reflexió sobre el document de Neus Sanmartí "avaluar per aprendre"

1. AVALUAR PER APRENDRE
Neus Sanmartí
„L'avaluació per millorar els
aprenentatges de l'alumnat en el marc
del currículum per competències.“
Joana Subirats Alvarez

2. Introducció
La visió competencial de l'aprenentatge
comporta:
Redefinir els objectius.
Escollir els continguts.
Seleccionar les metodologies.
Reflexionar sobre què, com, quan i per
què s'avalua.

3. L'avaluació en el currículum per competències:
Funció integradora
de tot el procés d'aprenentatge:
Ha de permetre decidir i adaptar estratègies
pedagògiques a les característiques de
l'alumnat.
Ha de constatar el progrés de l'alumnat.
Ha de contrastar el grau d'assoliment per part
de l'alumnat dels objectius i de les CB.
Ha d'ajustar, si escau, els processos
didàctics.

4. Per a l'alumnat:
Constatar el seu progrés.
Aprendre a regular-se per
avançar en els aprenentatges i
seguir aprenent.
Cal cercar estratègies per
compartir amb l'alumnat el procés
avaluador
fer-lo partícep i protagonista del seu
procés d'aprenentatge.

5. Per al professorat:
Atendre la diversitat de l'alumnat.
Concretar els canvis curriculars
importants en canvis en l'avaluació.
Una visió competencial de
l'aprenentatge comporta canviar...

6. QUÈ
QUAN S’AVALUA COM
PER QUÈ

7. Finalitats de l'avaluació:
regular els comprovar què
aprenentatges: s'ha après:
identificar dificultats.
dificultats quantificar o
qualificar els
trobar camins per
resultats del
superar-les.
procés.

9. 1. Avaluació
reguladora
Tota activitat desenvolupada va acompanyada
de la seva avaluació:
judici sobre la qualitat de la tasca realitzada i
decisió sobre els aspectes a millorar,
si ho fa el propi alumnat aplica les següents CB:
APRENDRE A APRENDRE i
AUTONOMIA PERSONAL
que són la base de qualsevol altre tipus de
coneixement.

10. 2. Avaluació
acreditativa
considerant la definició de CB
cal dissenyar activitats d'avaluació
diferents a les tradicionals:
orientades a comprovar si l'alumnat és
capaç de reproduir els coneixement
transmès.

11. L'avaluació vista des
de la seva funció
reguladora.
Aprendre a avaluar:
→ condició bàsica per
aprendre a aprendre, i
→ per ser més autònom aprenent

12. Nou concepte
d'aprenentatge:
com el resultat de:
identificar què no és capaç de fer prou bé.
entendre'n les causes dels errors.
prendre decisions orientades a la millora.

13. disseny d'una activitat
d'aprenentatge
planificar com es promou que l'alumnat
„entengui que no ha entès“
dedicar tant o més temps a l'avaluació-
regulació de l'activitat que a la realització.
NO s'avalua l'alumnat, sinó les dificultats
detectades.

14. Instruments per a una
avaluació reguladora
diaris de classe:
l'alumnat expressa el que creu que ha
après i també les seves dificultats.
l'anàlisi del que diu permet al
professorat:
identificar si reconeix l'objectiu del
treball realitzat i
quins són els obstacles a superar.

15. „corregir“ treballs
● Sovint és poc útil, sobre tot
– si es qualifiquen amb una nota,
– si no llegeixen o no entenen els
comentaris.
● Només pot „corregir“ → autoregular els
errors qui els ha comès,
– amb l'ajuda dels qui ensenyen,
professors/es i/o companys/es.

16. Exemple 1
d'autoregulació:

17. Exemple 2
d'autoregulació.

18. Efectes de l'autoavaluació
en l'alumnat
● Augmenta la motivació i l'autoestima.
● Ajuda a entendre millor les pròpies
dificultats.
● Estimula a cercar opcions per millorar.
● Implicació de l'aprenent en el seu
procés d'aprenentatge.

