SlideShare a Scribd company logo
1 of 13
Download to read offline
Mare de Déu de
Veciana
Fitxa tècnica
 Títol: Mare de Déu de Veciana.
 Autor: desconegut.

 Cronologia: entre el segon i el









tercer quart del segle XIII.
Tipologia: escultura exempta
policromada.
Materials: fusta d’àlber
policromada.
Mides: 88 x 44 x 30 cm.
Estil: romànic.
Tema: religiós.
Localització: Museu Episcopal de
Vic.
Procedència: església de Santa
Maria de Veciana (Anoia).
Obra de la mateixa època

Calvari de Tragó de Noguera (últim quart
del segle XII – primer quart del segle XIII).
Marededéu (segle XIII).
Marededéu (primera meitat del
segle XIII).
Context històric
 Alta Edat Mitjana: Aquesta etapa és el primer gran període de

l’època medieval que comença al segle V i finalitza al segle XII. Les
seves principals característiques són:







L’aparició i consolidació del Feudalisme.
Un ambient rural centrat en l’explotació agrària de la terra o fe.
Una època d’inseguretat física, política i religiosa.
El naixement dels tres grans imperis al voltant de la Mediterrània: Bizantí, Islàmic
i Cristià.
El predomini de l’Art Bizantí a Bizanci, l’art musulmà a l’Al-Andalus i el Romànic
als territoris cristians.
El Feudalisme és el sistema econòmic, social i polític que regeix als regnes
cristians durant l’Edat Mitjana i que es distingeix per:









L’aparició d’una societat subdividida en estaments privilegiats (noblesa i clergat) i
estaments no privilegiats.
La jerarquització de la societat per relacions feudo-vassallatiques.
La subdivisió dels imperis o regnes cristians en ducats, marquesats i comtats.
Una economia agrària basada en el feu (terra) subdividit en tres parts:
Les senyories, grans reserves o dominicatures en mans dels senyors feudals (veguers o
abats i abadesses dels monestirs o abadies).
Les terres rustiques o tinences on hi havia les terres dels tinents (homes lliures i
arrendataris de la terra) i la dels alodials, petits propietaris lliures dels alous.
Els bens comunals o zona comuna, on es localitzaven els prats i els boscos dels feus.
El sistema de conreu era de rotació triennal o biennal amb guaret.
Anàlisi formal
 La imatge de la Marededéu de Santa Maria de Veciana és una

escultura exempta de petites dimensions que va ser realitzada
per un escultor anònim durant el segle XIII amb la tècnica de la
talla sobre fusta d’àlber policromada.
 La Mare de Déu apareix asseguda en un tron decorat amb
dues petites columnes a cada costat. Té el cap cobert amb una
toca que li arriba fins les espatlles i que es subjecta amb una
corona. La mà dreta està situada al damunt de la seva falda en
actitud de beneir, mentre que a l’esquerra sosté una esfera
terrestre. Va vestida amb una túnica de color vermellós i un
mantell de color blau que li cobreix una de les espatlles. Du
unes sabates punxegudes de color blavós.
 El Nen Jesús porta una corona i va vestit amb una túnica i un
mantell del mateix color vermellós que la seva mare. L’actitud
de beneir amb la mà dreta i el llibre tancat a l’esquerra ens
recorda la forma del Pantocràtor.
 Una cosa que crida l’atenció d’aquesta imatge és la posició del

nen que està situat sobre del genoll dret de la seva mare, tot
el contrari de la resta d’imatges més tradicionals d’aquest estil
en què la col·locació de l’Infant es localitza al bell mig de la
falda o sobre del genoll esquerra de la Marededéu.
 Totes dues imatges presenten les característiques pròpies del
llenguatge escultòric romànic: frontalitat, hieratisme, simetria,
ulls ametllats, vestits amb plecs geometritzats, restes de
policromia de color vermell i blau.
 Ara bé, la cronologia del segle XIII i aquesta manera de
representar el nen Jesús a la part dreta de la falda de la verge
Maria, ens indiquen una evolució estilística de les imatges de
les Marededéus romàniques cap a les noves tipologies
gòtiques que arriben a Catalunya als inicis d’aquest segle.
 La verticalitat és la línia predominant de la composició de la

