1. Projecte
Pensar, escriure,
comunicar-se
Aquí tens un espai per personalitzar tot compartint-lo amb els teus companys i companyes de classe.
Hi caben reflexions i anècdotes personals, cites cèlebres, proverbis, lemes, versos propis i d’algú altre…
Escriu-hi tu, però sobretot deixa que els altres hi puguin dir la seva. Així en tindràs un record!
Per animar-te, aquí tens alguns exemples.
a cara, T’havi
lido un vostè, e
dues s adonat q
Mai no ob e fa a llàgrim u
es un e un cor só
qu
per ò pel a excepció. ides d
el revé
n
s?
faré un Marx)
o
(G rouch
viu
Llis
ta i deixa
de
a u cose
na s viure
illa que
des m’e
ert ndu
a… ria
44
2. Projecte
Obrim un bloc,
tanquem la paradeta
Quan acabis aquest projecte tindràs un bloc on hauràs reflexionat sobre el teu pas per l’institut
i on reflectiràs el que hi has viscut.
Sopar d’exalumnes
el un pèl
es instruccions. L’androide, tot i ser un mod
Acabo de programar la cangur amb les últim
inexpert, m’ha tranquil·litzat. Preocupi’s
amb les bessones, li envio un videomissatge.
–No s’amoïni, senyora. Si hi ha cap problema
l’hi digui, fa molta patxoca, aquest vespre.
només de passar-s’ho bé. Si em permet que corren les
tal de les 17:14 a la Gare Centrale, i mentre
Amb un somriure als llavis agafo el tren orbi re.
passat fins aturar-se vint-i-cinc anys enre
estacions, la meva ment retrocedeix cap al
ar de 4t d’ESO. El meu fill gran se’n riu.
Moltes coses han canviat des que vaig pleg
a ara?
–Què vol dir ESO? A quin curs correspondri de la
erialitzat. Treballo al Departament de Comerç
De les il·lusions que teníem, algunes s’han mat ntesi de
ar els pares –ells no es van mudar– és un parè
Comissió Europea, a Montpeller, i venir a visit ps.
sols viatjar en l’espai, sinó també en el tem
setanta minuts. Tornar al barri on vaig créixer no és tures?
rebel, la que mai no piulava, mare de tres cria
Qui m’ho havia de dir? La nena pigada, de cueta meus
afa la incertesa. Se’n recordaran de mi, els
Baixo a l’Estació Principal i ja a l’aerotaxi m’ag
qui em tocarà seure a taula?
companys i companyes? Qui hi haurà? Amb en
i una veu sintètica difon el meu nom. Se sent
L’escànner ocular emet un senyal favorable enatge
a menjador per a l’ocasió. El menú és un hom
aplaudiments a l’antic gimnàs, habilitat com bessones
amanida, refrescos i gelat de iogurt. Si les
als nostres gustos de principis de segle: pizza,
ho sabessin m’esbroncarien!
–Sara, tia, com mola que hagis vingut!
–Ei, penya, és la Sareta de 4t D!
–La Llenties! una
després de tants anys fa que se m’escapi
Sem pre seré una bleda, Sentir que em parlin així,
llagrimeta. na, a qui
a la classe de llengua? –És la meva amiga Hele
–Te’n recordes d’aquell bloc que vam fer per
fa quinze anys que no veig.
pera les velles imatges i tothom aplaudeix.
Jo faig que no amb el cap, mentre un projector làser recu
45
3. Què en penseu?
1. Quins aspectes de la narració fan pensar que l’acció transcorre en el futur?
2. Completa la fitxa següent a propòsit de la narradora:
Nom:
.................................................................................................................................................................................................................
Ocupació:
.................................................................................................................................................................................................................
Edat aproximada: ................................................... Nombre de fills: ..................................................
Residència:
.................................................................................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................................................................................
3. Quines diferències creus que hi hauria entre el teu sopar de final de curs actual i
un altre que es fes d’aquí vint-i-cinc anys?
I Personalitza una mica les teves previsions.
I Contrasta-les amb algú altre. Poseu-les en comú amb la resta de la classe.
46
4. Fil a l’agulla!
En grups de tres o quatre dotareu de continguts i dissenyareu un bloc sobre el vostre
pas per l’institut.
Llegiu les pistes i els suggeriments que se us fan per orientar-vos. Segur que us servi-
rà per fer balanç ara, i potser d’aquí un temps.
En una primera fase recollireu, organitzareu i redactareu la informació.
Posteriorment, en l’apartat I ara va de bo! us tocarà prioritzar uns continguts per da-
munt d’altres o introduir-hi canvis per publicar-los.
L’objectiu de tot plegat és posar en comú el vostre treball, reflexionar sobre el que
tots i totes heu compartit al llarg de l’ESO i pensar en el futur.
Fitxa de treball 1. Qui som? D’on venim?
Es tracta d’identificar-vos (Qui és qui?), tot situant-vos en el temps (any de nai-
xement) i en l’espai (lloc de naixement). Podeu incloure-hi plànols (de la ciutat
d’on sou cadascú originaris) i també mapes i banderes si sou d’altres països
47
5. Fitxa de treball 2. Història gran i historietes petites
Una cronologia amb els fets més rellevants dels quatre darrers cursos, a nivell
local (estatal, mundial) d’una banda... i escolar i personal de l’altra.
Feu memòria entre tots plegats i consulteu on calgui.
OCTUBRE 2005
Món Institut Nosaltres
Conferència Setmana Cultural Neix l’Aina (14-X),
Internacional sobre la germana d’en Marc.
