Presentació realitzada en la jornada de presentació de la plana web del proyecte recerCaixa "Canvi Demogràfic i Gestió Municipal de la Diversitat", 4 de Juny de 2013, Espai Bonneamison
2. Andreu Domingo, Albert Sabater
Amparo González-Ferrer, Rocío Treviño,
Xiana Bueno, Juan Galeano
4 de juny de 2013
CANVI DEMOGRÀFIC
I GESTIÓ MUNICIPAL DE LA DIVERSITAT
3. PROJECTE I+D+I PROJECTE RECERCAIXA
“De la complementarietat a
l’exclusió? Anàlisi
sociodemogràfica de l’impacte
de la crisi econòmica en la
població immigrada”
“Assentament de la població
immigrada, canvi demogràfic i
gestió municipal de la
interculturalitat”
2011-2014 2012-2014
Presentació: Qui som?
4. Andreu Domingo Valls doctor en
Sociologia, subdirector del Centre
d’Estudis Demogràfics (CED) i
professor associat del Departament
de Geografia a la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB)
Albert Sabater Coll doctor en
Censos i Enquestes pel CCSR de la
University of Manchester.
Investigador del Centre for Housing
Research a la School of Geography
and Geosciences de la University of
St Andrews.
Amparo González Ferrer Científica
Titular adscrita al Centro de Ciencias
Humanas y Sociales del Consejo
Superior Investigaciones Científicas
(CSIC) on participa en el Grupo de
Investigación de Dinámicas
Demográficas.
Xiana Bueno Doctora en Demografia
per la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB). Des de 2010 és
investigadora post-doctoral
vinculada al Centre d’Estudis
Demogràfics (CED) en la UAB.
Juan Galeano llicenciat en
Sociologia per la Universitat de
Barcelona, ajudant tècnic
d’investigació i estudiant de doctorat
en demografía al Centre d’Estudis
Demogràfics (CED).
Rocío Treviño Maruri Doctora en
Sociologia per la Universitat
Autònoma de Barcelona.
Investigadora contractada al Centre
d’Estudis Demogràfics des de 1989.
Equip RecerCaixa
5. 1) Identificar les diferents pràctiques en la gestió municipal de la
diversitat poblacional sorgida de la immigració internacional a Espanya.
2) Analitzar el perfil demogràfic i de la concentració, segregació i
diversitat residencial dels immigrants d’origen estranger a Espanya.
3) Posar en relació les pràctiques de gestió i la diversitat de l’assentament
de la població estrangera a nivell municipal amb la finalitat de establir
una tipologia.
4) Constatar l’impacte de la crisi econòmica en la gestió municipal de la
diversitat poblacional.
5) Examinar el discurs sobre la diversitat dels responsables de la seva
gestió a nivell municipal.
Què fem? Proposta mitjans 2011
6. • Situar el cas d’Espanya i Catalunya en el centre de la discussió teòrica
sobre la relació entre l’assentament de la població immigrada i la gestió
municipal de la diversitat poblacional
• Reivindicar la perspectiva demogràfica en l’anàlisi I tractament de la
diversitat poblacional
• Aportar elements per a la millora de la gestió de la diversitat a nivell
municipal.
Per què? Motivacions
8. Crisis econòmica o canvi de model?
De la “interculturalitat” a la “diversitat”?
Com és mesura la Diversitat?
Competències administratives: Govern
central, autonòmic i local
Formació i evolució d’enclavaments ètnics
Relació de la segregació residencial i altres
indicadors socioeconòmics
S’ha desenvolupat una gestió diferenciada a
Catalunya?
