SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  211
VULL FER 
UN HORT
Perquè m’ajudarà a... 
• ---------------------------------------------- 
• ---------------------------------------------- 
• ---------------------------------------------- 
• ----------------------------------------------- 
• -----------------------------------------------
•un desig 
•una necessitat 
•una oportunitat
• com ha de ser? 
• necessito molt d’espai? 
• quan ens costarà? 
• no sabem ni com es planta 
un enciam ! 
• qui ens el farà?
L’HORT I EL JARDÍ 
ESCOLAR 
un espai per gestionar, 
treballar, observar i 
experimentar 
EDUCANT PER LA 
SOSTENIBILITAT
MES 
GRAN
…O MES PETIT
AL PATI
… O AL TERRAT
BUSCANT SOL.LUCIONS IMAGINATIVES
…i barates
O SINGULARS
per 
totes 
les 
edats
un hort que també és jardi
…i una aula a l’exterior
FEM AGRICULTURA ECOLÒGICA
QUÈ ÉS L’AGRICULTURA 
ECOLÒGICA? 
És un sistema de treballar la terra de manera 
sostenible i equilibrada amb fins igualment 
productius, que es basa en els següents principis 
bàsics: 
•No usar productes químics de síntesi –ja sigui com 
adob o per combatre les plagues-. 
•La optimització dels recursos naturals, respectant-los 
i adaptant-se als seus ritmes. 
•No usar organismes genèticament modificats 
(OGMs).
Amb els següents objectius: 
• Obtenir aliments orgànics -lliures de químics de 
sintesi-, saludables i de major qualitat nutritiva 
que els obtinguts amb mètodes agroquímics. 
• Conservar i potenciar la fertilitat natural del sòl 
que es treballa. 
• Respectar el medi ambient i afavorir els cicles 
biològics naturals, augmentant i mantenint la 
diversitat biològica.
Agroecologia 
Sota aquesta denominació s’engloba una 
agricultura ecològica 
que té en compte l’entorn natural i 
paisatgístic i tot el que fa 
referència a aspectes socials, culturals i 
tradicionals.
• www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/ 
• www.gencat.cat/agricultura/
L’HORT ÉS UN ESPAI ON LA NATURA 
ÉS LA PROTAGONISTA, AMB ELS 
SEUS TRES ELEMENTS BÀSICS: 
»LA TERRA 
»LES PLANTES 
»I ELS ANIMALS
LA TERRA 
Està activa i plena de 
vida, amb multitud 
d’organismes i 
microorganismes 
- Necessita aigua, aire i 
aportacions orgàniques 
per poder realitzar els 
processos vitals de 
transformació de la 
matèria orgànica. 
- La treballem amb eines 
que l’airegin (forquilla o 
escarificador) sense 
voltejar-la ni trepitjar-la
LA PREPAREM I LA FERTILITZEM
L’hem de protegir
Necessita protecció a causa dels canvis 
de temperatura, de la radiació solar 
intensa, de l’acció del vent i de 
l’aigua (per evitar-ne l’erosió)
LES PLANTES 
Les plantes han de créixer seguint els 
ritmes naturals 
- Cultivem aquelles que s’adapten millor 
al clima de la zona i microclima de 
l’espai (atenent la llum i la 
temperatura) 
- Organitzem les plantacions seguin un 
calendari de cultiu adaptat
Les plantes destinades a la 
producció les combinem amb 
d’altres d’acompanyants, 
protectores i útils, per 
elaborar tractaments 
fitosanitaris o com a adob 
verd (plantes que serviran 
per fertilitzar la terra)
Fem tanques i barreres 
verdes per crear un 
entorn verd i natural 
al nostre hort
Les plantes de l’hort tenen diferents 
ritmes I necessitats 
- Afavorim una successió d’espècies adient que 
permeti un millor aprofitament de l’espai i distribuir 
els recursos nutritius de la terra 
- Apliquem un sistema d’associació i 
rotació de cultius
COMPATIBI 
LITAT 
ENTRE 