Desarmament
48
6. Fitxa de treball 3. Galeria fotogràfica
Busqueu imatges de tota mena relacionades amb activitats desenvolupades
durant aquests quatre cursos: publicacions escolars, actes, partits, representa-
cions teatrals, visites, intercanvis, excursions, balls, festes...
Redacteu un peu de foto explicatiu per a cadascuna d’aquestes imatges.
«Setmana blanca al Pirineu aragonès, novembre 2006»
49
7. Fitxa de treball 4. Doncs sí que hem canviat!
Cadascun de vosaltres ha de porta dues fotografies: una d’actual i una altra de
1r d’ESO. Els altres han de dir quines diferències veuen entre l’una i l’altra, així
veureu com heu canviat, tant físicament com de caràcter i de gustos.
«L’Arnau, ni el coneixeríu. Aquí, a 1r, era baixet, duia
ferros a les dents i anava molt pelat. Li agradava tocar
la flauta a l’hora del pati. Ara duu una melena de lleó i
toca el baix en un grup. Es fan dir Berenar Total»
50
8. Fitxa de treball 5. Missatges per a tothom
És hora de fer balanç. Individualment i en grup, redacteu missatges adreçats a
professors i professores, a companys i companyes, agraint, recordant o sugge-
rint el que se us acudeixi.
De la Marta T. a en Pep, el profe de tecnologia de 2n. Ara
t’ho puc dir. T’asseguro que la bufanda que et vaig
entregar no la va teixir la meva àvia, que és una negada
per al ganxet! Va ser el meu pare!
51
9. Fitxa de treball 6. Postals d’estiu
Cadascú triarà una imatge suggerent d’un lloc conegut o que li agradaria co-
nèixer. Després, redacteu l’esborrany dels vostres plans per a l’estiu i per al curs
vinent.
Fitxes de treball 7, 8, 9...
Segur que mirant cap al passat i cap al futur se us acudeixen continguts nous
per al bloc, per exemple:
• gustos d’abans i d’ara (televisió, moda, música…)
• paraules que abans es feien servir i ara no (o al revés)
Busqueu horaris, llibres de text, agendes, llibretes de cursos passats…Es poden
convertir en documents d’època.
52
10. I ara va de bo!
Ara cal organitzar els materials que tingueu i publicar-los en format de bloc. Podeu
accedir a qualsevol lloc web que us ho permeti. Seguiu els passos següents:
1. En el moment de registrar-vos-hi, penseu un nom adient.
2. Opteu pel disseny que us agradi més. Fixeu-vos si hi ha opcions per personalitzar
la plantilla.
3. Abans de publicar-hi continguts, familiaritzeu-vos amb el procediment que cal
seguir per incorporar-hi textos (estructurats segons les fitxes de treball
suggerides) i imatges. Teniu previst afegir-hi altres menes d’arxius (animacions,
mp3...)?
4. Decidiu si l’ordre proposat en les fitxes de treball us sembla l’adequat.
5. Publiqueu-hi els continguts.
6. Intercanvieu adreces amb altres grups. Així podreu valorar el treball dels altres i
enviar i rebre comentaris.
Algunes pistes
Tractant-se d’un treball reflexiu que serveix com a balanç d’una etapa de la
vostra vida, cal revisar a fons el que es diu i com es diu. No es tracta d’un fò-
rum espontani entre amics, on no cal mirar-s’hi gaire.
En principi només han d’accedir a aquests continguts els companys i les com-
panyes de classe. Davant de qualsevol dubte o reserva per la difusió de dades
personals o de la pròpia imatge, n’hi ha prou amb fer servir dades no massa
concretes i imatges de grup.
53
11. Glossari
adequació Relació establerta entre un text i el context en què s’ha de fer servir. Per exemple, un metge
farà servir el terme cefalàlgia en un congrés mèdic, mentre que dos adolescents podrien referir-s’hi
amb l’expressió mal de tarro.
alfabet Conjunt de signes que s’utilitzen per posar per escrit una llengua. N’hi ha de ben diversos i es
diferencien d’altres sistemes d’escriptura per tenir un inventari limitat de signes. L’alfabet que fem
servir és el llatí. Altres alfabets són l’àrab, l’hebreu, el ciríl·lic…
bloc (o també blog, de l’anglès weblog) Pàgina web, generalment de caràcter personal i poc
institucional, amb una estructura cronològica que s’actualitza regularment i que presenta informació
o opinions sobre temes diversos.
coherència Connexió, relació estreta establerta entre les idees que conformen un text. Per mantenir-la,
cal seguir-ne una progressió adequada i no contradir-se.
cohesió Ús correcte de nexes per estructurar un text. En un de narratiu, per exemple, hi podem
esperar: en primer lloc... després... més tard... aleshores... finalment.
escriptura Sistema de transcripció d’una llengua que, a diferència de l’alfabet, no parteix de la
identitat fonema-signe. Conseqüentment, el repertori de formes és elevat. Els ideogrames xinesos,
els jeroglífics egipcis i els signes japonesos en són mostres.
eslògan Text brevíssim que serveix de símbol per a una empresa o activitat, sovint amb finalitat
publicitària o propagandística.
llegenda urbana Relat anònim i apòcrif, difòs per diversos mitjans, mitjançant el qual es pretén donar
un missatge moral, sovint reaccionari.
lletra Text d’una cançó. Hi ha una relació estreta entre la música i les paraules que fa que s’impliquin
mútuament.