Què fem? Context d’anàlisi 2012-13
10. Comunitat majoritària homogènia
Comunitat majoritària no homogènia
Enclavament pluralista tipus A
Enclavament pluralista tipus B
Enclavament polaritzat
Enclavament mixt
Enclavament exclusiu
Grandària del
municipi
Tipus
d’enclavament
“ètnic”
Nivell de
segregació
1.000-10.000 habitants
10.000-30.000 habitants
30.000-50.000 habitants
50.000-100.000 habitants
100.000-1.000.000 habitants
> 1.000.000 habitants
Alta > 50 Dissimilitud (ID) > 15 Aïllament (P*)
Mitjana 30-50 ID 5-15 P*
Baixa >30 ID >5 P*
Total
28
categories
6
6
16
Entrevistes: Construcció de les categories
11. Categoria Municipi Tipus d'enclavament
Grandària del
Municipi
Nivell de
segregació
Nombre
d'enclavaments
Nivell
tècnic
Nivell polític
1 Celrà 1.000-10.000 Baixa X CUP
2 Tortosa 30.000-50.000 Mitjana X
3 Reus 100.000-1.000.000
Mitjana X
4 Calaf 1.000-10.000 Baixa X
5 Olot 30.000-50.000 Baixa X CiU
6 Rubí X
6bis Manresa X
7 Pluralista 1.000-10.000 Baixa
8 Pluralista 1.000-10.000 Mitjana
9 Guissona 1.000-10.000 Alta 1 X ERC
10 Castelló d'Empúries Baixa 2 X
11 Salou Mitjana 2 X PP
12 Montornès del Vallès Alta 1 X ICV
13 Figueres Baixa 1 X
14 Salt 4 X
14bis Vic 1 X ERC
15 Pluralista 30.000-50.000 Alta
16 Pluralista 50.000-100.000 Baixa
17 Pluralista 50.000-100.000 Mitjana
18 Pluralista 50.000-100.000 Alta
19 Lleida Baixa 1 X
20 Sta Coloma de Gramenet 6 X
20bis Mataró 1 X CiU
21 Badalona 1 X PP
21bis L'Hospitalet de Llobregat 3 X PSC
22 Barcelona > 1.000.000 Baixa 18 X CiU
23
24
25
26
27
28
Exclusiu
Pluralista
100.000-1.000.000
Mitjana
Alta
Polaritzat
Mixte
Pluralista
10.000-30.000
30.000-50.000
Mitjana
Majoritària homogènia
Majoritària NO
homogènia
50.000-100.000 Baixa
∑ = 30 entrevistes
Entrevistes: Catalunya
12. ∑ = 29 entrevistes
Categoria Municipi CCAA
Tipus
d'enclavament
Grandària del
Municipi
Nivell de
segregació
Nombre
d'enclavaments
1 Burela (Lugo) GALÍCIA 1.000-10.000 Baixa
2 Ordizia (Guipúscoa) PAÍS BASC 10.000-30.000 Baixa
3 Logroño LA RIOJA 100.000-1.000.000
Mitjana
4 Mayorga (Valladolid) CASTELLA i LLEÓ 1.000-10.000 Baixa
5 Almunia de Doña Godina, La (Saragossa) ARAGÓ 1.000-10.000 Baixa
6 30.000-50.000 Mitjana
7 Baixa 1
8 Benahavís (Màlaga) ANDALUSÍA Mitjana 1
9 Alcalà de Xivert (Castelló) COMUNITAT VALENCIANA Alta 1
10 Baixa 1
11 Mitjana 1
12 Moguer (Huelva) ANDALUSIA Alta 1
13 Baixa 1
14 Puerto de la cruz (S.C. Tenerife) ILLES CANARIES Mitjana 2
15 Alta 1
16 Benalmádena (Màlaga) ANDALUSIA Baixa 4
17 Mitjana 1
18 El Eijido (Almeria) ANDALUSIA Alta 3
18bis Roquetas de Mar (Almeria) ANDALUSIA Alta 4
19 Torrejon de Ardoz (Madrid) MADRID Baixa 1
20 Parla (Madrid) MADRID Mitjana 1
21 Almería ANDALUSIA Alta 1
22 > 1.000.000 Baixa 15
23 Mijas (Màlaga) ANDALUSIA 50.000-100.000 Alta 6
24 10.000-30.000 Alta 3
25 30.000-50.000 Alta 6
26 100.000-1.000.000 Mitjana 14
27 Adeje (S.C. Tenerife) ILLES CANÀRIES 30.000-50.000 Mitjana 2
28 50.000-100.000 Alta 4
100.000-1.000.000
Mixte
Polaritzat
Esclusiu
1.000-10.000
10.000-30.000
30.000-50.000
50.000-100.000
Majoritària
homogènia
Majoritària NO
homogènia
Pluralista
Entrevistes Espanya
14. Crear coneixement a partir de la interacció
amb els agents responsables de la gestió.
