1. LA DESCRIPCIÓ DEL DOCUMENT Descripció Arxivística Descripció Diplomàtica

4. DESCRIPCIÓ ARXIVÍSTICA LA QUE TOCA

21. DESCRIPCIÓ DIPLOMÀTICA LA MÉS PROFUNDA

22. DESCRIPCIÓ DIPLOMÀTICA IDENTIFICACIÓ DESCRIPCIÓ Codi de Referència ACVOC_AHT Pergamí II-A, núm.12. Títol El rei Ferran II d’Aragó i V de Castella confirma a la vila de Terrassa els privilegis d’unió a la Corona d’Aragó concedits pels seus antecessors i els dos concedits per la reina Isabel I sobre el règim de batllia de la dita vila i el seu terme. Data 19 setembre 1481. Barcelona. Data del contingut: dos privilegis de la reina Isabel de 29 d’agost de 1475, expedits a Valladolid. Suport i Dimensions Pergamí, 615 x 400 mm. Tipus documental Privilegi reial de tipus menor. Segell de cera perdut. Idioma Llatí, Castellà (a la subscripció autògrafa del rei).

23. DESCRIPCIÓ DIPLOMÀTICA CONTINGUT DESCRIPCIÓ Protocol Intitulació: Ferran, rei de Castella i d’Aragó i comte de Barcelona ( i els altres títols de sobirania). Inscripció: Síndics i prohoms de la vila i terme de Terrassa (consta al principi de la clàusula dispositiva). Text Exposició: S’exposa la renúncia de la reina Isabel I als drets sobre la vila de Terrassa que foren donats a ella i a la seva Reial Càmara, així com el seu desig que dita vila torni a unir-se a la Corona d’Aragó. Consta la petició dels síndics i prohoms de Terrassa al rei perquè confirmi els privilegis d’unió perpètua de la vila concedits pels reis d’Aragó i comtes de Barcelona, a més del compromís de dits sobirans de mantenir la unió i no alienar el vincle amb la Corona d’Aragó. Disposició: El rei concedeix i promet respectar els privilegis concedits pels seus antecessors i, per altra banda, aprova, confirma i renova els privilegis d’elecció del batlle (“baiulum”) de la vila i l’obligació dels elegits de rendir comptes davant la Taula (“Tabula”) de la ciutat de Barcelona a la fi del seu mandat. Clàusula de mandat: Manament a tots els oficials reials i a qui en tingui la competència d’acomplir i fer acomplir el contingut del privilegi, sota pena de tres mil florins d’Aragó. Corroboració: El rei manda expedir el document amb l’aposició del segell reial comú. Escatocol Data: “Datum Barchinone, die XVIIIIº septembris, anno a Nativitate Domini Mº CCCCLXXX primo, regnorumque nostrorum, videlicet Scicilie XIIIIº, Castelle et Legionis VIIIº, Aragonum vero el aliorum tertio”. Subscripció reial: “Yo el rey” (autògraf).

24. DESCRIPCIÓ DIPLOMÀTICA GÈNESIS DESCRIPCIÓ Petició Presentada pels síndics i prohoms de la vila de Terrassa Redacció Mandat del rei a Juan Cristián. No consta l’escrivà. Validació Autògraf del rei i segell comú (de cera, perdut). Notes de cancelleria o escrivania Revisat per Joan Pagès, vicecanceller, Gabriel Sánchez, tresorer general, i Pere Forner, lloctinent de conservador general. “Provisa”. “In Diversorum IIIº”. Registre Registre de Ferran II, Diversorum, 3, fol·li 131. Notes dorsals “ Que lo batlle general, en absència del lloctinent general, pugue elegir per batlle una de les tres persones” (segle XVII). “Incorporació de Tarrassa a la real Corona per lo rey Fernando e Isavel, confirmació dels privilegis y en especial lo del nombrament del batlle. Dat. en Barcelona, a 19 setembre 1481” (segle XIX).

25. DESCRIPCIÓ DIPLOMÀTICA TRADICIÓ DESCRIPCIÓ Taula de tradició A. Original: Terrassa, ACVOC_AHT, Pergamí II-A, núm.12. A’. Nota de registre: Barcelona, (AR) ACA Cancelleria Reial, Registre de Ferran II, Diversorum III, f.121v-123v. B. Copia de 1534 autoritzada per Jaume Mijans, notari públic de Terrassa, el 6 de febrer de 1598: Terrassa, ACVOC_AHT, Llibre de privilegis de Terrassa, f.3r-4v, ex A. Edicions a. VENTALLÓ, J. Llibre de privilegis concedits a la vila de Tarrassa. Terrassa, 1898-1899, p.29-32, ex B. b. SOLER I PALET, J. Llibre dels privilegis de Tarrassa. Barcelona, 1899, núm.2, p.3-7, ex B. c. CARDELLACH, T.; PUIG, P.; RUIZ, V.; SOLER, J. Llibre de privilegis de la vila i el terme de Terrassa (1228-1652). Barcelona, 2006, núm. 2, pp. 139-143, ex B, col·lacionat amb A.