19. Procés per adquirir
l'autoregulació:
no és un procés fàcil ni ràpid:
l'alumnat tarda més d'un any a
reconèixer què comporta l'autoregulació
→ importància del treball conjunt entre
el professorat d'un centre.
com més petits comencen millor, a partir
dels 14 anys requereix més esforç.

20. Desenvolupar la
capacitat d'autoregular-
se comporta:
1. Identificar els objectius de l'activitat.
2. Anticipar i planificar l'acció per realitzar
la tasca.
3. Compartir els criteris d'avalució.

21. 1. Identificar els
objectius de l'activitat.
● Quan el professorat ensenya uns
determinats continguts prèviament s'ha
formulat uns objectius:
→ l'alumnat els ha d'endevinar
● no sap per què fa una activitat
● ni per a què li serveix
→ aprenentatge pot rendible, tot s'oblida
ràpidament.

22. En tot procés didàctic cal:
● planificar com es compartiran els
objectius amb l'alumnat.
● com se l'ajudarà a avaluar/regular les
percepcions no idònies.
● els objectius es van reelaborant mentre
s'ensenya i s'aprén.
● compartir els objectius no és simplement
comunicar-los.
● és el propi aprenent qui se'ls ha de
formular.

23. Instruments útils per a
compartir objectius:
informe personal,
qüestionaris per recollir els coneixements
previs... i posterior reflexió sobre què
necessitem aprendre per respondre'ls,
visualització dels conceptes-clau a través de
mapes conceptuals,
converses en gran grup...

24. en general, promoure que l'alumnat plantege
objectius/preguntes productives que
comportin:
relacionar, deduir, comprovar, analitzar
críticament, actuar,...
en lloc de imitar o reproduir mecànicament.

25. 2. Anticipar i planificar
l'acció i autoregular-la.
Diferència entre bons aprenents i els que no
ho són tant → capacitat de pensar abans
de fer.
Sovint el professorat tendeix a transmetre
un coneixement ja elaborat.
→ conseqüentment no es tendeix a avaluar
si l'alumnat és capaç de preveure tots els
aspectes necessaris del procés.
És habitual centrar-se només en la
comprovació dels resultats.

26. competències
bàsiques!
l'objectiu de tot procés d'ensenyament
és que
davant d'un nou problema, l'alumnat
sigui capaç...
d'aplicar el coneixements apresos,
d'anticipar i planificar les operacions
necessàries per resoldre'l.
cal avaluar si els estudiants anticipen i
planifiquem adequadament.

27. Instruments útils per
avaluar i regular la capacitat
d'anticipar i planificar:
bases d'orientació,
esquemes,
mapes conceptuals,
diaris de classe,
resums a partir de respondre a la pregunta
„Què he après?“

28. diari de classe:

29. Cal assegurar-se que els teus diaris sempre
DIARI donin una resposta intel·ligent, clara i completa
DE i, si pot ser original, a aquestes tres qüestions:
CLASSE a) Què hem fet avui a classe?;
b) Que hi he après, o en què m’ha fet
pensar?;
c) Què ha estat el millor?
El diari de classe es individual i original. S’haurà de fer a casa (si
algun dia quedés temps, es podria deixar un estoneta a classe).
Ha de recollir què s’hi ha fet a classe, què hi ha après o
pensat cadascú i què ha estat el millor. Si l’alumne vol, pot
prendre algunes anotacions per recordar-se’n millor. Cada classe
començarà amb la lectura pública d’un o dos diaris de la sessió
anterior, dels quals ressaltarem allò més original.
Recorda... tres idees mínimes: a) Què hem fet avui a classe?; b)
Que hi he après, o en què m’ha fet pensar?; c) Què ha estat el
millor?
El primer dia de classe se’ns ha explicat que...
A la classe d’avui...

30. Es tracta d'identificar on estan els errors o les
dificultats: → Buscar maneres de superar-los.
Les dificultats es reflecteixen:
en les operacions incloses a la base d'orientació
en el connector entre dos conceptes del mapa
concentual...
Objectiu:
La producció final s'expliciti per escrit sense
errors.

