Formació de mestres Agenda 21 Escolar.

1. •
TOTHOM PARTICIPA EN EL
PROCÉS
FENT UNA DIAGNOSI DE LA
SITUACIÓ
DEFININT UNS OBJECTIUS
CONCRETANT UN PLA D’ACCIÓ

2. Orientacions per començar a treballar amb els
alumnes:
PODEM PREGUNTAR I FER INDAGACIONS:
• Sobre el “verd” al centre
• Sobre el “verd” a l’entorn
• Sobre l’hort i l’agricultura

3. • SOBRE EL VERD AL CENTRE:
– Hi ha pati de terra o ciment? Te jardí?
– Hi ha vegetació espontània? I plantada?
– Fer una relació de l’equipament i mobiliari exterior (fonts, punts
d’aigua i llum, contenidors de recollida de residus, papereres,
compostador, jocs…)
– Quin ús se’n fa dels espais exteriors? Hi ha activitats
programades? Estan relacionades amb les plantes?
– Tenim plantes a l’interior?
– Com es gestiona i es fa el manteniment del pati i del verd de
l’interior?
– Quina informació tenim sobre l’espai? Plànols, història i evolució,
relació d’activitats i usos, qui en fa ús…
– Fer un llistat de coses a millorar i propostes d’actuació.

4. •Com tenim el verd a l’entorn:
– Allà on vivim o a l’entorn de l’escola, hi ha arbres i plantes?
(res, pocs, molts, massa) On es troben?
– Hi ha jardins? I bosc? Hi anem sovint o hi passem? Perquè
els fem servir? Ens hi sentim a gust?
– Coneixem el nom d’algunes plantes del jardí o del bosc?
– En un bosc a més de plantes quins altres éssers vius hi
viuen? En quina part del bosc viuen? Com son, com
s’alimenten, com es mouen?
– A l’entorn del centre hi ha camps de conreu? Qui els cuida?
Coneixem algun pagès?
– Sobre un mapa o plànol del poble i el seu entorn marcar i
diferenciar els jardins, els boscos, prats, conreus, etc.

5. • Sobre l’hort:
– Coneixes algun hort? Com és? Que s’hi conrea?
– Us agradaria tenir un hort a l’escola? Com ens
l’imaginem ? Semblances i diferències entre un
hort, un jardí i un bosc?
– Que us agradaria que hi plantéssim?
– Com es cuida un hort? Les plantes tenen alguna
necessitat especial?
– A l’hort hi ha també animals? De quin tipus?
– Preparem algunes preguntes per fer a algun
pagès que coneguem.

6. ASSISTIM A CURSOS
I JORNADES
DE FORMACIÓ

9. DEFINIM UNS OBJECTIUS
• CURRICULARS que ho concretarem amb
activitats i accions.
• ESTRUCTURALS. Fan referència a temes
d’infraestructura i logística
• ORGANITZATIUS. Que defineixin
l’estructura participativa i de
responsabilitats en el marc de la gestió
ambiental del centre.

11. Dissenyem l’espai

25. A
B
C
PLÀNOL GENERAL DE LA ZONA A ACTUAR

26. HORT
ARBRES FRUITERS
BARDISSA D’ARBUSTOS
PLANTES ENFILADISSES
ARBRES ORNAMENTALS
ZONA B - C

27. ZONA A
ARBRES ORNAMENTALS
PARTERRES D’ARBUTOS,
PLANTES AROMÀTIQUES I
PLANTES DE TEMPORADA

28. Murtres
Aptenia (crassa
reptant) + Eriocephalus
Plumbagos
Tamarius
Agapantus
(lliri africà)
Avet
Plantes d’ombra amb test
(cubanes, fatsies, fulles)
Margarida

29. EL
ELS FRUITERS
GARROFER
LES PARADES EN CRESTALL
LES PLANTES
AROMÀTIQUES
LES TERRASSES
C
O
M
P
O
S
T
A
T
G
E
EL JARDÍ
D’OMBRA
EL JARDÍ AQUÀTIC
L’HORT
EL JARDÍ
DELS
COLORS
Planta de temporada
LA TANCA VERDA