26. DESCRIPCIÓ DIPLOMÀTICA CARÀCTERS EXTERNS DESCRIPCIÓ Condicions del suport Ben conservat i llegible, excepte el desgast causat per haver estat doblegat en sis plecs. A la part inferior s’observen els orificis de subjecció del cordó que sostenia el segell. Dues taques de tinta a la part dreta afecten algunes lletres. Escriptura Gòtica de cancelleria amb influència de la humanística. Disposició del text Caixa del text: 50 x 15 cm. Marges: superior de 4 cm, esquerra de 6 cm i dret de 5 cm. Autògraf del rei sota el text, centrat. Notes de cancelleria dins de la plica formada per sostenir el segell. Elements ornamentals Nom del rei, al principi, en lletres capitals romanes: NOS FERDINANDUS. Típic perllongament cap amunt de la “l”, formant una forca, en el nom “Valencie”. Altres particularitats gràfiques Traç a l’inici de cada línia de text, probablement indicatiu de revisió. Apareixen subratllades tres frases del text.

27. DESCRIPCIÓ DIPLOMÀTICA COMENTARIS I OBSERVACIONS DESCRIPCIÓ Notes de diplomàtica [ En aquest apartat es pot informar de particularitats de tipus paleogràfic, qüestions de forma diplomàtica, problemes d’interpretació, concordància de dates, arguments de falsetat, etc .] La clàusula expositiva acaba amb la promesa del rei otorgant d’acomplir i fer acomplir els privilegis concedits pels seus antecessors. Corrobora la disposició del segell de cera penjant a l’interior del text. Disposa una data crònica i una tòpica. Notes jurídiques La clàusula d’exposició expressa amb detall el compromís i garanties donades pels reis d’Aragó i comtes de Barcelona de mantenir perpètuament la vinculació de la vila de Terrassa a la Corona. Notes històriques La vinculació de Terrassa al comtat de Barcelona té el seu origen en la constitució d’aquest comtat sota el règim carolingi, a principis del segle IX. Es coneixen confirmacions d’aquesta vinculació des de 1300, vulnerada en distintes ocasions per alienacions del patrimoni reial. Es pot consulta la història d’aquest vince jurídic a l’edició c citada, pp.65-67. Notes lingüístiques El nom de Terrassa apareix en la forma vernacle “Terraça” i en un cas “Tarraça”. També és vernacle l’expressió “alta e baxia” referida a la jurisdicció civil i criminal “alta i baixa”. Altres observacions A l’intitulació entre els títols del rei es repeteix el nom del regne de Múrcia “…, Murcice, Murcie, …”

30. IDENTIFICACIÓ DESCRIPCIÓ Codi de Referència AFONTCUBERTA. Lligall 16, carpeta 01, document 14. Títol Ermengarda ven a Ponç, prevere, el dret que té a les malloles d’Udalard, que es troben complantades al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Esteve de Castellar, al lloc anomenat Marmorta i la Bruguera. El preu pactat ha estat de sis sous en moneda barcelonina. Data 10 de març de 1092. Data del contingut: Es fa menció a què l’acte escrit fou formalitzat en aquesta data. La data del pagament efectiu del preu és anterior, però no especificada. Suport i Dimensions Mides desconegudes. Tipus documental Compra-venda. Idioma Llatí. Algunes paraules vernacles, com ara: “diners” o el topònim “Brugera.”

31. CONTINGUT DESCRIPCIÓ Protocol Intitulació: Ermengarda, “femina”. Inscripció: Ponç, prevere. Text Exposició: Es menciona que Ermengarda té les malloles per haver-les treballat i complantat amb el senyor d’aquestes, Udalard. Es delimita el territori d’aquestes malloles situades a Sant Esteve de Castellar (Castellar del Vallès) i que termenen amb altres zones de conreu de vinya, terres ermes i amb la “estrada Terracesa”, via pública que menava a Terrassa. Disposició: La venda del dret sobre les malloles (la clàusula parla de vinyes es fa de manera íntegra “ab integrum cum exiis et regressis”. Clàusula d’estipulació de preu: El preu estipulat és de sis sous del tipus de moneda de Barcelona, els quals abans de la posada per escrit del document ja s’han pagat integres. Clàusula de traspàs de drets: Es traspassen el dret i la potestat en règim de franc alou i amb la perspectiva que el receptor pugui fer el que vulgui “ad omnia voluntate tua facere”. Formula perpetuitatis : “Et in antea ista carta vindicionis firma permanead modo vel omnique tempore et non sit disrupta”. Hi ha una necessitat de reafirmació de la no corruptibilitat de l’acció jurídica en un temps futur. Escatocol Data: “Facta ista carta VI idus marci anno XXX mo II regni Filippo rege”. Subscripcions: de l’autora jurídica, de tres testimonis i de l’escrivà Gauzbert, sacerdot.

