2. El renaixement fou un fenomen fonamentalment
italià, originat a Florència el segle XV, que es va
difondre per tot Europa un segle més tard, afavorit
per una sèrie de canvis importants en l'ordre polític,
social i econòmic.
3. Aquest moviment d'idees polítiques, culturals i
lingüístiques de gran complexitat, va originar-se en
l'Humanisme, el qual va instaurar les bases del
pensament renaixentista en situar l'ésser humà com
a centre i mesura de totes les coses, i l'art de
l'antiguitat, com a model a imitar.
Aquesta concepció ja s'havia anat forjant des del
segle XIV amb el redescobriment de la literatura i de
l'art del món antic per part de poetes, filòsofs i
humanistes.
4. El Renaixement no fou un moviment de paganització,
sinó de renovació cultural, que va adoptar de nou els
principis de l'antiguitat clàssica tot afirmant els valors de
l'individu, però sense renunciar a la tradició religiosa i a
la seva temàtica.
El teocentrisme medieval abstracte en el qual Déu era
el centre i l'única realitat, i les altres coses tan sols un
mer reflex d'aquesta realitat transcendent, va veure's
substituït per una afirmació dels valors del món en la
qual l'home es va convertir en la mesura de totes les
coses.
5. Així doncs, aquesta substitució va fer necessari un
llenguatge nou més apropiat per expressar aquesta
realitat concreta i tridimensional.
Un llenguatge nou que va tornar a adoptar les
formes arquitectòniques antigues com l'ordre clàssic
en les columnes, l'ús de motius formals plàstics o
pictòrics antics i l'apropiació de temes mitològics,
històrics i elements simbòlics com l'arc de triomf.
6. L'actitud antropocèntrica del Renaixement va
convertir el cos humà en paradigma de la perfecció i
la còpia exacta de la realitat en l'objectiu primordial
de les representacions artístiques, afavorides pel
descobriment de les lleis de la perspectiva lineal que
van permetre als artistes renaixentistes representar
l'espai en tres dimensions.
7. La racionalització de l'espai i de la bellesa foren
també conquestes del Renaixement, que va trobar el
seu propi llenguatge en l'expressió de la mesura, les
proporcions i el moviment.
8. EL QUATTROCENTO
La ciutat de Florència es va convertir, durant el
segle XV, en el focus artístic més important d'Itàlia,
vinculada al govern de la família dels Mèdici.
Per primera vegada, des de l'època clàssica, es
van construir edificis amb un nou concepte espacial,
adequat a les necessitats de l'ésser humà i a les
activitats d'una societat nova.
9. EL CINQUECENTO
A començaments del segle XVI, la capitalitat
artística italiana va passar a Roma, que es va
convertir en el centre polític, religiós i cultural.
Entorn de la cort pontifícia es van agrupar artistes
procedents de tot Itàlia per conferir a Roma la seva
antiga esplendor, d'acord amb els ideals de grandesa
del papat humanista.
10. L'ESCOLA VENECIANA
La pintura de Giorgione, caracteritzada per
l'habilitat constructiva i el joc de llums, va instaurar
les bases de la gran escola veneciana. Es tracta de
l'anomenada pintura tonal, que va consistir
bàsicament a pintar només amb els colors i la
perspectiva atmosfèrica, sense recórrer al dibuix.
11. Els grans mestres de la pintura veneciana del
segle XVI van descobrir tota una sèrie de possibilitats
que més tard explotarien els artistes del barroc.
El culte al color, la importància dels temes
secundaris, l'anècdota, el detall, l'exaltació de la
riquesa i la contemplació poètica del paisatge són
trets característics d'aquesta escola.
12. EL MANIERISME
El saqueig de Roma i la crisi econòmica de 1530 van
produir una diàspora dels artistes renaixentistes i van
plantejar una crisi de valors en el si de l'art italià.
L'art clàssic era incapaç d'expressar la nova situació, i
els artistes van començar a buscar noves formes
d'expressió artística.