ESPÈCIES 
Albergínia 
All 
Api 
Bleda 
Boixac 
Camamilla 
Alfàbrega 
Caputxina 
Carbassó 
Ceba 
Clavell de moro 
Carxofa 
Cogombre 
Enciam 
Escarola 
Col 
Col-i-flor 
Espinac 
Fava 
Julivert 
Maduixa 
Moniato 
Pastanaga 
Menta 
Mongeta 
Patata 
Pebrot 
Rave 
Romaní 
Pèsol 
Porro 
Sàlvia 
Tomàquet 
Roser 
Sajolida 
Albergínia O O O O ◊ O O O O O ◊ O O O O O O 
Alfàbrega O O O O O 
All O O O ◊ ◊  O ♦  ◊  O  ♦ ♦ ◊ O  O 
Api O O O   O ◊ O ◊ ◊  O   
Bleda O O O O O O O ◊ 
Boixac O O ♦ 
Camamilla O O O O O O 
Caputxina O O O O 
Carbassó O O O O O O O 
Carxofa ◊ ◊ 
Ceba O O O O O O  O  ◊  ♦ O O  
Clavell de mo ro O O O 
Cogombre ◊ O O O O O O O ◊ O ◊  O O ◊ 
Col O ◊  O O O O  O O ♦ O O O   O O O O 
Col-i-flor O ◊  O O O O  O O ♦ O O O   O O O O 
Enciam O  O  O   O O  O O O O O   
Escarola O O O O O O O 
Espinac O O O O O O O  O O O O O  O 
Fava ◊ O O  O 
Julivert ◊ O O 
Maduixa   ◊ ♦ ♦   O O O 
Menta O O O O 
Mongeta O O ◊ O O O ◊ ◊ O O O O O O O O O O ◊ ◊ O O O 
Moniato O ◊ O O O O ◊    O O O ◊ O O ◊ 
Pastanaga O O ◊ O O O O O O O    O O  
Patata O ◊ O O O O ◊    O O O ◊ O O ♦ 
Pebrot O  O   O O O ◊ O O O 
Pèsol ♦ O ◊ ♦  O O O O O  O ◊  O 
Porro O ◊  O O O O O O O O O O O  O O ◊ ◊ O 
Rave O ◊ O O O O O O  O O O  O O  ◊ O 
Romaní O 
Roser O O 
Sajolida O O 
Sàlvia O 
Tomàquet O   O O O  O ◊ O O  O O O O  ♦ O O O 
Associació favorable 
Associació molt favorable 
Associació desfavorable 
Associació molt desfavorable
LA FAUNA 
L’hort biològic actua com a 
focus d’atracció de tot 
tipus d’animals (ocells, 
insectes, rèptils, cucs, 
petits mamífers...) perquè 
hi troben les condicions 
adequades per viure-hi 
- Afavorim l’establiment de 
relacions tròfiques 
- Respectem tots els 
animals i només actuar 
contra aquells que sabem 
que són perjudicials
En un hort biològic les 
plantes tenen una bona 
salut, però també poden 
partir atacs de plagues 
(insectes) o malalties 
(fongs) 
- Prioritzem la prevenció 
- La lluita mecànica (trampes) o 
manual 
- O apliquem tractaments 
fitosanitaris naturals: infusions 
de plantes, extractes, sabó...
Dissenyem l’espai
A 
B 
C 
PLÀNOL GENERAL DE LA ZONA A ACTUAR
HORT 
ARBRES FRUITERS 
BARDISSA D’ARBUSTOS 
PLANTES ENFILADISSES 
ARBRES ORNAMENTALS 
ZONA B - C
ZONA A 
ARBRES ORNAMENTALS 
PARTERRES D’ARBUTOS, 
PLANTES AROMÀTIQUES I 
PLANTES DE TEMPORADA
EL 
ELS FRUITERS 
GARROFER 
LES PARADES EN CRESTALL 
LES PLANTES 
AROMÀTIQUES 
LES TERRASSES 
C 
O 
M 
P 
O 
S 
T 
A 
T 
G 
E 
EL JARDÍ 
D’OMBRA 
EL JARDÍ AQUÀTIC 
L’HORT 
EL JARDÍ 
DELS 
COLORS 
Planta de temporada 
LA TANCA VERDA
APRENEM LES FEINES 
AGRÍCOLES
I ENS APROPEM A LA 
NATURA, A L’ECOLOGIA
- “L’hort serveix com a eina d’apropament i descoberta 
de la natura.” 
- “També incentiva l’observació i la recerca en relació als 
fenòmens naturals.” 
-“L’escola s’ha anat impregnant d’aquesta manera de 
mirar i de tenir cura de l’entorn.” 
-“És un espai idoni per observar fauna diversa i estudiar 
diferents aspectes de la vida dels animals:cicle de vida 
del cargol, els dragons que es refugien dins el 
compostador...” 
-“L’experiència a l’hort ha estat veritablement positiva ja 
que ha fet que els infants s’adonessin que hi ha moltes 
formes d’aprendre i que no s’aprèn més fent un treball 
de fitxes sinó que experimentant, classificant i observant 
podem aprendre molt més.”
… I A L’AGRICULTURA
- “Fem sortides per conèixer espais 
agrícoles que hi ha vora l'escola o a 
l’entorn de la ciutat o poble.” 
