1. LA MITOSI I LA MEIOSI

2. MITOSI
La mitosi, o divisió cel·lular, és el procés pel cual, a partir d'una
cèl·lula mare, s'originen dues cèl·lules filla amb el mateix nombre de
cromosomes i amb idèntica informació genètica que la cèl·lula inicial.
D'una forma tradicional y basant-se en aspectes morfològics
observats al microscopi òptic, la mitosis es divideix en 4 fases:
Profase, metafase, anafase i telofase. Encara que aquesta
diferenciació es correcta i es correspon amb etapes concretes de la
cariocinesis (finalització de la mitosi quan cèl té dos nuclis), no hem
de pensar que això ocorr en etapes diferenciades, sino més bé en un
procés totalment continu, sense pausa en el temps, i que tot
s'engloba en un cicle de cèl·lula.

3. FASES
Abans de començar la divisió cel·lular hi ha una interfase on es
divideix l'ADN.
PROFASE
A aquesta fase de la mitosis es reconeix l'aparició de cromosomes
com a formes distingibles. Així com es van fent visibles els
cromosomes, adopten una apariència de doble filament
denominada cromàtides. Aquestes es mantenen juntes en una
regió anomenada centròmer i es a aquest moment quan
desapareixen els nuclèols. La membrana nuclear comença a
fragmentarse i el nucleoplasma i el citoplasma es fan un tot sol. A
aquesta fase pot aparéixer el fus cromàtic i prendre els
cromosomes.

4. METAFASE
A aquesta fase, els cromosomes es desplacen al pla equatorial de
la cèl·lula, i cada un d'ells es fixa pel centròmetre a les fibres del
fus nuclear. Desapareixen completament la membrana nuclear i
es desenvolupa totalment el fus mitòtic, on es distingeixen tres
tipus de microtúbuls: cinetocòrics (situen als cromosomes al pla
equatorial), polars (s'allarguen en direcció als pols) i astrals (es
troben als porus).

5. ANAFASE
Aquesta fase comença amb la separació de les dues
cromàtides germanes moguent-se cada una a un pol de la
cèl·lula a través de les fibres del fus. El procés de separació
comença al centròmetre que pareix haver-se dividit igualment.
Al final d'aquesta fase, es formen dos grups de cromosomes
idèntics en les pols oposats de la cèl·lula.

6. TELOFASE
Ara al voltant dels cromosomes es comença a formar una
làmina fibrosa i la doble membrana nuclear, aquests es
desenrotllen i reapareixen els nuclèols. Per llavors, el fus
s'ha dispersat, i una nova membrana ha dividit el citoplasma
en dos (citosinesis), generant dues cèl·lules idèntiques. En
algunes ocasions pot no produirse la citocinesis, originant-se
cèl·lules polinucleades, com les cèl·lules del múscul
esquelètic.

7. MEIOSI
La meiosi és un mecanisme de divisió cel·lular a partir del qual
una cèl·lula amb un nombre diploide de cromosomes (2 n), es
divideix en quatre cèl·lules filla haploides (n), cada una amb la
meitat de cromosomes que la cèl·lula mare o inicial. Aquest tipus
de divisió reduccional només es dóna a la reproducció sexul i es
necessari per evitar que el nombre de cromosomes es vagi
duplicant a cada generació.

8. El procés de gametogènesi o formació de gàmetes, es realitza
mitjançant dos divisionis meiòtiques succesives:
1- Una cèl·lula inicial o germinal diploide (2 n) es divideix en
dues cèl·lules filla haploides (n).
2- Les dues cèl·lules haploides (n) procedents de la primera
fase es divideixen originant cada una de elles dues cèl·lules filla
haploides (n).

9. FASES
Com en la mitosi, abans de començar la divisió, té lloc la interfase on
es divideix l'ADN del nucli.
MEIOSI I
PROFASE
Per la seva duració i complexitat aquesta fase es divideix en 5 etapes
Leptoteno: a aquesta fase, els cromosomes es fan visibles, com a
fils llargs i fins. També es desenvolupen petites àrees de
engrossament al llarg del cromosoma, anomenades cromòmers,
que li donen la aparènça d'un collar de perles.

10. Cigoteno: és un període de aparellament actiu en el que es fa
evident que la dotació cromosòmica del meiòcit correspon de
fet a dos conjunts complets de cromosomes. Aixi, cada
cromosoma te la seva parella, cada parella es denomina par
homòleg i els dos membres de la mateixa s'anomenem
cromosomes homòlegs.

