1. Salut i malaltia

2. La salut és un estat complet de benestar físic, mental i social , amb plena capacitat funcional . Definició: Què es la salut? La malaltia és l’alteració en l’estat del cos o d’algun òrgan que interromp o pertorba les funcions vitals. És la pertorbació de l’estat de salut. El malalt imaginari , de Molière, pintat per Honoré Daumier

3. Tipus de malalties Les malalties , segons la quantitat de persones que afecten, poden ser Malaltia endèmica : es donen només en algunes zones o regions. Exemple: la malària (protozou). Malaltia esporàdica : afecta poques persones. Exemple: la varicel·la (virus). Epidèmia : afecta a un gran nombre de persones Exemple: la grip (virus). Pandèmia: malaltia epidèmica que s’extén a molts països o que ataca a gairebé tots els individus d’una localitat o regió. Exemple: el còlera (bacteri).

4. Tipus de malalties Les malalties , segons com apareixen i la durada , poden ser Agudes : apareixen ràpidament i duren poc temps. Exemples: la gastroenteritis, la faringitis, ... Cròniques: es manifesten lentament i duren molt temps (algunes, fins i tot, duren tota la vida). Exemples: algunes al·lèrgies, la diabetis, ...

5. Tipus de malalties Les malalties , segons la causa , poden ser INFECCIOSES  Aquelles que s’originen per l’acció de patògens. Transmissió per contacte directe. Exemples: Refredat, xarampió, ... NO INFECCIOSES  Aquelles que no es transmeten d’una persona a l’altra. Exemples: Càncer, diabetis, ...

6. Malalties infeccioses Les malalties infeccioses són produïdes per patògens: Fongs  Micosis. Es tracten amb fungicides. Exemples: peu d’atleta, candidiasi, ... Protozous  Protozoosis. Es tracten amb antiprotozoaris. Exemples: malària, toxoplasmosi, ... Bacteris  Infeccions bacterianes. Es tracten amb antibiòtics. Exemples: salmonel·losi, pneumònia, ... Virus  Infeccions víriques. Es tracten amb antivírics. Exemples: grip, varicel·la, xarampió, sida, ...

7. Fases d’una malaltia infecciosa 1 - Infecció Entrada del patogen en l’organisme. 2 - Incubació Temps comprès entre l’entrada de l’agent fins l’aparició dels primers símptomes. El patogen es pot multiplicar. El temps és variable segons la malaltia. 3 - Desenvolupament o fase aguda: Apareixen el símptomes característics. 4 - Declivi o fase de convalescència Es venç la malaltia i l’organisme es recupera. 1 2 3 4

9. Tipus de malalties Altres tipus de malalties , són Congènites : existeix des del moment del naixement. Exemple: hemofília. Malalties hereditàries : es transmet genèticament de pares a fills. Exemple: fibrosi quística. Tòxiques: exposició a toxines mediambientals, exposició als metalls pesats. Exemple: exposició a mercuri. Metabòliques : manca o deficiència de determinats nutrients. Exemple: gota. Degeneratives : alteració anatòmica i funcional dels teixits d’un òrgan, teixit o sistema. Exemple: alzheimer. Mentals : afecten el comportament psíquic d’un individu. Exemple: esquizofrènia. Autoimmunitàries : el sistema immunitari de la persona afectada ataca els teixits del propi cos. Exemple: sida.

11. Immunitat El cos es protegeix de diferents maneres: Immunitat inespecífica Immunitat inespecífica ... tot i que també té “ajuda extra”. - Immunitat artificial  Vacunes i sèrums 1ª barrera: pell i substàncies de la superfície corporal. 2ª barrera: fagòcits (macròfags i neutròfils).  3ª barrera: limfòcits (limfòcits T i limfocits B)

12. Immunitat inespecífica La primera barrera implica tots els fenòmens de protecció de les superfícies corporals, tant l’externa com la interna.

13. Immunitat inespecífica Els vasos sanguinis propers es dilaten i augmenten la permeabilitat. S'incrementa el flux sanguini. Surt plasma amb fagòcits que envaeixen l'àrea afectada Amb una punxada entren bacteris sota la pell. Les cèl·lules veïnes envien senyals d’alarma, com ara la histamina. Els fagòcits (macròfags i neutròfils) destrueixen els bacteris mitjançant la FAGOCITOSI . La infecció no passa a les zones del voltant. El teixit danyat es recupera. La segona barrera que es troben els agents patògens que aconsegueixen introduir-se al cos és la inflamació aguda. A vegades, al lloc de la inflamació es forma pus: una barreja de restes cel·lulars, microorganismes i fagòcits vius i morts.

14. Immunitat inespecífica: FAGOCITOSI El macròfag envolta els bacteris mitjançant sortints citoplasmàtics anomenats pseudopodis, els tanquen en un vacúol fagocític i els digereixen (vacúol digestiu) mitjançant els enzims digestius. D’aquesta manera els bacteris són destruïts.

15. Immunitat específica Quan la resposta inespecífica fracassa, es posa en marxa un tercer procés , la resposta immunitària , que sovint ja s’activa paral·lelament a l’anterior, tan bon punt els gèrmens patògens entren al cos. SISTEMA LIMFÀTIC AMB ELS ÒRGANS RELACIONATS AMB LA FORMACIÓ DE LIMFÒCITS

16. Immunitat específica: ANTICOSSOS I ANTÍGENS Els ANTÍGENS són molècules que es troben a la superfície de virus, bacteris, fongs, espores, pol·len i partícules de pols, i també a les cèl·lules dels òrgans trasplantats. Aquests antígens són reconeguts ESPECÍFICAMENT per anticossos, que són elaborats pels limfòcits T . Finalment, l’antigen i el seu portador seran eliminats. RECONEIXEMENT ESPECÍFIC antigen - anticòs

17. Immunitat específica: ELS GRUPS SANGUINIS

21. Els trasplantaments El rebuig : En molts trasplantaments d’òrgans, el sistema immunològic del receptor reconeix el teixit trasplantat com estrany o aliè a si mateix, i produeix anticossos (defenses) per atacar a l’“invasor”. Per això, després dels trasplantaments d’òrgans s’ha de prendre medicaments que suprimeixen la resposta immunològica normal (immunodepressors), i alguns d’ells a per vida. Donat que disminueixen la capacitat de l’organisme de reconèixer i resistir infeccions, ha d’ajustar-se la dosi individual amb molt de compte. Un transplantament és un procediment mèdic que permet substituir determinats òrgans o teixits malalts d'una persona pels d'una altra.

22. Resum i es combaten amb i es combaten amb