1. UNITAT 5: RENÉ DESCARTES

2. ÍNDEX
1. BIOGRAFIA
2. CONTEXT HISTÒRIC
3. CONTEXT FILOSÒFIC
4. EL RACIONALISME
5. PROJECTE FILOSÒFIC
6. EL MÈTODE
6.1. Les regles del mètode
6.2. El dubte metòdic
7. LA METAFÍSICA
7.1. La primera veritat
7.2. Les idees
7.3. Del “cogito” a Déu
7.4. De Déu al món
7.5. Les tres substàncies
8. LA RELACIÓ ÀNIMA/COS
9. LA MORAL PROVISIONAL
10. LA FÍSICA

3. 1. BIOGRAFIA
1.1. Anys de formació
Neix a La Haye, França, l'any 1596. Morta la mare, fou educat per l'àvia.
Estudia a La Fleche, col·legi dirigit pels jesuïtes. Destaca l'estudi de
la física de Galileu (oficialment prohibida), que el marcà profundament.
Es llicencia en Dret, però no exercí mai.
1.2. Anys de recerca
S'allista a l'exèrcit i participa a la Guerra dels 30 anys.
Aïllat en una caserna fa una reflexió decisiva per la seva filosofia, coneguda com la
“meditació de l'estufa” (sorgeixen així les idees de mètode i primera veritat).
1.3. Anys de producció
Viu tres anys a París començant a redactar les seves idees filosòfiques.
Passa 20 anys a Holanda, dedicat al seu projecte filosòfic.
Durant aquests anys es produeix la condemna de Galileu, per la qual cosa Descartes
renuncia a publicar el seu llibre sobre el món.
Publica el Discurs del mètode, les Meditacions metafísiques i el Tractat de les passions.
Viatja a Suècia per invitació de la Reina Cristina i mor allà de pulmonia l'any 1650.

4. 2. CONTEXT HISTÒRIC
1a meitat segle XVII: període de crisi a Europa
Decadència feudalisme
Guerra dels 30 anys: intolerància religiosa
L'Estat s'independitza de l'Església
Crisi de la cultura medieval
3. CONTEXT FILOSÒFIC
Continuació dels canvis produïts al Renaixement:
Retorn antiguitat
Home: centre
Revolució científica
Reneix l'escepticisme
Trencament amb la filosofia medieval
Descartes és considerat el pare de la filosofia moderna perquè amb ell canvia la pregunta essencial
de la filosofia
Abans: “Què és la realitat?”// Ara: “Com coneixem la realitat?”
La pregunta pel coneixement serà la pregunta fonamental de la filosofia moderna.

5. 4. EL RACIONALISME
Corrent filosòfic, França, S. XVII
Contraposat a l'empirisme (Illes Britàniques, S: XVII-XVIII)
TESIS BÀSIQUES:
Confiança en la raó, base del coneixement i de la ciència.
Els sentits no són un testimoni fiable.
Existència de les idees innates.
Necessitat de mètode. Model: matemàtica.
El món és racional.
5. PROJECTE FILOSÒFIC
L'objectiu fonamental de la filosofia cartesiana és la recerca de la veritat
Necessitat de començar de bell nou (comparació coneixement/edifici)
MEDICINA
MECÀNICA
MORAL
Com? Construint un nou mètode que unifiqui totes les ciències
(Descartes postula la unitat del coneixement i el compara amb un gran arbre)
FÍSICA
L'arbre del
coneixement
http://prezi.co
METAFÍSICA

6. 6. EL MÈTODE
Forma de fer progressar la raó de manera ordenada.
Model: mètode matemàtic. A partir d'unes veritats
evidents (axiomes) i usant unes regles bàsiques, es
dedueixen noves veritats.
6.1. LES REGLES DEL MÈTODE
Basades en dues operacions de l'enteniment humà: la intuïció i la deducció.
Al Discurs del mètode Descartes formula les quatre regles del seu mètode:
Evidència: rebutjar com a fals tot que no sigui evident (implica la aplicació del dubte
metòdic-veure 6.2-). L'evidència es dóna a través de la intuïció.
Anàlisi: Dividir les idees complexes en parts simples.
Síntesi: Reordenar les idees partint del que és més senzill. Intervé la deducció.
Revisió: Fer comprovacions contínues al llarg del procés.
6.2. EL DUBTE METÒDIC
Part del mètode: necessitat d'adoptar el dubte fins que poguem trobar quelcom
indubtable on fonamentar el coneixement.
No es tracta d'un dubte escèptic, és teòric i provisional, part del mètode que ens portarà
al coneixement vertader.

