Exercici de reconeixement dels principals elements de l'adequació en un text periodístic d'opinió. No s'hi analitza la variació lingüística.

1. Localitza els elements que mostren
l'adequació de l'enunciador al tipus
d'enunciat, a la situació d'enunciació, a
l'objectiu de la comunicació i al
destinatari en aquest escrit
Dept. de Valencià
IES Joanot Martorell de València
Exercici 03 de pràctica sobre l'adequació textual:
Llegeix el text i respon a les preguntes

2. QÜESTIONARI D'ANÀLISI DELS ELEMENTS D'ADEQUACIÓ DEL TEXT SEGÜENT:
(1)Copia tres marques gramaticals (una de cada tipus) que mostren la presència de l'emissor
(pronoms forts o febles de 1a persona, verbs en 1a persona, possessius de 1a persona). Indica la
línia on les has trobades.
(2)Segons el que es veu en el text, quin és l’emissor? Com el descriuries pel que relata?
(3) Localitza i transcriu un parell d'exemples per cada tipus de dixi: personal, espacial, temporal i
textual. Assenyala d'ara en avant la línia on trobes cada exemple que cites i fes-ho d'aquesta
manera: (lín. 24)
(4)Tot i ser un text monologat, l’autor hi ha volgut fer presents altres veus. Quines? Ara replega
per escrit els diferents exemples de discurs citat presentant-ne els emissors.
(5)Si localitzes un exemple de polifonia concret, copia'l i explica qui podria ser-ne l'emissor.
(6)El text presenta nombrosos exemples de modalització o presència de la subjectivitat de
l'emissor, on abunden els elements lèxics. Revisa el full teòric que t'hem lliurat on apareix la
classificació en 8 tipus de marques modalitzadores. De segur que trobaràs al text la presència
d'almenys cinc tipus diferents. Copia'n un exemple de cada tot classificant-lo.
(7)Quin és el tema global del text i la seua idea principal o tesi?
(8)Identifica el(s) tipus de seqüència/es textual(s) present(s) en el paràgraf segon. [Recorda que
parlem de seqüències textuals en lloc de tipus de text a causa que els textos llargs no contenen
normalment una sola estructura arquetípica sinó que la combinen amb altres.]
(9)Comenta aquests punts d'anàlisi de l'adequació del text: el canal, la preparació i espontaneïtat,
l'espai i temps de l'enunciació, la direccionalitat de la comunicació, l'àmbit d'ús, el grau de
formalitat, el tipus de text (general), el gènere, la finalitat comunicativa.

3. EL CODONYAT
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,
tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara
berena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal
ensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de
berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant
en els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer
de Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?
A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava
pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar
d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan
m’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta
em va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig
repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per moments
esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».
«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el
taxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.
«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig
aborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo
invasor». Tindran barra! ● [357 mots]
Toni MESTRE. Levante. 21-01-98

4. (1)Copia tres marques gramaticals
(una de cada tipus) que mostren la
presència de l'emissor (pronoms forts
o febles de 1a persona, verbs en 1a
persona, possessius de 1a persona).
Indica la línia on les has trobades.

5. EL CODONYAT
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,
tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara
berena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal
ensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de
berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant
en els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer
de Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?
A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava
pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar
d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan
m’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta
em va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig
repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per moments
esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».
«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el
taxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.
«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig
aborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo
invasor». Tindran barra! ● [357 mots]
Toni MESTRE. Levante. 21-01-98

6. (2) Segons el que es veu en el text,
quin és l’emissor?
Com el descriuries pel que relata?

7. Emissor: Toni Mestre
És un valencianoparlant que relata un parell
d'anècdotes viscudes quan utilitza el valencià a la
botiga i al taxi. Quan diu que es va aborronar, al
final del text, sembla que vol mostrar la seua
indignació per la nul·la utilització del valencià
en aquests àmbits, on, fins i tot, no entenen el
vocabulari més elemental. I per contra, a la ciutat
de València la gent denuncia el “catalanismo
invasor” en castellà donant l'esquena a la nostra
llengua.

8. (3) Localitza i transcriu un parell
d'exemples per cada tipus de dixi:
personal, espacial, temporal i
textual.