30. ZONA 4
Farigola
Romaní
Cap d’ase
Orenga

31. APRENEM LES FEINES
AGRÍCOLES

33. I ENS APROPEM A LA
NATURA, A L’ECOLOGIA

36. - “L’hort serveix com a eina d’apropament i descoberta
de la natura.”
- “També incentiva l’observació i la recerca en relació als
fenòmens naturals.”
-“L’escola s’ha anat impregnant d’aquesta manera de
mirar i de tenir cura de l’entorn.”
-“És un espai idoni per observar fauna diversa i estudiar
diferents aspectes de la vida dels animals:cicle de vida
del cargol, els dragons que es refugien dins el
compostador...”
-“L’experiència a l’hort ha estat veritablement positiva ja
que ha fet que els infants s’adonessin que hi ha moltes
formes d’aprendre i que no s’aprèn més fent un treball
de fitxes sinó que experimentant, classificant i observant
podem aprendre molt més.”

43. … I A L’AGRICULTURA

45. - “Fem sortides per conèixer espais
agrícoles que hi ha vora l'escola o a
l’entorn de la ciutat o poble.”
- “Busquem pagesos que ens parlin de la
seva experiència.”
- “Estudiem l’evolució agrícola d’una
zona, comparant diferents zones segons
la procedència dels alumnes.”

57. Col·laborem amb entitats i associacions
relacionades amb la preservació de
varietats agrícoles tradicionals
• www.esporus.org
• www.lesrefardes.com

58. TRANSFORMEM
L’ESPAI

63. …I MILLOREM L’ESCOLA

73. – “A partir de l’hort s’han fet altres
millores al pati: túnel amb lligabosc,
gronxador col·lectiu, etc.”
– “S’observa que l’hort esdevé com un
racó de tranquil·litat més acollidor on
s’hi acosten els infants a l’hora del
pati.”
– “El projecte de l’hort ha permès veure
el pati d’una altre forma que permet
diversificar els seus usos.”

74. HEM DE FER FUNCIONAR L’HORT

75. ORGANITZANT
L’ESPAI, ELS CULTIUS I LA FEINA

81. – “L’hort està actiu durant tot el curs, plantant
preferentment espècies que tinguin un
creixement ràpid i que es puguin recol·lectar en
l’època lectiva”
– “Es preparen un llavorers amb materials
reutilitzats: cartrons de rotllos de paper higiènic
i brics”
– “L’hort ecològic ha servit també per treballar
aspectes com: la diversificació de cultius,
combatre plagues usant interaccions
beneficioses, l’ús de tècniques per a l’estalvi
d’aigua i el reciclatge de materials.”
– “Dins l’activitat de “vida social” s’organitza un
grup per fer feines relacionades amb l’hort. Els
alumnes ho escullen de forma voluntària
juntament amb altres feines.”

83. ... I COMPTEM AMB LA COL.LABORACIÓ
DE TOTS

85. – “Es va recollint la feina feta i sempre hi ha
informació a l’entrada de l’escola. Les famílies s’ho
miren amb molt d’interès. També coneixen el procés
de compostatge que es realitza a l’escola.”
– “L’hort desperta admiració des de fora al carrer i hi
ha col·laboracions espontànies.”
– “Poc a poc a servit per què s’involucri tota l’escola.
Es va començar per P3 i ara hi participen fins a 6è.
Va ser un procés força ràpid.”
– “L’hort està en un espai del barri fora l’escola. Hi ha
molta implicació d’un avi i d’un grup de pares i
mares.”
– “L’espai s’ofereix a escoles de l’entorn.”
– “Es un espai idoni per tal que es facin activitats
compartides amb alumnat de diferent edat. Els més
grans expliquen el que van aprenent als més petits.”