- “Busquem pagesos que ens parlin de la 
seva experiència.” 
- “Estudiem l’evolució agrícola d’una 
zona, comparant diferents zones segons 
la procedència dels alumnes.”
Col·laborem amb entitats i associacions 
relacionades amb la preservació de 
varietats agrícoles tradicionals 
• www.esporus.org 
• www.lesrefardes.com
TRANSFORMEM 
L’ESPAI
…I MILLOREM L’ESCOLA
– “A partir de l’hort s’han fet altres 
millores al pati: túnel amb lligabosc, 
gronxador col·lectiu, etc.” 
– “S’observa que l’hort esdevé com un 
racó de tranquil·litat més acollidor on 
s’hi acosten els infants a l’hora del 
pati.” 
– “El projecte de l’hort ha permès veure 
el pati d’una altre forma que permet 
diversificar els seus usos.”
HEM DE FER FUNCIONAR L’HORT
ORGANITZANT 
L’ESPAI, ELS CULTIUS I LA FEINA
– “L’hort està actiu durant tot el curs, plantant 
preferentment espècies que tinguin un 
creixement ràpid i que es puguin recol·lectar en 
l’època lectiva” 
– “Es preparen un llavorers amb materials 
reutilitzats: cartrons de rotllos de paper higiènic 
i brics” 
– “L’hort ecològic ha servit també per treballar 
aspectes com: la diversificació de cultius, 
combatre plagues usant interaccions 
beneficioses, l’ús de tècniques per a l’estalvi 
d’aigua i el reciclatge de materials.” 
– “Dins l’activitat de “vida social” s’organitza un 
grup per fer feines relacionades amb l’hort. Els 
alumnes ho escullen de forma voluntària 
juntament amb altres feines.”
... I COMPTEM AMB LA COL.LABORACIÓ 
DE TOTS
– “Es va recollint la feina feta i sempre hi ha 
informació a l’entrada de l’escola. Les famílies s’ho 
miren amb molt d’interès. També coneixen el procés 
de compostatge que es realitza a l’escola.” 
– “L’hort desperta admiració des de fora al carrer i hi 
ha col·laboracions espontànies.” 
– “Poc a poc a servit per què s’involucri tota l’escola. 
Es va començar per P3 i ara hi participen fins a 6è. 
Va ser un procés força ràpid.” 
– “L’hort està en un espai del barri fora l’escola. Hi ha 
molta implicació d’un avi i d’un grup de pares i 
mares.” 
– “L’espai s’ofereix a escoles de l’entorn.” 
– “Es un espai idoni per tal que es facin activitats 
compartides amb alumnat de diferent edat. Els més 
grans expliquen el que van aprenent als més petits.”
TREBALLEM EN TOTES 
LES FASES DEL CICLE 
DE L’HORT
Fase 3 Naixement, desenvolupament i 
Fase 2 Selecció de 
llavors 
manteniment 
Fase 1 
Preparació del sòl 
Fase 4 Recollida i 
Consum 
Cicle de vida 
de l’hort 
a partir de Espinet, M i Llerena, G. 2007
FEM COMPOST
AMB LES RESTES 
ORGÀNIQUES 
DELS CONREUS, 
EL JARDÍ I LA 
CUINA
I MUNTEM UN PETIT VIVER
RECOLLIM AIGUA DE PLUJA
ADEQUEM L’ESPAI PER 
GUANYAR EN COMODITAT
Necessitarem eines per treballar la terra
Per plantar i trasplantar Recollir fulles o 
repartir el 
compost 
Estris per mesurar la humitat de 
la terra o tamissar el compost 
Podar 
Una màquina 
trituradora de 
branques
Per fer tractaments 
fitosanitaris 
naturals 
Necessitarem canyes 
per fer enfilar les 
mongeteres o lligar les 
tomaqueres 
La malla 
ombradora 
ens va be per 
espais molt 
càlids
COMUNICACIÓ
L’HORT I EL JARDÍ A L’AULA
Presentació hort escolar EB 14 15
Presentació hort escolar EB 14 15
Presentació hort escolar EB 14 15
Presentació hort escolar EB 14 15
Presentació hort escolar EB 14 15
Presentació hort escolar EB 14 15
Presentació hort escolar EB 14 15
Presentació hort escolar EB 14 15
Presentació hort escolar EB 14 15