31. Estratègies per detectar
errors i dificultats
Aprenentage cooperatiu i entre
iguals.
Treballs en „racons“.
Material d'ampliació.
Organitzar una „hora de consulta“
Pactar contractes de treball...

32. 3. Compartir els
criteris d'avaluació.
● Per reconèixer si s'està fent bé o no una
activitat cal identificar els criteris
d'avaluació.
● Cal conèixer bé el contingut a avaluar i
les principals dificultats sorgeixen en fer
la tasca.
● Fins que hagin realitzat les activitats no
poden reconèixer de manera
significativa els C.A.

33. Cal distingir entre:
Criteris de realització: aspectes o
operacions que s'espera que s'aplique.
Criteris de resultats:
qualitat amb que s'apliquen els
aspectes definits en el criteris de
realització,
Fixen el seu gran d'acceptabilitat a
partir de valorar:
→ la pertinència, completesa, volum de
coneixements, originalitat...

34. Estratègies per definir els dos
tipus de criteris.
Formular preguntes del tipus:
de quina manera es pot comprovar si s'ha
construït un coneixement adequat dels
coneixements corresponents i en quin
grau?
Evitar ambigüitats:
→ impedeixen que l'aprenent reconegui els
seus encerts i les seves dificultats.
→ no concreten els motius pels quals la
tasca està ben resolta o és incompleta.

35. L'avaluació vista
com activitat
per comprovar
què s'ha après.
● comprovar si s'han assolit els objectius
● identificar el que encara falta per
aprendre.
● acreditar els resultats.
● identificar els aspectes a millorar.

36. avaluació de les
competències:
● resolució de problemes oberts, reals, complexos i
productius.
● NO te sentit avaluar coneixements d'una banda i
competències de l'altra.
● l'avaluació es fa en finalitzar l'aprenentatge entorn a una
temàtica específica que ha de ser de tipus
competencial.
● cal identificar el progressos en components expecífics
de cada CB, són idonis:
Treball de síntesi i projecte de recerca (ESO)

37. la normativa estableix:
● informe de nivell d'adquisició de les CB i
dels aprenentatges en finalitzar E.P.
● Títol de Graduat en ESO:
– qui hagi assolit les CB i
– els objectius d'etapa.
● Per tant, les A.A. han permetre valorar el
nivell assolit en l'aprenentatge des del
punt de vista competencial.

39. 3.1 Tipus de tasques i
activitats per a
l'avaluació final dels
aprenentatges.
Si s'avalua a través dels tradicionals
exàmens amb preguntes fonamentalment
reproductives, no haurà canviat res!

40. ● de entre totes les activitats, cal escollir
aquelles que puguin avaluar/qualificar el
nivell de desenvolupament d'algun
component de les diferents CB.
● cal avaluar en moments diferents.
● a partir d'activitats ben diverses.
diverses

41. Instruments útils per
l'avaluació (competencial)
final dels aprenentatges:
● carpeta d'aprenentatge: portafoli.
● activitats per comprovar què s'ha après.
Si l'aprenentatge és memorístic, una prova
d'avaluació realitzada en acabar l'estudi del
tema pot donar bons resultats immediats,
● però cal trencar en la idea que l'avaluació
només es refereix als sabers del moment
present.

42. tasques d'avaluació
competencial
contextualitzades
productives
complexes

43. contextualitzades:
● plantegen un problema o situació que té a veure
amb la realitat
● demanen aprofundir en com actuar i per què.
anàlisi d'un cas
una notícia
● convé que el destinatari de la tasca no sigui el o
la docent:
apreciar que els aprenentatges serveixen més
enllà de l'escola.
cal que l'alumnat s'esforci en comunicar les
seves idees.

44. productiva:
● no reprodueix literalment les activitats
realitzades per aprendre:
aplicar els sabers apresos a la
interpretació de nous fets i a
l'actuació en noves situacions.

45. complexa:
● tasca d'avaluació que per a donar-hi
resposta obliga l'alumnat a mobilitzar
saber diversos i a interrelacionar-los:
no es tracta de fer moltes preguntes per
comprovar si sap aplicar diferents
coneixements.
sinó comprovar si sap fer-ho de manera
integrada.