11. Paquiteno: Els parells de cromosomes homòlegs apareixen
íntimament units: bivalents. Es pot ya observar que cada
cromosoma té les seves dues cromàtides. Mentre están
estretament units tenen lloc trencaments entre cromàtides
pròximes de cromosomes homòlegs que intercanvien
material cromosòmic. Aquest intercanvi s'anomena
entrecreuament o sobreencreuament i suposa una
redistribució cromosòmica del material genètic. Encara que
els sobreencreuaments es produeixen a aquesta fase
encara no visibles i s'apreciarà més tard en forma de
quiasmes.

12. Diploteno: Els bivalents començen la seva separació pero
es manten units pels punts on va tenir lloc l'encreuament,
aquestes unions reben el nom de quiasmes.
Diacinesis: Les cromàtides apareixen molt condensades
preparant-se per la metafase.

13. Al final de la profase, l'embolcall nuclear ha desaperagut
totalment y s'ha format el fus acromàtic.
METAFASE
A aquesta fase, cada parella de cromosomes homòlegs ocupa
un lloc al pla equatorial. Els dos centròmers d'una parella de
cromosomes homòlegs s'uneixen a la fibra del fus de pols
oposats.

14. ANAFASE
Aquesta comença amb els cromosomes moguent-se cap als
pols. Cada membre de una parella homòloga es dirigeix a un
pol oposat.

15. TELOFASE
Aquesta telofase i l'interfase que la segueix, la intercinesis, són
aspectes variables de la meiosis I. En molt d'organismes,
aquestes etapes ni tan sols es produeixen, no es forma de nou
la membrana nuclear i les cèl·lules pasen directament a la
meiosis II. En altres organismes, la telofase I i la intercinesis
duren poc; els cromosomes s'allarguen i es fan difusos, i es
forma una nova membrana nuclear. En tot cas, mai es produeix
una nova síntesi d' ADN i no cambia l'estat genètic dels
cromosomes.

16. MEIOSI II
PROFASE
Aquesta fase es caracteritza per la presencia de
cromosomes compactes en nombre haploide (és a dir, que
conté un sol joc de cromosomes). Els centriols es desplacen
fins als pols oposats de les cèl·lules.

17. METAFASE
A aquesta fase els cromosomes es disposen al pla equatorial.
En aquest cas, les cromàtides apareixen, amb freqüència,
parcialment separades una de l'altre en lloc de romandre
perfectament adosades, com en la mitosi.

18. ANAFASE
Els centròmers es separen i les cromàtides són arrossegades per
les fibres del fus acromàtic fins als pols oposats.
TELOFASE
En els pòls, es formen de nou dos nuclèols al voltant dels
cromosomes.

19. SIGNIFICAT BIOLÒGIC
- A nivell genètic:
Mitosi: Asegura que cada una de les cèl·lules filla obtingudes,
tenguin la mateixa informació genètica que la cèl·lula mare.
Meiosi: Els processos de recombinació i segregació,
contribueixen a l'augment de la variabilitat genètica de la
descendència en la reproducció sexual, el qual augmenta les
posibilitats de supervivència de l'espècie.
- A nivell cel·lular:
Mitosi: Origina noves cèl·lules amb idèntica dotació
cromosòmica que les seves progenitores.
Meiosi: Les cèl·lules reproductores dels organismes que es
reprodueixen sexualment reben la meitat del nombre de
cromosomes que tenen les cèl·lules originals.

20. - A nivell orgànic:
Mitosi: En els organismes pluricel·lulars, permet el creixement,
desenvolupament i regeneració d'òrgans i teixits. Els
unicel·lulars, es reprodueixen asexualment quan les condicions
ambientals són favorables.
Meiosi: Es imprescindible per què en la cèl·lula resultant de la
fecundació (el cigot) es mantengui el nombre de cromosomes
propi de cada espècie.
Zigot

21. Taula de comparació general de la mitosi i la meiosi.
MITOSI MEIOSI
A partir d'un nucli parental A partir d'un nucli parental diploide
s'originen dos nuclis idèntics a s'originen quatre nuclis haploides
aquest en dotació cromosòmica i amb informació genètica diferent.
informació genètica.
No se produeix sobreencreuament Es produeix sobreencreuament
entre cromàtides d'origen matern i entre cromàtides d'origen matern i
patern. patern.
Una única divisió. Consta de dues divisions
succesives.
Profase simple. Profase meiòtica I complexa,
dividida en varies fases (leptoteno,
zigoteno, paquiteno, diploteno i
diacinesis).