La idea de superació del llenguatge renaixentista es
va obrir camí i, per mitjà de transgressions i fantasies, va
néixer el manierisme, que es va mantenir vigent fins el
1570.
13. En l'àmbit de les corts europees, el manierisme va
desenvolupar una estètica imaginativa, elegant i virtuosa,
inspirada en els grans mestres clàssics.
Els trets més característics són l'allargament de les
proporcions, l'ús arbitrari de la llum i el color, les
dificultats tècniques i la presència de recursos artificiosos
com l'escorç o la figura serpentina.
En definitiva, es tractava d'un art antinatural i artificial,
amb un missatge intel·lectual i de difícil compresió, en
que la naturalesa va deixar de ser el model a imitar.
14. EL RENAIXEMENT A LA RESTA D'EUROPA
A partir del 1500, la difusió de les noves
formulacions pictòriques renaixentistes es va produir
amb una gran rapidesa, gràcies a la circulació dels
gravats i dels viatges dels artistes a Itàlia.
16. Arquitectura
QUATTROCENTO
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
● Neix un nou concepte espacial basat en la claredat, el predomini
de l'horitzontalitat i la línia recta, i la disposició ordenada de les
parts.
● Es fan servir elements constructius i decoratius clàssics
interpretats amb llibertat.
OBRES REPRESENTATIVES:
● Façana de Santa Maria Novella (Florència), de León Battista
Alberti (1404-1472)
● Església de San Lorenzo (Florència) de Filippo Brunelleschi
(1377-1446)
20. Arquitectura
CINQUECENTO
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
● Estil sever i equilibrat que rebutja el decorativisme del
Quattrocento.
● És el classicisme renaixentista, monumental i solemne,
perfectament equilibrat.
OBRES REPRESENTATIVES:
● Templet de San Pietro in Montorio (Roma), de Donato Bramante
(1444-1514)
● Basílica de Sant Pere de Roma
24. Arquitectura
HERRERIÀ
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
● Estil arquitectònic espanyol que segueix les pautes del
Cinquecento romà.
OBRES REPRESENTATIVES:
● Monestir d'El Escorial, de Juan Herrera (1530-1593)
26. Arquitectura
MANIERISME
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
● Espais complexos allunyats de la claredat renaixentista, amb un
ús arbitrari dels elements clàssics.
OBRES REPRESENTATIVES:
● Palau del Te, a Màntua, de Giulio Romano (1499-1546)
30. Escultura
QUATTROCENTO
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
● Ús de materials clàssics com el marbre i el bronze. Recuperació
de tipologies com el relleu, el bust, el sarcòfag monumental o
l'estàtua eqüestre.
● Estudi de les proporcions, l'anatomia i els cànons de bellesa.
● Domina encara el gust per les formes corbes i allargades del
Gòtic internacional, així com el gust pel detall.
31. Escultura
QUATTROCENTO
OBRES REPRESENTATIVES:
● David, Donatello (1386-1466)
● Portes del Paradís, Baptisteri de Florència, obra de Lorenzo
Ghiberti (1378-1455)
● Condottiero Gattamelata, Donatello
● Tomba de Carlo Marsuppini, Florència, obra de Desiderio da
Setignano (1430-1464)
37. Escultura
CINQUECENTO
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
● Preferència per l'escultura exempta en detriment del relleu.
● El classicisme es tradueix en un equilibri rigirós entre realitat i
monumentalitat, entre massa i moviment.
OBRES REPRESENTATIVES:
● Pietat, Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564)
40. Escultura
MANIERISME
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
● Domini de la tècnica en siluetes plenes de gràcia, dinàmiques i de
difícil equilibri.
OBRES REPRESENTATIVES:
● Mercuri, de Giambologna (1529-1608)
45. “LA PINTURA AL FRESC I EL TEMPLE”
La tècnica del fresc consisteix bàsicament a
aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre un
mur humit, prèviament amb tres o quatre capes
d'arrebossada. El dibuix, pintat amb anterioritat sobre
un cartró a mida natural, es transporta directament al
mur per mitjà del dibuix picat i es repassa amb els
pinzells.