86. TREBALLEM EN TOTES
LES FASES DEL CICLE
DE L’HORT

87. Fase 3 Naixement, desenvolupament i
Fase 2 Selecció de
llavors
manteniment
Fase 1
Preparació del sòl
Fase 4 Recollida i
Consum
Cicle de vida
de l’hort
a partir de Espinet, M i Llerena, G. 2007

88. FEM COMPOST

89. AMB LES RESTES
ORGÀNIQUES
DELS CONREUS,
EL JARDÍ I LA
CUINA

98. I MUNTEM UN PETIT VIVER

101. RECOLLIM AIGUA DE PLUJA

102. ADEQUEM L’ESPAI PER
GUANYAR EN COMODITAT

103. Necessitarem eines per treballar la terra

104. Per plantar i trasplantar Recollir fulles o
repartir el
compost
Estris per mesurar la humitat de
la terra o tamissar el compost
Podar
Una màquina
trituradora de
branques

105. Per fer tractaments
fitosanitaris
naturals
Necessitarem canyes
per fer enfilar les
mongeteres o lligar les
tomaqueres
La malla
ombradora
ens va be per
espais molt
càlids

106. PROPOSTES D’ORGANITZACIÓ
• Creació d’una comissió verda
• GRUP VERD
• EQUIP VERD
• COMITÉ AMBIENTAL
• GRUP DE SUPERVISIÓ AMBIENTAL
• ECOEQUIP
• ECO...
CENTRALITZA LES RESPONSABILITATS I LA
PLANIFICACIÓ DEL VERD AL CENTRE.

107. • Creació d’un grup verd (GV) format per
alumnes de Cicle Superior d’EP i ESO i
professorat. S’apunten lliurement. Les
tasques es reparteixen entre els membres
(recollida selectiva, tenir cura de l’hort, regar
les plantes, editar la revista). Es valora molt
positivament ja que no s’esborra ningú del
grup.
• El GV s’encarrega de supervisar el
manteniment de l’hort i de les plantes.

108. • Tots els cursos volen tenir representants en
la comissió. La representació és rotatòria,
amb periodicitat diferent segons els centres,
perquè tots hi volen participar.
• El grup també fomenta actituds de respecte,
responsabilitat i col·laboració.
• Els alumnes de primària (que porten a terme
el projecte) fan una carta informativa
adreçada als delegats dels alumnes de
secundària del mateix centre.

109. Posada en marxa de l’hort i el jardí
• Delimitació i disseny de l’espai: estudiar
diferents opcions a partir de propostes.
• Organització de les tasques.
• Preparació de la terra: qui ho fa? Com ho
fem ?

110. Planificació al llarg de l’any
L’HORT A LA TARDOR I L’HIVERN
• Planificar adequadament les plantacions a l’inici
de curs.
• Procurar plantar i sembrar aprofitant el bon
temps que fa durant setembre i octubre.
• Les plantes ja estaran força desenvolupades
quan arriba el fred.

111. L’HORT A LA PRIMAVERA
Cal avançar les plantacions de les
hortalisses d’estiu com tomàquets, pebrots i
albergínies. Fer-ho al febrer o principis de
març.
Així veurem els fruits abans que comencin
les vacances

112. MANTENIMENT DURANT L’ESTIU I
REPRESA DE L’ACTIVITAT
• Cobrir la terra amb palla o herba seca
(mulching) per protegir-la, conservar la
humitat, afavorir els processos de
transformació de la matèria orgànica i
reduir l’aparició d’herbes.
• Mantenir sempre que es pugui el reg.