32. GÈNESIS DESCRIPCIÓ Petició Ermengarda sol·licità a Gauzbert la posada per escrit de la compra-venda: “Ermengardis, femina, ego qui ista carta vindicione mandavi scribere”. Redacció Realitzada per “Gauzbertus, sacer, qui ista carta rogatus scripsit.” Validació Ficció notarial amb signes en forma de creu i quatre punts. Tant l’autora jurídica com els tres testimonis disposen de manera autògrafa un dels punts al requadre superior dret de la creu. El punt es visible per haver-se fet amb un color de tinta més fosc. Notes de cancelleria o escrivania No intervé cap cancelleria. Per part de l’escrivà es disposa el nom amb lletres engrandides, amb un nexe “brt” vertical. També disposa un signe propi de tres sss entrellaçades. Registre No registrat en el moment de la seva elaboració. Notes dorsals No comprovades.

34. CARÀCTERS EXTERNS DESCRIPCIÓ Condicions del suport Tot i no haver-se comprovat directament, l’aparença és de molt bon estat de conservació. Només s’observa un punt de brutícia o de tinta dil·luïda a la part superior dreta que afecta la parala “scriptura”. Escriptura Carolina. Disposició del text Caixa del text: desconegudes les mides exactes. Marges: desconeguts. Les línies d’escriptura s’han preparat amb una línia en sec, almenys fins a la línia 11, coincidint amb un canvi de mà o canvi de moment en l’escriptura. Subscripcions de l’autora jurídica i dels testimonis tots seguits. Subscripció de l’autor material de manera destacada al final del document. Elements ornamentals Una “I” majúscula a manera de caplletra un petit traç ornamental a la seva part superior, plena de tinta. Va de la primera a la segona línia. Altres particularitats gràfiques Alguns nexes propis d’una carolina arcaïcas com ara “ut” a “aput”. També s’utilitza la “s” sobrescrita a final de paraula, la “q” majúscula amb traç molt allargat de la cua després d’un punt. Puntuació amb punt mitjà a final de clàusula o amb el valor de coma. Algunes paraule en majúscula com ara “IN” a l’inici de l’Invocació o

35. COMENTARIS I OBSERVACIONS DESCRIPCIÓ Notes de diplomàtica [ En aquest apartat es pot informar de particularitats de tipus paleogràfic, qüestions de forma diplomàtica, problemes d’interpretació, concordància de dates, arguments de falsetat, etc .] Preàmbul breu inspirat amb la llei visigòtica a l’afirmar que “Per hanc scriptura vindicionis” es realitzarà l’acció jurídica. S’afirma el mètode utilitzat. L’exposició informa de l’objecte en transacció (unes malloles), dels antecedents pel que fa als drets d’Ermengarda sobre aquestes malloles, sobre la seva localització en el territori. La clàusula d’estipulació de preu determina que fou pagat de manera completa. Al finalitzar aquesta clàusula, hi ha una breu notificació “et est manifestum” que no finalitza la part analítica del Text. Després de la sanció hi trobem una formula perpetuitatis que reafirma l’estabilitat del contracte sense un termini fixat, amb una reinteració en la no corruptibilitat del pacte. Notes jurídiques L’expressió “Per hanc scriptura vindicionis” ens remuna al Liber Iudicum, Libre V, títol 4, punt 3: “Venditio facta per scripturam plenam habeat firmitatem”. Notes històriques La menció als entorns de producció de vinya a la parròquia de Sant Esteve de Castellar són molt interessants. També ho és la menció a la “estrada Terracesa” mai documentada en cap altra lloc. Notes lingüístiques L’autora jurídica del document Ermengarda és intitulada “vinditor” en masculí, error que es reprodueix a la clàusula de sanció qua es diu “ego vinditor”. Altres observacions A la subscripció de l’autora jurídica, “firmare” corregeix “firmav”. A la subscripció de l’autor material l’abreviatura és pròpia de “sacri” i no pas de “sacer”.