Mare de Déu de Santa Maria de Veciana, la qual cosa
proporciona un ritme de repòs i un equilibri estable. La llum és
natural, provinent, sobretot, de la seva policromia rogenca i
blavosa. Aquesta talla escultòrica presenta una atemporalitat
per la forma de representar un tema transcendent com és el
de la Mare de Déu entronitzada i sedent del seu fill al cel.
L’obra mostra unes textures rugoses, mats i dures mitjançant
la presència dels plecs geometritzats i el material emprat per a
la seva execució.
 La policromia sobre la fusta es fa a partir de preparació
d’estucats i teles que permeten una millor penetració del
pigment i redueixin l’impacta de les vetes de la fusta.
Temàtica
 La Mare de Déu de Veciana és de temàtica i simbolisme

clarament religiós, perquè la seva iconografia està basada en
la representació de la marededéu sedent, amb el fill sobre el
seu genoll dret, en actitud de beneir.
 La talla presenta la imatge romànica de la Mare de Déu com a
Saedes Sapientiae, és a dir, com a Tron de la Saviesa que sosté
el Nen Jesús. Aquest adopta l’actitud de Crist – Jutge que
apareix a l’escena del Judici Final: fa el senyal característic de
la benedicció i aguanta un llibre, símbol del Nou Testament. La
Mare de Déu du a la mà l’esfera terrestre que simbolitza
l’univers com a signe de la perfecció i del poder diví.
 Des del punt de vista del significat es tracta d’una obra de
temàtica figurativa i al·legòrica de la marededéu sedent amb el
seu fill a la falda beneint com a Crist – Jutge, igual que en el
Judici Final.
 Des de l’any 1893 aquesta escultura s’exposa al Museu

Episcopal de Vic i com ja hem observat anteriorment, és una
de les poques imatges en què l’Infant seu sobre la cama dreta
de la Verge Maria, al contrari de la majoria d’imatges de les
Marededéus romàniques que ho fan sobre la cama esquerra o
al centre de la falda com les Marededéus de Ger, de Núria o de
Montserrat amb les que podríem establir similituds i
diferències.
 La funció de la Mare de Déu de Veciana és una obra de
localització decorativa perquè decorava l’absis principal de
l’església romànica de Santa Maria de Veciana situada a la
comarca de l’Anoia i, també de funció religiosa i didàctica del
missatge triomfal sobre el pecat i la mort. Es refereix a la
funció del Crist – Jutge que apareix a l’ escena de l’ Apocalipsis
de Sant Joan, suportat pel tron celestial de la seva
mare, Saedes Sapientiae, és a dir, com a Tron o Seu de Saviesa.
 Per tant, aquesta imatge de la

Mare de Déu de Veciana, igual que
les imatges de totes les esglésies
romàniques deuria tenir molt més
efecte sobre els fidels que les
paraules en llatí dels capellans,
llengua culta que la gent del poble
no entenia. Per això, el romànic va
ser una forma artística que no
dubtava en sacrificar el realisme
per tal d’aconseguir un determinat
efecte expressiu o per fer més
entenedor el missatge que volia
difondre.
Models i influències
 L’execució d’aquesta imatge correspon al segle XIII i molt

probablement, l’artesà anònim que la va esculpir devia rebre
influències dels tallers italobizantins. La imatge de la Mare de
Déu entronitzada amb l’Infant Jesús és pròpia de l’art bizantí i ja
havia estat conreada pels artistes romànics del segle XII.

More Related Content

What's hot (20)

Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
7. ARA PACIS AUGUSTAE
7. ARA PACIS AUGUSTAE7. ARA PACIS AUGUSTAE
7. ARA PACIS AUGUSTAE
 
Retrat equestre de marc aureli
Retrat equestre de marc aureliRetrat equestre de marc aureli
Retrat equestre de marc aureli
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fillsLaocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills
 
Ara pacis Augustae
Ara pacis AugustaeAra pacis Augustae
Ara pacis Augustae
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batlló
 
Pou de moisès.pptx
Pou de moisès.pptxPou de moisès.pptx
Pou de moisès.pptx
 
Portalada de ripoll
Portalada de ripollPortalada de ripoll
Portalada de ripoll
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ
 
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
 
Ara pacis
Ara pacisAra pacis
Ara pacis
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
Renaixement pintura
Renaixement pinturaRenaixement pintura
Renaixement pintura
 
Fitxa 47 l'escola d'atenes
Fitxa 47 l'escola d'atenesFitxa 47 l'escola d'atenes
Fitxa 47 l'escola d'atenes
 
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
Fitxa 46 el naixement de venus (sol facchinni)
 

Viewers also liked

Viewers also liked (19)

Fitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de vecianaFitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de veciana
 
Marededéu de Sallent de Sanaüja
Marededéu de Sallent de SanaüjaMarededéu de Sallent de Sanaüja
Marededéu de Sallent de Sanaüja
 