113. • Deixar l’hort tal i com ha quedat. Al tornar
observem l’estat en que es troben i les
tallem. Retirem la palla, airegem la terra,
fertilitzem i plantem.
LES ROTACIONS DELS CULTIUS LES FAREM
A L’INICI DE CURS AMB LA REPRESA DE
L’ACTIVITAT

114. Organització de les plantacions
- Seguiment del calendari de cultiu
- Decidir que es planta, quan i com (planter,
llavor, esqueix...)
- On es compra, quin pressupost tenim
- Posada en marxa d’un petit viver
- Sembra i plantació

115. Feines de manteniment i
seguiment
– Control i organització del reg
– Aireig periòdic de la terra
– Seguiment dels cultius (germinació,
creixement, floració, poda, control sanitari)
– Seguiment de la fauna

116. – Problemes que es presenten (plagues,
estralls per mal temps, actes incívics...)
– Preparació de tractaments fitosanitaris
(reforçants durant el creixement i per
controlar plagues i malalties)
– Control, neteja i conservació de les eines

117. Centre logístic
• Es pot buscar un espai físic que funcioni com
oficina tècnica:
» lloc de reunió de la comissió. S’hi
prenen les decisions
» s’hi guarda el material bibliogràfic,
videos, jocs, fotografies...
» s’hi guarda material de consulta o
seguiment de la feina que es fa.

120. Estratègies de comunicació
PROPOSTA DE MURAL:
• Part fixa amb informació general:
– l’hort en el marc de l’agenda 21
– principis de l’agricultura biològica
– plànol de l’espai amb les diferents parts
– dades bàsiques: superfície total i de cadascuna
de les parts, eines bàsiques que s’utilitzen, etc.

121. • Part que es va actualitzant:
• plànol amb els cultius actuals
• calendari de les feines que es van fent
• dades de producció amb gràfics
• recull fotogràfic
• visitants (fauna observada)
• problemes que es presenten (plagues, estralls per
mal temps, actes incívics...)

122. • Butlletí de l’hort: en paper o virtual
• Rotulació d’espais i plantes
• Avisos, recomanacions, dites populars,
organització de festes...

130. COMUNICACIÓ

139. L’HORT I EL JARDÍ A L’AULA

144. 1.SELECCIÓ I RECONEIXEMENT
DE L’ESPAI DE L’HORT
• El treball a l’hort comença amb la
caracterització de l’indret que hi
destinarem.
• S’han de tenir en compte els elements
següents: el sol, el sòl, el pendent,
l’aigua, la vegetació existent i els animals
que hi viuen o el visiten.

145. CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS
Sol
El sol és un dels
factors limitadors del
creixement i
desenvolupament de
les plantes hortícoles.
Sense sol no hi ha hort.
- Quina és
l’orientació més
apropiada per
situar l’hort?
- En l’hemisferi sud
es manté aquesta
mateixa
orientació?
- Per què
determinades
espècies hortícoles
se sembren durant
la tardor i altres a
la primavera?
- En un entorn urbà
un excés
d’insolació pot
tenir algun efecte
sobre les plantes ?
- Realitzar un plànol del
lloc i definir: el
recorregut del sol al
llarg del dia, els punts
cardinals, la quantitat
d’hores de sol diàries...
- Comparar aquestes
mesures amb les de
distintes estacions.
- Registrar la temperatura
mitjana diària (la del
pronòstic meteorològic o
la registrada a l’escola).
- Registrar l’ombra que
projecten sobre l’hort
els arbres o els edificis
propers a distintes hores
del dia i al llarg de les
estacions de l’any.

146. 2. PREPARACIÓ DEL SÒL
• L’activitat d’aquesta etapa comença amb la
neteja del terreny: treure les pedres i la
vegetació existent.
• Posteriorment es delimiten els taulons (espais
destinats al cultiu) i es remou el sòl.
• Finalment s’aporta matèria orgànica
descomposta (compost) i en alguns casos es
cobreix el sòl amb una capa de material vegetal
sec o fresc (palla, fulles seques, virosta, herba
fresca...).

