1. L´estil rococó va mostrar la seva influència a la pintura, arribant al seu màxim esplendor en la
dècada de 1730.Els pintors van usar colors clars i delicats i les formes curvilínies, decoren les
teles amb querubins i mites d'amor. Els seus paisatges amb festes galants i pastorals sovint
recollien menjades sobre l'herba de personatges aristocràtics i aventures amoroses i
cortesanes. Es van recuperar personatges mitològics que s'entremesclen en les escenes,
dotant-les de sensualitat, alegria i frescor.
El retrat també va ser popular entre els pintors rococós, en què els personatges són
representats amb molta elegància, basada en l'artificialitat de la vida de palau i dels ambients
cortesans, reflectint una imatge amable de la societat en transformació

2. La pintura neoclàssica és un moviment pictòric nascut a Roma en la dècada de 1760 i que es
va desenvolupar a tot Europa, arrelant especialment a França fins aproximadament 1830, en
què el Romanticisme va passar a ser la tendència pictòrica dominant.
El Neoclassicisme se situa entre el Rococó i el Romanticisme. Però en moltes ocasions, el
trànsit d'un a un altre estil no és fàcil, perquè tenen trets semblants.

3. La pintura romàntica succeeix a la pintura neoclàssica de finals del XVIII.Els seus trets
principals són els següents:
La Llibertat de creació enfront dels cànons del neoclassicisme
El Subjectivisme i l'individualisme enfront de la rigidesa de les regles acadèmiques. Es valoren
especialment l'originalitat, la diversitat i la particularitat enfront de la unitat de la Il · lustració.
La Importància dels sentiments, les emocions i les passions (amor, patiment, odi). S'exalten els
sentiments religiosos, patriòtics i els inspirats en la naturalesa (el paisatge aconsegueix gran
interès). Cobren relleu les idees de llibertat i igualtat.
L'excel · lència de la imaginació i la fantasia davant del racionalisme classicista dels il · lustrats,
recreant mons passats (fonamentalment, l'Edat Mitjana) o exòtics (Nord d'Àfrica i Orient).
L'instint enfront de la raó i les situacions límit davant l'equilibri i l'harmonia.