Colmentari PAU de la Villa Capra (La Rotonda) de Palladio.

1. Andrea Palladio: Villa Capra (la
Rotonda)

2. Fitxa tècnica
 Títol: Villa Capra (la Rotonda).
 Autor: Andrea di Pietro Palladio





(Pàdua 1508 – Maser, 1580).
Cronologia: 1551 - 1553.
Estil: renaixentista / classicista.
Tipologia: civil.
Materials: pedra, maó, estuc i
marbre.
Localització: Vicenza (Itàlia).

3. Obres del mateix autor
Basílica de Vicenza (1549)

4. Teatro Olimpico de Vicenza (1585)

5. Biografia de l’autor
 Andrea di Pietro, anomenat Palladio en
honor de la deessa de la saviesa Pal·les Atena,
erudit de l’arqueologia i fascinat per
l’antiguitat clàssica i per la simetria, va ser el
primer professional dedicat en exclusiva a
l’arquitectura.
 Les regles i les proporcions que va plasmar
en el seu tractat I Quattro Libri
dell’Archittetura (1570) van ser acceptades
com a cànon clàssic de l’arquitectura civil.
 Els seus edificis presenten alguns trets manieristes, i per això
Palladio va ser considerat impur pels teòrics del Renaixement i
pels arquitectes del Neoclassicisme.

6. Descripció formal
 A l’exterior, la Villa Capra presenta un perfil idèntic a totes
quatre façanes, cadascuna de les quals s’articula a partir
d’unes escalinates pronunciades que condueixen cap a un
pòrtic de sis columnes d’ordre jònic, amb l’entaulament
corresponent i frontó triangular rematat amb una estàtua a
cada vèrtex. Al centre de l’edifici s’alça la cúpula que cobreix la
sala circular central de la mansió.
 La Villa Capra s’estructura sobre una planta simètrica en forma
de creu grega, pel fet que al quadrat de l’habitatge s0hi
afegeixen quatre pòrtics. Al centre de l’edifici hi ha la gran sala
circular que fa d’eix distribuïdor de les habitacions i de les
dependències que l’envolten. Els dormitoris estan ubicats als
quatre angles de l’edifici. Als soterranis hi ha la cuina i sales de
l’administració general de la casa.

7.  La sala central, coberta per una gran cúpula rematada amb un
òcul, està decorada –igual com les altres estances- amb
vigorosos frescos fets per diversos pintors italians de l’època. La
il·luminació natural d’aquesta sala central és una mica deficient,
perquè a part de l’òcul, la llum només hi entra a través dels
quatre passadissos que hi converteixen.

8. Entorn i integració urbanística
 Situada sobre un petit turó al mig del camp, les quatre façanes
s’orienten als quatre punts cardinals. Aquesta disposició permet
que, des de la planta noble, els propietaris puguin aprofitar al
màxim la vista privilegiada de l’entorn que els envolta.

9. Funció, contingut i significat
 La Villa Capra va ser construïda per al gaudi particular del seu
propietari, el poderós clergue Marius Capra Gabrielis, el nom
del qual consta escrit als frisos dels quatre pòrtics. La casa
també és coneguda popularment amb el nom de la Rotonda, a
causa de l’espectacular sala circular central, coberta per la gran
cúpula semiesfèrica construïda per l’arquitecte Scamozzi entre
el 1580 i el 1591, i que va alterar el disseny inicial de Palladio.
 Seguint els principis renaixentistes, Palladio va reprendre l’estil
arquitectònic dels temples romans i el va aplicar a edificacions
civils, iniciant així la recuperació de les antigues vil·les romanes –
residències campestres luxoses allunyades de l’urbsdesaparegudes després de la caiguda de l’Imperi Romà.
Villa Barbaro (1560 - 1570)

10. Models i influències
 El
model de referència en l’arquitectura pal.ladiana és
l’antiguitat clàssica, present en la semblança entre les façanes
dels temples romans i les quatre façanes porticades de la Villa
Capra. Igualment, la cúpula centralitzada sembla que agafi com a
referència la del Panteó de Roma, que també mostra un òcul
central.
 La Villa Capra va ser el model de la Chiswick House de Lord
Burlington, exemple del neopal.ladianisme anglès. Des
d’Anglaterra, Palladio també va tenir una gran acceptació als
Estats Units, tant en les cases residencials del sud, com en els
edificis públics construïts al segle XIX. La seva faceta com a
teòric també va ser molt important i el seu tractat I Quattro libri
dell’Architettura es va convertir en un cànon per a l’arquitectura
occidental posterior i en un referent bàsic per al coneixement de
l’arquitectura de la Roma clàssica.
Thomas Jefferson: Monticello (1768 - 1809)