Pintura gotica
Pintura goticaPintura gotica
Pintura gotica
 
Escultura gotica
Escultura goticaEscultura gotica
Escultura gotica
 
Tema 10: Art gòtic
Tema 10: Art gòticTema 10: Art gòtic
Tema 10: Art gòtic
 
Majestat Batlló
Majestat BatllóMajestat Batlló
Majestat Batlló
 
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'aviàFitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
 
Frontal de santa Maria d'Avià
Frontal de santa Maria d'AviàFrontal de santa Maria d'Avià
Frontal de santa Maria d'Avià
 
Majestat Batlló
Majestat BatllóMajestat Batlló
Majestat Batlló
 
Un món dividit en blocs 1945 1991
Un món dividit en blocs 1945   1991Un món dividit en blocs 1945   1991
Un món dividit en blocs 1945 1991
 
Escultura romànica (versió 1)
Escultura romànica (versió 1)Escultura romànica (versió 1)
Escultura romànica (versió 1)
 
Pintura Cinquecento
Pintura Cinquecento Pintura Cinquecento
Pintura Cinquecento
 
Majestad batlló alumnos arte
Majestad batlló alumnos arteMajestad batlló alumnos arte
Majestad batlló alumnos arte
 
L’art del renaixement (eso)
L’art del renaixement (eso)L’art del renaixement (eso)
L’art del renaixement (eso)
 
Tema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànicTema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànic
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatPintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
 
Arquitectura Gòtica
Arquitectura GòticaArquitectura Gòtica
Arquitectura Gòtica
 
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüjaFitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
Fitxa 35 mare de déu de sallent de sanaüja
 
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de TaüllConjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll
 

Similar to Marededeu de Veciana

Art Romanic (Escultura)
Art Romanic (Escultura)Art Romanic (Escultura)
Art Romanic (Escultura)blogsoller
 
Mare de déu de montserrat
Mare de déu de montserratMare de déu de montserrat
Mare de déu de montserratmontse ponce
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Evolució de la figura de Jesús en l'art
Evolució de la figura de Jesús en l'artEvolució de la figura de Jesús en l'art
Evolució de la figura de Jesús en l'artMontse Ferrer Vendrell
 
Art gòtic escultura
Art gòtic esculturaArt gòtic escultura
Art gòtic esculturaJulia Valera
 
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYALLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYAManel Cantos
 
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)Julia Valera
 
Art2 f 57-oració a l'hort de getsemaní
Art2 f 57-oració a l'hort de getsemaníArt2 f 57-oració a l'hort de getsemaní
Art2 f 57-oració a l'hort de getsemaníramonbo
 
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticà
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticàCga. miquel àngel. la pietat del vaticà
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticàjesusmartinez55
 
14. pantocrator de sant climet de taüll
14. pantocrator de sant climet de taüll14. pantocrator de sant climet de taüll
14. pantocrator de sant climet de taüllinspirationmcg
 

Similar to Marededeu de Veciana (20)

La figura de Maria en l’art
La figura de Maria en l’artLa figura de Maria en l’art
La figura de Maria en l’art
 
Art Romanic (Escultura)
Art Romanic (Escultura)Art Romanic (Escultura)
Art Romanic (Escultura)
 
Escultura Gòtica
Escultura GòticaEscultura Gòtica
Escultura Gòtica
 
Justinià I El Seu Seguici
Justinià I El Seu SeguiciJustinià I El Seu Seguici
Justinià I El Seu Seguici
 
Mare de déu de montserrat
Mare de déu de montserratMare de déu de montserrat
Mare de déu de montserrat
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Evolució de la figura de Jesús en l'art
Evolució de la figura de Jesús en l'artEvolució de la figura de Jesús en l'art
Evolució de la figura de Jesús en l'art
 
Art gòtic escultura
Art gòtic esculturaArt gòtic escultura
Art gòtic escultura
 
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYALLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
LLUÇANES - POBLES DE CATALUNYA
 
Oració a l’hort de Getsemaní
Oració a l’hort de GetsemaníOració a l’hort de Getsemaní
Oració a l’hort de Getsemaní
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
4. pintura renaixement
4. pintura renaixement4. pintura renaixement
4. pintura renaixement
 
5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní
5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní
5.Salzillo: Oració a l'hort de Getsemaní
 
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)
Fitxa 37 retaule de l'esperit sant (manresa)
 
Retaule de l’'Esperit Sant
Retaule de l’'Esperit SantRetaule de l’'Esperit Sant
Retaule de l’'Esperit Sant
 