7. 7. LA METAFÍSICA
Metafísica: base del coneixement (arrels de l'arbre)
Necessitat de trobar una veritat evident sobre la qual fonamentar tot l'edifici del saber
7.1. LA PRIMERA VERITAT: “COGITO, ERGO SUM”
Descartes comença aplicant el dubte metòdic.
Dubta:
● Dels sentits
● Dels nostres raonaments
● De la realitat del món (exposa la dificultat de destriar clarament vigília/somni)
● De l'existència d'un déu bo (podria existir un “geni maligne” que em vol fer equivocar)
Del dubte sorgeix la primera certesa: mentre dubta de tot, s'adona que és indubtable
que dubta i que, per tant, pensa i que és necessari, doncs, que existeixi.
Així Descartes pot afirmar sense cap mena de dubte: ”Penso, per tant
existeixo”
(“Cogito, ergo sum”)
És una intuïció
És una veritat evident,
indubtable i immutable
Descartes prendrà, doncs, l'evidència com a CRITERI DE VERITAT.
És el primer principi de
la filosofia

8. 7.2. LES IDEES
Ja sabem que existeix el jo com a pensament (“cosa que pensa”, “res cogitans”-veure 7.5.-).
Però, com demostrar l'existència d'alguna cosa més?
Descartes analitza el contingut del nostres pensament per veure si troba alguna idea que
li asseguri l'existència d'alguna altra cosa, a part del seu pensament.
Distingeix tres tipus d'idees o continguts mentals:
Idees adventícies:
provenen dels sentits
Idees factícies: són
construïdes per la
imaginació
Idees innates: són
nascudes amb mi

9. 7.3. DEL COGITO A DÉU
En el subjecte hi ha multitud d'idees. Però, són vertaderes? Com ho podem assegurar?
L'única forma seria trobar entre els continguts de la ment alguna idea que no hagi pogut
produir el propi subjecte.
PROVES DE L'EXISTÈNCIA DE DÉU
PROVA GNOSEOLÒGICA: Descartes descobreix una idea que no ha pogut produir ell mateix: la
idea d'infinit o de perfecció. Es tracta d'una idea innata, que ha d'haver estat posada en mi per un
ésser perfecte, infinit: Déu.
PROVA DE LA CAUSALITAT: Som imperfectes, però coneixem perfeccions que no posseïm. Ha
d'existir, doncs, un ésser que les posseeixi, un ésser perfecte. I nosaltres, com a éssers
imperfectes, depenem d'ell (el qual esdevé, així, la causa de la nostra existència).
PROVA ONTOLÒGICA: Partint de l'argument ontològic de Sant Anselm, Descartes el reformula
afirmant que en la idea d'ésser perfecte s'hi troba compresa la seva existència.
L'EXISTÈNCIA DE DÉU COM A GARANTIA DEL CRITERI DE VERITAT
Descartes afirma que si Déu existeix i és perfecte, no ens pot enganyar. Així dons, és la seva
existència la que ens garanteix que les idees clares i distintes són vertaderes.

10. Aquest darrer argument ha estat molt criticat, perquè pot comportar un cercle viciós:
CRITERI DE L'EVIDÈNCIA
EXISTÈNCIA DEL JO
EXISTÈNCIA DE DÉU

11. 7.3. DE DÉU AL MÓN
De moment, podem assegurar que existeix el meu pensament i que existeix Déu.
Com podem saber si existeix res més?
L'EXISTÈNCIA DE DÉU COM A GARANTIA DE LA VERITAT DE LES IDEES DEL MÓN
EXTERIOR
Jo tinc idees del món exterior (totes les idees adventícies). No són idees evidents; són una
il·lusió?
No, ja que no les hem pogudes crear nosaltres i Déu (que és bo i veraç) no permetria que ens
enganyéssim creient que existeixen coses que realment no existissin.
Ara bé, això no vol dir que el món exterior sigui tal i com el percebem
Descartes diferencia entre
Qualitats primàries: extensió, volum, moviment i figura
(les percebem tal com són)
Qualitats secundàries: olor, color, so, gust, tacte
(no són qualitats objectives de les coses, sinó un
reflex de com les percebem nosaltres)