147. Composició del sòl
S’hi pot distingir: una part
sòlida (constituïda per una
fracció mineral i una altra
d’orgànica) i espais lliures
(que poden estar ocupats
per aigua o aire). La fracció
mineral presenta partícules
de diverses grandàries:
sorra (fracció més
gruixuda), llim (intermèdia)
i argila (més fina).
-Quin és el component que
es troba en major
proporció en una mostra de
sòl de l’hort?
-Investigar la composició
del sòl de l’hort.
-Comparar amb diferents
mostres.
Propietats físiques: textura
i plasticitat
Textura és la proporció de
sorra, llim i argila que conté
una determinada mostra de
sòl.
Plasticitat: la capacitat del
sòl per ser modelat. L’argila
humida és l’únic material
plàstic en el sòl.
-Quina possibilitat té de ser
modelat el sòl de l’hort?
-Com és la seva textura i
plasticitat?
-Definir la sensació al tacte
(textura) que deixen les
mostres humides al terra,
preses a diferents
profunditats.
-Determinar quina és la
més i la menys suau.
-Modelar i posteriorment
determinar si l’objecte
manté la seva forma; si,
quan s’eixuga, es torna
dur, es clivella o es
descompon.

148. 3. SEMBRA I PLANTACIÓ
• Una vegada conclosa la preparació del sòl, se
sembren i planten diverses verdures i
hortalisses.
• En aquesta etapa es poden estudiar les distintes
formes de reproducció, la formació de nous
individus. Aquesta es pot dur a terme de
diferents maneres:
• a partir de llavors -reproducció sexual-
• a partir d’òrgans vegetatius (tiges, fulles,
arrels) -reproducció asexual-.

149. CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS
LLAVORS
Germinació
És el procés pel qual
l’embrió reprèn el seu
creixement fins que la
plàntula s’estableix.
En les etiquetes dels
envasos de llavors, hi
figura la data de
venciment.
-Quina és la seqüència
d’aparició de les
distintes parts d’una
planta?
-Anticipar, des que se
sembra, els canvis que
sofreixen les plantes de
raves al llarg del seu cicle
de creixement i
desenvolupament (des de
llavor a llavor).
-Representar gràficament
aquesta anticipació.
-Comparar aquest registre
amb el realitzat amb les
plantes de raves de l’hort
al llarg del cicle de
creixement i
desenvolupament.
-Fer germinadors:
registrar la seqüència
d’aparició de les distintes
parts d’una planta i
caracteritzar-les.

150. 4. CREIXEMENT I
DESENVOLUPAMENT DEL
CULTIU
• Després de treballar intensament en la preparació del sòl i
en la sembra, comença una llarga etapa en la qual les
activitats a realitzar són: regar, abonar, eliminar males
herbes, esclarissar...
• Durant el cicle de creixement i desenvolupament, les
plantes sofreixen canvis morfològics i fisiològics. En
aquesta etapa, se’n poden estudiar els diferents
requeriments , alguns processos -fotosíntesi-, la
seqüència del cicle vital, les característiques de les
comunitats, les relacions entre elles, etc.

151. CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS
Aigua
Les plantes requereixen aigua.
L’aigua hi circula pel xilema -teixit
de conducció-, s’evapora pels
espais intercel·lulars de la fulla i
es difon com a vapor d’aigua, a
l’atmosfera, a través dels
estomes.
La quantitat d’aigua que flueix
depèn de la seva disponibilitat en
el sòl, de les característiques de la
planta (desenvolupament
radicular, presència d’espines,
teixits amb capacitat per
acumular-ne, cutícules gruixudes,
etc.) i de les condicions
atmosfèriques (temperatura,
velocitat del vent, concentració
del vapor d’aigua, entre d’altres).
Les plantes la utilitzen per poder
realitzar tots els seus processos
metabòlics. Així, per completar
l’aportació d’aigua realitzada per
les pluges i mantenir el sòl amb
un nivell d’humitat adequat, es
rega.
-Si un cultiu d’enciams
creix en un sòl
predominantment de sorra
i un altre d’ idèntic ho fa
en un sòl molt més argilós,
quin dels dos s’ha de regar
amb més freqüència?
-A què pot ser degut que
aquesta freqüència sigui
diferent a l’hivern i a
l’estiu?
-Quines són les barreres
que tenen les plantes per
evitar la transferència de
vapor d’aigua de la fulla a
l’atmosfera?
-De tota l’aigua que
absorbeix una planta quin
% s’allibera a través de la
fulla i quin % s’utilitza en
els processos metabòlics?
-Portar algunes males
herbes i hortalisses de
l’hort. Comparar la
densitat, la profunditat
i l’extensió de les
arrels d’unes i altres.
Treure conclusions.
-Inventar una planta
que pugui extreure
aigua a 50 cm de la
superfície del sòl, una
altra que pugui viure
en un desert, una altra
que pugui viure en un
lloc on faci molta calor
i plogui poc.
-Fer créixer diferents
tipus de plantes en
recipients que tinguin
una cara transparent
que permeti veure el
desenvolupament de
les arrels.