Contenu connexe

Similaire à Presentació hort escolar EB 14 15

Similaire à Presentació hort escolar EB 14 15 (20)

El nostre hort
El nostre hortEl nostre hort
El nostre hort
 
Horts urbans a benimaclet version ms
Horts urbans a benimaclet   version msHorts urbans a benimaclet   version ms
Horts urbans a benimaclet version ms
 
Horts urbans a benimaclet
Horts urbans a benimacletHorts urbans a benimaclet
Horts urbans a benimaclet
 
Presentació hort escolar 14 15 General
Presentació hort escolar 14 15 General Presentació hort escolar 14 15 General
Presentació hort escolar 14 15 General
 
S'hortet
S'hortetS'hortet
S'hortet
 
Llibre urgell
Llibre urgellLlibre urgell
Llibre urgell
 
Hort
HortHort
Hort
 
L’ H O R T
L’ H O R TL’ H O R T
L’ H O R T
 
L'hort taller ecològic presentació reduïda
L'hort taller ecològic presentació reduïdaL'hort taller ecològic presentació reduïda
L'hort taller ecològic presentació reduïda
 
El CEIP Mestre Guillemet treballa pel Medi Ambient
El CEIP Mestre Guillemet treballa pel Medi AmbientEl CEIP Mestre Guillemet treballa pel Medi Ambient
El CEIP Mestre Guillemet treballa pel Medi Ambient
 
Per començar
Per començarPer començar
Per començar
 
G.t.hort escolar plantes aromatiques
G.t.hort escolar  plantes aromatiquesG.t.hort escolar  plantes aromatiques
G.t.hort escolar plantes aromatiques
 
El nou hort
El nou hortEl nou hort
El nou hort
 
Per començar
Per començarPer començar
Per començar
 
Escola Verda Maremar
Escola Verda MaremarEscola Verda Maremar
Escola Verda Maremar
 
Judit
JuditJudit
Judit
 
3 implica´t ebm raimat1
3 implica´t ebm raimat13 implica´t ebm raimat1
3 implica´t ebm raimat1
 
El nostre hort article bloc
El nostre hort article blocEl nostre hort article bloc
El nostre hort article bloc
 
El nostre hort
El  nostre  hortEl  nostre  hort
El nostre hort
 
Origen de l’horticultura
Origen de l’horticulturaOrigen de l’horticultura
Origen de l’horticultura
 