Art2 f 57-oració a l'hort de getsemaní
Art2 f 57-oració a l'hort de getsemaníArt2 f 57-oració a l'hort de getsemaní
Art2 f 57-oració a l'hort de getsemaní
 
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticà
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticàCga. miquel àngel. la pietat del vaticà
Cga. miquel àngel. la pietat del vaticà
 
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roquesLeonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
 
ESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICA
 
14. pantocrator de sant climet de taüll
14. pantocrator de sant climet de taüll14. pantocrator de sant climet de taüll
14. pantocrator de sant climet de taüll
 

More from Gemma Ajenjo Rodriguez

El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICAGemma Ajenjo Rodriguez
 

More from Gemma Ajenjo Rodriguez (20)

WE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITIONWE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITION
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
Segona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra CivilSegona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra Civil
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Un mon bipolar
Un mon bipolarUn mon bipolar
Un mon bipolar
 
FRANQUISME II
FRANQUISME IIFRANQUISME II
FRANQUISME II
 
EL FRANQUISME
EL FRANQUISMEEL FRANQUISME
EL FRANQUISME
 
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
 
FRANQUISME I
FRANQUISME IFRANQUISME I
FRANQUISME I
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
 
Fitxa el pianista
Fitxa el pianistaFitxa el pianista
Fitxa el pianista
 
La segona guerra mundial
La segona guerra mundialLa segona guerra mundial
La segona guerra mundial
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
 
Personatges de la Segona República
Personatges de la Segona RepúblicaPersonatges de la Segona República
Personatges de la Segona República
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 