Que aquest coneixement contribueixi a la
millora de les condicions de vida de la
població resident al territori.
Que aquest coneixement pugui millorar la
gestió en la seva aplicabilitat.
Què pretenem? Transferència de coneixement
16. Presentació plana web: http//gedemced.uab.cat
Estructura de la presentació:
1. Tipologia de classificació residencial per seccions
censals.
2. Indicadors de segregació residencial per
municipis.
3. Indicador de diversitat poblacional per municipis.
17. 0
< 5
(5-10]
(10-15]
(15-20]
(20-25]
(25-30]
>=30
Percentatge nascuts
l’estranger
One of the commonest features
of modern societies is the
regional concentration of ethnic
populations, accompanied by
highly unequal regional rates of
economic growth.
(Hirschman, 1983, 397-423)
Font: elaboració pròpia amb dades del Padró Continu de l’Instituto Nacional de Estadística (INE).
Percentatge nascuts a l’estranger: Catalunya 2011
Catalunya Any 2011
Nascuts a
Espanya
6.217.052
(82,5%)
Nascuts a
l’estranger
1.322.566
(17,5%)
Població
total
7.539.618
18. Nombre seccions censals per municipi
Catalunya Any 2011
Seccions
Censals
5.019
1 secció (648 municipis)
2-10 (228)
11-20 (35)
21-40 (21)
41-60 (4)
61-80 (3)
81-100 (3)
101-150 (3)
151-230 (1)
1.061 (1)
Font: elaboració pròpia amb dades del Padró Continu de l’Instituto Nacional de Estadística (INE).
19. Comunitats
Majoritàries
HOMOGÈNIES
NO HOMOGÈNIES
PLURAL DE TIPUS B
MIXTS
POLARITZATS
EXCLUSIUS
Enclavaments
Ètnics
PLURAL DE TIPUS A
50%
80%
30%
Poulsen, M.; Johnston, R. y
Forrest, J. (2001) ‘Plural cities
and ethnic enclaves:
introducing a methodology for
comparative study’,
International Journal of Urban
and Regional Research, 33:
2071-2082.
Metodologia: Tipologia Residencial
20. Comunitats
Majoritàries
HOMOGÈNIES: on la població nascuda a Espanya
representa el 80% o més del total de la població.
NO HOMOGÈNIES: on la població nascuda a Espanya
representa entre el 50 i el 79% del total de la població.
PLURAL DE TIPUS B: on la població nascuda a Espanya
representa entre un 30 i un 49% del total, però en el qual
cap grup arriba a representar un 20% del total de població.
Enclavaments
Ètnics
PLURAL DE TIPUS A: on la població nascuda a Espanya
representa entre un 30 i un 49% del total, i un o més grups
d'estrangers formen, com a mínim, un 20% del total de la
població però cap d'elles arriba a més del 60% dins la
mateixa àrea.
50%
Metodologia: Tipologia Residencial
21. 0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2000 2001 2002 2002 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
CMH CMNH EPA EPB
CATALUNYA 2000-2011
CATEGORIA Nº absolut Nº relatiu
C.M.H. 3.543 70.5 %
C.M.NO H. 1428 28.5 %
E.P.A 43
1 %
E.P.B 5
Font: elaboració pròpia amb dades del Padró Continu de
l’Instituto Nacional de Estadística (INE).
