1. L'IMPRESSIONISME L'Impressionisme neix com una evolució a ultrança del Realisme i de l'Escola paisatgística francesa de finals del segle XIX. El preludi es troba el 1863, amb la creació del Salon des Refusés, a manera de resposta dels Salons oficials de Tardor, que mantenien un art estancat i sense originalitat. L'Impressionisme es correspon amb una transformació social i filosòfica, d'una banda, la florida de la burgesia, de l'altra, l'arribada del positivisme. La burgesia, com a nou fenomen social, porta els seus propis usos i costums, uns afecten al camp, que deixa de ser lloc de treball per convertir-se en lloc d'oci: les excursions campestres. Alguns dels autors i les obres més importants són les que ha continuació hos presentarem en aquest power point. L'IMPRESSIONISME

2. RAMON CASAS, Garrot vil

3. MONIET, Grenouillere

4. MONIET , Amapolas

5. PISARRO ,Toits rouges, coin d'un village, hiver

6. PISARRO, La moisson

7. SOROLLA, Trata de blancas

8. SOROLLA, Paseo a orillas del mar

9. TOLOUSSE-LAUTREC, salon au rue des molins

10. TOLOUSSE-LAUTREC, Bal au moulin rouge

11. VAN GOGH, El dormitorio de van gogh en arles

12. VAN GOGH, La noche estrellada

13. RUSIÑOL, Almendros en flor

14. RUSIÑOL, La font del gat

15. MANET, El bar del Folies Bergere

16. MANET, La lectura

17. CARACTERISTIQUES DEL IMPRESSIONISME: El paisatge com a tema principal: És un dels gèneres més fructífers. El paisatge ofereix un camp on tots els interès dels impressionistes es veuen concentrats: l'aire lliure, el contacte amb la natura, la trobada amb la Llum. Aquesta es veurà modificada amb el pas del temps i els matisos colorístics aniran canviant a mesura que avança el dia. Dins del paisatge, també és freqüent el tema de la representació de l'aigua de la neu i el gel. S'estimen les superfícies en què els reflexos i els matisos cromàtic-lumínics es fan infinits. L'aparició de la figura és menys freqüent, i si ho fa és envoltada de paisatge. (Ara la figura és pretext per representar el paisatge, mentre que en el Classicisme havia estat a la inversa). Això no vol dir que no hi hagi escenes d'interior el màxim exponent és Degas, a qui li preocupen temes com la dansa o els cavalls, tots dos relacionats amb la velocitat i la instantània. Tècnica: Els impressionistes es caracteritzen per la seva tècnica ràpida, de llargues pinzellades carregades de matèria pictòrica. Això va ser durament criticat pels més ancorats a la tradició, arribant a dir que "els nous" rapinyaven directament els seus tubs sobre els llenços. De l'última etapa de Monet es diu que les seves obres no són pintures, sinó més aviat escultura sobre el llenç. Moltes vegades s'apunta a Goya com un precedent per a aquest tipus de pinzellada. Color : És significatiu el que els impressionistes eliminin de la seva paleta el color negre, ho fan perquè observen que les ombres mai són negres, sinó acolorides. Igual, el blanc pur no existeix, sinó que la llum el carrega de matisos innombrables. Aposten pel color pur, encara que poden permetre's el barrejar directament sobre la superfície del llenç. Absència de perspectiva: Els impressionistes s'aboleixen el concepte de la perspectiva euclidiana que havia regit el concepte de la pintura fins aleshores, és per això que desapareix el "primitiu" punt de fuga. Aposten per una pintura plana i bidimensional perquè en realitat és com percep la nostra retina. Això ja ho va anticipar Manet amb la seva pifres.