Marededeu de Veciana

  • 1. Mare de Déu de Veciana
  • 2. Fitxa tècnica  Títol: Mare de Déu de Veciana.  Autor: desconegut.  Cronologia: entre el segon i el        tercer quart del segle XIII. Tipologia: escultura exempta policromada. Materials: fusta d’àlber policromada. Mides: 88 x 44 x 30 cm. Estil: romànic. Tema: religiós. Localització: Museu Episcopal de Vic. Procedència: església de Santa Maria de Veciana (Anoia).
  • 3. Obra de la mateixa època Calvari de Tragó de Noguera (últim quart del segle XII – primer quart del segle XIII).
  • 5. Marededéu (primera meitat del segle XIII).
  • 6. Context històric  Alta Edat Mitjana: Aquesta etapa és el primer gran període de l’època medieval que comença al segle V i finalitza al segle XII. Les seves principals característiques són:       L’aparició i consolidació del Feudalisme. Un ambient rural centrat en l’explotació agrària de la terra o fe. Una època d’inseguretat física, política i religiosa. El naixement dels tres grans imperis al voltant de la Mediterrània: Bizantí, Islàmic i Cristià. El predomini de l’Art Bizantí a Bizanci, l’art musulmà a l’Al-Andalus i el Romànic als territoris cristians. El Feudalisme és el sistema econòmic, social i polític que regeix als regnes cristians durant l’Edat Mitjana i que es distingeix per:         L’aparició d’una societat subdividida en estaments privilegiats (noblesa i clergat) i estaments no privilegiats. La jerarquització de la societat per relacions feudo-vassallatiques. La subdivisió dels imperis o regnes cristians en ducats, marquesats i comtats. Una economia agrària basada en el feu (terra) subdividit en tres parts: Les senyories, grans reserves o dominicatures en mans dels senyors feudals (veguers o abats i abadesses dels monestirs o abadies). Les terres rustiques o tinences on hi havia les terres dels tinents (homes lliures i arrendataris de la terra) i la dels alodials, petits propietaris lliures dels alous. Els bens comunals o zona comuna, on es localitzaven els prats i els boscos dels feus. El sistema de conreu era de rotació triennal o biennal amb guaret.
  • 7. Anàlisi formal  La imatge de la Marededéu de Santa Maria de Veciana és una escultura exempta de petites dimensions que va ser realitzada per un escultor anònim durant el segle XIII amb la tècnica de la talla sobre fusta d’àlber policromada.  La Mare de Déu apareix asseguda en un tron decorat amb dues petites columnes a cada costat. Té el cap cobert amb una toca que li arriba fins les espatlles i que es subjecta amb una corona. La mà dreta està situada al damunt de la seva falda en actitud de beneir, mentre que a l’esquerra sosté una esfera terrestre. Va vestida amb una túnica de color vermellós i un mantell de color blau que li cobreix una de les espatlles. Du unes sabates punxegudes de color blavós.  El Nen Jesús porta una corona i va vestit amb una túnica i un mantell del mateix color vermellós que la seva mare. L’actitud de beneir amb la mà dreta i el llibre tancat a l’esquerra ens recorda la forma del Pantocràtor.
  • 8.  Una cosa que crida l’atenció d’aquesta imatge és la posició del nen que està situat sobre del genoll dret de la seva mare, tot el contrari de la resta d’imatges més tradicionals d’aquest estil en què la col·locació de l’Infant es localitza al bell mig de la falda o sobre del genoll esquerra de la Marededéu.  Totes dues imatges presenten les característiques pròpies del llenguatge escultòric romànic: frontalitat, hieratisme, simetria, ulls ametllats, vestits amb plecs geometritzats, restes de policromia de color vermell i blau.  Ara bé, la cronologia del segle XIII i aquesta manera de representar el nen Jesús a la part dreta de la falda de la verge Maria, ens indiquen una evolució estilística de les imatges de les Marededéus romàniques cap a les noves tipologies gòtiques que arriben a Catalunya als inicis d’aquest segle.
  • 9.  La verticalitat és la línia predominant de la composició de la Mare de Déu de Santa Maria de Veciana, la qual cosa proporciona un ritme de repòs i un equilibri estable. La llum és natural, provinent, sobretot, de la seva policromia rogenca i blavosa. Aquesta talla escultòrica presenta una atemporalitat per la forma de representar un tema transcendent com és el de la Mare de Déu entronitzada i sedent del seu fill al cel. L’obra mostra unes textures rugoses, mats i dures mitjançant la presència dels plecs geometritzats i el material emprat per a la seva execució.  La policromia sobre la fusta es fa a partir de preparació d’estucats i teles que permeten una millor penetració del pigment i redueixin l’impacta de les vetes de la fusta.
  • 10. Temàtica  La Mare de Déu de Veciana és de temàtica i simbolisme clarament religiós, perquè la seva iconografia està basada en la representació de la marededéu sedent, amb el fill sobre el seu genoll dret, en actitud de beneir.  La talla presenta la imatge romànica de la Mare de Déu com a Saedes Sapientiae, és a dir, com a Tron de la Saviesa que sosté el Nen Jesús. Aquest adopta l’actitud de Crist – Jutge que apareix a l’escena del Judici Final: fa el senyal característic de la benedicció i aguanta un llibre, símbol del Nou Testament. La Mare de Déu du a la mà l’esfera terrestre que simbolitza l’univers com a signe de la perfecció i del poder diví.  Des del punt de vista del significat es tracta d’una obra de temàtica figurativa i al·legòrica de la marededéu sedent amb el seu fill a la falda beneint com a Crist – Jutge, igual que en el Judici Final.
  • 11.  Des de l’any 1893 aquesta escultura s’exposa al Museu Episcopal de Vic i com ja hem observat anteriorment, és una de les poques imatges en què l’Infant seu sobre la cama dreta de la Verge Maria, al contrari de la majoria d’imatges de les Marededéus romàniques que ho fan sobre la cama esquerra o al centre de la falda com les Marededéus de Ger, de Núria o de Montserrat amb les que podríem establir similituds i diferències.  La funció de la Mare de Déu de Veciana és una obra de localització decorativa perquè decorava l’absis principal de l’església romànica de Santa Maria de Veciana situada a la comarca de l’Anoia i, també de funció religiosa i didàctica del missatge triomfal sobre el pecat i la mort. Es refereix a la funció del Crist – Jutge que apareix a l’ escena de l’ Apocalipsis de Sant Joan, suportat pel tron celestial de la seva mare, Saedes Sapientiae, és a dir, com a Tron o Seu de Saviesa.
  • 12.  Per tant, aquesta imatge de la Mare de Déu de Veciana, igual que les imatges de totes les esglésies romàniques deuria tenir molt més efecte sobre els fidels que les paraules en llatí dels capellans, llengua culta que la gent del poble no entenia. Per això, el romànic va ser una forma artística que no dubtava en sacrificar el realisme per tal d’aconseguir un determinat efecte expressiu o per fer més entenedor el missatge que volia difondre.
  • 13. Models i influències  L’execució d’aquesta imatge correspon al segle XIII i molt probablement, l’artesà anònim que la va esculpir devia rebre influències dels tallers italobizantins. La imatge de la Mare de Déu entronitzada amb l’Infant Jesús és pròpia de l’art bizantí i ja havia estat conreada pels artistes romànics del segle XII.