir la tela que
està pintant Velázquez, i en aquest cas caldria preguntar-se qui
miren el pintor, la infanta i altres personatges del seguici.
Alguns estudiosos han interpretat la pintura com un al·legat de
l’artista sevillà a favor de la noblesa de la pintura, equiparant-la
a la poesia i, per tant, considerant-la com un art i no com
artesania.

17.  En aquesta línia s’entendria i es justificaria l’aparició a l’esquerra
del quadre de l’autoretrat del pintor amb el pinzell i la paleta a
les mans, lluint la creu de l’orde de Sant Jaume, aconseguida
tres anys després, l’any 1659, i que segons la llegenda, va ser
pintada pel mateix Felip IV després de la mort de Velázquez,
com a senyal de reconeixement a la noblesa de l’artista.
 El quadre va ser penjat al despatx d’estiu de Felip IV, un lloc al
qual només tenia accés el rei, fet que indica el valor privat i
familiar que aquesta obra va tenir per al monarca.

18. Models i influències
 Velázquez va assimilar ràpidament l’art pictòric del passat –en
especial la pintura veneciana del segle XVI (Ticià) i el
naturalisme de Caravaggio- i va aprendre de grans mestres
contemporanis com Rubens, per acabar creant una tècnica i un
estil personals que el van portar a ser una de les figures cabdals
de l’art barroc.
 Pel que fa a Las Meninas, tant la posició del gos en primer pla,
com el recurs del mirall al fons reflectint allò que
suposadament no és dins de l’espai pictòric, han estat
Caravaggio: Mort la Mare de
comparats amb de lacèlebre obra de Van Eyck, El matrimoni
Arnolfini. Déu (1602-1606)
Van RetratMatrimoni Arnolfini (c. 1434).
Eyck: eqüestre de Felip IV
(1629) (copia)
Ticià: La Venus d’Urbino (1538).

19.  Com la majoria de pintors espanyols, fins el començament del
segle XIX, arran de les guerres napoleòniques, Velázquez va ser
poc conegut fora del seu país. A partir de llavors, la seva pintura
es va convertir en font d’inspiració dels artistes més
progressistes, que van valorar la tremenda modernitat de la
seva tècnica. Entre aquests artistes van excel·lir els
impressionistes, i concretament Manet que va qualificar el geni
sevillà de “pintor de pintors”, es a dir, “el pintor per
excel·lència”.
 A Espanya, Velázquez també hi va tenir un gran admirador i
seguidor, Goya, que va poder estudiar l’obra del pintor sevillà
en les col·leccions reials i que es va inspirar clarament en Las
Meninas per pintar La família de Carles IV.
La família de Carles IV (1800-1801)
Olympia (1863).

20.  Al segle XX, l’obra de Velázquez va ser motiu de reflexió i de
reinterpretació per una sèrie d’artistes, entre els quals
destaquen Francis Bacon, Picasso i l’Equip Crònica. Bacon, gran
admirador de Velázquez, va fer una sèrie de quadres en què el
Retrat d’Innocenci X és el protagonista.
 Las Meninas, en particular, van ser reinterpretades per Picasso,
que, a partir de l’an{lisi dels diferents elements que conté
l’obra, va fer una sèrie de recreacions en les quals projecta els
seus propis conceptes artístics i la seva estètica particular.
 D’altra banda, dins de la tendència del Pop Art, destaquen les
recreacions de l’Equip Crònica tretes del quadre i
individualitzades com a objecte artístic. Aquestes apropiacions
de les obres del passat caracteritzen determinades tendències
de la modernitat.
Equip Crònica: Interior de Las Meninas (1972).
Picasso: Las Meninas(1957).
F. Bacon: Estudi sobre el retrat
d’Innocenci X (1953).