12. 7.4. LES TRES SUBSTÀNCIES
La realitat està composta per tres tipus de substàncies, a cadascuna de les quals li
correspon un atribut i uns modes.
Les substàncies poden ser finites i imperfectes o infinites i perfectes.
SUBSTÀNCIA
ATRIBUT
MODES
GRAU DE
PERFECCIÓ
SUBSTÀNCIA
PENSANT
PENSAMENT
JUTJAR,
RAONAR, VOLER,
IMAGINAR,
SENTIR...
IMPERFECTE,
FINITA,
LIMITADA
SUBSTÀNCIA
EXTENSA
EXTENSIÓ
FIGURA I
MOVIMENT
IMPERFECTE,
FINITA,
LIMITADA
SUBSTÀNCIA
INFINITA
PERFECCIÓ
BONDAT,
OMNISCIÈNCIA,
OMNIPRESÈNCIA,
ETERNITAT,
IMMUTABILITAT..
.
IL·LIMITADA,
INFINITA,
PERFECTE

13. 8. LA RELACIÓ ÀNIMA/COS. LES PASSIONS I LA LLIBERTAT.
Concepció dualista de l'ésser humà:
compost de dues substàncies separades i diferents
Substància pensant
(ànima), és lliure
Substància extensa
(cos), està sotmès
a les lleis naturals
Però s'interrelacionen; les
operacions de l'ànima afecten
el cos i els processos corporals
afecten l'ànima.
Com?
Mitjançant la glàndula pineal

14. LES PASSIONS I LA LLIBERTAT
PASSIONS
Són emocions de l'ànima causades pel cos (exemple interacció ànima/cos)
Són involuntàries, bones (si són moderades) i irracionals
La relació ànima/cos suposa un conflicte, una lluita
Intints i passions (cos)
Raó i voluntat (ànima)
Descartes creu que hem d'aconseguir controlar les passions amb la raó
Dues capacitats de l'ànima
Enteniment: facultat de pensar
Voluntat:
facultat d'escollir
L'existència de la llibertat
és una ideea innata
D'ella depèn la
llibertat
És la màxima perfecció humana
Consisteix en la capacitat de triar l'opció
que l'enteniment mostra com a millor (és
sotmetre la voluntat a l'enteniment
-enllaçant així amb el concepte de virtut-)

15. 9. LA MORAL PROVISIONAL
Es tracta d'algunes regles que estableix Descartes per
determinar com ha d'actuar mentre construeix de nou tot l'edifici del coneixement.
Amb aquestes directrius morals vol aconseguir la calma necessària per a la reflexió
filosòfica (en un context convuls com és el d'una guerra).
Són regles d'inspiració estoïca i epicúria.
Regles de la moral provisional:
Obeir les lleis i els costums del país
Ser ferm i segur
Dominar-se a si mateix, més que intentar
vèncer la fortuna
Dedicar-se al conreu de la raó

16. 10. LA FÍSICA
Descartes considera que, després de Galileu,
cal prescindir de la idea de causa final; tan sols
importa la causa eficient (“COM?”, no “PER QUÊ?”)
Rebuig de la idea renaixentista d'”ànima còsmica”.
Els moviments de la natura responen a un conjunt
de lleis fisico-matemàtiques.
Tres principis fonamentals expliquen el moviment dels éssers:
Principi d'inèrcia
Principi de la conservació de la quantitat del moviment
Principi de privilegi del moviment rectilini
MECANICISME: el món és vist com una gran màquina.
DETERMINISME: tot el que s'esdevé és automàtic i inevitable.
Els organismes vius també són màquines complexes, mancades absolutament de
voluntat i llibertat (l'única excepció és l'ésser humà, perquè té ànima).