Comentari PAU de Sant Vicenç de Cardona.

1. Sant Vicenç de Cardona

2. Fitxa tècnica
 Títol: Sant Vicenç de Cardona.
 Autor: desconegut.
 Cronologia: 1019-1040.
 Tipologia: església.
 Materials: pedra.
 Estil: romànic català.
 Localització: Cardona, al Bages
(Catalunya).

3. Obra de la mateixa època
Monestir de Cuixà, al Conflent (1045-1066)

4. Context
 Les primeres informacions sobre
aqueta església daten de l’any 980;
es té constància que hi vivia una
comunitat de clergues. El 1019, el
vescomte Bermon d’Osona i
Cardona –probablement assessorat
per l’abat Oliba-, que dirigia i seguia
les construccions i les reformes dels
models arquitectònics llombards, va
reactivar aquesta comunitat.
 L’any 1029, el mateix vescomte
Bermon va subvencionar les obres
de l’actual església de Sant Vicenç
de
Cardona
–d’arquitecte
desconegut- que va ser consagrada
el 1040 pel bisbe Eriball.

5. Descripció formal
 Sant Vicenç de Cardona presenta un aspecte exterior sobri
decorat únicament als murs per parelles d’arcs cecs (bandes
llombardes), separades per petits contraforts anomenats
lesenes, que a més de reforçar el pes dels arcs que sustenten
les voltes, ajuden a subratllar l’alçada de l’edifici. També com a
decoració, hi ha una galeria de finestres cegues que recorre la
part alta de l’absis central.
 L'església té una planta basilical de tres naus –la nau central
és molt més alta i més ampla que les lateral- precedides per un
atri o nàrtex amb tribuna des d’on els vescomtes presidien les
cerimònies: un transsepte curt, que gairebé no sobresurt de
l’amplada de les naus, i una capçalera amb tres absis i una
cripta on es guardava les relíquies.

6.  L’espai interior està distribuït de manera que a cadascun dels
trams de la nau central li corresponen tres petites voltes
d’aresta romana de les naus laterals. La separació dels tres
trams centrals es fa mitjançant robustos pilars cruciformes
que recullen la força dels arcs faixons de l’alta volta de canó i
els arcs de mig punt que separen les naus.
 Aprofitant que el cos central és més alt, s’obren quatre grans
finestrals a cada costat dels murs laterals que, juntament amb
els tres situats a la capçalera de l’absis, aporten una gran
lluminositat a l’interior. Hi contribueixen també les dotze
petites obertures i l’òcul que tanca la cúpula del creuer. La
llum de la cúpula procedeix indirectament dels vuit grans
finestrals obert a dalt de tot el cimbori que la cobreix.

7. Entorn i integració urbanística
 Les dimensions magnifiques de l'església no van ser pensades
a escala humana. La magnificència de la construcció,
juntament amb la seva situació privilegiada a dalt d’un turó,
confereixen al temple un caràcter de domini territorial en una
època convulsa.
 Malgrat que destaca considerablement, el temple queda
integrat en l’entorn, perquè la pedra amb la qual es va
construir va ser treta dels voltants.
 Sant Vicenç de Cardona està situat en una zona estratègica que
va ser frontera important durant l'època de la Reconquesta. El
lloc també va tenir una gran importància per les mines de sal.

8. Funció, contingut i significat
 Originàriament, l'església de Sant Vicenç del castell de
Cardona va tenir funcions parroquials, però cap a la segona
meitat del segle XI va acollir una comunitat canònica
agustiniana. La vida monàstica s’hi va mantenir amb alts i
baixos fins el segle XVIII. L’any 1592, però, l’església va ser
convertida en col·legiata secular i els monjos van ocupar la
zona conventual.
 Al llarg dels segles XVII i XVIII, el castell, que ocupava un
enclavament estratègic, va ser progressivament militaritzat,
fins que el 1794 els monjos van haver de marxar i el recinte va
ser convertit en caserna militar i l'església utilitzada com a
magatzem.
Claustre de SantCardona (1711)
Setge de Vicenç de Cardona

9. Models i influències
 Sant Vicenç de Cardona és un dels edificis més representatius
de l’estil llombard –també anomenat primer romànic-, que va
penetrar a Catalunya durant el primer quart del segle XI i que
té com a característica constructiva principal les galeries
d’arcs cecs.
 Malgrat que des d’un punt de vista constructiu el temple no
aporta grans novetats, la disposició de l’espai i la gosadia de
les voltes que el sustenten fan d’aquesta església un dels punt
culminants del primer romànic, juntament amb els monestirs
de Cuixà i de Ripoll i les esglésies de Santa Maria i Sant Climent
de Taüll, a la vall de Boí.
Església de Sant Climent de Taüll (1123)