Composició del territori segons tipus residencial
CATALUNYA 2011
22. Totes les seccions són comunitats Majoritàries Homogènies
Almenys 1 secció és una Comunitat Majoritària No Homogènia
Almenys 1 secció és un Enclavament Plural
MUNICIPIS PER TIPUS RESIDENCIAL 2011
Muncipi Enclavaments
Badalona 1
Barcelona 18
Hospitalet de Llobregat 3
Mataró 1
Montornès del Vallès 1
Santa Coloma de Gramanet 6
Terrassa 1
Vic 1
Castelló d'Empúries 2
Figueres 1
Lloret de Mar 4
Roses 1
Salt 4
Guissona 1
Lleida 1
Salou 2
Localització de enclavaments per municipi
Font: elaboració pròpia amb dades del Padró Continu de l’Instituto Nacional de Estadística (INE).
23. • La segregació residencial és el resultat d’una
determinada configuració societal, però, alhora també
és part del procés mitjançant el qual es reprodueix la
desigualtat i la discriminació.
Què és la segregació residencial?
• La segregació residencial és el grau en el qual dos o
més grups viuen separats els uns dels altres en zones
distintes d’un entorn urbà comú.
Segregació residencial: Dissimilitud i Aïllament
24. Com podem mesurar la segregació residencial?
• La segregació residencial és un fenomen
multidimensional:
•IGUALTAT: Distribució diferencial de dos grups al conjunt d’àrees que
conformen una entitat geogràfica.
•EXPOSICIÓ: grau potencial d’interacció entre membres de grups diferents.
•CONCENTRACIÓ: quantitat relativa d’espai físic ocupada per un grup
minoritari dins de l’entorn urbà.
•CENTRALITZACIÓ: grau en el qual un grup minoritari està localitzat a prop del
centre d’un àrea urbana.
•AGRUPACIÓ: la mida en que les àrees habitades per un grup minoritari són
contigües les unes amb les altres.
Segregació residencial: Dissimilitud i Aïllament
38. Diversitat poblacional: Índex de Simpson
Una de les conseqüències del boom immigratori espanyol
ha estat la transformació de la seva geografia humana.
Com podem mesurar l’increment de la diversitat
poblacional?
Índex de Diversitat de Simpson
On: S és el nombre de grups representats en un àrea i P(i)
és la mida d’un grup com proporció del total de població
a l’àrea d’estudi (municipi en el nostre cas)
39. Diversitat poblacional: Índex de Simpson
Població
Espanya Ll. Amèrica Europa Occ. Europa Or. Àfrica Àsia AltresNascuts a:
P(i)
P(i)2
100 100 100 100 100 100 100
0,1428 0,1428 0,1428 0,1428 0,1428 0,1428 0,1428
0,0204 0,0204 0,0204 0,0204 0,0204 0,0204 0,0204
ƩP(i)2 = 0,14 SDiv= 1/0,14 = 7
Exemple de com funciona l’índex:
40. Diversitat poblacional: Índex de Simpson
Dos exemples de com funciona l’índex:
Sant Adrià de Besòs (Població 2011: 34.157 -11,3% est.)
Població
Espanya Ll. Amèrica Europa Occ. Europa Or. Àfrica Àsia AltresNascuts a:
P(i)
P(i)2
30.283 1.893 313 334 609 708 15
0,8866 0,0554 0,0092 0,0098 0,0178 0,0207 0,0004
0,7860 0,0030 0,00008 0,00009 0,0003 0,0004 0,0000001
ƩP(i)2 = 0,79 SDiv= 1/0,79 = 1,2658
Població
Espanya Ll. Amèrica Europa Occ. Europa Or. Àfrica Àsia AltresNascuts a:
P(i)
P(i)2
29.610 2.073 342 404 1.289 503 11
0,865 0,0606 0,01 0,0118 0,0377 0,0147 0,0003
0,7482 0,0036 0,0001 0,0001 0,0014 0,0002 0,00000009
ƩP(i)2 = 0,75 SDiv= 1/0,75 = 1,3267
Montcada i Reixac (Població 2011: 34.232 -13,5% est.)