Presentació sobre el barroc musical vocal

1. El Barroc (I)
Música vocal Barroca
(1600-1750)

2. Any Inici del Període:
1600
Any Final del Període:
1750

3. Any Inici del Període: • Període Anterior:
1600 Renaixement
Any Final del Període: • Període Posterior:
1750 Classicisme

5. Any Inici del Període: • Període Anterior:
1600 Renaixement
Any Final del Període: • Període Posterior:
1750 Classicisme
• Compositors:
Corelli, A
Bach, J.S.
Haendel, G.F.
Purcell, H.
Teleman, G.F.
Vivaldi, A.

6. Any Inici del Període: • Període Anterior:
1600 Renaixement
Any Final del Període: • Període Posterior:
1750 Classicisme
• Compositors: • Ciutats o Països a destacar:
Corelli, A Itàlia (Venècia)
Bach, J.S. França
Haendel, G.F. Anglaterra
Purcell, H. Alemany (Leipzig, Hamburgo )
Teleman, G.F.
Vivaldi, A.

8. Característiques Generals
• El barroc es desenvolupà al llarg dels segles
XVII i XVIII.(1600-1750)
• El terme barroc no sols s’aplica a la música,
sinò que també s’empra per a les arts
plàstiques i la literatura.

9. El barroc reproduí les característiques socials
de l'època:
• Abundància, quasi
exagerada,
d'elements
decoratius
• Gust per contrastos.
• Imitació de la
natura.
• Interès pel
transcendental, lo
solemne i lo
magnífic
Bernini

10. • Un fet a tenir em
compte és la gran
influència de les
Palau
institucions polítiques D’Aranjuez
i religioses en el
desenvolupament
artístic.
Cartuja de Granada

11. • La música d'aquesta època és plena de contrasts:
tímbrics, melòdics i rítmics. Es produeix una gran
riquesa i desenvolupament dels instruments.

12. • Pren molta
importància la música
instrumental, igualant-
se a la música vocal.
"Il concerto" Pintura de P. Longhi. En
primer terme apareixen dos violins solistes.

13. U n a d e le s è p o q u e s m é s im p o r t a n t s d e la h is t ò r ia d e la m ú s ic a
G r à c ie s a
L 'e n o r m e e s p e r i t d e c r e a c i ó i m p o r t à n c i a d e l e s f o r m e s q u e s 'i n v e n t e n M ú s ic s d e p r im e s is s im a lí n ia q u e h i a p a r e ix e n
Ò p e ra O ra to ri C o n c e rt S o n a ta B ach H ändel V iv a ld i P u rc e l S c a r la t t i P a r e S o le r E tc .

14. T re s fa s e s
B a r r o c p r i m i t iu B a r r o c p le o m it jà B a rro c ta rd à
de 1580 a 1630 de 1630 a 1680 de 1680 a 1750
Q u a n e s p r o d u e i x e n e ls c a n v is G r a n è p o c a d e l'ò p e r a i la c a n t a t a È p o c a d e la m ú s ic a in s t r u m e n t a l

15. Característiques Barroc

16. La música vocal

17. Pel que fa a la música Vocal, podem diferenciar
entre Profana i Religiosa.
• La música Profana és la música que no està
relacionada amb la litúrgia religiosa. Destaquen
els Madrigals, la Cantata, el Singspiel, la Sarsuela
i la Òpera.
• L'església necessitava una música conforme a les
grans cerimònies: La música Religiosa. Entre les
formes pròpies de la música religiosa trobem:
l‘oratori, la cantata i la passió.

18. El naixement de l’òpera

19. La camerata fiorentina
• Final segle XVI
apareixen a Florència
un grup d’humanistes
interessats en
ressuscitar la tragèdia
grega: La camerata
fiorentina.

20. • Buscaven una manera
de representar les
paraules de manera
diferent a la polifonia.
• Buscaven que el text
s’enteguera d’una
manera més clara:
stile recitativo.

21. Stile recitativo
• Per als humanistes de la camerata
fiorentina un drama amb música es podia
realitzar perfectament declamant el text amb
un acompanyament instrumental.
• Amb la camerata fiorentina va néixer la
melodia acompanyada o monodia
acompanyada que va ser la base de
l’Òpera.

23. Què és l’Òpera?
• Forma musical
profana
• De caràcter narratiu.
• Amb representació
escènica.
• És el sistema més
perfecte de
dramatització barroc.
• És un espectacle per
distreure i entretenir.

24. Què cal?
• Un escenari.
• Una orquestra.
• Un cor.
• Solistes

25. Quines són les seves parts?
• Obertura
• Parts cantades.
• Interludis.

27. Principis estructurals
1.Ús de la declamació dramàtica o
recitatiu:
- en el recitatiu els personatges desenvolupen
l’acció, en ritme lliure i amb acompanyament
instrumental de baix continu.

28. Principis estructurals
2. Incorporació de passatges melòdics o àries
acompanyades amb instruments, així com
cors i passatges orquestrals intercalats per
tal de donar varietat a l’obra.

29. Principis estructurals
3. Ús del baix continu com a base musical del
nou estil, executat almenys per dos
instruments; un instrument greu de corda,
que tocava la línia del baix escrita pel
compositor, i un instrument de teclat, que
improvisava harmonies d’acord amb un
sistema de xifres escrites sobre la partitura
del baix (baix xifrat)

31. Tipus d’òpera barroca
• Els dos tipus més importants són:

32. Tipus d’òpera barroca
• Els dos tipus més importants són:
» Òpera seria

33. Tipus d’òpera barroca
• Els dos tipus més importants són:
» Òpera seria
» Òpera Bufa

34. Òpera seria
• És de caràcter
aristocràtic i de temes
mitològics.
• S’origina amb la
reforma del llibret que
feren Apostolo Zeno i
Pietro Metastasio.

35. Òpera bufa
• És de caràcter popular.
• Els protagonistes no
són déus sinó persones
de classe mitjana que
critiquen
l’aristocràcia.
La serva padrona.
Pergolesi

36. El cas nacional
• Cada nació va
acomodar el gènere
operístic al seu gust
particular i apareixen...
Calderón de la Barca

37. El cas nacional
• Cada nació va • L’òpera comique
acomodar el gènere francesa,
operístic al seu gust • El singspiel alemany
particular i apareixen... • La sarsuela espanyola
• L’òpera balada
anglesa.

39. RESUM