9. DIXI PERSONAL
(jo, nosaltres, vosté (social), vosaltres)

10. EL CODONYAT
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,
tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara
berena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal
ensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de
berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant
en els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer
de Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?
A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntara un treballador que col·locava pastisseria
industrial a les prestatgeries. «No sé – em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò
més, però vaig ser obedient i em vaig atansara la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan
m’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta
em va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig
repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per moments
esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».
«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el
taxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.
«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig
aborronar I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo
.
invasor». Tindran barra! ● [ 357 mots]
ToniMESTRE. Levante 21-01-98
.

11. DIXI ESPACIAL

12. EL CODONYAT
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,
tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara
berena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal
ensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de
berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant
en els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer
de Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?
A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava
pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar
d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan
m’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta
em va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig
repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per moments
esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».
«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el
taxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.
«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig
aborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo
invasor». Tindran barra! ● [357 mots]
Toni MESTRE. Levante. 21-01-98

13. DIXI TEMPORAL

14. EL CODONYAT
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de
codony, tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura
d’ara berena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn
vegetal ensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a
l’hora de berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat
tancant en els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és
al carrer de Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que
m’interessava? A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que
col·locava pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va
estranyar d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan
m’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta
em va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig
repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per moments
esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere
membrillo». «¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir
estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el
taxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.
«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig
aborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo
invasor». Tindran barra! ● [ 357 mots]

15. DIXI TEXTUAL

16. EL CODONYAT
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,
tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara
berena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal
ensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de
berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant
en els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer
de Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?
A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava pastisseria
industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més,
però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan
m’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta
em va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig
repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per moments
esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».
«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el
taxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.
«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig
aborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo
invasor». Tindran barra! ● [357 mots]
Toni MESTRE. Levante. 21-01-98

17. (4)Tot i ser un text monologat,
l’autor hi ha volgut fer presents
altres veus. Quines? Ara replega
per escrit els diferents exemples de
discurs citat presentant-ne els
emissors.

18. EL CODONYAT
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,
tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara
berena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal
ensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de
berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant
en els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer
de Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?
A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballadorque col·locava pastisseria
industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més,
però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan
m’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta
em va sobtar: «Codo…què?» Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig
.
repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per moments
esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costatem va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo» .
«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger.
De
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada ambel
taxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.
«És que com que m’ha parlat valencià…»es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig
,
aborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo
invasor». Tindran barra! ● [ 357 mots]
ToniMESTRE. Levante 21-01-98
.

19. (5)Si localitzes un exemple de
polifonia concret, copia'l i explica
qui podria ser-ne l'emissor.

20. EL CODONYAT
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,
tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara
berena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal
ensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de
berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant
en els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer
de Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?
A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava pastisseria
industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar d’allò més,
però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan
m’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta
em va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig
repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per moments
esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere membrillo».
«¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el
taxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.
«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig
aborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo
invasor». Tindran barra! ● [357 mots]
Toni MESTRE. Levante. 21-01-98

21. (6)El text presenta nombrosos exemples
de modalització o presència de la
subjectivitat de l'emissor, on abunden els
elements lèxics. Revisa el full teòric que
t'hem lliurat on apareix la classificació en 8
tipus de marques modalitzadores. De segur
que trobaràs al text la presència d'almenys
cinc tipus diferents. Copia'n un exemple de
cada tot classificant-lo.

22. EL CODONYAT
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,
tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara
berena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal
ensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de
berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat tancant
en els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és al carrer
de Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que m’interessava?
A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que col·locava
pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em va estranyar
d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan
m’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta
em va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig
repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per moments
esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere
membrillo». «¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir
estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el
taxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.
«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig
aborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo
invasor». Tindran barra! ● [ 357 mots]
Toni MESTRE. Levante. 21-01-98

23. (7)Quin és el tema global del
text i la seua idea principal o tesi?