Plus de Joanroada

Presentació agricultura ecològica urbana 2017
Presentació agricultura ecològica urbana 2017Presentació agricultura ecològica urbana 2017
Presentació agricultura ecològica urbana 2017Joanroada
 
Plantes terrassa i jardí
Plantes terrassa i jardíPlantes terrassa i jardí
Plantes terrassa i jardíJoanroada
 
Les plantes de l'hort
Les plantes de l'hortLes plantes de l'hort
Les plantes de l'hortJoanroada
 
Jardineria sostenible
Jardineria sostenibleJardineria sostenible
Jardineria sostenibleJoanroada
 
Jardineria als patis
Jardineria als patisJardineria als patis
Jardineria als patisJoanroada
 
Plantes hort tardor hivern
Plantes hort tardor hivernPlantes hort tardor hivern
Plantes hort tardor hivernJoanroada
 
La salut de les plantes
La salut de les plantesLa salut de les plantes
La salut de les plantesJoanroada
 
hort ecologic presentacio 2014
hort ecologic presentacio 2014 hort ecologic presentacio 2014
hort ecologic presentacio 2014 Joanroada
 

Plus de Joanroada (8)

Presentació agricultura ecològica urbana 2017
Presentació agricultura ecològica urbana 2017Presentació agricultura ecològica urbana 2017
Presentació agricultura ecològica urbana 2017
 
Plantes terrassa i jardí
Plantes terrassa i jardíPlantes terrassa i jardí
Plantes terrassa i jardí
 
Les plantes de l'hort
Les plantes de l'hortLes plantes de l'hort
Les plantes de l'hort
 
Jardineria sostenible
Jardineria sostenibleJardineria sostenible
Jardineria sostenible
 
Jardineria als patis
Jardineria als patisJardineria als patis
Jardineria als patis
 
Plantes hort tardor hivern
Plantes hort tardor hivernPlantes hort tardor hivern
Plantes hort tardor hivern
 
La salut de les plantes
La salut de les plantesLa salut de les plantes
La salut de les plantes
 
hort ecologic presentacio 2014
hort ecologic presentacio 2014 hort ecologic presentacio 2014
hort ecologic presentacio 2014
 

Dernier

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Dernier (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