46. avaluacions internes o externes
tipo PISA,
proves de CB,
proves diagnòstiques
proves de final de etapa.

47. 3.2 Relació entre els
objectius d'aprenentatge
competencials i els criteris i
(instruments) d'avaluació.
● cal compartir-los amb l'alumnat
● cal que siguen coherents
●cal que els intruments d'avaluació en
donen dades per valorar-ne el grau
d'assoliment.

48. ● Criteri d'Avaluació: ● Objectius
„enunciat que expressa Competencials:
el tipus i grau reuneixen molts
d'aprenentatge que tipus de sabers en
s'espera que els relació amb alguna
alumnes hagin assolit
actuació.
en un moment
determinat i en relació
amb els objectius
d'etapa, àrea, matèria o
UD.“

49. redacció-tipus d'objectiu competencial:
„Utilitzar el coneixement sobre (…) i
les dades o informació obtingudes
a partir de (l'experimentació,
d'Internet, d'una consulta
bibliogràfica...) en relació amb (tal
actuació)“

50. indicadors
d'avaluació:
● els criteris d'avaluació expliciten en què
ens fixarem per comprovar la qualitat:
● idees-clau, estratègies per obtenir dades
criteris de realització
● pertinença, completesa, precisió,
coherència: criteris de resultats
● cal compartir-los amb l'alumnat
aplicar-los a la seva autoavaluació

51. 3.3 Qualificació del grau de
competència.
1.cal identificar els principals components de
cada competència
– en quines unitats didàctiques o de programació
es treballen i
– en quines s'avaluen de forma específica.
2.cal definir els criteris d'avaluació, tant els
criteris de realització com els de resultats:
• identificant els diferents nivells d'assoliment:
concretar els indicadors (allò en què ens
fixem per a quantificar).

52. matriu d'avaluació:
rúbrica
● per avaluar el grau de desenvolupament
d'una competència (o dels components
que la defineixen)
– explicitar criteris i indicadors referits a
diferents nivells de realització d'una
tasca o tasques d'avaluació.
● La rúbrica explicita i relaciona els
criteris de realització relacionats amb
l'avaluació d'una competència i els
criteris de resultats concretats en
indicadors relacionats específicament
amb la tasca.

53. 3.4 Atenció a la diversitat que evidencia l'avaluació.
● propostes per ajudar l'alumnat a superar dificultats:
● organitzar espais (temps i llocs) per a la consulta al
professorat.
● facilitar l'ajuda entre iguals.
● donar importància a l'establiment de rutines, un cop
interioritzades ja poden fer-les de forma creativa.
● dissenyar, recollir i utilitzar materials didàctics diversos.
● establir contractes de treball a mitjà termini.
● per alumnes amb dificultats importants, coordinació amb el
professorat de suport: pla individualitzat.
● programes flexibles de diversificació curricular.
● caldrà inventar constantment noves maneres d'atendre a tot
tipus d'alumnat.

54. 3.5 Compartició dels resultats de
l'avaluació amb les famílies de l'alumnat.
● l'avaluació ha de ser transparent
– no pot ser que els resultats siguin una
sorpresa per als qui aprenen.
● el pares, mares o representants legals
han de ser informats del procés
d'aprenentatge de l'alumnat.
● cal compartir el màxim d'informació
possible.
● un informe ben fet posa de manifest
els aspectes assolits i els que
s'haurien de millorar.

55. ● Compartir amb amb els
familiars què s'entèn per
Estratègies útils:
competència i per què
actualment a tot arreu es informe amb els
proposa avaluar des d'aquest criteris d'avaluació de
punt de vista. final d'etapa
● Cal compartir les reunions de curs
característiques de les revista o butlletí
activitats i les raons que les informatiu
justifiquen.
● Cal compartir els criteris
d'avaluació i les propostes per
regular els problemes
detectats.

56. „...cal que l'avaluació possibilite reconèixer que
mai s'acaba d'aprendre del tot i que la
competència exigeix ser capaç d'actualitzar-se
constantment i d'estar ben obert al canvi per
aconseguir sortir-se'n en noves situacions.“