24. Títol remàtic, no temàtic. Per això l'anècdota de
buscar codonyat li serveix a l'autor de pretext per
a abordar el tema: l'escàs ús del valencià a
València.
Idea principal o tesi: es troba al final del text.
L'autor se sent estranger en la seua ciutat i país
quan usa el valencià, i recorda que alguns
denuncien el “catalanismo invasor” en castellà,
sense usar el valencià, actitud descarada i
perjudicial per a la continuïtat de la llengua.

25. (8)Identifica el(s) tipus de seqüència/es
textual(s) present(s) en el paràgraf segon.
[Recorda que parlem de seqüències
textuals en lloc de tipus de text a causa que
els textos llargs no contenen normalment
una sola estructura arquetípica sinó que la
combinen amb altres.]

26. EL CODONYAT
Fa unes setmanes, abans de Nadal, algú va anomenar a taula el codonyat. Aquesta confitura de codony,
tan popular fa alguns anys, sembla que ha desaparegut del mapa gastronòmic. Quina criatura d’ara
berena pa amb codonyat? És el cas que ens va venir de gana de tornar a tastar aquella carn vegetal
ensucrada que tantes vegades, alternant amb la barreta de xocolate, ens va acompanyar a l’hora de
berenar els anys de la infantesa.
Sabia que no seria gens fàcil trobar-ne. Les botiguetes de queviures de prop de casa han anat
tancant en els últims anys i vaig pensar d’anar a buscar el codonyat al supermercat més pròxim, que és
al carrer de Quart de Fora. On buscar, en un gran supermercat d’avui, el tradicional producte que
m’interessava? A l’aparador dels dolços no n’hi havia ni rastre. Vaig preguntar a un treballador que
col·locava pastisseria industrial a les prestatgeries. «No sé –em va dir–, pregunte en charcutería.» Em
va estranyar d’allò més, però vaig ser obedient i em vaig atansar a la secció indicada.
Tenia tres dones davant meu. Totes parlaven castellà. A poc en vingué una altra, de certa edat. Quan
m’arribà el torn vaig preguntar tot innocent: «Teniu codonyat?». La cara d’esglai de la jove dependenta
em va sobtar: «Codo…què?». Per un moment, la culpa era meua. «Codonyat, vull co-do-nyat…», vaig
repetir sil·labejant. Aquella xicota seguia mirant-me com si tinguera al davant un boig que per
moments esdevenia perillós. La dona que tenia al meu costat em va fulminar irritada i digué: «Quiere
membrillo». «¡Ah!, membrillo, sí tengo.» De bell nou, a la meua ciutat, al meu país, em vaig sentir
estranger.
No és una anècdota, aïllada, més. Fa poc, una nit, vaig agafar un taxi i vaig enfilar una xarrada amb el
taxista. En arribar a la meua destinació, l’home es va adonar que no havia posat en marxa el taxímetre.
«És que com que m’ha parlat valencià…», es justificava. Era el primer client que li’l parlava! Em vaig
aborronar. I encara hi ha qui, a la ciutat de València, es passa el dia denunciant el «catalanismo
invasor». Tindran barra! ● [357 mots]
ToniMESTRE. Levante 21-01-98
.

27. (9)Comenta aquests punts d'anàlisi de
l'adequació del text:
-el canal,
-la preparació i espontaneïtat,
-l'espai i temps de l'enunciació,
-la direccionalitat de la comunicació,
-l'àmbit d'ús,
-el grau de formalitat,
-el tipus de text (general),
-el gènere,
-la finalitat comunicativa.

28. -Canal: escrit. Text aparegut al Diari en paper Levante.
-Preparació i espontaneïtat: text preparat i bastant elaborat.
-Espai i temps de l'enunciació: no són compartits sinó diferits.
-Direccionalitat de la comunicació: multidireccional i unilateral.
-Àmbit d'ús: públic en context formal, àmbit periodístic.
-Grau de formalitat: mitjà, ja que és de l'àmbit periodístic.
-Tipus de text (general): Text narratiu amb seqüències dialogades i
expositives.
-Gènere: és una columna d'opinió. Aquest gènere té una llibertat
d'estil i forma més ampla i no necessita cenyir-se a la
superestructura expositivoargumentativa. L'autor aborda el tema
que vol amb recursos més aviat narratius, retòrics i subjectius.
-Finalitat comunicativa: regular l'opinió i la conducta del
destinatari, convéncer.