Presentació hort escolar EB 14 15

  • 1. VULL FER UN HORT
  • 2. Perquè m’ajudarà a... • ---------------------------------------------- • ---------------------------------------------- • ---------------------------------------------- • ----------------------------------------------- • -----------------------------------------------
  • 3. •un desig •una necessitat •una oportunitat
  • 4. • com ha de ser? • necessito molt d’espai? • quan ens costarà? • no sabem ni com es planta un enciam ! • qui ens el farà?
  • 5.
  • 6. L’HORT I EL JARDÍ ESCOLAR un espai per gestionar, treballar, observar i experimentar EDUCANT PER LA SOSTENIBILITAT
  • 8.
  • 9.
  • 11.
  • 12.
  • 14. … O AL TERRAT
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 27.
  • 28.
  • 29.
  • 31.
  • 32. per totes les edats
  • 33.
  • 34.
  • 35. un hort que també és jardi
  • 36.
  • 37. …i una aula a l’exterior
  • 39.
  • 40. QUÈ ÉS L’AGRICULTURA ECOLÒGICA? És un sistema de treballar la terra de manera sostenible i equilibrada amb fins igualment productius, que es basa en els següents principis bàsics: •No usar productes químics de síntesi –ja sigui com adob o per combatre les plagues-. •La optimització dels recursos naturals, respectant-los i adaptant-se als seus ritmes. •No usar organismes genèticament modificats (OGMs).
  • 41. Amb els següents objectius: • Obtenir aliments orgànics -lliures de químics de sintesi-, saludables i de major qualitat nutritiva que els obtinguts amb mètodes agroquímics. • Conservar i potenciar la fertilitat natural del sòl que es treballa. • Respectar el medi ambient i afavorir els cicles biològics naturals, augmentant i mantenint la diversitat biològica.
  • 42. Agroecologia Sota aquesta denominació s’engloba una agricultura ecològica que té en compte l’entorn natural i paisatgístic i tot el que fa referència a aspectes socials, culturals i tradicionals.
  • 43. • www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/ • www.gencat.cat/agricultura/
  • 44. L’HORT ÉS UN ESPAI ON LA NATURA ÉS LA PROTAGONISTA, AMB ELS SEUS TRES ELEMENTS BÀSICS: »LA TERRA »LES PLANTES »I ELS ANIMALS
  • 45. LA TERRA Està activa i plena de vida, amb multitud d’organismes i microorganismes - Necessita aigua, aire i aportacions orgàniques per poder realitzar els processos vitals de transformació de la matèria orgànica. - La treballem amb eines que l’airegin (forquilla o escarificador) sense voltejar-la ni trepitjar-la
  • 46.
  • 47.
  • 48.
  • 49.
  • 50. LA PREPAREM I LA FERTILITZEM
  • 51.
  • 52.
  • 53.
  • 54.
  • 55.
  • 56.
  • 58. Necessita protecció a causa dels canvis de temperatura, de la radiació solar intensa, de l’acció del vent i de l’aigua (per evitar-ne l’erosió)
  • 59.
  • 60.
  • 61.
  • 62.
  • 63. LES PLANTES Les plantes han de créixer seguint els ritmes naturals - Cultivem aquelles que s’adapten millor al clima de la zona i microclima de l’espai (atenent la llum i la temperatura) - Organitzem les plantacions seguin un calendari de cultiu adaptat
  • 64.
  • 65. Les plantes destinades a la producció les combinem amb d’altres d’acompanyants, protectores i útils, per elaborar tractaments fitosanitaris o com a adob verd (plantes que serviran per fertilitzar la terra)
  • 66. Fem tanques i barreres verdes per crear un entorn verd i natural al nostre hort
  • 67.
  • 68.
  • 69.
  • 70.
  • 71.
  • 72.
  • 73. Les plantes de l’hort tenen diferents ritmes I necessitats - Afavorim una successió d’espècies adient que permeti un millor aprofitament de l’espai i distribuir els recursos nutritius de la terra - Apliquem un sistema d’associació i rotació de cultius
  • 74.
  • 75.