46. En canvi, la pintura al temple fa servir suports
d'allò més variats, des de fustes a cartrons i murs (en
aquest cas, s'aplica directament sobre l'arrebossada
seca).
La tècnica del temple consisteix a diluir els colors
amb aigua barrejada amb un aglutinant, que pot ser
ou, caseïna, cera o bé coles diverses.
47. Pintura
QUATTROCENTO
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
● La utilització de la perspectiva i el desig de veracitat es
tradueixen en una reproducció exacta de la realitat.
● S'utilitzen les tècniques del fresc, la pintura a l'oli i el temple.
● Pintura de temàtica religiosa, mitològica i retrats.
● Durant la segona meitat del segle s'avança en el
desenvolupament de l'anatomia i l'establiment de cànons de
proporcions.
48. Pintura
QUATTROCENTO
OBRES REPRESENTATIVES:
● Masaccio (1401-1428): Frescos de la capella Brancacci,
Florència.
● Fra Angelico (1387-1455): L'anunciació
● Piero della Francesca (1410-1492): La flagelació de Crist
● Botticelli (1445-1510): La primavera. El naixement de Venus
54. Pintura
CINQUECENTO
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
● Perfecció total en la simplificació de la composició.
● Domini del clarobscur i de la perspectiva aèria.
● Desapareixen les reminiscències gòtiques (gust per la línia,
l'anècdota i el color).
OBRES REPRESENTATIVES:
● Leonardo da Vinci (1452-1519): La Gioconda
● Rafael (1483-1520): L'escola d'Atenes
● Miquel Àngel (1475-1564): El judici final
55. “LA PINTURA SEGONS LEONARDO”
“L'objectiu primordial d'un pintor és fer que una
superfície plana sembli un cos en relleu, que es
projecta des d'aquest pla”.
68. Pintura
ESCOLA VENECIANA
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
● Gust pel color, l'exaltació de la riquesa i escenaris arquitectònics
fastuosos.
● Importància dels temes secundaris, del detall i del paisatge.
● És una pintura tonal, que consisteix a pintar només amb els colors
i la perspectiva atmosfèrica.
OBRES REPRESENTATIVES:
● Tintoretto (1518-1594): El miracle de sant Marc
● Ticià (1487-1576): Flora
● Il veronese (1528-1588): Les noces de Canà
● Giorgione (1477-1510): La tempesta
73. Pintura
MANIERISME
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS:
Composicions distorsionades per les perspectives infinites,
●
els escorços, les figures de proporcions allargades i la
il·luminació irreal.
OBRES REPRESENTATIVES:
Il Parmigianino (1503-1540): La Mare de Déu del coll llarg
●
Giorgo Vasari (1511-1574): Perseu i Andròmeda
●
74. La Mare de Déu del coll llarg
Il Parmigianino (1503-1540)
75. Parmigianino porta a l’extrem aquestes
característiques en la seva Verge del Coll llarg que es
deforma per dotar-la d’una més gran elegància.
Les figures tenen proporcions impossibles que
accentuen l’expressivitat dramàtica..Els colors són de
gamma freda, fosforescents i lívids, sota estranyes llums
artificials.
Aquest art exacerbat i espiritualista té un caràcter
minoritari, cortesà i hermètic, amb pretensions
aristocràtiques.
78. Resum
● Corrent cultural originat a Itàlia al segle XV, que va
suposar un retorn a les fonts de la civilització occidental:
l'antiguitat grecoromana.
● Sorgeix com a resultat d'una nova concepció del món
propugnada per l'Humanisme, que substitueix el
teocentrisme medieval per l'antropocentrisme: l'home
passa a ser la mesura de totes les coses.
● Canvi important en la consideració de la posició de
l'artista: de ser considerat un artesà, comença a ser
admirat com un ésser superior o un creador.
