Comentari PAU de la torre Eiffel

1. Gustave Eiffel:
Torre Eiffel

2. Fitxa tècnica
 Títol: Torre Eiffel.
 Autor: Alexandre Gustave Eiffel





(Dijon, 1832 – París, 1923).
Cronologia: 1887-1889.
Estil: arquitectura del ferro.
Tipologia:
monument
commemoratiu.
Materials: ferro forjat.
Localització: Champs de Mars
(París).

3. Obres del mateix autor
Viaducte Garabit (1879-1884)

4. Pont de Forth (1883-1890)

5. Biografia dels autors
 Enginyer
i
arquitecte francès,
Alexandre Gustave Eiffel es va
graduar a l’escola d’Arts i Oficis de
París l’any 1855 i es va especialitzar en
la construcció de portes metàl·liques.
L’any 1867 va fundar la consultora
Eiffel et Cie., amb la qual va
aconseguir molta anomenada en l’ús
del ferro com a material constructiu.
Pioner a l’hora de considerar el factor
aerodinàmic
en
les
seves
construccions, Eiffel va utilitzar els
seus coneixements per desenvolupar
arriscades construccions metàl·liques,
com per exemple ponts, o
l’espectacular torre que porta el seu
nom i que s’ha convertit en el símbol
més conegut de París.

6. Descripció formal
 La torre Eiffel és una enorme estructura metàl·lica feta amb
més de 15000 peces de ferro entrecreuades i agafades amb
més de 2,5 milions de cargols, que s’aixeca fins a una alçada de
324 m; d’aquests, els 24 últims corresponen a l’antena de ràdio
que s’hi va afegir posteriorment.
 La forma piramidal de la torre, dividida en quatre parts
separades per tres plataformes, potencia la sensació de
verticalitat.
 El primer bloc arriba fins a una alçada de 57 m i fa les funcions
de base. Aquesta estructura de planta rectangular la formen
quatre grans pilars inclinats que descansen damunt de vuit
gats hidràulics cadascun i que van units cadascun i que estan
units per mitjà de quatre arcs.

7.  Damunt d’aquesta planta rectangular s’aixequen unes altres
quatre potes amb una lleugera inclinació cap endins, fins a una
alçada de 115 m, on hi ha la segona plataforma. Més amunt, la
curvatura iniciada al pis inferior fa que els pilars es trobin i que
arribin fins a un mirador situat a 274 m d’alçada.
 Els quatre costats són idèntics. Aquesta característica, que
respon a una clara necessitat d’estabilitat de l’estructura, va
ser vista conceptualment com un prototipus de la simetria.
 Al seu interior hi ha escales i ascensors que permeten l’ascens i
descens dels visitants, així com també restaurants, magatzems
i botigues, i fins i tot un museu, situat a les dues plataformes
inferiors.

8. Entorn i integració urbanística
 La torre Eiffel és el monument més alt de París, i es divisa des
de qualsevol lloc de la ciutat. La seva ubicació, a prop del riu, a
l’ampli parc dels Champs de Mars, li permet disposar d’una
proporcionalitat, i una integració urbanística excel·lent,
malgrat que en un primer moment va ser molt criticada.

9. Funció, contingut i significat
 La Segona Revolució Industrial va facilitar el fet que a mitjan
segle XIX s’organitzessin, a diferents ciutats del món,
exposicions en què es mostraven els grans avenços de la
invenció tecnològica i industrial.
 Com havia passat ja amb el Crystal Palace de Joseph Paxton a
l’Exposició Universal de Londres l’any 1851, la torre Eiffel també
va ser concebuda amb l’objectiu de ser el símbol de l’Exposició
Universal de París, celebrada l’any 1889 en commemoració del
centenari de la Revolució Francesa.
 En l’època, la torre Eiffel no va tenir gaire acceptació, i un gran
nombre d'intel·lectuals, politics i enginyers la van rebutjar.
Malgrat tot, ha esdevingut actualment el símbol de París i fins i
tot de França.
 Uns anys, abans, a la ciutat de Barcelona, Eiffel havia
presentat la seva proposta a l’organització de l’Exposició
Universal del 1888. El seu projecte no va ser acceptat i es va
preferir la construcció d’un arc de triomf, obra de l’arquitecte
català Josep Vilaseca.

10. Models i influències
 Durant la Revolució Industrial, el ferro i el vidre va començar a
utilitzar-se com a material arquitectònic i això va afavorir la
construcció d'edificis amb grans espais interiors (estacions de
ferrocarril, mercats o biblioteques) com el Crystal Palace de
Joseph Paxton. L’ús d’aquests materials també va permetre
edificar ponts i viaductes molt agosarats. Aquesta novetat va
ser majoritàriament impulsada pels enginyers, mentre que els
arquitectes construïen edificis seguint els models del passat.
 En aquest context, la torre Eiffel és el paradigma del futur de
l’arquitectura basada en l’enginyeria, en contraposició a la
mirada inerta de l’arquitectura historicista envers el passat.
Charles Barry: Joseph Paxton:Londres (reconstruït a partir de 1840)
Parlament de Crystal Palace (1851)