  • 76. COMPATIBI LITAT ENTRE ESPÈCIES Albergínia All Api Bleda Boixac Camamilla Alfàbrega Caputxina Carbassó Ceba Clavell de moro Carxofa Cogombre Enciam Escarola Col Col-i-flor Espinac Fava Julivert Maduixa Moniato Pastanaga Menta Mongeta Patata Pebrot Rave Romaní Pèsol Porro Sàlvia Tomàquet Roser Sajolida Albergínia O O O O ◊ O O O O O ◊ O O O O O O Alfàbrega O O O O O All O O O ◊ ◊  O ♦  ◊  O  ♦ ♦ ◊ O  O Api O O O   O ◊ O ◊ ◊  O   Bleda O O O O O O O ◊ Boixac O O ♦ Camamilla O O O O O O Caputxina O O O O Carbassó O O O O O O O Carxofa ◊ ◊ Ceba O O O O O O  O  ◊  ♦ O O  Clavell de mo ro O O O Cogombre ◊ O O O O O O O ◊ O ◊  O O ◊ Col O ◊  O O O O  O O ♦ O O O   O O O O Col-i-flor O ◊  O O O O  O O ♦ O O O   O O O O Enciam O  O  O   O O  O O O O O   Escarola O O O O O O O Espinac O O O O O O O  O O O O O  O Fava ◊ O O  O Julivert ◊ O O Maduixa   ◊ ♦ ♦   O O O Menta O O O O Mongeta O O ◊ O O O ◊ ◊ O O O O O O O O O O ◊ ◊ O O O Moniato O ◊ O O O O ◊    O O O ◊ O O ◊ Pastanaga O O ◊ O O O O O O O    O O  Patata O ◊ O O O O ◊    O O O ◊ O O ♦ Pebrot O  O   O O O ◊ O O O Pèsol ♦ O ◊ ♦  O O O O O  O ◊  O Porro O ◊  O O O O O O O O O O O  O O ◊ ◊ O Rave O ◊ O O O O O O  O O O  O O  ◊ O Romaní O Roser O O Sajolida O O Sàlvia O Tomàquet O   O O O  O ◊ O O  O O O O  ♦ O O O Associació favorable Associació molt favorable Associació desfavorable Associació molt desfavorable
  • 77. LA FAUNA L’hort biològic actua com a focus d’atracció de tot tipus d’animals (ocells, insectes, rèptils, cucs, petits mamífers...) perquè hi troben les condicions adequades per viure-hi - Afavorim l’establiment de relacions tròfiques - Respectem tots els animals i només actuar contra aquells que sabem que són perjudicials
  • 78.
  • 79.
  • 80.
  • 81.
  • 82.
  • 83.
  • 84.
  • 85. En un hort biològic les plantes tenen una bona salut, però també poden partir atacs de plagues (insectes) o malalties (fongs) - Prioritzem la prevenció - La lluita mecànica (trampes) o manual - O apliquem tractaments fitosanitaris naturals: infusions de plantes, extractes, sabó...
  • 86.
  • 87.
  • 89.
  • 90.
  • 91.
  • 92.
  • 93.
  • 94.
  • 95.
  • 96. A B C PLÀNOL GENERAL DE LA ZONA A ACTUAR
  • 97. HORT ARBRES FRUITERS BARDISSA D’ARBUSTOS PLANTES ENFILADISSES ARBRES ORNAMENTALS ZONA B - C
  • 98. ZONA A ARBRES ORNAMENTALS PARTERRES D’ARBUTOS, PLANTES AROMÀTIQUES I PLANTES DE TEMPORADA
  • 99. EL ELS FRUITERS GARROFER LES PARADES EN CRESTALL LES PLANTES AROMÀTIQUES LES TERRASSES C O M P O S T A T G E EL JARDÍ D’OMBRA EL JARDÍ AQUÀTIC L’HORT EL JARDÍ DELS COLORS Planta de temporada LA TANCA VERDA
  • 100. APRENEM LES FEINES AGRÍCOLES
  • 101.
  • 102. I ENS APROPEM A LA NATURA, A L’ECOLOGIA
  • 103.
  • 104.
  • 105. - “L’hort serveix com a eina d’apropament i descoberta de la natura.” - “També incentiva l’observació i la recerca en relació als fenòmens naturals.” -“L’escola s’ha anat impregnant d’aquesta manera de mirar i de tenir cura de l’entorn.” -“És un espai idoni per observar fauna diversa i estudiar diferents aspectes de la vida dels animals:cicle de vida del cargol, els dragons que es refugien dins el compostador...” -“L’experiència a l’hort ha estat veritablement positiva ja que ha fet que els infants s’adonessin que hi ha moltes formes d’aprendre i que no s’aprèn més fent un treball de fitxes sinó que experimentant, classificant i observant podem aprendre molt més.”
  • 106.
  • 107.
  • 108.
  • 109.
  • 110. … I A L’AGRICULTURA
  • 111.
  • 112. - “Fem sortides per conèixer espais agrícoles que hi ha vora l'escola o a l’entorn de la ciutat o poble.” - “Busquem pagesos que ens parlin de la seva experiència.” - “Estudiem l’evolució agrícola d’una zona, comparant diferents zones segons la procedència dels alumnes.”
