1. Allà per l’any 1976 , a la villa de Xàbia hi vivia un jove anomenat Jaume. Ell, hi tenia 15
anys i els cabells i els ulls de color marró. Jaume, treballa ajudant a la gent major del
poble ja que ell ja ha deixat el estudis i entre els diners que aporta ell, i els que aporta
la seua mare Francisca hi tenen per a menjar i per a pagar els llibres d’escola del seu
germà Jordi. Ells, viuen a una casa del Carrer Major que van heretar del seu pare ja que
va morir en una batalla fent front a les tropes franquistes. En el seu temps lliure,
Jaume ixia a pegar voltes amb el seu amic Jordi.
Un día d’estiu, Jordi va anar a recollirlo i sen van anar a pescar a Aduanes de la Mar, allí
van baixar a una peixquera que hi havia prop de la cala del Tangó i van agafar dos
peixos. Hi van notar que el terra tremolava. Varen quedar atrapats per les pedres en
un forat del qual els va ser molt difícil eixir i era quasi imposible tornar a casa.
Jaume i Jordi, varen pensar varies opcions per a escapar d’aquell lloc però ninguna la
veien gens clara i començaven a tindrer fam. Per això varen menjar el peix crú i tiraren
les raspes al mar i vegueren com flotaven. En aquest moment Jordi va proposar fer una
barca amb branques i cordes que hi havien a la peixquera aquella. Varen pasar les nits
tapats amb fulles de palmera i s’alimentaven de peix mentre pel dia construien la
barca.
Després de 3 dies de dura feina, eixiren a la mar a la matinada de repent, unes fortes
onades començaren a golpejar la barca i tots dos, caigueren a la mar, s’aferraren a
unes branques de la barca i pergueren la conciència. Despertaren a la Cala Sardinera.
Allí ja estaven en terra firme i sense perills de corriments de terra. Començaren a
caminar cap al poble.
Passaren dues nits més al ras ja que estaven cansats, anaven menjant el que podien
però sel’s feia difícil avançar. A la fi, els trobà el tio Batiste Ceba que anava amb el seu
carro per les senies. Allí els agafà i els dugué fins al poble on foren atenguts pel metge
del poble i arropats per les seues mares.