152. 5. COLLITA I ELABORACIÓ DE
PRODUCTES
• Després de molts mesos de feina intensa,
arriba el moment de la collita i de les
possibles transformacions dels productes.

153. CONTINGUTS PROBLEMES -ACTIVITATS
Collita
La collita consisteix a
recol·lectar els fruits o
altres parts d’una planta,
quan tenen una maduresa
o desenvolupament
apropiats per ser
consumits.
Hi ha diferents mètodes
de collita. Per exemple,
quan es cullen raves
s’arrenca la planta
sencera; en els pèsols, es
cullen només els fruits
madurs, i, en el cas del
julivert, es tallen les
fulles.
-En quin moment del
cicle de creixement i
desenvolupament es
fa la collita de les
diverses plantes de
l’hort?
-Per què es cullen en
diferents moments?
-Com agruparíem les
plantes que es
consumeixen segons
aquests mètodes de
collita?
-Investigar en textos els
motius de les diverses
estratègies de collita.
-Comparar la longitud
del cicle fins al moment
de collita dels diferents
vegetals.
-Tenir en compte
aquestes dades en la
planificació del calendari
anual de collita.

154. CONTINGUTS PROBLEMES -ACTIVITATS
Comercialització
És el circuit que
recorren els
productes, des del
productor fins que
arriba al
consumidor final.
En el procés de
comercialització
dels productes de
l’hort, hi poden
intervenir diferents
agents.
-D’on vénen i on es
comercialitzen els
productes que
consumim?
-Quins són els
avantatges (econòmics,
socials, ambientals,
sobre la salut…) de
consumir productes
locals i ecològics?
-Com es poden
reconèixer els
productes cultivats de
forma ecològica?
-Quina diferència hi ha
entre l’agricultura
ecològica i la integrada
?
-Esbrinar el procés de
comercialització a la vostra
ciutat.
-Indicar les zones
productores de verdures i
hortalisses.
-Investigar i representar en
un gràfic les variacions
estacionals en el preu del
tomàquet o d’altres
productes (es poden obtenir
aquestes dades a les
botigues del barri).
-Pensar tres raons per les
quals es produeixen aquestes
variacions estacionals.
-Comparar els preus dels
productes que vénen d’horts
ecològics i d’altres que
utilitzen tècniques
convencionals. Justificar les
causes.

155. LA COLLITA ENS OBRE LA PORTA A PARLAR
DELS ALIMENTS I EL CONSUM

161. “Comparem els productes de l'hort amb el mercat, supermercat o la
cuina de casa.”
• “Com pot ser que trobem tomàquets al mes de gener?”
• “Treballem sobre l’origen dels aliments que comprem que a
vegades fan distàncies kilomètriques!.”
• “A l’escola fem agricultura ecològica, i els productes que mengem
a casa, d’on provenen? Com s’han produït?”
• “Estudiem les opcions de consum hi ha a la ciutat, al barri...?”
• “Estudi els hàbits alimentaris d’altres països (mercats del mon)”