  • 113.
  • 114.
  • 115.
  • 116.
  • 117.
  • 118.
  • 119. Col·laborem amb entitats i associacions relacionades amb la preservació de varietats agrícoles tradicionals • www.esporus.org • www.lesrefardes.com
  • 121.
  • 122.
  • 123.
  • 124.
  • 125.
  • 127.
  • 128.
  • 129.
  • 130.
  • 131.
  • 132.
  • 133.
  • 134.
  • 135.
  • 136.
  • 137.
  • 138.
  • 139.
  • 140.
  • 141.
  • 142.
  • 143.
  • 144.
  • 145. – “A partir de l’hort s’han fet altres millores al pati: túnel amb lligabosc, gronxador col·lectiu, etc.” – “S’observa que l’hort esdevé com un racó de tranquil·litat més acollidor on s’hi acosten els infants a l’hora del pati.” – “El projecte de l’hort ha permès veure el pati d’una altre forma que permet diversificar els seus usos.”
  • 146. HEM DE FER FUNCIONAR L’HORT
  • 147. ORGANITZANT L’ESPAI, ELS CULTIUS I LA FEINA
  • 148.
  • 149.
  • 150.
  • 151.
  • 152.
  • 153. – “L’hort està actiu durant tot el curs, plantant preferentment espècies que tinguin un creixement ràpid i que es puguin recol·lectar en l’època lectiva” – “Es preparen un llavorers amb materials reutilitzats: cartrons de rotllos de paper higiènic i brics” – “L’hort ecològic ha servit també per treballar aspectes com: la diversificació de cultius, combatre plagues usant interaccions beneficioses, l’ús de tècniques per a l’estalvi d’aigua i el reciclatge de materials.” – “Dins l’activitat de “vida social” s’organitza un grup per fer feines relacionades amb l’hort. Els alumnes ho escullen de forma voluntària juntament amb altres feines.”
  • 154.
  • 155. ... I COMPTEM AMB LA COL.LABORACIÓ DE TOTS
  • 156.
  • 157. – “Es va recollint la feina feta i sempre hi ha informació a l’entrada de l’escola. Les famílies s’ho miren amb molt d’interès. També coneixen el procés de compostatge que es realitza a l’escola.” – “L’hort desperta admiració des de fora al carrer i hi ha col·laboracions espontànies.” – “Poc a poc a servit per què s’involucri tota l’escola. Es va començar per P3 i ara hi participen fins a 6è. Va ser un procés força ràpid.” – “L’hort està en un espai del barri fora l’escola. Hi ha molta implicació d’un avi i d’un grup de pares i mares.” – “L’espai s’ofereix a escoles de l’entorn.” – “Es un espai idoni per tal que es facin activitats compartides amb alumnat de diferent edat. Els més grans expliquen el que van aprenent als més petits.”
  • 158. TREBALLEM EN TOTES LES FASES DEL CICLE DE L’HORT
  • 159. Fase 3 Naixement, desenvolupament i Fase 2 Selecció de llavors manteniment Fase 1 Preparació del sòl Fase 4 Recollida i Consum Cicle de vida de l’hort a partir de Espinet, M i Llerena, G. 2007
  • 161. AMB LES RESTES ORGÀNIQUES DELS CONREUS, EL JARDÍ I LA CUINA
  • 162.
  • 163.
  • 164.
  • 165.
  • 166.
  • 167. I MUNTEM UN PETIT VIVER
  • 168.
  • 169.
  • 171. ADEQUEM L’ESPAI PER GUANYAR EN COMODITAT
  • 172. Necessitarem eines per treballar la terra
  • 173. Per plantar i trasplantar Recollir fulles o repartir el compost Estris per mesurar la humitat de la terra o tamissar el compost Podar Una màquina trituradora de branques
  • 174. Per fer tractaments fitosanitaris naturals Necessitarem canyes per fer enfilar les mongeteres o lligar les tomaqueres La malla ombradora ens va be per espais molt càlids
  • 175.
  • 176.
  • 177.
  • 178.
  • 179.
  • 180.
  • 181.
  • 182.
  • 183.
  • 184.
  • 185.
  • 186.
  • 188.
  • 189.
  • 190.
  • 191.
  • 192.
  • 193.
  • 194.
  • 195.
  • 196.
  • 197.
  • 198.
  • 199.
  • 200.
  • 201.
  • 202. L’HORT I EL JARDÍ A L’AULA